UTILIZACIÓN DE GRASAS EN EL CEBO DE TERNEROS

ALIMENTACIÓ D’ÈQUIDS
R. Casals (U.A.B.)

Objectius:
ALIMENTACIÓ D’ÈQUIDS
• Garantir la sanitat del major nombre d’animals.
• Treballar amb un sistema d’alimentació d’acord amb
els objectius i possibilitats de cada hípica.
• Minimitzar les despeses fins a límits raonables.
• Aportar els nutrients necessaris (E, P, F, M, V) per
optimitzar els resultats productius:
Mant./Gest./Lact./Creixt./Treb.

Problemàtica:
ALIMENTACIÓ D’ÈQUIDS
Diversitat d’explotacions, segons:
• Nombre d’animals.
• Raça i objectius productius:
(Oci, Veloc., Raid, Salt, Bellesa, Treball).
• Amb o sense pastures disponibles.
• Tipus d’instal.lacions (patis, boxes, etc...).
• Mentalitat del propietari.
• Disponibilitat de mà d’obra ± qualificada.

COMPARACIÓ TRACTE DIGESTIU

LA DIGESTIÓ EN ELS ÈQUIDS
I.- BOCA I ESTÓMAC
• Boca i llavi superior molt sensibles � Tria d’aliments,
irritabilitat bucal a espines, punxes, etc...
• Bona capacitat de masticació i insalivació de l’aliment.
• Estómac reduit (15-18 l), volum funcional 2/3:
• S’ha de buidar sovint (6-8 cops cada dia)
• Només resta a l’estómac l’últim 1/3 ingerit (2-4 kg).
• Acció física i enzimàtica limitada (transit ràpid).
• Aliments estratificats: ordre arribada � sortida.
• Impossibilitat d’eructar i de vomitar
• �Predisposició a indigestions i còlics per gasos, líquids
i aliments molt fermentescibles i/o expandibles

LA DIGESTIÓ EN ELS ÈQUIDS
I. ESTÓMAC (Cont.)
• Secreció lenta i limitada de HCl � pH alt (4-6):
• Difícil inhibició de microbis (atenció als aliments
contaminats!)
• Activació atenuada de la pepsina � predigestió gàstrica
de les proteïnes imperfecte (s. veloc. trànsit).
• Conseqüències pràctiques:
• Fraccionar la ració al llarg del dia (p.e. 2-4 cops)
• Fer els canvis d’aliments de forma progressiva
• Atenció a que es dóna i com es dóna!

RESUM DIGESTIÓ AL BUDELL PRIM
(Wolter, 1994)

III. DIGESTIÓ AL BUDELL GRUIXUT
• Creixement microbià, fermentació de glúcids (p.e. fibra) i
proteïnes que no s’han digerit al budell prim.
• Producció d’AGV (cubreixen 25-30% de Nec. En.), Prot.
Microbiana, NH 3, i Vitamines del grup B.
• El Propiònic (font d’energia), augmenta amb farratge tendre i
midons, però, si està en excés, afavoreig l’ingestió de fusta,
coprofagia, etc...
• ➨ Fa falta un mínim de fibra (p.e. 20% FND)..
• Possibles còlics per excés de farratges dolents (taps digestius).
• Poca absorció de Prot. Microb. (at. AA limitants - Lis-).

RESUM DIGESTIÓ EN ELS CAVALLS
(Wolter, 1994)

COMPORTAMENT DELS CAVALLS
(Wolter, 1994)

REGULACIÓ LIMITADA DE L’INGESTIÓ TOTAL:
L’INGESTIÓ S’ADAPTA EN PART A LES NECESSITATS
(Wolter, 1994)

APORTS RECOMANATS DE FIBRA
EN RACIONS DE CAVALLS
(Wolter, 1994)
Mínim Òptim Màxim*
Fibra Bruta (FB) 15 17 ≥ 25-30
Fibra Neutro
Detergent (FND)
Fibra Àcid
Detergent (FAD)
18 20 ≥ 30-35
10-11 12-13 ≥ 20-25
*Sempre que sigui fibra de qualitat adequada

EUGUES QUE MENGEN FUSTA:
APORT DE FIBRA INSUFICIENT?

