Descarrega't - Enginyers Industrials de Catalunya

RESUM EXECUTIU_1

L’Observatori de la Competitivitat 2011

EDITAEdició a càrrec de:l’Associació/Col·legid’Enginyers Industrials deCatalunyaVia Laietana, 3908003 BarcelonaTel.: 933192300www.eic.catDirecció:Antoni Ma Grau,director general AEIC/COEICElaboració i redacció:Francesc Manyà de l’àread’Enginyers i Empresa AEIC/COEICPROJECTEEDITORIALDirecció:Eva Díaz, cap d’imatge icomunicació AEIC/COEICCoordinació i execució:Anna CarrióRevisió lingüística:Mercè MolinsFotografia:Isabel MarquèsDisseny i maquetació:Anna CarrióImpressió: IMGESADipòsit legalxxxxxx

L’Observatori de la Competitivitat 2011

pròlegUN POTENT ESPAI DE RELACIÓ ENTRE L’EMPRESA I ELS ENGINYERS O UNA INVITACIÓ A LESEMPRESES I ALS PROFESSIONALS DE L’ENGINYERIAL’empresa és l’entorn natural de l’actuació professional dels enginyers. L’empresa és el marc de la sevacontribució al desenvolupament tecnològic i al creixement econòmic del país, avui més necessària quemai. Per això, la institució que representem està construint un potent espai de relació entre l’empresa iels enginyers. Volem afegir valor a la competitivitat de l’empresa catalana alhora que la impliquem en eldesenvolupament futur dels enginyers de Catalunya.A hores d’ara són més de dues-centes les companyies amb les quals hem reforçat vincles darrerament através del programa Empresa Adherida. Tenim, però, un potencial encara molt més gran que ens proposemactivar com preveu el Pla Estratègic Enginyers 2020. Desplegar-lo exigia canviar el nostre model institucionalper possibilitar l’obertura a les empreses i als altres enginyers, i l’ampliació de l’oferta de serveis.Ja ho hem fet.Ho hem fet amb uns nous Estatuts de l’Associació que tenen un suport amplíssim del col·lectiu. Estem,doncs, preparats. Preparats per oferir nous serveis pensats expressament per atendre les necessitats deles empreses i les dels enginyers que les lideren. Preparats per potenciar els instruments de relació enginyers-empresaque, com l’Observatori de la Competitivitat, permeten exposar les necessitats empresarialsi donar a conèixer als enginyers les claus per al seu desenvolupament professional.La quarta edició de l’Observatori de la Competitivitat consolida, pel seu focus d’atenció i per la metodologiaemprada, un nom propi en el disputat terreny de la reflexió i el debat públics sobre l’economia al nostrepaís. Contribueix a fer, de la nostra, una organització útil i, per tant, influent. I, al mateix temps, esdevéuna peça important en el nostre objectiu de construir una Associació integradora i participativa, gràcies al’amplitud i diversitat de les aportacions que el fan possible i que agraïm sincerament.Ens agradaria que cada cop més empreses i professionals de l’enginyeria veiessin en l’Observatori de laCompetitivitat una invitació a acostar-se a l’Associació. Només sumant-hi forces aconseguirem equipararnosa les millors plataformes professionals europees.Joan TorresJoan VallvéPresident de l’AEICDegà del COEIC

Prefaci................................................................................................................................................... 15Resum excutiu....................................................................................................................................... 18INTRODUCCIÓ...............................................................................................................................26Evolució del context durant l’any 2011.................................................................................................. 28Importància de la indústria per a l’economia de Catalunya..................................................................... 32Competitivitat espanyola en el context internacional.............................................................................. 34FONAMENTS METODOLÒGICS......................................................................................................38Principals models de competitivitat existents......................................................................................... 40Model conceptual adoptat en aquest treball ......................................................................................... 46Metodologia utilitzada per a la realització del treball .............................................................................. 48PART I: RESULTATS DE L’ENQUESTA............................................................................................52Valoració dels diferents factors de competitivitat.................................................................................... 54Valoració dels factors d’entorn considerats............................................................................................ 60Conclusions relatives als factors d’entorn.............................................................................................. 66Valoració dels factors interns considertas.............................................................................................. 68Conclusions relatives als factors interns................................................................................................. 74Possibles mesures per a la millora de la competitivitat........................................................................... 76Conclusions dels resultats obtinguts (part I)........................................................................................... 78PART II: EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ ECONÒMICA...................................................................80Un model per al procés de recuperació econòmica............................................................................... 82Resultats relatius a la internacionalització i les exportacions................................................................... 84Resultats relatius a la realització d’inversions......................................................................................... 86Resultats relatius al finançament i l’accés al crèdit................................................................................. 88Resultats relatius al creixement.............................................................................................................. 90Resultats relatius a l’ocupació................................................................................................................ 92Conclusions dels resultats obtinguts (part II).......................................................................................... 94Part III: Articles d’opinió sobre la competitivitat de la indústria catalanA..........96SECTOR DE L’AUTOMOCIÓAntoni Freixa Blanxart, SEAT............................................................................................................... 100Joan Sellés Mestres, Freudenberg Ibérica S.A..................................................................................... 104

SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓCarles Xavier Albà Cortijo, Istem-Grup Copcisa................................................................................... 108Jordi Payet Pérez, FCC....................................................................................................................... 112SECTOR DE L’EDUCACIÓPere Alavedra Ribot, Universitat Internacional de Catalunya................................................................. 118SECTOR ELÈCTRICJaume Baldé Muxí, Terasaki España S.A.U.......................................................................................... 122SECTOR DE L’ENERGIAJoaquim Calsina Gomis, Espacio Solar S.L......................................................................................... 128José Miguel Solans Nerín, Schneider Electric....................................................................................... 132SECTOR DE L’ENGINYERIAJosep Miquel Aced Villacampa, Grup Aced Enginyeria........................................................................ 138Xavier Ayneto, IDOM Ingenieria y Sistemas S.A................................................................................... 142Jeroni Farnós Marsal, Technip Iberia S.A............................................................................................. 146SECTOR FARMACÈUTICJosep Mª Bargalló Martori i Josep Mª González y Bosch, Laboratorios Menarini S.A........................... 150SECTOR MECÀNIC I DEL METALLOriol Guixà Arderiu, La Farga Group.................................................................................................... 156Jaume Martínez Aguiló, COMEXI Group Industries S.A.U.................................................................... 160Sergi Pastor Colldeforns, Technitoys Juguetes S.A.............................................................................. 164SECTOR DELS SERVEISGonzalo de Castro Alberó, TÜV Rheinland Group Spain...................................................................... 168Manuel Cermerón, Agbar.................................................................................................................... 174Joaquim Cohello, Applus..................................................................................................................... 180SECTOR TÈXTILVíctor Godes Díaz, SATI Grupo Textil S.A............................................................................................. 184SECTOR DE LES TICCarles Grau Lara, Microsoft Ibérica...................................................................................................... 188ANNEXOS....................................................................................................................................192Annex I: Relació de professionals enquestats...................................................................................... 194Annex II: Resultats quantitatius obtinguts a l’enquesta......................................................................... 200Annex III: Bibliografia........................................................................................................................... 202

PREFACIPREFACILa realització d’estudis d’avaluació de lacompetitivitat internacional és una pràcticaque s’ha anat consolidant en elspaïsos més desenvolupats al llarg delsdarrers anys 1 . L’objectiu d’aquests treballsés el d’intentar mesurar el nivell de competitivitatdels diferents països a partir de l’anàlisi i valoracióde nombroses variables i poder establir, així, unrànquing de la posició competitiva de cada un d’ellsdins del context internacional.De manera anàloga, l’estudi i avaluació del nivell decompetitivitat de la indústria catalana ha estat i ésobjecte d’un creixent interès i preocupació social acasa nostra. Efectivament, la capacitat de la nostraindústria per ser competitiva en els mercats internacionalsés vista pels diferents agents socioeconòmicsi la classe política del nostre país com un factorclau per al desenvolupament econòmic i social deCatalunya. Perquè sense una indústria competitivaen el context econòmic global, no podem pensar apoder continuar mantenint els actuals estàndards debenestar i qualitat de vida en el futur. D’aquí ve lagran importància que té actualment la indústria per al’economia de Catalunya.En aquestes anàlisis mancava fins fa poc la visió d’uncol·lectiu professional important, com és el dels EnginyersIndustrials de Catalunya (EIC), i més encaratenint en compte el fet que prop de dos terços dels1.Vegeu, a títol d’exemple, els dos treballs més exhaustius i rellevants en aquesta matèria, com són:FÒRUM ECONÒMIC MUNDIAL: The Global Competitiveness Report 2011-2012. Ginebra (Suïssa):Fòrum Econòmic Mundial, 2011.INSTITUTE FOR MANAGEMENT DEVELOPMENT: World Competitiveness Yearbook 2011. Lausana(Suïssa): Institute for Management Development, 2011.que treballen actualment a la indústria ostenten càrrecsdirectius. En aquest sentit, el present treball volaportar la visió d’aquest col·lectiu sobre la competitivitatde la nostra indústria i complementar, així, elsnombrosos estudis i treballs existents en relació ambaquesta matèria.En realitat, la preocupació dels EIC sobre les qüestionsreferents a la competitivitat de la indústria catalanaja es va fer palesa, de manera indirecta, en treballsanteriors, com va ser la publicació de diferentsmonografies relatives a la situació de les nostresinfraestructures, el tren d’alta velocitat, el sector del’automoció, el futur del sector energètic, el sector dela construcció, la seguretat en edificis, la situació del’aigua a casa nostra, les tendències en la gestió deresidus i, més recentment, sobre els sectors industrialsaeronàutic i de les TIC, entre d’altres.En aquest sentit, el col·lectiu dels Enginyers Industrialsde Catalunya -que també és sensible a l’interès ila preocupació generada per aquest tema- vol aportarla seva modesta contribució a l’anàlisi i valoracióde la competitivitat de la nostra indústria amb la presentpublicació, la qual porta per títol L’Observatoride la Competitivitat. Es tracta, de fet, de l’actualitzacióde les tres primeres edicions, presentades enanys anteriors, i pretén ser un instrument regular dereflexió i debat en la nostra societat sobre la situacióde la competitivitat de la indústria catalana.Els punts de vista dels enginyers industrials en relacióamb aquesta qüestió s’han recollit mitjançant unaenquesta adreçada a un nombrós grup d’enginyersi professionals, els quals ocupen càrrecs directius_15

L’Observatori de la Competitivitat 2011en empreses industrials i de serveis de Catalunya dediferents sectors, tant de grans companyies com depetites i mitjanes empreses (pimes).Com a novetat de l’edició d’enguany, hem de destacarel fet que l’enquesta ha estat elaborada mitjançantun formulari electrònic, la qual cosa ha permès unacompleta automatització dels processos d’enregistramenti tractament de les dades. D’altra banda, el treballde camp necessari per a la captació d’enquestats haestat dut a terme novament amb la col·laboració de lesdiferents seus dels Enginyers Industrials de Catalunya:la delegació del Vallès, la demaració de la CatalunyaCentral, la demarcació de Lleida, la demarcació de Gironai la demarcació de Tarragona. Hem d’agrair, pertant, l’ajuda i col·laboració rebuda dels companys icompanyes que treballen en aquestes demarcacions,fet que ha permès ampliar de manera significativa elnombre d’enquestes rebudes i, en conseqüència, larepresentativitat de la mostra enquestada.Les dades quantitatives obtingudes a les enquestesapareixen complementades al final del document ambaltres informacions, de caràcter qualitatiu, que es derivendels articles d’opinió d’una vintena d’enginyersindustrials i altres directius d’empresa.Pel que fa al contingut del present treball, en el resumexecutiu exposem, en primer lloc i de manera sintètica,quines són les conclusions més rellevants que esdesprenen del treball de camp realitzat entre l’àmpliamostra d’enginyers industrials i professionals enquestats.En segon lloc, en aquest mateix resum executiupresentem un seguit de propostes i recomanacions,aplicables tant al sector públic com privat, per tal demillorar el nivell de competitivitat de la indústria catalanaa curt, mitjà i llarg termini.A continuació, a la secció corresponent a la introducció,fem primer una breu descripció del context econòmic,polític i social actual, on una vegada més hem de destacarel difícil moment econòmic i financer viscut durant elpresent any. Seguidament, en aquesta mateixa secció,hem volgut destacar un cop més la importància que téla indústria com a motor de l’economia de Catalunya.I, finalment, per concloure la secció introductòria, femuna breu anàlisi comparativa de la competitivitat espanyolaen el context internacional, a partir de les dadesextretes dels dos treballs més rellevants i exhaustiusque hi ha sobre aquesta matèria citats abans a la nota1 de peu de pàgina.A la secció següent descrivim quins són els fonamentsmetodològics que hem fet servir per a l’elaboraciód’aquest treball, en la qual fem primer una revisiódels principals models de competitivitat existents.Seguidament expliquem quin és el model conceptualutilitzat en aquest treball per analitzar i valorar elsfactors de competitivitat considerats, el qual s’inspiraprecisament en els dos models de referència esmentatsabans. Per últim, acabem aquesta secció fentuna descripció detallada de la metodologia específicautilitzada per a la realització del present treball.Després, una bona part del document està dedicadaa presentar els resultats obtinguts a l’enquesta sobrecompetitivitat enviada al grup d’enginyers industrialsi professionals que han participat en aquest estudi.En aquest apartat fem una valoració dels diferentsfactors de competitivitat de la indústria catalanaconsiderats a l’enquesta, desglossats en dos gransgrups. D’una banda, es tenen en compte els factorsde l’entorn propis de Catalunya, que juguen de maneradeterminant a favor o en contra de la competitivitatde la nostra indústria des d’un punt de vistamacroeconòmic; i, d’altra banda, els factors internsde les empreses o dels seus propis sectors, que incideixenigualment sobre la competitivitat des d’unpunt de vista microeconòmic.D’entre els factors propis de competitivitat de Catalunyacom a regió, analitzem i valorem les infraestructures,la legislació i normativa vigent, el règimfiscal, el sistema financer, el mercat de treball i el sistemaeducatiu, entre d’altres. Com a factors internsde competitivitat propis de les empreses o dels seusrespectius sectors considerem els costos, la formaciói qualificació de la mà d’obra, el nivell de productivitat,l’esforç en matèria de recerca, desenvolupamenti innovació (R+D+I), la capacitat exportadora,la capacitat emprenedora, l’organització interna i lacultura organitzativa, entre altres variables. Aquestaprimera part es complementa amb la valoració d’unseguit de propostes i mesures per a la millora de lacompetitivitat de la indústria catalana realitzada pelgrup d’enginyers i professionals enquestats.A la segona part del document dediquem un capítolsencer a exposar un possible model per a larecuperació econòmica. Segons aquest model, larecuperació de la crisi actual requereix incidir en diversosaspectes de l’economia, com ara les facilitatsde finançament i l’accés al crèdit per part de les_16

PREFACIempreses, la realització d’inversions per a la millorade la capacitat productiva, l’orientació cap a la internacionalitzacióde les operacions i les exportacionscap a països en creixement, entre d’altres. Nomésd’aquesta manera serà possible entrar en un cerclevirtuós de creixement econòmic, que al seu tornpermeti generar ocupació i reduir així l’elevada taxad’atur que patim en aquests moments.En aquest sentit, confiem que aquesta iniciativa serveixiper tenir un millor coneixement de la indústria iels serveis localitzats a Catalunya, i que alhora permetiendegar iniciatives que contribueixin a elevar-neel nivell de competitivitat. Aquesta és la intenció ambla qual ha estat elaborada.Per concloure aquest pròleg, només ens resta dirvosque desitgem que el contingut d’aquesta publicaciósigui útil i resulti del vostre interès.Així doncs, en aquesta segona part presentem unmodel que incorpora un conjunt de factors necessarisper a la recuperació econòmica (finançament,accés al crèdit, inversions, exportacions, creixementi ocupació), els quals han estat objecte d’una valoracióqualitativa a l’enquesta per part dels enginyersi professionals enquestats. Per últim, el capítolconclou amb un resum sintètic de les perspectivesd’evolució a curt i mitjà termini d’aquests factors pera la recuperació econòmica.Aquesta publicació es completa, a la tercera part,amb un conjunt d’articles d’opinió d’enginyers industrialsi altres professionals que ocupen càrrecs deresponsabilitat en empreses industrials i de serveisde diferents sectors, els quals presenten de maneraqualitativa quina és la seva visió particular sobrela competitivitat de la indústria catalana. La visió directad’aquest grup de professionals, observadors iactors privilegiats de l’evolució de la competitivitat dela nostra indústria, com a alts càrrecs directius quesón, ens sembla una de les aportacions principalsdel present treball.Per acabar, els dos annexos finals aporten algunesdades complementàries. L’annex I mostra la relaciód’enginyers industrials i altres professionals que hanparticipat a l’enquesta, mentre a l’annex II es presentenels resultats quantitatius obtinguts a l’enquestade manera numèrica i amb més nivell de detall.En definitiva, esperem que aquest treball aporti unamica més de llum sobre les fortaleses del sistemaproductiu català i que, alhora, alerti sobre algunes deles seves febleses i mancances, per tal que el sectorpúblic i el sector privat puguin articular un seguit demesures correctives orientades a la millora del seunivell de competitivitat._17

L’Observatori de la Competitivitat 2011RESUM EXECUTIU

L’Observatori de la Competitivitat 2011Visió general del presentUn any més, un dels resultats més significatiusde l’enquesta duta a terme entre un ampli grupd’enginyers industrials i professionals que ostentencàrrecs directius en empreses industrials i de serveisde Catalunya, és que la visió que tenen sobre la competitivitatde la indústria catalana és més optimista delque acostumen a presentar sovint els mitjans de comunicacióo alguns índexs comparatius internacionalsrealitzats respecte a aquesta qüestió.En efecte, a la pregunta: “Com valora el nivell de competitivitatde la indústria catalana, en general, i la delseu sector, en particular?”, el gruix dels enginyers iprofessionals enquestats han contestat dient que situenla competitivitat de la indústria catalana entre unnivell mitjà i un nivell alt, parlant en termes generals,mentre que pel que fa al nivell de competitivitat delseu sector, en particular, existeix una valoració encaramés positiva.Els resultats obtinguts en el segon cas, però, convématisar-los, ja que depenen estretament del sectorindustrial de què es tracti. Així, per exemple, entre elssectors analitzats hi ha la percepció que la competitivitatdels sectors químic-plàstics-farmacèutic, energia– aigua - medi ambient, alimentació, paper - artsgràfiques i tèxtil-confecció se situa en un nivell alt. Perla seva banda, la competitivitat dels sectors elèctricelectrònic-TICi de serveis a les empreses se situa enun nivell mitjà-alt. En canvi, la competitivitat dels sectorsautomoció-transports, metall-maquinària, enginyeriesi construcció se situa en un nivell mitjà.Principals reptes de cara al futurA la pregunta: “Quins són els principals reptes de caraal futur que té plantejats actualment la vostra empresa?”,predominen les respostes de caire economicofinancer(consolidar la situació economicofinancera,reduir costos, etc.) i les referents al desenvolupamentempresarial (guanyar quota de mercat, intensificar elprocés d’internacionalització, i potenciar les activitatsd’R+D i innovació), entre d’altres.Curiosament, i contràriament al que podria semblarlògic en un moment de crisi com l’actual,l’opció referent a l’ajust de l’estructura de personalno figura com a opció prioritària en lesempreses dels enquestats, la qual cosa posa demanifest la seva intenció de mantenir la plantillai, per tant, de no destruir ocupació en la mesuradel possible.Influència dels factors d’entornEntre els diferents factors d’entorn que tenen una importànciamés gran per a la competitivitat de la indústriaa Catalunya, enguany els enginyers i professionalsenquestats han destacat especialment els següents,per aquest ordre, entre d’altres:El sistema financerEl sistema educatiuLa legislació laboralLes infraestructures de telecomunicacionsLes infraestructures de transportAnem a pams. En primer lloc destaca, per la sevainfluència determinant sobre l’economia, la situacióactual del sistema financer a tot l’Estat espanyol. Lesnecessitats de capitalització i equilibri financer de labanca, i en particular de les caixes d’estalvis, com aconseqüència del seu elevat endeutament en la dècadapassada, han donat lloc a serioses restriccionsal finançament i l’accés al crèdit per part de les empreses.Aquest efecte, unit sovint a la morositat dela clientela, ha generat dificultats econòmiques enmoltes empreses, fet que ha limitat les seves possibilitatsde creixement o bé ha posat en qüestió la sevacontinuïtat, en el pitjor dels casos. Així, les empresess’han vist obligades, un any més, a treballar de valenten la gestió de les seves finances, i és previsible queaquesta situació es mantingui mentre no millori la situacióeconòmica general.En segon lloc, ha estat destacada la situació del nostresistema educatiu. En efecte, la qualitat d’aquest sistemaconstitueix un pilar bàsic per assegurar un bon nivellde formació i qualificació de les persones en el momentd’entrar en el mercat de treball. La visió negativa delsenginyers i professionals enquestats sobre aquest temaes fa palesa en la percepció d’un sistema educatiu derelatiu baix nivell, sobretot pel que fa a l’ensenyamentsecundari. Aquest fet queda corroborat pels resultatsde diversos estudis realitzats en l’àmbit català, espanyoli europeu. Aquests treballs alerten de la preocupantsituació generada pels negatius indicadors en matèriade lectura, la baixa taxa de graduació -com a conseqüènciade l’abandonament prematur dels estudis secundaris-i l’elevat grau de fracàs escolar, entre altresaspectes deficitaris._20

RESUM EXECUTIUQuant a la legislació laboral, la percepció que tenen elsenginyers i professionals enquestats és que no proporcionala flexibilitat necessària perquè les empresespuguin ser més competitives en l’actual context de crisieconòmica i financera. Alguns aspectes que s’hi relacionentenen a veure, per exemple, amb la insuficient flexibilitatque hi ha per a la contractació i l’acomiadament,a més dels termes establerts en els respectius conveniscol·lectius sectorials. Les successives reformes laboralspromogudes els anys 2010 i 2011 pel Govern central,de manera unilateral, no han resolt aquests problemes,segons els experts en aquesta matèria, perquè no haestat fruit d’un acord consensuat entre els diferentsagents socials.D’altra banda, les telecomunicacions han estat un altredels factors de competitivitat destacats pel col·lectiud’enginyers dins del capítol corresponent a les infraestructures.En efecte, en la present edició destaquemnovament l’important rol assignat a les infraestructuresde telecomunicacions per a la competitivitat de la nostraindústria, gràcies a la seva contribució en la reducciódels costos, la millora de l’eficiència i l’augment de laproductivitat empresarial. El desplegament de les xarxesde fibra òptica i de xarxes de telefonia mòbil de grancapacitat han avançat a bon ritme, però cal realitzar encaraun important esforç inversor per tal d’equilibrar ladisponibilitat d’aquest tipus d’infraestructures en tot elterritori català.A banda d’això, les infraestructures de transporthan estat assenyalades com un altre factor decompetitivitat fonamental. En aquest sentit, caldestacar els dèficits en infraestructures de transportexistents, ja sigui en les xarxes viàries, en les ferroviàries,les marítimes o les aeroportuàries, com aconseqüència d’una insuficient inversió de l’Estat aCatalunya els darrers anys. Si bé hem avançat forçadarrerament en grans infraestructures (arribada del’AVE a Barcelona, construcció de la terminal T1 del’aeroport, etc.), resta molta feina per fer encara enaquesta matèria (trens de rodalies, corredor del Mediterrani,desdoblament de l’eix transversal, quartcinturó, vies de connexió amb alt volum de trànsit,connexions portuàries, etc.). El seguiment de lesinversions realitzades per l’Estat en aquest apartati l’exigència del compliment de les inversions pressupostades,són actuacions del tot necessàries perassegurar que la nostra indústria no perdi competitivitata causa de l’existència d’infraestructures detransport deficitàries.Influència dels factors internsA més dels factors d’entorn descrits abans, hem analitzattambé la influència que tenen els factors interns ales empreses i els propis del seu sector sobre la competitivitatde la indústria a Catalunya. En aquest cas,els enginyers i professionals enquestats han destacat,per la seva importància, la següent llista de factors,per aquest ordre, entre d’altres:La productivitatLa formació i qualificació de la mà d’obraLa capacitat emprenedora i de lideratgeLa cultura i els valors organitzatiusL’organització interna i la gestió dels processosTot seguit passem a comentar els trets més rellevantsde cadascun d’aquests factors i de com influeix la sevasituació actual a Catalunya sobre la competitivitat dela nostra indústria. En primer lloc, destaca la productivitatempresarial com a factor més determinant de lacompetitivitat de la indústria catalana. Amb referènciaa aquest tema, la visió dels enginyers és que la taxade productivitat actual de l’empresa catalana és moderada,en termes generals, i que convé millorar-la pertal de mantenir el nostre nivell de competitivitat en elfutur. Això és particularment important en el cas de lespimes, les quals sembla que presenten uns nivells deproductivitat inferiors als assolits per les grans empreses,considerades també globalment.Per la seva banda, la formació i qualificació de la màd’obra constitueix un altre aspecte clau per assegurari mantenir la posició competitiva en els mercats internacionals.L’experiència demostra que les empresesque disposen d’una força laboral amb uns elevats nivellsde formació i qualificació realitzen la seva feinamillor i de manera més productiva. En aquest cas, elsenginyers enquestats alerten que ens convé avançarencara en aquestes matèries.A més d’aquests dos factors, un tercer element quedetermina la competitivitat de la nostra indústria és elque fa referència a la capacitat emprenedora i de lideratgedels seus directius. Com és sabut, Catalunya hadestacat històricament per l’esperit emprenedor delsseus empresaris i pel dinamisme de les seves empreses,tant en els mercats interiors com en els exteriors.Però actualment ens trobem en un moment delicat,en què caldrà continuar mantenint aquesta capacitatemprenedora, la qual ha decaigut aparentment durantels darrers anys. En aquest sentit, diverses entitats pú-_21

L’Observatori de la Competitivitat 2011bliques i privades han endegat des de fa temps iniciativesorientades a promoure i fomentar l’emprenedoriaen la nostra societat, en particular entre els joves i elsestudiants que acaben les seves carreres, però tambéentre professionals sèniors que ja compten ambexperiència en el món de l’empresa. Els EnginyersIndustrials de Catalunya volen contribuir també aaquesta missió per mitjà del seu servei Enginova, elqual té com a objectiu promoure l’esperit emprenedorentre el col·lectiu dels enginyers industrials.D’altra banda, la cultura i els valors organitzatius entesoscom el conjunt de normes, valors i actituds al side les empreses ha estat assenyalat també com unvector important de competitivitat per part dels enginyersenquestats. Entre els aspectes culturals que hanmerescut una millor valoració hi trobem el lideratge ila capacitat emprenedora, entre d’altres, com a tretscaracterístics, els quals continuen, de fet, la manerade fer tradicional de la indústria catalana. Per contra,també s’han posat de relleu alguns aspectes que calmillorar, com és el cas de la motivació del personal i laseva implicació amb l’empresa, així com la comunicacióinterna i la cooperació entre departaments, per laseva forta incidència sobre la productivitat i, de retruc,sobre la competitivitat empresarial.Per últim, l’organització interna i la gestió dels processoshan estat assenyalats com un altre factor importantde competitivitat per a la indústria de Catalunya.En efecte, la manera com s’organitzen i disposen elsrecursos humans i materials a les empreses té un impactede primera magnitud sobre els seus resultats i,per tant, en l’assoliment dels objectius que aquestess’hagin fixat, tant de tipus econòmic com no econòmic.Igualment, de la manera amb què s’administrin aquestsrecursos i es gestionin els seus processos interns, endependrà en bona mesura la seva eficiència i productivitat.Això resulta determinant per a la seva competitivitaten el mercat.Propostes i recomanacionsEls resultats exposats en els apartats anteriors fanpalesa la necessitat d’instrumentar plans d’acció concrets,tant per part del sector públic com del sectorprivat, que vagin orientats a la millora de la competitivitatde la indústria localitzada a Catalunya en elspropers anys i que permetin fer realitat la visió optimistamanifestada pel col·lectiu d’enginyers industrialsesmentada abans.Exigir un major esforç al sistema financerL’actual situació de crisi econòmica planteja seriosesdificultats a les empreses com a conseqüència de lacontracció de la demanda, l’augment de la morositati la restricció de crèdit de les entitats financeres, entrealtres factors.Alhora, aquestes entitats financeres pateixen tambéels efectes de la crisi econòmica arran de l’enormequantitat de préstecs immobiliaris i al consum conceditsels darrers anys, així com per l’endeutamentextern assumit amb entitats de l’exterior. Per aquestsmotius, les circumstàncies de la conjuntura actual lesobliga a extremar la cautela a l’hora de facilitar nouspréstecs a empreses i famílies.Però el desenvolupament normal de l’activitat empresarialrequereix, avui més que mai, poder accedir ales fonts de finançament amb una gran disponibilitati agilitat, per la qual cosa les entitats financeres assumeixenun rol cabdal en aquests moments per sortirde la crisi. Per tant, i tenint en compte els fons públicsaportats per l’Estat per donar suport al sectorfinancer, entenem que és exigible un major esforç alsagents d’aquest sector per tal de no restringir el crèdita les empreses, i en especial a les de caràcter industrialque presentin projectes d’empresa raonables ilínies de desenvolupament versemblants.D’altra banda, ens trobem en un moment delicat, en elqual es fa força evident la crisi de confiança entre elspropis operadors del sistema financer, que caldrà superaramb una forta supervisió de les entitats reguladoresi amb mesures de racionalització del mapa financerespanyol i català, que ja s’han posat en marxa, per tald’assegurar-ne la solvència i la viabilitat, entre d’altres.Millorar la qualitat del sistema educatiuCom és sabut, el sistema educatiu condiciona d’unamanera determinant la qualitat del factor humà d’unpaís en un moment determinat. Aquesta afirmació ésextensible a tots els nivells educatius: educació primària,secundària, universitària i formació professional.El bon funcionament d’aquest sistema, per tant, és unacondició indispensable per poder oferir personal preparati qualificat en el mercat laboral.Les deficiències del sistema educatiu han estat darreramentun tema de candent actualitat a Catalunyai també a la resta d’Espanya. Tenint en compte la_22

L’Observatori de la Competitivitat 2011Per fer front a aquesta situació, està clar que caldranimportants inversions del sector públic a Catalunya enels propers anys, tant per part de l’Administració catalana,com per part de l’Administració de l’Estat, quepermetin situar-nos en un nivell competitiu equivalenta la resta de regions i països del nostre entorn. Enl’actualitat, però, aquestes inversions es veuen amenaçadesper les retallades pressupostàries a fi i efectede reduir el dèficit públic, tant del Govern de l’Estatcom de la Generalitat de Catalunya.Des de les diferents institucions de la societat civil caldràestar atents i fer un seguiment periòdic, any rereany, del compliment estricte del grau d’execució deles inversions públiques previstes, per tal d’assegurarque efectivament es corregeixin els dèficits existentsen infraestructures durant els propers anys.D’altra banda, cal incidir en la rellevància que aquestesinfraestructures siguin gestionades des del propiterritori, com és el cas de la gestió aeroportuària, ones reclama una major representació de les institucionscatalanes en els seus òrgans de gestió. També enaquest cas caldrà vigilar, per exemple, que el procésde privatització de l’aeroport del Prat endegat perAena vagi en aquesta direcció.Augmentar la productivitatActualment, es parla força de la productivitat, delsnostres moderats índexs de productivitat amb relacióa altres països occidentals més desenvolupats, i decom la productivitat afecta la renda disponible per càpitai el nivell de vida dels ciutadans. En aquest sentit,podem dir que la productivitat de la nostra indústriano és dolenta, en el seu conjunt, però que resta moltcamí per fer en aquesta matèria, especialment en elcas de les pimes.El tractament d’aquest terme és delicat, ja que tocaaspectes “sensibles” dins de l’empresa, com podenser el rendiment, la motivació i la implicació del personal,entre d’altres. Per tant, cal comunicar bé i enpositiu el concepte de productivitat a qui pertoqui, afi que no s’interpreti de manera negativa (no es tractanomés de “cronometrar” i “collar” més el personal).És necessari fer-lo entendre com un procés de milloracontínua, el qual té com a objectiu la superació de lespròpies ineficiències, i que pot ser tant beneficiosa pera l’empresa com per als empleats. Només les organitzacionscompetitives tenen futur!Estem, doncs, en un moment en què cal plantejarobertament un debat sobre la productivitat al nostrepaís, que ens permeti anar més enllà i tenir una entesad’interessos entre organitzacions de treballadors i organitzacionsempresarials. Per això caldrà arribar a unconsens entre els agents socials, per tal d’implantarun seguit de mesures que permetin incrementar laproductivitat i la flexibilitat amb què operen les nostresempreses.Millorar la qualificació i formacióde la mà d’obraUn altre dels aspectes que els enginyers i professionalsenquestats han posat de manifest és el fet que aCatalunya hi ha -parlant sempre en termes generalsunamanca d’adequació i de qualificació del personala les necessitats de les empreses en els nivellsintermedis i els nivells més baixos. Sovint hi podemtrobar situacions de persones que tenen una sobrequalificacióo, al contrari, persones que presenten unainfraqualificació pel lloc de treball que ocupen.Això és degut a la gran dificultat per trobar personalamb el perfil adequat als llocs de treball que s’han decobrir, la qual cosa es tradueix habitualment en unacausa de baixa motivació i rendiment laboral, a mésd’una elevada rotació en els llocs de treball.A banda d’aquestes dificultats, és necessari parlartambé dels dèficits de formació que hi ha en determinadesàrees, com és el cas del coneixement delsidiomes -particularment de l’anglès- i de l’ús de lestecnologies de la informació, que a poc a poc s’estansuperant.En aquest sentit, és necessari que les empreses facinesforços i posin de la seva part els mitjans i eltemps necessaris per formar el seu personal en aquellesàrees on es detectin mancances de formació.Paral·lelament, calen accions des del sector públicper tal d’incidir sobre el sistema educatiu i fer front alsdesequilibris entre oferta i demanda existents avui diaen el mercat laboral, tal com ja hem comentat abans._24

