Essències núm. 11. - Ajuntament de Terrassa

web.terrassa.org
  • No tags were found...

Essències núm. 11. - Ajuntament de Terrassa

Butlletí del servei de medi ambient i sostenibilitat · Desembre 2007 · Núm. 11Energiasolar tèrmicaa TerrassaLa normativa ambientalOrdenança municipalper a l’aprofitamentd’energia solarl’Agenda 21El Pla d’Acció Ambiental de Terrassa:Estalvi, eficiènciai energies renovables (3)Eco·activitatsTaller de producció d’aigua calenta


Editorial 2Notícies 3Tema del dia 4Energia solar tèrmicaa TerrassaEco·activitatsTaller de producciód’aigua calenta solarL’opinió de...Pere SoriaL’Agenda 21Estalvi, eficiènciai energies renovables (3)Redacció i edició: Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa · Han col·laborat en la redacció d’aquest número:Màrius Massallé, regidor de Medi Ambient 18 i Sostenibilitat · Rosa Sanz · Ignasi Planas · Salvador Pérez · Anna Mª López · Begoña Linuesa ·Anna Mª Galiana · Eva Ros · Josefina Argemí · Joan Pont · Alícia Alfonso · Margarita Rodríguez · Miquel Àngel Ibáñez · Joan ManuelMartín · Joan Miquel Florensa · Pere Soria, director tècnic de Gahelios · Xavi Rius, periodista · Consell Municipal de Medi Ambient ·Disseny i maquetació: Nexe, disseny i comunicació · Fotos: arxiu CDEA · Impressió: Impremta Dit i FetDesembre 2007 · Diposit Legal B-21500-052101112La normativa ambiental 14Ordenança municipalper a la l’aprofitamentd’energia solarMedi ambient a la xarxa 15Sabies que... 16La nostra biblioteca 16Vocabulari ambiental 16El regidor diu... 17L’agenda verda 17El Tiritiri diu... 17Protecció de la salut 18Llocs d’interès 19La Plana Freda deCan Guitard de la MuntanyaEl mapa estratègicRecentment l’ajuntament de Terrassa ha aprovat el seu mapaestratègic, que és una eina molt important per a la gestió del soroll a laciutat. Del resultat del mapa i dels documents que el componen esdesprèn principalment, i aquesta és la bona notícia, que Terrassa noés una ciutat especialment sorollosa i, per tant, no caldrà adoptarmesures de forma urgent.D’altra banda, també hem constatat que el mapa del sorolls coincideixpràcticament amb el mapa del trànsit de la ciutat; potser no és unasorpresa, però sí que ens fa parar l’atenció. I és que fa uns quants anysla nostra ciutat es caracteritzava, com a ciutat industrial que era, béi que encara és, pel soroll de les seves fàbriques. Era molt habitualanar caminant per les seves voreres i sentir el brogit continuat,constant, dels telers; era un soroll al qual tots estàvem acostumats.Les noves tecnologies, els canvis en el disseny dels processos, la crisidel sector del tèxtil que va fer que moltes haguessin de plegar, elcreixement del teixit residencial i les noves planificacionsurbanístiques que van propiciar el trasllat progressiu de la indústriacap als polígons industrials, han fet que el soroll que caracteritzava lacitat també canviés, i canviés per un altre que, al contrari d’aquell, haanat incrementant al llarg dels darrers anys: el dels vehicles.Els cotxes, les motos, els camions, el transport públic, els camionsd’escombraries, són la font de soroll principal a la nostra ciutat, i aixího percep també el ciutadà. Dèiem que no vivim en una ciutatespecialment sorollosa, i en els darrers anys ja s’han iniciat accions depacificació del trànsit que han significat també la disminució de nivellssonors, però és evident que aquestes mesures s’han de seguiraplicant, per a una bona gestió de la mobilitat i per a una milloraqualitat de l’aire, però també com veiem, per a una millor qualitatacústica del nostre entorn.crèditsEl paper d’aquest llibre és 100% reciclat, és a dir, procedeix de la recuperació i el reciclatge de paper ja utilitzat. La fabricació de paper reciclat suposa un estalvid’energia, aigua i de fusta, i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera. De manera especial, la utilització de paper reciclat evita latala d’arbres per produir paper.L’Ambicia’t no para decréixerEl servei de bicicleta públicaAmbicia’t, s’amplia amb unanova parada al Centre CívicMontserrat Roig (Av Barcelona,180). Més informació a la web:www.terrassa.cat/ambiciat.Bicicletes públiquesEl nostre model de bicicletespúbliques Ambicia’t és unreferent per a molts municipis,tant nacionals com internacionals,que el volen aplicar i hi fanvisites permanents per veure’li saber com funciona. A les1es Jornades de la BicicletaPública celebrades a Barcelonaels dies 29 i 30 de novembre, elsassistents van fer la visita tècnicai l’acte de cloenda a Terrassa.Editada per aquest Nadalla nova Guia de bonespràctiques ambientalsEl Servei de Medi Ambienti Sostenibilitat ha editat unaGuia de bones pràctiquesambientals per celebrar unNadal sostenible. Aquesta guiarecull tot un seguit de recomanacionsamb l’objectiu de feri celebrar les festes, peròcanviant alguns hàbits que ensajudin a garantir criteris derespecte envers el medi ambient.S’han repartit a diferentsàmbits ciutadans i puntsd’atenció al públic. També espot demanar al Centre deDocumen tació i EducacióAmbiental del carrer Cisterna,39, baixos 2a. Tel.: 937 808 900.A/e: cdea@terrassa.orgEl Centre d’Informació Ambiental Bonvilar (CIAB) jaestà en marxaL’alcalde, Sr. Pere Navarro, i els regidors Sr. Màrius Massallé, de MediAmbient i Sostenibilitat, i Sr. Alfredo Vega, d’Esports, van posar enmarxa el Centre d’Informació Ambiental Bonvilar. Aquest centredependrà del CDEA, i serà un nou servei i un espai per a gaudir-ne elsciutadans en els entorns de Terrassa. Ubicat en el camí dels Plans deBonvilar, té un espai de picnic i s’hi poden fer recorreguts pel torrentde la Betzuca i el bosc de Can Bonvilar.Es posa en funcionament una nova instal·lació solartèrmica en una escolaEl Centre d’Educació Especial Fàtima ha posat en marxa unainstal·lació solar tèrmica per satisfer les necessitats d’aigua calenta. Téuna producció de 5.400 kWh, un estalvi econòmic de 550 € i un estalvid’emissions de CO 2 de 2.700 kg. És una actuació més dins el plad’actuació pel foment de les energies renovables promogut pel Serveide Medi Ambient i Sostenibilitat i el PAME.3