COM POT SER QUE MENJANT PALLA
ENCARA SEMBLA QUE FALTA FIBRA?

ANIMALS DOMINANTS I DOMINATS:
ALTERACIÓ DEL CONSUM PREVIST DE PINSO
(� ≠F/C)

EXCÉS DE CEREALS O DE CONCENTRAT

CONSUM DE FUSTA:
EXCÉS DE CONCENTRAT, FIBRA INSUFICIENT,
ABORRIMENT, ETC...

INFOSSURA: MODIFICACIONS ANATÒMIQUES
(Wolter, 1994)

TALL LONGITUDINAL D’UN PEU NORMAL
(Wolter, 1994)

INFOSSURA: TALL D’UN PEU AFECTAT
(Wolter, 1994)

ACTITUT CARACTERÍSTICA D’UN CAVALL
AMB INFOSSURA (Wolter, 1994)

PROBLEMES DIGESTIUS (CÒLICS)
DERIVATS D’ERRORS EN L’ALIMENTACIÓ
(Wolter, 1994)
� Fer canvis progressius, evitar excessos

SISTEMES DE RACIONAMENT EN ÈQUIDS
1) NRC (USA, 1989)
a) Energia: Es valora l’Energia Digestible (E.D., Mcal)
Exemples (en Mcal/kg MS):
Ordi = 3.60 Civada = 3.20
Moresc = 3.84 Fenc d’alfals = 2.25
b) Proteïna: Es fa servir la P.Bruta (P.B., en % o eng)
No té en compte la digestibilitat dels aliments
Exemples (en g PB/kg MS):
Ordi = 110 Fenc d’alfals = 170
Palla = 44 F. Soja-44 = 499

RESUM RECOMANACIONS NUTRITIVES CAVALLS (NRC, 1989)

SISTEMES DE RACIONAMENT EN ÈQUIDS
2) INRA (F, 1990)
a) Energia: Unitats Farratgeres Cavall (U.F.C.)
1 U.F.C. = Energia Neta (2200 Kcal) que aporta 1 kg
d’ordi a un cavall en manteniment
⇒ valor d’altres aliments (en UFC/kg) calculat respecte
al de l’ordi:
Fenc d’alfals = 0.50
Civada = 0.88
Ordi = 1.00
Moresc = 1.14

Comparació ED (NRC), UFC (INRA)
(Wolter, 1994)

RELACIÓ PES/VOLUM/VALOR ENERGÈTIC
DELS PRINCIPALS CEREALS
(Wolter, 1994)

SISTEMES DE RACIONAMENT EN ÈQUIDS
2) INRA (F, 1990)
b) Proteïna: Matèries Nitrogenades Digestibles
Cavall (M.N.D.C., en grams).
⇒ Intenta evaluar l’aprofitament real dels aliments, segons
l’aport de MND (PB x d), el tipus d’aliment (F ó C) i el seu NNP.
Exemples (g de MNDC/kg):
Palla = 0
Ordi = 79
Fenc d’alfals = 80
F. Soja-44 = 386

ALIMENTACIÓ PRÀCTICA
D’ÈQUIDS
Objectius:
• Garantir la sanitat del major nombre d’animals.
• Treballar amb un sistema d’alimentació d’acord amb
els objectius i possibilitats de cada hípica.
• Minimitzar les despeses fins a límits raonables.
• Aportar els nutrients necessaris (E, P, F, M, V) per
optimitzar els resultats productius:
Mant./Gest./Lact./Creixt./Treb.