RESUM EXECUTIUEl procés de recuperació econòmicaCom a tema monogràfic de l’edició d’enguany dediquemun capítol sencer, a la segona part del document,a exposar un possible model per a la recuperacióeconòmica. Segons aquest model, larecuperació de la crisi actual requereix incidir en diversosaspectes de l’economia, com ara les facilitatsde finançament i l’accés al crèdit per part de les empreses,la realització d’inversions per a la millora de laseva capacitat productiva, l’orientació cap a la internacionalitzacióde les seves operacions i les exportacionscap a països en creixement, entre d’altres.Només d’aquesta manera serà possible entrar en uncercle virtuós de creixement econòmic que, alhora,permeti generar ocupació i reduir així l’elevada taxad’atur que patim en aquests moments.En aquest sentit hem plantejat diverses qüestionsals enginyers i professionals referents a l’evolució enles seves respectives empreses de les diferents variablesdefinides en el model de recuperació econòmicaesmentat. Tot seguit presentem les principalsconclusions que es deriven dels resultats obtinguts.Amb referència a les exportacions, la majoria delsenginyers enquestats han indicat que les seves empresessón exportadores i que la Unió Europea ésl’àrea geogràfica més important a la qual s’adrecenles seves exportacions. De cara al futur, més de dosterços dels enquestats creuen que les exportacionsde les seves empreses augmentaran a curt i mitjàtermini, i prop d’un terç que es mantindran.Quant a les inversions, un 60% dels professionalsenquestats han contestat que la seva empresa harealitzat inversions significatives durant l’any 2011 ique els objectius més importants d’aquestes inversionshan estat el desenvolupament de productes,la potenciació de les vendes i l’augment de la capacitatproductiva. De cara al futur, prop de la meitatdels enquestats creuen que les inversions de les sevesempreses es mantindran en els propers anys, ifins a un terç que augmentaran.Pel que fa al creixement de les empreses, els resultatsde l’enquesta no han estat concloents, perquè unameitat dels professionals enquestats han indicat que laseva empresa es troba actualment en fase de creixementi l’altra meitat que no. De cara al futur, predominala percepció que la taxa de creixement de les sevesrespectives empreses augmentarà. Però també hi haun percentatge significatiu que creu que el seu creixementes mantindrà.Per últim, en ocupació, més de la meitat dels enginyersenquestats han manifestat que les seves empreses hancontractat nou personal durant l’any 2011. De cara alfutur, quasi la meitat d’ells creu que la seva empresamantindrà la plantilla a curt i mitjà termini, i prop d’unterç, fins i tot, que augmentarà.Els resultats obtinguts a l’enquesta referents a les perspectivesde recuperació econòmica ofereixen, per tant,una visió globalment optimista, malgrat la situació decrisi econòmica en què ens trobem. En efecte, aquestavisió positiva és particularment destacable pel quefa a l’evolució de les exportacions i el creixement deles seves empreses, i també resulta positiva -encaraque de manera més moderada- quan es refereixen al’evolució futura de les inversions i l’ocupació. La notanegativa a aquest panorama la posen les dificultats enel finançament i l’accés al crèdit, segons la percepciódels enquestats, la qual cosa constituirà molt probablementel fre més important al procés de recuperacióeconòmica del nostre país.Aquests resultats, com es pot veure, en definitiva,mostren una visió optimista del col·lectiu d’enginyersde cara al futur en el moment de realitzar l’enquesta(mitjans del 2011). Val a dir, però, que aquesta visiópodria variar sensiblement en els propers mesos depenentde com evolucioni la situació econòmica internacional,que en el moment de redactar aquesteslínies està marcada per un estancament generalitzatdel creixement dels països occidentals, una enormevolatilitat dels mercats financers i un munt d’incertesesque planen encara sobre el futur de la zona euro.Si ens referim al finançament i l’accés al crèdit, mésd’un 40% dels enginyers enquestats han manifestatque les seves empreses han experimentat dificultatsen aquest sentit. De cara al futur, més dela meitat d’ells creuen que aquestes dificultats esmantindran a curt i mitjà termini, i prop d’un terçque augmentaran._25

L’Observatori de la Competitivitat 2011INTRODUCCIÓ_26

RESUM EXECUTIU_27

L’Observatori de la Competitivitat 2011Evolució delcontext durantl’any 2011Un any més, l’activitat econòmica i empresarials’ha vist fortament afectada perla crisi financera iniciada l’any 2008. Enefecte, la situació en què ens trobem immersosha presentat durant l’any 2011 un quadre particularmentdifícil per a tots els agents socioeconòmicsi, en particular, per a les empreses.Aquesta situació s’ha vist agreujada encara mésa conseqüència dels moviments especulatiusexistents en els mercats i els constants atacs aldeute sobirà dels països perifèrics de l’eurozona.Aquestes circumstàncies adverses han fet necessàriessuccessives operacions de rescat, entreels anys 2010 i 2011, de països en dificultats,com Grècia, Irlanda i Portugal, d’una banda, ihan posat també en greu risc el deute de païsosmés grans, com Espanya i Itàlia, d’una altra.En aquest context volàtil i desfavorable, el problemamés greu al qual ens enfrontem continuaessent l’elevat nivell d’atur, el qual ha assolittaxes per sobre del 20%, en el cas d’Espanya, ientorn del 18%, en el cas de Catalunya (figura 1).Això significa que gairebé una de cada cinc personesen disposició de treballar es troba sensefeina en aquests moments a casa nostra. Aquestfet comporta un greu problema social per a lespersones que es troben en aquesta situació, aixícom per a les arques de l’Estat, que han de cobrirel seu corresponent subsidi d’atur mentredurin les prestacions.25,00%20,00 %15,00 %Fig. 1. Evoluciótrimestral de la taxad’atur a Catalunyai Espanya (Font:Elaboració pròpia apartir de dades del’Idescat i de l’INE).10,00%5,00%0,00 %2006 2007 2008 2009 2010 2011CatalunyaEspanya_28

INTRODUCCIÓ6,0 %4,0 %2,0 %Fig. 2. Evoluciótrimestral delPIB a Catalunyai Espanya (Font:Elaboració pròpiaa partir de dadesde l’Idescat i del’INE).0,0 %2006 2007 2008 2009 2010 2011-2,0%-4,0%-6,0%CatalunyaEspanyaAquest problema resulta encara més preocupant enel context actual, en què l’economia no creix proucom per tornar a generar ocupació neta en els diferentssectors econòmics. Per tant, no podem esperarque aquesta situació es resolgui a curt termini.En relació amb aquesta qüestió, les recents reformeslaborals promogudes pel Govern central durantels anys 2010 i 2011, tot i ser del tot necessàries, nohan satisfet cap dels agents econòmics i socials, jaque no han estat fruit d’un acord i consens entreells. Segons els experts, aquestes reformes no resolenels principals problemes de la legislació laboralactual, com són la dualitat del mercat de treball, entretreballadors amb contracte fix i treballadors ambcontracte temporal, l’objectivació dels criteris per al’acomiadament, en cas que l’empresa pateixi dificultatseconòmiques, i la resolució de les qüestionsrelatives a la negociació col·lectiva, entre d’altres.Caldrà veure, doncs, quin serà l’impacte d’aquestesnoves legislacions sobre el mercat laboral i comprovarsi, finalment, resulten operatives o no per a lesempreses perquè puguin ajustar les seves plantillessegons les seves necessitats.L’evolució d’alguns indicadors macroeconòmics,com és el cas del PIB, sembla que mostra una tendènciacap a l’estancament al llarg de l’any 2011,després de presentar uns clars signes de recuperaciódurant els anys 2009 i 2010, com es pot apreciara la figura 2.En aquest sentit, les previsions de creixement del’economia catalana per a enguany se situen propde l’1%, una taxa de creixement molt feble, senseque s’observi cap tendència clara de millora a curttermini. Sembla, doncs, que ens endinsem versuna etapa de baix creixement, en la qual el procésde recuperació econòmica serà lent i, presumiblement,trigarà anys a fer-se realitat.Tot i aquestes dificultats, la indústria és el sectoreconòmic que ha experimentat una evolució mésfavorable després del període de recessió econòmicacomentat, tal com es pot observar a la figura3. En efecte, el sector industrial va presentar unaevolució positiva molt notable l’any 2009, i va recuperarel camí del creixement durant l’any 2010, tot ique amb alts i baixos.Aquest fet contrasta amb la davallada i posteriorrecuperació de l’activitat al sector serveis, peròencara resulta molt més visible amb la caigudaen picat de l’activitat del sector de la construcció_29

L’Observatori de la Competitivitat 201110,0%5,0 %0,0 %2006 2007 2008 2009 2010 2011Fig. 3. Evoluciótrimestral del PIB aCatalunya per sectorseconòmics (Font:Elaboració pròpia apartir de dades del’Idescat).-5,0 %-10,0%-15,0 %-20,0 %Agricultura Indústria Construcció Serveisdurant els darrers anys. Per tant, ens trobem enun moment en què la lleu recuperació econòmicaprové essencialment de l’activitat industrial i, mésrecentment, també del sector serveis.Aquesta activitat s’ha vist alimentada no tant perla demanda interna, que ha estat feble fins ara,sinó per la demanda externa i les exportacions,les quals han mantingut un ritme sostingut al llargde tot l’any 2010 i bona part del 2011, com es potcomprovar a la figura 4. Durant el primer semestred’enguany, les exportacions catalanes van arribara uns 27.000 milions d’euros, amb un creixementde gairebé el 17%. Per aquest motiu les exportacionssón, juntament amb el turisme, el principalmotor per a la recuperació de la crisi a casa nostraen aquests moments.No obstant això, caldrà fer un seguiment de la sevaevolució en els propers mesos arran de l’aturada,a mitjans d’any, de les economies d’Alemanya iFrança, principals països destinataris de les nostresexportacions, la qual cosa amenaça la progressióde les vendes a l’exterior a curt i mitjàtermini.En el context europeu, l’any 2011 ha estat una altravegada força mogut pel que fa a l’evolució del’economia i, més concretament, als atacs especulatiusque han tingut lloc contra la zona euroi la seva moneda. Com és sabut, aquests atacstenen el seu origen en els temors que inspiren leselevades taxes de dèficit i d’endeutament públicsque presenten diversos estats membres, i en particularels anomenats països perifèrics (figura 5).Això ha fet necessària la intervenció de les autoritatsde la Unió Europea en successius plans de rescatdels països més afectats, en els quals han participatel Banc Central Europeu (BCE) i el Fons MonetariInternacional (FMI). Primer va ser el cas de Grècia, elmes de maig del 2010; després va venir la intervenciód’Irlanda, el mes de novembre del mateix any; i mésrecentment el salvament de Portugal, el mes de maigdel 2011.Per aquest motiu, les autoritats europees han forçatla implantació de plans d’ajust fiscal i pressupostarisevers a tots els països de la zona euro, peròen especial en aquells països amb un major nivelld’endeutament i situació econòmica més delicada,com han estat els casos de Grècia, Portugal i Irlanda,en primer lloc; i d’Espanya i Itàlia, en segon terme. Aaquestes mesures d’abast nacional s’hi han afegit altresde caràcter estructural, com han estat les provesde solvència de la banca europea.Tot i aquestes mesures, els atacs especulatius hancontinuat amb força, encara que amb alts i baixos,durant tot l’any 2011. Aquests atacs s’han concentratsobretot en el deute sobirà espanyol i italià, laqual cosa ha fet necessària la intervenció del BCEdiverses vegades amb la compra de bons d’ambdóspaïsos.En el cas d’Espanya, a les mesures del pla d’ajustestablertes l’any 2010 -com ara la retallada de lesinversions públiques en infraestructures, la reta-_30

INTRODUCCIÓ25,0%20,0 %15,0 %10,0 %5,0 %0,0 %-5,0 %2006 2007 2008 2009 2010 2011-10,0 %-15,0 %-20,0 %-25,0 %-30,0 %Fig. 4. Evolució trimestral de les exportacions de productes industrials de Catalunya (Font: Elaboraciópròpia a partir de dades de l’Idescat).Deute pressupostariFig. 5. Dades del dèficit públic i el deute pressupostari dels països de la Unió Europa i de Catalunya l’any2010, en % del PIB. Les dades de Catalunya s’han d’interpretar dins del context de l’economia espanyola(Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Comissió Europea i del Banc d’Espanya).llada del sou dels funcionaris, la congelació de lespensions i els estalvis en les despeses corrents,com a més destacades-, s’hi han sumat d’altres durantl’any 2011 -és el cas de l’elevació de l’edat de jubilacióals 67 anys, la reforma de la legislació laboral, laintroducció d’una clàusula en la Constitució per limitarper llei el dèficit públic, etc.- per tal de respondre a lesexigències de les autoritats europees i aportar, al mateixtemps, confiança als mercats financers.Tot això ha generat una important onada de contestaciósocial, com a conseqüència de les retallades delsector públic en àrees sensibles -com és el cas de lasanitat, l’educació i les pensions- i, alhora, ha encetatun intens debat sobre el futur i la sostenibilitat de l’estatdel benestar._31

L’Observatori de la Competitivitat 2011Importància dela indústriaPer a l’economiade CatalunyaTots sabem que Catalunya compta amb una llargatradició industrial, la qual va tenir el seu origenen el sorgiment de la Revolució Industrial aEuropa a final del segle XVIII, gairebé en paral·lel ambels països capdavanters en el seu desenvolupament,particularment del Regne Unit.Va ser en aquell moment quan es van assentar les basesmaterials i culturals per a aquesta revolució, la qualva donar lloc a un període de fort creixement econòmic,demogràfic i social dels països que van iniciar el procésd’industrialització. Catalunya es va sumar a aquest movimentja des del primer moment, quan es va aplicar demanera progressiva la força del vapor a la mecanitzaciódels processos productius de la indústria.Segons els historiadors, el desenvolupament industrialde Catalunya va adoptar el model de les anomenadesregions protoindustrials, és a dir, regions amb un procésde creixement de base preindustrial, dominadesinicialment pel sector tèxtil i estructurades al voltant d’unnombrós grup de petites i mitjanes empreses. La sevaactivitat va generar processos de difusió econòmica itecnològica, tant de caràcter vertical com horitzontal,propiciant la creació d’altres sectors de producció debéns de consum, molts d’ells associats a la construcciód’habitatges i al parament de la llar.D’una concentració de les activitats, durant el segle XIX,bàsicament en el sector tèxtil del cotó i de la llana, primeren la filatura i després en els teixits, posteriormentes va ampliar el seu ventall amb el desenvolupamentdels sectors metal·lúrgic, químic, elèctric, de materialsde construcció i la mineria, entre d’altres, des de finalsdel segle XIX a ben entrat el segle XX.Aquest procés de creixement i desenvolupament industrialva continuar al llarg del segle XX, a excepciód’una forta davallada entre els anys 1930 i 1955, coma conseqüència de les difícils circumstàncies polítiquesdel moment, així com entre mitjan dels anys 70 i 80,arran de la crisi econòmica que va afectar la major partd’Europa occidental.Des de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea,l’any 1986, la indústria espanyola, i per extensió la catalana,va haver de fer front i adaptar-se a un contextde més competència exterior que, juntament amb elprocés de globalització de l’economia i el procés d’UnióMonetària europea, han completat en les dues darreresdècades i mitja un canvi d’escenari en què han d’operartots els agents econòmics, entre els quals també la nostraindústria.En aquest darrer període s’han produït canvis importantsen l’estructura de la indústria catalana i també enla d’altres activitats complementàries, com els anomenatsserveis de suport a la producció. El primer canviha consistit en l’augment de la producció de béns intermedisen relació amb la producció de béns finals de_32

INTRODUCCIÓconsum, els quals havien estat tradicionalment la sevaactivitat principal. A més d’això, cal assenyalar tambéque durant aquest temps els mercats exteriors han anatabsorbint la producció de la indústria catalana de maneraprogressiva, en detriment de la demanda provinentde la resta de l’Estat espanyol, que fins aleshores haviaestat majoritària. I, per últim, el creixent desenvolupamentde les empreses de serveis de suport a la producció,com a conseqüència de la reestructuració de lesempreses industrials, juntament amb una major especialitzacióde les activitats productives a escala global,han propiciat l’entrada d’aquest tipus d’empreses dinsdels processos industrials en una proporció cada vegadamés gran.Tots aquests canvis estructurals han donat lloc al quealguns autors anomenen la nova indústria 2 , concepteque revisa la frontera o el perímetre de les activitatsindustrials tal com havien estat considerades tradicionalmentfins ara, donant lloc a un nou macrosector del’economia. En aquest sentit, la “nova indústria”, a mésde les activitats productives pròpiament industrials,aglutina també les dels serveis de suport a la producció,els quals estan directament lligats a la producció industrial.Entre aquests serveis hi trobem els anomenatsserveis a les empreses pròpiament dits (consistents enl’externalització de processos), a més dels serveis deSectors industrialsVolum de negoci(2009)Productes alimentaris 18.328,75Indústries químiques 13.216,38Producció i distribució d’energia elèctrica i gas 12.753,96Vehicles de motor i remolcs 10.763,83Productes metàl·lics (excepte maquinària i equips) 7.596,56Fabricació de productes farmacèutics 7.043,62Maquinària i equips elèctrics, electrònics i òptics 6.473,18Paper i arts gràfiques 5.361,31Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4.628,57Cautxú i matèries plàstiques 4.095,44Indústries extractives i refinació de petroli 4.081,98Maquinària i equips 3.989,89Fabricació de begudes i indústria del tabac 3.600,96Altres productes minerals no metàl·lics 3.387,97Metal·lúrgia 2.896,27Mobles i indústries manufactureres diverses 2.328,64Subministrament d’aigua, sanejament i gestió residus 2.301,97Reparació i instal·lació de maquinària i equips 1.465,04Altres materials de transport (ex. vehicles de motor) 1.309,61Indústries de la fusta i del suro 1.038,09Total indústria 116.662,02distribució (transports i comunicacions) i els serveis dexarxa (xarxa elèctrica, gas i aigua), entre d’altres.En una comunicació de la Comissió Europea titulada“La competitivitat dels serveis lligats a les empreses ila seva contribució a la performance de les empreseseuropees” es reconeix el paper fonamental que elsserveis de suport a la producció tenen en el rendimentde l’economia, en particular en l’evolució de la sevaproductivitat agregada i de la seva competitivitat. Concretamentaquests serveis incideixen de manera moltnotable en l’aprofitament del capital físic, en la millora deles competències de la força de treball, en la difusió delsavenços científics, tecnològics i organitzatius, a més deconsolidar nous modes d’organització d’aquests factors.Tot plegat contribueix, doncs, a l’augment de laproductivitat de l’economia en cadascun dels sectorsd’activitat econòmica i, en conseqüència, al creixementeconòmic i a un augment del nivell de renda i del nivellde vida de la població.Si considerem només el pes de la indústria, pròpiamentdita, en l’economia de Catalunya, ens trobem que l’any2010 aquesta va representar el 18,5% del producte interiorbrut (PIB) català, xifra molt similar a la mitjana delsprincipals països de l’OCDE.Amb referència al seu volum de negoci, la indústriacatalana va facturar per valor de més de116.000 milions d’euros l’any 2009, segons dadesde l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).La distribució d’aquesta xifra per sectors ésla indicada al quadre 1. En aquesta taula es potcomprovar que els sectors industrials més importantsper a l’economia catalana, en termesquantitatius, són el dels productes alimentaris;les indústries químiques; la producció i distribuciód’energia elèctrica i gas; la producció devehicles i elements de transport; la manufacturade productes metàl·lics, i la fabricació de medicaments,per aquest ordre, entre d’altres.Quadre 1. Volum de negoci (enmilions d’euros) dels diferentssectors de la indústria catalanal’any 2009 (Font: Idescat).2. BARÓ, E. i VILLAFAÑA, C.: La nova indústria:el sector central de l’economia catalana. Papersd’Economia Industrial. Núm. 26. Barcelona: Departamentd’Innovació, Universitats i Empresa.Observatori de Prospectiva Industrial, 2009._33

L’Observatori de la Competitivitat 2011Competitivitatespanyola enel contextinternacionalCom en edicions anteriors, abans d’entrara analitzar i valorar de manera més detalladala incidència de diversos factors sobrela competitivitat de la nostra indústria, creiemconvenient donar una ullada a algunes dades relativesa la competitivitat empresarial d’Espanyaen el context internacional, per tal d’oferir un marcde referència genèric en una perspectiva global.En primer lloc, cal assenyalar que no hi ha unacorrelació directa i absoluta entre el nivell de competitivitatd’un país determinat i la seva renda percàpita, en termes absoluts, com posa de manifestel gràfic que mostrem a la figura 6 (al gràfic noméshi hem inclòs la primera seixantena de països,ordenats de dalt a baix segons el seu nivell decompetitivitat).En canvi, sí que sembla que hi ha una certa correlacióentre aquestes dues variables en els païsosmés desenvolupats situats a la mateixa àrea geogràfica(Unió Europea, Amèrica del Nord, païsosàrabs, sud-est asiàtic, etc.), tret d’algunes excepcionsnotables que caldria analitzar individualment,la qual cosa escapa de l’abast i l’objectiudel present treball.Les dades anteriors posen de manifest dues coses:d’una banda, que la competitivitat d’un paísés una variable complexa, que depèn de nombrososfactors; d’altra banda, que, aparentment, elspaïsos més desenvolupats amb un nivell més altde competitivitat disposen, alhora, de rendes percàpita més elevades i, per tant, d’un nivell més altde benestar i qualitat de vida per a la població.En aquesta figura podem observar que Espanya, iper extensió Catalunya, se situa en una posició intermèdiaen el context internacional, tant des delpunt de vista de nivell de competitivitat (concretamenta la posició 35) com de renda per càpita.Un any més, la nostra posició competitiva en elcontext internacional no es pot considerar bona,_34

INTRODUCCIÓRenda per Càpita vs. Nivell de CompetitivitatRànquing de competitivitat global per païsosHong Kong (1)Estats Units (1) (2)Singapur (3)Suècia (4)Suïssa (5)Taiwan (6)Canadà (7)Qatar (8)Austràlia (9)Alemanya (10)Luxemburg (11)Dinamarca (12)Noruega (13)Holanda (14)Finlàndia (15)Malàisia (16)Israel (17)Àustria (18)Xina (19)Regne Unit (20)Nova Zelanda (21)Corea (22)Bèlgica (23)Irlanda (24)Xile (25)Japó (26)Tailàndia (27)Emirats Àrabs (28)França (29)Repúb. Txeca (30)Islàndia (31)Índia (32)Estònia (33)Polònia (34)Espanya (35)Kazakhstan Kazajstan (36)Indonèsia (37)Mèxic (38)Turquia (39)Rànquing de competitivitat global per païsosPortugal (40)Filipines (41)Itàlia (42)Perú (43)Brasil (44)Lituània (45)Colòmbia (46)Hongria (47)Rep. Eslovaca (48)Rússia (49)Romania Rumania (50)Eslovènia (51)Sud-àfrica (52)Jordània (53)Argentina (54)Bulgària (55)Grècia (56)Ucraïna (57)Croàcia (58)Venezuela Veneçuela (59)0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000Renda per Càpita en Paritat del Poder de Compra(en dòlars internacionals, any 2009)Fig. 6. Relació existent entre el rànquing de competitivitat global per països (indicat entre parèntesi) i la renda per càpita enparitat de poder de compra (en dòlars internacionals, l’any 2009, en el context internacional) (Font: Elaboració pròpia a partirde dades de l’IMD World Competitiveness Yearbook 2011 i del Fons Monetari Internacional)._35

L’Observatori de la Competitivitat 2011Rànquing de competitivitat de diversos països de la UEsegons The Global Competitiveness Report0-52002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011-10-15-20-25-30-35-40-45Posició -50 en el rànquing de competitivitat-55Dinamarca Finlàndia Alemanya Holanda Regne UnitFrança Irlanda Espanya Portugal ItàliaFig. 7. Evolució de la posició en el rànquing de competitivitatde diversos països europeus del nostre entorn (Font:Elaboració pròpia a partir de dades de The Global CompetitivenessReport, del Fòrum Econòmic Mundial).en relació amb el nostre nivell de desenvolupamenteconòmic. A més d’això, cal tenir en comptel’evolució experimentada els darrers anys, la qualpresenta signes preocupants d’empitjoramentcom ho demostra la continuada pèrdua de posicionsen el rànquing de competitivitat per països.Així, per exemple, segons el Fòrum EconòmicMundial, Espanya ha passat de la posició 22 a la36 d’aquest rànquing en el període 2002-2011 (figura7). Això representa una pèrdua relativa de nivellde competitivitat molt significativa, si bé semblaque s’ha produït un capgirament d’aquestaevolució negativa durant el darrer any, segonsaquesta font. Caldrà veure si aquesta tendènciapositiva es consolida al llarg dels propers anys.S’obtenen uns resultats semblants, encara queamb una davallada no tan acusada, si es fa aquestmateix exercici a partir del rànquing de competitivitatinternacional elaborat per l’escola de negocisInstitute for Management Development (IMD) enel seu World Competitiveness Yearbook (figura 8).En aquest cas, Espanya va passar de la posició26 a la 35 en el rànquing de competitivitat entrepaïsos en el període 2003-2011, cosa que posade manifest un cop més la pèrdua de competiti-_36

INTRODUCCIÓRànquing de competitivitat de diversos països de la UEsegons l'IMD World Competitiveness Yearbook0-52003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011-10-15-20-25-30-35-40-45Posició -50 en el rànquing de competitivitat-55Dinamarca Holanda Irlanda Finlàndia AlemanyaRegne Unit França Espanya Portugal ItàliaFig. 8. Evolució de la posició en el rànquing de competitivitatde diversos països europeus del nostre entorn (Font:Elaboració pròpia a partir de dades del World CompetitivenessYearbook, de l’IMD).vitat tan significativa esmentada abans. Segonsaquesta font, però, la posició d’Espanya en el rànquingha millorat lleugerament en els dos darrersanys. També en aquest cas caldrà veure si aquestatendència positiva es manté i es consolida durantels propers anys.Aquest baix nivell de competitivitat encara és mésevident si es té en compte el pes de l’economiaespanyola -en termes del PIB- dins del grup delspaïsos occidentals més desenvolupats, ja que Espanyaocupava la posició número 7 l’any 2009,segons dades del Fons Monetari Internacional.Un cop més, les dades anteriors posen de manifestque Espanya, i per extensió Catalunya, haexperimentat en la darrera dècada una pèrduacontinuada de competitivitat en el context internacional,parlant sempre en termes generals, toti l’aparent millora experimentada recentment. Aixídoncs, i tenint en compte aquesta situació, continuaessent urgent que els agents socioeconòmicsi polítics de la nostra societat emprenguin accionsdecidides, sobretot de mesures de política industrial,que ens permetin millorar els indicadors decompetitivitat de la nostra economia en els propersanys._37

L’Observatori de la Competitivitat 2011FONAMENTSMETODOLÒGICS_38

RESUM EXECUTIU_39

L’Observatori de la Competitivitat 2011Principals modelsde competitivitatexistentsEn el moment d’abordar la realització del’Observatori de la Competitivitat dels EICens va semblar convenient estudiar i compararels principals models de competitivitat existentsactualment i prendre’ls com a referència pera l’elaboració de l’informe.En aquest sentit, la investigació duta a termesobre aquest tema va posar de manifest que enl’actualitat hi ha dos models principals per avaluarla competitivitat entre països, els quals presentenforça analogies entre si. Ens referim concretamenta l’informe The Global Competitiveness Report,elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial, d’una banda,i al World Competitiveness Yearbook, elaboratper l’escola de negocis suïssa Institute for ManagementDevelopment (IMD), d’una altra.En els apartats següents descriurem breumentquins són els principals elements que integrencada un d’aquests models, per tal d’identificaraquells factors que es considera que influeixensobre la competitivitat dels diferents països.Aquesta anàlisi ens permetrà seleccionar aquellsfactors que semblin més rellevants de cara a lacompetitivitat internacional i poder definir així unmodel propi, més simplificat i operatiu, per alnostre Observatori de la Competitivitat.Descripció del model del The GlobalCompetitiveness ReportEl model de The Global Competitiveness Report, delFòrum Econòmic Mundial, consta de dotze factorsclau o “pilars”, com en diuen a l’informe, per explicarel nivell de competitivitat d’un país determinat. Aquestsdotze pilars es troben agrupats en tres grans blocs,que serveixen per explicar l’evolució en el temps de leseconomies dels diferents països a mesura que augmentenel seu nivell de competitivitat. La figura 9 mostrade manera gràfica els factors o pilars que integrencada un dels tres blocs esmentats.El primer bloc, de requeriments bàsics, inclou elementsfonamentals per al desenvolupament polític,social i econòmic d’un país, com són les institucions,les infraestructures, l’estabilitat macroeconòmica, lasalut i l’educació primària. Aquests elements donenlloc al que el model anomena economies basades enels factors.El segon bloc, per la seva banda, amb el nom depotenciadors de l’eficiència, engloba altres elementsnecessaris per a la millora de l’eficiència econòmica ide mercat, com són la formació i l’educació superior,l’eficiència operativa del mercat de béns, l’eficiènciadel mercat de treball, la sofisticació dels mercats financers,la disponibilitat tecnològica i la dimensió del_40

FONAMENTS METODOLÒGICSRequeriments bàsics• Institucions• Infraestructures• Entorn macroeconòmic• Salut i educació primàriaPotenciadors de l’eficiència• Formació i educació superior• Eficiència del mercat de béns• Eficiència del mercat de treball• Desenvolupament dels mercatsfinancers• Disponibilitat tecnològica• Dimensió del mercatFactors d’innovació i sofisticació• Sofisticació dels negocis• InnovacióClau per a leseconomiesbasades enels factorsClau per a leseconomiesbasades enl’eficiènciaClau per a leseconomiesbasades enla innovacióFig. 9. Diagrama de blocs delselements que configuren elmodel de The Global CompetitivenessReport del FòrumEconòmic Mundial.mercat. Aquests elements configuren el que el modelidentifica com a economies basades en l’eficiència.El tercer i darrer bloc fa referència a factorsd’innovació i sofisticació i recull aspectes com arala sofisticació dels negocis i el seu grau d’innovació.Aquests elements donen lloc al que el model defineixcom a economies basades en la innovació.Segons aquest model, en una primera etapal’economia es basa en els factors i els diferents païsoscompeteixen a partir de les seves potencialitatsbàsiques com són, per exemple, la mà d’obra noqualificada i la disponibilitat de recursos naturals.Les empreses competeixen a partir del preu i venenproductes bàsics o de consum, amb un nivell baixde productivitat que queda reflectit, alhora, en unssalaris baixos. El manteniment de la competitivitat enaquesta fase passa essencialment per un bon funcionamentde les institucions públiques i privades,unes infraestructures desenvolupades, un marc macroeconòmicprou estable, i una població que disposide bona salut i d’educació primària.A mesura que els salaris pugen com a conseqüènciadel desenvolupament econòmic, els païsosavancen cap a una economia basada en la millorade l’eficiència dels processos productius i la qualitatdels productes. En aquesta etapa la competitivitatdepèn cada cop més de la formació i l’educació superiorde la població, un funcionament eficient delsmercats de béns i de treball, uns mercats financerssofisticats, uns mercats interns i externs prou grans,així com de l’habilitat d’explotar tot el potencial queofereixen les tecnologies disponibles.Per últim, a mesura que els països progressen capa una etapa basada en la innovació, són capaçosde mantenir uns salaris alts i un elevat nivell de vidanomés en el cas que les empreses siguin capacesde competir amb productes nous i diferenciats. Enaquesta darrera fase les empreses han de competirsobre la base de la innovació, tot fabricant productesnous i diferenciats mitjançant processos productiusel més sofisticats possible.Aquest model estableix un rànquing de competitivitatentre països segons l’anomenat Índex de CompetitivitatGlobal (GCI, corresponent a la sigla en anglès),un indicador numèric que s’extreu a partir d’una enquestaenviada a més de 15.000 alts executius de totel món, localitzats en 142 països, en la qual s’avalueni ponderen 111 factors de competitivitat, tant de naturalesamacroeconòmica com microeconòmica,dels quals una quarantena s’obtenen de dades estadístiques(hard data) extretes de diverses fonts._41

