el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Joan VinyoliTeresa Font“Maino és tard.Tot ésen cadamoment imprevisiblei únic. ‐Dolça nit‐ Ulls, cares,mans,‐ Mentre aforaroden els estels… i tot encara,aquí, sensesaber‐ho,vida cap a més vida. On la mort? Semprevigilaperòfempermanerad’aturar‐la.”Joan Vinyoli va escriure per a mi aquestesparaulesenun “posa‐vasos”mentre preníemunaotresginebres,arafamés detrenta anys enun pubanglèsdeBarcelona.Vaigconèixerelpoetaalacasafamiliarquanjoteniasetovuitanys.Vinyoli era amic dels meus pares i veniatotsovintacasaasopariafertertúliaambelmeupare,allegirpoemes,aparlardepoesiaitambéaemprovar‐seelsjerseis demitjaamb dibuixosde fantasiaquelamevamarelifeiaambgranil∙lusió.Begur,estiusamb aiguablava,Rupit,tardorsamb vent d’aram,Alforja,hiverns vora del foc,primaveresambolordefarigolaaVallvidrera...,dolçosmomentsviscutsambgranintensitat!Vanpassarelsanysilanenadelestrenesvaesdevenir unadonacomdiuelpoetaenlesnostresendreces.Unadonajovealeshores,enèrgica,esperançadaivital.ValadirquealcostatdeJoanVinyoliesrespiravaunveritablealèd’humanitat.Claredatsifoscúries convivien plegades en lasevamaneradetransmetre i de compartir les mancances dels homesilesdones.Moltespassejadespel barrideGràcia,perlaFestaMajor,perdiferentsraconso placesdelaciutat,prenentunacopadevi,unatorradaamboliisal,uncafècalent o unBenjaminbenfred,mentreparlàvemdels místics, dels somnis, de la vida, de lamort...agafats del braç,mirant‐nos els ulls o recitant‐nosversos de Shakespeare o de Rilke a caud’orella.Instants que mai no podré oblidar i queguardocom els meus millorstresors de“vidamésalta”.Quantes hores passades,quanta“vida capamésvida”mentrepassàvemennetelsnouspoemesamb una petita màquina d’escriure al carrer Castellnoude Sarrià, tot escoltant la veu de “l’hostemeuqueviusalagaleria”omentrecelebràveml’arribadadelsolstici d’estiu al meu petit pis de laTravessera,assaborint àvidament un parell de prunesdolcescomlamelorellegintunai centvegadeselspoemesdeSantJoandelaCreu.Desd’allàonsiguisapquel’enyoroicomquemainoéstard,ahorespetites,quanaforarodenelsestelsparlo ambell i totajo ressono,encara,delaseva saviesa tot agraint a l’atzar la sort d’haver‐loconegut. "No vencerà cap fred, els meus recordsencesos".FotografiaisotagotsceditsperTeresaFont86