APORTS NUTRITIUS RECOMANATS EN
EUGUES DE SELLA DE 500 KG DE P.V.
(INRA, 1993)
Tenir en compte el PV orientatiu, l’estat fisiològic, la CC i la F/C

EVOLUCIÓ DE LES NECESSITATS DE L’ EUGA
(part de primavera) I DISPONIBILITAT D’HERBA
EN ZONES HUMIDES (Wolter, 1994)

EVOLUCIÓ DEL VALOR NUTRITIU DE L’HERBA
DE PASTURA SEGONS ESTAT FISIOLÒGIC
(Wolter, 1994)

INGESTIÓ DIÀRIA DE M.S. (ORIENTATIU)
EN % DEL PES VIU (NRC-89, INRA-90)

EXEMPLES D’INGESTIÓ DIÀRIA
DE M.S. (en base a NRC, 1989)
Exemple per a una Euga de 500 kg de P.V.:
� Final de gestació:
Ing.= 1.5 - 2 % del PV � x 500 kg: 7.5 - 10 kg MS
� Inici lactació (1 er -3 er mes):
Ing.=2 - 3 % del PV � x 500 kg: 10 - 15 kg MS
� Fí de lactació (4 art- 6 è mes):
Ing.= 2 - 2.5 % del PV � x 500 kg: 10 - 12.5 kg MS

INGESTIÓ DIÀRIA DE M.S.
(F, C, Total) EN % DEL P.V. (NRC-89)

RESUM RECOMANACIONS NUTRITIVES CAVALLS (NRC, 1989)

QUANT DE FARRATGE I DE CONCENTRAT?
Dades orientatives (s.m.s.) segons NRC (1989)
Exemple per una Euga de 500 KG de Pes Viu:
� Final de gestació: F=80%, C =20%
Si la ingestió total ≈ 9 kg MS/dia:
⇒ Donar p.e. 7 kg MS de F. i 2 kg MS de C.
� Inici lactació (1 er -3 er mes): F=50%, C =50%
Ing. ≈ 12 kg MS/d ⇒ 6 kg MS de F i 6 de Conc.
� Fí de lactació(4 art- 6 è mes): F= 65%, C=35%
Ing. ≈ 11 kg MS/d ⇒ 7 kg MS de F i 4 de Conc.

FORMULACIÓ DE LA RACIÓ
(si partim d’un farratge concret)
a) Estimar necessitats de l’animal: f(tipus, exerc., etc).
b) Veure els aports del farratge (respectant F/C).
c) Comparar aports vs. necessitats � Dèficit
d) Equilibrar dèficit (E, P) amb aport de concentrat:
cereals, farina de soja, subproductes, etc...
e) Comprobar equilibri E/P i corretgir dèficits minerals:
Ca, P, Mg, microminerals (Zn, Cu, ...) i Vits. (A, D, E).

APORTS RECOMANATS PER CAVALLS DE
SELLA EN CREIXEMENT (P.V.A. = 500 KG)
(INRA, 1993)
Tenir en compte l’edat, el PV dels pollins i el creixement desitjat (g/d)

ESTIMAR NECESSITATS:
CORBA DE CREIXEMENT D’UN CAVALL
DE 500 KG DE P.V.A. � PV & VC (Frape, 2002)

CORBA DE CREIXEMENT
DE POLLINS DE SELLA
(INRA, 1993)
Possible creixement compensatori després
de períodes amb alimentació ±limitada

CORBES DE CREIXEMENT DE POLLINS
D’ENGREIX SEGONS SISTEMA I EDAT SACRIFICI
(INRA, 1993)

APORTS RECOMANATS PER A
CAVALLS D’ENGREIX
(INRA, 1993)

�
RESUM RECOMANACIONS NUTRITIVES CAVALLS (NRC, 1989)

Engreix de pollins
Recomanacions nutritives
Concentració de nutrients (s. m. s., NRC, 1989)
Ingestió F/C ED PB Lisina Ca P Mg K Zn Cu
Edat (% PV) (%) (Mcal/kg MS) (%) (%) (%) (%) (%) (%) mg/kg
4-6 mesos 2.5-3.5 30/70 2,9 14,5 0,60 0,7 0,40 0,1 0,3 50 10
6-12 mesos 2.0-3.5 30/70 2,9 14,5 0,61 0,6 0,35 0,1 0,3 50 10
12-18 mesos 2.0-3.0 40/60 2,8 12,6 0,53 0,5 0,25 0,1 0,3 50 10