L’Observatori de la Competitivitat 2011La ponderació de cada grup de factors clau o pilarsdepèn de la fase de desenvolupament en la qual esconsidera que es troba cada un dels països analitzats.A més d’això, per establir amb més precisió elnivell de desenvolupament en què es troba cada países considera la renda per càpita de cada un d’ells,per tal de classificar-lo en l’etapa que li pertoqui segonsaquesta variable.A l’edició 2011-2012 de The Global CompetitivenessReport del Fòrum Econòmic Mundial, Espanyaapareix situada a la posició número 36 del rànquingde competitivitat internacional, amb un indicador del’Índex Global de Competitivitat de 4,54, en una escalaque va d’1 a 7. En aquesta mateixa edició, la valoracióde la posició competitiva espanyola en el contextinternacional apareix descrita en els termes següents:“Espanya millora aquest any lleugerament fins a la posició36, després de dos anys de declivi acusat, que lavan fer passar de la posició 29, en l’edició 2008-2009,a la posició 42, de l’any passat. El progrés d’enguanyes pot atribuir a lleus millores en diferents àrees avaluadesper l’Índex, així com al deteriorament del rendimentd’altres països que abans anaven per davantd’Espanya en el rànquing.“Malgrat experimentar una lenta recuperació econòmicai un important debilitament de la seva estabilitatmacroeconòmica, el país ha estat capaç de millorar elseu rendiment gràcies a una major utilització de les TICi una millora dels seus indicadors d’inversió en R+D ien la seva capacitat d’innovació. Una millora addicionald’aquests factors facilitadors del creixement jugaran unpaper crucial per a la seva futura recuperació i transformacióeconòmica.“La competitivitat d’Espanya, però, es veu obstaculitzadapels seus desequilibris macroeconòmics. El seuelevat i creixent dèficit públic, juntament amb l’elevatnivell d’endeutament públic i la difícil situació de la banca,han causat situacions d’angoixa en els mercats financers,que han asfixiat la disponibilitat de recursosfinancers -tant per a inversions de capital com per al’accés al crèdit-, la qual cosa fa perillar els seus futursplans d’inversió.“Recuperar l’estabilitat macroeconòmica, no nomésdisminuint el dèficit públic, sinó també adoptant lesreformes necessàries per estimular el creixement,hauria de ser una prioritat a curt termini.“Les rigideses del mercat laboral -tant en termesde contractació com d’acomiadament, així com ladesconnexió dels salaris amb els nivells de productivitat-,que ja van erosionar la competitivitat internacionalen la darrera dècada, són preocupants.Aquestes rigideses no han permès un ajustamentràpid després de la crisi econòmica i l’explosió dela bombolla immobiliària, cosa que ha deixat sensefeina bona part de la força laboral.“A més d’això, i malgrat els elevats percentatgesd’estudiants de nivell universitari, l’existència d’unsistema educatiu inadequat sembla incapaç desubministrar el personal amb les habilitats necessàriesper formar part d’una creixent economia basadaen el coneixement.“Mentrestant, Espanya encara pot acomodar-se enel seu gran mercat intern i les seves infraestructuresde primera classe. Fer front a les debilitats estructuralsesmentades, així com successives millores dela seva capacitat d’innovació, seran crucials per aun creixement econòmic sostenible del país”.Descripció del model del WorldCompetitiveness YearbookEl model del World Competitiveness Yearbook, del’escola de negocis suïssa Institute for ManagementDevelopment (IMD), consta de quatre grans blocsper explicar el nivell de competitivitat d’un paísdeterminat, que són: el rendiment de l’economia,l’eficiència governamental, l’eficiència dels negocisi les infraestructures. Aquests blocs es troben dividits,alhora, en diversos subgrups de factors, elsquals serveixen per explicar l’evolució en el tempsdel nivell de competitivitat dels diferents països analitzatsa l’anuari.En el primer bloc, corresponent al rendiment del’economia, s’analitzen vuitanta factors de competitivitatrelatius a l’economia interna de cada país,el comerç internacional i la inversió estrangera, aixícom l’evolució de l’ocupació i els preus.Per la seva banda, el segon bloc, corresponent al’eficiència governamental, recull més de 70 factorsque tenen a veure amb les polítiques públiques queafavoreixen la competitivitat, com ara les financespúbliques, la política fiscal, el marc institucional, lalegislació empresarial i el marc social._42

FONAMENTS METODOLÒGICSRànquing i puntuació dels països segonsl'IMD World Competitiveness Yearbook 2011Hong Kong (1)Estats Units (1) (2)Singapur (3)Suècia (4)Suïssa (5)Taiwan (6)Canadà (7)Qatar (8)Austràlia (9)Alemanya (10)Luxemburg (11)Dinamarca (12)Noruega (13)Holanda (14)Finlàndia (15)Malàisia (16)Israel (17)Àustria (18)Xina (19)Regne Unit (20)Nova Zelanda (21)Corea del Sud (22)Bèlgica (23)Irlanda (24)Xile (25)Japó (26)Tailàndia (27)Emirats Àrabs (28)França (29)Repúb. Txeca (30)Islàndia (31)Índia (32)Estònia (33)Polònia (34)Espanya (35)Kazakhstan Kazajstan (36)Indonèsia (37)Mèxic (38)Turquia (39)Portugal (40)Filipines (41)Itàlia (42)Perú (43)Brasil (44)Lituània (45)Colòmbia (46)Hongria (47)Repúb. Eslovaca(48)Rússia (49)Rumania Romania (50)Eslovènia (51)Sud-àfrica (52)Jordània (53)Argentina (54)Bulgària (55)Grècia (56)Ucraïna (57)Croàcia (58)Venezuela Veneçuela (59)0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100Fig. 11. Rànquing i puntuació del nivell de competitivitat dels països segons el World CompetitivenessYearbook 2011 de l’IMD._45

L’Observatori de la Competitivitat 2011Model conceptualadoptat enaquest treballPer tal de poder dur a terme l’anàlisi i valoracióde la competitivitat actual de la indústrialocalitzada a Catalunya ens ha semblat necessaridefinir prèviament un model conceptual, queens permetés estructurar de manera sistemàtica iordenada aquesta anàlisi. Hem definit un model dereferència (figura 12), el qual anomenem model EIC ique s’inspira en els models de competitivitat internacionalsesmentats anteriorment.Evidentment el nostre treball no pot -ni pretén- tenirel gran abast i la visió global d’aquests models internacionals.Per aquest motiu hem adoptat un modelsimplificat, que focalitzi l’atenció sobretot en els factorsde competitivitat interns propis de les empresesi el seu sector, d’una banda, i en els factors del’entorn més immediat en el qual desenvolupen lesseves activitats, d’una altra. Ho hem fet així perquèentenem que aquests són els elements més bàsicsi determinants per a la competitivitat, sense volermenystenir altres factors d’ordre superior, com podenser l’acció política del Govern i les institucionspúbliques, la situació econòmica i conjuntural, la salutde la població, el benestar social, la protecció delmedi ambient, etc.Dins dels factors d’entorn trobem elements clauper a la competitivitat de la indústria com són lesinfraestructures de transport, les energètiques i lesde telecomunicacions, que donen suport al desenvolupamentde les activitats empresarials, així comles infraestructures de caràcter científic o tecnològic,que ajuden les empreses en els seus projectes derecerca, desenvolupament tecnològic i innovació.També hi influeix el marc legal i normatiu, que aplegatotes les disposicions d’obligat compliment per alsdiversos agents econòmics. A més d’això, cal teniren consideració el sistema financer, que en les seves_46

FONAMENTS METODOLÒGICSGovern iinstitucionsSistemafinancerInfraestructuresRRHH iformacióR+D i innovacióMODEL EICENTORNEMPRESAInternacionalitzacióProductivitatOrganització iculturaLegislaciónormativaEconomia iconjunturaSistemaeducatiuSalut isocietatMercat de treballMediambientFig. 12. Model EIC. Model conceptualutilitzat per a l’estructuració dels diversosfactors clau de competitivitat analitzats enel present treball.diverses variants facilita el finançament necessari peral desenvolupament de les activitats empresarials.També es consideren factors d’entorn el mercat detreball i el sistema educatiu, que forneixen de màd’obra les empreses i en els quals resulta fonamentalque hi hagi un cert equilibri entre oferta i demandaper tal d’evitar dèficits en el subministrament de màd’obra per a determinats llocs de treball, així comexcedents de personal qualificat per a altres.Dins dels factors que afecten la competitivitat de lesempreses de portes endins hi trobem, en primer lloci de manera destacada sobre la resta, els recursoshumans, que amb la seva formació, qualificació i motivaciótenen una incidència cabdal sobre aquest aspecte.Seguidament hi apareix la productivitat, entesacom una relació d’eficiència entre els resultats econòmicsaconseguits i la quantitat de recursos humans imaterials dedicats per aconseguir-los. A més d’això,cal tenir en compte el grau d’internacionalització, elqual proporciona un indicador de primer nivell sobrela competitivitat de l’empresa i els seus productesa l’exterior. També cal considerar els efectes de larecerca i el desenvolupament (R+D), així com la innovacióen productes i processos, com a factor clauper al desenvolupament empresarial. De la mateixamanera, és important l’organització i la cultura organitzativa,enteses com a formes de gestionar elsrecursos i de fer les coses, com a elements determinantsde la productivitat de l’empresa i, per tant, dela seva competitivitat en el mercat._47

L’Observatori de la Competitivitat 2011Metodologiautilitzada per ala realitzaciódel treballPer a l’elaboració del present treball hem fetservir una metodologia empírica que consisteixa presentar els resultats obtinguts enuna enquesta realitzada a una mostra significativad’enginyers industrials i altres professionals, els qualssón càrrecs directius de diferents empreses dels principalssectors industrials i de serveis de l’economiacatalana.D’aquesta manera ha estat possible extreure un seguitde conclusions rellevants, particularment sobreaquells elements que entenem que han de ser objected’una atenció especial per part dels diversosagents socioeconòmics i polítics de la societat catalana,en relació amb el nivell de competitivitat de lanostra indústria.Un cop definit el model conceptual de referència, enels apartats següents durem a terme una anàlisi i valoraciódetallada a partir de les respostes obtingudesdels enginyers industrials i professionals enquestats.El treball de camp necessari per a l’elaboració delpresent document ha consistit en la realització d’unaenquesta sobre el nivell de competitivitat de la indústriacatalana entre els mesos de maig, junWy i julioldel 2011, la qual ha estat emplenada per prop de200 enginyers industrials i altres professionals, quetreballen com a directius en empreses industrials i deserveis localitzades a Catalunya. La relació de totsels seus noms i de les respectives empreses (o altresorganitzacions) en les quals treballen apareix detalladaa l’annex I d’aquest document.Com a novetat de l’edició d’enguany hem de destacarel fet que el treball de camp necessari per al’obtenció de resultats ha estat dut a terme mitjançantuna enquesta en format electrònic, la qualcosa ha permès automatitzar completament els processosd’enregistrament i tractament de les dades._48

FONAMENTS METODOLÒGICSDistribució per tipus d'empresaAltres5%Gran Empresa36%PIME59%Fig. 13. Distribució dels enginyers i professionals enquestats en funció de la seva procedència professionalper tipus d’empresa.Distribució per sectors econòmicsConstrucció5%Elèctric-TIC6%Tèxtil-Confecció3%Alimentació4%Paper/ArtsGràfiques2%Serveis18%Energia-Aigua-MediAmbient8%Enginyeries15%Farmacèutic10%Químic-Plàstics-Automoció-Aeronàutic-Transport14%Metall-Maquinària15%Fig. 14. Distribució dels enginyers i professionals enquestats en funció de la seva procedència per sectorseconòmics.Distribució per àrea geogràficaCatalunyaCentral8%Girona10%Lleida6%Tarragona5%Barcelonès46%Vallès25%Fig. 15. Distribució dels enginyers i professionals enquestats per demarcacions (corresponents a les diferentsseus i demarcacions del COEIC)._49

L’Observatori de la Competitivitat 2011D’altra banda, hem comptat novament amb la inestimablecol·laboració de les diferents demarcacionsdels Enginyers Industrials de Catalunya: el Vallès, laCatalunya Central, Lleida, Girona i Tarragona. Volemagrair, per tant, l’ajuda i col·laboració rebuda delscompanys i companyes que hi treballen.Això ha permès augmentar de manera significativa elnombre d’enquestes rebudes, si es compara amb lesxifres assolides en anys anteriors, la qual cosa permetafirmar que els resultats aconseguits enguanysón encara més representatius que els assolits enedicions anteriors.Atenent a la procedència dels enginyers i professionalsenquestats segons la tipologia d’empresao organització a la qual pertanyen, es constata queen la majoria de casos (59%) provenen de petiteso mitjanes empreses (pimes); en més d’una tercerapart (36%), de grans empreses; i només enun petit percentatge (5%) provenen d’altres tipusd’organitzacions, tal com es pot veure al gràfic dela figura 13.Hem d’aclarir que l’abast d’aquestes àrees geogràfiquescorrespon a l’àmbit territorial d’actuaciópropi de les diferents delegacions i demarcacionsdel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya(COEIC), el qual mostrem de manera més concreta idetallada a la figura 16.Els resultats quantitatius obtinguts s’han enriquit icomplementat amb els comentaris que aquests mateixosenginyers i professionals han fet a l’enquesta,els quals han aportat altres visions de caràcter qualitatiusobre els diferents temes que han estat objected’estudi.Finalment, a partir dels resultats obtinguts al’enquesta i dels comentaris que s’hi recullen, hemfet una valoració d’aquells factors que incideixen demanera favorable o desfavorable sobre la competitivitatde la indústria localitzada a Catalunya. Prenentcom a base aquesta valoració, proposem un conjuntde mesures -d’aplicació tant per al sector públic comprivat- orientades a la millora, les quals ja han estatexposades anteriorment en el resum executiu.Pel que fa a la procedència d’aquests enginyers persectors econòmics, la mostra enquestada presentauna procedència molt diversa, com es pot comprovara la figura 14. Predominen, no obstant, elssectors corresponents al de prestació de serveis ales empreses; el de les enginyeries; el del metall i lamaquinària; el de l’automoció i el transport (incloenthiels del ferrocarril i l’aeronàutic); i el químic, el farmacèutici el dels plàstics. Altres sectors industrialsimportants per a l’economia de Catalunya, però presentsa l’enquesta en percentatges inferiors, són elsde l’energia, l’aigua i el medi ambient; l’elèctric i el deles TIC; el de la construcció; el de l’alimentació; el deltèxtil i la confecció; i el del paper i les arts gràfiques.Quant a la procedència de les enquestes rebudesper demarcacions, en aquesta edició hem intentatassolir novament un major equilibri territorial, gràciesa la col·laboració de les diferents delegacions i demarcacionsdel COEIC, com ja hem comentat anteriorment.D’aquesta manera ha estat possible aconseguirmés de la meitat de les enquestes d’empreseslocalitzades fora de l’àrea d’influència de la seu centralde Barcelona, tal com es pot veure a la figura 15.Han predominat, sobretot, les respostes provinentsde la demarcació del Vallès, seguides de les de Girona,la Catalunya Central, Lleida i Tarragona._50

FONAMENTS METODOLÒGICSFig. 16. Mapa d’àrees geogràfiquesd’actuació de lesdiferents delegacions idemarcacions territorials delCOEIC._51

L’Observatori de la Competitivitat 2011PART IRESULTATS DEL’ENQUESTA_52

RESUM EXECUTIU_53

RESULTATS DE L’ENQUESTAPercepció del nivell decompetitivitat per sectorsSectors industrials ide serveis analitzatsNivell decompetitivitatQuímic / Plàstics / FarmacèuticEnergia/ Aigua / Medi AmbientAlimentacióPaper-Arts gràfiquesTèxtil / ConfeccióElèctric – Electrònic –TICServeis a empresesAutomoció / TransportsMetall / MaquinàriaEnginyeriesConstruccióAltMitjà-AltMitjàQuadre 2. Percepció del nivell de competitivitat existenten els diferents sectors industrials analitzats.industrial de què es tracti. En efecte, el quadre 2mostra de manera més detallada la percepció delnivell de competitivitat relatiu existent, en conjunt,en els diferents sectors industrials analitzats, incloent-hitant pimes com grans empreses.Una anàlisi més detallada per grandària de les empresesposa de manifest que, en el cas de les pimes,la percepció d’aquest nivell de competitivitatés més alta que la conjunta en el sector elèctric ide les TIC, i lleugerament més baixa en el sector del’energia, l’aigua i el medi ambient; el químic, delsplàstics i farmacèutic, i del tèxtil i la confecció.En canvi, en el cas de les grans empreses, la percepciódel nivell de competitivitat és més alta que la conjuntaen els sectors de l’automoció i els transports, i de lesenginyeries i la construcció, d’una banda, i lleugeramentmés baixa en els de l’alimentació, el paper i lesarts gràfiques, i els serveis a les empreses, de l’altra.Comparant les dades obtingudes en les quatre primeresedicions de l’Observatori de la Competitivitatdels EIC, es constata que la valoració del nivellde competitivitat de la indústria catalana en el seuconjunt presenta una certa davallada, com es potobservar a la figura 19.Evolució de la valoració del nivell de competitivitat dela indústria catalana en conjunt60%50%40%30%20%10%0%Molt baix Baix Mitjà Alt Molt altFig. 19. Evolució de lavaloració del nivell decompetitivitat de la indústriacatalana, en el seu conjunt,en les diferents edicions del’Observatori de la Competitivitatdels EIC.Edició 2008 Edició 2009 Edició 2010 Edició 2011_55

L’Observatori de la Competitivitat 2011Evolució de la valoració del nivellde competitivitat del propi sector60%50%40%30%20%10%0%Molt baix Baix Mitjà Alt Molt altPrincipals reptes de cara al futurEdició 2008 Edició 2009 Edició 2010 Edició 2011Fig. 20. Evolució de lavaloració del nivell de competitivitatdel propi sectoren les diferents edicions del’Observatori de la Competitivitatdels EIC.0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%Guanyar quota quota de de mercat mercatConsolidar situació situaió econòmicofinanceraeconomicofinanceraReduir els costosIntensificar procés procés d'internacionalitzaciód’internacionalitzacióPotenciar activitats R+D d’R+ i innovació i innovacióAugmentar dimensió empresarial empresarialAjustar estructura de personal de personalAltres tipus de de reptesFig. 21. Percepció sobre elsprincipals reptes de futurque té plantejats la pròpiaempresa (en % sobre el totalde respostes de l’enquesta).S’obtenen uns resultats més evidents d’aquestatendència a la baixa si aquesta comparació es faamb les dades de percepció del nivell de competitivitatdel propi sector, com es pot veure a lafigura 20.Les comparacions anteriors posen de manifest unapercepció de tendència a la baixa de la competitivitatde la indústria catalana per part del col·lectiud’enginyers industrials. Això marca un punt d’inflexiórespecte a la percepció positiva existent en anysanteriors i indica un empitjorament del nivell decompetitivitat de la nostra indústria en el darrer any.Caldrà, però, anar seguint l’evolució d’aquestes dadesen futures edicions, per tal determinar amb certesasi es confirma i es consolida aquesta tendèncianegativa en els propers anys.Principals reptes de cara al futurAddicionalment a la qüestió anterior, a l’enquestatambé es preguntava als enquestats: “Quins són elsprincipals reptes de cara al futur que té plantejats actualmentla seva empresa?”. Les respostes obtingudeses mostren a la figura 21, on podem veure quepredominen els reptes de caire economicofinancer(consolidar la situació economicofinancera, reduirels costos, etc.) i els de desenvolupament empresarial(guanyar quota de mercat, intensificar el procésd’internacionalització, i potenciar les activitats d’R+Di innovació), entre d’altres.Un cop més, i contràriament al que podria semblarlògic en un moment de crisi, l’opció referent a l’ajustde l’estructura de personal no apareix com a opciódominant. Aquest resultat sembla que posa de ma-_56

RESULTATS DE L’ENQUESTAnifest que es tracta d’una opció a la qual recorrenles indústries catalanes només en casos extrems,quan ja no queda més remei; per tant, no figura coma mesura prioritària dins dels seus plans d’actuacióactuals, parlant sempre en termes generals.Grau d’importància i percepció dels diferentsfactorsUn cop vistos els resultats relatius a l’opinió delsenquestats sobre el nivell de competitivitat de laindústria catalana i els principals reptes que téplantejats de cara al futur, tot seguit passem aanalitzar quina és la percepció que tenen sobre elsprincipals factors que hi incideixen, ja siguin propisde l’entorn, interns de les empreses o bé del seusector.En aquest sentit, l’enquesta els demanava de respondrea la pregunta: “Quin creu que és el graud’importància de cada un dels següents factorsper a la competitivitat de les empreses del seu sector?,i els presentava una relació de vint factors, elsquals havien de valorar en una escala qualitativade cinc nivells, des de molt baix fins a molt alt.En el grup corresponent als factors d’entorn hi trobemles infraestructures, la legislació, el règim fiscal,el sistema financer, el sistema educatiu i el mercat detreball, entre d’altres.Els resultats obtinguts a l’enquesta en aquest apartathan estat els que presentem a la figura 22, la qualmostra la valoració per part dels enginyers i professionalsenquestats del grau d’importància dels factorsd’entorn considerats sobre la competitivitat de la indústriacatalana (vegeu l’annex II per a un major nivellde detall dels valors numèrics obtinguts a l’enquesta).Aquests resultats posen de manifest que dels diversosfactors d’entorn que enguany han estat valoratscom a més importants per a la competitivitat de lesempreses, hi ha el sistema financer, el sistema educatiu,la legislació laboral i les infraestructures detelecomunicacions i de transport, entre d’altres.Pel que fa als factors interns propis de les empreseso del seu sector, hi trobem la formació, qualificaciói cost de la mà d’obra, la productivitat, latecnologia i els béns d’equipament, les activitats derecerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), lacapacitat exportadora, la capacitat emprenedora,l’organització interna i la cultura organitzativa, entrealtres factors.Grau d'importància per a la competitivitat - Factors d'entornSistema financerSistema educatiuMercat laboralInfraestructures de transportInfraestructures de telecomunicacionsLegislació laboralInfraestructures científicotecnològiquesLegislació mediambientalInfraestructures energètiquesRègim fiscal2% 4% 18% 46% 30%2% 4% 18% 50% 27%2% 4% 22% 53% 20%4% 10% 13% 52% 21%1% 7% 21% 41% 30%1% 7% 28% 38% 27%2% 14% 21% 43% 21%3% 10% 28% 39% 20%5% 15% 23% 40% 17%2% 6% 36% 40% 16%0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%Molt baix Baix Mitjà Alt Molt AltFig. 22. Valoració del grau d’importància dels factors d’entornsobre la competitivitat de la indústria catalana (en % sobre eltotal de respostes de l’enquesta)._57

L’Observatori de la Competitivitat 2011Grau d'importància per a la competitivitat - Factors internsProductivitatFormació Formació i qualificació i de de la mà la d'obra mà d’obraCapacitat Capacitat emprenedora (lideratge)Cultura Cultura organitzativa (valors)Organització interna (processos)Recerca, Recerca, Desenvol. i Innovació (R+D+I) (R+D+I)Capacitat exportadoraTecnologia Tecnologia i béns i d’equipamentd'equipament0%2% 8% 43% 47%1%2% 9% 45% 43%0%2% 9% 47% 42%1%1% 10% 52% 36%0%1% 15% 58% 26%3% 5% 18% 40% 34%6% 8% 17% 30% 39%1% 4% 26% 53% 16%Cost de la mà d’obraCost de la mà d'obraCost de Cost les de les primeres matèries1%3% 29% 45% 23%9% 12% 26% 32% 21%0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%Molt baix Baix Mitjà Alt Molt AltFig. 23. Valoració del grau d’importància dels factors internssobre la competitivitat de la indústria catalana (en % sobre eltotal de respostes de l’enquesta).Els resultats obtinguts a l’enquesta en aquestapartat han estat els que presentem a la figura 23,la qual mostra la valoració per part dels enginyersi professionals enquestats del grau d’importànciadels factors interns propis de les empreses sobrela competitivitat de la nostra indústria.Aquests resultats, per la seva banda, posen derelleu que dels diversos factors interns que enguanyhan estat valorats com a més importantsper a la competitivitat de les empreses, destaquenla productivitat, la formació i qualificació de la màd’obra, la capacitat emprenedora (lideratge), lacultura organitzativa (valors) i l’organització interna(processos), entre d’altres.En una altra part de l’enquesta, es demanava alsenginyers i professionals la seva percepció sobresi la situació actual dels diferents factors juga afavor o en contra de la competitivitat de la indústriacatalana. Es va formular amb la pregunta següent:“Quina és la seva percepció de la situació actualde cada un d’ells per a la competitivitat de lesempreses de Catalunya?”, en la qual es repetia elconjunt dels vint factors esmentats anteriorment.La valoració es feia mitjançant una escala qualitativade cinc nivells, des de molt desfavorable finsa molt favorable.Pel que fa als factors d’entorn, els resultats obtingutsa l’enquesta en aquest sentit han estat elsque presentem a la figura 24, la qual mostra la valoracióper part dels enginyers i professionals enquestatsde la situació actual dels diversos factorsde competitivitat analitzats (vegeu l’annex II per aun major nivell de detall dels valors numèrics obtingutsa l’enquesta).Aquests resultats posen de manifest que dels diversosfactors d’entorn que enguany han estat va-_58

RESULTATS DE L’ENQUESTAPercepció de la situació actual - Factors d'entornSistema financerLegislació laboral laboralMercat laboralRègim fiscalSistema educatiuLegislació mediambiental31% 39% 27% 3%1%18% 38% 38% 5% 1%9% 41% 46% 4%0%8% 40% 49% 3%0%7% 33% 45% 14% 1%7% 26% 47% 20% 1%Infraestructures de de transportInfraestructures energètiquesInfraestructures científicotecnològiquesde Infraestructures de telecomunicacions6% 26% 45% 21% 2%3% 28% 43% 25% 1%3% 17% 51% 28% 2%2% 12% 53% 31% 2%0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%Fig. 24. Valoració de la situació actual dels factors d’entornconsiderats per a la competitivitat de la indústria catalana (en %sobre el total de respostes de l’enquesta).Molt desfavorable Desfavorable Regular Favorable Molt favorablePercepció de la situació actual - Factors internsProductivitatCost de les primeres matèries matèriesCost de la mà d'obra d’obraRecerca, Desenvol. i Innnovació i Innovació (R+D+I) (R+D+I)Formació i i qualificació de la mà de d'obra la mà d’obraCultura organitzativa (valors) (valors)Capacitat exportadoraCapacitat emprenedora (lideratge) (lideratge)Organització interna (processos)10% 37% 38% 14% 1%9% 37% 49% 5% 0%8% 36% 47% 8% 0%8% 21% 48% 22% 1%3% 21% 51% 25% 1%3% 21% 46% 28% 2%2% 17% 36% 42% 3%3% 15% 31% 48% 4%1% 13% 55% 31% 1%1% 12% 53% 34% 0%Tecnologia i i béns d'equipament d’equipament0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%Molt desfavorable Desfavorable Regular Favorable Molt favorableFig. 25. Valoració de la situació actual dels factors internsconsiderats per a la competitivitat de la indústria catalana (en %sobre el total de respostes de l’enquesta).lorats més negativament i que, per tant, han jugatmés en contra de la competitivitat de la indústriacatalana, hi ha el sistema financer, la legislació i elmercat laborals, el règim fiscal i el sistema educatiu,entre d’altres.Quant als factors interns, els resultats obtinguts al’enquesta en aquest sentit han estat els que presentema la figura 25, la qual mostra la valoracióde la situació actual per part dels enginyers i professionalsenquestats per a cada un dels factorsinterns considerats a l’enquesta.Aquests resultats, per la seva banda, posen derelleu que dels diferents factors interns a les empresesque enguany han estat valorats més negativamenti que, per tant, han jugat en major mesuraen contra de la seva competitivitat hi ha laproductivitat, els costos de les matèries primeres ide la mà d’obra, la realització d’activitats d’R+D+I,i la formació i qualificació de la mà d’obra, entred’altres._59

L’Observatori de la Competitivitat 2011Valoració delsfactors d’entornconsideratsUn cop exposats els resultats obtinguts al’enquesta, en termes generals, tot seguitpassem a descriure amb un major nivell dedetall la valoració específica que mereixen cadascundels diferents factors d’entorn analitzats per a lacompetitivitat de les empreses industrials i de serveisa Catalunya.InfraestructuresCom és ben sabut, les infraestructures que hi ha enun territori -a siguin de comunicacions, energètiques,educatives, cientificotecnològiques o de qualsevolaltra mena- constitueixen elements fonamentals peral desenvolupament econòmic i social dels habitantsd’aquest territori.En aquest sentit, és un fet àmpliament reconegut quede l’extensió, capil·laritat, qualitat, fiabilitat, eficiènciai bon funcionament d’aquestes infraestructuresdepèn que un territori disposi d’una economia desenvolupadai que la seva població es pugui moure icomunicar amb facilitat.En efecte, d’una banda, l’existència d’una extensaxarxa d’infraestructures de comunicacions, ja siguinviàries, ferroviàries, aèries o portuàries, constitueixun requisit absolutament imprescindible per al transportde persones i mercaderies de manera ràpida,econòmica i eficient.D’altra banda, la disponibilitat d’una àmplia i robustaxarxa d’infraestructures energètiques, ja siguinelèctriques, de gas natural o de qualsevol altre tipusd’energia, resulta vital per assegurar el desenvolupamenteconòmic d’un territori, així com la qualitat devida de les persones que hi viuen.Les infraestructures de telecomunicacions, al seutorn, faciliten la comunicació entre els habitants i elsdiferents agents socioeconòmics d’una zona, cosaque permet superar les distàncies que els separen.Amb la implantació de les anomenades xarxes debanda ampla, que permeten transmetre grans volumsd’informació, ens apropem cada vegada mésa l’anomenada societat de la informació i el coneixement,pròpia dels països més desenvolupats.A més de les infraestructures bàsiques esmentades,cal destacar també el creixent paper de les anomenadesinfraestructures cientificotecnològiques (centresde recerca públics o privats, centres tecnològics,centres universitaris i de transferència tecnològica,etc.) com a entitats generadores de coneixement itecnologia, que el posen a disposició de les empresesi de la societat en general per tal d’augmentar elseu nivell tecnològic i la seva capacitat d’innovació.Doncs bé, la importància cabdal de les infraestructuresper al desenvolupament econòmic i social deCatalunya també ha estat assenyalada pels enginyersindustrials i professionals enquestats.En primer lloc, la percepció que tenen els enquestatsrespecte a les infraestructures de transport és quetenen una importància alta per a la competitivitat dela indústria localitzada a Catalunya, i la valoració queen fan sobre la seva situació actual és entre regular i_60

RESULTATS DE L’ENQUESTAInfraestructures de transportInfraestructures energètiquesGrau d’importànciaAlt = 52%Molt Alt = 21%Grau d’importànciaAlt = 40%Molt Alt = 17%Percepció de lasituació actualRegular = 45%Desfavorable = 26%Percepció de lasituació actualRegular = 43%Desfavorable = 28%Quadre 3. Importància i percepció de les infraestructures detransport per a la competitivitat de la indústria a Catalunya(en % sobre el total de respostes de l’enquesta).Quadre 4. Importància i percepció de les infraestructuresenergètiques per a la competitivitat de la indústria a Catalunya(en % sobre el total de respostes de l’enquesta).Infraestructures de telecomunicacionsInfraestructures científico-tecnològiquesGrau d’importànciaAlt = 41%Molt Alt = 30%Grau d’importànciaAlt = 43%Molt Alt = 21%Percepció de lasituació actualRegular = 53%Favorable = 31%Percepció de lasituació actualRegular = 51%Favorable = 28%Quadre 5. Importància i percepció de les infraestructuresde telecomunicacions per a la competitivitat de la indústria aCatalunya (en % sobre el total de respostes de l’enquesta).Quadre 6. Importància i percepció de les infraestructurescientífico-tecnològiques per a la competitivitat de laindústria a Catalunya (en % sobre el total de respostes del’enquesta).desfavorable, parlant sempre en termes generals,tal com posa de manifest el quadre 3. Evidentmentper a una anàlisi més acurada caldria detallar casper cas l’estat i situació de les principals infraestructuresde transport disponibles a Catalunya,la qual cosa escapa de l’abast i els objectius delpresent treball. En qualsevol cas, aquest resultatposa de manifest que hi ha encara força camí perrecórrer per tal de millorar l’estat general d’aquesttipus d’infraestructures al nostre país.Aquest resultat està en línia amb la preocupaciógeneral que hi ha des de diferents instàncies perla situació de les infraestructures a Catalunya, i enparticular per les infraestructures de transport, elqual és un tema de candent actualitat des de faalgun temps, com és ben sabut, per diversos motius.Malgrat alguns avenços significatius assolitsels darrers anys, com són l’arribada de l’AVE aBarcelona i l’entrada en funcionament de la novaterminal T1 de l’aeroport, resten per construir altresinfraestructures de transport rellevants, o perfer-hi millores, com és el cas del quart cinturó,l’ampliació de la capacitat d’alguns eixos viarisprincipals, la millora de la xarxa de Rodalies deRenfe, la construcció de nous intercanviadors demitjans de transport i l’ampliació del port de Barcelona,entre moltes altres.En segon lloc, pel que fa a les infraestructures energètiques,el grup d’enquestats creu que tenen unaimportància alta per a la competitivitat de la indústriacatalana, i la valoració que fan de la seva situacióactual és entre regular i desfavorable, com espot observar al quadre 4.A més del factor cost que representa l’energiaper a les indústries, els dèficits en el subministramentelèctric que es pateixen en determinadesàrees -dels quals l’exemple més evident van serles apagades sofertes a la ciutat de Barcelona fauns anys i darrerament a les comarques gironines,arran de la gran nevada ocorreguda el 2010-,juntament amb l’endarreriment en la construcciód’infraestructures necessàries -com és el cas dela línia de molt alta tensió que ha de connectar laxarxa amb França per Girona-, entre altres aspectes,són temes que cal resoldre i que incideixennegativament sobre la competitivitat de la nostraindústria.Cal considerar, també, la influència de les infraestructuresde telecomunicacions sobre la competitivitat.Els enquestats perceben que aquestestenen una importància entre alta i molt alta per a lacompetitivitat de la indústria localitzada a Catalunya,i la valoració que en fan en la situació actual és_61