Energiasolar tèrmicaa TerrassaIntroducció històricaEl Sol és la font energètica bàsica per a la vida a la Terra. La utilitzacióper part de l’home de l’energia del Sol ve des de civilitzacions moltantigues. Fa més de 3.000 anys, en l’època de l’imperi grecs’utilitzava la radiació del Sol per encendre foc utilitzant una espèciede conus metàl·lics com a elements concentradors. Una altrareferència històrica en la utilització de la radiació solar es remunta alsegle XVII. Durant aquest període, diversos físics europeus duen aterme experiments per fondre materials ceràmics emprant laconcentració de raigs solars mitjançant miralls i lents.Al final del segle XVIII, un naturista suís va realitzar una construcciósolar que encara s’utilitza a l’actualitat, la qual va denominar caixacalenta o cuina solar. Estava constituïda per una caixa amb la partsuperior de vidre transparent i amb les parets interiors ennegridesi protegides amb aïllament, de manera que quan s’exposava al Solarribava a agafar temperatures superiors als 150 ºC.A l’inici del segle XX, es van perfeccionar els dispositius i elssistemes d’energia solar. El boom de l’energia solar coincideix ambla Gran Depressió, ja que s’intenta per tots els mitjans trobar una fontd’energia gratuïta. En els anys 30 i 40 la tecnologia de lesinstal·lacions d’energia solar per a la producció d’aigua calenta estàtotalment desenvolupada i es construeixen els primers habitatgesamb energia solar tèrmica. L’aparició del gas natural com a nouvector energètic relega l’energia solar a un segon pla.El model de desenvolupament actual, basat en un consum cadavegada més intensiu de recursos naturals i d’energia, no potperdurar indefinidament, ja que aquests recursos provenen, en lamajor part, de fonts d’origen fòssil. Aquestes fonts tenen una vidalimitada i en la seva utilització es generen unes quantitats ingents degasos contaminants que contribueixen a l’escalfament del planeta.Components i funcionament d’una instal·lació solar tèrmicaL’energia solar fa possible d’una forma molt simple produir calor abaixes temperatures (per sota de 100 ºC) per cobrir algunesnecessitats energètiques d’un habitatge com l’aigua calentasanitària i la calefacció. Així, amb la radiació solar que cada diaincideix sobre les teulades dels edificis cobrim un consum energèticd’una manera neta, renovable, gratuïta i sense que calgui portarl’energia de centenars o de milers de quilòmetres lluny.L’element fonamental per a l’aprofitament tèrmic de l’energia solarés el col·lector solar, el qual és l’encarregat de transformar la radiaciódel Sol en energia calorífica. Els col·lectors solars estan formats peruna carcassa que protegeix el conjunt i hi dóna rigidesa, untancament de vidre a la cara frontal, un absorbidor solar i l’aïllamenttèrmic situat en les parets i en el fons de la carcassa.L’absorbidor és la peça clau del col·lector solar, ja que du a terme laconversió de la llum solar en energia calorífica. Això es deu a unefecte físic ben conegut, que és l’absorció de la llum solar pels cossos5


negres. Els absorbidors sónmetàl·lics i solen estar formatsper una graella de tubs soldats auna planxa absorbidora. La carafrontal de l’absorbidor estàpintada de color negre mat o béamb tractaments especialsdenominats selectius. Per dinsde l’absorbidor es fa circular unlíquid caloportador (aigua ambanticongelant) que s’escalfaquan refrigera els tubs i laplanxa absorbidora. El líquidcalent que s’aconsegueix es potfer servir per escalfar aiguacalenta i per ajudar al nostresistema de calefacció.Un altre element fonamental pera l’aprofitament tèrmic del’energia solar és l’acumuladorsolar. La funció d’aquest elementés emmagatzemar l’energia caloríficadel Sol en forma d’aiguacalenta per poder-la utilitzar enqualsevol moment que siguinecessària. L’acumulador solarestà connectat als col·lectors permitjà de tubs aïllats tèrmicamentper on passa el líquid caloportadorescalfat. Dins de l’acumulador,aquest líquid circula per unbescanviador i cedeix el calorque porta a l’aigua de l’acumulador.Els acumuladors solarsestan ben aïllats tèrmicamentper tal que siguin capaços d’emmagatzemarl’escalfor durantdiversos dies.CarcassaAïllamentd’energia solar tèrmica perhabitatges, l’acumulador solarpot ser central o individual per acadascun dels habitatges. Elsacumuladors individuals solentenir un volum aproximat de 100litres i estan ubicats en les cuineso els safareigs.A part d’aquests dos elementsfonamentals en les instal·lacionsd’energia solar tèrmica, hi haEsquema solarVidreAbsorbidoraltres elements que també sónnecessaris perquè funcioni. Així,les instal·lacions solars tenensistemes de bombeig per fercircular el fluid caloportador perdins dels col·lectors solars finsals acumuladors d’aigua calenta,sistemes de control per ferfuncionar el sistema nomésquan hi hagi sol, sistemes deseguretat per evitar que esmalmeti la instal·lació…Les instal·lacions solars tèrmiquesutilitzen una font d’energiavariable (dia i nit) i que té unacerta irregularitat (dies sense sol,estiu-hivern…). Per aquest motiuno sempre podran subministrarl’energia necessària per obtenirtota l’aigua calenta. Així, lesinstal·lacions solars tèrmiqueses fan per cobrir-ne una partsubstancial i la resta s’ha decobrir amb fonts d’energiaconvencional. La suma dels dossistemes garanteix el proveïmentcontinuat d’aigua calenta,independentment de la climatologia,amb un estalvi energètici d’emissions contaminants moltimportant.Els sistemes auxiliars méscomuns que se solen instal·larper donar suport a la instal·laciósolar tèrmica són les calderes degas mixtes i els termos elèctrics.La utilització més comuna del’energia solar tèrmica és per al’escalfament de l’aigua calentasanitària, en la qual s’arriben aobtenir aprofitaments solars del’ordre del 60 al 75% amb unasuperfície de col·lectors solarsrelativament baixa. Per exemple,una