ESTIMACIÓ DE LES NECESSITATS DE
TREBALL EN CAVALLS D’ESPORT
• Quantitat de treball = Intensitat x Duració
• Intensitat = funció del tipus de treball:
• Treball a dins (“picadero”) o a l’exterior.
• Tipus de pas i velocitat (aproxt.):
• Al pas (6-9 km/h).
• Al trot (12-18 km/h).
• Al galop (20-50 km/h).
• Salt o no d’obstacles.
• A la pràctica es poden distingir diferents intensitats:
Molt lleugera, lleugera, mitja, intensa, molt intensa.

ESTIMACIÓ DE LES NECESSITATS NUTRITIVES
PER HORA DE TREBALL EN CAVALLS D’ESPORT
(INRA, 1993)

APORTS NUTRITIUS RECOMANATS (per dia)
EN CAVALLS D’ESPORT
(INRA, 1993)

APORTS NUTRITIUS RECOMANATS (per dia)
EN CAVALLS DE TIR (RACES PESADES)
(INRA, 1993)

CONPARACIÓ DE LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES DE
MANTENIMENT (UFC/d) EN FUNCIÓ DEL PES VIU
I DEL TEMPERAMENT (Wolter, 1994)

CONSEQÜÈNCIES DE L’ESTRÉS
(Wolter, 1994)

ESTIMACIÓ DE LES NEC. ENERGÈTIQUES
DE TREBALL EN CAVALLS D’ESPORT
(Wolter, 1994)

RESUM APORTS NUTRITIUS DIÀRIS
RECOMANATS PER A UN CAVALL DE 500 KG
(Wolter, 1994)

FLUCTUACIÓ DIÀRIA DE LES NECESSITATS
DELS CAVALLS D’ESPORT I RACIÓ PROMIG
(Wolter, 1994)
Adequar aports energètics setmanals segons necessitats (nivell de treball)

PROPOSTA DE FRACCIONAMENT DIARI
DE PINSOS I FARRATGES EN CV D’ESPORT
(Wolter, 1994)

APORTS RECOMANATS DE Ca i P
(Wolter, 1994)

CONTINGUT EN Ca i P D’ALGUNS
ALIMENTS DELS CV (Wolter, 1994)

RACIÓ PER A UN CAVALL EN MANTENIMENT
(NOMÉS FARRATGE+CMV)
(Wolter, 1994)
�
�
3/1

COMPLEMENTACIÓ MINERAL D’UNA
RACIÓ DE MANTENIMENT EN BASE A
FARRATGE (Wolter, 1994)

RACIÓ PER A UN CAVALL D’ESPORT
(FARRATGE+CONCENTRAT+CMV)
(Wolter, 1994)
�
�

COMPLEMENTACIÓ MINERAL D’UNA
RACIÓ D’ESPORT (40% DE CEREALS)
(Wolter, 1994)

APORTS RECOMANATS DE Mg
EN CV DE SELLA (500 KG)
(Wolter, 1994)

APORTS DIARIS RECOMANATS DE
VITAMINES
(Wolter, 1994)

PAPER DELS OLIGOELEMENTS I RISC DE
CARÈNCIES EN L’ALIMENTACIÓ DELS CAVALLS
(Wolter, 1994)
Funcions Risc carència Signes carència
Ferro Anti-anèmic Molt baix Dèficit creixement, Anèmia,
Infeccions, Cansmt.
Coure
Zinc
Ossificació, pel,
unglots, ...
Ossificació, Immunitat,
Teguments
Manganès Fertilitat
Ossificació
Cobalt
Metabolisme
microflora digest.
Elevat, per Farratges pobres o
excés de Mo, Su
Elevat, per Farratges pobres,
excés de Ca, P, Ac. Fític, Prot.
Soja
Poc, però ⇩ absorció si hi ha
excés de Ca, P, Ac. Fític,
Mal creixt. cartílegs, pèl
decolorat, unglots dèbils
Baixa fertilitat, lesions pell
(paraqueratosi), alopècia
Baixa Fertilitat
Retard ossificació joves
Molt baix Empitjora estat general
Seleni Antioxidant (+Vit E) Baix a mitja, en llocs de sols
prims o pobres
Iode
Sint. Horm. Tiroid.
Reprod.-Ossificació
Molt rar, excepte amb cols,
colza, etc. (anti-tiroides)
Distròfia Muscular, miopatia
(joves & adults)
Goll (Bocio), retard
creixement, adinamisme.