L’Observatori de la Competitivitat 2011entre regular i favorable, parlant sempre en termesgenerals, tal com posa de manifest el quadre 5.Val a dir que el procés de liberalització del sector deles telecomunicacions dut a terme les darreres duesdècades, unit a les importants inversions realitzadespels operadors els últims anys, han permès el desplegamentde xarxes de banda ampla que assegurende manera força satisfactòria -encara que no sempreen totes les àrees del territori, com és el cas d’algunspolígons industrials i zones rurals- la connectivitat requeridatant per les empreses com pels particulars. Enaquests casos, l’acció de promoció de les administracionspúbliques resulta fonamental per tal de fer arribarles xarxes de telecomunicacions avançades (de fibraòptica, mòbils de tercera generació i de banda amplasense fils) a les zones menys afavorides del territori.Per últim, la percepció del grup d’enquestats respectea les infraestructures cientificotecnològiques és queaquestes tenen una importància alta per a la competitivitatde la indústria catalana, i valoren la seva situacióactual de regular a favorable, com es pot observar alquadre 6. D’aquesta manera han volgut destacar laimportància creixent d’aquest tipus d’infraestructuresper a la innovació tecnològica i el desenvolupamenteconòmic del nostre país.En aquest sentit, Catalunya disposa d’una importantquantitat d’instal·lacions cientificotecnològiques, entrecentres de recerca públics i privats, encara que lamajoria d’instal·lacions es troben vinculades a l’entornuniversitari. Si bé la transferència de tecnologia de lesuniversitats cap a les empreses ha augmentat significativamentdurant la darrera dècada, resta molta feinaper fer encara per poder parlar d’una cooperació habitualentre el món universitari i el món empresarial.Grau d’importànciaPercepció de lasituació actualLegislació laboralAlt = 38%Molt Alt = 27%Regular = 38%Desfavorable = 38%Quadre 7. Importància i percepció de la legislació laboralper a la competitivitat de la indústria a Catalunya (en %sobre el total de respostes de l’enquesta).Legislació mediambientalGrau d’importànciaPercepció de lasituació actualMitjà = 28%Alt = 39%Regular = 47%Desfavorable = 26%Quadre 8. Importància i percepció de la legislació mediambientalper a la competitivitat de la indústria a Catalunya (en% sobre el total de respostes de l’enquesta).Grau d’importànciaPercepció de lasituació actualRègim fiscalMitjà = 36%Alt = 40%Regular = 49%Desfavorable = 40%Quadre 9. Quadre 9. Importància i percepció del règim fiscalper a la competitivitat de la indústria a Catalunya (en %sobre el total de respostes de l’enquesta).D’altra banda, no s’ha promogut fins fa poc unapolítica industrial basada en el suport als centrestecnològics que presten serveis avançats a les empresesen matèria de recerca i desenvolupamenttecnològics, la qual cosa ha condicionat de maneraimportant el seu nivell tecnològic. Malgrat això,en les dues darreres dècades s’han creat i promogutcentres cientificotecnològics de referènciaen alguns camps, com són els de la biomedicina,les ciències de la salut i la biotecnologia, on disposemd’instal·lacions capdavanteres. A més d’això,també ha entrat en marxa una instal·lació científicaemblemàtica, com és el cas del sincrotró Alba,_62

RESULTATS DE L’ENQUESTAque permetrà elevar significativament el nostre nivellcientífic i de recerca en els pròxims anys.Tots aquests elements ens han de permetre ser optimistesde cara al futur, encara que caldrà esmerçarmolts més esforços i diners en l’important capítol dela recerca i el desenvolupament, la qual cosa ensha de permetre avançar cap a un canvi de modeleconòmic de la indústria catalana basat en activitatsintensives en coneixement, ús de mà d’obra mésqualificada i desenvolupament de productes d’altvalor afegit.Legislació i normativesCom és sabut, el marc legal i normatiu condicionade manera determinant -amb les disposicionsque li són pròpies- allò que les empreses podeno no poden fer en el desenvolupament de les sevesactivitats productives i comercials. Per tant,es tracta d’un factor d’entorn de primer nivell queincideix molt significativament sobre les activitatsempresarials.Un dels camps que afecta més directament enl’activitat de les empreses és el referent a la legislaciólaboral, la qual estableix aspectes tan importantscom són les possibles modalitats de contractacióde personal, la negociació col·lectiva, els dretsi deures laborals de treballadors i empresaris, aixícom les condicions d’acomiadament, entre altresdisposicions fonamentals.En aquest sentit, la percepció del grup d’enquestatsés la d’una legislació laboral que a Espanya i Catalunyaté una importància entre alta i molt alta per ala competitivitat de les empreses establertes a casanostra, i valoren la seva situació actual entre regular idesfavorable, tal com posa de manifest el quadre 7.Malgrat les reformes laborals promogudes pel Governespanyol durant els anys 2010 i 2011, els enginyersi professionals enquestats consideren que lalegislació laboral no proporciona la flexibilitat necessàriaperquè les empreses puguin ser més competitivesen l’actual context de crisi econòmica. Això fareferència, per exemple, a la insuficient flexibilitat pera la contractació, els costos d’acomiadament, elstermes de la negociació col·lectiva i les regulacionsestablertes pels respectius convenis sectorials.En el cas de la legislació mediambiental, es té lapercepció que la seva importància per a la competitivitatde la indústria catalana és entre mitjana i alta,i la valoració de la seva situació actual és entre regulari desfavorable, com es pot observar al quadre8. En aquesta ocasió no es té una valoració tan negativacom passava amb la legislació laboral però,en qualsevol cas, es fa palesa una correlació negativaentre legislació mediambiental i competitivitat.Aquest fet podria posar de manifest una percepciónegativa de les disposicions mediambientals actuals,les quals afecten de manera seriosa la competitivitatde les indústries establertes a Catalunyasi es compara amb el marc legal mediambiental decaràcter internacional i, fins i tot, amb el d’altres comunitatsautònomes de l’Estat espanyol.La percepció negativa pel que fa a la legislació mediambientalté a veure amb l’excés de burocràcianecessària per realitzar diferents tràmits, als requerimentsmediambientals exigits a les empreses peral desenvolupament de la seva activitat, els qualscomporten costos importants d’implantació, enuns casos, o bé dificultats pràctiques d’aplicació,en d’altres. Per aquests motius, en els sectors mésexposats a la competència internacional hi ha unacerta sensació que es competeix en desigualtat decondicions respecte a altres zones geogràfiquesque són menys estrictes en aquesta matèria.Règim fiscalUn altre dels factors que juga a favor o en contrade la competitivitat de les empreses és el referental règim fiscal que hi ha en un territori. En aquestsentit, els enquestats pensen que el règim fiscalque hi ha actualment a Catalunya té una importànciade mitjana a alta per a la competitivitat de lesnostres indústries, i valoren la seva situació actualentre regular i desfavorable, tal com es pot veure alquadre 9.Els principals impostos que en l’actualitat afecten lesempreses espanyoles i catalanes, com són l’IRPF il’impost de societats, encara que també l’IAE i l’IVA,són clarament millorables, segons l’opinió dels experts.Això és així si es tenen en compte els principis generalsque han d’inspirar tot sistema fiscal, entre els qualsdestaquen els d’equitat, eficiència i simplicitat. Tanmateix,no abordarem aquí les possibles millores que espodrien fer en cadascun d’aquests impostos, ja queaixò escapa de l’objectiu i l’abast d’aquest treball._63

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sí que destacarem, però, que diferents entitats i instànciesde la Unió Europea pressionen per aconseguiruna harmonització de les polítiques fiscals delsdiferents estats membres, que elimini els greugescomparatius existents entre ells en matèria de fiscalitat,i també com a manera d’avançar cap a unamajor coordinació econòmica i monetària entre totsels països que formen la Unió.Sistema financerQuant al paper del sistema financer, la majoria delsenginyers i professionals enquestats considera queté una importància molt alta per a la competitivitatde les nostres empreses i que, per contra, la sevasituació actual és molt desfavorable, com es constataal quadre 10.Aquests resultats estan d’acord amb el context actualde crisi econòmica i fan palesa, un any més, la grannecessitat que tenen les empreses de finançament deles seves activitats d’una manera àgil, efectiva i senseentrebancs. No obstant això, i malgrat els fons derescat atorgats pel Govern espanyol a la banca, continuahavent-hi la percepció generalitzada que aquestsdiners no arriben a les empreses i les famílies, en unmoment en què el crèdit és més necessari que mai.Ens trobem, doncs, en un moment delicat, en què esfa força evident la crisi de confiança entre els mateixosoperadors del sistema financer, que caldrà superaramb una forta supervisió de les entitats reguladores iamb la finalització dels processos de racionalització delmapa financer espanyol i català. En són exemples lesdiverses operacions de fusió entre caixes iniciades l’any2010, la conversió de caixes en bancs, les mesures decapitalització de les entitats financeres o la publicacióde stress tests de la banca, que s’han dut a terme enguanyde manera accelerada per tal d’assegurar-ne lasolvència i viabilitat.Grau d’importànciaPercepció de lasituació actualSistema financerAlt = 46%Molt Alt = 30%Desfavorable = 39%Molt Desfavorable =31%Quadre 10. Importància i percepció del sistema financer pera la competitivitat de la indústria a Catalunya (en % sobre eltotal de respostes de l’enquesta).Grau d’importànciaPercepció de lasituació actualSistema educatiuAlt = 50%Molt Alt = 27%Regular = 45%Desfavorable = 33%Quadre 11. Importància i percepció del sistema educatiu pera la competitivitat de la indústria a Catalunya (en % sobre eltotal de respostes de l’enquesta).Grau d’importànciaPercepció de lasituació actualMercat laboralAlt = 53%Molt Alt = 20%Regular = 46%Desfavorable = 41%Quadre 12. Importància i percepció del mercat laboral per ala competitivitat de la indústria a Catalunya (en % sobre eltotal de respostes de l’enquesta).Sistema educatiuEl sistema educatiu condiciona d’una manera determinantla qualitat del factor humà d’un país en un momentdeterminat. Aquesta afirmació és extensible a tots elsnivells educatius: educació primària, secundària, universitàriai formació professional. El bon funcionamentd’aquest sistema, per tant, és una condició indispensableper poder oferir personal preparat i qualificat en elmercat de treball. Tenint en compte que el context laboralactual demana persones ben preparades en co-_64

RESULTATS DE L’ENQUESTAneixements i amb unes actituds positives i flexiblesdavant dels canvis, cal que ja des del sistema educatiumateix es treballin aquests aspectes relatiusa les aptituds i actituds dels futurs empleats.En aquest sentit, l’opinió dels enginyers i professionalsenquestats, un any més, és que el sistemaeducatiu de casa nostra té una importància moltalta en la competitivitat de les empreses catalanes,i la valoració que en fan de la situació actual ésentre regular i desfavorable, com posa de manifestel quadre 11.El punt de vista dels enquestats s’inclina, per tant,per valorar desfavorablement la incidència de lasituació actual del mercat laboral català sobre lacompetitivitat de les nostres indústries. Un anymés, la problemàtica se centra bàsicament en elsdèficits quantitatius i qualitatius de determinatsperfils professionals en el mercat de treball català.Des d’un punt de vista quantitatiu es constata,sobretot, la manca de personal de mitjana qualificacióprovinent de la formació professional, mentreque des d’un punt de vista qualitatiu sovint calcontractar personal que està sobrequalificat (castípic dels titulats universitaris) per a la categoriadels llocs de treball que s’han de cobrir.Com ja hem esmentat, la qualitat del sistema educatiuconstitueix un pilar bàsic per assegurar unbon nivell de formació i qualificació de les personesen el moment d’entrar en el mercat de treball.Però entre els enquestats hi ha la percepció que elnostre sistema educatiu no subministra al mercatlaboral una mà d’obra prou qualificada i preparadaper satisfer adequadament les seves necessitatsde personal. Aspectes negatius d’aquest sistema,com la baixa taxa de graduació -com a conseqüènciade l’abandonament prematur dels estudissecundaris- i l’elevat grau de fracàs escolar,constitueixen elements molt importants que calcorregir.Mercat laboralLa situació del mercat laboral és un altre dels factorsque incideix de manera notòria en la competitivitatde les empreses, pel fet que condiciona elsubministrament de recursos humans en la quantitati qualitat requerides per aquestes.Segons els enginyers i professionals enquestats,aquest factor té una importància alta per a la competitivitatde la indústria a Catalunya, i valoren laseva situació actual entre regular i desfavorable, talcom es pot observar al quadre 12._65

L’Observatori de la Competitivitat 2011Conclusions relatives alsfactors d’entornDels resultats exposats en els apartats anteriors podemextreure algunes conclusions relatives a la percepcióque tenen els enginyers i professionals enquestats del’impacte dels diferents factors d’entorn analitzats sobrela competitivitat de la indústria catalana.En efecte, la figura 26 mostra quin és el posicionamentdels diferents factors d’entorn analitzats en funció delseu grau d’importància i nivell de percepció de la sevasituació actual. Per tal de magnificar i fer més evident elseu posicionament, hem agafat els valors més extremsd’aquestes dues variables obtinguts a l’enquesta.Així, pel que fa al grau d’importància, hem pres el valorresultant de sumar les respostes amb un nivell alto molt alt. Mentre que, pel que fa a la percepció de lasituació actual, hem agafat el valor resultant de sumarles respostes amb un nivell desfavorable o molt desfavorable.D’aquesta manera podem identificar fàcilment aquellsfactors d’entorn que són més desfavorables per a lacompetitivitat de la nostra indústria, sempre segons lapercepció dels enginyers i professionals enquestats.Percepció situació actual(Desfavorable + Molt desfavorable)80%70%60%50%40%30%20%0%Segons aquesta percepció, la situació actual del nostresistema financer ha estat destacat, en primer lloc,com a factor més desfavorable per a la competitivitatde les empreses de Catalunya, seguit a continuacióper la situació de la legislació i el mercat laborals, i enmenor mesura per l’estat del sistema educatiu i les infraestructuresde transport, tal com es pot observar ala figura 26.Altres factors valorats també de manera força negativade cara a la competitivitat de la nostra indústria han estatel règim fiscal i la legislació mediambiental vigents,així com les infraestructures energètiques, si bé el seugrau d’importància es considera sensiblement mésbaix que els assenyalats anteriorment.Per contra, les infraestructures de telecomunicacions iles de tipus cientificotecnològic són les que tenen unamillor percepció entre el col·lectiu d’enginyers i professionalsenquestats.Gràfic Importància vs. PercepcióFactors d'entorn més desfavorablesRègimfiscalInfraestructuresenergètiques( Desfavorable 10% + Molt desfavorable )Percepció situació actualLegislaciómediambientalLegislaciólaboralInfraestructurescientíf.-tecnològ.MercatlaboralSistemafinancerSistemaeducatiuInfraestructuresde transportInfraestructurestelecomunicacions50% 55% 60% 65% 70% 75% 80%Grau d'importància( Alt + Molt Alt )Fig. 26. Posicionament dels diferents factors d’entorn analitzats en funció del seu grau d’importància i nivell de percepció dela seva situació actual (en % sobre el total de respostes de l’enquesta)._66

L’Observatori de la Competitivitat 2011Valoració delsfactors internsconsideratsCom a complement de les dades exposades anteriorment,en aquest apartat passem a descriure ambun grau més alt de detall la valoració que mereixenels diferents factors interns analitzats per a la competitivitatde les empreses industrials i de serveis aCatalunya.Recursos humansSovint s’acostuma a dir que les persones constitueixenl’actiu més important d’una empresa. Aquestaafirmació resulta ser un tòpic habitual, però no peraixò ha deixat de tenir sentit o ha perdut vigència enl’actualitat. En aquest sentit, la competitivitat de lesempreses està condicionada en bona part pels nivellsde motivació, actitud i qualificació del seu personal.Per aquest motiu, en els següents paràgrafs fixaremla nostra atenció en els resultats de l’enquesta quefan referència als recursos humans.Un primer factor que incideix sobre el rendimentdel personal és el que fa referència a la formació.En efecte, una formació adequada als requerimentsdel lloc de treball constitueix un requisit indispensableper dur a terme les tasques assignades d’unamanera productiva i eficient. Això és vàlid en tots elsnivells: des de la direcció fins als empleats de planta,passant pels comandaments intermedis.En aquest sentit, els enginyers i professionals enquestatstambé perceben que la formació i qualificacióde la mà d’obra té una importància molt alta per ala competitivitat de la indústria localitzada a Catalunya,però valoren la seva situació actual com a regular,com es mostra al quadre 13.Aquests resultats evidencien que encara hi ha dèficitsde formació i qualificació professional, parlantsempre en termes generals, a la indústria catalana.Això constitueix una debilitat important, que caldràcorregir en el futur a través del sistema educatiu id’accions de formació continuada per part de lesempreses, les quals hauran de comptar naturalmentamb el suport de les administracions públiques enaquesta tasca de millora col·lectiva.CostosEls factors vinculats a l’estructura de costos constitueixen,al seu torn, un altre grup d’elements quejuguen a favor o en contra de la competitivitat de lesempreses d’una manera determinant. En efecte, elsdiferents conceptes de cost amb què treballen lesempreses, ja siguin fixos o variables, i els valors quefinalment assoleixen, determinen els preus finals delsseus productes i, per tant, la seva competitivitat enel mercat._68

RESULTATS DE L’ENQUESTAFormació i qualificació de la mà d’obraGrau d’importànciaPercepció de lasituació actualAlt = 45%Molt Alt = 43%Regular = 51%Quadre 13. Importància i percepció de la formació i qualificacióde la mà d’obra per a la competitivitat de la indústria aCatalunya (en % sobre el total de respostes de l’enquesta).Grau d’importànciaPercepció de lasituació actualCost de la mà d’obraMitjà = 29%Alt = 45%Regular = 47%Desfavorable = 36%Quadre 14. Importància i percepció del cost de la mà d’obraper a la competitivitat de la indústria a Catalunya (en %sobre el total de respostes de l’enquesta).Cost de les primeres matèriesGrau d’importànciaPercepció de lasituació actualMitjà = 26%Alt = 32%Regular = 49%Desfavorable = 37%Quadre 15. Importància i percepció del cost de les primeresmatèries per a la competitivitat de la indústria a Catalunya(en % sobre el total de respostes de l’enquesta).Dos conceptes de cost destacats, entre d’altres, sónels relatius al cost de la mà d’obra necessària per aldesenvolupament de les diferents activitats empresarials,d’una banda, i el cost de les matèries primeresnecessàries per a la fabricació dels productes,d’una altra.Amb relació al cost de la mà d’obra, la percepciódels enquestats és que aquest aspecte té una importànciaalta per a la competitivitat de la indústriacatalana però, en canvi, la situació de la qual gaudeixactualment es valora entre regular i desfavorable,com es pot observar al quadre 14.Més concretament, l’existència d’uns costos salarialsmassa alts en alguns sectors industrials, particularmenten aquells més intensius en mà d’obra,baix nivell de qualificació i productes de menor valorafegit, posa de relleu la dificultat de l’economia catalanade poder competir en els mercats exteriors.En aquest apartat, els professionals enquestatsconstaten un cop més el que ja sabíem, i és que elnostre país presenta uns costos de la mà d’obra forçaelevats, la qual cosa juga en contra de la competitivitatde la nostra indústria, en el seu conjunt, si nos’acompanyen de millores en els capítols relatius a laproductivitat i l’aplicació intensiva de tecnologia enels diferents processos del negoci. En aquest sentit,la situació entre sectors és desigual, però els mésintensius en mà d’obra són els que veuen més afectadala seva competitivitat per aquest factor.Quant al cost de les matèries primeres, els enquestatsopinen que aquest factor té una importància entremitjana i alta per a la competitivitat de la indústriacatalana, i valoren la seva situació actual entre regulari desfavorable, com es pot comprovar al quadre 15.Aquests resultats reflecteixen la dificultat per aprovisionar-seen unes condicions i a uns preus favorablesper part de la indústria catalana, parlant sempre entermes generals, la qual cosa repercutiria sensiblementsobre la seva competitivitat en el mercat.ProductivitatLa productivitat es pot definir com la relació entreels resultats econòmics i no econòmics assolits peruna organització -en particular per les empreses- ila quantitat de recursos humans i materials dedicats_69

L’Observatori de la Competitivitat 2011ProductivitatTecnologies i béns d’equipamentGrau d’importànciaAlt = 43%Molt Alt = 47%Grau d’importànciaMitjà = 26%Alt = 53%Percepció de lasituació actualRegular = 38%Desfavorable = 37%Percepció de lasituació actualRegular = 53%Favorable = 34%Quadre 16. Importància i percepció de la productivitat per ala competitivitat de la indústria a Catalunya (en % sobre eltotal de respostes de l’enquesta).Quadre 17. Importància i percepció de la tecnologia i elsbéns d’equipament per a la competitivitat de la indústria aCatalunya (en % sobre el total de respostes de l’enquesta).per a la seva consecució. Per tant, es tracta d’un indicadorclau per mesurar el rendiment dels recursosdedicats a la realització d’una tasca determinada.En els darrers anys, diversos estudis i treballs de recercahan posat en relleu la pèrdua progressiva deproductivitat de l’economia espanyola, i per extensiótambé de la catalana, en el context internacional.Aquests treballs demostren que el diferencial de productivitatdel nostre país ja és significatiu, no nomésen relació amb els països occidentals més desenvolupats,com els EUA i el Japó, sinó també en relacióamb els països del centre i nord de la pròpia Unió Europea.Aquest fet té conseqüències directes sobre lacompetitivitat de les nostres empreses i pot incidir, finsi tot, en la possibilitat de la seva deslocalització a mitjào llarg termini.Si ens referim als resultats obtinguts a l’enquesta sobreaquesta qüestió, la visió predominant dels enginyers iprofessionals és que la productivitat té una importànciamolt alta per a la competitivitat de la indústria localitzadaa Catalunya però, en canvi, titllen la situacióde la qual gaudeix en aquests moments de regular idesfavorable, tal com es mostra al quadre 16.En aquest sentit, els nivells de productivitat que es percebende la nostra indústria són moderats, i encara insuficientsper competir en condicions en l’actual economiaglobal. Aquesta visió, però, varia segons si elsenginyers i professionals que participen en l’enquestapertanyen a petites i mitjanes empreses (pimes) o bétreballen en grans empreses o empreses multinacionals.Així doncs, els qui treballen en pimes considerenque el grau de productivitat se situa en un nivell mitjà,mentre que els qui ho fan en grans empreses creuenque la productivitat assoleix un nivell més alt, parlantsempre en termes generals.Tecnologia i béns d’equipamentPer a l’empresa, la tecnologia esdevé cada vegadamés un factor fonamental per aconseguir avantatgescompetitius sobre els seus competidors. Bé siguien forma de tecnologia incorporada en els recursosproductius (maquinària i béns d’equipament), bé siguien forma de coneixement aconseguit a travésd’activitats de recerca i desenvolupament (R+D), elquè és important és que l’empresa disposi d’un estocde capital tecnològic que li permeti diferenciar-sede la competència i li aporti avantatges competitius.El coneixement i el saber fer són també elements intangiblesque formen part d’aquest estoc tecnològic.En efecte, la manera com l’empresa acumula i difonel coneixement disponible al si de la seva estructuraorganitzativa esdevé, cada cop més, un factor de diferenciaciói competitivitat de primer ordre.En aquest sentit, l’opinió dels enginyers i professionalsenquestats respecte a la tecnologia i els bénsd’equipament disponibles és que aquest factor ésd’una importància alta per a la competitivitat de laindústria a Catalunya, i valoren la seva situació actualentre regular i favorable, com es pot observar alquadre 17.Aquest resultat mostra la correlació positiva que hiha entre disponibilitat de recursos tecnològics i competitivitatde les empreses, per la qual cosa els seus_70

RESULTATS DE L’ENQUESTARecerca, Desenvolupament i Innovació(R+D+I)Grau d’importànciaPercepció de lasituació actualAlt = 40%Molt Alt = 34%Regular = 48%Quadre 18. Importància i percepció de la recerca, el desenvolupamenti la innovació (R+D+I) per a la competitivitat dela indústria a Catalunya (en % sobre el total de respostes del’enquesta).Capacitat exportadoraGrau d’importànciaPercepció de lasituació actualAlt = 30%Molt Alt = 39%Regular = 36%Favorable = 42%Quadre 19. Importància i percepció de la capacitat exportadoraper a la competitivitat de la indústria a Catalunya (en %sobre el total de respostes de l’enquesta).directius estan disposats a invertir sens dubte enaquest tipus d’actius, però com sempre encara hi haoportunitats de millora en aquest important apartat.Recerca, Desenvolupament i Innovació(R+D+i)Com ja hem comentat, les empreses es diferenciencada cop més per l’estoc tecnològic de què disposen.Però han de tenir en compte que els avantatgescompetitius aconseguits a partir d’inversionsen tecnologies de producció (maquinària i bénsd’equipament) són només temporals.Els veritables avantatges competitius sosteniblesal llarg del temps són els que s’aconsegueixenmitjançant les activitats de recerca, desenvolupamenti innovació (R+D+I), però els resultats que sen’obtenen només es veuen a llarg termini.Les empreses han de ser conscients d’això i dedicarrecursos a l’R+D+I per tal d’assegurar la sevasupervivència. D’altra banda, les inversions en tecnologiahan de ser considerades com a tals, és adir, com a inversions en actius materials i no coma despeses.Pels enginyers i professionals enquestats, les activitatsde recerca, desenvolupament i innovació tenenuna importància molt alta per a la competitivitat dela indústria catalana, però consideren la situació actuald’aquest factor com a regular, com es pot veureal quadre 18.Aquest resultat reflecteix el fet que a Catalunya noacabem d’estar bé en aquesta matèria, tot i quemillorem any rere any. En efecte, les inversions enR+D a casa nostra l’any 2008 van ser de l’1,61%respecte al PIB, amb un augment del 6,3% respectea l’any anterior. Aquesta dada, tot i que éssuperior a la mitjana espanyola (1,35%), se situaencara sensiblement per sota de la mitjana europea(entorn del 2%) i també de la d’altres comunitatsespanyoles capdavanteres (com Madrid,el País Basc i Navarra), la qual cosa ens obliga amultiplicar substancialment les inversions i els recursosdedicats a aquest important apartat.Capacitat exportadoraLa capacitat d’exportació de les empreses representaun clar indicador del seu nivell de competitivitat, perquèestableix fins a quin punt són capaces de vendrei col·locar els seus productes en els mercats exteriors.Per tant, les xifres de les exportacions, la seva evolucióen el temps i el grau de penetració en diferents mercatsinternacionals constitueixen indicadors de primera màsobre el nivell de competitivitat de la nostra indústria al’exterior.Aquí, cal destacar l’important esforç d’internacionalitzacióque ha realitzat la indústria catalana els darrersanys, com ja hem comentat a la introducció. I els resultatsobtinguts a l’enquesta corroboren aquesta dada:els enginyers i professionals consideren la capacitat exportadoracom un factor que té una importància moltalta per a la competitivitat de la indústria catalana, i valorenla situació actual de què disposa entre regular ifavorable, com es pot observar al quadre 19._71

L’Observatori de la Competitivitat 2011Les exportacions dels països de la zona euro es vanveure afectades en el passat recent per la conjunturade fortalesa de l’euro amb relació al dòlar, cosaque va fer que els preus dels productes fabricats perles nostres indústries no resultessin tan atractius enels mercats exteriors de la zona dòlar. Sortosament,però, les fluctuacions del canvi de l’euro respecteal dòlar no han afectat el gruix de les exportacionsde la nostra indústria, ja que el 80% de les nostresexportacions tenen els països de la Unió Europeacom a punt de destinació, a causa de la proximitatgeogràfica, dimensió del mercat i més o menys afinitatcultural.Capacitat emprenedora i de lideratgePerquè una empresa funcioni bé cal un líder queexerceixi clarament la seva funció (de lideratge), tinguiuna visió clara del negoci (estratègia) i disposid’un equip humà que li doni suport (organització).Aquesta figura del líder és indispensable en totaorganització, i si manca d’una manera visible, aleshorestota l’organització se’n ressent i en pateix lesconseqüències.D’altra banda, cal que tota empresa, en general, disposid’una forta capacitat emprenedora, i que el seulíder, en particular, la posi de manifest de manera benvisible per tal de poder superar els nombrosos entrebancsque presenta tota activitat empresarial.La capacitat emprenedora i de lideratge ha estat assenyaladapels enginyers i professionals enquestatscom un factor que té una importància molt alta per ala competitivitat de la nostra indústria i que disposad’una situació actual favorable, tal com reflecteix elquadre 20.Capacitat emprenedora i de lideratgeGrau d’importànciaPercepció de lasituació actualAlt = 47%Molt Alt = 42%Regular = 31%Favorable = 48%Quadre 20. Importància i percepció de la capacitat emprenedorai de lideratge per a la competitivitat de la indústria aCatalunya (en % sobre el total de respostes de l’enquesta).Organització i processos internsGrau d’importànciaPercepció de lasituació actualAlt = 58%Molt Alt = 26%Regular = 55%Favorable = 31%Quadre 21. Importància i percepció de l’organització i elsprocessos interns per a la competitivitat de la indústria aCatalunya (en % sobre el total de respostes de l’enquesta).Cultura i valors organitzatiusGrau d’importànciaPercepció de lasituació actualAlt = 52%Molt Alt = 36%Regular = 46%Favorable = 28%Quadre 22. Importància i percepció de la cultura i els valorsorganitzatius per a la competitivitat de la indústria a Catalunya(en % sobre el total de respostes de l’enquesta).Aquestes dades es reflecteixen en una indústria localitzadaa Catalunya que es distingeix pel seu caràcteremprenedor i per la funció de lideratge exercida pelsseus directius -parlant sempre en termes generals-,si bé s’identifiquen certs dèficits en matèria de gestióempresarial.Aquest esperit emprenedor, tanmateix, ha patit uncert declivi darrerament, i per això és objecte de promociói suport per part d’administracions públiquesi organitzacions empresarials, mitjançant programesde suport a l’emprenedoria._72

RESULTATS DE L’ENQUESTAOrganització i processos internsLa manera com està organitzada una empresa, unaadequada distribució de tasques i funcions per partde la direcció, l’execució eficaç d’aquestes per partde tots els seus membres, el desenvolupament eficientdels processos productius... Tots aquests sónfactors que determinen, en bona mesura, la productivitatde l’empresa i, en definitiva, els seus resultats.En aquest sentit, no s’entén que una empresa puguiser productiva sense disposar d’una bona organitzacióo, dit d’una altra manera, una bona organitzacióes tradueix sempre en una empresa més productiva.Com en el cas anterior, el fet que se’n tingui unaopinió favorable no significa necessàriament que lacultura i els valors instaurats en la indústria catalanasiguin els més adients per ser competitius. Efectivament,una bona part dels enginyers i professionalsenquestats amb càrrecs directius a les nostres indústrieses lamenten d’alguns dels valors del personalal seu càrrec, caracteritzats sovint per un insuficientcompromís, esforç i flexibilitat envers els objectiusempresarials que s’han d’assumir i les necessitatsorganitzatives en cada moment.Per aquesta raó, el grup d’enginyers i professionalsenquestats ha manifestat que l’organització i els processosinterns tenen una importància molt alta per ala competitivitat de la indústria a Catalunya i valorala situació de què gaudeix actualment entre regular ifavorable, com es pot comprovar al quadre 21.Com en el cas de la recerca, el desenvolupamenti la innovació (R+D+I), el fet que es tingui una opiniófavorable respecte a aquest factor no significanecessàriament que les nostres empreses siguinexcel·lents en matèria d’organització i cultura organitzativa.Tot i que s’ha avançat molt els darrersanys, encara resta molta feina per fer en aquestcamp, en concret en el de la millora de l’eficiència ila productivitat.Cultura i valors organitzatiusLa cultura d’una empresa, entesa com el conjuntde valors i normes que determinen la conducta delsseus membres, constitueix un element fonamentalper tal d’inculcar una manera de fer eficient al si del’organització.L’adopció d’una cultura del treball orientada afer les coses bé a la primera, de manera eficaçi alhora eficient, sens dubte condueix l’empresacap a majors nivells de productivitat i, per tant,de competitivitat.Per això el grup d’enginyers i professionals enquestatsha assenyalat que la cultura i els valorsorganitzatius tenen també una importància moltalta per a la competitivitat de la indústria a casanostra, i consideren que la situació en què es trobenactualment és entre regular i favorable, comes pot constatar al quadre 22._73