família terrassenca mitjanaen necessitaria al voltant de 2,52m per arribar a cobrir elsSituació actual de l’energia solar tèrmica a EuropaLa Unió Europea importa aproximadament el 50% de les sevesnecessitats energètiques. Les previsions de futur indiquen que ladependència s’incrementarà amb el pas del temps. L’energia solartèrmica pot substituir una part del consum d’energia actual amb lafinalitat d’obtenir calor i fred. Durant molt temps, l’energia solartèrmica ha estat infravalorada, ja que la superfície instal·lada erainsignificant. En la dècada dels anys 90 va haver-hi un creixementsostingut de la superfície instal·lada, amb creixements anuals al voltantdel 10%. En els primers anys del segle XXI la superfície instal·lada aEuropa ha experimentat un fort creixement, amb increments anualssuperiors al 40%. A la taula següent podem observar l’increment de lasuperfície de col·lectors solars instal·lada a Europa.2Superfície instal·lada (m )any 2001 any 2002 any 2003 any 2004 any 2005 any 20061.466.415 1.097.294 1.374.794 1.627.495 2.045.297 3.003.622TOTAL 19.219.722La distribució de la superfície de col·lectors en els diferents països noés uniforme a tota la UE. Destaca com a capdavantera des de fa unsquants anys Alemanya. Així, a finals de l’any 2006, Alemanya tenia2instal·lats al seu territori més de 8 milions de m de col·lectors solarstèrmics, els quals representen el 42% de la superfície total instal·lada aEuropa.Aquestes xifres demostren que el mercat d’instal·lacions solarstèrmiques a Europa està consolidat però encara queda molt camí perrecórrer, ja que els objectius imposats per la Unió Europea per a finals2de 2010 eren de 100 milions de m de col·lectors solars tèrmics.Situació actual de l’energia solar tèrmica a l’estat espanyol i aCatalunyaEspanya i Catalunya disposen d’una situació geogràfica immillorableper a l’aprofitament de l’energia solar, ja que inclouen àrees amb unnivell elevat de radiació solar.percentatges indicats. També espoden posar instal·lacions solarstèrmiques per a altres serveis Malgrat aquestes condicions excepcionals, el nivell d’aprofitamentLa grandària de l’acumuladordomèstics, com per exemple, la solar ha estat molt baix comparat amb el d’altres països europeus.solar ha d’estar en proporcióTDcalefacció i l’escalfament d’una A finals de l’any 2005, Espanya i Catalunya tenien en funcionament2amb la superfície de col·lectorspiscina. En aquest tipus d’instal·lacionsuns 795.000 i 108.700 m de col·lectors solars tèrmics respectivament.solars que hi ha instal·lada, i hacal incrementar lade tenir la capacitat suficient persuperfície de col·lectors solars En els últims anys, les instal·lacions solars tèrmiques ha experimentsubministrar l’aigua calenta detèrmics per tal d’obtenir aprofitamentsun fort creixement, i van arribar al 64% l’any 2006. Aqueststot un dia. Normalmentsolars significatius. La increments es deuen principalment a l’aprovació a diferents ciutats del’acumulador té forma desuperfície necessària per cobrir les denominades “ordenances solars municipals”, com en el cas decilindre, per tal que l’aiguauna part de la calefacció depèn Barcelona, Pamplona, Terrassa…calenta quedi a la part superior ide diversos factors: superfíciel’estalvi energètic sigui tan granque es vol de calefactar, tipologiaAquests documents han obligat a instal·lar panells solars tèrmics encom sigui possible. En lesde l’habitatge, nivell els edificis de nova construcció, cosa que ha desenvolupat un mercatinstal·lacions comunitàriesd’aïllament de les parets… molt fort d’aquest tipus d’instal·lacions.6 7


Les previsions de creixementd’aquestes instal·lacions hanestat recollides en el Plan deEnergías Renovables en España(2005-2010).La superfície prevista en aquestdocument per a l’any 2010 és de24,9 milions de m . Una de leseines que el govern ha impulsatper intentar aconseguir aquestsobjectius és el Codi Tècnic del’Edificació. Aquest documentestableix tota una sèrie demesures d’estalvi energètic ques’han d’introduir en edificis denova construcció o de reformaintegral. Entre aquestesmesures, n’hi ha una que obliga ainstal·lar energia solar tèrmica enaquells edificis on hi ha previstconsum d’aigua calenta sanitària(ACS). Aquesta mesura generalitzaràa escala estatal l’ús del’energia solar tèrmica per al’aigua calenta, tal com espretenia en les ordenancessolars municipals pioneres.En el cas concret de Catalunya,les previsions de creixement deles instal·lacions solarstèrmiques han estat recollides enel Pla de l’energia de Catalunya2006-2015. La superfície previstaen aquest document per a l’any22015 és d’1,25 milions de m .2m per cada 1.000 habitants300250200150100500CatalunyaEspanyaSituació actual de l’energia solartèrmica a TerrassaUn dels eixos bàsics de la políticamediambiental municipalcontinguda en el Pla de mandatés la racionalització de la utilitzacióde l’energia i la reducció deles emissions que contribueixena l’escalfament del planeta i alcanvi climàtic. Per tal decontribuir d’aquesta maneraamb el compliment del Protocolde Kyoto, és necessari fomentarl’estalvi, l’eficiència i la promocióde l’aprofitament dels recursosenergètics renovables.Terrassa, igual que la resta deciutats catalanes, és una ciutatprivilegiada pel que fa al graud’insolació anual rebuda, que esAlemanyaGrèciala creació de l’Agència deServeis Energètics de Terrassa(ASET). Aquesta oficina ofereixassessorament sobre l’estalvienergètic i sobre l’ús de lesenergies renovables, especialmentl’energia solar tèrmicai l’energia solar fotovoltaica. Mésde 800 ciutadans i ciutadaneshan passat en aquests anys perles oficines de l’ASET per ferconsultes relacionades ambaquests temes.Una altra línia impulsada perl’Ajuntament de Terrassa en elsúltims anys ha estat la realitzacióde diverses instal·lacionsd’energies renovables en edificisi equipaments municipals. Així,cada any, s’ha anat instal·lant unmínim d’instal·lació solar tèrmicaper a l’escalfament de l’aiguacalenta sanitària i una