Setembre 1999 - Arxiu Municipal de Llagostera

h-/Llagostera ,.15/2''Btapa/Setembre'9 9ptes. (3,01 e u ros)té:Ú.'i• mií^rM

^VCol·lectiu de RedaccióPau Bassets, Cristina Càceres,Núria Capdevila, Jordi Comas, SílviaCortés, Marta Genoher, SòniaGenoher, Teresa Gurnés, Enric Hospital,Montse Mayol, Dani Moll, JordiMoll, Gustau Montero, Jordi^ Pinsach, Jordi Plà, Santi Soler,; Marc Sureda, Marta Sureda, Jaume• Ventura, Marta Ventura, Pilar Ventura,Quim Ventura, Jaume Vinas.Col·labora en el disseny: RobertoPintreCol·laboradors: Marta Alba, EugèniaMascort, Ramon Motjé, TonlNavarro, Carles Oliveras, Fina Solà,Carles Soler, Aociu Municipal, BibliotecaJulià Cutíllé, Pub l'Enrenou,Foto Film.Llagostera, Setembre'99"Butlletí de Llagostera" Núm. 15Portada: Josep AlbertíDirigit pel:Col·lectiu de Redacció.C/Migdia, 40 o Àpat. de Correus 76Tel. 972.83.12.10email: elbutlleti@gm.eswww: http://ww2.gm.es/elbutlletiImpressió: Gràfiques Maçanet Tel.16 50 03. Maçanet de la Selva.Dipòsit Legal: GI-1733/95••••• Amb la col·laboracióde la Diputacióde Girona4 EDITORIAL.5 ELECCIONS MUNICIPALS'99: Un nou alcalde per a Llagostera10 MASOS DE LLAGOSTERA. Can Massó.12 EL PAPU PREGUNTA15 COLLA GEGANTERA: Llarga vida als gegants.22 COMERÇOS AMB HISTÒRIA. Farmàcia Saurí.25 POMPEU PASCUAL CORIS: Una vida dedicada a la medieina.31 OPINIÓ.33 PREMI SANT JORDI. Mirall entelat.41 ENTREVISTA: Selim Sheriffi.45 COSES DEL POBLE: Casino Llagosterenc. Què hi falta iquè hi sobra a Llagostera. Un any més...la Festa Major.Un poble solidari. Música al Casino. S'obre al trànsit lanova carretera de Tossa. San Cristòfol. Inauguració delLocal Polivalent. L'Aplec de Panedes.60 CONTES I LLEGENDES DE LLAGOSTERA. La caixa miraculosa,63 LLAGOSTERA A LA PREMSA65 ENTITATS: Arxiu Obert. Biblioteca Julià Cutillé. Unió EsportivaLlagostera.71 RETALLS D'HISTÒRIA73 REGISTRE CIVIL74 BOTÀNICA: El món vegetal.75 GENT SANA: Ginebró.77 HORÒSCOP79 UENRIC: La nit del dia en que va Inaugurar-se el Polivalent.80 DES DE CA L'ÀVIA LOLA: Draps bruts.83 L'ÀLBUM DE FOTOS.IVIembre de l'Associació Catalanade la Premsa ComarcalEl Col·lectiu de Redacció vol respectar la llibertat d'expressió i la diversitat d'opinions. El Col·lectiude Redacció no es responsabilitza necessàriament de les opinions dels col·laboradors i no escompromet a que tots els escrits rebuts siguin pulicats. L'únic article que expressa l'opinió detot el Col·lectiu de Redacció és lEdítorial. Tanmateix s'acceptaran treballs signats ambpseudònim, però el Col·lectiu ha de ser sabedor del nom de l'autor. Per raons d'espai,el Col·lectiu de Redacció es resen/a el dret de resumir el contingut dels escrits queexcedeixin l'extensió d'un foli escrit a doble espai. Totes les entitats del poble queho desitgin tenen una pàgina del Butlletí a la seva disposició.

Un canvi amb expectativesComençarem l'editorial del Butlletí de setembreparlant de la Festa Major. I parlar de laFesta és parlar del local polivalent com a substitutdel tradicional envelat. Com a factor positiu, elpoble es va estalviar el lloguer de l'envelat i vaguanyar la comoditat de poder anar al lavabo sensehaver de sortirà fora. Però la pregunta que ensfem és: quant va costat; engalanar-lo? I el que ésmés important, haurem d'esperar la propera festaper què s'hi torni a fer alguna cosa?El 13 de juny va haver-hi eleccions municipals.Els membres d'aquest col·lectiu no som analistespolítics per fer una valoració tècnica del que fou elresultat, però sí que ens agradaria comentar algunsfactors que, a la nostra manera de veure,potser van influir-hi. D'entrada. ía unió dels partitsd'esquerra i independents, creada fonamentalmentper acabar amb vint anys de govern convergent alconsistori, ha donat els fruits que desitjaven.La lluita, teòricament a tres bandes, vaser només entre dos partits. El PP encap moment va donar imatge de grupseriós ni preparat. CiU es va veure afectadaper la gens clara desaparicióde les seves files de l'antiga alcaldessaPilar Sancho i per l'aprovacióde la línia d'alta tensió (que haprovocat un canvi en el tradicionalvot convergent de molts pa- -gesos). Per altra banda, la sevacampanya agressiva contrastavaamb la de l'Entesa per Llagostera,molt més infonnativa que competitiva,gràcies també a l'experiènciade quatre anys del Sr. LluísPostigo a l'Ajuntament.El resultat de tot plegat és unnou ajuntament amb molta gentnova que haurà de contrarestar ambil·lusió i ganes de treballar la pocaexperiència en tasques municipals.I tenint en compte l'ajustatdesenllaç, els dos grups hauriende ser conscients que caldràfer un constant esfó'rç per evitarpolèmiques i entendre's enbenefici del poble.activitats a l'aire lliure agraden a la gent i és unabona manera de gaudir dels espais verds dels quèdisposa el poble. Volem mencionar la bona acollidadels concerts organitzats cada divendres pelCasino Llagosterenc a la plaça Catalunya. Constitueixenl'evidència que una programació establede concerts, teatre... fa que s'adquireixi un hàbit,un s'acostumi a sortir i així es doni vida i riquesacultural al poble.Per acabar volem fer una súplica:NO ES POT FER RES PER CONTROLAR LES IN­SUPORTABLES FRESSES DE LES MOTOS?Fins al proper Butlletí, que esperem poder-loeditar des del nou local que ens han promès, abansCiU i ara l'Entesa.El Col·lectiu de RedaccióLes festes d'estiu han mantingutl'èxit d'altres anys. Els sopars i

5 19991999Un noualcalde perLlagosleia! .^^^•°"nsL° ca/s 1993Eleccions uonnnoFn^•í \-"- nor:VEfWÉNCU '^•l'Nio ' ï/iev-3r;5 per, /o^S°^Les eleccions municipals del passat 13de juny es van celebrar al nostremunicipi sense cap incidènciaremarcable. Només la pluja de mitjatarda les va aigualir una mica, però totva transcórrer com era previst Duranttot el dia, tres mil vint-i-dosllagosterencs dels quatre mil quatrecentsvuitanta-sis amb dret a vot, vandipositar els seus vots a les urnes.Potser només una diferència destacablerespecte les passades eleccions: Elresultat Per primera vegada en vintanySf la formació política de CiU, nonomés no va conseguir la majoriaabsoluta, sinó que va perdre la majoriaabsoluta.El nou partit Entesa per Llagostera vaassolir ei seu objectiu i va desbancar aCiU per més de cent vots. Segurament,tothom n'Iia fet les valoracionsoportunes i n'ha tret les sevesconclusions. El que sí és cert, és que elpoble de Llagostera ha expressat la sevavoluntat i ha apostat per un canvL El noualcalde ens ho explica a l'entrevista quesegueix-

6 UN NOU ALCALDE PER A LLAGOSTERAEntrevista a Lluís PostigoA les 10 de ta nit del passat 13 de juny, després d'unes eleccions passades per aigua, acabaven 20 anys deConvergència i Unió a Llagostera. Lluís Postigo Garcia, advocat de 32 any passa ha ser el nou alcalde deLlagostera en substitució de Pilar Sancho i, si no passa res d'extraordinari, ho serà com a mínim durant elspropers quatre anys. Postigo encapçalava la llista del nou partit Entesa per Llagostera i es disputava l'alcaldiaam6 Josep Comas (CiU) i Gabriel Sànchez (PP),Llagostera ha viscut potser una deles campanyes més intenses delsúltims anys. Deixant de banda lacampanya del Partit Popular, CíU haoptat per fer una campanya moltdiferent de la realitzada per Entesaper Llagostera. Quina valoracióen fa?Crec que realment ha estat unacampanya intensa. Almenys així éscom l'hem sentida nosaltres, els quel'hem viscut de ben a prop. El que nosé és si el poble l'ha viscuda com unacampanya més o si realment ha tingutla sensació de viure alguna cosaespecial. Jo crec que sí, que com amínim bona part de la gent deu haverconsiderat aquesta campanya electoralcom a diferent.Penso que potser és la primera vegadadurant aquests últims 20 anysen què es plantejava una proposta oalternativa amb possibilitats de sortirelegida, o més ben dit, amb la pretensióde guanyar. Per posar un exemple,en les eleccions del 95, els integrantsdel grup d'Iniciativa-Els verdsérem molt conscients de les nostreslimitacions i anàvem a buscar el quevam obtenir: dos regidors. Amb aixòvull dir simplement que no teníem pretensionsde guanyar. Pelque fa a la meva valoracióde com s'ha dut ia campanya...Considero que desde l'Entesa per Llagosteras'ha enfocat la campanyatal i com la volíem fer desde bon començament. Elsregidors de Iniciativa, PSCi ERC comptàvem amb l'experiènciade la campanyade les eleccions del 95.Potser en aquell momentvam tenir una actitud mésbel·ligerant i CiU, tot i quetambé tenia una actitudpurament de campanya enel sentit pejoratiu, eren unamica més hàbils. NarcísCasas era un home ambmolta experiència i determinadesparaules dites perboca seva. sonaven moltdiferent del que poden sonarara en boca de Josep Comas.Amb aquesta experiència, Entesaper Llagostera es va plantejar unacampanya electoral informativa, queexpliqués el que nosaltres volíem fersense entrar en el joc de les desqualificacions.Aquest era el nostre objectiu,explicar les coses i contrastaries.D'aquí la nostra predisposició afer el debat amb totes les forces polítiques,on CiU no va assistir.Pel que fa a la campanya que harealitzat CiU, crec que han fet tot elpossible i de forma involuntària hanprovocat els resultats finals. En altresparaules, si abans de les eleccions enshaguessin preguntat com ens agradariaque CiU fes la campanya per talque ens beneficiés a nosaltres, seguramentens hauríem quedat curts perquèho han superat en tots els sentits.O sigui que Entesa per Llagosterano ha guanyat sinó que ha perdutCiU?A veure, això sempre té dues lectures.Jo simplement penso que nosaltreshem fet la campanya que havíemde fer i, a més, hem fet les cosesde forma correcta. Per contra, l'altracara de la moneda és que CiU hoha fet malament, molt malament. Arabé, no vull entrar a valorar si la culpad'aquesta campanya equivocada ésdels que anaven a dins de la llista odels que han organitzat la campanya.Sobre el resultat de les eleccions tambéhi poden haver influït factors decaire extern, com ara la influència dela Pilar Sancho, la famosa línia d'altatensió... Suposo que tot hi ha jugatuna mica.Recollint aquest darrer comentari,vostè mateix va declarar desprésde les eleccions en el diariEl Punt, que si CiU hagués presentata Pilar Sancho com aalcaldable, segurament haurienguanyat.! • •

UN NOU ALCALDE PER A LLAGOSTERAHagués estat diferent. Vist ara,pots arribar a pensar això. Crec queés molt més difícil treure a una personaque ja és alcalde, en aquest casalcaldessa, que no pas guanyar a algúque es presenta per primer cop. Simplementcrec que si CiU hagués presentata la Pilar haurien tingut méspunts per guanyar. La Pilar és unadona coneguda, treballadora, amb dosanys d'alcaldia i amb experiència. Suposoque el votant de CiU estava contentamb ella.Creus que la Pilar Sancho ha fetuna contracampanya personal encontra de CiU?La meva aposta particular era un6, 6, 1, una aposta que crec que erauna mica generalitzada pertot el poble.Si més no, es veia o s'intuïa quela cosa seha ajustada. De fet, si elpartit popular hagués fet una campanyauna mica diferentel resultat potser s'haguésacostat més al 6,6, 1.A favor de CiU?Nosaltres hauríemguanyat per vots.Acaben 20 anys deCiU a Llagostera is'obre un nou ciclepolític. Com notaràei ciutadà de Llagosteraaquest canvio... no es notarà?La veritat és que no ho sé. Aquellapolèmica que va sortir a la premsa enla qual la Pilar feia unes manifestacionsdient que CiU l'havia fet fora delpartit i el rumor que corria pel pobleque la Pilar volia presentar una llistacom a alternativa a CiU, sinceramentno crec que els hagi beneficiat gens,sinó que més aviat els ha dividit. Arabé, si la Pilar ha dut a terme una campanyaen contra dels convergents, hodesconec totalment.El que sí es cert és que a midaque anava avançant la campanya,gent de Convergència s'apropava a nosaltresi ens deien: no sou del nostrepartit però els que es presenten perels nostres colors no els volem votar isegurament us votarem a vosaltres.Amb això vull dir que no sé qui ha fetmés campanya en contra d'ells, si laPilar Sancho o els mateixos convergents.Sincerament, Entesa per Llagosteraesperava aquest resultats?Ara per ara suposoque tothom està al'expectativa. Hi hauràcanvis i es notaran, però, evidentment,se'ns ha de donar un cert margede temps perquè ens situem, perentrar en el dia a dia i així anar canviantles coses a poc a poc. El que esnotarà sobretot és la manera de ferles coses. El nostre objectiu primer éstenir més en compte a tothom del poble.El vostre programa electoral es titulava"50 propostes per afrontarel futur". No són moltes "promeses"per complir?Sí, són moltes per fer en 4 anys.Durant les xerrades que es van fer enla campanya per explicar aquestespropostes -que podrien ser moltesmés-, ja es va explicar que el nostreprograma electoral era molt ambiciósi pensat a llarg termini. No sé quantesde les 50 propostes es podranacabar amb èxit durant aquest pròximmandat, però sí que d'alguna manera0 altre es començaran totes.El logotip de l'Entesa per Llagosteraés un trèvol de quatre fulles.Sempre s'ha dit que aquests trèvolsporten sort. Creus que ha pogutinfluir en la victòria final?De fet, el trèvol de quatre fulles representavalaunió de quatre grups diferents.Qui sap, potser sí que ha influïten ei resultat final. Al començamenthi havia gent que se'n reia i ensdeien perquè no hi posàvem dos dausde póker... (riu).Ha canviat la teva vida el fet de serel nou alcalde del poble?Les primeres setmanes molt. Hi hamoltíssima feina a fer. A l'oposició estàvemcompletament enganyats. Sapsque hi ha coses que no funcionen peròun cop entres a governar veus que hiha moltíssimes coses que funcionenprecàriament, per no utilitzar un altreadjectiu. Hi ha molta feina a fer...Doncs... pleguem i et deixem treballar.Gràcies una altra vegada.Sílvia CortésGustau MonteroMarc SuredaJaume Viüas

8 UN NOU ALCALDE PER A LLAGOSTERAEleccions municipals a Llagostera. Any 1995'iVVil^^^l^^MCiUub v^g^159055.71mm>8PSC52618,432IC-EV42814,992ERC2759,631Eleccions municipals a Llagostera. 13 de juny del 1999NULSBLANCiMfil^fiTrFORMACIÓENTESA PERLLAGOSTERACiUPPVOTS EN BLANCVOTS NULS1DEVOTS143413331 287162lsíi:.*.-..,;·:í^;.i·i.ir;,-ÍÉÏi;-r«3i'ri:iÏÏ3ÍI^IDELSVOTS , REGIDORSj47,36%, 744,02% 64,23% 02,34%2,05%--Cens: 4.486 habitants. Número total de votants; 3.022. % Participació: 67.36%

La majoria de les Comunitats Autònomesreben el que els correspon.Els ciutadans de Catalunyamereixen un tracte fiscal just.Totes les comunitats autònomes han d'aportar diners al conjuntde l'Estat, Les comunitats més riques n'aporten més que lesaltres. Els ciutadans de Catalunya aporten un 24% més dediners que la mitjana de les Comunitats Autònomes per alruncionament de l'Estat i per a la solidaritat amb altres territoris.Ara bé, quan l'Estat retorna a les Comunitats Autònomes unapart d'aquests ingressos, unes comunitats reben els que elscorrespon i Catalunya un 12% menys. Això suposa un desequilibríglobal d'uns 36 punts. Aquest desequilibri fiscal representaentre BOO.OOO milions de pessetes i 1,2 bilions de pessetescada any, és a dir 500.000 pessetes per cada família. SI tornésa Catalunya una part d'aquests diners millorarien la nostraeconomia i el benestar i la cohesiú social de tots els catalans.HI hauria més escoles, més hospitais, més residències.En definitiva, més infraestructurea i millors serveis públics.Aquest tracte fiscal injust que Catalunya pateix limita les sevescapacitats de modernització, creixement i benestar, tant dinsd'Espanya com dins d'Europa. Ha arribat el moment d'aconseguirun tracte més Just per als ciutadans de Cataiunya.HI estem d'acord, oi?mGeneralitat de Catalunya

10 MASOS DE LLAGOSTERACan Massó'/'Trobem a faltarla tranquil·litat d'abans..."No es queixen de tot et que ei progrés ha portat al mas, però tampoc s'estan de remarcar que, "abans no hihavia fressa. D'aquí a l'altre costat de riera, ens sentíem, tothom cantava... La gent se n'anava a llaurar ambuns cants..!" Amb tot, però, estan més que contents de viure on viuen i tot i que en alguna ocasió han pensatde plegar, ara no hi pensen pas...ans al contrari." a casa de Can Massó es troba situada al límit mateix del terme municipalde Llagostera, a tocar amb lafàbrica de la Hurre, a la Bruguera Alta,36. Hi viuen dos matrimonis; el formatper en Josep Boadella Alsina i laRosa Castelló Virgili, i el del nebot,Jordi Cros Castelló i la Núria LloverasFors, amb dues filles, la Gemma i laRoser.El nom de Can Massó no se sapdel cert d'on prové, malgrat que es téconstància que la casa data del 1830-32.En Josep i la seva família en sónpropietaris des del 1936, l'any en quès'inicià la Guerra Civil. La casa foucomprada pel pare i l'avi d'en Josep auna família de Cassà. Una casa que ,en la seva estructura principal no hacanviat gens; "s'ha anat reformant,però no s'ha tocat l'estructura per res.Abans hi havia cairats de fusta, i arahi tia bigues...La part de baix de lacasa eren les quadres i ara és l'entradai la cuina...Lestructura, però, és lamateixa."L'activitat econòmica del mas giraentorn de les vaques lleteres. "Sem-_pre s'ha mantingut el mateix tipus debestiar...És de les cases de tota la vida,una casa de pagès on s'hi ha fet semprellet". Els caps de bestiar de quèdisposen a Can Massó són, actualment,uns 120 caps, entre vaques lleteresi vedells. Tot per assegurar unaquota de producció d'uns 300.000quilos de llet. Tot i tenir 30 hectàreespròpies de camps i bosc, i 50 vessanesllogades, encara es fa indispensablehaver de comprar segons quintipus de menja; "Tampoc en compremtant de menjar, però sempre cal anara buscar subproductes per les vaques.El menjar que comprem és, bàsicament,pinso pera vedells." El conreu propi eslimita gairebé al rei-gras ial blat de moro, és a dir,al farratge.Quan els parlem de lesdiferències de fa uns anysa l'actualitat, com remarcàvemal principi, tant laRosa com en Josep sónclars; "quan vam arribaraquí, no teníem' ni llum,ni telèfon, anàvem a buscarl'aigua al pou ambuna corda i unagalleda...Vaques..., quanen teníem més, en teníem7 o 8. I un parell debous per anar a llaurar.També és cert que,abans, sense gaires comoditats,tampoc teniestantes despeses i amb.,,.,, I.,,: ; poques vaques ja passaves".Avui dia cal moltamaquinària per poder portar una granjaamb unes mínimes condicions. Unparell o tres de tractors, l'unifit, el sistemaper munyir,..."És clar que avuidia hi ha molta maquinària..., i s'hade mantenir. S'ha guanyat molt encomoditats, però al cap i a la fi, perguanyar el mateix. I el que dèiem, queavui dia treballes amb més ner\'is.