APORTS RECOMANATS DE MICROMINERALS
(mg/kg MS = ppm)
(Wolter, 1994)

NUTRIENTS “QUERATÒGENS”, IMPLICATS EN
EL MATENIMENT DELS CASCOS
(Wolter, 1994)
Relació Zn/Cu recomanada de la ració ≈ 3/1

PRODUCTES QUE SUPOSADAMENT
MILLOREN ELS CASCOS

PRODUCTES QUE SUPOSADAMENT
MILLOREN ELS CASCOS

PRÀCTICA DE LA ALIMENTACIÓ
DELS CAVALLS D’ESPORT
(INRA 1990, Wolter, 1994)
• Racionar individualment (per a cada animal).
• Alimentació regular al llarg de la setmana, d’acord amb el treball mig
(de 1 a 5 h/d � mitja ≈ 3 h/d).
• En general, no donar aliment < 2-3 h abans del treball.
• És preferible alimentar bé després de l’esforç.
• Repartir l’aliment en diferents preses (al menys 3):
• Donar el farratge la nit anterior i despres de la cursa.
• Elegir el concentrat (ingredients) segons el tipus d’esforç a realitzar.
• Evitar excesos de pès inneccessaris.
• Atenció a Minerals i Vitamines.

PRÀCTICA DE LA ALIMENTACIÓ
DELS CAVALLS DE VELOCITAT (I)
(INRA 1990)
Fonts d’energia: midons (cereals) i AGV (celulosa F).
• Pinsos comercials adequats (amb flocs (“copos”),
cereals extrusionats, etc.) � midons > digestibles.
• Assegurar els mímins de fibra (p.e. 13-15% FB).
• 12-13% de PB (+20% en CV joves), 5-7% greix.
Augmentar l’aport de minerals i de Vitamines:
• Na: 0.5% s.m.s.;
• Ca: 0.7-0.8% � Ca/P= 1.5.
• Mg: 0.15%;
• Micromin, Vit. A,D,E,K: x 2 respecte altres CV.

PRÀCTICA DE LA ALIMENTACIÓ
DELS CAVALLS DE VELOCITAT (II)
(INRA 1990, Wolter 1994)
En esforços curts però molt intensos (p.e. “esprint”):
• Els muscles cremen glucògen (de reserva).
• Es produeix àcid làctic (acidosi musc., congestions?)
� Evitar sobrecàrregues de glucògen muscular:
• Limitar (controlar, repartir) l’aport de midons.
• No abusar de la sacarosa i altres sucres “ràpids”
abans de l’esforç: � Possible hipoglucèmia
secundària, que baixa el rendiment.
• Normalment el CV gasta < 50% del seu glucògen.
Prevenir “cops de sang” (Rabdomiolisis agudes):
• Ajustar midons segons activitat, +Vit E, B, i Seleni.

PRÀCTICA DE LA ALIMENTACIÓ
DELS CAVALLS DE RAID
(INRA 1990)
• La principal font d’energia és greix (AG) de reserva.
• Es mobilitza millor a V

ALIMENTACIÓ D’ÈQUIDS
Evaluació pràctica de la ració
Tenim diferents tipus de racions:
1) La formulada en teoría sobre el paper
2) La preparada a la hípica
(pot variar en qualitat i en quantitat)
3) La ingerida realment per cada animal
(ingestió i rebuig variable)
Fer un seguiment de l’animal (VC, CC, Rendt.,
etc.), per veure com respòn
� Si cal, modificar la ració, el maneig, etc....