L’Observatori de la Competitivitat 2011Conclusions relatives alsfactors internsDels resultats exposats en els apartats anteriorspodem extreure algunes conclusions relatives a lapercepció dels enginyers i professionals enquestatsreferents a l’impacte dels diferents factorsinterns analitzats sobre la competitivitat de la indústriacatalana.En efecte, la figura 27 mostra quin és el posicionamentdels diferents factors interns analitzatsen funció del seu grau d’importància i nivell depercepció de la situació actual de què gaudeixen.Com en el cas dels factors d’entorn, per tal demagnificar i fer més evident el seu posicionament,hem agafat els valors més extrems d’aquestesdues variables obtinguts a l’enquesta.Així, pel que fa al grau d’importància, hem presel valor resultant de sumar les respostes amb unnivell alt o molt alt. En canvi, per a la percepcióde la situació actual de cadascun dels factorsinterns, hem agafat el valor resultant de sumarles respostes amb un nivell desfavorable o moltdesfavorable.D’aquesta manera podem identificar fàcilmentaquells factors interns a les empreses que sónmés desfavorables per a la competitivitat de lanostra indústria, sempre segons la percepció delsenginyers i professionals enquestats.Segons aquesta percepció, la productivitat ha estatdestacat, en primer lloc, com a factor internmés desfavorable per a la competitivitat de lesempreses de Catalunya, seguit a continuació pelscostos de la mà d’obra i de les matèries primeres,i en menor mesura pel nivell de formació de la màd’obra i la cultura organitzativa, tal com es mostraa la figura 27.Un altre factor valorat també de manera força negativade cara a la competitivitat de la nostra indústriaha estat el nivell de dedicació a les activitats derecerca, desenvolupament i innovació, de cabdalimportància si es vol assegurar la competitivitat dela nostra indústria a mitjà i llarg termini.Per contra, les capacitats exportadora, emprenedorai d’organització interna, juntament amb ladisponibilitat de tecnologia i béns d’equipament,són els factors interns a les empreses que tenenuna millor percepció entre el col·lectiu d’enginyersi professionals enquestats.Gràfic Importància vs. PercepcióFactors interns més desfavorablesFig. 27. Posicionament dels diferents factors interns analitzats en funció del seu grau d’importància i nivell de percepció de laseva situació actual (en % sobre el total de respostes de l’enquesta).50%45%40%Cost primeresmatèriesCost mà d'obraProductivitatPercepció situació actual(Desfavorable + Molt desfavorable)35%30%25%20%15%10%( Desfavorable + Molt desfavorable )Percepció5%situació actual0%CapacitatexportadoraTecnologia ibéns equipamentR+D+ICulturaorganitzativaOrganitzacióinternaFormaciómà d'obraCapacitatemprenedora50% 55% 60% 65% 70% 75% 80% 85% 90% 95%Grau d'importància( Alt + Molt Alt )_74

L’Observatori de la Competitivitat 2011Possibles mesuresper a la millora dela competitivitatAl’enquesta també es preguntava als enquestatsla seva opinió sobre alguns tipus demesures o accions que es podrien endegarper tal de contribuir a augmentar la competitivitatde les empreses de Catalunya. Aquestes mesurespodrien ser objecte d’un conjunt d’accions depolítica industrial per part de les administracionspúbliques que anirien orientades a millorar el nivellde competitivitat de la nostra indústria.A la pregunta de l’enquesta: “En la seva opinió, quinesde les mesures o accions següents permetrien millorarsignificativament la competitivitat de les empreses delseu sector? Valori el seu grau d’eficàcia”, els resultatsobtinguts són els que es mostren a la figura 28.D’acord amb aquests resultats, podem comprovarque la mesura considerada més eficaç per millorarla competitivitat de la nostra indústria és la milloradel finançament i l’accés al crèdit, la qual cosa posanovament de manifest les dificultats financeres quepateixen actualment les empreses per poder dur aterme les seves activitats. Per resoldre-les és necessarique les entitats financeres facilitin i ampliïnl’accés al crèdit, particularment en aquells casosd’empreses en procés de creixement que vulguindur a terme projectes viables i versemblants.Altres accions que també es considera que podrienser eficaces consisteixen en mesures de caràcterestructural, com ara la reforma en profunditat_76

RESULTATS DE L’ENQUESTAMesures o accions proposades per a la millorade la competivitat empresarialMillora del Millora finançament del finançament i l'accés al crèdit i l’accés per part al crèdit de les empreses per part de les empresesMesures Mesures de reforma de de reforma la legislació de la laboral legislació laboralAjuts per Ajuts potenciar per poteciar les activitats les activitats d'R+D i d'innovació d’R+D i d’innovacióAccions de Accions promoció de per promoció a la internacionalització per a la internacionalització empresarial empresarialActuacions Actuacions de millora de del millora sistema del educatiu sistema educatiuDesenvolupament Desenvolupament i millora de i millora les infraestructures de les infraestructuresPolítiques Polítiques de suport empresarial de suport empresarial de les administracions de les administracions públiques públiquesProgrames Programes de suport de a la suport cooperació a la cooperació empresarial empresarial4% 2% 7% 35% 52%3%2% 18% 40% 37%4% 5% 11% 43% 37%2% 4% 20% 43% 31%1%4% 11% 55% 30%1%3% 19% 51% 26%4% 5% 22% 48% 21%2% 5% 26% 48% 18%Activitats Activitats formatives formatives a les empreses a les empreses 1% 5% 15% 65% 14%0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%Molt ineficaces Ineficaces Indiferents Eficaces Molt eficacesFig. 28. Resultats de l’enquesta referents a l’eficàcia deles mesures o accions proposades per a la millora de lacompetitivitat empresarial (en % sobre el total de respostesde l’enquesta).de la legislació laboral, de manera consensuadaentre els diferents agents socials, i actuacionsde millora del sistema educatiu i de disponibilitatd’infraestructures, les quals requereixen esforços iinversions continuades a mitjà i llarg termini per talque facin efecte.A més d’això, també resultarien eficaces altrestipus de mesures o accions orientades al creixementempresarial, com són els ajuts a la realitzaciód’activitats de recerca, desenvolupamenti innovació (R+D+I); les actuacions de promocióper a la internacionalització de les operacions, i lesactuacions formatives al si de les empreses, entred’altres. També en aquest cas es tractaria d’oferirrecursos i mitjans a les empreses de manera sostingudaen el temps, a fi de facilitar el seu creixement apartir del desenvolupament de les activitats esmentadesanteriorment.Tractant-se de mesures que requereixen esforços irecursos a mitjà i llarg termini, si es vol que ofereixinresultats, el seu desenvolupament hauria de ser objected’una política industrial continuada al llarg deltemps per part de les administracions públiques._77

L’Observatori de la Competitivitat 2011Conclusions delsresultats obtinguts(Part I)Un cop presentats els resultats de l’enquestarealitzada entre un ampli grup d’enginyers iprofessionals amb càrrecs directius en empresesindustrials i de serveis de Catalunya, en aquestcapítol exposem de manera resumida les conclusionsmés rellevants que es deriven dels resultats obtingutsen la primera part d’aquest informe. En l’exposiciód’aquestes conclusions realitzem necessàriament unexercici de síntesi, destacant aquells aspectes quemereixen una especial atenció.Cal assenyalar que la percepció general dels enginyersi professionals enquestats sobre la situació actualde la competitivitat de la indústria a Catalunya és moderadamentpositiva, en particular pel que fa al seusector, malgrat la greu situació de crisi economicofinanceraque patim actualment.Concretament, el nivell de competitivitat és percebutcom a alt en els sectors químic, dels plàstics i farmacèutic;de l’energia, l’aigua i el medi ambient; del’alimentació; del paper i les arts gràfiques, i del tèxtili la confecció. Mentre que aquest nivell és valorat entremitjà i alt en els sectors elèctric, electrònic i de lesTIC; i de serveis a les empreses. Per la seva banda,els sectors de l’automoció i els transports, del metalli la maquinària, i de les enginyeries i la construcció,han estat valorats amb un nivell de competitivitat mitjà.Aquests resultats sembla que reflecteixen una certapèrdua de competitivitat de les nostres empreses si escompara amb la percepció que es tenia en edicionsanteriors d’aquest informe.A la pregunta sobre quins són els principals reptes decara al futur que tenen plantejats actualment les empresesdels professionals enquestats, les respostesobtingudes mostren que predominen els reptes decaire economicofinancer (consolidar la situació economicofinancera,reduir els costos, etc.) i els de desenvolupamentempresarial (com ara guanyar quota demercat, intensificar el procés d’internacionalització,i potenciar les activitats d’R+D i innovació), entre_78

RESULTATS DE L’ENQUESTAd’altres. Un any més, i contràriament al que podriasemblar lògic en un moment de crisi, la reducció depersonal no apareix com a opció preferent.En un altre apartat de l’enquesta es demanava al grupd’enginyers i professionals enquestats que assenyalessinquins són els factors que, en la seva opinió, incideixende manera més acusada sobre la competitivitatde la indústria a Catalunya, en termes generals.Els resultats obtinguts indiquen que, respecta alsfactors d’entorn, els que enguany tenen un graud’importància més alt per a la competitivitat de laindústria catalana són el sistema financer, el sistemaeducatiu, la legislació laboral i les infraestructures detelecomunicacions i de transport, entre d’altres.Com a síntesi de tot el que hem exposat en el presentinforme, podem afirmar que les conclusionsanteriors es podrien resumir en tres punts:1. Catalunya és un país industrial, tot i que enstrobem en un moment en què hi ha empresesamb dificultats per motius diversos.2. Catalunya disposa d’empreses amb un boncapital humà, però que presenta algunes deficiènciesen matèria de valors i formació.3. Catalunya és competitiva en els mercats exteriors,si bé sembla que darrerament està perdentposicions en el context internacional.Pel que fa als factors interns propis de les empreseso del seu sector, els elements que enguany tenen unaincidència més gran sobre la competitivitat de la indústriacatalana, parlant sempre en termes generals, són laproductivitat, la formació i qualificació de la mà d’obra,la capacitat emprenedora (lideratge), la cultura organitzativa(valors) i l’organització interna (processos).A l’enquesta, els enginyers i professionals també vanhaver de valorar la situació actual de cadascun delsfactors. De les respostes donades es desprèn que elsfactors d’entorn són valorats més negativament que elsinterns i que, per tant, són francament millorables; és elcas del sistema financer, la legislació i el mercat laborals,el règim fiscal i el sistema educatiu, entre d’altres.Dels factors interns a les empreses, els que es considerenclarament millorables fan referència a aspectescom ara la productivitat, els costos de les matèriesprimeres i de la mà d’obra, la realització d’activitatsd’R+D+I, i la formació i qualificació de la mà d’obra.Per tant, les mesures i accions que el col·lectiud’enginyers i professionals enquestats proposa pertal de millorar la competitivitat de la indústria catalanapassen per: facilitar l’accés al crèdit i el finançamentde les activitats empresarials; la reforma en profunditatde la legislació i el mercat laborals; el perfeccionamentdel sistema educatiu; la millora de les infraestructures,sobretot les de transport i les energètiques; la potenciacióde les activitats de recerca, desenvolupamenti innovació (R+D+I); una aposta decidida per la internacionalitzacióde les empreses, i la promoció de lesactuacions formatives, com a mesures més eficaces._79

L’Observatori de la Competitivitat 2011PART IIEL PROCÉSDE RECUPERACIÓECONÒMICA_80

RESUM EXECUTIU_81

L’Observatori de la Competitivitat 2011Un model per alprocés derecuperacióeconòmicaEn el moment de planificar el contingut de l’ediciód’enguany de l’informe de l’Observatori de laCompetitivitat dels EIC ens va semblar adientabordar la qüestió relativa al procés de recuperacióde la crisi econòmica i financera en què ens trobemactualment. Ens interessava fer-ho no tant per saberen quin moment en el temps tindrà lloc aquesta recuperació,cosa d’altra banda molt difícil de pronosticartenint en compte la variabilitat de la conjuntura actual,sinó més aviat per esbrinar les condicions que s’hande donar per tal que aquest procés es dugui efectivamenta terme.Per poder fer-ho ens va semblar necessari definir prèviamentun model per a la recuperació econòmica,que reflectís els elements i les variables més rellevantsque intervindran en aquest procés, i sobre els qualsentenem que haurem de fixar la nostra atenció en elspròxims mesos. Així, el model adoptat finalment perdur a terme aquesta anàlisi és el que mostrem gràficamenta la figura 29.Segons aquest model, un dels supòsits perquè s’iniciïel procés de recuperació econòmica és la disponibilitatde finançament i accés al crèdit per part de lesempreses, que els permeti el desenvolupament normalde les seves activitats i la realització d’inversionsper al seu creixement.A més d’això, un altre dels supòsits del model ésl’existència d’una demanda solvent, sigui interna,provinent del mercat domèstic, o externa, en formad’exportacions, que permeti donar sortida a la produccióindustrial i satisfer les necessitats materials dela societat.Si es donen aquestes circumstàncies podem entraren un procés de creixement econòmic, la magnitud_82

EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ ECONÒMICAModel Model per per a la a recuperaci— la recuperació econ˜mica econòmicaModel per a la recuperaci— econ˜micaExportacionsExportacionsFinanamentFinançamentFinanamentDemandaDemandaAccŽs Accés al crèdit crditAccŽs al crditOcupació Ocupaci—Ocupaci—InversionsInversionsCreixementCreixementFig. 29. Model que representa les diferentsvariables que intervindran en el procés derecuperació de la crisi econòmica i financeraactual.del qual dependrà de la intensitat de la demanda i deles facilitats de finançament que tinguin les empresesi els particulars, entre altres factors.Si el nivell de creixement esdevingués significatiu durantun cert període de temps, aleshores es podriagenerar ocupació i, com a conseqüència, es reduiriala taxa d’atur. I a mesura que una part considerablede la població estigués ocupada i disposés d’un majornivell de renda, es podria generar més demandaque, alhora, podria fer augmentar la taxa de creixementi el nivell d’ocupació, i així successivament finsa un cert punt. Per tant, si es donessin totes aquestescircumstàncies podríem entrar, en teoria, en un cerclevirtuós de creixement.tenia com a objectiu esbrinar la percepció dels enginyersi professionals enquestats sobre aquesta qüestió.En concret, eren preguntes referents a la percepcióque tenien sobre l’estat i l’evolució de les diferentsvariables incloses en el model per a la recuperacióeconòmica descrit anteriorment. Aquestes variablesfeien referència a l’evolució de les exportacions, larealització d’inversions, les dificultats de finançamenti accés al crèdit, el nivell de creixement i l’evolució dela plantilla de les seves respectives empreses. Els resultatsobtinguts en cada cas són els que presentemtot seguit en els apartats següents.A partir d’aquests supòsits, a l’enquesta vam afegirun bloc addicional de preguntes relacionades ambl’esmentat procés de recuperació econòmica, el qual_83

L’Observatori de la Competitivitat 2011Resultatsrelatius a lainternacionalitzaciói les exportacionsLa seva empresa ha dut a terme operacionsd'exportació durant l'any 2011?Ala pregunta: “La seva empresa és exportadorai ha dut a terme operacions d’exportaciódurant l’any 2011?”, més de dos terços delsenginyers i professionals enquestats han contestatde manera afirmativa aquesta qüestió, tal com espot comprovar a la figura 30. Aquest resultat posaclarament de manifest que la major part de la mostraseleccionada està integrada per empreses exportadores,és a dir, que aposten en major o menormesura per la demanda exterior per sortir de la crisieconòmica.No32%Sí68%Fig. 30. Resultats que mostren si l’empresa dels enquestatsha dut a terme operacions d’exportació durant l’any 2011 (en% de respostes).Una anàlisi més detallada dels resultats per grandàriade les empreses demostra un major propensió exportadoraper part de les grans empreses (82%), enfrontde les pimes (60%).Les àrees geogràfiques més importants d’aquestesexportacions són la Unió Europea, en primer lloc id’una manera destacada en la majoria dels casos(82%), seguida a força distància per Sud-amèrica(42%) i Àsia (33%). Les exportacions a Nord-amèrica,en canvi, són minoritàries (18%) (figura 31)._84

EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ ECONÒMICAÀrees geogràfiques més importants de les exportacions0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%Unió EuropeaNord-amèricaSud-amèricaÀsiaAltres zonesFig. 31. Resultats referents ales àrees geogràfiques mésimportants de les exportacions(en % de respostes).Com han evolucionat les seves exportacions en relacióamb les realitzades en anys anteriors?Han disminuït9%No ho sé / NC2%S'han mantingut24%Fig. 32. Resultats sobre com hanevolucionat les exportacions enrelació amb les realitzades en anysanteriors (en % de respostes).De cara al futur, com creu que evolucionaran les sevesexportacions a curt i mig termini?Han augmentat65%Disminuiran2%No ho sé / NC2%Es mantindran28%Fig. 33. Resultats sobre com creuen elsenquestats que evolucionaran les sevesexportacions a curt i mitjà termini (en % derespostes).Augmentaran68%A la pregunta: “Com han evolucionat les seves exportacionsen relació amb les realitzades en anysanteriors?”, gairebé dos terços (65%) dels enginyersi professionals enquestats han indicat que han augmentat;una quarta part (24%), que s’han mantingut;i una minoria (9%), que han disminuït (figura 32).Aquest resultat evidencia una evolució positiva deles exportacions entre el conjunt de les empresesenquestades, la qual cosa demostra que hi ha mésprojecció exterior i més dependència de la demandaexterna en els darrers anys.Per últim, a la pregunta: “De cara al futur, com creuque evolucionaran les seves exportacions a curt imitjà termini?”, uns dos terços (68%) dels enginyersi professionals enquestats han contestat queaugmentaran; més d’una quarta part (28%), quees mantindran; i una minoria (2%), que disminuiran,com es pot constatar a la figura 33. Aquestresultat posa clarament de manifest una visió optimistade les empreses de la mostra seleccionadade cara al futur i també pel que fa a l’evolució de lademanda externa, malgrat la crisi econòmica queens afecta.Una anàlisi més detallada dels resultats per grandàriade les empreses mostra una visió lleugeramentmés optimista en aquest sentit per part deles grans empreses, per comparació amb el puntde vista de les pimes._85

L’Observatori de la Competitivitat 2011Resultats relatiusa la realitzaciód’inversionsLa seva empresa ha realitzat inversions significativesdurant l'any 2011?Ala pregunta: “La seva empresa ha realitzatinversions significatives durant l’any 2011?”,prop del 60% dels enginyers i professionalsenquestats han contestat afirmativament a aquestaqüestió, com es pot comprovar a la figura 34. Aquestresultat posa en relleu una voluntat inversora per partd’una majoria d’empreses de la mostra, malgrat lesdificultats de l’actual situació econòmica.No41%Sí59%Fig. 34. Resultats referents a si l’empresa dels enquestatsha dut a terme inversions significatives durant l’any 2011 (en% de respostes).Una anàlisi més detallada dels resultats mostra unmajor propensió inversora per part de les gransempreses (65%), enfront de les petites i mitjanesempreses (56%).Aquestes inversions han tingut com a objectius mésimportants el desenvolupament de productes (52%),potenciar les vendes de l’empresa, tant en el mercatinterior com en l’exterior (49%), i augmentar la capacitatproductiva (43%), entre d’altres, com es potapreciar a la figura 35._86

EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ ECONÒMICAObjectius més importants de les inversions0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%Augmentar la capacitatproductivaPotenciar les vendes(dins i fora)Fig. 35. Resultats sobre elsobjectius més importants deles inversions dutes a termel’any 2011 (en % de lesrespostes).Desenvolupament delsrecurso humansDesenvolupament deproducteAltres objectiusCom han evolucionat les seves inversions en relacióamb les realitzades en anys anteriors?Fig. 36. Resultats sobrecom han evolucionat lesinversions de les empresesenquestades en relacióamb les realitzades enanys anteriors (en % de lesrespostes).Han disminuït25%No ho sé / NC12%Han augmentat31%S'han mantingutDe cara al futur, com creu que evolucionaran 32% les sevesinversions a curt i mig termini?Disminuiran7%No ho sé / NC12%Augmentaran34%Fig. 37. Resultats sobrecom creuen els enquestatsque evolucionaran lesseves inversions a curt imitjà termini (en % de lesrespostes).Es mantindran47%A la pregunta: “Com han evolucionat les seves inversionsen relació amb les realitzades en anys anteriors?”,gairebé un terç (31%) dels enginyers i professionalsenquestats han indicat que han augmentat;un altre terç, que s’han mantingut; i una quarta part,que han disminuït, com es pot observar a la figura 36.Això evidencia una evolució molt diferent i desigualde les inversions realitzades entre el conjunt de lesempreses de la mostra seleccionada. Aquest resultats’atribueix, molt probablement, més a les situacionsindividuals pròpies de cada empresa, cas per cas,que no pas a les circumstàncies de l’entorn i la conjunturaeconòmica existents en anys anteriors.Per últim, a la pregunta: “De cara al futur, com creuque evolucionaran les seves inversions a curt i mitjàtermini?”, un terç dels enginyers i professionals enquestatshan respost que augmentaran; prop de lameitat (47%), que es mantindran; i una minoria (7%),que disminuiran, com es pot constatar a la figura 37.Aquest resultat posa de manifest una voluntat inversorade les empreses de la mostra de cara al futur,malgrat les dificultats que presenta el context de crisiactual. Això evidencia una àmplia percepció entre lesempreses que cal seguir realitzant inversions per continuaressent competitives.Segons les dimensions de les empreses en què treballenels enginyers i professionals enquestats, lapercepció que cal mantenir el nivell d’inversions en elfutur és lleugerament més alta per part de les gransempreses que no pas de les pimes._87

L’Observatori de la Competitivitat 2011Resultats relatiusal finançament il’accés al crèditAla pregunta: “La seva empresa ha experimentatdificultats de finançament i/o accés al crèditbancari durant l’any 2011?”, un 57% delsenginyers i professionals enquestats han contestat demanera negativa a aquesta qüestió, tal com es mostraa la figura 38. Aquest resultat reflecteix el fet queactualment hi ha dificultats objectives per al finançamenti accés al crèdit per a un nombre importantd’empreses, però que aquestes dificultats no són enabsolut generalitzables.Una anàlisi més detallada dels resultats demostral’existència de dificultats de finançament i accés alcrèdit sensiblement més grans per a les petites i mitjanesempreses (51%), que no pas per a les gransempreses (24%).A la pregunta: “Com han evolucionat aquestes dificultatsen relació amb les existents en anys anteriors?”,dos terços dels enginyers i professionals enquestatshan indicat que han augmentat; un 22%, que s’hanmantingut; i una minoria (8%), que han disminuït, comes pot observar a la figura 39. Aquest resultat evidenciauna percepció generalitzada d’enduriment deles condicions de finançament i accés al crèdit perpart de les empreses en els darrers anys, la qual cosaresulta coherent amb el que hem esmentat abans entractar del sistema financer.Per últim, a la pregunta: “De cara al futur, com creuque evolucionaran aquestes dificultats a curt i mitjàtermini?”, prop d’un 30% dels enginyers i professionalsenquestats han contestat que augmentaran; lameitat (53%) creu que es mantindran; i una minoria(7%), que disminuiran, com es pot constatar a lafigura 40.Aquest resultat posa de manifest una visió pessimistade cara al futur, en el sentit que hi ha una percepciódominant que les dificultats de finançament i accésal crèdit per part de les empreses persistiran en elspropers anys. Això serà presumiblement així fins queles entitats financeres no normalitzin la seva situacióeconòmica -derivada de la bombolla immobiliària- ialgunes d’elles es capitalitzin suficientment, com enel cas particular de les caixes d’estalvis.Si analitzem detalladament els resultats en funció dela grandària de les empreses, no hi ha grans diferènciesentre la percepció que tenen grans empreses ipimes a l’hora de valorar les dificultats de finançamenti accés al crèdit en el futur._88

La seva empresa ha experimentat dificultats definançament i/o accés al crèdit bancari durant l'any2011?EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ ECONÒMICANo ho sé / NC2%Sí41%Fig. 38. Resultats que reflecteixen sil’empresa dels enquestats ha experimentatdificultats de finançament i/o accés al crèditdurant l’any 2011 (en % de respostes).No57%Com han evolucionat aquestes dificultats en relacióamb les existents en anys anteriors?Fig. 39. Resultats sobrecom han evolucionat lesdificultats per accedir alfinançament i al crèditen relació amb anysanteriors (en % de lesrespostes).S'han mantingut22%Han disminuït8%No ho sé / NC5%De cara al futur, com creu que evolucionaran aquestesdificultats a curt i mig termini?Han augmentat65%Disminuiran7%No ho sé / NC11%Augmentaran29%Es mantindran53%Fig. 40. Resultats sobre com creuen els enginyers i professionalsenquestats que evolucionaran les dificultats peraccedir al finançament i al crèdit a curt i mitjà termini (en %de les respostes)._89

L’Observatori de la Competitivitat 2011Resultats relatiusal creixementAla pregunta: “La seva empresa es troba actualmenten una fase de creixement?”, lameitat dels enginyers i professionals enquestatshan contestat gairebé per igual tant en sentitpositiu com negatiu a aquesta qüestió, tal com reflecteixla figura 41. Aquest resultat palesa que nohi ha un patró de creixement comú per al conjuntde les empreses de la mostra, sinó que més aviatel seu desenvolupament depèn en cada cas de lesseves circumstàncies particulars i també de les delseu sector. Sembla que es donen, doncs, unes circumstànciesmolt diferents d’unes empreses respected’altres pel que fa al seu creixement econòmicen el moment actual.D’altra banda, no hi ha diferències significatives enels percentatges de creixement entre les pimes i lesgrans empreses.A la pregunta: “Com ha evolucionat el seu creixementen relació amb la situació existent en anys anteriors?”,hi ha una percepció molt diferent i desigualper part dels enginyers i professionals enquestats,perquè un terç d’ells opina que ha augmentat; unaltre terç, que s’ha mantingut; i un tercer terç, percontra, que ha disminuït, com s’assenyala a la figura42. Aquest resultat posa novament de manifestque cada empresa és un món i que el seu procésde creixement en els darrers anys el determina lescircumstàncies particulars i les del seu sector.Per últim, a la pregunta: “De cara al futur, com creuque evolucionarà el seu creixement a curt i mitjàtermini?”, un 46% dels enginyers i professionalsenquestats han contestat que augmentarà; propd’un terç (30%), que es mantindrà; i una minoria(14%), que disminuirà, com es pot constatar a lafigura 43.Aquest resultat mostra clarament una visió optimistade cara al futur, en el sentit que els enquestatsperceben que augmentarà el creixement de les empresesen què treballen en els propers anys. Aquestapercepció contrasta, però, amb les perspectivesmacroeconòmiques de baixes taxes de creixementdels països occidentals, inclosos els de la zona euro,que no inviten a l’optimisme a curt i mitjà termini.Si analitzem amb detall els resultats obtinguts segonsla grandària de les empreses, es donen unesmillors perspectives de creixement per a les pimes(50%), enfront de les grans empreses (42%)._90

EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ ECONÒMICALa seva empresa es troba actualmenten una fase de creixement?No49%Sí51%Fig. 41. Resultats referentsa si l’empresa dels enquestatses troba actualment enuna fase de creixement (en% de respostes).Com ha evolucionat el seu creixement en relació amb lasituació existent en anys anteriors?Ha disminuït31%No ho sé / NC4%Ha augmentat33%Fig. 42. Resultats sobrecom ha evolucionat elcreixement de les empresesen què treballen elsenginyers enquestats enrelació amb la situacióexistent en anys anteriors(en % de les respostes)...De cara al futur, com creu que evolucionarà el seucreixement a curt i mig termini?S'ha mantingut32%Disminuirà14%No ho sé / NC10%Augmentarà46%Es mantindrà30%Fig. 43. Resultats sobrecom evolucionarà el creixementde les empreses enquè treballen els enginyersenquestats a curt imitjà termini (en % de lesrespostes)._91

L’Observatori de la Competitivitat 2011Resultats relatiusa l’ocupacióLa seva empresa ha contractat nou personaldurant l'any 2011?No44%Fig. 44. Resultats sobre sil’empresa dels enquestatsSí56%ha contractat nou personaldurant l’any 2011 (en % derespostes).Ala pregunta: “La seva empresa ha contractatnou personal durant l’any 2011?”, més de lameitat (56%) dels enginyers i professionalsenquestats han contestat de manera afirmativa aaquesta qüestió, com es pot observar a la figura 44.Aquest resultat reflecteix un cert predomini del procésde creació d’ocupació en el conjunt de les empresesde la mostra, però sense que aquest procés es puguiconsiderar ni molt menys generalitzable. Com en elscasos anteriors, els resultats obtinguts els determinenla situació i les circumstàncies particulars de lesempreses. Tot i això, és realment positiu en l’actualcontext de crisi el fet que predomini, encara que siguilleugerament, el nombre d’empreses que creen ocupacióper sobre de les que no ho fan.Si analitzem els resultats en funció de les dimensionsde les empreses seleccionades, es crea més ocupacióen el cas de les grans empreses (67%) que nopas en les petites i mitjanes (50%), la qual cosa evidenciamés dinamisme i capacitat de contractació deles primeres respecte a les segones en els momentsactuals.A la pregunta: “Com ha evolucionat la seva plantillaen relació amb l’existent en anys anteriors?”, els resultatsobtinguts mostren un altre cop que hi ha unapercepció molt diferent i desigual per part dels enginyersi professionals enquestats. En efecte, un terçd’ells opina que ha augmentat; prop d’un altre terç(30%) creu que s’ha mantingut; i més d’un altre terç_92

EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ ECONÒMICACom ha evolucionat la seva plantilla en relacióamb l'existent en anys anteriors?Ha disminuït37%Ha augmentat33%Fig. 45. Resultats sobrecom ha evolucionat la plantillade les empreses a quèpertanyen els enquestatsen relació amb l’existent enanys anteriors (en % de lesrespostes).S'ha mantingut30%De cara al futur, com creu que evolucionaràla seva plantilla a curt i mig termini?Disminuirà19%No ho sé / NC6%Augmentarà30%Fig. 46. Resultats sobrecom evolucionarà la plantillade les empreses en què treballenels enquestat seleccionatsa curt i mig termini(en % de les respostes).Es mantindrà45%(37%), per contra, pensa que ha disminuït, com espot comprovar a la figura 45. Aquest resultat ressaltauna altra vegada que les empreses actuen encada moment en funció de les seves circumstànciesparticulars i les del seu sector, per la qual cosano podem parlar de situacions homogènies en matèriad’ocupació.Per últim, a la pregunta: “De cara al futur, comcreu que evolucionarà la seva plantilla a curt imitjà termini?”, un 30% dels enginyers i professionalsenquestats ha contestat que augmentarà;prop de la meitat (45%), que es mantindrà; i unaminoria (19%), que disminuirà, com s’observa ala figura 46.Aquest resultat posa novament de manifest una visióoptimista de cara al futur, en el sentit que tresquartes parts dels enquestats tenen la percepcióque la plantilla de treballadors de les empreses aquè pertanyen respectivament augmentarà o bémantindrà l’ocupació en els propers anys. Aixòconstitueix una molt bona notícia, enmig de les previsionsnegatives que ens diuen que es mantindranencara les elevades taxes d’atur en el nostre país acurt i mitjà termini.D’altra banda, els resultats demostren l’existènciad’unes perspectives de creació d’ocupació perals propers anys similars entre les pimes i lesgrans empreses._93

L’Observatori de la Competitivitat 2011Conclusions delsresultats obtinguts(Part II)En aquest capítol hem proposat un model perexplicar i fer el seguiment del procés de recuperacióeconòmica en el nostre país, en el qualexposem un conjunt de variables que haurien de sermonitoritzades, per tal d’esbrinar si anem cap endavanto no en aquest procés de recuperació.La recuperació de la crisi econòmica actual requereixincidir en diversos aspectes de l’economia, comsón les facilitats de finançament i accés al crèditper part de les empreses, la realització d’inversionsper a la millora de la seva capacitat productiva,l’orientació cap a la internacionalització de les sevesoperacions, i les exportacions cap a països encreixement, entre d’altres.Només d’aquesta manera serà possible entrar en uncercle virtuós de creixement econòmic, que alhorapermeti generar ocupació i reduir, així, l’elevada taxad’atur que tenim en aquests moments.A l’enquesta hem plantejat diverses qüestions alsenginyers i professionals enquestats, referents al’evolució en les seves respectives empreses de lesdiferents variables definides en el model de recuperacióeconòmica esmentat. Tot seguit presentem demanera resumida les principals conclusions que esderiven dels resultats obtinguts.Pel que fa a les exportacions, un 68% dels enginyersenquestats han indicat que les seves empreses sónexportadores i que la Unió Europea és l’àrea geogràficamés important on s’adrecen les seves exportacions.I, de cara al futur, més de dos terços delsenquestats creuen que les exportacions de les sevesempreses augmentaran a curt i mitjà termini, i propd’un 30% que es mantindran.Quant a les inversions, un 60% dels professionals enquestatshan contestat que la seva empresa ha realitzatinversions significatives durant l’any 2011, i que elsobjectius més importants d’aquestes inversions hanestat el desenvolupament de productes, la potenciacióde les vendes i l’augment de la capacitat productiva.De cara al futur, prop de la meitat dels enquestatscreuen que les inversions de les seves empreses esmantindran en els propers anys, i fins a un terç diuque augmentaran.En relació amb el finançament i l’accés al crèdit, mésd’un 40% dels enginyers enquestats han manifestatque les seves empreses han experimentat dificultatsen aquest sentit. De cara al futur, més de la meitatd’ells creuen que aquestes dificultats es mantindrana curt i mitjà termini, i prop d’un 30%, fins i tot, queaugmentaran.Si ens referim al creixement de les empreses, els resultatsde l’enquesta no han estat concloents, ja queuna meitat dels professionals enquestats han indicatque la seva empresa es troba actualment en fase decreixement i l’altra meitat que no. De cara al futur, elsenquestats perceben clarament (46%) que la taxa decreixement de les respectives empreses augmentarà_94

EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ ECONÒMICAPassat Present Futur PerspectivesExportacions Sí (68%) Molt positivesInversions=Sí (59%)ModeradamentpositivesAccés alfinançamentSí (57%)NegativesCreixement=Sí (51%) PositivesOcupació=Sí (56%)ModeradamentpositivesQuadre 23. Resultats obtinguts a l’enquesta referents a l’evolució de les diferents variables del model per a la recuperacióeconòmica i valoració de les seves perspectives de cara al futur.en els propers anys. Però també hi ha un significatiu30% que creu que el creixement es mantindrà.Per últim, en ocupació, més de la meitat dels enginyersenquestats han manifestat que les seves empreseshan contractat nou personal durant l’any 2011.De cara al futur, el 45% d’ells creu que la seva empresamantindrà la plantilla a curt i mitjà termini, i el 30%,fins i tot, que augmentarà.Tots aquests resultats es presenten resumidament alquadre 23, en el qual hem inclòs al final una valoracióqualitativa, que pretén expressar de manera sintèticales perspectives de cara al futur que es deriven delsresultats obtinguts.Els resultats obtinguts a l’enquesta referents a lesperspectives de recuperació econòmica ofereixen,per tant, una visió globalment optimista segons elsenginyers i professionals enquestats, malgrat la situacióde crisi econòmica en què ens trobem. En efecte,aquesta visió positiva és particularment destacable pelque fa a l’evolució de les exportacions i el creixementde les empreses, i també resulta positiva -encara quede manera més moderada- en el cas de l’evolució futurade les inversions i l’ocupació. La nota negativaen aquest panorama la posen les dificultats en elfinançament i l’accés al crèdit, segons la percepciódels enquestats, que constituirà molt probablementel fre més important al procés de recuperacióeconòmica del nostre país.Aquests resultats, com es pot veure, mostren unavisió optimista del col·lectiu d’enginyers de cara alfutur en el moment de realització de l’enquesta (mitjansdel 2011). Val a dir, però, que aquesta visiópodria variar sensiblement en els propers mesosdepenent de com evolucioni la situació econòmicainternacional, que en el moment de redactaraquestes línies està marcada per un estancamentgeneralitzat del creixement dels països occidentals,una enorme volatilitat dels mercats financers i unmunt d’incerteses que planen encara sobre el futurde la zona euro._95

L’Observatori de la Competitivitat 2011PART IIIArticles d’opinió_96

RESUM EXECUTIU_97

L’Observatori de la Competitivitat 2011RELACIÓ D’ARTICLES D’OPINIÓ SOBRE LACOMPETITIVITAT DE LA INDÚSTRIA CATALANA_98

ARTICLES D’OPINIÓSECTOR DE L’AUTOMOCIÓAntoni Freixa Blanxart, SEAT................................................................................................ 100Joan Sellés Mestres, Freudenberg Ibérica S.A...................................................................... 104SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓCarles Xavier Albà Cortijo, Istem-Grup Copcisa.................................................................... 108Jordi Payet Pérez, FCC........................................................................................................ 112SECTOR DE L’EDUCACIÓPere Alavedra Ribot, Universitat Internacional de Catalunya.................................................. 118SECTOR ELÈCTRICJaume Baldé Muxí, Terasaki España S.A.U........................................................................... 122SECTOR DE L’ENERGIAJoaquim Calsina Gomis, Espacio Solar S.L.......................................................................... 128José Miguel Solans Nerín, Schneider Electric........................................................................ 132SECTOR DE L’ENGINYERIAJosep Miquel Aced Villacampa, Grup Aced Enginyeria......................................................... 138Xavier Ayneto, IDOM Ingenieria y Sistemas S.A.................................................................... 142Jeroni Farnós Marsal, Technip Iberia S.A.............................................................................. 146SECTOR FARMACÈUTICJosep Mª Bargalló Martori i Josep Mª González y Bosch, Laboratorios Menarini S.A............ 150SECTOR MECÀNIC I DEL METALLOriol Guixà Arderiu, La Farga Group..................................................................................... 156Jaume Martínez Aguiló, COMEXI Group Industries S.A.U..................................................... 160Sergi Pastor Colldeforns, Technitoys Juguetes S.A............................................................... 164SECTOR DELS SERVEISGonzalo de Castro Alberó, TÜV Rheinland Group Spain....................................................... 168Manuel Cermerón, Agbar..................................................................................................... 174Joaquim Cohello, Applus...................................................................................................... 180SECTOR TÈXTILVíctor Godes Díaz, SATI Grupo Textil S.A.............................................................................. 184SECTOR DE LES TICCarles Grau Lara, Microsoft Ibérica....................................................................................... 188_99

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector de l’automoció_100

ARTICLES D’OPINIÓAntoni Freixa BlanxartGerent de SEATEnginyer industrial col·legiat núm. 5188Competir en equipLa crisi ha evidenciat moltes febleses i amenaçaamb continuar donant-nos lliçons si no hi posemremei. Ens ha fet veure, per exemple, l’alarmantmanca de competitivitat del nostre país. No hem descobertde cop i volta que les nostres empreses han deser més competitives, però ara hem posat negre sobreblanc aspectes com la productivitat, l’eficiència ola internacionalització que la bonança econòmica delsúltims anys havien deixat arraconats. No és el momentde buscar responsables ni de regirar en el passat, sinóde buscar les solucions i, sobretot, d’aplicar-les amb lamajor celeritat possible.Sovint, quan parlem de competitivitat, es carreguen lestintes contra les empreses, i se les acusa d’haver buscatun benefici fàcil sense pensar més enllà de l’exercicien curs. Aquestes crítiques, però, obvien els esforçosque al llarg de molts anys hem dut a terme per ser méscompetitius. Les empreses no podem defugir la nostraresponsabilitat; moltes, com és el cas de SEAT, no hohem fet mai, i sabem, ara més que mai, que ens tocaposar-nos al capdavant de la regeneració econòmica.Ara bé, tampoc podem deixar de banda que en moltesocasions ens ha mancat el marc idoni perquè això siguipossible. Intentem ser competitius, esmercem moltsesforços, molts recursos, però no sempre trobem enl’Administració l’acompanyament necessari per fercréixer els nostres negocis o endegar nous projectes.Si hi ha un sector que sap què és competir, i des defa molts anys, és l’automoció. L’automòbil és un productemolt madur i té una capacitat podríem dir quemàgica de reinventar-se. En els últims vint-i-cinc anysla nostra economia ha anat perdent de mica en mica elseu atractiu com a destí de grans empreses pels seusbaixos costos laborals -principalment perquè la inflacióha crescut molt per sobre que a Europa occidental-i hem hagut de trobar, i hem de continuar buscant,factors de competitivitat que ens permetin continuaressent un sector estratègic per a l’economia del país,com ho hem estat des de fa més de mig segle.Un dels elements de competitivitat per excel·lència ésla internacionalització. Si un sector s’ha distingit perla seva capacitat exportadora aquest ha estat el del’automoció. Espanya és un dels grans països fabricantsd’automòbils a Europa i apareix en el top ten defabricants mundials. A Catalunya la tradició automobilísticaés tan antiga com els mateixos vehicles i des defa dècades els cotxes que fabriquem aquí els venemarreu. Ara, però, la internacionalització no és una opció,sinó una obligació. El mercat interior està afectatper una crisi estructural de la qual trigarem anys a sortiri, tots ho sabem, la dependència d’un sol mercat noaporta perspectives gaire optimistes. Tanmateix, vivimen un món globalitzat i en un sector tan competitiu quede res serveix tenir cura només del llogaret i no girar lamirada cap a l’exterior.Dit això, SEAT no comença ara a exportar els seus vehicles.L’any passat tres de cada quatre cotxes fabricatsa Martorell es van vendre més enllà de les nostresfronteres a una setantena de països i aquest any el percentatgecreixerà fins al 80%. No hi ha gaires empresesque presentin aquests números, però no ens volemconformar amb una xifra que, ni de bon tros, ha tocatsostre. Ara és el moment de reforçar la internacionalització,de créixer als grans mercats europeus i d’arribar anous indrets on no podem deixar de ser-hi, com la Xina iRússia. Sortim a l’exterior per convenciment, perquè enun món global les fronteres polítiques, i massa sovint lesmentals, no poden posar límits a les exportacions._101

L’Observatori de la Competitivitat 2011La productivitat és un altre dels elements que han llastatla competitivitat de la nostra economia. Com acostumaa passar quan tenim un problema de grans dimensions,no podem imputar la causa a un sol factor.D’entrada, potser ens hem dedicat massa a parlar d’uncanvi de model productiu sense saber ben bé cap a onvolíem arribar i, pitjor encara, com si res d’allò que tenimara pogués formar part del futur. I a Espanya, no hooblidem, un dels sectors estratègics per a la indústria il’economia és l’automoció.A SEAT entenem el canvi del model productiu d’unamanera diferent. No només ens hem de dedicar a fercoses noves, sinó a fer les mateixes d’una manera diferenti millor. I, és clar, amb un fort compromís ambla inversió en R+D+I ja que sense inversió no hi ha innovació,i sense innovació no hi ha competitivitat. Peraixò, som el primer inversor industrial d’Espanya; i enels propers cinc anys invertirem més de 1.000 milionsd’euros en R+D+I. SEAT és avui molt més que un fabricantd’automòbils, amb un pes sobradament coneguten l’economia i l’ocupació catalanes (més de 13.000persones treballen de manera directa a SEAT i més de70.000 en depenen si englobem la indústria auxiliar).També som el principal vertebrador tecnològic de laindústria i, això, evidentment, és sinònim de canvi demodel productiu.Si volem avançar en la mutació del nostre paradigmaeconòmic, la formació és un factor essencial: per produirmés hem de tenir joves millor formats. Tampoc éshora de mirar enrere ni de retrets, però no podem tornara repetir l’errada de país que hem comès en l’últimadècada amb una generació de joves que van aparcarla formació seduïts per un benestar econòmic efímer.Som a temps de recuperar-nos i hem de creure en laformació com un element estratègic. SEAT hi creu, ides de fa molt de temps, a més.Fa més de cinquanta anys, el 1957, vam fundar la nostraEscola d’Aprenents, a la Zona Franca, per pal·liarla manca de personal format per incorporar-se a unaempresa i un sector que s’industrialitzaven ràpidament.De llavors ençà, més de 2.500 persones s’hanformat en aquest centre. Any rere any s’hi continuenincorporant 70 joves, tots ells becats íntegrament, perestudiar qualsevol dels tres graus de cicle mitjà queoferim en aquest centre privat d’accés públic. I no noméses formen, sinó que els que aproven el grau mitjài un curs de formació ocupacional s’incorporen a laplantilla de SEAT.El nostre compromís amb la formació també ha quedatdemostrat enguany amb el procés d’incorporacióde més de 700 treballadors per al projecte del nou AudiQ3: abans d’incorporar-s’hi han hagut de superar uncurs especialitzat de 176 hores. D’altra banda, els nostresacords amb una vintena d’universitats i escoles denegocis (com la Càtedra SEAT-UPC i la Càtedra IESE,entre d’altres) i la formació continuada que oferim als treballadorssón dos exemples més del valor que concedima la formació com a element clau per a la competitivitat.SEAT està fent la feina des de fa molts anys però necessitem,el país necessita, més mà d’obra qualificada.Cal prestigiar la formació professional per tenir unespersones millors formades en aquells sectors que formenla columna vertebral del nostre teixit productiu. I,alhora, també hem de creure i apostar per un ensenyamentespecialitzat en enginyeria de l’automòbil. Resultasorprenent que un territori amb una llarga tradició automobilísticacom Catalunya no disposi d’estudis universitarisespecialitzats en l’automoció com sí succeeix, perexemple, a Alemanya.Som conscients que, ara, les empreses han d’assumirun lideratge al qual, com dèiem abans, en el cas deSEAT no hem renunciat mai. Mai hem deixat de fer elsdeures en tots aquests anys per incrementar la nostracompetitivitat, i ho continuarem fent. Només demanema l’Administració col·laboració, sentit comú i el marc favorableper aconseguir-ho. Perquè la sortida de la crisinomés serà possible si creix la sensibilitat cap a les empresesi es creen les condicions propícies que les facinmés competitives.L’Administració és clau per aportar competitivitat. En elcas de l’automòbil, Espanya travessa una crisi mai vista.Les vendes de vehicles han retrocedit no al nivell de facinc o sis anys, sinó de començaments dels anys 90.I tots sabem que, per mantenir la robustesa d’aquestsector industrial, hem de ser forts a casa. Només així podremcontinuar essent un dels principals fabricants delmón i sortir a l’exterior amb plenes garanties d’èxit. Peraixò ens preocupa la situació del sector de l’automocióa Espanya i creiem que s’han d’adoptar mesures perreactivar la demanda. Per exemple, l’envelliment del parcautomobilístic -l’antiguitat mitjana dels vehicles superaels 10 anys quan a Europa és de 7 anys- suposa unanotícia alarmant per al medi ambient (els cotxes anticscontaminen molt més que els actuals) i per al dèficit exteriorde l’Estat (més consum és sinònim de més despesaen petroli)._102

ARTICLES D’OPINIÓPerò, més enllà d’aquest escenari, no parlem nomésd’ajuts ni de primes puntuals, sinó de decisions i canvisprofunds, estratègics. Necessitem ser més escoltats itenir les condicions idònies per poder competir. Avui jano competeixen només les empreses, sinó els territoris,i només els millors preparats se’n sortiran. Malauradament,en els últims anys el debat públic a Espanya s’haallunyat dels reptes de debò, i no ha pensat a llarg termini.Per això, sovint tenim la sensació de no comptaramb el mateix suport que els nostres competidors ad’altres països.Un dels exemples més notoris és el desenvolupamentde noves infraestructures. Quan parlem d’exportar, demirar a Europa i al món, necessitem fer-ho de maneramés senzilla i assequible, apostant clarament peltransport ferroviari de mercaderies. Per això voldríemcomptar amb una infraestructura com el corredormediterrani. SEAT ja fa servir el tren com el mitjà méseficient per transportar components i automòbils -tenim,gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya,dues línies de tren que comuniquen Martorell amb elPort de Barcelona i la Zona Franca-, però necessiteml’anhelat eix mediterrani ferroviari. L’àrea d’aquesta infraestructurarepresenta el 40% del PIB i de la poblaciód’Espanya i, atenció, el 55% de la producció industriali el 60% de les exportacions. Com pot no ser un eixprioritari?També ens cal, com comentàvem tot just ara, unatransformació del sistema educatiu que, d’una vegadaper totes, cregui en la formació professional i una universitatque observi les necessitats de les empreses. Ales aules es comença a dissenyar el futur dels països iper això necessitem joves formats i amb vocació emprenedoraper començar a combatre des d’avui l’atur.De la mateixa manera, el marc laboral també és unaassignatura pendent. SEAT ha estat sempre capdavanteraen acords innovadors amb l’objectiu, perexemple, de reduir l’absentisme laboral o de guanyaren flexibilitat. Tenim molt clar que hem d’avançar cap aun model que vinculi retribució i resultats empresarialsi que hem de crear estructures laborals més flexibles,sense que això suposi cap retrocés dels drets dels treballadors,però els últims canvis en la legislació laboralno han resolt aquesta necessitat.Estem satisfets d’alguns passos endavant que s’handonat en els últims anys en la col·laboració públic-privat,com ara per a la posada en marxa de la connexióLa sortida de la crisi nomésserà possible si creix la sensibilitatcap a les empreses ies creen les condicions propíciesque les facin més competitives.Per això demanem al’Administració col·laboració,sentit comú i el marc favorableper aconseguir-hoferroviària de SEAT amb el port i la Zona Franca, i consideremque aquest és el camí a seguir. Empreses iAdministració, Administració i empreses han d’avançarde la mà per fer possible la transformació del modelproductiu i guanyar en competitivitat. Han de distribuiresforços i fer allò que cadascuna sap i pot fer millor.Alguns dels exemples d’aquesta col·laboració estanvinculats a nous projectes impulsats pel Ministeri deCiència i Innovació. Per exemple, el Cenit VERDE, queinvestiga la tecnologia, els components i les infraestructuresnecessàries perquè el vehicle elèctric siguiuna realitat al nostre país. SEAT lidera aquest projecte,en el qual participen una trentena d’empreses i universitatsi centres tecnològics, en un dels camps, el delvehicle elèctric, en què la inversió en R+D+I resulta deltot estratègica ja que la introducció progressiva en elspropers anys de l’electromobilitat serà una revolucióde primer ordre. La nova tecnologia, els nous hàbitsde mobilitat i la diversificació de fonts energètiques implicaranla transformació d’alguns dels factors clàssicsde competitivitat. El coneixement tecnològic guanyaràencara més pes i és ara, tot just ara, quan es comencena posar les bases d’aquest futur.El vehicle elèctric és un bon exemple del camí quel’Administració i l’empresa han d’emprendre immediatamentper guanyar la batalla de la competitivitat.Cal més col·laboració, més compromisos i, sobretot,més fets. A SEAT ens agrada competir, i sabem fer-ho,però les empreses no poden competir soles. Si totsens arremanguem per defensar els canvis que necessitem,aconseguirem ser, d’una vegada per totes, elpaís competitiu que sempre hem desitjat._103

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector de l’automoció_104

ARTICLES D’OPINIÓJoan Sellés MestresDirector general de Freudenberg Ibérica, S.A.Enginyer industrial col·legiat núm. 4575Observacionsd’un empresariCom a gerent des de fa vint anys de la filial aBarcelona d’una empresa alemanya del sectorde components de l’automoció, no empuc estar de preguntar-me de tant en tant com serà-i si serà- la nostra empresa d’aquí a deu anys, perexemple. D’entrada, em responc que sí que hi serà encondicions normals. Si no hi ha factors externs distorsionadors,hi serà, sempre que es compleixin tres condicionsbàsiques: plena satisfacció dels clients, entornlaboral satisfactori i rendibilitat. I les anomeno en aquestordre perquè aquesta és la prioritat. Si no hi ha satisfacciódel client, encara que l’empresa sigui rendible,aviat plegarà. El mateix es pot dir de l’entorn laboral.Encara que es guanyin diners, si l’entorn laboral no ésl’adequat, poc futur hi haurà. Les empreses necessitenestabilitat. Repassem, doncs, els factors d’èxit.La plena satisfacció del client significa que rep productesde la qualitat exigida, en els volums requeritsi en el temps sol·licitat. Naturalment, el preu ha de sercompetitiu i el subministrador ha de preocupar-se ambuna actitud proactiva de les necessitats del client i proposar-lisolucions innovadores en el producte o en elservei. És clar que els clients són molt més exigents delque eren quan Henry Ford deia que podia entregar uncotxe de qualsevol color sempre que fos negre. Avui endia, rapidesa i flexibilitat són claus per a la satisfacciódel client; això vol dir adaptar-se a canvis amb molta rapidesa,responent al que nosaltres mateixos demanemcom a consumidors. Tothom rondina quan li diuen queel vehicle que ha demanat té tres mesos de demorad’entrega. Els terminis de tota la cadena de valor s’hande fer més i més curts, seguint la coneguda màximaque el temps és or.D’altra banda, l’entorn laboral és un element clar enl’estabilitat de l’empresa. Les organitzacions estanconstituïdes per persones amb els seus defectes i virtuts,però cal tenir en compte el treball en equip, la implicaciópersonal en la feina mes enllà de les exigències“que toquen” i, sobretot, la formació, com a factors queincideixen en l’ambient de treball. Les persones s’hi trobenbé només si veuen que hi ha futur, i això passaper desenvolupar productes nous, habilitats noves i, endefinitiva, capacitat d’adaptació a les necessitats de laclientela present i futura. És clar que sense una bonacultura organitzativa de treball i un bon lideratge, aixòno és possible.La rendibilitat, com a necessitat i raó bàsica d’existènciad’una empresa, està fora de discussió però no a qualsevolpreu. Les empreses industrials amb futur no tenenla màxima rendibilitat financera com a únic objectiu, imolts cops, ni com un dels primers. Assegurar-se el futurimplica gestionar bé, cuidar de la clientela, aprofitarsede les externalitats, però molts cops està renyit ambel màxim benefici a curt termini.Un cop dit tot això, passarem revista de quins factorscontribueixen a l’assoliment dels tres grans objectius_105

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sense una bona cultura organitzativade treball i unbon lideratge, no és possiblel’adaptació a les necessitatsde la clientela present i futurafixats. Com a factors interns, i tornant a les persones,hem de destacar els següents.a) L’esperit d’equip: Res significatiu és el resultat d’unapersona sola. L’equip i la seva harmonia són bàsicsper a l’èxit. Això requereix formació i implicació, o sigui,ganes de treballar: responsabilitat + compromís =excel·lència.b) Organització lleugera Lean: Si es vol que les personesestiguin implicades en el dia a dia i millorin la seva feina,han d’estar a prop dels problemes i tenir capacitat ipotestat per solucionar-los. Per tant, les organitzacionsamb pocs nivells jeràrquics faciliten aquesta proximitati també la presa de decisions, lluny de les estructuresburocratitzades que funcionen piramidalment. Elcontacte directe entre persones és bàsic. Han d’estarinstruïdes en les quatre regles bàsiques del treball engrup i tenir la formació adequada a les expectatives,i sobretot implicar-se. Molt freqüentment les estructureslaborals establertes xoquen amb aquests principisi no permeten formar equips multidisciplinaris, perquès’emboliquen amb qüestions de categories i o ordenanceslaborals que avui en dia no tenen massa sentiti que cal flexibilitzar.c) Eliminació de tot el que no aporti valor al producteo servei: Partint de la base que treballar per no res noval la pena, s’ha d’eliminar radicalment tot allò que noaporti cap valor afegit, sigui en el producte, la logística,els estocs excessius, l’espai infrautilitzat, etc. S’ha deser molt crític amb tot això i generar en l’empresa unacultura de millora contínua que condueixi a preguntarsecontínuament per què ho fem així i no d’una altramanera. Així és com s’assoleix la màxima productivitat,qualitat i flexibilitat esmentades com a requisits per al’èxit.d) Capacitat innovadora en el producte si pot ser i, enqualsevol cas, en els processos i/o serveis: La culturade millora contínua i innovació ha d’impregnar totes lesàrees de l’empresa. No cal fer grans inversions ni granscanvis -automatitzacions, les necessàries i prou-; la millorai la innovació són treball del dia a dia. L’empresacatalana té una bona tradició en això. Si de tant en tantllancem al mercat algun producte breakthrough millor,però una cosa no treu l’altra; s’han de fabricar productesfiables, avançats i vendibles, però això molts copsés tema del dia a dia i de mètode de treball.e) Internacionalització: És clar que el món ha canviat,que res no ve a casa sol i que s’ha de sortir al mercatmundial. La dita que el bon vi no ha de menester ram,en el sentit que les coses bones no necessiten propagandano és veritat, i el mercat espanyol per descomptati en molts casos l’europeu ja no són suficients. Calanar a les àrees principals de creixement del món, elsBRIX entre d’altres, abans que s’hi posicioni la resta.Aquest esforç d’internacionalització implica un bon coneixementde llengües estrangeres (molt precari a casanostra desgraciadament i que cal corregir), una disposicióa la mobilitat avui escassa, un domini de les TIC i,sobretot, una obertura de mentalitat per entendre altresformes de vida, de comportament i de fer business. Lesescoles de negoci tenen un paper fonamental en això,però no només elles; també els organismes de suporta l’acció exterior com ACCIÓ de la Generalitat o els del’Estat espanyol. Utilitzem-los i demanem-los coses iserveis.Els factors externs contribueixen a crear les condicionsadequades perquè les empreses trobin el terrenypreparat per implantar-se a casa nostra i, conseqüentment,generar creixement econòmic.És especialment important que vinguin empreses industrialsque aprofitin el coneixement que ha quedat“lliure” després de l’època de crisi i també per l’efecteinduït que tenen en la creació d’ocupació en altres sectors.No cal pensar només en grans fàbriques, sinó enentitats mitjanes que poden cobrir nínxols de mercaton l’empresa catalana pot competir bé, sense proteccionismesni corporativismes. Estem en un marc obertamb uns acords GATT (acord general sobre les tarifes iel comerç) que obren moltes possibilitats. Ara bé, s’hande fer les reformes adequades a fi de crear les condicionscorrectes.Com a factors externs determinants per ajudar a larecuperació trobem:a) El canvi en el marc laboral: Les pseudoreformesimplantades fins ara no han donat ni donaran resul-_106

ARTICLES D’OPINIÓtats tangibles en la creació d’ocupació. No responen alque l’empresa necessita fer per mantenir la competitivitatrespecte als altres països. Alemanya ha rebaixatels seus costos unitaris de mà d’obra en els darrersdeu anys i a Espanya han augmentat. És molt importantla reforma de la legislació laboral. No és raonableque un canvi en un lloc de treball acabi al Jutjat ni quel’absentisme arribi on arriba en certs sectors. Els sindicatshaurien de tenir un paper destacat en aquest apartat,sortint-se d’estereotips que no duen enlloc.Lligat a això hi ha també la necessitat d’una reforma delsistema educatiu que permeti i faciliti el contacte entrel’empresa i l’escola o facultat d’una manera real seguintl’exemple d’altres països.b) La disponibilitat d’infraestructures eficients: S’ha desolucionar ràpidament el tema dels accessos al port deBarcelona i el de les connexions de llarga distància del’aeroport. En l’actualitat tenim molt bones empresescatalanes competint mundialment en camps com eldels components d’automoció, productes farmacèutics,moda, hemoderivats, productes agroalimentaris,etc., però en necessitem moltes més i cal facilitar-losl’accés als clients llunyans.c) Una millor utilització dels bons centres de recerca quetenim a Catalunya: Parc Tecnològic, Institut de RecercaQuímica Fundació CIM, Leitat, IDIADA, ASCAMM...,per citar-ne alguns. Estan fent una tasca extraordinària,però voldrien i podrien fer més. Molts industrials noAssegurar-se el futur implicagestionar bé, cuidar de laclientela, aprofitar-se de lesexternalitats, però molts copsestà renyit amb el màximbenefici a curt termini“s’atreveixen” a anar a fora, i cal bellugar-se, ja que adomicili no porten mai res.d) Modificacions en l’àmbit legal mercantil (seguretat depagaments, eliminació de burocràcia) i financer (accésal crèdit): són també mesures necessàries.I, finalment, i molt important, cal tenir esperit emprenedori estar disposat a competir en un marc ampli. Elterreny de joc ja no és Espanya, i ni tan sols Europa enmolts casos; el camp de joc és tot el món.Ens hem de moure ràpid i estar atents als movimentsdels nostres competidors i oferir sempre qualitat i serveicom a armes principals. No cal repetir allò que crisi equivala oportunitat, però és així! Hem d’anar endavant perno recular. La indústria catalana té un lloc en el món enmolts camps i allà hem d’anar. Ens hi juguem el futur._107

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector de la construcció_108

ARTICLES D’OPINIÓCarles Xavier Albà CortijoPresident del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC)Representant d’ISTEM-Copcisa Industrial dins del CEECCol·legiat núm. 8020La competitivitat en elsector de l’eficiènciaenergèticaDins de l’àmbit mundial, afrontem un escenarien el qual els preus energètics a llargtermini augmenten i el consum d’energiano para de créixer. A més, des de la perspectivade la sostenibilitat, ens trobem enfront d’un reptemediambiental d’una magnitud mai vista. Si no femres per evitar-ho, l’any 2050 el consum d’energias’haurà doblat i, alhora, haurem de reduir a la meitatles emissions de CO 2.Des del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya(CEEC), associació que agrupa quasi cent empresesi institucions, volem reivindicar l’eficiència energèticacom el principal contribuïdor a la resoluciód’aquest dilema. En el moment actual, cal apostarper la dinamització d’aquest nou sector que opericom a vector de creixement econòmic, de creacióde llocs de treball, i de potenciació de la competitivitati la innovació de les empreses del país.Com és sabut, hi ha actualment un gran nombre defactors que fan evident la necessitat de convertir lanostra indústria, els nostres edificis i els nostresserveis en sectors cada vegada més eficients quepermetin augmentar la competitivitat de les nostresempreses i la nostra economia en general.Així doncs, aspectes com la inestabilitat políticaals principals països productors d’energia fòssil,els continus dubtes que genera l’energia nuclearde fissió a causa dels residus associats a aquestaactivitat, i la gran preocupació a Europa i la restadel món per reduir els gasos d’efecte hivernacleresponsables del canvi climàtic, fan que el consumenergètic estigui en el focus de mira de les polítiquesde qualsevol país.Malauradament, l’actual crisi financera afecta negativamentel potencial de desenvolupament delsector. La voluntat d’invertir en eficiència energèticahi és, tant des d’un punt de vista públic comprivat, però cal que les entitats financeres doninsuport a aquesta voluntat amb productes financersadequats. Un exemple clar són les empresesCal apostar per la dinamitzaciódel sector de l’eficiènciaenergètica que operi com avector de creixement econòmic,de creació de llocs detreball, i de potenciació de lacompetitivitat i la innovacióde les empreses del país_109

L’Observatori de la Competitivitat 2011La voluntat d’invertir en eficiènciaenergètica hi és, peròcal que les entitats financeresdonin suport a aquestavoluntat amb productes financersadequatsde serveis energètics, que podran invertir d’unamanera molt limitada en projectes d’eficiènciaenergètica si no apareixen nous productes financerscom línies de crèdit i avals específics ambla garantia del propi projecte que permetin a lesempreses acomodar-se i ampliar, per tant, el seupotencial d’actuació.A banda d’aquests aspectes més àmpliament coneguts,hi ha altres factors, que podríem considerarde caràcter intern, que influeixen en el sectorde l’eficiència energètica. Sóc de l’opinió que, a Catalunya,estem molt ben posicionats per esdevenir unreferent en matèria d’eficiència energètica: efectivament,moltes empreses catalanes fa temps que introdueixenl’eficiència energètica com un factor diferencialdels seus productes o serveis, i fins i tot diversesmultinacionals desenvolupen el seu know-how a casanostra, però, tot i que la demanda en aquest sentit éscada vegada més exigent, cal potenciar-la, mitjançantper exemple incentius fiscals o avantatges financersen projectes energèticament eficients.Tot i això, si volem ser capdavanters en matèriad’eficiència energètica, no ens podem adormir. Enscal consolidar el sector des de diferents àmbits. Percomençar, és imprescindible que les administracionss’impliquin també en aquest procés, integranta les concessions i licitacions un pla de mesuresd’eficiència energètica i requerint-ne l’acompliment,la qual cosa esdevé un referent en matèria d’eficiènciaenergètica. Així mateix, cal treballar per aconseguiruna major conscienciació de tipus social pel que fa ala problemàtica energètica, introduint per exemple lafigura del gestor energètic, entès com a responsableenergètic d’una instal·lació ja sigui una figura internao externa a aquesta.Altres aspectes que ens cal treballar és la nostra capacitatexportadora. Tenint en compte la situació delmercat a l’Estat espanyol, es fa evident la necessitatd’ampliar la quota d’exportació de les empreses catalanes.El sector de l’eficiència energètica és, per força,un sector en contínua evolució i innovació, tant pelque fa a producte i tecnologia com a model de negoci.Per tant, és necessari potenciar fortament laformació contínua dels nostres professionals per talde mantenir-nos sempre a l’avantguarda del sector,que demana coneixements tècnics molt profunds iespecialitzats. Alhora, és fonamental garantir que hiha una oferta formativa de qualitat i adaptada a larealitat del sector que complementi la formació bàsicareglada.Diversos factors són clau per minimitzar l’efecte del’actual crisi sobre les empreses. Segons el meupunt de vista, se’n poden considerar principalmentquatre: innovació, especialització, diversificació iinternacionalització. D’una banda, la innovació il’especialització de les empreses els permet oferirproductes o serveis específics, i aquest esdevé unelement imprescindible per diferenciar-se de la competència.D’altra banda, la diversificació i la internacionalitzaciópermeten a les empreses no dependred’un producte, un client o un mercat principals elsresultats dels quals els puguin influir de manera decisivaen el negoci.Per tot això, a més, és clar que l’eficiència energèticaés un sector generador de llocs de treball qualificats,raó de més per considerar-lo un dels sectors que ensfaci superar l’actual crisi financera que vivim.Fins aquí bé. Tot això és la teoria; però, com fer-hoper posar-ho a la pràctica? Per un costat, conscienciantla societat dels beneficis personals i per al paísen aplicar polítiques d’estalvi i eficiència energètica.En aquest punt, és fonamental que l’ICAEN (InstitutCatalà de l’Energia de Catalunya), des de la Generalitat,mantingui i augmenti la seva acció directa al ciutadà,i també l’IDAE (Instituto para la Diversificación yAhorro de la Energía) des del govern d’Espanya.Si volem ser capdavanters enmatèria d’eficiència energètica,no ens podem adormir_110