MASOS DE LLAGOSTERAsempre patint per la maquinària, pelbestiar,...Ara tot funciona i potserdemà ja no. Abans tot era molt méstranquil."Aquest fet dels nervis i la tranquil--litat, queda molt ben caracteritzatquan en Josep ens comenta com anavena llaurar abans, I com ho fan ara;'Abans hi dedicaves el mateix tempsque ara. però amb molts menys nervis.Avui dia, tothom va a treballar preocupat...,ningú canta. Anàvem a llauraramb un animal, i aquells cantsque se sentien, aquelles recargolades,aquells xiulets...!! Ara no, si noés amb una ràdio penjant aquí o alià,no sents ningú que canti". Ara bé,"tornar enrera tampoc, eh! Hi hamoltes comoditats, aigua, llum, calefacció,telèfon,... que quan no lestens es troben molt a faltar".En Josep i la Rosa tenen clar queavui dia de la feina de pagès, se'npot viure bé. Cal treballar fort i oblidarles festes que hi ha al calendari,perquè el més difícil d'acceptar de lafeina al camp són els horaris. Unshoraris molt esclavit2ants,.."Al·'u/ diacosta molt trobar gent, i més importantencara, trobar jovent que vulguiviure i treballar a pagès. Nosaltresvam tenir sort que al nebot, en Jordi,li agradés la feina. Si no fos per ell, ala casa ja no hi hauria cap vaca..."Se'ls veu contents amb aquest fet, i.^^recorden temps en què en Josep haviaanat a la fàbrica, pensant que potserhauria de plegar de treballar alcamp. Destaquen que per continuara pagès és important el fet de ser elsamos de la casa i de la producció delmas. No és una feina on cada dia s'hagide fer el mateix, i calen, en ocasions,improvisacions sobre la man

12 EL PAPU PREGUNTAPreguntes1. Breument, podria explicar-nos en què es diferencia l'amanidacatalana de l'entremès?2. Pensant en el nombre de regidors, quins resultats es van registrarles passades eleccions municipals?3. Què ens urgeix més, un camió de les escombraries adequat alscarrers de Llagostera o carrers de Llagostera més adients al camió deles escombraries?4. Quin sant no ha pogut celebrar aquest estiu a Llagostera?5. ... i per acabar, cuixa o "petxuga"?• Raquel Sanchez• 17anys• Estudiant (2n de Batx)i»Mercè Salvadó> 53 anys•Agent d'assegurances j1. A l'entremès només hi ha embotit i una mica d'enciam,i a l'amanida catalana hi ha més verd...2. No en tinc ni idea...3. Que el camió de les escombraries s'adapti als carrers,em sembla que és més fàcil.4. Potser cap..., o potser encara en queda algun!5. Cuixa.1. Lamanida catalana és a base d'hortalisses i embotits il'entremès és una variació de diferents embotits i altresmenges.2. 7 a 6.3. És més fàcil que el camió s'adeqüi al poble de Llagostera.4. Sant Esteve...5. Cuixa!Uordi Fossas»68 anyst Marxant1. Queunssónd'aqui i els altres d'allà... Una bona amanidacatalana, sempre!2. Ni idea, no en tinc ni idea.3. La gent del poble, en primer lloc, ha de ser més netaDesprés, que la gent que treballa a l'Ajuntament funcioni,així com el servei de neteja...4. No sóc home de sants... Sóc home de persones, homes, dones,...5. La cuixa està molt bona, sempre... però una bona"petxuga" a la brasa amb all i oli, també està molt bé!üúsep Rodríguez75 anysJubilat1. L'amanida catalana és bona perquè és feta al país... Ésdiferent, perquè els castellans mengen d'una manera iels catalans d'una altra...2. De política, no en sé res de res.3. El camió ja està bé, el problema són els conductors queaparquen on volen.4. No vaig gaire a l'església, i no sé res de sants... tot ique els respecto molt.5. La cuixa, i que estigui ben feta!

EL PAPU PREGUNTA I 13• Pilar Ramos•45 anys•Confeció1. Que a l'amanida catalana hi ha enciam i a l'entremès no.2. No ho sé, de política en sé ben poc...3. El millor seria que la gent fos conscient que el camió deles escombraries ha de passar...4. Els podré celebrar tots! Seré tot l'estiu aquí i no pergust...5. Jo. cuixa...• Pilar Bufí• 55 anys•Transformació deplàstics1. L'amanida catalana és amanida amb embotit i l'entremèsno té amanida, és gairebé tot embotit.2. 6 a 7.3. Potser serà més fàcil de fer el camió a mida dels carrers...4. Doncs no ho sé!, però jo celebro tots els que puc.5. Home!, jo cuixa... ni del pollastre no vull la "petxuga"!• Ruth Vert• 39 anysI Mestra1. A l'amanida en lloc d'ensalada russa hi ha enciam.2. 7 a 6.3. Potser el camió de les escombraries s'hauria d'adequar,no només als carrers, sinó a recollir altres coses.4. Jo és que, de fet, no celebro sants... Ah sí!, Sant Esteve!5. Cuixa.gr^1. L'amanida catalana no sol portar embotit...2. Ni idea...3. Que facin el camió més petit, no???4. Sant Llorenç.5. "Petxuga"!!!f 'Josefa Cuenca• 56 anys•Transfomacló deplàstics „^|„,1. Ara sí que m'has fotut! Em sembla que a l'amanidacatalana hi ha molt més verd...2. La política, fill meu..!, res de res.3. Que facin els carrers més grans, que així hi haurà mésfeina.4. Santa Maria, que estava treballant.5. A mi m'agrada la cuixa.• Robert Ortiz.• 20 anys ;• "socorrista municipal"!1. Que una es diu amanida catalana i l'altre entremès.2. 7 a 6.3. Que facin el camió a mida del poble, que si no, aniremmalament...4. No en podré celebrar gairebé cap, perquè estaré treballant...5. La cuixa.Papu Press'

14ImpremtaNONELLTel. 972.H3.00.45 Fax: 972 HO 54 94C/ Concepció, 27 / 7240 LLAGOSTERA (Girona)TEIXITS?LTÀIL5triniSempre alvostre serveiEs fa a midatota classe de roba.Es ven roba feta,també de talles especials.També hi trobareuservei de TINTORERIA,CAlbertí, 16Tel. 83 09 83LLAGOSTERA\MeritxellBUGADERIA INDUSTRIAL\1Cl. Ricard Casademont, 14TBI. {972)83 03 12Fax (972) 83 03 1217240 LLAGOSTERA (Girona)Pinsos Vihas de Llagostera, Si.Crta. Sant Feliu, Km. 2217240 LLAGOSTERA (Girona)Tsl: 83 01 9QFax: 80 54 53Som espmlisks m àctwionàíksAgrupació_DEGISA _C/ Camprodon, 1 1 - Tel. 83 04 77LLAGOSTERA (GIRONA]PLANTES FRUITERESPLANTES ORNAMENTALSInteriors i ExteriorsFALGUERASA LLAGOSTERAC/ Camprodon, 39Carretera Girona a Sant FeliuTels. 972 83 07 72 i 972 80 55 79CARNS I EMBOTITSGASCONS SCC/Mig-cIin, 21 -Tel. 83 01 54

COLLA GEGANTERALlarga vida als gegantsH rQuan la il·lusió i l'empenta s'ajunten, no hi ha projecte impossible i això ésel que la Colla Gegantera de Llagostera ha demostrat^ dissenyant^ fabricant ifinançant els nous gegants del poble: en Zenó de Montagut i l'Eleina de Ridaura,dos antics pobladors de Llagostera, que provinents de /'època iber, substituiranals tradicionals gegants, en Trencanúvols i l'Elionor^ a les sortides de la Colla.CARLES OLIVERASCARLES OUVERASF "'' ~• ' )":;• ^^à'^^n^Hwi^^^^^P"^^ ''^•'^LDurant el darrer any, ta CoUa ha treballat intensament en la confecció dels nous gegants.Pel camí han hagut de superar molts obstacles, han patit moments d'alegria f de desànim, finsarribar a l'extrem d'haver de fer els gegants dues vegades, però la seva 'tossuderia' ha estatmés forta que els entrebancs i per fi, el diumenge de la Festa Major d'enguany, van fer lapresentació en societat de l'Eleina i en Zenó.Una anècdota curiosa, que constata la gran tasca que han dut a terme, és que moltescolles foranes els hi pregunten sorpresos si de debò els gegants els han fet ells. Fins i tot enshan explicat que algunes colles n'han arribat a dubtar.Aquest reportatge vol explicar el procés de fabricació dels gegants i també retre un petithomenatge a tothom que ha col·laborat en aquest projecte, especialment a la Colla Geganteraque en pocs anys de funcionament s'ha mostrat com una de les entitats més actives i representativesde Llagostera i s'ha fet un nom entre les colles gironines i d'arreu.

Cití n. rr,tí R Ríf 716 COLLA GEGANTERAIbers del 2000Benvolguts amics i amigues, per fi Uagostera ja té uns nous vilatans de gran alçada, estem paríant dels nousgegants, l'Eleina de Ridaura i en Zenó de Montagut. Una realitat que des de fa mateixa colla es veia llunyana icostosa, però gràcies a l'ajuda i el treball en equip ha donat els seus fruits.La construcció de les figures ha estat llarga, més d'un any. Per satisfer la intriga dels curiosos citarem demanera breu els passos de la seva creació.Primer de tot com que no sabíemen què ens havíem d'inspirar,vàrem demanar idees als alumnesi pares de les escoles. D'idees envaren sorgir moltes, però finalment ensvàrem quedar amb la proposta de laparella d'ibers, que van ser els primerspobladors d'aquestes contrades.Un cop fets els dibuixos amb lesalçades i proporcions, vàrem acudir al'ajuda indispensable d'un escultor, pera moldejar les figures de fang. Aquestapart del procés va durar quasi unmes, ja que per cada figura es van utilitzar500 kg. de fang.De mica en mica, vàrem anar cobrintla base amb 'porexpan' i filferro-fig.l-. Tot seguit, donant-li forma alfang, sorgiren per primer cop les figurestal i com són en l'actualitat-fig.2.Un cop aconseguides les figuresamb fang, vam fer els motlles d'escaiola.Vàrem posar un partió al llargde la figura, i primer en un costat -fig.3- i un cop sec a l'altre -fig.4- vancobrir la figura amb escaiola. Això vadonar resultat a un sarcòfag d'escaiola-fig.5- per sobre del fang. Un coptot sec, ajudant-nos del partió vàremobrir els motlles, tot seguit vam retirartot el fang que quedava entre totesles 'firmes' dels motlles,A continuació, amb els motlles netsi parafinats els vàrem començar aomplir amb fibra de vidre entrellaçadaamb resina. Aconseguirem tenir unade les parts definitives dels gegants.-Fins al moment tenim una rèplicaexacta de les figures amb fang i ambfibra de vidre-.Per obtenir les figures de fibra, vamtrencar els motlles d'escaiola. Seguidamentvam ajuntar les dues parts defibra de vidre per poder tenir altra vegadales dues parts enganxades, aixòs'aconsegueix fent agafar forma defalca a les dues parts i tornant-les aajuntar amb les tires de fibra -fig.6-.Un cop acabat aquest pas. ja vèiemde nou la figura tota sencera i laveritat és que feia molta il·lusió -fig.7-Representava un gran pas cap al final,però encara s'havien de massillari aparellar per donar-los un acabat demés qualitat. Però. el poc encert perpart nostra i pecant d'inexperiència, vaarribar l'hora de thar la fibra. Doncsresulta que ens vam equivocar, la bàsculano enganyava i els gegants pesavenmassa. Després de meditar-homolt i amb el temps que se'ns tirava asobre, vam decidir posar-hi el coll i tornar-losa fer de nou. Vam utilitzar elsgegants que ja teníem fets de fibracom a peces originals, i aquest copels motlles els vam fer de silicona, mésresistents i lleugers.I així. amb la Festa Major cada copmés a prop, vam tornar a enllestir lesfigures. Finalment els hi vam donarvida pintant-los, vam col·locar-hi elscavallets de fusta, els vam vestir iengarlanar -fig.8- i definitivamentaconseguirem fer realitat una idea pioneraa la nostra vila.Des de la Colla Gegantera volemreiterar l'agraïment a totes les personesque han col·laborat a fer realitataquest projecte.Colia GeganteraProcésd'elaboracióde rEleinade Ridaura^la nova geganta,"sex símbol"del móngeganter.l·luslfacFÓ Xavier Ventura i Mont

COLLA GEGANTERA 17RAMON R.TünRUBIAkOMembres de la Colla desmotllant la peça de fibra de vidreLa peça que estiren és el motlle de siliconaL'escultor Francesc Delgado davant lafigura de fang esculpit amb el partióincoporat per a fer el motlleFase de pintat d'en Zenó

Ctra. Tossa, íl5Tel. 6053 09PLANXISTERIA i PINJUf^AALBERTAlbert Mallorquí i Guich17240 UAGOSIERA® MOI^TIELAssessoria Laboral, Fiscal i JurídicaAdministració de FinquesAssegurances GeneralsO Caderers. 5rax 80 523CTel. (972) 83 ce S2172dC LLAGOSTERAC/.Taulera.39Faid: 83 75 T'JTel. (972) B3 71 65172^6 SAr>n"A CRISTIMA DARÓTransportsM^ Carme ValentíPERRUQUERIASen/ei diari a Barcelonac/Cantallops, 2Tel. (972) 83 02 5617240 LLAGOSTERAa Barcelona: Tel (93) 300 2914-98ESCAPA,SA -C/Alaba,51Agrupats: C/Bolívia, 46-52Passeig Pompeu Fabra, 36Telèfon 972 83 06 207240 LLAGOSTERAGironaFERROS FORJATSJOSEP AIGUABELLACARPINTERIAAMBMETAL.LICAFERRO I ALUMINITANCATS DE TELA METAL.LICA* * *LAMPISTERIAJ. FAEs fan instal·lacions de gas i lesrevisions obligatòriesCarrer Tossa, 5Tel. (972)63 02 7017240 LLAGOSTERA(Girona]Passeig Pompeu Fabra, 49 - Tel, [972] 83 03 ó4LIAGOSTERAMobles Cateura• MOBLES EN GENERAL I A MIDA• MOBLES DE CUINA• TAPISSERIAExposició i VendaCarretera de Tossa, 717240 LLAGOSTERATel. 972 83 09 95(Girona)Seryel de pneumàticsNacionals I d'imporlociúLlantss d'AluminiCargols Anti RobatoriRecautxúlalsTeL8ÇL5g_85C/. Ramal, s.'nCASA ^BLANCAC.i.F.e-1721768617240 LLAGOSTERA (Girona!

COLLA GEGANTERAJ.FASALVADOR CLOTASProves del vestit sobre la primera versió de la gegantaPrimera sortida després de la presentació en societat,a la trobada de Campdevànoi-Viia Gegantera-.SAi,>/A'JOt!L:L0r.lSPresa de relleu,el diumenge de laFesta Major d'enguany

liJ20 COLLA GEGANTERAEntrevistes a persones vinculadesa la Colla Gegantera1. Quins motius Vtian portat a formar part o a vincuiar-te amb la Colla Gegantera?Què significa per tú?2. Que et semblen els nous gegants?3. Fa un any et podries imaginar que formaries part d'un projecte de laconstrucció d'un gegants?4. Què és el que Vagrada més i el que menys dels nous gegants?Aurora MiquelHa col·laborat en el brodat del vestit d'en ZenóRamon TorrubíanoMembre fundador de la Colla Gegantera. Portador"Per mi e/ fetd'travercol·laborat amb !a CollaGegantera m'ha apropat auna colla de nois i noiesmolt macos i que tian estatmoít atents amb mi. Els tincmolt d'apreci. La Colla ensha vinculat molt."1. A través de la meva amiga, la Núria Cateura. Em vacomentar que buscaven algú que els brodés la finestretaque porten els gegants. Jo no sé brodar a màquina, però amà si. Així que vaig decidir acceptar la proposta.2. Molt macos! Els tinc en una foto enmarcada.3. No. I a resultat un feina que m'ha fet molta il·lusió.4. Tot m'agrada molt!!!"Mai hauria pensat queacabéssim amb tanpoc temps elsnous gegants"1. El fet d'estar molt lligat amb les entitats del poble igràcies a uns amics que m'ho van proposar, em vaig animara formar-ne part.2. Collonuts!!!.3. S\, perquè era un projecte que ens el plentajàvem desdel principi i estàbem molt animats a tirar-ho endavant...m'ha fet molta il·lusió.4. llu creus que em poden desagradar havent-los fet nosaltresmateixos?Marc Torrubíano i Lluís SantamaríaMembres de la Colla. 'Xanquer' i 'tamborista"1. Lluís: La meva mare es va informar perquè a ella tambévolia ser de la Colla i m'ho va dir a mi.Marc: A través d'uns amics i del meu pare.2. Lluís i Marc: Ens agraden molt!!!3. LL i M.:No ens ho haguéssim pensat mal. Ens fa moltail·lusió.4. LL: M'agrada molt l'espasa d'en Zenó i el gerro del'Eleina,M.:Ami m'agrada a l'espasa i l'escut d'en Zenó i tambéel gerro de l'Eleina.Jordi MolíRamon Soler

També en CD ROML'ÍNDEXBIBLIOGRÀFICDELS CENTRESD'ESTUDISDE LES TERRESDE GIRONAA INTERNETwww.ddgi.es/eiximenisL*ínstruínent de recerca i descripció indispensableper a íestudi de les comarques gironines1^ Aplega i sistematitza els treballs publicatsipels centres d'estudis adscrits al PatronatFrancesc Eiximenis, organisme autònom dela Diputació de Girona, que federa i coordinala xarxa associativa dedicada a la investigaciólocal i comarcal: Institut d'^Estudis^Gironins, Institut d'^Estudis Empordanesos^.Centre d'Estudis Comorcols de Banyoles,Potronot d'Estudis Històrics d'Olot íComarca, Amics de Besalú i el seu Comtat,Associació Arqueològica de Girono, Institutd'Estudis Ceretans, Centre d'EstudisComarcals def Ripollès, Institut d'Estudis del- Baix Empordà, Centre d'Esfudis Selvatans i el; Cercle d'Estudis Històrics i Socials de GironéÉPvj [El volum documental catalogat abasta 2.814 ^jj articles multidisciplinars, 1.299 autors, 450J, personatges i 500 llocs classificats per mitià-^IMde diferents descriptors de consulta. "*"r^^ Diputació de GironaPatronat Francesc EiximenisOrganisme Autònom Local£^^ Caixa de Girona

lij22 COMERÇOS AMB HiSTÓRIAFarmàcia SauríUna foto feta el 8 d'octubre de 1972 es mostra com era el taulell de l'antiga farmàciaFOTOS VALL-LLOSERALa família Saurí va lligada a la farmàcia des de fa 74 anys.Al 1925 Joan Saurí i Vilar, originaride Breda, compra la farmàcia alSr. Davesa, la qual estava situada a laPlaça de la Llibertat i funda així la farmàciaSaurí.Set anys després, Joan Saurí escasa amb Carme fvlasó i Domènechi decideix canviar d'ubicació la farmàcia,situant-la a la Plaça Catalunya.D'aquesta unió neixen tres fills,Joan (1933), Lluís (1935) i Montserrat(1941) Saurí i Masó.En aquell moment, al poble hi haviauna altra farmàcia propietat del Sr.Adroher, situada al carrer JoanMaragall. El Sr. Adroher, la traspassaal Sr. Pagès l'any 1931.Entre els anys 47 i 48 Joan Saurícompra la farmàcia al Sr. Pagès emparant-seen una llei de l'any 1944que permetia l'absorció de farmàciesdins d'una mateixa localitat.El 27 de desembre de 1960 morJoan Saurí Vilar. Aquest fet ocasionaque des del 1961 fins al 1971 la famíliaSaurí no estès al capdavant dela farmàcia. Aquest buit el cobri ren dosfarmacèutics regents, AntonioMagrenys i Cons (1961- 1967) iXavier Oms i Basals (1967-1971).Aleshores es permetia consen/ar la llicènciafarmacèutica per part d'unamateixa família sempre i quan un d'ellsestigués estudiant la carrera.Lluís Saurí es casa amb PilarMasgrau Pallí l'any 1963. D'aquestaunió neixen els seus dos fills Joan iMagda Saurí Masgrau als anys 65 i69 respectivament. Seguint la tradiciófamiliar, els dos germans tambéhan estudiat la carrera de Farmàcia,per tant, la successió queda coberta.Al juny de 1971 Lluís Saurí i Masóacaba la carrera, però per problemesburocràtics no és fins a l'octubre del72 que pren possessió de la farmàciai decideix canviar-la d'ubicació, passantal carrer Consellers, ja que el localno era seu i no podia fer-hi canvisni expandir-lo.El 13 d'abril del 92 fan l'últim trasllatal numero 13 del carrer Pau Casals.Aquest es produeix pel poc espaidisponible, per donar millor serveii per estar més a prop del dispensari.