instal·laciósolar fotovoltaica de producciód’electricitat neta. Aquesta estratègiava començar l’any 1998,amb instal·lacions d’energiasolar tèrmica per a l’escalfamentde l’aigua calenta sanitària alspoliesportius municipals,i després s’ha ampliat a d’altresequipaments en què el consumd’aigua calenta és significatiu.D’aquesta manera, s’han posatinstal·lacions d’energia solartèrmica a escoles bressol i deprimària, a la funerària municipal,a tots els nous habitatges deprotecció oficial… En totsaquests anys, s’han instal·lat més2de 1.120 m de col·lectors solarsrepartits en diferents edificisi equipaments.Una altra estratègia del Servei deMedi Ambient i Sostenibilitat afavor de l’energia solar tèrmica aTerrassa ha estat l’Ordenançamunicipal per a l’aprofitament del’energia solar. L’any 2002 vaentrar en vigor aquestaordenança municipal, la qualpreveu la incorporació desistemes actius d’energia solartèrmica en les noves edificacionsdedicades a diferents usos,i especialment en els habitatgesque tinguin una demanda d’ACSdiària superior a 160 MJ, quecorrespon a l’estàndard de vuithabitatges. Des de l’ASET s’hadonat un suport tècnic i humàmolt important tant en l’elaboracióde l’Ordenança municipalper a l’aprofitament de l’energiasolar com en el control del seucompliment, juntament amb elsserveis municipals de MediAmbient i d’Urbanisme. Va seruna ordenança innovadora i hacalgut generar procediments,documentació i sistemes devalidació nous. Tanmateix, ambel pas del temps, la millora delsprojectes i de la seva execució haestat evident.establert en un programa d’ajuts per subvencionar les actuacions enmatèria d’aprofitament dels recursos energètics renovables. Peraquest motiu, des de l’any 2001, s’atorguen ajuts per finançarinstal·lacions d’aigua calenta sanitària i calefacció per a particulars queestiguin alimentades en una part per energia solar tèrmica. L’import del’ajut és de 1.000 €, més un màxim de 300 € per a cada metre quadratde superfície útil de captació. A més, en l’impost municipal de bénsimmobles (IBI) existeix una bonificació del 50 per 100 de la quota, perals immobles en els quals s’hagin instal·lat sistemes per al’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar. En el cas de sistemesd’aprofitament tèrmic mitjançant la instal·lació de plaques tèrmiques,la bonificació existent és del 50% i té una vigència de 3 anys. També hiha una exempció en la taxa per a serveis urbanístics. En aquest cas,estan exempts del pagament de la taxa, en el cas de llicències d’obres,les obres de nova construcció en què no sigui de compliment obligatl’Ordenança municipal per a l’aprofitament d’energia solar i, noobstant això, s’hi prevegi la implantació d’energies renovables.Evolució ordenança solarUna de les eines que la18000Generalitat ha impulsat per pot xifrar de l’ordre de 1.528216000intentar aconseguir aquests kWh/m ·any de radiació solar.14000objectius és el Decret 21/2006, Aquestes xifres equivalen a 214de 14 de febrer, pel qual es regula vegades el consum elèctric de la12000l’adopció de criteris ambientals nostra ciutat; en altres paraules,En els cinc anys de vigència de 10000i d’ecoeficiència en els edificis. La en menys de dos dies arriba all’ordenança s’han fet moltes8000seva entrada en vigor el 16 terme municipal de Terrassa eninstal·lacions, que han significat6000d’agost de 2006 ha implicat, forma de radiació solar l’equivalental consum elèctric devegades la superfície que hiun increment de gairebé 204000entre d’altres mesures, laincorporació d’un sistema de Terrassa en tot un any.havia instal·lada anteriorment.2000producció amb energia solar0tèrmica en els edificis que tinguin El Servei de Medi Ambient i SostenibilitatUna altra línia per al foment de lesjuny 2002 juny 2007una demanda d’ACS igual ode l’Ajuntament deenergies renovables, i en concret2m instal·lats Tones anuals de CO 2 estalviadessuperior a 50 l/dia.Terrassa va impulsar l’any 1999de l’energia solar tèrmica, s’ha8 9


eco-activitatsTaller de producciód’aigua calenta solari visita a la instal·lació d’energia solar tèrmicaA causa de la problemàticaactual de les energies, l’augmentdel consum i el malbaratamentdels recursos naturals, és necessarifomentar en els alumneshàbits d’estalvi d’energia i,alhora, donar a conèixer l’ús del’energia solar tèrmica i lesdiferents actuacions que es fan ala nostra ciutat i les instal·lacionsque ja hi ha.Els destinataris de la unitatdidàctica són els alumnesd’educació secundària i debatxillerat. Els objectius princi-pals que es pretenen assolir són:sensibilitzar-los envers l’estalvid’energia i l’aprofitament delsrecursos naturals, fer-losconèixer els usos de les energiesrenovables existents i ensenyarlosa mantenir el nivell dequalitat de vida emprantquantitats menors de gasi d’electricitat.L’activitat es du a terme dedimarts a divendres al matí i téuna durada de 4 hores. Laprimera part és una sessióintroductòria sobre l’aprofitamentdels recursos renovablesamb suport audiovisual i inclouel muntatge, per grups, decol·lectors solars.Posteriorment, es comenta elque s’ha experimentat i escomprova que l’aigua s’escalfa.Aquesta primera part es fa alCentre Cívic Montserrat Roig.La segona part és la visita a lainstal·lació d’energia solartèrmica dels vestidors delPoliesportiu Municipal de Can’Anglada.Pere SoriaDirectora tècnic de GaheliosPere Soria Alcázar va néixer aBadalona el 1967. És enginyertècnic industrial, especialista enmàquines elèctriques.El 1997 va fundar Intiam Ruai,enginyeria i formació enenergies renovables, societatque ha estat guardonada endiverses ocasions des del 2002.Avaluador de projectesd’energies renovables de la UEi redactor dels Quadernspràctics per a l’instal·ladord’energia solar tèrmica ifotovoltaica (Institut Catalàd’Energia de Catalunya, 2003),és, des de setembre de 2006, eldirector tècnic de Gahelios,empresa especialista ensolucions per a l’aprofitamentde l’energia solar.