ARTICLES D’OPINIÓTambé és necessari explicar a tots els organismesamb capacitat de contractar, tant públics com privats,que un edifici nou o per rehabilitar, un serveipúblic o industrial, o qualsevol altra inversió, s’had’estudiar des de l’òptica del llarg termini, ja queen la majoria dels casos el valor inicial de la inversiósuposa només una petita part del cost totald’aquesta al llarg de la seva vida útil. És a dir,que el manteniment, el cost energètic i de consumd’aigua, la substitució de parts de la inversió i elcost de l’avaria, habitualment sumen un importmolt més gran que la inversió inicial. Per aquestmotiu, les inversions s’han d’analitzar durant lavida útil, i l’aplicació d’aquest concepte a l’horade contractar o comprar farà que les mesuresd’eficiència energètica tinguin una major implantacióarreu, optimitzant al mateix temps les inversionsassociades.Ja vam perdre el tren de lesenergies renovables. Ara, enaquests moments de crisillarga i cruenta, no ens podempermetre perdre el trende l’eficiència energèticaPer concloure, voldria destacar que experiènciescom la del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya(CEEC) demostren el potencial de Catalunyaen l’àmbit de l’eficiència energètica. Catalunya haestat la primera comunitat autònoma on les empresess’han aliat per potenciar la indústria enaquesta àrea, i el CEEC ha estat la primera associacióque agrupa les empreses d’aquest sectoremergent tot i la seva transversalitat, integrantdes d’enginyeries i consultories especialitzades enel sector fins a grans empreses de construcció,instal·lacions i manteniment, passant per fabricantsd’equipament, empreses energètiques, centrestecnològics i grups de recerca.Ja vam perdre, a pesar de ser pioners en els primerstemps, el tren de les energies renovables il’oportunitat de liderar la generació d’indústria enel sector; ara, en aquests moments de crisi llarga icruenta, no ens podem permetre perdre el tren del’eficiència energètica._111

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector de la construcció_112

ARTICLES D’OPINIÓJordi Payet PérezDirector de Zona Medi Ambient d’FCCEnginyer industrial col·legiat núm. A-20463Motivació i compromís,claus d’un país competitiuEl 70% dels costos de la divisió de medi ambientd’una organització com Fomento deConstrucciones y Contratas (FCC) prové dela mà d’obra. Competitivitat i eficiència en la gestiódels recursos humans són, doncs, dos elementsestretament vinculats. Per això, el fet de definir unapolítica de personal coherent amb la missió, visió ivalors de l’empresa és imprescindible per garantirla competitivitat de qualsevol organització on la màd’obra hi tingui un pes important.La política de personal ha d’incloure la formacióconstant de l’empleat més enllà dels mínims a quèla legislació obliga. En el nostre cas, hi ha conceptescom el coneixement de la maquinària o elcomportament del treballador de cara al ciutadàque hem de treballar amb cursos específics queens permeten millorar la qualificació dels nostresempleats i ser així més competitius. Però la formacióno s’ha de limitar a determinats nivells del’empresa. Fer-ho suposaria quedar desfasats davantdels competidors. De la mateixa manera, noes pot donar res per fet i per molta experiènciaque una persona tingui se l’ha de continuar formanti fer-ho sempre amb una perspectiva globalde l’organització, incidint en la participació entrediferents departaments. En el cas d’FCC, el gruixdels nostres empleats és força productiu, mentreque hi ha un segment que es dedica a tasquesadministratives tranversals a tota l’organització. Lapolítica de personal ha de ser integradora entre elsdiferents estaments. I ho ha de ser d’una maneraefectiva i real, ja que a vegades hi ha el perill decaure en teories que no arriben a acomplir-se.El meu cas és prou il·lustratiu d’aquesta realitat.Jo vaig entrar a FCC com a enginyer en pràctiquesara fa trenta anys. Durant aquest temps he passatper diverses posicions de l’empresa fins a arribar adirector de Zona. Però el meu no és un cas excepcional.A FCC, la immensa majoria dels càrrecs decomandament provenen de la mateixa organització.És en la nostra pròpia estructura on reclutemels millors professionals que lideraran l’empresa.Aquesta anècdota personal ens duu a una reflexiómés profunda: el paper de la motivació en la gestióLa motivació dels empleats itenir perspectives de desenvolupamentprofessional dinsd’una organització són clausper garantir l’èxit d’una políticade personal competitiva_113

L’Observatori de la Competitivitat 2011La nostra vocació de lideratgeés, precisament, la queens ha permès créixer enl’àmbit internacional, que éson hem experimentat méscanvis en els darrers anysdels recursos humans. Més enllà de la importànciade la formació, que és molta i molt gran, la motivaciódels empleats i tenir perspectives de desenvolupamentprofessional dins d’una organització sónclaus per garantir l’èxit d’una política de personalcompetitiva. Aquesta manera de fer forma part dela cultura organitzativa d’FCC i crec que s’ha demostratcom un factor vital que ajuda a explicar elnostre lideratge en el sector.No ens hem d’enganyar. La motivació és més difícilque mai en un context com l’actual. Requereixmés esforços per part de l’estructura directiva,que ha de treballar per fomentar-la en totes lesescales productives de l’organització. Ara és moltfàcil caure en el pessimisme, i davant d’aquestasituació cal multiplicar els esforços per crear unclima adequat en la plantilla. En aquest sentit, serparticipatius en la presa de decisions contribueixa mantenir un bon clima laboral. És a dir, premiarles decisions que flueixin de baix cap a dalt. Lesmesures dictatorials han de ser en casos extrems.En aquest punt, i més en moments de canvi, lacomunicació interna és vital per lluitar contra la incertesai la confusió.Hem parlat de formació i motivació, però especialmenten temps de crisi i incerteses com els queestem vivint hi ha un valor que determinarà la productivitatdels empleats, la seva eficiència i, de maneradirecta, la competitivitat d’una organització.Es tracta de l’actitud, que en l’escala de valors del’empleat ideal hauria d’ocupar, sense cap dubte, laprimera posició. En el context actual, les empresesentren en fases de canvis i reestructuracions. Encasos concrets, com ara la construcció, s’estan exposantplantejaments impensables fa només quatreanys, com ara tenir una mobilitat geogràfica moltimportant. Això representa un canvi estructural fonamentalen les persones i obliga a tots els treballadorsa tenir una actitud molt oberta.Un altre factor intern imprescindible per assegurarla competitivitat d’una empresa cal buscar-lo en larecerca i el desenvolupament, l’R+D. Recorro denou a un exemple per il·lustrar una realitat que enel nostre cas és un fet diferencial i que ens situacom a líders dins del sector. Fa un temps ens vamplantejar de quina manera podíem usar energiesnetes per substituir els actuals combustibles enels camions de brossa, per exemple gas naturalo vehicles elèctrics. A partir d’una hipòtesi o unanecessitat, l’equip intern d’R+D es posa a treballarfins a arribar a un punt en què es desenvolupa unprojecte viable, que ens farà més productius, eficientsi competitius. És llavors quan externalitzemla producció amb acords comercials amb altresempreses del sector.Aquesta manera de fer, a més de permetre’ns sermés competitius, ens ajuda a ser líders en els sectorson operem, que tenen un fort component tecnològic.Nosaltres tenim vocació de lideratge, tanten els mercats nacionals com en els internacionals.No volem ser una empresa secundària dinsdel sector. Aquesta vocació de lideratge és, precisament,la que ens ha permès créixer en l’àmbit internacional,que és on hem experimentat més canvisen els darrers anys. Quasi el 50% de la nostrafacturació és internacional, ja sigui a través d’FCCdirectament o de filials com ara Alpine, WRG, Proactiva,ASA Group, etc. En aquests moments tenimpresència a bona part d’Europa, a Amèrica i alnord d’Àfrica. La internacionalització ha estat unavia de sortida obligatòria que ha suposat grans esforçosper una empresa com la nostra, que estàcentrada principalment en infraestructures, serveismediambientals i ciment.Fins ara hem enumerat un seguit de factors internsque una organització necessita per millorar la sevacompetitivitat. Però tan important és tenir la casaendreçada com gaudir d’un entorn que afavoreixi lacapacitat competitiva. Segons el meu punt de vista,i per aquest ordre, estem parlant de legislació laboral,legislació administrativa i sistema financer.Pel que fa la legislació, hem de partir del 70% decostos laborals que esmentava unes línies mésamunt. Sota aquesta premissa s’entén que qualsevolcanvi en aquesta matèria ens afecti directament.De manera similar, la legislació en tot allòreferent a temes ambientals o de contractació_114

ARTICLES D’OPINIÓapunta directament al core business d’FCC. Cal,doncs, que les necessàries modificacions legislativeses duguin a terme amb consens, consultantels agents implicats i de la manera més ràpida i eficienten cada moment. Des dels estaments oportunss’ha de tenir la suficient sensibilitat per entendrela realitat del món de l’empresa i facilitar-ne elcreixement sostenible, ja que és font de riquesaper a tota la societat.Pel que fa al sistema financer, el podríem equipararal combustible d’un vehicle. Pots tenir una plantillaexcel·lent, un entorn idoni i un negoci que funciona,però si no tens un sistema financer que generipossibilitats, el negoci mor. No es tracta només dedisposar de diners a curt termini, sinó també a llargtermini per poder executar projectes importants.Estem realitzant projectes de l’Administració quetenen gran envergadura i que necessiten un granfinançament, com ara hospitals o plantes de tractamentsde residus. Si no tenim un sistema financercompetitiu resulta del tot inviable engegar-los.La recuperació econòmicaEn els darrers temps, després d’una llarga èpocade vaques magres, es detecta una manca deperspectiva i realisme a l’hora d’avaluar la situacióen què ens trobem. No ens podem instal·lar en elmés absolut pessimisme ni en el positivisme injustificat.Certament, és molt difícil avaluar la situacióactual, però hem d’intentar realitzar una anàliside la conjuntura basada en dades i fets. Nomésd’aquesta manera podrem treballar en una recuperacióeconòmica sòlida, ja que la crisi en quèhem entrat no és com les anteriors. Les dificultatsque hem viscut durant els darrers trenta anys notenen res a veure amb l’actual situació de descontroldel sistema financer. Estem vivint un canvi decicle: hem viscut unes èpoques de creixement ibonança que trigarem molt a veure de nou. El cicleexpansiu continuat que hem viscut ara recula, iaixò ho hem d’assumir tots.Si mirem els anys previs a la crisi, veiem una voluntatgeneralitzada per accedir a la funció pública.Tothom volia ser funcionari o bé viure de lessubvencions. Això s’ha acabat. El funcionari tindràque assimilar-se al marc del sector privat. La políticade la subvenció haurà de modificar-se substancialmentper evitar abusos. Per tant, hem de feruna política de suport a la iniciativa, lògicament,però totalment fiscalitzada i exclusiva per a qui éscompetitiu, i no la subvenció generalitzada que alfinal no discrimina l’eficiència.Partint d’aquesta idea, hem de premiar la culturade l’esforç. Per tant, quan es parla de la culturade l’emprenedor, i si eliminem el concepte de funcionari,jo crec que tothom ha de ser emprenedor,sigui per compti propi o aliè. Qui ho faci per comptealiè haurà d’aportar idees a l’empresa perquèaquesta les desenvolupi i millori en competitivitat.Qui ho faci pel seu compte, estarà emprenent pera si mateix. L’emprenedoria, doncs, és un elementbàsic per sortir de la crisi.També ho és la modificació del sistema financer:la incertesa que s’està produint en l’economia ésinacceptable. En aquest sentit, crec que hauriad’haver-hi un comportament de complicitat totalentre el sistema financer i el sistema econòmic:claredat i transparència. És aquí on el poder políticha de jugar claríssimament un paper destacatper regular la disbauxa financera dels darrers anys.Hem viscut un sotrac evident, però podem recuperar-nosi ho hem de fer, a poc a poc.Reprenent la idea de realitzar una anàlisi realistade la conjuntura, hem de partir de la premissa quesom un país sense recursos energètics. Depenemde l’exterior energèticament i això ens obliga a fermés esforços que els altres països que en tenenper arribar al mateix punt. Aquesta mancança suposaser menys competitius que el que poden seruns altres competidors. Amb això vull dir que elgovern ha de disposar dels millors professionalsen les seves àrees d’economia i empresa perquètinguin una correcta visió macroeconòmica delDes dels estaments oportunss’ha de tenir la suficientsensibilitat per entendre larealitat del món de l’empresai facilitar-ne el creixementsostenible, ja que és font deriquesa per a tota la societat_115

L’Observatori de la Competitivitat 2011país. A partir d’aquesta visió macro es podrà feruna assimilació de tipus micro, i establir sistemesde col·laboració amb universitats i associacionsempresarials per definir canvis de tendència enl’estructura productiva del país. Però és imprescindiblerealitzar aquest primer exercici de definiciód’una visió macro per prendre consciència del’origen del producte interior del país i estructurarun creixement planificat. Si no, anem sempre fentpedaços i esperant que algú ens els arregli.Pots tenir una plantillaexcel·lent, un entorn idoni iun negoci que funciona, peròsi no tens un sistema financerque generi possibilitats,el negoci morAixí doncs, considero que cal teixir la complexarelació entre el sector públic i privat com abansmillor. El sector públic s’ha d’adaptar a la nova demandaque té de prestació de serveis. És a dir, haposat un nivell de serveis en un llistó molt alt i hade poder-se’n fer càrrec econòmicament, i alhorarespondre davant del ciutadà. Perquè els serveispúblics puguin continuar essent sosteniblesno quedarà més remei que fer una reestructuracióinterna per fer possible un projecte viable de futur.Això implicarà canvis socials, pèrdua de milloreslaborals, mobilitat en els sectors públics i exigènciapel que fa a productivitat del treballador. Arribatsa aquest punt sorgeix la pregunta següent:l’Administració pot continuar mantenint el nivell deserveis actuals que presta al ciutadà?Per la seva banda, el sector privat també té el seupropi repte de futur, que és canviar el sistema degestió empresarial i de comportament social sobreel qual s’ha construït durant els últims dos segles.Com a conclusió, per tenir una projecció competitivade la nostra societat, cal unir esforços perpart de les parts públiques i privades en acordssostenibles entre Administració, empresa, actorssocials i sistema financer. Si la societat acceptaaquest canvi de cultura segur que ens en sortim, jaque vivim en un país que compta amb els elementsbàsics: formació, constància i actitud. Només ensmanca la motivació i el compromís per fer possibleel canvi._116

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector de l’educació_118

ARTICLES D’OPINIÓPere Alavedra RibotRector de la Universitat Internacional de CatalunyaEnginyer industrial col·legiat núm. 3396La universitat,eina de competitivitatQuan hom es troba amb el repte d’escriuresobre la competitivitat després de la sacsejadad’aquests darrers anys, un es preguntacom ho hem de fer per donar esperança iil·lusió a una societat en què algunes persones hanvist disminuir de manera sensible el seu poder adquisitiui d’altres s’han trobat a l’atur.Ara no hem de pensar a sortir de la crisi. La sacsejadade la crisi ja ha passat. Avui estem immersosen un paradigma diferent del de fa quatre anys.Malauradament hem entrat al temps “normal”,amb un nivell de riquesa inferior al que havíem estatacostumats.Habitualment es parla de la bombolla immobiliària,però ens oblidem d’altres bombolles, algunes tant omés importants, però menys visibles, com la bombollaborsària -sovint la gran oblidada, amb pèrduesde quasi el 50%, si es comparen els valors actualsamb els del mes de novembre del 2007-, la del’automoció o la de la indústria farmacèutica.Com sempre, l’èxit té moltspares i així ho veiem quanparlem de recerca; però hi hal’orfandat més absoluta quanparlem d’innovacióAbans d’endinsar-nos en el camí de pensar quèpot fer la universitat per ajudar la societat a millorarla qualitat de vida de les persones que la formen,caldria preguntar-nos: quin és l’entorn adient perquèla societat pugui tornar a ser competitiva?, i,en aquest entorn capaç de generar els llocs detreball, què necessiten els nostres conciutadansper poder satisfer les seves necessitats?Si analitzem quines han estat les virtuts d’una societatcom la catalana, òrfena de recursos naturals,trobarem en el talent de la gent el factor d’èxiti el més important del nostre país.La universitat és el lloc on es transformen les capacitatsde la nostra joventut en talent, igual que eltallador de diamants que amb la seva expertesa fasorgir el millor que la pedra té a dins i la transformaen un brillant excel·lent.El talent és el resultat de combinar diferents competències,com els coneixements, les habilitats i les actituds,la qual cosa ens diu que els coneixements sónuna condició necessària, però no suficient. Cal incorporarles habilitats i actituds apropiades i d’aquestamanera recuperar els valors que en aquests anys debonança havíem oblidat, com ara la feina ben feta,l’esforç, el sacrifici, la perseverança, etc., eines perconstruir un futur nou, que serà forçosament diferentdel passat, amb el qual el millor que podemfer és guardar-lo al prestatge de l’experiència peraprendre dels errors comesos._119

L’Observatori de la Competitivitat 2011Un dels problemes principals és la por naturalque tenen les persones, i també les societats, delcanvi; sovint, aquelles persones que se sentenmés segures en el seu estatus esdevenen insolidàriesi són les més reticents al canvi. Avui, tothomveu que la societat ha canviat i que necessiteml’esforç de tots per tal d’adaptar-nos a aquesta situaciónova. Malgrat tot, aquells que creuen quetenen les posicions millor agafades frenen conscientmento inconscient tot moviment que denotiuna pèrdua de la seva seguretat.Estem d’acord que sols podem donar respostaa les demandes de la societat en general, i ala catalana en particular, per mitjà de la societatdel coneixement. Tots som conscients que depenemdel coneixement per generar progrés, peròtot seguit sorgeix la pregunta: què és la societatdel coneixement? És que abans no n’hi havia? Elque passa és que, fins ara, totes les grans tecnologiestransformadores que ha desenvolupatl’ésser humà estaven destinades a amplificar elpoder dels nostres músculs i a potenciar la nostracapacitat d’actuar sobre el medi físic; però, avui,les noves tecnologies són eines al servei de lesnostres neurones, destinades a potenciar el talent,la creativitat i la capacitat per convertir en realitatles nostres idees.Enmig d’aquests pensaments sorgeixen preguntessobre què fa la universitat, i hom pot mirar-hodes de dos vessants: d’una banda, l’eficiència i,de l’altra, l’eficàcia. Si ho analitzem des de la perspectivade l’eficiència, veurem que la universitatespanyola ocupa actualment el novè lloc, tant pelque fa al rànquing mundial d’universitats com alde publicacions científiques; això, juntament ambel fet que el sistema universitari espanyol retornaa la societat una mitjana de 1,88 euros per cadaeuro invertit, denota un alt grau d’eficiència; peròsi ho mirem des del punt de vista de l’eficàcia, enstrobem amb un sistema que ocupa el número 34en innovació, és a dir, a la cua dels països desenvolupats.I quina n’és la causa? Com sempre,l’èxit té molts pares i així ho veiem quan parlem derecerca; però hi ha l’orfandat més absoluta quanparlem d’innovació.Aquest paradigma ja s’ha presentat en altres cultures,i per això avui molts científics analitzen perquè la Xina, havent desenvolupat molts anys abansSense l’actiu del’emprenedoria i sense ladeterminació de mirar el futurdes de la convicció que potsajudar a crear-lo, cap altrefactor és suficient per crearun progrés real i sostenibleque Europa les tecnologies precursores de la RevolucióIndustrial, no la va desenvolupar, i hom potveure que sense l’actiu de l’emprenedoria i sensela determinació de mirar el futur des de la conviccióque pots ajudar a crear-lo, cap altre factor -siguitecnològic, econòmic o social- és suficient persi mateix per crear un progrés real i sostenible.Aquest fet es repeteix uns quants segles desprésa casa nostra. La societat espanyola, en general,i la catalana, en particular, han donat l’esquena ales “micro”, les petites i les mitjanes empreses queconstitueixen el gruix del teixit empresarial català,de manera que els esglaons de la innovació hanestat molt alts per a aquestes empreses, com espot veure amb el grau de desgravacions fiscalsassolides per les pimes enfront de les grans empreses.A més, ni la innovació ni la transferènciade coneixement no han estat valorades pel sistemaespanyol o català d’avaluació de professoratuniversitari. La Llei orgànica d’universitats (LOU,2007) diu, en l’article 42: “La transferència delconeixement és una funció de les universitats.Aquestes han de determinar i establir els mitjans iels instruments necessaris per facilitar la prestaciód’aquest servei social per part del personal docenti investigador. L’exercici d’aquesta activitat dónadret a l’avaluació dels resultats i al reconeixementdels mèrits assolits, com a criteri rellevant per determinar-nel’eficiència en el desenvolupament del’activitat professional”. Com es pot veure, no esvalora l’activitat acadèmica sinó la professional, laqual cosa ha fet que el professorat universitari hagioptat de manera majoritària per allò que és perfectamentconegut i valorat com és la recerca, enfrontd’allò desconegut i que es preveu difícilmentvalorable com és la innovació i la transferència delconeixement._120

ARTICLES D’OPINIÓPer tant, cal que hi hagi un lideratge clar des del’òrbita política que estableixi els incentius necessarisperquè el sistema universitari català sigui méseficaç i es posi a treballar braç a braç amb tot elteixit industrial del país, per tal d’assolir un futurmillor per a la nostra societat.Cal que hi hagi un lideratgeclar des de l’òrbita políticaque estableixi els incentiusnecessaris perquè el sistemauniversitari català sigui méseficaç i es posi a treballarbraç a braç amb tot el teixitindustrial del país_121

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector elèctric_122

ARTICLES D’OPINIÓJaume Baldé MuxíDirector de Terasaki España, S.A.U.Enginyer industrial col·legiat núm. 2738FACTORS DE COMPETITIVITAT IESTRATÈGIES EMPRESARIALSPER A LA SORTIDA DE LA CRISIDes del segon trimestre del 2010 quel’economia catalana està en taxes de variacióinteranual positives. En principi, això són bonesnotícies però, lamentablement, aquests creixementssón tan minsos que no podem considerar queja està tot arreglat. De fet, no podrem dir que la nostraeconomia està recuperada fins que l’atur es situïper sota del 10%. I encara hi estem molt lluny.Hem d’admetre que aquesta crisi és diferent, tantpels seus orígens (brutal endeutament de països, entitatsfinanceres, empreses -sobretot immobiliàries- iparticulars) com pels seus efectes, més negatius quemai, per a les empreses (en algun sector les vendeshan baixat un 60-70% respecte a les del 2007) i pera les famílies (taxes d’atur entre el 20% i el 40% segonsel col·lectiu), i per la seva durada. Encara quees va originar el 2007, en els sectors industrials delnostre país no es va sentir, i de manera molt sobtada,fins al setembre o octubre del 2008. A partird’aquí, l’activitat econòmica, i lògicament el PIB, vaanar caient espectacularment fins a tocar fons a mitjandel 2009. La recuperació que, acte seguit, esva iniciar, no es pot considerar com a tal, fora queentenguem per recuperació anar “menys malament”del que anàvem. Fins i tot, en el moment en quètornem a taxes de creixement positives (segon trimestredel 2010), aquestes són tan baixes, a mésde relacionades a un any anterior molt dolent, queno aporten quasi cap millora real a la situació. Lesempreses continuen tenint una molt baixa cartera decomandes i una gran dificultat per obtenir finançament,i l’atur no disminueix.Les empreses, quan tenen creixements de demandapuntuals, les passen com poden (hores extres, subcontractació,mal servei, etc.), però quan la bonançaés molt llarga, com va ser fins al 2007, no tenen mésremei que dotar-se d’estructura. Amb l’arribada dela crisi ha baixat molt la utilització de la gran capacitatproductiva existent i d’aquí vénen els plansd’ajustament, els ERO i els tancaments.Una altra característica molt particular d’aquesta crisiés que, després de dos anys negres, quan la taxade creixement entra a valors positius, aquests sónmolt baixos i, després d’un altre any, no milloren,continuen essent igual de baixos. Sembla que enshaguem situat en el nivell que ens toca i que no puguempassar d’aquí.Hi ha dues coses clares: el diner no tornarà a ser maimés tan barat ni tan fàcil d’obtenir, i la inversió públicaes mantindrà a un nivell molt baix per la necessitat imperiosade reduir dèficit i endeutament. Per això, algunsparlen de canvi sistèmic i potser això explica aquest nivelld’activitat tan baix i tan sostingut. Les figures 1, 2 i 3 ensdonaran una idea més clara de com van les coses._123

L’Observatori de la Competitivitat 20116PIB de Catalunya10VAB per grans sectors a Catalunya45200-5-2-10-15-4-20-607.I 07.III 08.I 08.III 09.I 09.III 10.I 10.III 11.I07.I 07.III 08.I 08.III 09.I 09.III 10.I 10.III 11.I 11.IIIIndústria Construcció ServeisFig.1 Font: Cambra de Comerç de BarcelonaFig.2 Font: Cambra de Comerç de Barcelona80Utilització de la capacitat productiva (En %)20Exportacions de béns a CatalunyaVariació interanual en %15107050-5-1060-15-20-255008.I 08.III 09.I 09.III 10.I 10.III 11.I-302006 2007 2008 2009 2010 2011Fig.3 Font: Cambra de Comerç de BarcelonaFig.4 Font: Direcció General de DuanesPerò, quins són els principals factors que intervenenen la generació i, sobretot, el manteniment d’aquestacrisi? Aquesta situació de petit creixement sostingutés, sens dubte, el resultat de sumar factors positiusi factors negatius.Pel que fa a l’oferta, els sectors que estan permetentaquest lleuger creixement són la indústria i els serveis,tal com es veu a la figura 2. Quant a la demanda,els components que han impulsat el creixement hanestat les exportacions (figura 4) i, en menor grau, elconsum privat que, sense oblidar que partim d’anysmolt negatius, durant la primera meitat de l’any 2011ha presentat el major creixement dels darrers cincanys (4,3% en el segon trimestre, segons dades delBarómetro Visa Europe).També cal destacar la recuperació de les inversionsen béns d’equipament que a l’any 2011 han tingutuna recuperació molt apreciable.Totes aquestes dades, a part de servir per situarnosen el context actual, ens demostren que ladesitjada recuperació econòmica ha de passar perdos eixos: el sector industrial, és a dir, l’economiaproductiva, i l’activitat exportadora. I tant la recuperacióde l’activitat industrial, com l’augment de lesnostres exportacions, depenen d’un factor clau: lacompetitivitat de les nostres empreses.L’OCDE defineix la competitivitat com el grau enquè, en condicions de lliure mercat, un país pot produirbéns i serveis que superin l’examen de la competènciainternacional i que permetin mantenir elcreixement sostingut de la renda nacional. Això, exposaten l’àmbit de país, no és difícil traslladar-ho al’empresa. La competitivitat d’un país és la suma dela competitivitat de les seves empreses i institucionsi allò que falla en un país també falla a les empresesi a les institucions.A pesar que la nostra productivitat per treballador iel cost laboral per unitat de producte estan millorant,en el rànquing mundial de competitivitat elaborat pelFòrum Econòmic Mundial de Davos per al 2010-2011, Espanya ocupava el lloc 42, darrere de païsoscom Puerto Rico, Estònia o Xipre._124

ARTICLES D’OPINIÓQuè estem fent malament? Si analitzem el primerpaís del rànquing, Suïssa, veurem que disposa decompanyies de molt alta tecnologia, d’unes institucionsque col·laboren amb les empreses creantun bon ambient econòmic i d’importants infraestructuresque conviuen, totes elles, amb un ecosistemaperfecte.Dels 27 indicadors que s’utilitzen per mesurar lacompetitivitat, en aquest cas Espanya en va suspendre18; d’entre els pitjors hi havia:• Temps necessari per muntar una empresa.• Terminis de pagament de les administracions.• Baixa tecnologia en els productes exportats.Què s’ha de fer per millorar la posició competitiva delnostre país i de les nostres empreses? Algunes deles accions que s’haurien d’emprendre formen partdel marc politicoeconòmic del país i no estan sota elcontrol de les empreses; per exemple:• Canvis estructurals per anar cap a una economiaamb un ús més intensiu del coneixement.• Reformes laborals més valentes que permetin flexibilitzarel mercat laboral, modificar el sistema denegociació col·lectiva i facilitar els ajustos de preusi salaris.• Simplificar i millorar la competitivitat (i, per tant,l’eficàcia) de les institucions públiques (tràmits, pagaments,normatives, regulacions, etc.).• Millorar l’estabilitat macroeconòmica.• Reforçar el sector financer perquè sigui capaç dedonar respostes adequades a les necessitats realsde l’economia productiva.• Reduir el cost de l’energia, especialment l’elèctrica,donant suport a les energies alternatives, peròtambé aprofitant al màxim la vida segura de lesnostres centrals nuclears.• Revisar l’impost de societats, actualment més altque la mitjana europea.Hi ha altres factors que ens afecten plenament, peròque no podem controlar. Per exemple, la paritat demoneda euro-dòlar o el diferencial d’inflació amb elsaltres països.També és important la imatge de qualitat del nostrepaís. El made in Spain o el made in Cataloniasón poc apreciats i molt poques marques són conegudesarreu del món. De moment només hi haquatre sectors ben valorats: el turisme (gràcies a laCosta Brava), l’alimentació i la gastronomia (gràciesLa desitjada recuperacióeconòmica ha de passar perdos eixos: el sector industrial,és a dir, l’economia productiva,i l’activitat exportadoraa Ferran Adrià), la moda (gràcies a Custo i Mango) il’esport (gràcies al Barça).I si ens centrem en l’activitat pròpia de les empreses,¿quines haurien de ser les estratègies més adequadesper combatre amb èxit els efectes de la crisi isituar-se en una bona posició competitiva? Els objectiusbàsics ara són: recuperar vendes, mantenir omillorar marges i eliminar tensions de tresoreria.Després de contrastar moltes opinions, les estratègiesmés recomanables sembla que són:• Especialització en algun nínxol de mercat. Això voldir incorporar nous productes o adaptar els actualsper a aplicacions específiques de més valorafegit i amb menys competidors, encara que peraixò sigui necessària alguna inversió. Es tracta defugir dels productes commodity (indiferenciats) i deles guerres de preus.• Diversificació cap a nous subsectors de més continguttecnològic o de més importància del disseny(per exemple, tèxtils tècnics, sector ferroviari o aeronàutic,noves energies, les TIC, etc.).• Diversificació cap a nous mercats. Les empresescatalanes continuem exportant, majoritàriamentcap als principals països de la Unió Europea. Peròa part d’aquests, hi ha altres àrees com els païsosdel Mediterrani Sud (si aconsegueixen salvarels conflictes polítics i socials que ara estan vivint),l’Europa de l’Est, el Brasil o l’Orient Mitjà, queestan en clara expansió i amb els quals s’ha decomptar a l’hora de planificar la nostra activitat exportadora.• Diversificació de fonts de finançament (major nombred’entitats, organismes oficials, etc.) i convertirdeute a curt termini en deute a llarg termini, senseoblidar el control estricte del crèdit a clients (caleliminar la morositat).• Establiment d’aliances estratègiques amb altresempreses del sector, per compartir processos deproducció, de compra, R+D, xarxes de distribució,serveis diversos, etc._125

L’Observatori de la Competitivitat 2011• Inversió en mitjans de producció a l’exterior, siguien forma de societat pròpia o de joint venture(aliança d’empreses) amb algun soci local, buscantno només la reducció dels costos, sinó també unasòlida posició en els països i mercats escollits.• Externalització de parts del nostre procés capa països de baix cost, mitjançant la negociaciód’acords de subcontractació internacional.La productivitat, el preu, la qualitat, la imatge, sónfactors fonamentals per aconseguir un bon nivell decompetitivitat, però m’he deixat per al final els dos queconsidero més importants. La innovació (tecnologiautilitzada) i la formació (qualitat del factor humà).En els darrers anys, a través de les universitats i decentres tecnològics, s’ha fet un important esforç peraugmentar els recursos dedicats a investigació, desenvolupamenttecnològic i innovació. Però la despesadel sector privat en R+D no arriba al 60% de ladels principals països europeus.les estratègies empresarials i de les polítiques nacionalsde desenvolupament socioeconòmic decara als temps que vénenLes accions que s’hauriend’emprendre per millorar laposició competitiva del nostrepaís formen part del marcpoliticoeconòmic del país i noestan sota el control de lesempresesMoltes empreses no se senten suficientment motivadesa incrementar els recursos dedicats a innovació,com ho prova el fet que el setè ProgramaMarc Europeu de Recerca i Desenvolupament, quepreveu subvencions fins a l’any 2013 per a unes20.000 empreses espanyoles, a finals del 2010només havia estat sol·licitat per 5.000. Els principalsproblemes amb què es troben les pimes sónla complexitat i la feina que requereixen els ajutseuropeus i el poc suport de la nostra Administracióen temes com la insuficient protecció de la propietatintel·lectual i la fiscalitat de les inversions en innovació.De totes maneres, la situació està milloranti el Pla PI posat en marxa l’any passat pel Ministerid’Indústria espanyol ha propiciat creixements forçainteressants en el nombre de patents.La formació del capital humà és un altre aspecteque cal millorar. Ni la formació bàsica (30% defracàs escolar) ni la formació professional o depostgrau estan al nivell desitjable. Mentre que elpercentatge d’empreses que proporcionen formacióals seus empleats és superior al 70% a França,Alemanya i el Regne Unit, a Espanya és nomésdel 47%.Així doncs, la millora de la competitivitat en els seusfactors clau de productivitat, innovació i formacióha de constituir un tema central en el disseny de_126