COMERÇOS AMB HISTÒRIA 23L'antiga llei de l'any 44 establia queen una zona rural correspongués unaoficina farmacèutica per cada 4000habitans. Un annex de la llei tambédeia que:Si existeix un accident natural (riu,riera, tren o carratera) que divideixaquesta població i al nucli separat hiha dos mil habitans, en aquell lloc potinstal·lar-se una aítra oficina farmacèutica.A l'any 1991 surt la nova llei d'ordenaciófarmacèutica de Catalunya,un cop traspassades les competènciessanitàries a la Generalitat deCatalunya (Llei 31, 1991, de 13 dedesembre). La nova llei divideix el territorien Àreas bàsiques de Salut. Llagosterapertany a l'Àrea Bàsica deCassà de la Selva, que engloba elsmunicipis de Caldes de Malavella,Campllong, Cassà de la Selva, Llagostera,Llambilles, Quart, Riudellots dela Selva i Sant Andreu Salou.Per l'ordenació farmacèutica s'agafael nombre d'habitants de tota l'ÀreaBàsica, es divideix per2500 habitantsi el resultat es el número de llicènciesfarmacèutiques per àrea.La llei d'ordenació farmacèuticapreveu que dins d'una mateixa poblacióon ja hi ha una oficina de farmàciano pot instalar-se'n una altra fins queel número d'habitants no sigui igual a6001.Com a anècdotes cal destacar lad'un senyor que va confondre elsGelocatils per supositoris o bé la delSr. Lluís Saurí i Masó que, quan erapetit, la guia el va portar a menjar vuitLaxan Busto (laxants amb gust a xocolata).Els productes farmacèutics mésvenuts actualment són els Gelocatils iles Aspirines.La funció del farmacèutic ha canviatal llarg dels anys. Abans ells mateixospreparaven els xarops, medicines,pomades, etc... Com a més importantsi característics de l'èpocacaldria destacar la llimonada purgant{per anar de ventre) o bé la fórmuladel vòmit 1 i 2. Actualment només esfabriquen cremes i pomades relacionadesamb la dermatologia.Lluís Saurí creu que l'automedicacióés causada per la gran allau depublicitat i que només s'hi ha de recórreren cas d'urgència i sempreaconsellat per un farmacèutic.Sobre la polèmica 'que hi ha entreels laboratoris i el Ministeri de Sanitatpel que fa als productes genèrics, lafamília Saurí creu que és molt aviatper treure'n conclusions i que fins alsetembre, que és quan sortiran elspreus tipificats, no hi haurà res clar.Líuís Saurí ens comenta que "a lesfarmàcies, el fet de tenir productesgenèrics produirà un augment considerabledel seu stock, ja que ara perun sol medicament n'hi haurà tantscom laboratoris el fabriquin.També creu que hi haurà problemesja que la Seguretat Social es regiràpels preus dels productes genèricsi al receptar un producte que noho sigui s'haurà de pagar la diferència.*EI Ministeri de Sanitat voldisminuir el cost que represen ta per al'estat el consum de productes farmacèutics,posant al mercat els productesgenèrics. Productes que no tenenmarca i que són més barats.Vista de la façana de l'actual farmàcia alcarrer Pau Casals, inaugurada el 13d'abril de 1992Pilar VenturaQuim venturaGustau M.Castellana

24FORN DE PA-PASTISSERIAANTONI GARCIAJOSBPAGUSTÍ ^£ M B 0 T I T SClCoitselUrs,ZUi, 830257UAmmA^'^'^'^EPADEC^'^^^a SL Feliu, 17-Tel. 83 05 01UAGOSTEiV^R.SJ,2aiB.159eEClínica DentalDra. Irene CapriaODONTÒLOGACONSTRUCCIÓ D'OBRES c,,.F.:^, 703^1265Coleglada n» 1 768Carrer Maiena, 15 - Telèfon i Fax: (972) 83 02 0617240 LLAGOSTERA (Girona)Mas Sec, 35 BaixosLL4G0STER\Urgències 972 82 14 41972 80 53 08

26 UNA VIDA DEDICADA A LA MEDICINAla Segona Guerra Mundial, de la GuerraCivil i de la postguerra, que encarava ser més difícil perquè hi havia moltapobresa, la sanitat estava moltmalament, sota mínims. No era comara, que pots anar al dispensari a feranàlisis i proves, o enviar els pacientsa l'especialista. Ara tenim els granshospitals de Girona, Figueres, Olot,Blanes.-, la infraestructura mèdica hacanviat totalment, però abans el metgerural havia d'assumir tota la feina.No podiacomptarambl'ambulància,ni amb la policia... només amb el quehavia après i pel que s'havia preparatdurant anys i anys. És evident que esfeien coses ben fetes i coses mal fetes,però tot i així es curava la gent.El metge rural ara ho té més fàcilperquè hi ha autovies, autopistes,ambulàncies ben preparades, helicòpters.,,el malalt es pot traslladar alscentres mèdics amb molta rapidesa.Abans els camins de pagès estavenmolt pitjor que ara; els pagesos teniencarros i l'únic que tenia cotxe erael metge, que sovint es quedava "embarrancat"anant a les masies. Ara elmetge s'asseu al despatx , però sovintno coneix la família, de què fa iamare o l'avi... i això també és medici-'na. Aquesta comunicació que hi haviaestà desapareixent, s'enllesteixràpid i de seguida s'envia la gent aGirona. És una medicina més còmoda.Abans, el sereno venia a cndar elmetge a la nit i aquest marxava sol al'altra punta de poble, a la farmàcia...i si el malalt estava greu s'estava alseu costat tota la nit. Ara s'avisa l'ambulànciai es torna a dormir tranquil.El metge de poble treballava 24 horesal dia. Havia d'estar disponiblesempre i no teniani vacances nires, a l'època delmeu pare. Si haviende curar unos trencat ho fe- ,^,.. _^.ien, si havien de íUii5ii:ï^^h:^fer el seguimentd'un part també ,,..-:...-.ÍÍ:Ji, si calia, assistí- ^k-tíiljjiin^iM.en un atac de lili·T^irhliür.i,^cor.La gent es ·;;a?i;4··':S^^iÍ-.mona per qualsevolmalaltia. Nohi havia tants ài|gïifeiii:^^mitjans i el met- B^iíJiftt^O^?;!ge feia el que po- S^'^Vd-iüiV;;:;:]:V;dia. Avui dia tot íïU^·iií·iúir'ri·ha canviat í peraixò també hapujat Tesperançade vida.Quan va començara funcionarla SeguretatSocial?Va començar a funcionar cap aTany 45, però a una escala molt petita.Va ser llavors quan es van començara construir els grans hospitals -com el Josep Trueta de Girona-.Aquells primers centres tenien moltsmenys llits dels que hi ha ara, evidentment,però ja hi havia algunes especialitats,que amb el temps es van anarampliant, i també hi havia petites clíniquesprivades. El metge de poble vadeixar de fer segons quines coses; vacomençar a respirar una mica i vaperdre cert protagonisme; es va adonarque no ho havia de fer tot i quepodia passar malalts als altres centres.Podríem dir que la medicina ruralgairebé es va acabar quah va morirel meu pare, l'any 1969. El metgede capçalera perdia punts, a causa deles especialitats. En aquells inicis,però, molta gent encara no tenia lacartilla de la Seguretat Social. Tambéva ser durant aquesta època que lagent es va començar a medicar mésamb antibiòtics, amb penicil·lina -queera caríssima-, i es van començar aveure resultats positius. Els antibiòticstenien una força tremenda, curavenmoltes coses que abans significavenla mort. L'antibiòtic es va con-Pompeu Pascual CorisData de naixement: 31 de maig de 1929, al carrer Migdia de Llagostera.Especialitat, professió i vocació: urologia i medicina de família.Aficions: entre d'altres, la pintura, la literatura, els escacs, la conversa i el col·leccionisme-col·lecciona quadres i exemplars d 'El Quixot.

UNA VIDA DEDICADA A LA MEDICINA 27vertir en una gran eina per al metge.Els nous nnedicaments, les vacunacions-perexemple contra la poliomielitis-van fer desaparèixer moltes malalties.Avui dia, en canvi, en surtend'altres malalties, com la sida, i tornema tenir una medicina antiquadaque no pot curar segons quines coses.Amb l'evolució de la societat i elsnous ritmes de vida sempre van sorgintmals nous com l'Alzheimer, perexemple, que ha sortit perquè la gentviu més anys.Tornem a parlar de vostè. Hi hamolta gent que segurament no sapque és uròleg.Vaig acabar la carrera l'any 1956,i l'any 1959 vaig fer l'especialitatd'urologia a Barcelona. Jo havia estata la residència a Girona i també al queavui seria el Güell, que abans era elSanta Clara. Tenia pacients de Llagosteraque em demanaven que els enviésa l'especialista per una infecciód'orina, per exemple, perquè no escreien que jo ho fos, i llavors anavena Girona i em trobaven a mi. L'any 59a Girona només hi havia dos uròlegs,el meu cosí I jo. Vaig ser el segon dela província.A nivell personal, què ha suposatper a vostè ser metge rural?Si hagués de tornar a ser metgeno seria metge de poble, això segur.Què el va fer decidir, doncs?El meu pare. Sempre ha estat elmeu líder i l'exemple a seguir en estimaciói professionalitat. Li tinc unamena de veneració i encara avui continuopensant què faria ell en les situacionsde la vida diària en què em trobo.Quan vaig acabar l'especialitatd'urologia, com ja he explicat, treballavaa Girona i pensava quedar-meallà. De fet, ja començava a treballaramb un cirurgià que feia anys que"El metge ruraf ha detenir criteri i ha de reaccionarràpidament. És aprimera línia de foc. Noté temps d'estudiar lasituació com fan elsmetges dels centreshospitalaris o els arquitectes,que tenen mesosper estudiar els plànols.La gent vol saber què téde seguida..."operava. Jo m'hauria dedicat a la cirurgiade ronyó, però el meu pare emva demanar que vingués a viure a Llagostera.A mi la Idea no m'acabavade convèncer, perquè veia el que suposavaser metge rural; desplaçamentsa peu, sense horaris... El metgerural vivia molt sol i angoixat. No hihavia cap centre sanitari i les circumstàncieseren difícils des del punt devista mèdic i humà. És molt dur, perexemple, fer tot el possible per unapersona I que s'acabi morint. Normalmentno es carreguen les culpes aningú, però si algú se les carrega sempreés el metge, i això és difícil. Josempre dic que un metge rural és quiha estat quaranta anys servint en unpoble, no una persona que fa dos anysque exerceix, perquè encara no potsaber el que representa.Com avalua tots aquests anys deservei?La meva aspiració és anar a dormirtranquil cada dia. Poder dir quehe fet la feina que havia de fer i quecrec que l'he fet ben feta. Penso quesempre tens al costat la gent que veritablementt'estima i t'aprecia, i queno pots demanar a la gent que et diguique ho has fet molt bé. La medicinarural és una feina de tu mateix, depoder viure tranquil, de fer les cosescom les has de fer, d'ajudar la gentper molts motius, també des d'un puntde vista econòmic, indirectament Lagent potser no sempre ho valora.Però si hagués de tornar a sermetge, com he dit, no seha metgerural. Faria una altra cosa, bàsicamentper la meva família, sobretot per lameva esposa, perquè el paper de ladona del metge també entra dins lamedicina rural d'una manera espantosa.Moltes vegades la gran onada,el gran escàndol, no el rebo jo, sinóella, i això no és just.El metge rural ha de tenir criteri iha de reaccionar ràpidament. És aprimera línia de foc. No té temps d'estudiarla situació com fan els metgesdels centres hospitalaris o els arquitectes,que tenen mesos per estudiarels plànols. La gent vol saber què téde seguida, però no som déus i tothoms'ha de morir un dia o altre.De tota manera, el metge rurals'ha acabat. Ara es fa un altre tipusde medicina, segurament més efectiva,però potser menys humana, menysdolça, més mecànica, amb menyscomunicació.I ara que l'han jubilat, què farà?Jo sóc com un vailet de quinzeanys. Em falta testosterona, però emsento jove i tinc la mateixa capacitatde treball que tenia als trenta anys.Em desperto a quarts de vuit i em posoa llegir. Primer m'empassola Vanguardiai després -jalg a veure algun malaltque encara vaig seguint. És normalque, si tinc el cap clar, continuïfent de metge i ajudi a resoldre elsproblemes de la gent. També em dedicoa escriure, a llegir i a pintar, ferceràmiques, comprar quadres... im'encanta parlar amb els joves comvosaltres i conversar amb els bonsamics, que en tinc uns quants.Jordi ComasSílvia CortésSònia GenoherDani Moll

28Exposició, Venda i Reparació de:RÀDIO - TV-COLOR - HI-FIVÍDEO - AUTO-RÀDIOELECTRODOMÈSTICSi ANTENES PARABÒLIQUESFermí Rodríguez i CasanovasAureli Bermejo I Flores •jpaMdefusIa...Tol el que calguiBastiments - Portes - Finestres - Cuines - MoblesFusteriaFERMÍ I AURELI, Si.DistribuïdorC/ BARCELONA, 12 - -Tel. 83 04 301 7240 LLAGOSTERA (Girona)indústria, 16 Tel, 831163LLAGOSTERAEDUARD GALOBARDESADVOCATAGENT DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIAADMINISTRADOR DE FINQUESgabinetòpticoftàlmicLLAGOSTERAPlaça Catalunya s/nT«L 972 83 05 99URGÈNCIES DILLUNSTELFS.:972 821287972 84 20 61ASSESSORIA JURÍDICA I FISCALUlleres de sol amb dteFins al 50%VENDA I LLOGUER D'IMMOBLESADMINISTRACIÓ DE FINQUESASSEGURANCESC/ Fivaller, 24Tel. 972 830926Fax; 972 83090017240 LlagosteraHorariMatins-9 a 13,30Tardes: 17 a 20,30Dissabtes tarda tancat

UNA VIDA DEDICADA A LA MEDICINA l|] 2940 anys de metgede capçaleraHi ha moltes professions importants,dignes i útils per a lasocietat. La de metge ocupa unlloc destacat perquè tracta de lasalut de ies persones, que evidentmentés una de ies qüestions quemés ens preocupen a tots. Peraixò, l'exercici de la medicina hauriade requerir, en tots els casos,unes especials dots personals perportar-lo a terme.Quan hem d'establir una relacióamb una institució pública deltipus que sigui, tots desitgem seratesos amb correcció i certa amabilitat.Si es tracta de qüestionsde salut, amb més motiu necessitemrebre un tracte humà, amablei afectuós que ens ajudi a superarles preocupacions que elnostre estat ens provoca. En capaltra classe de relació la personaagraeix tant un tracte així com enles qüestions que tenen relacióamb el nostre estat de salut mentali física.Carta d'un amicDurant quaranta anys, el Dr.Pompeio Pascual ha exercit ininterrompudamentla seva funció demetge de la nostra comunitat, i duranttot aquest temps ha estat elmetge de capçalera, expressiómolt ben trobada perquè vol reflectirla realitat de la funció tradicionaldel metge de família. El Dr.Pascual ha encarnat perfectamentles característiques i qualitats queha de posseir el metge rural, quetantes persones i malalties ha detractar. I ha pogut ser aixi perquèés una persona dotada d'una gransensibilitat. Es diu encertadamentque tots som polièdrics en el sentitdels aspectes morals, intel·­lectuals i personals que posseïm,però la notable sensibilitat humanaque en el tracte amb els altresha tingut en Pompeio Pascual duranttota la seva vida professional,és una absoluta realitat. I aquestaés la primera qualitat que ha deposseir el metge, juntament ambla dedicació personal, que tampocli ha faltat en cap moment.Per tot això, en el moment dela seva jubilació oficial, hem dereiterar-li el nostre reconeixementi la nostra consideració.Joan Pinsach ArchéDes del Butlletí hem volgut transcriureuna poesia del mateix Pompeu Pascualque ens ha semblat adient per il·lustrarel que és un metge de família.SÓC al llit,sento la pluja,petita llum,estic bé...El llapis escriu petites notes,penso en els meus amics desapareguts,penso en e/s meus amics estimats.(Mes de desembre)Tinc malalts greus,alguns ja són morts,altres estan en molt mai estat;la ciència no té forçaper continuar que visquin.Sóc l'últim metge del finald'aquests éssers estimats.Sempre em passa el mateix:s'acaba la vidai entro a l'última partde la funció teatral.Quan dels cirurgians internistesja no se'n parla, •necessita la famíliaaquest petit consoldel metge de família:Paraules delicadesamb llàgrimes als ulls dels seus familiars,i paraules de tendresa,poca ciència (falsa ciència)ajuda i consol.Pompeu Pascual i Coris."'^mb motiu deia recent jubilació delATmeu amic Pompeu Pascual i Coriscom a metge de Llagostera, no vullque hi faltin unes ratlles meves de comentari.Com a no resident a la vilades dels dinou anys, no puc parlar directamentni personalment de la sevaactuació professional, ja que no m'haestat possible de rebre-la. En canvi,puc fer-ho de manera indirecta, recordantl'agraïment que la meva mare vasentir sempre envers ell, mentre vaviure a Llagostera, per la bona atenciómèdica que en rebé quan la vanecessitar.En això, en Pompeu ha estat unbon hereu de la nissaga dels Pascual,que des del segle XVIIlè han encarnatuna tradició assistencial de metges ifarmacèutics que encara és present ala nostra comarca. Tradició impregnadade profund sentit humà i exercidaamb eficàcia, sense lesionar mai ladignitat del pacient.Evidentment, els aspectes artísticsde la personalitat d'en Pompeu -pintura,ceràmica i poesia- arrelen i esnodreixen en bona part de les vivènciesgenerades per l'activitat professional.Com que aquestes dedicacionsno han tingut jubilació encara -i quetinguin molts anys- no les comentaréaqui. Ho he fet anteriorment a Llagosterai a Girona, juntament amb personesmés autoritzades que jo, ambmotiu de les presentacions dels seusllibres de poesia.No vull deixar, però, de banda enei meu cas particular l'aspecte personali íntim de l'amistat fraterna queens uneix des que érem encara moltjoves, i que mai no s'ha trencat. Crecsincerament que aquesta amistat ensha enriquit a tots dos. Sobretot per ami és inoblidable el seu gest generós,l'hivern del 1952, de donar sang almeu pare per a una transfusió en elcurs d'una greu malaltia que més tard,malauradament, va acabar amb laseva vida.Joaquim Gelabertó

30Isidre PinósTRANSPORTSTel. 83 10 32TEJIDOSÀngel Hernàndez HernàndezEspecíalidad en ropa para eí hogar, camisas y pantalonespinturadecorativafont pintors, s.l.pintura Industrialdoll de sorra abrasiuTiends: C/Camprodon, 2 (frente gasolinera)Part.: C/ Mas Sec, 59 - Tel (972) 83 08 9317240 LLAGOSTERA(Girona)Taller: C/ Indústria, 12 (Sector CAVISA)Tel. 80 54 89-Fax 80 55 6117240 LLAGOSTERAExcavacionsVINOLAS PUIGMOLÉ, Si,c/Mas Sec, 60 Baixos 17240 LLAGOSTERATeL 83 04 92Conrecció i col·locació de tot tipus de tendalsPressupostos sense compromísC/Barcelona, 1617240 Llagostera (Gi)Flomtm M'ROSkPlantes i Flors8 Carrer Consellers, 24-Tel, 83 05 2417240 LLAGOSTERA (Girona)TALLER MECÀNICI FILLS S.L.Reparació i Venda de fofa mena demaquinària agrí'colo, jardineria i forestal17240 - LLAGOSTERACria. de Tossa, 13Ters. : (972) Part. 83 03 89 - Taller ^0 56 84

OPINIÓ 31A 20 anys del triomf de lavictòria sandinistaunca es mas oscuro que antes de amanecer" diu ei"N Popol Vuh, el llibre sagrat dels quitxés. però dinsd'aquesta foscor, dins d'aquesta llarga i negra nit de ladictadura somocista, un petit grup de gent, la majoria jovesestudiants, va començar a somiar en una novaNicaragua, en una nova pàtria, la mateixa que "un niho enNiquinchomo soiïo."(l}I recordant la figura i el pensament de Sandino ireelaborant-lo per a la realitat històrica del moment, varenanar encomanant a tot el poble aquest somni. I varen decidirque tots junts empenyent el Sol arribaria abans lamatinada. (2}I el 19 de juliol de 1979 fou el dia en què els somnis esferen realitat.Aquesta dècada (1979-1989) serà recordada com ladècada dels somnis, de la poesia, de la justícia social, delsrius de llet i mel (3), de la reforma agrària, de la SobiraniaNacional, de l'alfabetització, dels "cachorros", però tambéde la Contra, de la C.I.A., del bloqueig, d'en Reagan, etc.També des de fa 9 anys, però, hi ha intents per destruirel que el poble i la Revolució popular Sandinista realitzàrem;però la memòria de l'experiència revolucionaària ésmassa intensa per oblidar. I els valors i les actituds derebel·lia estic segur que encara són vius en la majoria delpoble "nica".Finalment, un record per als que es varen quedar en elcamí i, generosos, ens van regalar el somni. "Una dècadapara colmar toda la vida", com va escriure una vegadaSergio Ramírez, escriptor nicaragüenc.Peio Pascual, juliol de 1999.(1). Vers de la cançó "Yo soy de un pueblo pequeiïo",de Luís Enrique Mejia Godoy, que fa referència a AugustoC. Sandino.i(2). Paràfrasi de la cançó "El sombrero azul" d'Ali Primera.(3). Vers de l'himne del'FSLN.KS. LES SUREDESPETROGAL ESPANOLATELÈFON 46 38 93BOTIGATREN DE RENTATCANVI D'OLI24 HORESAL SEU SERVEI

32O TransportesJAPIC PETIT, s.A.TRANSPORTS INTERNACIONALS I NACIONALSCaile Girona, 18 -Tels. (912) S3 03 01 - BD52 57 - FAX 83 85 5517240 LLAGOSTERA (Girona - Espafta)"S83 01 29831125Menjars "CAL DEGOLLAT'Carrer Sant Felíu,5517240 LLAGOSTERACALÇATSLLINÀS®npgue#"* AssessoriaLaboral i FiscalCorredor d'AssegurancesNúm. Registre D.G.S. F-8a9LLAGOSTERAPlaca Catalunya, 1Tel. '80 52 91LA BISBALC/ Alta Riera, 5Tel. 64 32 91C/ AtincyítiDers. 21 TL-I. (972/ 83 Oi 35J 72^0 llAGOSTERA ÍÜirana! Fax 1972) 83 01 OISamMerceria - PerfumeriaPAUHER SCHOOLIdiomesC/ Donzelles, 6 - Telèfon: 83 11 1517240 LLAGOSTERAAngel Guirfierà, 7 bisTels. 60 51Ó3-32 12 2417240 LLAGOSTERAConstructor d'ObresVf PEIXATERIAR E Ï X F R E S C D E PALífMVKZíSCOMGEUATSCristólol Colom. 7 - TÜI. 33 02 58 - 83 OI 96LLAGOSTERA"l^Martí RC' Músic Aguiló,3Telèfon (972) 83 04 1717240 Llagostera(Girona 1