“L’únic que pot salvar el mónés l’ús racional dels recursos”Què és Gahelios?Gahelios SLU som una empresa d’enginyeria especialitzada eninstal·lacions claus en mà per a l’aprofitament de l’energia solar i labiomassa.Hi ha diferències entre l’energia solar tèrmica i la fotovoltaica?Sí, de fet l’únic que tenen en comú és que ambdues aprofiten el sol. Ales aplicacions tèrmiques s’empren uns captadors que escalfen aiguai que presenten una tecnologia força simple; les aplicacions fotovoltaiquesel que fan és produir electricitat a partir de mòduls fets a basede silici semiconductor de tecnologia molt complexa i avançada.Com funciona realment una instal·lació solar tèrmica?En una instal·lació solar tèrmica, el sol escalfa un fluid, generalmentanticongelant, que circula pel seu interior. Aquest fluid calent ésconduït fins a l’acumulador d’aigua calenta solar, on cedeix la sevaenergia a través d’un bescanviador de calor o serpentí. Aquest procésgeneralment és controlat per un termòstat diferencial, que connecta oatura la bomba en funció de si el sol pot o no augmentar latemperatura del dipòsit.Per què en un país amb tant de sol hi ha tan poques instal·lacions?Pel baix cost que fins ara han tingut les formes d’energia tutelades pelgovern. La bombona de butà, el gasoil de calefacció o fins i totl’electricitat han tingut preus estatals de control de la inflació, ha estatdifícil competir-hi amb equips que requereixen una inversió inicialsuperior als 2.000 euros. Una altra raó ha estat la l’acció dubitativa del’administració fins que no es van començar a aplicar les ordenancessolars.És rendible per a un particular instal·lar-se plaques solars?Això dependrà molt del que s’entengui per rendibilitat. Si entenemcom a rendible un sistema de producció d’aigua calenta que no emetgasos contaminants, no altera el clima i per tant ens aporta sostenibilitat,aleshores sí és de rendible, i molt. Si ens quedem en lamediocre economia del dia a dia i no tenim en compte que els costosenergètics s’han de doblar en els propers cinc anys, aleshoreshauríem de dir que no és pas rendible.Ens pot definir “biomassa”?La biomassa és el nom que donem al conjunt de combustibles queprovenen de la matèria orgànica. Des de la llenya fins al gas que surtd’un abocador de residus, passant pels biocombustibles, com elbiodièsel i els etanols que substitueixen el dièsel i a la benzina.L’ús de les energies renovables evitaria l’escalfament global?Com que el canvi climàtic ja ha començat, no podem evitar-lo. L’únicaopció que tenim per intentar minimitzar-ne els efectes és l’ús del’energia solar, de l’energia eòlica, de l’energia hidràulica, de l’energiageotèrmica, de les energies del mar (ones, marees i corrents) i de labiomassa. Sempre es troba la combinació d’energies renovables perabastir qualsevol zona, si no és així és que la petjada ecològica éssuperior als recursos que pot generar.Quines són les energies alternatives del futur?Sens dubte el sentit comú: l’únic que pot salvar el món és l’ús racionaldels recursos que tenim a l’abast.10 11


12Estalvi,eficiènciai energiesrenovables(3)L’aplicació de la normativa reguladora de la contaminació lumínicaArran del Decret 82/2005, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupamentde la llei 6/2001, d’ordenació de l’enllumenat per a laprotecció del medi nocturn, l’Ajuntament havia de formular un plamunicipal d’adequació de la il·luminació exterior per reduir la contaminaciólumínica.El Ple de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar el Pla municipal d’adequacióde la il·luminació exterior de Terrassa 2006-2009 el passat mesde novembre de 2006, amb una inversió total prevista de 3.200.000 €per executar en quatre anys. El Pla ha de permetre una disminució de lacontaminació lumínica i un estalvi energètic en l’enllumenat exterior. Laprimera actuació és la substitució de les làmpades de vapor de mercuriper làmpades de vapor de sodi (VSAP), que són més eficientsi consumeixen menys electricitat. El procés de substitució va començarl’any 2001. En l’actualitat la majoria de làmpades que s’instal·lensón de vapor de sodi.En els projectes d’enllumenat públic també es té en compte col·locarllumeneres que tinguin menys d’un 15% de flux a l’hemisferi superior,és a dir, no instal·lar pantalles del tipus globus que emeten llum cap adalt, la qual no s’utilitza i que, per contra, fa augmentar la contaminaciólumínica.D’acord amb el decret esmentat, l’Ajuntament ha de proposar lazonificació del seu municipi per regular els nivells de contaminaciólumínica que es poden admetre en relació amb els usos del sòl.Aquesta proposta, que ha de ser aprovada pel departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, preveu tres zones:E1, zona de màxima protecció, que correspon al Parc Natural de SantLlorenç i l’àrea boscosa limítrofa; E2, que correspon a la resta de sòl nourbanitzable i a les urbanitzacions que es troben separades del nucliurbà, i E3, que correspon a la ciutat consolidada.El Pla incorpora igualment accions per promoure l’adequació de lail·luminació exterior de titularitat privada:- Les activitats subjectes a llicència ambiental que disposin d’enllumenatexterior s’han d’adequar a les prescripcions indicades en elReglament que desenvolupa la Llei 6/2001.- Una de les actuacions de suport pot ser la realització d’una campanyainformativa, sobretot en els establiments comercials, per tal de donara conèixer els aspectes bàsics d’aquesta reglamentació i la publicaciód’unes bones pràctiques en l’enllumenat.Finalment hi ha accions per promoure l’adequació de la il·luminació enels establiments municipals:- Adequació de les instal·lacions d’enllumenat dels establiments i lesinstal·lacions municipals per tal de disminuir la il·luminació intrusa i elconsum elèctric.- Regulació de tots els rètols, instal·lats en zones públiques, de caràctercomercial i publicitari, de manera que quedin apagats durant l’horaride nit.13