Post
secada�
ALGUNES PLANTES POTENCIALMENT
TÒXIQUES PELS CAVALLS
(INRA, 1990)

�
ALGUNES PLANTES POTENCIALMENT
TÒXIQUES PELS CAVALLS
(INRA, 1990)

ALGUNES PLANTES POTENCIALMENT
TÒXIQUES PELS CAVALLS
(INRA, 1990)

ALGUNES PLANTES POTENCIALMENT
TÒXIQUES PELS CAVALLS
(INRA, 1990)

TOXICITAT DELS ANTIBIÒTICS
IONÒFERS EN CAVALLS
(Wolter, 1994)
Atenció en fàbriques de pinso: vigilar que s’ha fabricat prèviament!

CONSUM VOLUNTARI DE PASTURA I APORTS MÀXIMS
RECOMANATS (KG MF/DIA) DE DIFERENTS ALIMENTS
EN CAVALLS ADULTS (adaptat de Wolter, 1994)
Pastura de qualitat mitja ≤ 50-60
Pastura de qualitat òptima ≤ 80-100
Ensitjat d’herba (segons Q) ≤ 6-12
Fenc d’herba ≥ 5
Fenc d’alfals ≤ 5
Pastanagues ≤ 10
Civada (Avena) ≤ 8
Ordi (Cebada) ≤ 6
Moresc, sorgo ≤ 4
Segones de blat ≤ 4
Pèsols, faves ≤ 2
Farina de soja ≤ 3
Farines de cotó, girasol o llinosa ≤ 1,5

AIGUA DE QUALITAT I EN ABUNDÀNCIA

ALIMENTACIÓ PRÀCTICA DELS CAVALLS:
RESUM VALORACIÓ I CÀLCUL DE RACIONS
En base a sistemes coneguts (NRC, INRA):
• Preveure ingestió total de MS.
• Preveure relació F/C.
• Estimar necessitats de nutrients (E, P, AA, F,
Min&Vits).
• Fer servir aliments disponibles a preus raonables.
• Estimar valor nutritiu i aports dels aliments.
• Reequilibrar convenientment la ració.
• Comprobar els resultats a la pràctica.

CONCLUSIONS ALIMENTACIÓ ÈQUIDS
A) Prolongar la digestió de concentrats (gàstrica) i de farratges
(cecal) :
• Fraccionament de la ració (mínim 2 - 4 cops).
• Distribució: farratges i concentrats.
B) Facilitar l’aprofitament dels aliments i evitar patologíes:
• Fer canvis d’aliments de forma progressiva.
• Proporció correcta farratges/concentrats (fibra OK).
• Evitar els pinsos “complerts” (desavantatges!).
• Possible tract. tèrmic (o equivalent) de certs aliments (↑ dig.)
• Evitar aliments mal conservats o contaminats.

PRÀCTICA DE LA ALIMENTACIÓ
DELS CAVALLS D’ESPORT
Tractar l’animal d’acord amb el seu
grau d’entrenament i costums.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES SOBRE
PRODUCCIÓ I REPRODUCCIÓ EQUINA:
Powell&Jackson, Ed. Acribia, 1994

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES SOBRE
PRODUCCIÓ I REPRODUCCIÓ EQUINA:
M.C.G. Davies Morel, Ed. Acribia, 2005

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES SOBRE
PRODUCCIÓ I ALIMENTACIÓ EQUINA:
NRC, 1989

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES SOBRE
PRODUCCIÓ I ALIMENTACIÓ EQUINA:
INRA-AEDOS, 1993

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES SOBRE
PRODUCCIÓ I ALIMENTACIÓ EQUINA:
D. Frape, 2002

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES SOBRE
PRODUCCIÓ I ALIMENTACIÓ EQUINA:
R. Wolter, Ed. France Agricole, 1994

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES SOBRE
NUTRICIÓ EQUINA:
J.D. Pagan, 1988-2000