PREMI SANT JORDIMirall entelatIr premi del Concurs Literari Sant Jordi'99. Categoria AdultsPRÒLEGLa Cèlia Drassanes va arribar, com sempre que hi anava,una hora més tard de l'iiora que havia dit que hianiria. La senyora Pujals, la seva amiga de tota la vida,va obrir la porta i va somriure. Petonet aquí, petonet allà,La Cèlia va entrar a poc a poc, com buscant a a)gú, ambun altivesa ridícula i postissa. Es va asseure com si fos acasa seva, a la vora de la llar, arreplegant el diari i fentveure un interès fals per l'actualitat del món. Llavors vaparlar. Va parlar amb aquella veu reposada, lleumentirritant i amanerada. La senyora Pujals la contemplavaamb l'admiració que infonen les persones que han viscutla vida amb intensitatLa Cèlia Drassanes no era guapa però tenia l'atractiud'un físic original: aquells ulls d'ocellot, que miraven esbatanatssense parpellejar; aquell rostre maltractat perla vida, estripat, empastifat de maquillatge car; aquellsomriure esculpit a cops d'escarpa, postís, perenne;aquell cabell ros, tenyit, amb blens curtets per sobre elfront petit solcat d'arrugues, com camins; aquelles cellesmalèfiques, de dimoniet de "pastorets", alçant-se quanalgú li parlava; aquell cosset petit i remenut, vestit sempreamb roba de marca, impecable i ben planxada; aquellainsistència en mostrar un fals interès per les coses queella considerava intel·ligents; aquell aire senyorívol ieternament anacrònic; aquell posat de gran senyora quepretén fer música de cada moviment i...en fi, aquell alède vida morta rosegada per tants anys de desgràcies iopulències.La Cèlia es va casar molt jove amb Thereu de can Drassanes.El festeig va durar molt poc. Les xafarderes decarrer deien que aprofitaven qualsevol racó per fer-sepetons als llavis, furtius, ràpids, com si tinguessin porde quedar enganxats per sempre més. En un poble petit,qualsevol esdeveniment intranscendent provoca tertúliesinterminables als cafès i calúmnies sorprenents a lesperruqueries. La dona de l'alcalde deia que ella no agradavaal pare d'ell perquè tenia els pits petits i no podriacriar als fills. La senyora de veterinari, tota una autoritaten assumptes de societat, assegurava mentre li treien els"rulos" que aquell matrimoni no tenia futur perquè ellaera camacurta. La senyora Bufarull, que tenia un granèxit amb els homes madurs, havia sentit de fonts fidedignesque ella havia encantat al pobre jove amb bruixeriesi obscenitats. La dona del sergent estava convençudaque un matrimoni tan desigual no podia anar bé decap manera; "ell és un pinxo i ella una garsa". Fins i totalguna vella lloca va anunciar estirant-se dels cabells quela Cèlia no arribava verge a l'altar. Al cap d'uns mesosdel casament, amb un fill a les entranyes, la Cèlia vaemmalaltir. A les peixateries es deia que havia avortatperquè no desitjava ser mare i això era el pecat més granque se li podia atribuir a una dona. Es deia que la Cèliaera una donota i el seu marit un sant baró. L'amor, si ésque n'hi havia hagut mai, va desaparèixer. En Joan vacomençar a viatjar i la Cèlia es va quedar sola.De tant en tant, el seu marit tornava al poble. Tothomse'l mirava com si fos una estrella del cinema. A ell liagradava aquesta popularitat i es passejava sovint per laplaça, net, impecable, elegant, amb la camisa blanca emmidonada,l'americana negra, la corbata virolada i lessabates de xarol, Alguna vegada, quan li venia el rampell,obligava a la Cèlia a fer-se veure amb ell per lluirmatrimoni. Agafats de bracet, vestits amb roba de diumenge,mostraven el seu esplendor de capital a un poblede pagesos. Tal com havia arribat se n'anava; sensedir res a ningú, fins a la propera visita.La notícia de la mort d'en Joan Drassanes va causarsensació a tota la comarca. "Un accident terrible; no calque ho digui; i al pic de la vida, pobret". Van portar elcadàver des qui sap on amb un taüt de roure ple de florsde colors trencats. Era novembre; plovia. El difunt teniamoltes amistats i també molts enemics. Tots es van unirper dir-li adéu per sempre més. Els cotxes de luxe vanatapeir la plaça de l'església. Tothom plorava o feia veureque plorava. Tothom menys la Cèlia. Tancada en laimmensitat de l'església, ofegada pel vestit negre, la Cèliano sentia ni pena ni dolor. Quan la missa es va acabar,mentre la gent sortia apoca poc i obria els paraigües, lescampanes van tocarà mort i el poble va saber que la Cèliaera rica. A la casa gran dels Drassanes, la cua del condolva donar la volta a tres cantonades.Al cap d'un mes la Cèlia es va treure el dol. Deia queli feia calor. Va visitar la senyora Pujals, la seva amigade tota la vida, per dir-li que se n'anava. Fugia. Haviacridat l'advocat i arreglat tots els papers del seu marit.Marxava a Testranger. La Cèlia va besar a la senyoraPujals a la galta on íi regalimava la llàgrima i la senyoraPujals la va abraçar. "Me'n vaig lluny Lluïsa, me'n vaig".Va tornar envellida, arrugada, amb la cara encartonada,els cabells tenyits d'i.m ros oxigenat, arrissats i escalonatsde manera extravagant. Havien passat quinzeanys però semblava com si ella n'hagués viscut trenta.Va visitar a les antigues amistats. La senyora Pujals la varebre com si només haguessin passat unes hores des dela darrera vegada que es van veure. Van prendre el te ila Cèlia va dir que es volia establir al poble i viuretranquil·la, que ja havia fet prou el tabalot. La senyoraPujals va confessar que havia resat cada dia per ella; laCèlia la va abraçar com quinze anys enrera.El poble la va rebre fredament. Es comentava que s'haviagastat tots els diners en vicis i que ara s'hauria d'acostumaral viure de pobre.

34 PREMI SANT JORDILa Cèlia es passava els dissabtes a casa seva, llegint omirant la televisió. Li agradava ajeure's al sofà ambel comandament a distància en una mà i un llibre a l'altra.Mai havia estat una gran lectora i els llibres els llegiapel dibuix de la portada o per l'índex de vendes. Era delparer de saltar-se les pàgines de palla per arribar al "marro"i eren poques les vegades que aconseguia acabarse'nun. De la televisió només l'interessaven les pellícules,sobretot les d'amor; s'iii fonia.Aquell dissabte, però, havia decidit sortir. La LluïsaPujals l'havia convidat a prendre el te i a comentar elfutur enllaç d'una Insulsa infanta europea. ''De passadaveuràs a l'Enric".Es va llevar tard, com sempre. Li agradava ronsejar idesfer tot el llit abans d'aixecar-se. Va esmorzar un gotde llet desnatada amb galetes integrals. Es va dutxar.Mentre s'arrebossava amb el barnús va sentií' la imperiosanecessitat de mirar-se nua ai mirall, com quan erajove. No es va agradar, es veia vella. Va obrir l'armari i,com cada dia, es va passar mitja hora contemplant, tocanti emprovant-se vestits. Es va decidir per una brusablanca amb puntes de gitana al bell mig en vertical, abanda i banda dels botons; una faldilla relativament curta,a l'alçada del genoll, d'un color indefinit tirant a granat;una americana del mateix color, unes mitges claretesi unes sabates de taló baix, gens extremades. La Cèlia esva tomarà mirar al mirall, ara d'un cantó, ara d'un altre."Faig força goig". Es va entortolligar un mocador al collamb estampats italians i pintant-se suaument els llavisamb un color tènue va sortir de casa, carrer avall.Va arribar una hora més tard de l'hora que havia ditque hi aniria. Va saludar, va entrar i es va asseure com sifos a casa seva. "I l'Enric?". La senyora Pujals portavauna safata amb el joc de te vell i atrotinat que encaratenia del casament. "Ha anat a córrer. Ja coneixes al jovent,volen estar en forma". La Cèlia va fer un petit gestde contrarietat. Tenia ganes de veure l'Enric. Quan erapetit se l'havia estimat molt, imaginant-se moltes vegadesque era el fill que no va poder tenir. Amb els anys, laseva amiga va anar portant nens al món però cap va sercom l'Enric.Durant la seva estada a l'estranger, la Cèlia va pensarsovint en la família Pujals. L'amistat de la Lluïsa i lacarona d'angelet de l'Enric formaven part dels escassosrecords que la van ajudar a combatre la soledat durantels dies més difícils. 'Tosa'm una mica de llet. Sí, sensesucre". En Francesc Pujals va passar pel menjador, vasaludar amb cara de pomes agres i va anunciar a la sevadona que s'enduia als nens a fer un tomb, que tornaria al'hora de sopar. En Francesc sabia que la presència de laCèlia significava, com a mínim, un retard de mitja horadel sopar, i això l'emprenyava molt.La Cèlia i la seva amiga van prendre el te. Conversavenanimosament i miraven revistes, Es començava a ferfosc però feia una temperatura agradable, potser encaramassa xafogosa. El "pam" de la porta va desfer les confidènciesde les dues amigues. "Hola, sóc jo", Es van sentirunes passes i la Cèlia va veure a l'Enric Pujals traientel cap per la porta. La Cèlia es va aixecar. Va notar comles cames li tremolaven, L'Enric s'havia fet un home iamb la seva presència es va adonar de manera abassegadoraque ella s'havia fet vella. L'Enric tenia els ulls plensd'aigua de mar. Els protegien unes celles finíssimes, quasidibuixades. Tenia una cara prima, angulosa, amb uns pòmulssortits i una barbeta geomètrica, on sobresortienuns llavis molsuts, impropis d'un home. El nas era imperceptible,esborrat. Alt, corpulent, amb les cames excessivamentfornides i un pèl tortes; cabell negre, arrissat;les mans grans i les ungles menjades,"Mira Enric, te'n recordes de la Cèlia?". L'Enric vamirar amb aquells ulls d'aigua a la dona que tenia aldavant La Cèlia va esquinçar la boca i va mantenir elsomriure més postís de la seva col·lecció, "Sí, carai, emportava molts regals quan era petit". L'Enric s'hi va acostar,es va mig ajupir i la Cèlia, posant-se de puntetes, liva fer un petó a cada galta. Estava suat i feia una olorforta, intensa. "Que gran que s'ha fet. Tan pedt que era".La Cèlia se'l va tornar a mirar i li va agafar la samarretamolla amb les puntes dels dits, com comprovant si haviasuat niolt. "I que guapo que és". La Cèlia recordava alnen que va estimar tant i el comparava amb el jove d'ullsde mar que tenia al davant. A la Cèlia li semblava queella també havia començat a suar. L'Enric va dir ques'anava a dutxar i va preguntar a la seva mare si quedaveniogurts naturals. La Cèlia va pensar que la veu del'Enric era de vellut.Al cap d'una estona, mentre la senyora Pujals parlavad'un tema sense importància, la Cèlia sentia lluny, alfinal del passadís, un xipolleig d'aigua de mar i una veude vellut taral·lejant una melodia confusa. La Cèlia es vamossegar amb suavitat el llavi i tancant els ulls lentamentes va sentir quinze anys més jove.IIAquell vespre, la Cèlia es va passar molta estona pensant a les fosques. S'havia anat fent fosc i la obscuritatde la seva habitació era quasi absoluta. Li agradavala obscuritat, li permetia imaginar-se les coses amb mésclaredat. A la Cèlia li agradava imaginar-se coses. Estavaasseguda al llit, repapant-se amb el coixí rebregat. Pelseu cap passaven imatges desordenades, com flashos de

atEinyvaí*

36 PREMI SANT JORDI

PREMI SANT JORDI 37tallava, Es va passar la llengua pels llavis secs i vatornar a tenir una esgarrifança. Movia les cames arrossegant-lesper sobre el llit, estirant-les i arronsant-les. Ambun petit xiscle es va mossegar el nus del dit i tancantamb força les cames hi va deixar la mà empresonada.Va encendre un altre cigarret. La Cèlia jeia a sobreel llit nua, a les fosques, amb un got buit en una mà i elcigarret a l'altra. S'havia acabat el whisky. La Cèlia vafer una calada i el fum li va tornar a entrar a l'ull. Aquestcop, però, no va plorar. Allargant el braç va buscar Tínterruptoriva obrir el llum, L'babitacióseli va aparèixerde cop, gran, plena de coses que no reconeixia. Amb elsulls ferits per la claror va anar resseguint els angles delsostre. Es va aturar a la finestra; feia una nit molt fosca.Va fer una calada i va provar de treure el fum en cercles,com quan era jove. No ho aconseguia. La Cèlia es va mirara ella mateixa, de dalt a baix. Estava marejada de tantbeure. Es va mirar els peus, les cames, els genolls, elsmalucs, el ventre, els pits, els braços, els colzes. Es vaestirarels cabells per veure-se'ls més bé. La Cèlia va llençarel cigarret al cendrer, es va aixecar amb dificultat i,bandejant d'un costat a l'altre, ensopegant amb les sabatillesi amb el tamboret verd de pell de préssec, va entraral lavabo on va vomitar la seva joventut fins que es vafer de dia.La Cèlia es va adormir quan el sol ja havia sortit. Estava molt cansada; tenia l'estómac regirat. Els musclesde tot el cos li feien ptmxades i el cap li ballava una dansarussa: havia estat una nit eterna. Es va adormir enmala posició, amb el cos arraulit, tapada amb la vànovaverda comprada a Viena.Es va despertar a mitja tarda, amb el cap enterbolit ila llengua d'espart. Tenia la impressió d'haver dormitun son de moltes hores, un son carregat de somnis estranysque ja no recordava. Es va calçar les sabadllesmentre es fregava els ulls amb el tou de la mà. Notavafiblades intenssíssimes als polsos i la boca pastosa. Vabadallar i filets de saliva amargant es van tensar entreles dents.Se sentia bruta. Es va aixecar i mig trontollant es vadirigir a la cambra de bany, va obrir l'aixeta de l'aiguacalenta i en va omplir la banyera. "Calenta; molt calenta".La Cèlia mirava l'aigua fumejant asseguda al tamboretfolrat de rus blau, immòbil, amb por de fer qualsevolmoviment. Quan la banyera va estar plena va tirarhisals de bany i, primer un peu i després un altre, ambcura de no relliscar, s'hi va submergirà poca poc, per nocremar-se. Li agradava banyar-se amb l'aigua ben calenta,que li deixés la pell rogenca. Això la relaxava. Es vainensabonar bé amb el gel i el xampú. La Cèlia era unadona que necessitava fer olor.Al sortir de la banyera es va mirar al mirall. Estavaentelat. La Cèlia va voler passar-hi la mà per aclarir laimatge però no es va atrevir. "M'estimo més no veure'm".Els diumenges, la Cèlia solia anar al cine. No es trobavabé i li feien mal les cames però el que no volia decap manera era quedar-se a casa tot el sant dia rosegadapels seus pensaments. Va baixar l'escala i obrint la portadel carrer amb cura va estirar el diari que era allí des delmatí. Amb la rapidesa que porta la força de la costum vaobrir-lo per la pàgina de la cartellera i resseguint els cinemesamb l'ungla es va aturar a la pel·lícula que li vafermés patxoca."Avui no em posaré sostenidors". La Cèlia no teniaganes de vestir-se. Va mirar sense interès un parell debruses i es va decidir per una molt vella, antigament blanca,ara groguenca. Es va posar uns pantalons de pincesque li feien el cul gros i una americana prima, negra, aconjunt amb els pantalons. Va regirar el calaix dels mocadorsi se'n va embolicar un barroerament, amb un dibuixindefinit blanc, blau i marró. Es va calçar unes sabatesde sola plana de goma, de color gris amb els cordonsblancs. Eren ben noves: noies duia mai. Va entraral lavabo i es va recollir el cabell amb una cua. No es vaagradar. Semblava una vella xiruca que volia aparentarquinze anys menys. Es va pentinar com sempre, amb elcabell arrissat deixat anar, com una bruixa. Va agafaraquell maquillatge que tant anunciaven a les revistes ise'n va untar la cara. Cadascuna de les seves arruguesexplicaven clarament les alegries i els desenganys d'unavida. Mentre es pintava els ulls amb un rimmel excessiui els llavis amb un carmí passió la Cèlia va pensar que elseu aspecte era repulsiu. "Sembla estrany que només tinguiquaranta-sis anys".La Cèlia Drassanes es va treure el carnet de conduirun any abans de la mort del seu marit. Va ser de les unade les primeres dones del poble en tenir-!o i molta gentva recelar d'aquesta mena d'em.ancipació. En aquelltemps, les dones del poble no treballaven, no pensaveni, per suposat, no conduïen. La Cèlia, però, va veure elcarnet i el cotxe com una manera de sortir de casa i de lesparets que se li tiraven a sobre. Va començar a anar alcine a Girona i al cap de dos anys va marxar a veuremón. Potser si no hagués après a conduir no s'haguésatrevit a viatjar. r • '^ -y^-Va treure el cotxe del garatge i va enfilar cap a la ciutat.Feia poc que s'havia comprat un cotxet blanc de segonamà, no massa ràpid, petit però esportiu. Es coneixiamolt bé la carretera i conduïa d'esma, "M'anirà béanar al cine". Feia estona que el sol havia desaparegutdeixant el cel tenyit de roig butà, preciós. La Cèlia va

38 PREMI SANT JORDIposar les llums curtes. Estava arribant. Va posar l'intermitenti va girar per una drecera que coneixia de feiaanys. Canviant de marxes d'una manera frenètica, baixantper una avinguda plena d'arbres en direcció a unsaparcaments que normalment eren buits, molt a prop delcinema, la Cèlia va girar In darrera cantonada a l'esquerrai va aparcar sense mirar-s'hi gaire. Ja era negra nit ifeia una fresqueta agradable. EI cinema quedava a doscarrers. La Cèlia anava justa de temps, com sempre. Vaaccelerar el pas fent petits saltirons, iniciant l'acció decórrer però sense consumar-la.El cinenia era ple. La Cèlia caminava pel passadís dela sala, cncatifat de vellut vermell. Esbufegava i li feienmal els bessons de les cames de tant esforç. Els llums esvan apagar i la pantalla es va encendre al mateix tempsque una explosió de crispetes mastegades a ritme de salsa.Feien els anuncis. Al veure's a les fosques es va atabalari va buscar a les palpentes el respatller de les butaques.Sense voler, va tocar un parell de caps anònimsque es van girar entre sorpresos i molestos. Quan els ullsse li van acostumar a la foscor va anar caminant a poc apoc, seguint la filera de seients, buscant l'acomodador,lluny, a l'altra punta de sala, amb la llanterna a la mà. Lapel·lícula va començar. Els títols de crèdit sobre fons clarvan il·luminar l'obscuritat del cinema. La Cèlia va veurellavors un seient buit, força escairat i en una filera molt ala vora de la pantalla. Va fer aixecar a tots els espectadorsque ja havien trobat la posició idònia i va arribar alseient buit. Els títols de crèdit havien acabat. La Cèlia,sense veure ben bé qui era, va preguntar per cortesia siel seient estava ocupat. Li van dir'que no i la Cèlia vapensar que aquella veu era de vellut. Traient-se l'americanai desant-la sobre els genolls, la Cèlia es va asseureja més tranquil·la, alleugerida perquè ja no havia demolestar a ningú més. "El proper dia haig de mirar d'arribarmés aviat".Era una pel·lícula d'amor però no era prou melodramàticacom per fondre el glaç de les llàgrimes de la Cèlia.Va recolzar el cap al respatller de la butaca. Era tou, erasuau. Va estirar les cames i com que les tenia curtes vaquedar mig ajaguda. La pel·lícula li interessava cadavegada menys. S'adormia i va decidir canviar de posició.Va recolzar el braç dret al posa-braços del costat peròel va trobar ocupat per un altre braç. El va enretirar deseguida i girant-se lleument com per demanar perdó vaveure dos ulls blaus i sense fons que la miraven. La pellículafeia una llum intermitent. La Cèlia tan aviat el veiacom no el veia. L'Enric Pujals l'havia reconeguda i vaesbossar un somriure forçat, tot girant els ulls vers lapantalla. A la Cèlia li semblava que sentia la seva olor.Li semblava que veia aquells ulls de mar sense fons ontan fàcil era perdre-s'hí. La Cèlia tenia al costat a aquellnen que tant havia estimat, aquell nen que ella haguésvolgut com a filL aquell home que la feia desfer per dins.Sense apartar la vista de la pantalla, la Cèlia va començara imaginar-se coses. No veia la pel·lícula. Sentiael seu alè a ran d'orella, fent-li pessigolles a tota l'esquena,eriçant-li els pèls del braç. Percebia la seva presència,els seus llavis, la seva pell, els seus dits. Va moure lacama cap a la dreta lentament, arrossegant el peu perterra, buscant la cama d'ell. "Només un frec, només unfrec...". Ell es va girar però la Cèlia va continuar amb elsulls fixats endavant. Sabia que l'estava mirant i tot i queella es volia girar va tenir por de morir-s'hi. L'aterravenaquells ulls. L'Enric es va tornar a girar fent un petit sospiri la Cèlia va poder deixar anar l'aire que feia seglesque s'aguantava. Sentia l'escalfor del seu cos tant a propque va començar a suar. La Cèlia estava molt excitada.Es marejava. Va decidir concentrar-se en la respiracióper poder asserenar-se. De cop, els llums es van obrir i laCèlia va mirar encegada d'un costat a l'altre. La pel·lículas'havia acabat. "Hola, quina casualitat, no?. Què, li haagradat la pel·lícula?". La Cèlia va contestar que sí automàticament,sense ni mirar-se'l, amb veu de plàstic. L'Enrices va acomiadar molt amablement i va marxar ambuns amics. La Cèlia va desar la mà tremolosa al seient onfeia pocs segons hi havia estat ell i en va sentir l'escalfor.Mentre sonaven les notes de la banda sonora, la Cèlia vaesclatar a plorar amb la cara amagada entre les mans.IVLa Cèlia es va passar una setmana o bé tancada a casao bé donant volts amb el cotxe. No contestava al telèfonni visitava a les amistats. Menjava poc i mirava moltla televisió: s'ho empassava tot. Dormia molt, encara quea hores intempestives, ara de dia, ara de nit, sense ordreni concert. La Cèlia sempre havia estat una dona de dormiri, incomprensiblement, quan una cosa més l'amoïnavamés son tenia.El dimarts a la nit va tomar al cinema. Es va asseureal lloc on s'havia assegut ell. Ho recordava perfectament,amb una clarividència excitant. Buscant raonsconvincents, la Cèlia va apel·lar al sentit comú i va arribara la conclusió que aquella atracció per l'Enric Pujalsera malaltissa, que l'havia d'allunyar de la seva vida. Vadecidir oblidar i concentrar-se a viure la vida que li pertocavaa una senyora de la seva edat. Mentre tornavadel cinema amb la finestra del cotxe baixada va treure elnas i va respirar l'aire fresc de la nit-L'endemà es va aixecar aviat. Es va vestir d'una esgarrapada,d'esport, amb un xandall discret, i se'n vaanar a la muntanya d'excursió. Pel camí es va compraresmorzar: tenia gana. Feia esforços per no recordar el