efranysi dites popularsPel desembre, tremola el vent il’home i dona més valents.Ordenança municipal per al’aprofitamentd’energia solarEl sol, font de vida perexcel·lència per al nostre planeta,serveix d’origen de diversesformes d’energia que podemaprofitar. L’home sempre hautilitzat aquest estel per satisferalgunes necessitats, però avuien dia, amb la tecnologiadisponible, la radiació solar potemprar-se per obtenir escalfor,per mitjà de captadors ocol·lectors tèrmics, i electricitat,mitjançant mòduls fotovoltaics.La producció d’aigua calentasanitària és el sistema ques’utilitza més cada dia, perquè ésuna de les aplicacions méspràctiques i rentables de lesenergies renovables.Consisteix a aprofitar la radiacióinfraroja del sol per generarescalfor, que es pot destinar aproduir aigua calenta sanitària,14calefacció i escalfament del’aigua en les piscines.Als efectes de regular laincorporació de sistemesd’aprofitament actiu de l’energiasolar per escalfar aigua, l’Ajuntamentde Terrassa va aprovarl’Ordenança municipal per al’aprofitament d’energia solar enl’any 2002. Aquesta norma ésd’aplicació en els sistemesd’aprofitament d’energia solarque s’implantin per produiraigua calenta sanitària oescalfament d’aigua de piscinescobertes.En concret, es troba en l’àmbitde l’Ordenança la producciód’aigua calenta sanitària permitjà de la captació de laradiació solar per a diversosusos: residencial, sanitari,esportiu, comercial, industriali qualsevol altre ús que comporticonsum d’aigua calenta persobre del límit establert.L’Ordenança fa una regulaciódetallada sobre les característiquesdels sistemes emprats,com per exemple l’orientació i lainclinació màxima del subsistemade captació per assolir lamàxima eficiència en la captacióde l’energia solar, i també sobreels paràmetres de consum percalcular la instal·lació.L’aplicació d’aquesta Ordenançaa Terrassa ha permès que moltshabitatges i activitats facin un úseficient de l’energia solar.A partir del 28 de setembre de2006, cal tenir en compte que elCodi Tècnic de l’Edificació obligaa tots els edificis unifamiliars adisposar de sistemes d’energiasolar tèrmica.www.icaen.netPàgina web de l’Institut Catalàd’Energia, on podem trobarinformacions sobre diferentsaspectes com ara subvencions,material didàctic, estalvi energètic…www.idae.esPàgina web on podem trobarinformació com ara el Pla d’energiesrenovables 2005-2010, el Pla d’acciód’estalvi i eficiència energètica2008-2012, línies de préstecs i altresqüestions relacionades amb l’estalvid’energia també per a particulars.www.censolar.esPàgina on podem trobar informaciósobre els cursos que duen a termeen aquest centre, tant presencialscom a distància, i també informaciógeneral sobre energies i publicacionsque es poden adquirir. Hi ha un ampliapartat d’enllaços d’interès.www.solarweb.netLa pàgina feta per i per als amantsde l’energia solar. S’hi pot trobarinformació relativa a l’energia solartèrmica i fotovoltaica, i també hitrobarem un complet directorid’empreses relacionades amb temesd’energia.www.todosolar.comEl teu portal de l’energia solar.Fòrums, notícies, normatives,descàrregues, instal·lacions i totallò relacionat amb les energiesrenovables.Nadal sense lluna, de centovelles en torna una.Desembre nevat, bon any peral blat.El sol de desembre i de generporta gelades pel febrer.Aigua de gener, omple bótes igraner.De l’aigua de gener, ni una gotase’n fa malbé.Gener herbat, any de poc blat.Pels Reis, el dia creix i el fredneix.celebracionsDia Internacional de laDiversitat Biològica29 de desembreDia Mundial de les ZonesHumides2 de febrer15


La millor manera d’aprofitar elselectrodomèstics i de fer queconsumeixin menys energia ésutilitzar-los sempre a plenacàrrega i amb els programeseconòmics.Eviteu que quedin llums encesosinútilment. Utilitzeu bombetesfluorescents compactes en llocde bombetes convencionals.Estalviareu més d’un 70%d’energia.Manteniu la temperatura delfrigorífic entre 3 i 5 ºC. Elcongelador no el baixeu de-18 ºC. No obriu i tanqueuconstantment la porta de lanevera. Si canvieu la nevera,poseu-ne una d’eficient decategoria energètica A.Adapteu els recipients a ladimensió del cremador. A lacuina de gas, reguleu la flama.Apagueu la placa elèctrica unscinc minuts abans que acabi lacocció.La producció d’electricitat téun baix rendiment. Perquè ensarribi un kWh d’electricitat acasa, la central elèctricanecessita 3 kWh d’energia.Utilitzeu-la només on no hihagi cap altra alternativa.Aire condicionat: quan utilitzeul’aparell reguleu la temperaturaentre 24 i 26 ºC.Calefacció: durant el dia aprofiteula calor del sol i manteniu latemperatura entre 19 i 20 ºC;entre 16 i 17 ºC a la nit.16El reto energético. Opciones de futuro para la energíaRuíz, Valeriano. Còrdova: Editorial Almuzara, 2006. 350 p.Llibre que conjunta el rigor científic i tècnic amb una sorprenentclaredat expositiva, cosa que el converteix en un títol de referència pera la divulgació del repte energètic, ja que planteja un canvi del sistemaenergètic actual. Aquest llibre presenta les nostres opcions de futur peral sistema energètic imprescindible en les nostres vides.La casa solar. Guía de diseño, construccióny mantenimientoGalloway, Terry. Madrid: A. Madrid Vicente Ediciones, 2006. 255 p.Manual útil per a professionals dels sectors de l’arquitectura, laconstrucció i les energies renovables. S’hi descriuen de formapràctica els sistemes solars (tèrmics i fotovoltaics) i les sevesaplicacions en la calefacció, l’aire condicionat, la producciód’electricitat, l’aigua calenta sanitària, l’escalfament d’aigua depiscines…Energías renovablesOrtega Rodríguez, Mario. Madrid: Editorial Paraninfo, 2000. 