PREMI SANT JORDI 39que volia oblidar. Cada cop que li venia al cap el méslleu indici de l'Enric Pujals s'espolsava el cervell, foragitantaquella mena de malaltia que li oprimia l'estómac.Va pensar per un moment que li hagués agradat serd'aquelles persones que confessen les penes als amicsper alliberar-se'n. Ella no ho havia fet mai i alguna cosadintre seu li impedia fer-ho. Aquell problema, com totsels que havia tingut durant la seva vida, l'havia de resoldreper ella mateixa.La Cèlia va comprar embotits, formatges i pa, va pujarmuntanyes, va respirar l'aire net i dolorós de les alçadesi abans que el sol declinés va enfilar carretera avall,amb la radio del cotxe ben forta i amb una estranya alegria,l'alegria de qui se sent curada.El dijous es va aixecar molt tard. Feia núvol i amenacava pluja. Sense vestir-se, amb pijama i bata, es vaasseure al sofà amb un llibre a la mà i el comandamentde la televisió a l'altre. El llibre tenia una portada preciosad'una pintura flamenca exuberant. Tenia ganes dellegir. Es sentia el cap clar i net, amb ganes d'omplir-loamb la lectura. La televisió emetia un concurs terriblementsimple, especialment indicat per persones com laCèlia. Ella però, llegia. El llibre explicava l'estranya històriad'una dona que intentava sortir del pou de la sevavida a través cie l'art. La Cèlia ho va trobar romàntic.Ella no hi havia entès mai d'art, però inconscientment esva identificar en cos i ànima amb aquell personatge depaper. No va dinar, ni sopar, i a pocs minuts de la mitjanitva girar la última pàgina. "Qui fos protagonista d'unllibre i no una merda d'ésser humà". Va somriure ambamargor i va deixar el llibre al primer prestatge que vatrobar. Va anar cap a la cuina a rebuscar alguna cosa a lanevera. Va agafar un iogurt natural. La lectura li haviadespertat, com fa l'aigua de mar, una gana voraç.L'endemà va ploure tot el dia. La gent deia que jaera hora, que convenia molt. La Cèlia mai sabia què conveniai què no. Es va aixecar tard i va esmorzar una bonallesca de pa amb tomàquet i un parell de talls de pernilsalat tallats ben fins. "Se m'ha acabat la llet; n'haig d'anara comprar". Va entrar al lavabo i es va dutxar amb aiguaben calenta. Li agradava dutxar-se quan plovia. S'imaginavaque estava al carrer parant la pluja i cantant lesseves alegries a les inclemències meteorològiques, comen una vella pel·lícula de Hollywood. Es va embolicaramb el barnús i amb les puntes dels cabells degotant esva parar davant del mirall. Estava entelat. Hi va passarla mà vàries vegades fent un dibuix indefinit on hi vaaparèixer ella. Es va espolsar el cabell com si fos un gos.Va tornar a passar la mà per la superfície plana i fredadel mirall. L'estava mirant una dona de quaranta-sis anysamb aspecte de cinquanta cinc, amb uns ulls oberts encerclatsd'arrugues, amb uns llavis que podrien ser sensualsi una cara que podria ser atractiva. La Cèlia es vaobrir la bata i va quedar nua davant del mirall. El vaporhavia tornat a entelar-lo. La Cèlia es va observar a travésde la boira i es va agradar. "Avui em veig força guapa,deu ser de dormir tant". 1 amb un somriure dibuixat vaenretirar un pensament boig del cap.Encara plovia. La Cèlia es va preparar sopa de verduresi una hamburguesa amb amanida i patates fregides."De tant en tant ve bé, el menjar aniericà". S'ho vamenjar mentre mirava la televisió, les notícies. A la Cèliali interessaven molt poc les coses que passaven al mónperò sempre mirava d'estar al dia per fer veure davantla gent que ella era una dona de món. Sense voler-ho liva tornar el pensament boig. "Potser si dormíseternament se'm veuria sempre guapa". Va riureestrepitosament amb aquell riure de la gent que viu sola,fort, sense por de que les senti ningú. "Aniré a veure laLluïsa. Es deu pensar que m'he mort o que he desaparegutdel món".VI-Davant de la casa dels Pujals era plena de cotxes malaparcats. La Cèlia va intuir que havia passat unacosa greu. No parava d'entrar i sortir gent i per un momentli va semblar veure de lluny en Francesc Pujals acomiadanta dues senyores vestides de negre. La Cèlia vadubtar. No sabia si acostar-s'hi o mirar una mica més enl'anonimat de la distància. L'aterraven les desgràcies iaquella casa feia un tuf de mort eixordador. Va sortir ladona del veterinari fent dringar els collarets a cada movimentde maluc. La Cèlia es va decidir, s'hi va atansar ili va preguntar què havia passat. La dona del veterinariva esclatar a plorar com si s'hi sentís obligada. "Ai, pobradona. Era una santa. Els ha deixats ben sols. Tot haanat tan ràpid...m'hagués agradat acomiadar-me'n". Ladona del veterinari es va allunyar fent tentines i somicantcada vegada més sorollosament. La Cèlia va quedarparalitzada. Per primera vegada després de tantsanys la mort l'havia col·lapsada. Va fer un esforç irreprimibleper no plorar. Va pensar que estava maleïda i queaquell poble era un infern. "Ara recordo perquè vaigmarxar". Va intentar esgarrapar de la memòria algunacosa agradable de la seva vida que l'ancorés al present.L'artifici, aquella arma que sempre havia emprat en elsmoments difícils, no tenia la força suficient per abatreaquella amargor. Veia la seva vida fotograma a fotograma,misèria a misèria. En els darrers temps, des que haviatornat enyorada, havia pensat fermament que podria

40 PREMI SANT JORDIconstruir-se una nova existència pels anys que li queda-\'en, però la realitat havia esclafat les seves il·lusions. Lamort de la seva millor amiga l'havia afectada més quequalsevol mort de qualsevol altra persona estimada. Elsulls se li van entelar. No podia ser forta, no volia. Vacomençar a plorar palplantada a la vorera de davant lacasa dels Pujals, sense valor per fer cap moviment. L'únicindici que demostrava que la Cèlia no estava feta de ceraeren les llàgrimes calentes que s'esclafaven una a unasobre el paviment.Pel seu cap passaven totes les hores que havia estatamb la Lluïsa Pujals, amb els seus minuts i segons, ambuna claredat esgarrifosa. "La Lluïsa no es mereixia morir.M'hauria d'haver mort jo en el seu lloc". La sensacióque la sang de les verres se li glaçava la va espantar. Elseu enteniment va començarà conjurar barbaritats. Pensavaque potser podria ajudar a la família durant untemps. Pensava que potser podria fer de mare als fills dela morta. Va sentir una aclaparadora excitació morbosaen pensar que podria ocupar el lloc de la Lluïsa en el llitmatrimoniali, sobretot, en imaginar-se la possibilitat deveure cada dia a l'Enric. De cop, va sentir tàcitament lanaturalesa demencial dels seus pensaments. Un silencidiàfan la va envoltar, opressiu i caritatiu alhora. Obrintmolt els ulls va fer un crit esfereïdor, trencant per sempremés el lligam amb l'essència humana. Una senyoragran amb veu esquerdada li va preguntar si es trobavabé. La Cèlia li va clavar una mirada tan buida que la senyoraes va espantar i va fugir fent-se el senyal de lacreu. La Cèlia va començar a caminar esmaperduda, arrossegantaquelles cametes de vella que li tremolaven acada pas.Va arribar a casa seva. Se la va mirar de cialt a baixresseguint els angles de les finestres i dels balcons, peròno la reconeixia. Va mirar d'obrir-la amb les claus delcotxe. El seu cervell malalt s'havia assecat. La certesa de•la seva pròpia bogeria havia enderrocat el poc que quedavadel mur del seny. A la fi va poder obrir la porta.Notava com els ulls se li eixugaven. Havia gastat totesles llàgrimes.Feia quasi mig any de la mort de la Sra. Pujals. Unaveïna de la Cèlia va avisar als municipals perquè haviavist entrar rates a la casa gran dels Drassanes. Van haverd'esbotzar la porta perquè estava tancada per dins ambclau i balda. A l'interior es van trobar el paisatge desoladorde la mort. La fortor era devastadora. No van haverde buscar gaire per trobar el cos de la Cèlia, nu i rosegatper les rates. Al seu voltant hi havia escampades burillesde tabac ros i ampolles de whisky buicies. El forense vadir que segurainent s'havia mort de gana.L'Enric Pujals no va poder assistir a l'enterrament perquèera d'excursió amb els amics. El cementiri era ple dedones endolades que resaven ostentosament per guanyar-seel cel. Van posar les despulles de la Cèlia en unnínxol petit i asfixiant mentre els assistents hi deixavencorones de crisantems. Algú va pensar que el record dela Cèlia Drassanes, aquella dona mal vista i de decènciadubtosa, es pansiria més aviat que aquelles flors. Algúva pensar que la Cèlia havia tingut el final que li corresponiaa la seva vida d'escàndols. 1 mentre el capellàmormolava paraules buides que intentaven consolar elsesperits, ningú va poder reprimir dins el racó més profundde l'àninia un esglai assedegat de vida..^Jordi Pinsach EstanyolEPÍLEGLa casa semblava una cort de porcs. L'aire era espès ifeia pudor, una pudor semblant als capolls de cucde seda. Els homes t]ue havien forçat la porta s'haviende tapar el nas amb un mocador xop de perfum. La polss'havia apoderat de tots els racons i els mobles i les paretstenien el color que agafen les coses quan fa tempsque no els toca la llum del sol.

"Que ens deixin en pau, que ens deixinSelim SheríffíUn albanès-liosovar de Llagosteraviure"ENTREVISTA I«Fa gairebé catorze anys que va sortir de Mitrovica, una ciutat a tot just 38 quilòmetres de Pristina. Volia anara voltar Europa, a conèixer món... Estava vivint i treballant a Alemanya quan vingué de vacances a Lloret. Aixífou com va conèixer a la que actualment és la seva esposa, la Fuensanta, veïna de Llagostera, amb la qual enSelim ha tingut un fill; l'Alban. Ara ja fa més de quatre anys que viu i treballa a Llagostera. Concretament araés als paviments, però amb l'esperança que li donin el títol de traductor, ja que entén i parla perfectament setidiomes. Practica l'handbol, un dels seus entreteniments quan no treballa. L'altre, jugar amb el seu fill. De fet,si no fos per ell i la seva dona, segurament fa temps que seria amb l'UCK, l'exèrcit d'alliberament de Kosova,lluitant per defensar als seus...Per què deixes Mitrovica, el teu poble, i decideixesmarxar per Europa?No ho sé. Gairebé era un nen, encara no tenia setzeanys. M'agradava la idea de viatjari conèixer Europa. Vaigdeixar als meus germans, pares,avis... Hi ha dos d'aquestsgermans que no els he tornata veure més. Mai no havia tornata la meva terra fins ara; nopodria dir concretament perquè,però és així...Com comentes, ara amb elconflicte hi has tornat...No, a Kosova no hi he tornat.Vaig anar a Albània a buscarels meus pares, avis, oncles,...Vaig trobar a tota la famíliamenys els dos germansque et deia abans. Ningú de lafamília no sap res d'ells. Fa totjust dos dies que vaig trucar ala Creu Roja d'Albània, onperiòdicament surten llistes depresoners, desapareguts imorts. Però res, no en sabienres. La meva família semprehavia viscut a Mitrovica. Ara hihan tornat, però no són a casaseva, sinó a casa dels meusavis. A la casa hi havien viscuttres paramilitarsserbis. Ara, nohi pot viure ningú. No queda res...La primera guerra als Balcans, al 1991, com la vius?En aquella època jo ja no estic a Kosova i la visc forçalluny. Malgrat això, ja veig el que passarà al meu país. Toti això, cal dir que el problema de Kosova és diferent del deBosnia, Croàcia o Eslovènia. Nosaltres, els albanesos, i elsserbis portem molts, molts anys de problemes. Linici delconflicte actual cal buscar-lo al 1981, quan els albanesosdemanem de separar-nos de Sèrbia. Tot acaba amb estudiantsmorts per gasos mortals a les universitats... El problemaés que els serbis, tot i ser només el 8% de la població,sempre han manat aCARLES SOLERKosova. Aquests serbis sóntots originahs de Rússia. Nosaltresfa que som a Kosova,com a mínim, set segles, si només. Aquest és el problema.I tot just fa uns mesos quanels serbis tornen a mostrarel seu poder. Per què la persecució,només perquè soualbanesos?Sí, és clar que sí. Imagina'tque jo sóc serbi, vinc acasa teva i et dic: "Tu, albanès,dóna'm tot el que tinguisi marxa sí no vols que etmati". És així. Aquesta manerade fer ja va començar al1989, quan van començar atreure els albanesos dels seusllocs de treball, de les empreses,per posar-hi els serbis.També al 89, ja tancaven ràdios,diaris, televisions...Aquest esperit, diguem-ne,triomfalista dels serbis,d'exaltació de l'orgull nacional,d'on prové?No, no... No tenen cap mena de triomfalisme. No tenenres, ni orgull nacional, ni cor... Res de res. Per a misón uns perdedors. Ells això ho saben. Els dirigents delsexèrcits serbis ho saben, i envien els voluntaris i els soldatsa lluitar drogats. Tots van al front. Els prometen detot; muntanyes, cases, rius... Tot. Però al final no tenenres. Bé sí, tenen tot el que han robat i saquejat als albanesos.Això no és orgull ni res que s'hi assembli. Per a mi iper a tots els albanesos.

42 ENTREVISTAEn parlar de l'origen del conflicte, trobem dues versions.Luna, la majoritària dels mitjans de comunicació,és la de l'odi que sorgeix d'aquest sentiment serbique parlàvem, i l'altra potser seria que tot el problemaarrenca de la geopolítica de la zona; una geografiamolt difícil, confluència de diferents ètnies,cultures i, sobretot, religions...Certament que això és una mica així. Milosevic tenia unsomni que anava de dalt, Eslovènia, a baix, fins a Kosova iMacedònia. 1 aquest somni tenia un nom: la Gran SèrbJa.I per a ell tot acabava aqui. No existeix cap més religió,ètnia o cultura que no sigui aquesta, la Gran Sèrbia. És unhome malalt. Tota la seva família, germans, oncles, avis...han mort en circumstàncies estranyes, bàsicament pelsuïcidi. Ell també morirà així. Està boig, malalt. Totes lesguerres que ha fet les ha perdut; Eslovènia, Croàcia,Bosnia... I aquesta, també la perdrà.I allò que els principals centres religiosos ortodoxossón al centre de Kosova...Sí, però això no és cap excusa per justificar res del queestà passant. Quan vols governar un país és normal quebusquis i parlis dels centres religiosos més importants. Tuhas de prometre algunes coses a tots aquells que lluitaranper tu. Milosevic ha de prometre alguna cosa al poble serbique lluita per ell. Però no és cap motiu vàlid per explicartot això...Què ha aconseguit Milosevic amb tot això?Res. Ni per a ell ni per a ningú. Ha arruïnat tot el paíssencer. Aquest era un país molt bonic, preciós... Tambéeconòmicament era un país sa. Fi- JORDIPINSACHxa't que per exemple, al 89, un albanèsque vivia a Kosova guanyava250-300.000 pessetes al mes. TotaIugoslàvia era molt bonica. Era, segur,un dels dos o tres països mésbonics d'Europa. I ara no hi ha res...fi, perquè penso que tot s'hagués pogut arreglar molt tempsabans. Quan va passar la guerra de Bòsnia, totaixò espodia preveure. Europa i tot el món sabia que això passariaa Kosova. I el proper lloc on arribarà la tragèdia seràMontenegro.Que els Estats Units i la Unió Europea ajudessin econòmicamentl'oposició sèrbia de Milosevic, et semblariauna solució perquè la propera barbàrie no siguia Montenegro?Aquesta només seria una solució per als serbis de lacapital, Belgrad, i rodalies. Però per als pobles que hi ha atot Sèrbia, per als camperols, no seria una solució, ja quesegurament ni en tindrien notícia. Mira què està passantamb els serbis que fugen de Kosova. On poden anar? ABelgrad no els volen ni veure. Han rebut ajuda dels seusgermans de Belgrad? No. Res de res. Tota l'ajuda que hanrebut ha estat de l'OTAN i d'ACNUR.Explica una mica l'experiència que vas viure als campsde refugiats, quan vas anar-hi per buscar els teus familiars...I...uf. Va ser... El que vaig veure allí no podré oblidar-homai de la vida. Primer el retrobament amb els meus familiars.I després, que mai m'hagués imaginat el que vaigtrobar-me, les condicions en què estaven els refugiats. Eraterrible. Cada dia escoltaves les mateixes històries de robatoris,violacions, saquejos... Quan vaig tornar aquí, haviaperdut set quilos en un parell de setmanes. No podiamenjar... Seia a menjar amb ells, però no podia. Pensavaque ho necessitaven més ells que no jo, que jo ja podriaCreus que si Kosova, i total'exlugoslàvia, estigués situadaen un lloc geogràficament perdut,per exemple al bell mig deSibèria, avui potser no seríemaqui parlant del conflicte?{...) Mira, abans no ens coneixianingú. Ni a Europa, ni a Rússia, enlloc.Potser alguna cosa d'això hi ha,potser, no ho sé... Som un territorigeogràficament molt estratègic. Elcert és que a la fi hem tingut l'ajudad'Europa, dels americans. Dic a la

ENTREVISTA IJ 43menjar quan tomés. Donava el menjar a qui tenia al costat.On hi havia eís meus avis, a Durres, Albània, hi haviaunes 170-180 tendes de campanya amb 10, 12,15 personesa cada una. (...) El que em sap més greu de tot és elcomportament del govern. No he rebut cap ajuda per ares. Jo he volgut des d'un inici portar ais meus familiarsaquí. He arreglat tots els papers que calien, tot, però resde res. Actualment encara estic esperant resposta del governa les meves peticions...podia concentrar-me ni en l'handbol, ni en el treball, ni enres de res...La teva família sabia que aniries a buscar-los, quanvas arribar a allà?Sí, ho sabien, però creien que arnbaha un altre dia. Ellspensaven que dilluns sortina d'aquí, i jo dilluns ja eraallà...(silenci esfereïdor)Si haguessis estat a Albània o a Kosova, on fos.., t'hauriesafegit a la lluita armada amb l'UCK?Sí, és clar. Hagués man

K44 ENTREVISTAEncara que passi cada dia. Ara, per exemple, no és notíciael que passa a Kosova, què fa la gent, sinó què fan i comestan els soldats que hi ha de cada país.Com veus el futur?Si Kosova no se separa de Sèrbia, no hi ha futur. Passatun temps hi hauria una altra guerra, segur. Ens diuenque podem tornar a casa, però arribes i no tens res, nicasa, ni veïns, ni poble, res de res. A més, com pots viureamb tot el que han fet? Com viuràs amb ells? Amb el teupropi veí, que abans era bo, amic teu, i que ara ha robat iha cremat... com pots viure amb ell?Ara mateix no hi ha cap altra solució que la independència,com Croàcia, com Eslovènia...Com vius tot això des d'aquí, des de la distància?Fatal, fatal, bastant malament. Més o menys sé que lameva família està bé. Però dels meus dos germans, no ensé res. Ni ningú de la família en sap res. Tot plegat és moltdifícil de portar. Amb els dos germans m'han destrossataquí...{es posa la mà al pit). Són molts anys sense veure'ls,però és que són els teus germans. Com a mínim tincl'esperança que encara no han aparegut en cap llista decadàvers. M'agradaha que fossin vius i poder portar-losaquí, amb els meus familiars. Potser algun dia...Què desitges a tota la gent que està a allà, que estàal mig del conflicte?Que surtin tots el serbis del meu país i que només siguiper als albanesos, que Kosova sigui dels albanesos. I queens deixin en pau, que ens deixin viure...Nosaltres tambétenim dret a viure. Sempre ens han torturat, humiliat, al81, 89, 91, i nosaltres no hem aixecat mai un dit. Quantagent ha mort demanant només la pau?Com veus la situació a l'interior del govern de Prístína?Creus que hi ha unió?Home, penso que estan força d'acord. Em sembla queara parlen que la independència no serà una realitat finsd'aquí tres anys. Durant aquest temps hi haurà una menad'autonomia. Crec que algun dia arribarà la independència,però que tardarà molts anys.Abans ja has qualificat Milosevic de malalt...Sí, és un boig. És més, per a mi és un psicòpata. Si nose suïcida com els seus familiars, el mataran els seus,aquells a qui Milosevic els ho havia promès tot i als qualsno ha pogut satisfer. Fins ara no ha tingut ningú en contra.Però ha arruïnat el país...I després de Milosevic?La meva esperança és que arribi la independència, iaixí hi haurà fronteres entre nosaltres i els serbis. Si notens passaport ni visat, no pots passar per la frontera.I tu què faràs, et quedaràs aquí?Jo? El somni que tinc ara mateix és trobar els meusgermans, i intentaréfertot el que pugui per portar-los aquí.Però tornar a allà, no. Porto molt temps fora del meu país.Sóc molt europeu. I una altra cosa és que tinc la mevafamília, la meva dona i el meu fill, aquí. No crec que torni,hi ha un 99,9 % de possibilitats que no tomi més.Jordi PinsachJordi Plà ComasMarc SuredaPer adornar la llar, postals, llibres, revelat i material fotogràfic, escolar i d'oficina.Per papers i objectes regal, marcs, fotografies carnet, fotocòpies, diaris, revistes...SadaJImmói de Pilar Sureda TorrentPlaça Catalunya, 8 LLAGOSTERA Telèfon 83 00 97

COSES DEL POBLE45Casino Llagosterencplegar certes evidències sovint es fa difícil. Afirmar-lesI V i no voler entrar en polèmica encara ho és més. Peròa vegades és necessari.No podem obviar aquells fets que són inqüestionablesi que només amb una mica de memòria ens adonemque han succeït. Ens trobem davant d'un cas que fins acert punt podem tractar fugint de polèmica i opinions. Estracta del canvi d'imatge del Saló-Café del CasinoLlagosterenc. Un canvi que només cal veure amb la netedat,ordre i il·luminació del local, trets que, a simple vista,hom pot detectar. Evidentment aquests tres factors sónIndiscutibles i acompleixen perfectament amb unes normesde convivència imposades per una societatmínimament respectuosa.Una tasca que convenia, I que se suma a les activitatsque durant aquest darrer any ha organitzat l'entitat. Totplegat fa pensar que hi ha una voluntat de revifar un símbolde Llagostera.Ei Col·lectiu de Redacció

46FusteriaROIBa S.LMnuMOBILIARI DE CUINA I BANYVILANOVAQA GESTORIA^Col·legi núm. 134ASSESSORAMENTADMINISTRATIU-COMPTABLEFISCAL-LABORAL-FINANCERFINQUES mmCol·legiat 204

COSES DEL POBLEQuè hi falta i què hi sobra aLlagosteraQaè Ui falta?/MéssensiMitatpel^edrambient./ un a..e estanc.na aura fa..àc../M.-..orare.s accessos a.pob.e., . . s . n . . e . . - - e ^ ^ e . .variat./Més arbres

ï48 COSES DEL POBLEUn any més... la Festa MajorEl dissabte 22 de maig es va celebrar un dels actes amb més "solera" de laFesta Major: el Campionat de Botifarra. A primera hora de la tarda el cafèdel Casino Llagosterenc va acollir els concursants, tant veïns del poble comjugadors vinguts d'arreu, per participar en aquesta edició del campionat,organitzat per la Unió Esportiva Llagostera.CARLES OLIVERASifirivrif •Apunts de la festaLa Festa Major d'enguany ha estat la primera en substituir l'envelat pel local polivalent. Dels concerts i balls que s'hivan celebrar destacaríem el concert de rock del divendres amb els "Sopa de Cabra" i un grup no gaire conegut per lanostra zona que es fa dir "Los Mejores", i que realment fa honor al seu nom.

COSES DEL POBLE i£ 49El mateix dissabte a les quatre de la tarda els més menuts van ser elsprotagonistes. El Concurs Infantil de Dibuix arribava aquest any a la trentenaedició (una fita remarcable atribuïble a ia constància del G.E. Bell Matí). Elsnens i nenes de Llagostera van omplir places i carrers amb els seus blocsper donar-nos diverses visions de la festa a través dels seus dibuixos.CARLES OLIVERASCARLES OLIVERAS-=5^-jap^^íp--w _Apunts de la festaEl dissabte, ball amb "La Salseta", aposta segura {tot i que poc original). El correfoc programat aquella matinada vahaver de ser anul·latja que els "Amics de la Pólvora" no es van presentar degut a un malentès. En definitiva, el programaes va veure alterat per una falta de coordinació que en properes edicions no s'hauria de repetir.

50TALLER MECÀNICI FILLS S.L.Servei de Grua Permanent] 7240-LLAGOSTERACrta. de Tossa, 13Tels.: (972) Part. 83 03 89 - Taller SO 56 84^(Ómmen Q/Kedteó ofiaemC. Pau Casals. n.° 2Tel. 8305 22BARMESTRES17240 LLAGOSTERA{Girona)D^s,kl952Matança pròpiaEmbotits CasolawiPlats Cuinats{Oatné^^àies^Passeig Tomàs A. Boada, 12] 7240 Llagostera ( Girona }Tel. 972 83 02 14e-moil: cesteve@grn.esmCamprodon, 24Tel. i Fax : 83 02 10LLAGOSTERAALIMENTACIÓVENDES A L'ENGRÒSffi ComercialMESTRES, S.A.C/Fivaller,9-161,830295 Fax 83110117240 LLAGOSTERARECUPERACIONSMARCEL NAVARRO I FILLS. S. L.RECICLATGECARTRÓ I FERRALLASeruei da ContenidorsTEL 83 10 bB • PAX 83 04 33Veinal Bruguera 23 • Apartal 1217240 LLAG03 I FRA íGironalC/ PAU CASALS. 5-7 - TEL. 972 83 01 6617240 LLAGOSTERA

COSES DEL POBLE 51La plaça Catalunya va tornara rebre gegants i gegantesd'arreu de les nostrescontrades el diumenge 23 demaig per tercer any consecutiu.Després de la plantadade gegants al parc de l'estació,una gran cercavila varecórrer els principals carrersdel nostre poble fins arribara les vuit del vespre a la plaça.Allí la Colla Gegantera deLlagostera va exercird'amfitriona de la trobada, iels gegants i capgrossos vanobsequiar els assistents ambles seves danses. La plaça, CARLES OLIVERASplena de gom a gom i expectant davant l'apariciódels nous gegants llagosterencs, va aplaudir l'arribadad'Eleina de Ridaura i Zenó de Montagut,que rellevaran Trencanúvols i Elionor -ja molt velisenla compromesa tasca de representar Llagosteraa tot arreu on vagin.CARLES OLIVERASCARLES OLiVERASApunts de la festaPotser aquest any el que va fallar va ser "La Carpa". La idea és bona, però es podrien millorar els concerts. Amb aixòno volem dir que no s'hagi de donar una oportunitat als grups que comencen, però per assegurar l'èxit potser caldriaarrodonir les nits amb altres actuacions, com ara la de màgia, que va estar molt bé. D'altra banda, potser s'hauria dereplantejar-ne l'organització i seria positiu que les entitats locals s'animessin a participar-hi.

"55" COSES DEL POBLEfiEls alumnes de l'Escola de Belles Artsde Llagostera van fer particeps alsveïns de la vila de les seves obres através d'una exposició que es va fer ala mateixa seu de l'escola. Durant elsdies de la festa també es van poderveure altres exposicions en diferentssales: a l'arxiu, al local social de LaCaixa, al Casino j a Can Salades.Els infants també van trobar elseu lloc a la festa amb diversesactivitats pensades per a ells. Eldivendres, després de la cercavilad'inauguració, van poderpassar-s'ho d'allò més bé amb laGran Xeringada del grup "ElSinglot". Dissabte hi va haveranimació amb el grup "LaMascarada" i dimarts un festivalinfantil seguit de la xocolatadapopular.CARLES OUVERASElsllagosterencsvan tornar aengalanar elscarrers per lafesta ambmotius moltalegres.ivt.::v. trhín)ïTïTiTTrrri * «1 JTirnTï 4. ^ wApunts de la festaL'espai alternatiu muntat per Llagostera Ràdio estava ubicat a la pista pojiesportiva, però passava inadvertit pergairebé tota la gent que passejava per la fira. Quedava enclotat i la música es veia ofegada per la que provenia de lesparades. És una llàstima que iniciatives d'aquest tipus no acabin de funcionar i més tenint en compte l'esforç que va ferla gent de la ràdio per participar a la festa ampliant l'ofedia de concerts.

COSES DEL POBLE 53El trenet va tornar a ser protagonista de les anades i vingudes de la plaça a la fira.Aquesta bona pensada per ajudar els llagosterencs en els seus desplaçaments que, amés, afavoreix la prevenció dels col·lapses de trànsit, va tornar a ser un èxit. Engairebé tots els seus viatges el trenet va fer un bon servei i va apropar, un any més, lafesta ais veïns.CARLES OLWERASLa carpa de l'avinguda de l'Esport va serel dissabte l'escenari del campionat dedards de la festa. La competició d'aquestesport, que a Llagostera té representantsreconeguts arreu del món, vadesenvolupar-se des de les cinc de latarda.Apunts de la festam ri • ri ti • tr f rmEls concerts a la plaça Catalunya -"Big Mama" i "Santi Vendrell"- van tenir una afluència de públic moderada, resd'estrany al nostre poble. També va haver-hi sardanes, habituals en qualsevol Festa Majortot i que els joves no s'apuntena la tradició. En el costat oposat i com a innovació hi va haver el videoespectacle "Perpetrat", un muntatge sorprenentperò que va acabar animant a la concurrència. Les visites guiades a la muralla van penjar cada dia el cartell de "complet".Sembla que ha crescut l'interès per la història del poble i especialment per les muralles que no vam saber conservar.

54EspartsP^a/ràsRENAULTEstel MartíRamon Gurnés Vail·lioseraCtra. Tossa, s/nLLAGOSTERAPg. Potnpeu Fabra, 40 - Tel. (972) 80 51 12I 7240 LLAGOSTERA (GIRONA)83 09 0780 54 03Fax 83 10 66YObres Hospital SI.BAR MUSICAL CAFÈ*_\Llagostera 83 01 17Quart 46 80 10Carrer Pocafarina, 47Telèfon (972) 83 09 4517240 LLAGOSTERA (Girona)

COSES DEL POBLE Í 55Un poble solidariLlagostera és un poble solidari, i ho ha demostrat un cop més amb la recollidade material per als damnificats per la guerra de Kosovo. La Campanya 6x2,promoguda per la Generalitat amb la col·laboració de l'Ajuntament, es va portara terme del 19 al 25 d'abril i va recollir carn en llauna, oli, llegums, llet en pols,cacau en pols, sucs de fruites, compreses, bolquers i mantes. Així mateix, es vaobrir un número de compte per a fer aportacions econòmiques.La campanya es va iniciar després que un ple de l'Ajuntament acordés condemnarla violació dels drets humans a Kosovo í demostrar la solidaritat delmunicipi vers el poble kosovar, així com promoure mesures de sensibilització iuna recollida de material per enviar als afectats.Un dels locals on es van emmagatzemar les caixes de material.Música al CasinoEls divendres de les nits d'estiua Llagostera aquest any hanestat diferents gràcies a una iniciativadel Casino Llagosterenc.Jazz, blues.country, rock, cobla,música celta i música tradicionalsón alguns dels estils ques'han sentit a la fresca de la terrassade la seu de l'entitat, quedes de fa un temps està gestionadaper una nova junta i un nouconserge.A la foto, un dels grups que hanactuat en els concerts.S'obre al trànsitla nova carreterade TossaLa carretera GI-681 -més conegudacom la carretera de Tossa- es vaobrir a la circulació el passat 26 dejuny totalment remodelada desprésd'haver estat tancada durant set mesosa causa de les obres que s'hi hanfet. La intervenció, pressupostada en667 milions de pessetes, és la segonafase de les obres d'ampliació delvial, que l'any passat ja va veure ampliatel tram més proper a Tossa deiVlar. L'encarregat d'inaugurar el noutram va ser el conseller de Política Territoriali Obres Públiques, Pere fVlacias,que va destacar la importància que tél'arranjament d'aquest accés.Un dels aspectes que s'ha tinguten compte-en el projecte d'arranjament,consistent en ampliar la calçada,renovar el ferm i treure revolts, ésel respecte pel medi ambient, moltpresent en les al·legacions fetes alprojecte per diversos grups polítics inaturalistes. Limpacte s'ha minimitzatconstruint un túnel artificial de 64metres, adequant passos per a la faunai recuperant part de l'antiga carreteraabandonada. A part de rapidesai proximitat amb Tossa, la carretera haguanyat seguretat, ja que era un puntnegre de la xarxa viària pel seu malestat i per les seves característiques.Ara el vial disposa de dos carhls de3,5 metres i dos vorals de mig metre.Per després de la temporada turísticas'ha deixat el condicionamentde la capa superior de l'aglomerat asfàltici l'aplicació d'algunes mesurescorrectores i elements d'acabament.El pas elevat que s'ha de construir ala cruïlla entre la carretera de Tossa ila C-253 -que va de Vidreres a la costad'Alou- ja ha sortit a licitació pressupostaten 220 milions de pessetesi està previst que les obres perconstruir-lo comencin l'octubre vinent.

56 COSES DEL POBLESant CristòfolEl patró dels conductors, Sant Cristòfol, va beneir un anymés els vehicles de la població el passat 10 de juliol en eldecurs de la festa que organitza Llagostera Competició. Ladiada va començar amb una cercavila encapçalada per laimatge del Sant i seguida pels cotxes bojos, vehicles engalanats,motos, tractors i camions, que van recórrer els principalscarrers. La vetllada es va cloure amb un sopar de germanori ball al Parc de la Torre durant el qual es va fer l'entregade premis als cotxes millor guarnits. En definitiva, una bonamanera de celebrar una de les festes amb més concurrènciade les que se celebren a l'estiu a Llagostera.A dalt, mossèn Josep M. Jordà durant la benedicció d'un delscotxes participants i a la dreta, el guardonat amb el primerpremi del concurs de vehicles engalanats.

COSES DEL POBLEí57CORTÈS

58Carns i elaboraciódEmbotits i Dl preparatsCasolansCODINAPlaça Catalunya, 13 - Tel. 83 01 91LlagosteraTel. (972) 83 0141LIAGOSTERA(Girona)RiiFfRestrudis s.i.CALEFACCIÓ « AIGUA » LLUM « CLIMATITZACIÓLLIBRERIAPAPERERIAMALLORQUÍFOTOCOPIESOBJECTES DE REGALI JOGUINESTV-VIDEO-HIFI-ANTENES5ATC/ Jaume I, 12 - 17240 LLAGOSTERATel. 972 80 SO 91 - 972 S3 11 76Fax 972 80 53 07Passeig Pompeu Fabra, 21Telèfon 83 03 33LLAGOSTERAZi CATALANA OCCIDENTGent Segura,\a^\/\oQ^^eo^® ,'ns.MERCÈ SALVADÓ BERENGUERÀngel Guimerà, 21 - bisTel, 80 53 70 - R 83 04 451 7240 - LLAGOSTERAprojecciódecoracióreformadelocal ccomercialsIJoGmapintura -•• decoracióJOSEP ANGLADAMANEL MOLINALLAGOSTERAIMPRESSOS EN GENERALA més a més,fotocòpies,M «-^ £Z^»m^ —\ enquadernacions.njaçàQÇtTel 80 52 08 - 46 35 78Migdia, 15 baixos - TelF. i Fax (972) 16 50 03MAÇANET DE LA SELVA

Inauguració del localpolivalentCOSES DEL POBLE 59El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques,Pere Macias, va visitar Llagostera per inaugurar el noulocal polivalent, que es va estrenar per la Festa Major, il'edifici dei Jutjat de Pau, on també hi ha instal·ladal'emissora municipal Llagostera Ràdio. Durant l'acte esvan fer diversos parlaments i el grup de sardanistes localsva puntejar unes sardanes dedicades als assistents.A dalt, el momentde descobrirla placa commemorativa.A baix,Pere Macias i PilarSancho ambels petits dansairesde Llagostera.LAplec de PanedesTal i com mana la tradició des de ja fa moltsanys, el veïnat de Panedes es va tornar a vestir defesta per celebrar el seu aplec.Una vegada més es va celebrar la diada ambuna missa a l'ermita de Panedes, un dinar de germanoren un dels paratges del veïnat i jocs de cucanyaperquè tothom passés una bona estona.L'estirada d6 corda és un delsjocs que es van organitzar al'Aplec de Panedes.CARLES OLIVEfWS

60 CONTES I LLEGENDES DE LLAGOSTERALa caixa miraculosaHavia refrescat molt, aquella nit. Lafredor de l'hivern havia acabat enqualsevol soroll de l'hostal. Tot restavatranquil. Mirava els pocs clients quequedaven; era un lloc phvilegíat, elmeu. De la finestra estant podia controlartota la planta baixa de l'hostal,passant gairebé desapercebuda.Sentia la veu ronca del Ferrer ressonantal fons del menjador. Deviahaver tornat a perdre. Venia cada vespreper jugar a les cartes amb el senyorMossèn. Quan s'enfadava se liinflaven les galtes vermelles d'unamanera molt còmica. A mi em feiaespecial gràcia aquell homenet baix irabassut. Sobretot quan s'emborratxava,es tornava estúpidament divertit.Jo suposo que, en realitat, ja s'haviaresignat a no guanyar mai el senyorMossèn. I és que el nostre Mossènera un expert jugant a les cartes.Crec que ningú del poble havia aconseguitguanyar-lo. A vegades, d'amagatdel pare, havia vist com se'ls afegienun grapat d'homes a baix delmenjador, i es jugaven molts diners ales cartes. Però aleshores, no era tandivertit, de seguida s'enfadaven i acabavenescridassant-se els uns als al-^tres.Des del racó també podia mig veurela parella de joves asseguda propde la llar de foc. Venien de la ciutat.Ella reia escandalosament i tenia unaxerrameca buida que a mi em posavanerviosa. Sempre portava vestits provocadorsi uns escots que feien enrojolaral pare d'una manera molt graciosa.El seu marit era una poqueta cosad'home, amb ulleres de cul de got iposat d'insípid, anava sempre darrerad'ella.Veia el perfil nassut del meu pare.Sempre tan treballador. Des que haviamort la mare s'havia dedicat exclusivamenta la feina. Ara seia, comsempre, a la vella butaca del mostrador,enterrat entre la paperassa. S'haviatornat a oblidar que era massa tardperquè encara rondés per allà. De fet,començava a estar cansada. Aquellfred em feia desitjar sentir l'escalforde les mantes pesades.A fora era negra nit. Els carrers deLlagostera estaven més foscos quemai. Aleshores vaig veure un homeque s'aturava davant l'hostal. No l'haviavist mai abans. Segur que era foraster.Anava amunt i avall del carrersense acabar de decidir-se. Finalment,va obrir la porta de l'hostal. Ambell va entrar una bafarada d'aire fredque em va posar la pell de gallina.Tenia aspecte d'haver-se estat unabona estona rondant pel carrer. Eraalt i gros. No devia tenir massa diners,ja que portava una vestimenta totacuhosa feta a base de draps cosits.Tenia una barba molt llarga, grisosa,que li arnbava almenys fins al melic.No havia vist mai una barba com aquella.Si fos home també me'n deixariacréixer una. És clar que necessitariaanys i anys per aconseguir-ho. Em faltariapaciència.El foraster només portava una caixade fusta; unes mans grosses i peludesl'aguantaven amb força. Es vaacostar a poc a poc cap al meu pare,que amb prou feines s'havia adonatde l'arribada del nou client. Volia unlloc per dormir. Sense diners no hihavia tracte que valgués, va replicarel pare mentre es tornava endinsar enla paperassa. El foraster se'l va miraramb calma. Va agafar la caixa de fustai la va posar al cim del mostrador.Aleshores, amb veu alta i to solemneva començar a explicar-nos una històhamolt estranya. Deia que la caixade fusta tenia poders màgics; s'obririaa les dotze en punt i com und'aquells jutges de toga llarga esbrinahasi havies estat una bona persona.Si així era, et promouha salut Ibons dies. Però si carregaves amb algunpecat, la mala sort menaria la tevavida.Ens vam quedartots de pedra. Unacaixa màgica! Mai n'havia vist cap. Nom'imaginava com podia ser. Ningú esmovia ni s'atrevia a dir res. Només elnure escandalós de la Hora ciutat vatrencar per uns moments el silenci.Pobre home, el meu pare, no sabia siriure o plorar Finalment, va aconseguiresbossar una cara d'incredulitatd'aquelles forçades per sortir del pas.Vaig mirar el rellotge que penjava dela paret. Faltava poc per les dotze. ElFerrer i el senyor Mossèn havien deixatde jugar a cartes. Tothom es miravaesperant que algú reaccionés. Finalment,la dona de ciutat, es va aixecar,i abans que ningú pogués preguntarres ja enfilava escales amuntseguida del seu mant. Era una històriamassa emocionant per algú de ciutat.No hi havia estat mai, allà, peròels referents que en tenia no erenmassa atractius.Aleshores, el foraster va fer unamena de ganyota estranya que, vaigdeduir després, era un somriure. Vaignotar com el Ferrer també li havia vistles dents negres. Es devia espantar,perquè a partir d'aquell moment vamantenir la mirada clavada al fons delgot. Es va incorporar temorosament, ies va dingir cap cot cap a la porta.Amb el company fora d'escena, el senyorMossèn es va posar nerviós. Desdel racó podia veure com li queien gotesde suor. Remenava inquiet la barallade cartes, i clavava cops d'ull dissimulatsal foraster, que continuavadempeus davant del mostrador. Decop, semblava atabalat. Es va posar aparlar de misses, escolanets i malaltsque encara no havia visitat. No se l'enteniamassa. Després d'ensopegardiverses vegades de camí a la porta,va acabar marxant.El meu pare, que havia estat total'estona en silenci, va mirar el forasteramb cansament. Sense més explicacionsli va senyalar la catifa dedavant de la llar de foc, i va retirar-sea dormir. NI tan sols es va fixar que joencara estava asseguda al repeu dela finestra, Ara ja només quedàvem elforaster i jo. Vaig veure com s'ajeiapausadament sobre la catifa del menjadorVa deixar la caixa al terra, i desprésd'improvIsar-se un coixí amb qua-

CONTES I LLEGENDES DE LLAGOSTERAí 61tre draps, es va endormiscar. Però siaviat serien les dotze! No era momentde dormir ara! Vaig acostar-me pocapoc a aquell home, i vaig asseure'mdavant la caixa de fusta. Podia sentirla seva respiració pesada. De sobte,es va despertar. Em mirava amb unsulls grossos i rodons. Estava espantada.Aquelles mans peludes van tornara agafar la caixeta amb força. D'entradasemblava una capsa ben normal,era decebedor. Quan van començara tocar les dotze, el foraster me lava posar entre les mans. Jo tremolava.Ell em mirava divertit. Em va feruna d'aquelles ganyotes seves,d'aquelles que en realitat són somriures.I després, va obrir la caixa. Vancomençar a sonar els primers acordsdel que seria una llarga i dolça peçade música.Ara ja no em feien por les sevesdents negres. Jo també somreia. Potsersí que era, doncs, una caixa màgicade debò.Gustau M. CastellanaMaria M. Castellana*Plats combinats*Tapes variadesí entrepans*Bon ambient...Un lloc diferentper anarC. Àngel Quimera, 29"ANTIC DOnnDO''TeL 972 830664LUÏQOSTERn

62TOT PER LA TEVA MOTORECANVIS, ACCESORISi COMPLEMENTS.VENDA i REPARACIÓ DEMOTOS DE 2Í4TEMPS.Passeig Romeu, 20Tel/fax(972) 83 14 5317240 LLAGOSTERA (Girona;PUB L'ENRENOULlagosteraTel. 80 53 97

c/raPLejnsa"SI'"''".•i-C.tli'ít'j'";"'.•*'«-«..«Inicien els tràmits per desdoblar la C-253 des de Llagostera a Vidreres.(Diari de Girona, 4/5/99)L'alcaldessa de Llagostera descarta finalmentfer una llista independent almarge de CiU.(El Punt, 5/5/99)Llistes del PP a Cassà i Llagostera.(El Punt, 19/5/99)Lesquerra s'uneix contra CiU.(Diari de Girona, 22/5/99)Llagostera bateja Eleina de Ridaura iZenó de Montagut, els nous gegants.(El Punt, 24/5/99)Presenten a Girona el llibre "Les murallesde Llagostera".(El Punt, 27/5/99)Llagostera fa un cens d'animals domèsticsi de companyia.(Diari de Girona, 10/6/99)CiU no assisteix al debat de Llagosteraperquè no s'adiu amb la seva campanya.(El Punt, 11/6/99)Un centenar de vots donen la victòria al'Entesa per Llagostera.(Diari de Girona, 14/6/99)Legalitzen la urbanització Fontbona deLlagostera 25 anys després de fer-se.(Diari de Girona, 14/6/99)Ensenyament licita la redacció de lesobres dels nous centres de Llagosterai Figueres.(Diari de Girona, 16/6/99)LAudiència dóna llum verd a la línia d'altatensió de les Gavarres en el tramCassà-Llagostera.(El Punt, 3/7/99)L'Entesa governarà en solitari a Llagosterai CiU queda a l'oposició.(Diari de Girona, 4/7/99)Veïns de Sant Llorenç a Llagostera reivindiquenun nou accés.(Diari de Girona, 12/7/99)Els nous Ajuntaments de Cassà i Llagosterafaran front comú amb elsantilínia contra Enher.(el Punt, 13/7/99)El nou govern de Llagostera ofereixdelegacions a CiU, que les troba insuficients.(El Punt, 23/7/99)SARFA reprèn la línia regular des deTossa a Llagostera.(Diari de Girona, 30/7/99)Gustau MonteroJordi Comas