326 p.Obra estructurada en sis capítols amb els seus respectius qüestionarisd’autoavaluació, i un conjunt d’idees pràctiques per desenvolupar endiversos àmbits. És un compendi de coneixements teòrics i pràcticssobre les tecnologies energètiques renovables més consolidades.vocabulari ambientalBiomassa: La biomassa és la massa total de la matèria viva en unorganisme, població o ecosistema. En termes energètics, s’utilitzacom a energia renovable, com és el cas de la llenya, dels olis perproduir biodièsel, del bioalcohol, del biogàs i del bloc sòlidcombustible. La biomassa podria proporcionar energies substitutivesgràcies a biocarburants tant líquids com sòlids, com el biodièsel i elbioetanol.Bomba de calor: Equip que permet refrigerar a l’estiu i escalfar al’hivern, simplement invertint el cicle de funcionament. Energèticamentés un sistema molt eficient, ja que l’energia tèrmica produïdaarriba a triplicar la potència elèctrica que s’absorbeix.Eficiència energètica: Fa referència a l’eficàcia amb la qual s’utilitzal’energia en un país, i és la relació entre el consum d’energia final i elproducte interior brut (PIB) del país. Quan el consum d’energia creixproporcionalment més que el PIB, l’eficiència disminueix.Parc eòlic: Conjunt d’aerogeneradors que aprofiten l’energia del ventper produir electricitat.Fa sol!A Catalunya fa sol. Tenim la sort que el nostre país disposa d’un altíndex de radiació solar al llarg de l’any. I per tant, tenim un país ambunes possibilitats enormes de desenvolupar l’energia solar com unaalternativa energètica eficaç, econòmica, rendible, respectuosa amb elmedi, no contaminant i a l’abast de tothom. I malgrat això encara estemlluny del nivell d’aprofitament d’aquesta energia neta en d’altresindrets d’Europa. Si a tot Europa hi ha més de 19 milions dedecaptadors solars instal·lats, a Catalunya, a finals de l’any 2006, lasuperfície instal·lada rondava tot just els 120.000 m². Tenim un granpotencial per créixer…!És veritat que darrerament l’energia solar tèrmica ha experimentat ungran creixement a Terrassa, com a d’altres indrets del país. I ha estat aixísobretot gràcies a les ordenances municipals que n’han afavorit laimplantació. El Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat ha portat a termediverses accions per millorar l’estalvi d’energia en els seus edificis i perintroduir l’ús de l’energia solar en els equipaments públics de la ciutat.Al mateix temps, es concedeixen ajuts a particulars per a la implantaciód’instal·lacions d’energia solar tèrmica. I hi ha en marxa un programamitjançant el qual les instal·lacions d’energies renovables estanexemptes de certs impostos municipals, com l’impost de bénsimmobles i la taxa per serveis urbanístics, o bé se’ls en bonifica una part.Actualment, a Catalunya, el Codi Tècnic de l’Edificació ha incorporatl’obligatorietat que els edificis de nova construcció incorporin unainstal·lació solar tèrmica per cobrir part de la demanda d’aigua calentasanitària. Per això, tant si voleu fer una instal·lació nova com si heu derenovar la vostra instal·lació actual d’aigua calenta, penseu en l’energiasolar com una alternativa neta, econòmica i eficaç. Ben aviat amortitzareula inversió de la nova instal·lació i estareu contribuint a la millorade la qualitat de l’aire de la ciutat.El sol és de tots. També és teu, ningú te’l pot prendre. Utilitza’l.Màrius Massallé i BainadRegidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de TerrassaCursos de formació enenergies renovables ieficiència energèticaData: Del 7 de gener al 31 de juliolde 2008.Horari: Tardes, de 17 h a 20,30 h.Lloc: Finca Can Poc Oli - Escola agràriade Manresa. Carretera vella Manresa -Barcelona, km 23,6. Manresa.Preu: Gratuït.Descripció: Cursos sobre energiesrenovables que ofereixen els certificatsde professionalitat d’instal·lador desistemes fotovoltaics i eòlics iinstal·lador de sistemes d’energiasolar i tèrmica.Organitza i més informació: EscolaAgrària de Manresa. Tel. 938 749 060a/e: ccagraria.manresa@gencat.netCol·laboren: Departament de Treball,Fons Social Europeu.11ª Feria Internacional deEnergía y Medio AmbienteDates: Del 26 al 28 de febrer de 2008Preregistre visitants profesionals:fins al 23 de febrer de 2008Horari: De 10.00 h a 20.00 hLloc i organització: Fira de Madrid.Sectors energètics: Solar, cogeneració,biomassa, eòlica, hidràulica,residus, hidrogen i pila de combustible,carbó, gas, petroli i altres energies.Preu entrada visitant professional:16 € (IVA inclòs).el Tiritiri diu...No el llencis!Deixa’l al costat del contenidor de matèriaorgànica (tapa marró) més proper uncop passades les festes (7 de gener).17


Què es pot fer per prevenir unbrot de legionel·losi?Què és la legionel·losi?És una malaltia que afecta les viesrespiratòries i que, depenent deles característiques del malalt,pot ser molt greu. La mortalitatpot arribar al 15%.La via d’entrada a l’organisme ésa través de la inhalació d’aerosolscontaminats per legionel·la, laqual és un bacteri ambiental quees troba molt estès a la natura, enllacs, rius i estanys.Del medi natural pot passar aalgunes instal·lacions quecontenen aigua i, segons si trobales condicions que n’afavoreixenel creixement i la multiplicació(temperatura, brutícia, estancament),aquesta aigua colonitzadaper legionel·la, quan és dispersadaen forma d’aerosol, esconverteix en un focus d’infecciói pot produir legionel·losi en lespersones que la inhalin.Tenint en compte els medis através dels quals es vehicula lalegionel·la, la millor forma de prevencióés l’adopció de mesuresdirigides a evitar-ne la colonització,la multiplicació i la dispersió.18Responsabilitats dels propietarisLes persones responsables d’empreses i d’edificis han de serconscients que en les seves instal·lacions pot haver-hi torres derefrigeració. Cal identificar-les i tenir present que el nombre més grande brots comunitaris té l’origen en torres de refrigeració, malgrat que hiha altres tipus d’instal·lacions susceptibles de dispersar la legionel·la.Si les vostres instal·lacions disposen de torres de refrigeració o decondensadors evaporatius, us recordem que sou responsables quecompleixin la legislació vigent en matèria de prevenció de lalegionel·losi.- Heu de notificar a l’Ajuntament l’existència d’aquestes instal·lacions,abans de posar-les en marxa, per tal que s’incloguin en un censmunicipal.