64EMBOTITS ARTESANSC/ Almogàvers, 13 - Tel. (972) 83 02 9917240 LLAGOSTERA (Girona)TABACSMONTSE PLENSE SENDRAN.I.F. 40167215-S TLF. 972-83 05 28C/Camprodon, n° 1017240 LLAGOSTERA (Girona)DISC-MUSICVÍDEO CLUBSònia^•5AT PC972 83 IS \BC/Consellers. II haixosCOMTE GUIFRÉ, 27 - TEL. 80 52 56 - LLAGOSTERA\^è^,iCAN MADÍC/ Atnnogàvors, S - Tel. (ST^) 83 oo 9S1 7240 LLACSOSTEFtAPAQUITA mmiEÍCl. íA com, 1TEL: 972-S3 06 3SFLECAMONTIEL17240 LlAGOSrm(GIRONA)nioblesulàUs desitjaBona Festa Major!Perruqueria MARTACarretera C-250 Km. 24Tel. 972 83 06 60 - Fax 83137417240 LLAGOSTERA(Girona)C/ Consellers, 3 baixos - Tel. 83 12 861 7240 LLAGOSTERA

ENTITATS65Arxiu ObertACTIVITATSBeca de recerca Esteve Fa TolsanasEs convoca la segona Beca de recerca Esteve Fa Tolsanas amb la finalitatde fomentar la recerca i contribuir al coneixement de la realitat actuali històrica del poble. Els díptics amb les bases són a la disposició delsinteressats a les oficines i dependències municipals.DARRERS INGRESSOSDonacions•Programes electorals per a les eleccions municipals (1983-1984),Còpia del manifest del Grup Catalanista Republicà de Llagostera (1932),un díptic de l'exposició Ex/// / Deportació organitzada per l'Amical deMauthausen (1984), un programa de la inauguració del Monument Històrica Jaume I (1983), un exemplar de la revista Usted, cedit per JosefinaSolà Llirinós•10 exemplars de la publicació de l'entitat G.E. Bell-Mati (1976-1986).2 exemplars de La Veu (núm. 1, 5,), Fulls informatius del Casal ParroquialLlagosterenc, de I' Ajuntament de Llagostera, del Patronat MunicipalHospital Residència Josep Bauüda i del Patronat Municipal d'esport;Fulla parroquial (núm. 27-482); programes i propaganda electoral (1982-1991); col·lecció cartells (1984-1995); cedit per Ramon Brugulat Pagès.Documentació cedida per fer-ne còpia•Fons documental de Can Poch de Santa Ceclina (1269 - 1893 )cedit per Anton Maria Mundet (microfilmat)•Una fotografia del Sometent de Llagostera a !a PI. Llibertat, ceditper David Esteve ComasTREBALLSS'han incorporat a la secció d'estudis inèdits els treballs següents:•Turon Llagostera, CarlesBuidatge del Cadastre de Llagostera de 1716Buidatge del Cadastre de Llagostera de 1733. Buidatge del Cadastre de Llagostera de 1807 i 1819Llagostera segons e/s seus catíasfres (1716-1819) Les estructuressocioecònomiques del municipi en el segle XVIII.•Montserrat Varas i BoadaCaldes-Llagostera 1150-1240. Una evolució vers ia llibertat?BREUSLes muralles de Llagostera• L'excel·lent acollida d'aquest treball ha fet necessari fer-ne una reimpressió,que està a la venda des del mes d'agost a les llibreries.MILLORES EN LEQUIPAMENTS'ha augementat la capacitat de la sala de consulta. Les 4 places dequè disposàvem fins ara eren insuficients per atendre correctament alsusuahs, de manera que s'ha canviat el mobiliari i ara disposem de 8places.9BIBLIOTECAAquestes són les darreres publicacionsincorporades a la biblioteca deconsulta de Tarxiu, en les quals es fareferència a algun aspecte de la històriade Llagostera:FLORENSA I JAUMANDREU, Joan,LArdenya en escrits i documents d'altrestemps, recull d'articles aparegutsa la revista Àncora entre 1997 i 1999CLARA, Josep, El partit únic. La Falangei el Movimiento a Girona(1935-1977JCEHS, Girona, 1999OLIVA LLORENS, Jordi. El costhumà de la Guerra Civil a les comarquesgironines. Combatents morts ivíctimes del material bèl·lic abandonat,El Punt, Girona, 1999MERINO ! SERRA, Jordi, Cassà dela Selva i els seus orígens, Ajuntamentde Cassà de la Selva, 1998SEGÚ ROYA, Josep M.. La Salle1892-1992 Centenari de la Provínciade Catalunya, Sarna, 1992ROQUER PAU, Carles i PALLÍ BUXÓ,Lluís "Geologia de l'Ardenya i formesgranítiques associades" dins Estudisdel Baix Empordà, 17, 1998RUSCALLEDA GALLART, Sebastià,"La guerra del Francès a Tossa, SantFeliu de Guíxols i Palamós. Una crònicaitaliana" dins Quaderns de laSelva, 10. Centre d'Estudis Selvatans,1998Marta Alba i EspinetArxivera Municipal

66^^Sc^^^MMtmímmDietètica. Productes de règiml-ierboristeria. Cosmètica natural.Consulta naturista\^^^^^^^^^AAAA^^^Passeig Pompeu Fabra, 46Cl Comte Guifré. 1 - Tel. 83 OI 63LLAGOSTERALLIBRERIAMATERIAL ESCOLARRAMONA FRIGOLAC/Ganix,14 Telèfon 83 03 84Llagostera (Girona)Telèfon 80 56 13 - 83 10 39LLAGOSTERAJL·àtma ml' auComposicions FloralsRams de núvia-CeràmiquesServei a domiciliC/Concepció, 417240 LLAGOSTERATL: 83 09 88JOSEPCOMAS /JORDICIRERA•^.' Assmfoíó JíiokíCentre d'EstèticaTALLER D'ARQUITECTURA TEL. I FAX 972 / 83 15 61CARRER MIGDIA, 36 BAIXOS. ESQ LLAGOSTERA 17240 (GIRONA)C, Almogàvers, 22Tel. 83 014717240 LLAGOSTERA(Girona)PINTURAA. PUIGLLAGOSriíRARUANI, S.L.0. Albertí, 20Tel. 972 83 09 1317240 LLAGOSTERADROGUERIAFRIGOLAC./ Àngel Guimerà, 27LLAGOSTERATEL 972 83 06 42

ENTITATS67La biblioteca a la xarxaDes de fa un tempsla biblioteca té presènciaa la xarxaInternet amb un Web,des del qual podeu accedira tota una sèrie deserveis que us detallema continuació. L'adreçaés: http://www.ddgi.es/slpgi/biblioteques/biblla.htmA més a més hi ha un apartat anomenatBuscadors en català, on trobareul'accés a diferents enginys omotors de recerca d'informació aInternet, amb les seves característiques,utilitats, els avantatges i inconvenients.Des d'aquí tindreu accés abuscadors (ordinadors que registrenperiòdicament Internet, i emmagatzemendeterminada informació de lesadreces: Altavista, Whowhere...); directoris( bases de dades d'adrecesd'Internet confeccionades manualifïBiblialecaJulià CuliJIò - NetscaoeEt»Bt Edito MEUBlitia Vés o Communicami ójuda^' y' 3 ^OccòEndariHc . 'i •,• Aduaüia IniciGuúddgi fJ:ipgi/ht*ii:íía'J^--^liti i'nt •3 (T^' Sndsi.J'P·rlnt, ^LJocc)eIa|lnii>//«v,t5J Internet ij Butuí ^ N

68GranjaEspecialitats en:Xocolates, Cremes, Entrepans"^das VaíirílosemDolors CarrerasJoan Maragall.lOTelèfon 80 54 3717240 LLAGOSTERA(Girona)Carrer Sant Feliu. 22Telf. (972) 83 03 IS17240 LLAGOSTERA(Girona)'fl^ma.Kad^·rwi-a.mDROGUERIA i FERRETER/ACarrer Nou, 7Telèfon (972) 83CW 5717240 LLAGOSTERA(Girona)L OVERASOBRES i CONSTRUCCIONS S.LTels. 80 52 98609 36 32 30610 25 63 82Gabinet TerapèuticaooTERÀPIES MANUALSRECUPERACIÓ FUNCIONALQUIROMASSATGE DIPLOMATQUIROPRÀXIA DIPLOMATDRENATGE LIMFÀTIGRENART - PONTC/ Mas Sec, 53 - 17240 LLAGOSTERATel. 972 - 83 10 07 - Fax 972 - 83 13 67CANsúperFRUITESPUIGEl nom dels bons alinnents !MUNTANERfarmàcialluís saurípaucasals, 13-tel. 805599üiiHíiHBllagostera

ENTITATS69Scccida PeriodiiticaUNION DEPORTIVALLAGOSTERAD -^ 1 ï-- 1* I M /-\ T T t M r' tr Kf A I 1 -Kl n m TJ Kt A T J \r f~\Ano I.Dicicmbrede 1948Número 9RECERCA DE LA HISTÒRIA DE L'ESPORT A LLAGOSTERALa meva inquietud vers l'esport liagosterenc, ha portat a marcar-me l'objectiu de deixar escrita elmés fidel possible la història de l'esport a la nostra vila.Les primeres reminiscències es remunten al Futbol, la qual cosa em va fer posar fil a l'agulla perrecercartota mena dedocuments, escrits, fotografies, etc..., fidedignes i classificar-1 os per així d'aquestamanera, deixar constància dels esdeveniments perquè les paraules se les emporta el vent i els escritsromanen si es cuiden.Quan em varen proposar de fer aquesta ressenya i donar a conèixer als meus convilatans aquestfet, tot explicant en quatre paraules aquesta inquietud personal, em va fer molta il·lusió ja que aixípodrem engrescar a altres persones que ens poden aportar noves dades.Confeccionar un bon escrit fidedigne al nostre poble, la veritat és que m'ha resultat impossible,perquè com un pot imaginar reflectir en poques paraules la història d'una entitat (UE.Llagostera) quepossiblement és la segona en antiguitat i que segueix encara viva tot i el pas del temps, explicant lesvicissituds de la seva llarga i dilatada història, no és fàcil, ja que comporta ressenyar a moltes personesi personatges que desgraciadament ja no els tenim entre nosaltres i que en el seu moment tambévan treballar per fer gran aquesta decana entitat esportiva.Acabo, donant les gràcies a totes les persones que fins ara m'han aportat una valuosa ajuda i quesense elles m'hauria estat pràcticament impossible la classificació dels documents que ja tinc. Espero,també que a partir d'ara quan tothom tingui constància d'aquest projecte s'hi afegeixin novespersones amb més dades i aportacions que ens ajudin a fer més gran i valuós el passat esportiu quevolem transmetre a les nostres futures generacions.Francesc CortésNota: La gent que disposi de documentació o qualsevol dada que pugui ser d'interès i vulgui facilitar-la, potdirigir-se al telèfon 972 80 53 84 (Pavelló Municipal d'Esports).Joi oienaTaller PropiRellotp'eriaDissenys ExclusiusÀngel Guimerà, 7Telèfon 972 80 52 9017240 LLAGOSTERA(Girona)MCOMERCIALON* P. RABASEDAS • IVl. BOADELLA. C,B.K03AD^CA3APlaça Cataíunya, 1 - Local ATel. (972) 33 05 4617240 L L A G O S T E R AI S E

j, ).70TALLER R. COROMINASTelf.: 972.83.05.78 - LLAGOSTERA"Perquè busques alguna cosa més rrEMMAPERFUIVIERÍAESTÈTICACOMplEMENTSÀNQEI quiMERÀ, 28 - TEL/FAX (972) 85 1 5 821 7240' lUqosTERA (ÇÍRONA)

RETALLS D'HISTORIA71Trets a Can SuadaDel notari Manuel Gualsa. Llibre 439, de l'any 1710."Die 2 de Octubre 1710 a! Castell de Llagostera, diòcesi de Gerona.Miquel Buada jove pagès del terme del Castell de Llagostera, bisbat de Gerona, edat segons ha dit de vinty s/s anyscomplerts y Maria Buada donsella, filla de Felip Buada. pagès de dit terme y de Maria, muller sua, vivints, de edat segonsha dit de vint y sinch anys complerts, mediant jurament que sobre deu y sos Sís. quatre Evangelis corporaiment tocats,extrajudicialment han prestat en ma y poder del notari devall escrit, presents instants y requirits los honorables LlorensCodolar, Narcis Tarreferrer y Garau Barceló, io present y corrent any jurats de la Universitat de dit Castell y terme deLlagostera y presents també los testimonis devall escrits.Han attestaty attestar han dit en fe y testimoni de veritat, que io die de dimarts prop passat que comptàvem als trentadies del mes de Setembre prop passat, a la que se ponia la claror del die, veren que el Capità de Infantaria Palatina delRegiment del Sr. Coronel Dn. Lluïs Greber, qui estava y està vuy allotjat en la casa de dit Felip Buada son pare, venint comvenia de envers lo dit Castell de Llagostera, ohiren digué moltes vegades Cuyonch y entrant com entrà luego dins la ditacasa, ab un de sos criats digué moltas paraules en sa llengua, las quals ab lo modo comprenian y comprengueren ellsdits attestants que lo dit Sr. Capità ho deya ab meliscia, si be noi entenian per no entendrer la llengua sua y luego verenells, dits attestants, un llampech de foch dins de la entrada de la casa de dit Buada, ahont aleshores se trobava ditaMaria, en lo portal de la cuina y en continent de vist lo llampech del foch ohiren ells dits attestants, un tir de arma de fochque fou de una pistola que dit Sr. Capità aportava en las suas mans, y luego que dita Maria veu y ohi respectivament lotiry llampech del foch, se apartà un poch per a que dit Sr. Capità no la matas y luego de això, veu dita Maria que dit Sr.Capità ab una altre pistola que aportava armada en las mans, isque fora la casa de son pare anant envers ahont era ditMiquel Buada, son germà assentat, ohint com ohiren ells dits attestants que dit Sr Capità deya differents cosas que nocomprenian per ésser de altre llengua, però segons las demostracions de dit Sr. Capità obrava ab maliscia y a vista deaixò ell dit Miquel attestant, luego se posà a fugir perquè dit Sr Capità noi matas y se posà a cridar Viafora, Sucorro encasa den Buada y luego passà lo crit per dit terme y Castell y arribat a ohidos del Sr. Batlle de ditCasteíl, comparagué elSr. Batlle juntament ab altres, luego en la casa de son pare, per veurer que novetat hi havia y en continent acomodarena dit Sr Capità, qui volia matar al pera de ells dits attestants y altres de sa casa.Testimonis, Guerau y Joan Borrell, pare y fill, sastres del Castell de Llagostera."Comentari.Altra vegada la prepotència dels militars sobre la gent civil.A part del sacrifici que representava per als pobres vilatans el fet d'estar obligats a allotjar, subministrar o cuinar elsaliments estipulats pels estaments corresponents de la soldadesca, també havien de sotmetre's i suportar la sevarancúnia. Segons el document, no era per prendre-s'ho de broma, atès que el capità sembla que anava amb la intencióde matar-los. Un capità els motius del qual ignorem.Vocaibl//ar/; VIAFORA: Ajuda, auxili. Crit de socors. « * ' - , i . •«.^Josep Canto i Antoni MascortFont: A.H.G. Notaria Caldes-LlagosteraL'ESTILPRODUCTOSDECOOMERADOS.A.Carrer Lleida, s/nTelèfon 83 00 20LLAGOSTERAEns Trobareu a:Plaça Catalunya, 16Telèfon 83 09 08 LLAGOSTERA

72Venda i reparació deMOTOS - DICICl€T€Si nCCCSSORISmotosjormo - 7Jordi RusinolPasseig Romeu, 13Tel. 83 08 12LLRGOSTeRflBar RestaurantCan PANEDESConstrucció de piscinesServei tècnic i mantenimentProductes químics itractament d'aigüesDescaicificadorsJacuzzis construïts a midaPistes poliesportives17240 LLAGOSTERA - Pau, 6Tel i Fax: 80 57 08MasMaiensaVivers i JardineriaJ/eAxte^I 966 L^uXíXO/Carretera de Sant Feliu, 5Tel. (972) 83 03 56LLAGOSTERA (Girona)V. de Bruguera, 7 - Tel-fax: 83 07 4517240 LLAGOSTERA

REGISTRE CIVIL 73Naixements5-4- 1999 Ingrid Blariau Suros14-4-1999 Cristina Rubio Bayer21-4-1999 Aleix Torres IVIerino29-4-1999 Aminata Drammeli Hydara2- 5- 1999 Laura Reina Paradeda7- 5- 1999 Dauda Clnatty Tanjang10-5-1999 Paula Rodríguez Millan10-5-1999 Clara Gusó Amat22-5-1999 Thalía Delgado Sanchís23-6-1999 Maria Ayach Porcell24-6-1999 Dembo Ceesay Sumaray26-6-1999 Sanaa Aabbada Zoubaa4- 7- 1999 Badredene Yassin El Hadi6- 7- 1999 Mounir Ezzaki Barmou7- 7- 1999 Judit Duran Dalmau8- 7- 1999 Younes El GhaddarChkadri14-7-1999 Albert Rovira Juanola22-7-1999 Laura Casermeiro MiquelAlbert RoviraJudith DuranBadredene YassinLaura ReinaMatrimonis24-4-1999 Rafael Balaguer Rosa i Roser Soler Pérez25-4-1999 Gregorio Carballo Herbella i M^-Dolores Flores Escartín7-5-1999 Daniel Diéguez Juandó i Lourdes Gurnés Selis8-5-1999 Bartolomé Anoll Gil i Franciscà Pérez Delgado8-5-1999 Manuel García Femàndez i Juana-María Benito Alfonso9-5-1999 Joaquim Vendrell Deulofeu i Isabel Vila Fusté19-6-1999 Javier Jiménez López i Maite Font Ruano19-6-1999 Alejandro Ramon Riba i Maria Dolores Calvo Ramírez3-7-1999 Josep Molero Puig i María-Teresa Grau Ferrando18-7-1999 Joan Pagès Masó i Silvia Colomer Payet24-7-1999 David Prim Dllmer I Esther Carrillo Pulido24-7-1999 Juan López García i Núria Ramírez PérezPaula RodríguezDefuncions25-4-1999 Pedró Fugueras Clopés8-5-1999 Leandro Calm Figueras4-6-1999 Maria Casolas Carreras8-6-1999 Natividad Puig Vinas9-6-1999 Jaime Soler Salellas13-6-1999 Manuel Ortiz Canamero25-6-1999 Encarnación Miquel Esteba10-7-1999 Elisabeth Sahetapy30-7-1999 José Antonio Mateo Rodríguez

74 BOTÀNICAEl món vegetalFh pocs dies, el meu fill Ramon empreguntava: "Mama, tenenintel·ligència les plantes ?" Jo li vaigcontestar que em semblava que noen tenien perquè, si encara no s'hadescobert el cervell de les plantes,com és que poden pensar i ser intel·­ligents? A en Ramon, la resposta no liva agradar. Jo ja pensava que unapregunta de cinc paraules no podiatenir una resposta fàcil. Per tant, vamparlar una estona que, de totes maneres,de sentits sí que en tenen i quees fan entendre per una mena de mímicaespecial.Les plantes ens expliquen quan tenenfam perquè demostren les diferentscarències per canvis de coloracióa les seves fulles. Per exemple: estornen groguenques per falta de nitrogen,si els cal ferro les fulles estornen també grogues i les venes esveuen verdes, en canvi si els falta fòsfores van tornant les fulles vermeliosesi si no les alimentem amb un fertilitzantcomplert es poden morir.Una altra manera de demostrarnosque tenen set és perdent la sevalluentor i desprès la seva turgència;les fulles queden plegades cap avalles van tornant grogues, marrons i alfinal cauen. Si la defoliació no és moítimportant i les reguem es poden recuperar,tornaran a brotar i sobreviuran.Sovint les plantes i les personesno ens entenem; resulta que les reguemsovint, les adobem i continuasemblant que tenen set. De sobte, undia queden totes les fulles penjant, estornen marrons i es moren. Altre copel mateix, ja ens hem passat regant;les pobres arrels es quedensense oxigen nopoden respirar perquètots els porusde la terra estanocupats paraiguai no hi ha lloc perl'oxigen. Doncsno val desanimarse,caldrà tornaràprovar-ho i entendre'smillor.En canvi, quanfa molt vent lesfulles es cargoleni no transpiren,així es defensende la deshidratacióI poden sobreviureperíodes desequera. I, quanels insectes o elsfongs les ataquenens ensenyen taquesde diferentsmenes.En Ramon, cansat de tanta explicacióva dir-me que eren moltintel·ligents i que potser caldrà descobrirel cervell perquè potser estàmolt amagat. Segurament, té raó,però... on s'amaga ?.Teresa Puértolas LmoblesJOAN SOLER I RISSECHSOLERMobles d'encàrrecclàssics i modernsC. Àngel Guimerà, 6 - Tei· 83 00 44LLAGOSTERAC/. Bon Aire, 1 - BTel. (972)80 50 5117240 LLAGOSTERA (Girona)

GENT SANA ||]' 75Ginebró (Juniperus comunis)El Ginebró ha estat des de fa moltsanys una part molt important dinsel món de la fitoteràpia. Popularmentles baies seques d'aquest arbust s'hanfet servir com a remei segur i eficaçcontra moltes malaltiessimplement empassantlescom si fossin píndoles.També s'han aprofitati es continuen aprofitantper a l'elaboracióde licors i també en laproducció de la ginebra.Si mirem però la partmedicinal, podem veureque la seva eficàcia estàcentrada en: ei sistemanerviós, sistema digestiui amb menys eficàcia enel sistema respiratori.És un excel·lent diürèticdegut als seus olisessencials i als àcids que conté. L'efecteque produeix és molt ràpid i es faservir per: Litiasi renal (formació depedres al ronyó), ollgúria (secreciódeficient d'orina),uricèmia (presènciad'àcid úric a l'orina),gota, cistitis... Laseva acció diürèticala fa molt aconsellabletambé en el tractamentde la hipertensió.Aquesta planta ésun bon coadjuvant enei tractament del reumatisme,l'artritis il'artrosi.En el sistema digestiues fa servircom a aperitiu i tòniccontra la falta degana i la dispèpsia. ElGinebró fa augmentarel peristaltisme intestinal (movimentsdels intestins), per tant tambés'utilitza contra el restrenyiment i amés a més facilita les digestions lentesi pesades.Pel que fa al sistema respiratori, elGinebró és un bon expectorant que espot fer servir en un constipat comú,també s'utilitza per prevenir i evitarcomplicacions bronquials en estatsgripals.Externament s'utilitza com a calmantcontra afectacions neuro-musculars,tendinitis i esquinços. Tambées fa servir per a lumbàlgies, dolorsreumàtics, molèsties articulars, artritisi gota. Aquesta planta relaxa, calmai tonifica la musculatura, afegidaa la banyera relaxa la musculatura iprotegeix la pell de la micosi.Sílvia CortésFITXA RESUMPRINCIPIS ACTIUS- Oli essencial- Glúcids- Àcid glicèric i glicòlicPART UTILITZADAFruites, fulles i escorçaPROPIETATSInternes- Diürètic- Digestiu- Depuratiu- Hipotensor- Tònic- ExpectorantExternes- Calmant- Antiinflamatori- Fungicida- Bactericida- Relaxant muscularINDICACIONSInternes- Edemes- Oliguria- Cistitis- Artritis• Hipertensió- Dispèpsia- Litiasi renal- Uricèmia-Gota- ProstatitisExternes- Dolors reumàtics- Tendinitis- Afectacions neuromusculars- Micosi- LumbàlgiesDOSIFICACIONSInternes- Infusió: 20gr de fruita per litre, deixar reposar10 minuts, prendre 3 vegades al dia ( com a digestiuabans de menjar).- Extracte fluid: 10 a 20 gotes, 3 cops al dia.- Oli essencial: 1 o 2 gotes dissoltes amb líquid.Externes- Decocció: 20 a 30 grams/ litre, bullir 10 minutsi aplicar-ho en forma de compreses.EFECTES SECUNDARISNo se n'han descrit en dosis terapèutiques i enperíodes de temps adequats (6 setmanes com amàxim)CONTRAINDICACIONSEstà contraindicat en les nefritis, en l'embaràs ien la insuficiència renal. Si el tractament és moltllarg pot produir albuminúria ( presència deproteïnes a l'orina)

Mie IIMILIEL COTORIOJA!Denomin4Ciòn dt Origtn CM/fiatadCRIANZA.#/GOMERaAL#lifROVIROSAFeiix Paliiirols NegieZiiri.i liiniTiul-uu CV.m·.. I ](l - min) iíart^luiiu Ju;ill MÍU:L}!:IÍI. H - 17"'41) 1 hiin-ML-mTíl W4N7 7.1 KJ - F;i\ 9.V4NX Ih f>:Td-' Kl\. S.í (C) 7ZTi·hiióvili'HINd.l M J^-iRepresentant de les següents marques:KI-:M\ MAUTÍNl·- I-MCI-KI.IIH< lAI 1 .1 ANÍ 1l'I .< tm r-j/'.AMOlINi (ÏAY^AIN 1 .lAMIïSl'A.SSOAA 1 1 ( IKl.l. 1"A1.I,N(J1''MARt 1 i^ AHI)rr.AiíKAMAÍI„Sli^-Sll( 1 II r KIK)NI iir 1 •.• i·itAHm 11 i sMl H'l AHHTALLER J. SAOUE S.L. OPELOTel.C 972) 83 02 43 / 80 S6 56EL LÍDER TORNA A MARCAR DISTANCIES

i -Horòscop per Madame MerduixÀRIES del 22/3 al 20/4Amor: Se t'acosten molt bonesperspectives en el terreny amorós, jaque gaudiràs d'una història d'amortendre i molt dolça.Feina: A la feina seràs tu qui posipau entre els teus companys, cosa nogaire habitual perquè ets tu normalmentqui fa la guerra.Salut: Júpiter a ia teva casa IV faràque et sentis en plena forma, tant quequedaràs parat.TAURE del 21/4 al 21/5Amor: Vés amb molt de compteque la teva independència no siguiconfosa com una desconsideració capa la teva parella.Feina: No t'Infravalorls i no pensisque la teva capacitat per a la feinano és bona i fes-te valorar.Salut: Aconseguiràs aquella figuraque sempre has desitjat i això faràque et sentis molt bé amb tu mateix/a.BESSONS del 22/5 al 21/6Amor: A partir d'ara notaràs queel teu encant personal està de moda,aprofita-ho.Feina: Tens facilitat per als idiomesi això et serà d'una gran utilitatper aconseguir la feina que semprehas somiat.Salut: Pot ser que després d'unestiu tan mogut et sentis una micadecaigut, procura descansar més.CRANC del 22/6 al 23/7Amor: La teva vida amorosa passaràper uns moments d'estabilitat,però no per això serà menys sorprenent.Feina: Començaràs nous projectesamb molta il·lusió, però has detenir molt clar que els començamentssempre són difícils.Salut: Tantes festes a l'estiu t'handeixat fet pols, però pensa que encarano s'han acabat. Dosifica les tevesenergies!!!LLEÓ del 24/7 al 23/8Amor: Viuràs moments de moltafelicitat, aprofita-ho!!Feina: Tot el que fa referència almón laboral, estarà una mica estancat,però no et deprimeixis, més endavantse t'obriran noves possibilitats.Salut: Has de cuidar-te més I mirarde fer més esport.VERGE del 24/8 al 23/9Amor: Sortir de tant en tant no famal a ningú, i a més a més pots conèixergent molt interessant.Feina: Et sens poc motivat a lafeina, però no defalleixis, perquè totcanviarà.Salut: No et carreguis tots els problemesdels altres o acabaràsestressat!!BALANÇA del 24/9 al 23/10Amor: Amb la teva parella passareuuns moments no gaire bons, procuraser optimista i no ho engeguistot a rodar.Feina: Aquells projectes tan somiatspodrien veure's realitzats.Salut: Vigila tot el que menges,alguna cosa podria estar en mal estat,i podries patir una lleu urticària.ESCORPIÓ del 24/10 al 22/11Amor: No et deixis portar massaper les primeres impressions, perquèno sempre són les que valen.Feina: Estàs en uns moments nogaire bons per a la teva carrera, mirade prendre't les coses amb molt d'optimisme.Salut: No et forcis massa a l'horade fer esport, podries patir alguna lesió.SAGITARI del 23/11 al 22/12Amor: La teva vida de parella seràuna bassa d'oli. No-has d'amoïnar-teper res!!! '^^^•'. ^Feina: Pensa que no només elmón del treball és el que compta, tambésón importants els estudis.Salut: Intenta no posar-te tan nerviós/a,les teves cervicals ho agrairan.CAPRICORN del 23/12 al 20/1Amor: No t'obsessionis per trobarparella, aquestes coses passen quanmenys te les esperes.Feina: En aquest terreny les cosest'aniran molt millor, ja que podriesaconseguir un lloc molt importantdins ia teva empresa.Salut: Passaràs uns dies ambmolts nervis, procura no estressar-te,i pren-te les coses amb més calma.AQUARI del 2iyi al 19/2Amor: Estàs matador/a aprofita almàxim el teu moment per conèixermoltes persones diferents.Feina: Per fi!!! ara és el momentper demanar un augment de sou, segurque no te'l poden denegar.Salut: Mira de no menjarcompulsivament, podries patir un empatx.PEIXOS del 20/2 al 21/3Amor: Sembla que les coses et vanmolt bé, la teva parella és una persona"estupenda"!!!Feina: Començaràs a pensar queja fa massa temps que treballes allàmateix, però ara no és un bon momentper pensar a canviar de feina.Salut: Si continues amb aquestritme tan frenètic, acabaràs malamenti molt, molt cansat.

78TRANSPORTSFONT S.L.ontser^at tanocaiCol·legiada núm. 2097HORES CONVINGUDESc/Joan MaragalUI -17240 LLAGOSTERATei. (972) 830005 - Fax (972) 805055C/Progrés, s/n -Tel ./Fax (972) 50431317600 FIGUERESEstació Renfe Mercaderies-Tel. 2 38810- Fax 23997717180 VILABLAREIXPI. Sant Joan, 13 Tels. 320248-32168317220 SANT FELIU DE GUÍXOLSG/ Maj?ina, 517^40 LLAGOSTERATel. / Pas (97S) 83 10 31PROJECIEl FABRICACIÓ D'ÍWS PER lESINOyiESALIMENIARIA, COSMÈTICA i FARMACÈUIICATRANSFORMACIÓ DE PUSTICSDECORACIÓÍNJECCIOCOMPRESSIÓEXTRUSIOBUFATSERIGRAFIATEIÍMOGRA\ATDOMINGO PASCUAL CARBÓ,S.A.17240 LLAGOSTERA (Girona)Cl. CAMPRODÓN,55 TEL. .[972) 83 00 25FAX .(972) 83 07 59E-Mail: dpcsa @ nexo.esDC HIT(/ COLOn. C - U4ICO(UJI4l

UENRIC 79La nit del dia en que vainaugurar-se el Polivalentf a nit d'aquell dia, hores desprésde la inauguració d'aquest monumenta la superfluïtat que. amb eltemps i la vitalitat col·lectiva, hauràd'acabar per esdevenir absolutamentnecessari, a la sala d'exposicions delCasino va celebrar-se un acte de naturalesainfinitament més humil peròa la vegada considerablement méscosmopolita. Davant d'un públicmajoritàriament d'origen magrebí iamb una migrada representació dellagosterencs nadius, diversos conferenciantsvan descriure la història i lasituació actual de la llengua delstamazighs. Succesivament en català,espanyol, francès i tamazigh, els ponentsexplicaren que aquest poble(també conegut com berber} habitavael Nord d'Àfrica abans de la invasióàrab del segle Vil, que la seva llengua,el tamazigh, és encaraimportantíssima al Marroc i a Algèria ique és, majoritàriament, la que parlenels membres de ia seixantena defamílies marroquines que viuen a Llagostera.Aquella nit, els assitents a un actemodest però intens que formava partde la III Setmana Intercultural de Llagostera,vàrem participar en una cerimòniad'alt contingut emotiu. Mésenllà de la vindicació d'una llenguamarginada per l'oficialitat, qüestióaquesta que afecta la nostrasensiiblitat de catalans de maneracomprensible, més enllà de la vehemènciaencomanadissa d'algun delsconferenciants, l'emotivitat s'entén,fonamentalment, perquè era un acted'emigrants. I les cançons que posteriormentes varen interpretar,els poemes recitats per unparell d'espontanis queel públic va seguiramb reverència religiosai fins i totel mateix te dementa que esva oferir als assistents,tot plegat, estava travessatper la nostàlgia, tenyit de la malenconiaque envaeix els que són lluny deles terres de la seva infància.La sala,considerant les seves magnituds,ja era suficientment plena,però hagués estat bé que per uneshores, vulnerant les estrictes normesde les lleis naturals, s'hi hagués encabittot Llagostera, i tot Banyoles iTerrassa i Manlleu, per exemple, i queen la composició mental que fem delsimmigrants del sud s'hi incloguessinaquells moments. Es tendeix ambmolta més facilitat a témer odemonitzar allò que desconeixem iconvé constatar que al capdavall unsi altres estem fets de la mateixa matèriai comprovar que la música i lapoesia també ablaneixen les faccionsendurides i colrades per una realitatdesfavorable. Convé que ens adonemque els rostres que amb un cop d'ullsuperficial reduïm a una màscara tambéexhibeixen la capacitat de commoure's.A Llagostera hi ha locals que noaccepten magribins i bars en els qualsse'is cobra una tarifa superior. Se'lsconsidera una clientela molesta, noperquè generin conflictes, cosa forçainhabitual, sinó perquè imposen al localun caràcter no desitjat i dissuadeixen,afirmen, a la resta de la potencialclientela aborigen. No descartoque sigui cert. La seva és una culturaque en molts aspectes ens sorprèni en molts ens desplau i, en efecte,compartim de moment poquíssimsterritoris comuns. Però haurem d'entendrei acceptar que les migracionssón inevitables i que res podrà contenirles onades de joves coratjosos a larecerca d'una oportunitat, i reconèixerhumilment que en part els devemla nostra prosperitat; i que el nostresistema econòmic, el mateix queexpolia 0 abandona els seus països,els atrau perquè els necessita. Si hande recollir les nombroses escombrariesque aquesta societat genera i treballaren els nostres camps sota unsol de justícia i alçar el maons ambels qual es construeixen les cases quehem d'habitar, no podem allunyar-losde les nostres escoles , ni del nostreveïnat, ni dels nostres bars, sense engoliruna amarga dosi de mesquinitatHaurem de corregir la tendència aesdevenir refractaris, i buscar la manerade comunicar-nos, i exercitar lasolidaritat i la relativitat cultural i allòque tan discutiblement s'anomenatolerància; els haurem d'atorgarl'estatus de ciutadà i tractar-los coma individus i no com a un problema;si no ho fem, temo que res impediràque se'ls sumeixi en la marginalitat ila seva desesperació, la seva rancúniacontra una societat hostil, acabiper envaïr i desestabilitzar el nostreoasi de benestar.Enric Ramionet

80 DES DE CA UAVIA LOLADraps brutsEl passat, passat està. Un rudimentarijoc de paraules per aclarir queno es pot canviar el temps pretèrit.En canvi, reivindico el dret a la memòria,som el que som per tot el quehem viscut fins ara. I per no oblidar,farem bugada d'una sèrie de fets quees van produir durant la passada campanyaelectoral, en els quals m'hi vaigtrobar involuntàriament implicat i queno em van agradar. Es va embrutir molti sense cap raó objectiva que ho justifiqués,0 potser, simplement eren actitudspremonitòries que la victòriacantada esdevindria dolorosa derrota.Durant la Diada de Sant Jordi, unveterà dirigent local de CDC em va dirque m'havia excedit en un article alButlletí, quan recollia una conversa enla qual es feia un paral·lelisme entreels vint anys de mandat convergent iels quaranta anys de franquisme. Vaser una trobada espontània i cordial, irecordant-la penso que en totsaquests anys, he passat d'una posturaforça bel·ligerant amb els primersajuntaments -tots plegats n'havíemd'aprendre molt-, a aplaudir el pacteentre en Casas i el PSC al 87, a qüestionarels Independents el 91, i amantenir una postura entre escèpticai distant des d'aleshores. Però l'úniccarnet que tenia i tinc com allagosterenc és el de soci del Casino,i per aquí començarem a omplir elsafareig.El Casino, entitat centenària i lamés important del poble, va organitzarel primer debat de candidats i emva dir si volia ésser-ne el moderador.Com sempre que se m'ha demanatalguna cosa i he pogut fer-ho vaig contestarafirmativament. Es va fer saberals candidats, es van imprimir els programesi just cinc minuts abans decomençar, el candidat de CiU JosepComas va telefonar als organitzadorsi els va dir que no hi assistiria perquèTacte no estava ben preparat (anavalligat amb una pel·lícula i per raonsd'uns assaigs teatrals es va haver detraslladar al diumenge al vespre) i,també, va afegir, perquè no creia queel moderador fos imparcial. El debates va fer amb tres candidats del PP idos de l'Entesa, i als resultats electoralsem remeto.Em va sorprendre (sóc un innocent)que aquestes alçades algú poguésvetar un moderador, i més queaixò em pugui passar en el meu poble.Però em va emprenyar que es tinguéstanta poca consideració a unaentitat com el Casino, que fa unsobreesforç per sortir d'aquesta llargacrisi a la que es veuenirremeiablement abocades les entitatsque van néixer en una època que noté res a veure amb l'actual. La qüestióés: qui em vetava? Convergència?el candidat Josep Comas? o les directhusd'aquesta llarga ombra quetutelava el poder? No ho sé perquèningú me n'ha donat cap explicació.Sàpiguen els interessats, que tincmolt clares les funcions d'un moderador;a causa de la meva feina és unpaper que m'ha tocat realitzar moltesvegades i en actes i poblacions moltdiverses, i que m'hagués comportattant imparcialment com crec ho vaigfer.Carbassa a LlagosteraRàdioDesprés també es va dir que atèsque inicialment s'havia parlat amb enJoan Carles Bohigas, director de LlagosteraRàdio, com a possible moderador,podria ésser aquesta la causa.Els organitzadors en previsió quel'emissora municipal ja en celebrariaun, van optar per mi. I el cas és quequan Llagostera Ràdio va voler organitzarel debat és va trobar també al'estacada. En aquest cas tant o mésgreu que el Casino, perquè estemparlant de l'emissora municipal!Finalment vaig veure la llum i emvaig sentir alleujat al veure que tot ple-LAOOSTERA1 05.7 fm stereoemissora municipa

DES DE CA LAVIA LOLA 81gat era un equívoc, no m'havien fetcap lleig, simplement el que hi haviaera un autèntic canguelo a fer el debat.Participar-hi o no és una decisiólliure, ningú té obligació de sotmetre'sa un debat d'idees o de programes(encara que un polític sovint oblidaque es deu als seus electors) però nocalia marejar tant la perdiu. Dient'no'd'entrada s'haurien estalviat moltsmals entesos.Per acabar-ho d'adobar l'episodi dereservar el local del Casino el mateixdia que en Bohigas havia programatel debat. Aquesta va ser una jugadaincomprensible, que de tantmaquiavèl·lica era maliciosament infantil.No se m'acut que carai es preteniaamb aquesta acció; si sé la respostaque va rebre del públic que hihavia al Casino, i no cal que ens hiestenem més.Ara penso que aquests cent votsque separen la victòria de la derrota,són simplement la torna d'aquestesaccions estúpides i incongruents i mésvenint de membres d'un partit que hagovernat e! poble durant vint anys, ique em fan recordar la conversa quecitava al començament. Sostenir queels ajuntaments convergents han estatuna extensió del franquisme és unaaberració, però també és cert queaquesta campanya s'ha jugat brut commai.cQuè significa la frase que es vadir al míting de CiU: "No hem de consentirque a Llagostera hi hagi un alcaldecomunista!"? Que jo sàpiga enLluís Postigo només ha militat a Iniciativaper Catalunya-Els Verds. Quanvan haver-hi les primeres eleccions democràtiquestenia 12 anys, i quan vacaure el mur de Berlín, n'havia fet 22.Però, i en el supòsit que tingués elcor comunista, què passa? El sistemacomunista ha fracassat, no tantpel missatge sinó per l'aplicació quen'han fet els missatgers (podríem feruns quants paral·lelismes amb la religió), però algú creu que ha triomfat elcapitalisme? Només cal mirar comLa sala de plens de l'Ajuntament, plena de gom a gom el dia de la presa de possessióde i'alcaldia, celebrada el passat 3 de juliol.malviu bona part de la humanitat. Enqualsevol cas, en Postigo ha concorreguten unes eleccions encapçalantuna candidatura plural formada perpersones de diferent pensament i tendènciapolítica, i 1.434 vots els hanrefrendat. Estarem d'acord que la democràciaés el millor sistema políticconegut, i les seves essències es trobenen la igualtat de totes les personesa l'hora d'exercir el dret a vot. Quino vulgui entendre això és senzillamentun totalitari, altrament dit feixista.També m'agradaria saber perquèes van fer accions impròpies d'un partitdemòcrata -sens dubte Convergènciaho és-, com va ser arrencar cartellsanunciant el debat i els de l'Entesa, otant poc ètiques com intentar convèncerel candidat popular perquè no assistísa l'últim debat. Ara hi ha quatreanys per valorar la feina del nou Ajuntament,tant de l'equip de govern comla de l'oposició. Jo he fet la meva bugada,que tothom faci la seva, si hocreu convenient, és clar.RD.: En un anterior escrit sosteniaque els problemes de Pilar Sanchoamb el partit, s'havien iniciat des delmoment que no es va entendre ambels dos homes forts a l'Ajuntament,en Fermí Santamaría i en FèlixPallarols. En Fermí em va trucar perdesmentir-ho i em va assegurar quela seva relació amb l'exalcaldessa sempreha estat molt cordial. I per tercers,també m'ha arribat que en Fèlix opinael mateix. Doncs, que consti.Joan Ventura BrugulatAgost 99

La majoria de les ComunitatsAutònomes reben el que els correspon.Els ciutadans de Catalunyamereixen un tracte fiscal just.Totes les comunitats han d'aportar diners al conjunt del'Estat. És iò^c que les comunitats més riques hagin d'aportarmés que les altres. Els ciutadans de Catalunya aporten un24% més de diners que la mitjana de les ComunitatsAutònomes per al funcionament de l'Estat i per a la solidaritatamb altres territoris. El que ja no és lògic és que, quanl'Estat retorna a les Comunitats Autònomes una part d'aquestsingressos, unes comunitats rebin els que els corresponeni Catalunya, no. Catalunya rep un 12% rhenys de diners delque reben de mitjana les altres Comunitats Autònomes.I això comporta un desequilibri negatiu global d'uns 36 punts.15,4%Catatunya_B 19.4% Catalunya • 22,7% Calalunyo84,6%lesta Espanya80,6%resta Espanya77,3%testa EspanyaQuants som Quant produïm Quant paguemAmb aquest fort desequilibri, Catalunya pateix un tracteinjust que limita les seves capacitats de modernització,creixement i benestar, tant dins d'Espanya com dins d'Europa.Ha arribat el moment d'aconseguir un tracte més justper als ciutadans de Catalunya. Hi estem d'acord, oi?Generalitat de Catalunya

' ^ / ^e^G ^.^^^Wïscola Graduada de noisAny 1935)•oto cedida per Josep Blanch1.- Joan Menció2.- Ginés3.- Col!4.- Rodríguez5 . 7776.- Ayach7.- Benet8.- Guinó9.- PoncelO.-Josep Planasll.-AIbertí12.-Gener14.-MallorqLií15.-Pe!acaula16.-Vergés17.-R. Sabarí18.-Pere Raurich19.-Mai-sa20.-Joan Fulla21.-Pere Sureda22.-Font23.-Josep Blanch24.-Pere Calvet25.-Costabella13.- Piella 26.- Rodríguez27.-Joan Tiir28.-Rafel Lluís29.-Sàbat30.-Martín Balmanya31.-Mascort32.-Joan Rigau33.-Josep Garcia34.-Francesc Masvidal35.-Lluís VidalSecció coordinada per Núria CapdevilaPer fer aquesta secció ens cal la teva ajuda. Si tens alguna foto antiga de gent del poble que creguis que potser interessant, truqueu-nos al 83 12 10. El Butlletí en farà una còpia i us retornarà l'original. Gràcies.