- Heu de disposar de programes de manteniment higienicosanitariadequats a les característiques de la instal·lació i els heu d’aplicar.- Heu de portar a terme les reformes estructurals i funcionals necessàriesper tal d’obtenir un funcionament correcte de les instal·lacions.- Heu de dur a terme la neteja i la desinfecció del sistema complet doscops a l’any, com a mínim, i sempre que es posi en marxa per primercop, després d’una parada superior a un mes, després d’una reparacióo modificació estructural i quan una revisió general així hoaconselli.- Heu de disposar d’un sistema de desinfecció en continu de l’aigua.- Heu de disposar d’un pla d’autocontrol verificable mitjançant elscontrols analítics periòdics corresponents.- Heu de disposar d’un registre de manteniment on s’anotaran totes lesactuacions dutes a terme en les instal·lacions, incidències, activitats,resultats obtinguts i dates de les parades i engegades de la instal·lació.- Heu de disposar del certificat de revisió anual emès per una entitatautoritzada a aquest efecte per la Direcció General de Salut Pública.Per tal de conèixer l’estat d’una torre de refrigeració, es fa necessaridisposar dels resultats d’una sèrie d’analítiques que ens donininformació sobre la qualitat de l’aigua. Per aquest motiu la normativavigent estableix la freqüència mínima i els paràmetres que cal mesurarper fer un seguiment de la instal·lació.Legislació aplicable: Reial decret 865/2003, de 4 de juliol (BOE 171, de18 de juliol), i Decret 352/2004, de 27 de juliol (DOGC 4185, de 29 dejuliol). L’incompliment serà sancionat d’acord amb el règim sancionadorestablert en aquesta normativa.Per més informació podeu posar-vos en contacte amb el Servei deProtecció de la Salut al telèfon: 937 885 065.Us proposem un recorregut perun indret ben conservat delsentorns de Terrassa, la PlanaFreda de Can Guitard de la Muntanya.Durant aquest recorregutes poden visitar diferentselements naturals i altresd’origen antròpic, com les fontsnaturals. S’hi troben tambéalgunes formacions vegetalspoc comunes a Terrassa, com lessureres i les sargues.Aquest recorregut es pot iniciaraccedint-hi des de la carretera deTerrassa a Rellinars. Al quilòmetre5, just després d’un revolta l’esquerra, trobem una pista deterra a mà esquerra que porta aCan Guitard de la Muntanya.Seguint aquesta pista, a 800metres aproxima dament,trobem un camp d’oliveres i uncamí a la dreta, que una mica mésendavant es troba tancat per unacadena que impedeix l’accés devehicles. Seguint aquest camí, auns 400 metres ens trobem eltorrent dels Caus o riera de Gaià.En aquest tram del torrent es pottrobar un bosquet de sargues(Salix eleagnos). Aquest arbustcaducifoli, de fins a 6 metres d’alçada,es caracteritza per tenirunes fulles molt estretes i allargadesamb l’anvers de color verdfosc i el revers de color blanquinós.Aquest arbust, que creix ales ribes pedregoses com la deltorrent del Caus, floreix des defebrer fins a abril. Aquesta espècie,que comença a ser utilitzadacom a planta ornamental, té unesbranques molt flexibles ques’empren des de l’antiguitat encistelleria. En aquest bosquet desargues hi ha també arç blanc(Crataegus monogyna) i algunspollancres. Els voltants d’aquestazona es troben dominats per unbosc mixt de pi i alzina.La Plana Fredade Can GuitardEl recorregut continua creuant eltorrent i seguint la pista. Desprésde 400 metres existeix una cruïllaon agafarem el camí de l’esquerrai, a uns 200 metres, trobarema la banda de muntanya un boscd’alzines amb alguns exemplarsde sureres (Quercus suber).Algunes escorces d’aquestessureres es troben pelades, indicide l’antiga explotació d’aquestsarbres per extreure’n suro.Podem acabar el nostre recorreguta la font de la Cirera, arranjadaper l’Ajuntament de Terrassa aljuny de 2005. Per arribar-hi hauremde seguir la pista i a uns 900metres aproximadament, al migde la segona corba pronunciada,agafarem un sender que surt a laesquerra; allà trobarem unsenyal que ens indica la localitzacióde la font.A uns 50 metres, baixant unesescales de pedra, trobarem lafont a mà esquerra. Aquesta fonthabitualment raja tot l’anyi l’aigua acostuma a ser de bonaqualitat.Als voltants d’aquesta zonapodem trobar altres fontsnaturals que ragen aigua habitualment:la font de l’Alba, la fontdel Racó i la font de l’Om o delGuitard, aquesta darrerarestaurada per l’Ajuntament deTerrassa al gener de 2007. Abanso després del recorregut anteriormentproposat es podenvisitar aquestes altres fonts. A lafont de l’Alba podem accedir-hi através de la carretera de Terrassaa Rellinars. Poc abans de trobar lapista que va a Can Guitard de laMuntanya, a mà dreta trobem unpetit espai per deixar-hi el vehiclei un camí tancat amb un cadenat.Seguint aquesta pista travessaremel torrent i a uns 100 mtrobarem la font envoltada d’unalzinar. La font del Racó i la font del’Om les trobarem seguint la pistaprincipal de terra que porta a CanGuitard de la Muntanya. A sotamateix d’aquest camí, al peud’una paret de pedra seca dequasi 4 m d’alçada es troba la fontde l’Om; l’accés està senyalitzatamb un pal de fusta.19


Fem unNadal sostenibleFer el pessebre i guarnir la llar amb arbres i arbustos ornamentals són costums que acompanyen lescelebracions nadalenques. La recollida abusiva d’arbres, arbustos, branques i molsa perjudica greumentels nostres boscos. Celebreu el Nadal respectant la natura i fent un consum responsable i sostenible.Cal que reduïm la quantitat d’escombraries que generem, que són moltes. I si no, hem de reciclari reutilitzar les que puguem. Seguiu les recomanacions per a un Nadal sostenible que trobareu a laGuía de bones pràctiques ambientalsque edita l’Ajuntament i també els consells que us dóna en Tiritiri a la seva web, www.tiritiri.org.Recordeu que cal respectar el funcionament dels serveis de neteja i de recollida de residus(horaris, vigilar el desbordament dels contenidors i abocar cada fracció en el seu lloc corresponent).www.mediambient.terrassa.cat

More magazines by this user
Similar magazines