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector de l’energia (Construcció i energies renovables)_128

ARTICLES D’OPINIÓJoaquím Calsina GomisDepartament comercial i fundador de Espacio Solar, SLEnginyer industrial col·legiat núm. 8898Necessitats i mancancesen el sector de l’energiaper sortir de la crisiEspacio Solar és una empresa localitzada a Barcelonaespecialitzada en el disseny, la fabricaciói la venda de sistemes d’enllumenat naturalaplicats al sector de la construcció. La nostra missióés portar llum del sol a l’interior de tot tipus d’edificisen què hi hagi espais foscos (soterranis, oficines, magatzems,etc). Per tant, la nostra activitat ens situa acavall de dos sectors: el de la construcció i el de lesenergies renovables.En els nostres deu anys d’experiència hem detectatquins són els factors que més afecten la competitivitatde la nostra empresa i sector.FACTORS EXTERNS QUE AFECTENLA COMPETITIVITATLegislació: Durant els últims anys, hem presenciatl’auge d’algunes tecnologies relacionades ambles energies renovables com ha estat, per exemple,l’energia fotovoltaica. Aquest creixement ha permès ales empreses del sector fer inversions en les línies defabricació, en R+D, i, en conseqüència, que en quatreo cinc anys els preus del sector hagin baixat molt,amb la qual cosa s’ha aconseguit que una tecnologia“molt cara” sigui assequible a tots els públics.I és que un reial decret que donava suport a aquestanova tecnologia, mitjançant primes a la producciód’energia fotovoltaica, ha aconseguit enlairar les empresesdel sector. No entraré en el detall, però, unamala gestió d’aquest reial decret ha portat, finalment,a un creixement massa ràpid que ha creat especulaciói incertesa i que ha obligat a fer-hi canvis radicals i pocconsistents.Per tant, tot i que crec que és bo que l’Administracióajudi al creixement d’un sector nou mitjançant primes osubvencions en la seva etapa inicial, cal fer-ho amb unabona gestió que controli el creixement i la implantació.En el nostre cas, el tema de la llum natural en edificacióés un dels grans oblidats; només s’hi fa una lleugerareferència en el nou Codi Tècnic de l’Edificació.Seria convenient, doncs, una legislació específicaperquè el sector s’enlairés definitivament i passés aser una tecnologia competitiva al costat d’altres jaimplantades fa anys.Aranzels d’importació / Cultura exportadora: A EspacioSolar hem començat, durant el 2011, el nostreprocés d’internacionalització i hem detectat les dificultatsamb què es troba una empresa petita que vol vendrea l’exterior._129

L’Observatori de la Competitivitat 2011És bo que l’Administracióajudi al creixement d’un sectornou mitjançant primes osubvencions en la seva etapainicial, però cal fer-ho ambuna bona gestió que controliel creixement i la implantacióL’existència d’aranzels d’importació en moltspaïsos clau, dificulta l’entrada d’altres per fer-hiintercanvis comercials. Com a exemple, a la Xina,on hem centrat una bona part dels nostres esforços,existeixen aranzels d’entre el 15% i el 25%a la importació de productes, de manera que elsnostres competidors locals “juguen” amb avantatge.En aquest punt no hi ha mesures fàcils d’implantar,però sí que la poca tradició internacional del nostrepaís fa que portem molts anys de retard respectea països més exportadors.Sistema educatiu: En la relació d’Espacio Solaramb la seva xarxa comercial o amb els seus proveïdorss’ha detectat, en els últims anys, un nivellformatiu en general poc professional i potseramb poca cultura i formació en tecnologies punteresi Internet, cosa que no permet que puguemexplotar aquestes tecnologies que millorarien lanostra competitivitat en gestions, comunicació,formació, etc. Per exemple, els sistemes de comunicacióper videoconferència com Skype o elssistemes de compartició d’informació en núvolscom Dropbox, no estan estesos de manera generalitzadaa Espanya, i més si parlem d’agentscomercials.Flexibilitat laboral: Crec que és un punt críticen un país on la cultura del contracte indefinit,l’atur i la jubilació prevalen enfront de la mentalitatd’involucrar-se amb l’empresa i realment formarnepart. Això crea uns vicis molt difícils de superarque costen molts diners a l’empresa, i els qualsno permeten una rotació de personal beneficiosa.No cal arribar al model americà, excessivamentflexible, però si a un d’intermedi.FACTORS INTERNS QUE AFECTENLA COMPETITIVITATCapacitat exportadora / costos productius a Espanya:Tot i que el nostre producte inicialment semblavafàcilment exportable, per tecnologia, experiència,etc., en la realitat ens vam adonar que el producte noestava preparat per ser exportat directament, sinó quecalia fer variacions o buscar solucions noves.D’una banda, els costos de fabricació a Espanya sónalts si es comparen amb els d’altres països, sobretotasiàtics. D’altra banda, alguns components dels nostresproductes que no aporten valor afegit, però sónimprescindibles (suports, sòcols), ocupen molt volumo pes i, per tant, són cars de transportar; el millor ésfabricar-los localment a cada país. Això retarda i complical’entrada en mercats molt competitius.Finalment, estem creant una estratègia específica pera cada país. Per posar un exemple, a la Xina, fabricarés més barat que a Espanya. Inicialment ens plantegemfabricar un 50% del producte a la Xina, però demoment ho estem exportant tot, perquè sembla quela cultura xinesa està disposada a pagar més dinersper un producte 100% europeu que per un de fabricatparcialment a la Xina (tot i els aranzels). Ja veurem sifinalment es manté així.Certificacions internacionals de producte: A Espanya,inicialment, no era necessari tenir moltes certificacionsinternacionals, però en els últims anys, i sobretoten el mercat internacional, és imprescindible tenircertificacions de producte.Com que som una empresa petita i estem en un sectormolt nou amb poca regulació, invertir diners en certificacionspoc clares i estandarditzades no ens semblavamolt rendible. El tema de les certificacions de producteés tot un món molt complex, i s’han de fer apostes peltipus de certificació que es vol: espanyola, alemanya(Tüv), suïssa o americana. A Espacio Solar, finalment,ens hem adonat que pel fet de no tenir una certificacióinternacional moltes vegades estem fora de negociaciói, per tant, ens resta competitivitat, però certificar implicauna inversió en diners i recursos humans a mitjà illarg termini.Organització interna / cultura organitzativa: A EspacioSolar vam començar amb una organització internaclàssica de vendes, operacions (compres i logística)i disseny, i amb gestió administrativa subcontractada._130

ARTICLES D’OPINIÓDesprés de deu anys continuem amb la mateixa organització,però hem canviat el model inicial de total’estructura en plantilla per passar a externalitzar elmàxim possible. De tota manera, encara no hem arribata un model de treball en xarxa ben estructurat queens permeti tenir accés a molts serveis i productesd’última generació sense costos fixos. Per exemple,un proveïdor d’Internet (gestió SEO i CEO) que funcioniúnicament per resultats o un proveïdor de màrqueting(web, catàlegs, anuncis) que funcioni parcialmentper objectius, però que alhora estigui molt involucraten el projecte.El fet de no tenir certificacionsinternacionals de producteens resta competitivitat,però certificar implicauna inversió en diners i recursoshumans a mitjà i llargterminiELEMENTS QUE AJUDARAN A SORTIRDE LA CRISICapacitat d’adaptació al mercat mundial: Per al nostresector, i en concret per a Espacio Solar, la capacitat ila rapidesa amb què siguem capaços d’adaptar-nos aun mercat mundial serà la clau de l’èxit. El mercat de laconstrucció estarà molt paralitzat en els pròxims anys aEspanya i, per tant, l’única sortida és el mercat exterior.Aranzels reduïts: Tenim clar que en molts països hi haaranzels molt alts que dificulten l’exportació. El cas extremés Argentina, amb la implantació de llicències ala importació de determinats sectors per fomentar laindústria local. I el cas més favorable és Xile, que no téaranzels amb la Unió Europea. Val a dir que EspacioSolar, a Espanya, mai ha gaudit de protecció especialper ser empresa nacional, i seria molt important queaixò fos igual en altres països.Flexibilitat laboral: En aquests moments tan complicatsen què no es tenen resolts alguns temes interns i lalegislació no acaba de concretar-se, és difícil prendredecisions respecte a la incorporació de nou personal.En aquestes darreres àrees, així com en el de dissenyde producte, ja hem començat a treballar en aquestadirecció, però falta molt camí per recórrer. Cal trencaruna mica el motlle sobre la idea que externalitzar implicasempre la pèrdua de control, i buscar la manera decompaginar tots aquests aspectes.Productivitat: Encara que sigui un tòpic, crec queencara continua essent cert el fet que la productivitatde l’empresa espanyola és baixa. Continua havent-hila cultura de fer hores, més que no pas la de fer lafeina ben feta. A pesar que en el nostre cas semprehem mantingut una flexibilitat alta pel que fa a horarisi mai s’ha primat el fet de fer hores, continuaexistint aquesta cultura entre joves i no tan joves.Estem intentant canviar aquesta tendència, buscantalgun sistema de prioritzar la qualitat i l’eficiència,però no resulta fàcil entre operaris. És més fàcil quans’externalitza aquesta tasca._131

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector de l’energia_132

ARTICLES D’OPINIÓJosé Miguel Solans NerínDirector d’Innovació i Business Development de SchneiderElectric España SAUEnginyer industrial i MBA per ESADELa gestió de l’energia coma factor de competitivitatde Schneider Electric en el sectorenergètic es remunta a l’any 1836. Desprésde 175 anys d’història, la companyia s’ha L’experiènciaconvertit en l’especialista global en gestió de l’energia ilíder en eficiència energètica amb presència en més decent països.Schneider Electric ofereix solucions integrals per a diferentssegments de mercat, ostentant posicions delideratge en energia i infraestructures, indústria, edificisi centres de procés de dades, així com una àmpliapresència en el sector residencial. A través del seucompromís d’ajudar a les persones i a les organitzacionsa maximitzar l’ús de l’energia de manera méssegura, més fiable i més eficient, els més de 110.000col·laboradors de la companyia van arribar a un volumde negoci de més de 19.600 milions de euros el 2010.A Espanya, Schneider Electric compta amb nou centresde producció i un centre logístic de 58.000 m 2 . Desde la seva seu de Barcelona, Schneider Electric dirigeixl’activitat del grup en el territori EMEAS, que comprènEuropa, Orient Mitjà, Àfrica i Amèrica del Sud.El dilema energètic i l’impacte en la competitivitatde les empresesEl món globalitzat en el qual desenvolupem les empresesels nostres negocis s’enfronta a un gran dilemaenergètic que afecta directament la competitivitatde les empreses. D’una banda, el creixement mundialimplicarà que la demanda d’energia es dupliquiel 2050 i la demanda d’energia elèctrica ho faci el2030. El 70% d’aquest augment de la demanda provindràde les noves economies, com la Xina i l’Índia.Si el consum energètic per càpita assolissin a la Xinai l’Índia els nivells dels Estats Units, el consum mundiales triplicaria. D’altra banda, hi ha una preocupacióper l’augment de les emissions de CO 2i unanecessitat de reduir-les a la meitat per evitar canvisclimàtics dràstics (segons l’Agència Internacional del’Energia, un increment de 3 graus en la temperaturamitjana del planeta tindrà greus conseqüències mediambientals).Com veurem a l’article, a Schneider Electric creiemfermament que la gestió de l’energia és la clau perabordar aquest dilema i garantir així un model decreixement sostenible i competitiu.A Espanya i Catalunya la conjuntura s’agreuja ambun model energètic de forta dependència energèticadeguda als combustibles fòssils (82% enfront del50% de mitjana europea), els quals s’han d’importarde l’exterior amb un important impacte negatiu enla balança comercial (increment de les importacions)i en la inflació (fluctuacions del preu dels hidrocarburs),per no parlar de seguretat de subministramenten cas de turbulències polítiques en països exporta-_133

L’Observatori de la Competitivitat 2011dors. És una realitat que la nostra economia és moltvulnerable pel que fa al preu dels hidrocarburs.Un indicador macroeconòmic de l’eficiència energèticaés la intensitat energètica que mesura el consumd’energia (Ktep), primària o final, per unitat deproducte interior brut (PIB). A Espanya hi ha hagutuna millora de la intensitat energètica (Ktep/euro) entre2004 i 2010 del 2,5% anual (14,1% acumulat) acausa de millores tecnològiques i de gestió.A escala microeconòmica, aquest panorama impactadirectament en el compte de resultats de les empresesque afecta els costos de l’energia i costos mediambientals(adaptació a la legislació mediambiental cada vegadamés exigent). En els costos energètics cal considerarno només l’energia elèctrica, sinó el que en anglèss’anomena WAGES (Water/aigua, Air / aire comprimit,Gas / gas natural, Electricity/electricitat i Steam/vapor).Cal tenir en compte que per cada unitat d’energia elèctricaque es consumeix a les empreses, es necessitenproduir tres unitats en les centrals de generació. Dosterços de l’energia produïda es perden en el transporti la distribució.A llarg termini es podria pensar en noves tecnologies degeneració més netes (incrementar considerablement elpes de les energies renovables en la combinació energètica)i menys costoses (fissió nuclear, economiesd’escala en tecnologia eòlica i fotovoltaica), però lacompetitivitat és un problema del dia a dia.L’única solució que tenen les empreses a curt terminiés la gestió energètica focalitzada en l’estalvi energètic,l’eficiència energètica i la integració d’energiesrenovables. Evidentment, les energies renovables il’eficiència energètica han de ser complementàries.Implantació d’eficiència energètica a lesempresesA Schneider Electric definim l’eficiència energèticacom la combinació de tecnologies, processos iconductes de les persones que permeten estalviarenergia mantenint o augmentant els nivells de productivitati confort.Distingim dos tipus d’eficiència energètica:1. Eficiència energètica passiva: actuar sobre elsequips que produeixen energia o les estructures delsedificis. L’arquitectura bioclimàtica, els equips debaix consum (il·luminació, màquines, etc.), sistemesd’aïllament i tancament en edificis s’inclourien en_134

ARTICLES D’OPINIÓaquest tipus d’eficiència energètica.2. Eficiència energètica activa: actuar sobre la manerad’utilitzar els equips. L’eficiència energètica activacal plantejar-se-la com un procés de millora contínuacombinada amb l’eficiència energètica passiva,la qual estableix unes bases de partida. En aquestprocés cal considerar:a) Mesurament: no es pot gestionar el que no es potmesurar.b) Reducció del consum energètic amb la utilitzacióde sistemes de control i automatismes (controld’il·luminació, control HVAC, variadors de velocitat...).c) Supervisió i manteniment: la gestió energètica éscontínua i s’ha de mantenir en el temps, ja que lamanca de supervisió i manteniment pot suposar unapèrdua d’un 8% dels estalvis aconseguits. La mancade supervisió degrada la instal·lació, ens impedeixprendre dades i gestionar (prendre decisions).Per posar en pràctica aquestes mesures, les empreses,focalitzades en els seus negocis, podencontractar empreses de serveis d’estalvi i eficiència(empreses consultores, empreses de serveis energètics...)que els plantegin auditories energètiquesamb plans d’actuació i solucions a mida.El principal objectiu de la consultoria energètica ésidentificar els potencials estalvis i quantificar el costde la seva implantació.Una anàlisi financera de la inversió (CAPEX) i despesesoperatives (OPEX) que reculli el retorn de lainversió (payback, TIR, VAN, etc.) i l’impacte en elcompte de resultats, és una eina clau en la presade decisions d’aquest tipus d’actuacions. A més,cal considerar les diferents ajudes que en aquell momentpugui haver-hi per part de l’Administració i organismesafins (Institut per a la Diversificació i Estalvide l’Energia, IDAE). Tot això ha de ser analitzat en elseu conjunt amb el proveïdor de serveis de gestióenergètica.d’eficiència energètica de les instal·lacions afrontantcert grau de risc econòmic; és a dir, l’ESE es finançagràcies als estalvis reals aconseguits en la instal·lacióde l’usuari que la contracta; per a això és necessariplantejar-se el projecte en diferents fases: auditoriaenergètica; disseny i establiment de garanties; implantaciódel projecte; operació i manteniment; i control,mesurament i verificació.Els beneficis per al client són evidents, ja que finançadirectament les actuacions de millora energèticaamb els estalvis aconseguits i pot dedicar la seva capacitatd’endeutament i inversió a l’activitat del propinegoci. En finalitzar el contracte, el client queda coma propietari d’una instal·lació eficient des del punt devista energètic.Hi ha tres elements crítics que cal tenir en compte:realitzar projectes reals que permetin demostrarla viabilitat, simplificar els tràmits administratius i elfinançament.D’altra banda, per mantenir en el temps els estalvisaconseguits i fer una gestió energètica adequada,A Schneider Electric creiemfermament que la gestióde l’energia és la clauper abordar el gran dilemad’augments futurs del consumi de la necessitat dereduir les emissions de CO2i garantir així un model decreixement sostenible i competitiuEmpreses de serveis energètics (ESE) isistemes de gestió energèticaA Espanya ja hi ha empreses que es defineixen coma ESE (empreses de serveis energètics). Una ESE,segons la Directiva europea 2006/32/CE, és una empresaque proporciona serveis energètics o de millorales empreses poden implantar un Sistema de GestióEnergètica (SGE), que és un sistema de gestióintegrable amb altres sistemes ja coneguts i basatsen normes internacionals (ISO 9001 de gestió de laqualitat o ISO 14001 de gestió mediambiental) quepermeten certificar les empreses. L’any 2009 es vapublicar a Espanya la norma UNE-EN 16001 que_135

L’Observatori de la Competitivitat 2011Els beneficis d’una ESE per alclient són evidents, ja que finançadirectament les actuacionsde millora energèticaamb els estalvis aconseguitsi pot dedicar la seva capacitatd’endeutament i inversió al’activitat del propi negociestableix les bases i el procediment del sistema degestió d’una empresa enfocat a l’eficiència energètica,l’estalvi energètic, la reducció d’emissions GEH(gasos d’efecte hivernacle), la integració d’energiesrenovables, gestionar la demanda i complir la legislacióvigent. La norma europea EN 16001 ha estatrecentment superada per la ISO 50001 (la substituiràen l’àmbit europeu) de la qual encara hi ha molt pocsexemples d’aplicació. El primer en el món ha estatla seu central de Schneider Electric a París (EdificiLi Hive) que ja tenia un sistema de gestió energèticacertificat, EN 16001, i s’ha certificat aquest anyamb la nova ISO 50001 que és més exigent quel’anterior.Reptes per millorar la competitivitat amb lagestió energèticaSchneider Electric participa en diferents fòrums (plataformatecnològica de l’eficiència energètica) i ésmembre de diferents associacions (ANESE, a3e iClúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, entred’altres) on s’intenta impulsar l’eficiència energètica,ajudar les empreses i col·laborar amb l’Administracióen matèria de gestió energètica.Les empreses són cada vegada més conscients dela importància de la gestió energètica i l’aplicació demesures d’estalvi i eficiència:- Les solucions dissenyades per millorar l’eficiènciaenergètica han de ser econòmicament molt valuosessobretot per al retorn de la inversió.- La imatge ecològica, la responsabilitat social i laimatge de bon ciutadà són cada vegada més importantsper a les empreses.- El compliment de la legislació vigent és una condiciónecessària.Tot i això, encara hi ha molt desconeixement al mercatsobre la viabilitat (no es percep el retorn econòmicque pot suposar), especialment a les pimes, onel problema del finançament es complica i la complexitatcontractual d’alguns serveis energètics noajuda.El desenvolupament i la innovació contínua en el mercatde l’eficiència energètica permeten oferir solucionsd’eficiència energètica en qualsevol instal·lació:edificis (climatització, il·luminació, “zero emissions”),indústria (processos eficients, variadors de velocitat,generació distribuïda), energia i infraestructures(smart grids), residencial i centres de processos dedades.Els reptes de la gestió energètica corresponen ales empreses, però el paper de l’Administració (europea,nacional i autonòmica) és fonamental perdifondre, impulsar, conscienciar i exigir (legislació)mesures d’estalvi energètic i eficiència energètica,així com la integració d’energies renovables. A mésdels plans d’acció de l’Estratègia d’Estalvi i EficiènciaEnergètica per a Espanya, així com els plansd’energies renovables recolzats per convocatòriesd’ajuts i subvencions que són eixos estratègics dela política energètica nacional; l’Administració ha dedesenvolupar més a fons la regulació del sector del’eficiència energètica: fomentar la figura del gestorenergètic; clarificar millor la legislació en l’entorn deles ESE; fomentar mesures d’inspecció tècnica i verificaciód’instal·lacions (exigir una evolució energèticaen la compravenda d’edificis); realitzar campanyesde comunicació; simplificar els tràmits de legalitzaciód’instal·lacions d’energia renovable; aplicar enels seus edificis sistemes de gestió energètica i fixarnivells de qualificació energètica tant per als existents(rehabilitació) com per als de nova construcció; exigiren les licitacions públiques als seus proveïdors (amitjà termini) la implantació d’un SGE; i impulsar lainfraestructura de vehicle elèctric.D’altra banda cal pensar que l’energia, com a recursper a les empreses, ha de ser eficient, fiable, productiva,verda i digital. La digitalització de l’energia és jauna realitat i permet millorar la gestió energètica. Elsreptes que es plantegen per a una millor gestió digitalde l’energia són diversos, entre d’altres citarem:_136

RESUM EXECUTIU- En la distribució d’energia també s’estableix la importànciade la gestió energètica en l’entorn de lessmart grids. Per fer una gestió intel·ligent de la xarxade distribució d’energia (des de l’alta tensió fins a labaixa tensió) és necessari implantar solucions de supervisiói telecontrol que permetin conèixer l’estat dela xarxa i reconfigurar en qualsevol moment.- Les empreses han estat fins ara consumidores passivesd’energia, però amb la introducció de la generaciódistribuïda i renovables, així com en el futur elvehicle elèctric (V2G - Vehicle to the grid), les empresespassen a ser també productores/consumidores(“prosumidores”) que poden consumir aquestaenergia (cal impulsar l’autoconsum) i, alhora, vendrel’excedent a la xarxa.- Possibilitat d’integració de tots els subsistemes quefins ara conviuen independentment a les instal·lacions(distribució elèctrica, building management, seguretat,processos industrials, etc.) en una única xarxade gestió i operació, més intuïtiva, ubiqua (accessibleen qualsevol moment), segura (accessos autoritzats,seguretat de bases de dades), adaptada als diferentsusuaris (responsable de manteniment, financer, facilitymanager), flexible i que utilitzi tecnologies obertes(per exemple TCP/IP i servidors web).- El centre de generació del cloud computing és elcentre de processos de dades i aquests són gransconsumidors d’energia, i un elevat percentatged’aquest consum és degut a la refrigeració per mantenirles instal·lacions i els equips a la temperaturaadequada. Cal optimitzar els centres de processosde dades perquè consumeixin només l’energia necessàriaper evitar que la seva proliferació sigui unfocus de costos econòmics i mediambientals intolerables.Les empreses són cada vegadamés conscients dela importància de la gestióenergètica i l’aplicació demesures d’estalvi i eficiènciapel retorn econòmic que potsuposar, per la imatge ecològica,per la responsabilitatsocial i pel compliment de lalegislació vigent_137

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector de l’enginyeria_138

ARTICLES D’OPINIÓJosep Miquel Aced VillacampaDirector general de Grupo Aced IngenieríaEnginyer industrial col·legiat núm. 3345Esforç i treballper recuperar lacompetitivitatGrupo Aced és un conjunt de societats enl’àmbit de l’enginyeria format per JM Aced Ingeniería,l’embrió del grup, i dedicada actualmenta la gestió de projectes, estudis i dictàmens especials;JMA i Professionals Associats, societat dedicadaa l’elaboració de projectes, direccions d’obra i tràmitstecnicoadministratius de l’enginyera legal; i JMA BCNGeneral Contractor, dedicada a l’execució de treballsclaus en mà dels clients que ens ho demanen. Treballemper a empreses dels sectors industrial, comercial ide serveis en general, i també en col·laboració amb altresprofessionals i societats que operen en el camp delprojecte. Bàsicament, el 70% dels projectes que gestionemsón de Catalunya, i la resta de l’Estat espanyol.Per nosaltres, el fet de ser competitius està condicionatper l’estat de salut del nostre sector. Concretament, elsaspectes relacionats amb el mercat laboral, la legislaciói les telecomunicacions juguen un paper important enel camí de Grupo Aced Ingeniería i ens poden afavorir ono en la nostra competitivitat.En aquest sentit, pel que fa al mercat laboral, necessitemmà d’obra d’un cert nivell per afrontar els projectesque desenvolupem. Aquestes necessitats les hemde fer encaixar amb una sèrie de contractes, de tipusgenèric, que no tenen res a veure amb l’especificitatde la nostra feina, i és per això que trobem a faltar unalegislació que ens ajudi a millorar aquestes problemàtiques.La legislació actual posa al mateix sac els professionalsd’aquest sector i els de qualsevol altre i aixòpot generar tensions no desitjades. El mercat laboral vamolt lligat a la legislació laboral. Cal una mica més deflexibilitat i que la legislació s’ajusti als diferents perfilsdels treballs professionals.D’altra banda, hi ha la sensació que en els últims tempshi ha una degradació dels coneixements en els estudiantsd’Enginyeria. Les universitats no van de la màde les necessitats reals de les empreses, i això provocaque les empreses hagin d’invertir molt temps i diners enformació per tenir un equip professional adequat a lesseves necessitats. En aquest context, el que realmentes converteix en un indicador del fet que una personaés vàlida per desenvolupar una tasca és la seva actitud.Si tens sort i et trobes gent amb una actitud positiva,aprendrà en un temps relativament curt i es posarà aldia i tindràs un bon equip. Però aquest període de rodatgei formació sempre és necessari.L’esforç que fa una empresa a l’hora de formar els seustreballadors és una inversió a curt i mitjà termini, finsEl que realment es converteixen un indicador del fet queuna persona és vàlida perdesenvolupar una tasca és laseva actitud_139

L’Observatori de la Competitivitat 2011que aquesta persona que està rebent la formació comencia ser productiva. Les èpoques expansives, pera nosaltres han estat molt dures, ja que constructoresi instal·ladores, companyies amb molt més marge demaniobra que l’enginyeria, s’emportaven les personesque tu havies format perquè els oferien més diners. Enaquest sentit, les conseqüències de la crisi porten aun camí invers. Des de l’any 2008, les empreses depersonal bombardegen les enginyeries amb correuselectrònics en què ofereixen tècnics amb elevats grausd’experiència, mentre que en anys anteriors era complicattrobar aquest tipus de professionals a causadels altíssims sous que s’havien de pagar. Avui en dia,aquests sous estan, com a mínim, un 20% o un 30%per sota del que eren.Pel que fa a la legislació que afecta temes de normativatècnica, segons quines i com van apareixent, enspoden crear més o menys problemes. Aquest factorincideix directament en la nostra feina, ja que ens obligaa una adaptació immediata a les noves disposicions,cosa que afecta la manera de treballar, el desenvolupamentdels projectes i els costos reals de les obres, ia més genera noves tensions no previstes amb clientso industrials.Un altre factor important pel que fa a la competitivitatés la facilitat de gestionar processos a través de lestelecomunicacions. El fet de poder treballar en xarxa,mitjançant una bona connexió a Internet, fa que es puguicompartir informació d’una manera més fàcil i ràpida.En aquest sentit, hem millorat moltíssim els nostresprocessos i l’efectivitat de les nostres accions, i aixòens fa ser més competitius. Per tant, avui en dia, ésclau tenir accessibilitat, capacitat i velocitat de xarxa perpoder competir en condicions d’igualtat.Fer les coses bé per obtenirla confiança dels clients requereixesforç i motivació,dos elements bàsics que hemde procurar promoure entreels treballadors si volem queles nostres empreses siguincompetitivesGrupo Aced Ingeniería recull dos factors interns com apunts a favor de la seva competitivitat. La formació dela mà d’obra i la qualificació són aspectes crítics per anosaltres. Estem en un sector que no té els mateixosmarges que altres sectors que necessiten el mateixtipus de professional. Això genera problemes ja que,a l’hora d’afrontar situacions de crisi, els altres sectorstenen molts més recursos per oferir. És llavors quanl’actitud de les persones davant de la feina esdevé moltimportant. Motivar els treballadors és bàsic i nosaltresvolem que els nostres treballadors es mantinguin al’empresa malgrat les situacions de crisi econòmica. Siels professionals que desenvolupen els teus projectesno tenen una bona qualificació, els clients perden confiançai això ens resta competitivitat. Fer les coses béper obtenir la confiança dels clients requereix esforç imotivació; aconseguir aquesta confiança costa molt,però perdre-la és molt fàcil.Dins del nostre sector, nosaltres som una empresa mitjana-petita,i en èpoques normals teníem una plantillaestable d’entre 20 i 25 persones. Això fa que siguemun tipus d’empresa d’enginyeria que no té capacitatsuficient per col·laborar amb els centres educatius enla formació dels futurs enginyers. Però formem partdel mapa d’empreses a Catalunya i creiem que el quecal fer és especialitzar-nos una mica més, donar confiançaal client i oferir allò que les enginyeries grans nopoden oferir.En la nostra opinió, el factor clau per ajudar al procésde recuperació econòmica és aconseguir que torni laconfiança als qui tenen capital, als qui tenen la possibilitatde fer inversions. En aquests moments somconscients que hem passat una època en què hemgastat més del que es podia, tant en el sector públiccom privat. El sector públic s’ha quedat sense dinersper fer inversions i el sector privat, que possiblement enpugui tenir, veu la situació com està i ha perdut la confiançade fer qualsevol tipus d’inversió. Hi ha un muntde temes aturats que no veuen la llum. L’única manerade tirar endavant és fer que la societat, en general, i elsistema econòmic, en particular, tornin a recuperar unacerta confiança, una certa normalitat, i llavors tornarana haver-hi inversions.D’altra banda, és evident que les petites i mitjanes empresesnecessiten més facilitats de finançament, ja ques’ha passat del tot al no res. De tenir una possibilitat dedisposar de diners mitjançant crèdits bancaris amb unafacilitat esbalaïdora, a veure com els mateixos bancs_140

ARTICLES D’OPINIÓLes enginyeries de mida mitjana-petitacom la nostra hemd’especialitzar-nos una micamés, donar confiança al clienti oferir allò que les enginyeriesgrans no poden oferirde competència amb els de fora. Els de l’altre grup, el deles multinacionals ubicades en territori català, en generalhan bloquejat projectes i es troben que les decisionsde la casa mare van una mica en contra del país; diuenque invertir a països com Espanya no és interessant aramateix. Per tant, si no tenim una indústria potent pròpiai les altres ens estan collant, evidentment que anem capenrere. Hem de potenciar empreses potents pròpies pertal que les decisions es prenguin des d’aquí.que abans t’ho oferien tot ara et demanen un muntd’avals i garanties per imports molt més petits. Cal trobarun equilibri en aquest aspecte.El govern es troba davant d’una situació molt complexa,ja que el tema econòmic ha adquirit una importància quepassa per sobre de qualsevol tipus de govern. Si les mesurespolítiques, d’alguna manera, fan que el capital sesenti perjudicat, es treu i t’enfonsa. Històricament, quanhi havia situacions complicades, la societat ho arreglavaamb una guerra. Situacions com aquestes van derivaren el seu moment en el famós crac del 29, per exemple,que al final va acabar amb una guerra. Com que actualmentaquesta lectura no és vàlida, la humanitat s’estàenfrontant a un problema en què la solució potser passaperquè el món econòmic mateix s’adoni que el fet deser tan voraç tampoc li donarà de menjar, i cal que totesles parts cedeixin per trobar un equilibri. Potser és unautopia. Per desgràcia, no hi ha líders polítics de veritaten aquests moments. I els líders econòmics normalmentestan amagats. La solució seria que sortís un líder quetingués representativitat i que realment pogués convèncerla gent per on ha d’anar i conscienciar que s’ha de ferun esforç per part de tots i assolir compromisos. És evidentque l’única manera de sortir-nos-en és amb esforçi treball. Allò que ha estat no tornarà a ser. Hem de feruna mena de taula rassa sense guerra. Tot i que és complicat,ja que es tracta de mentalitzar-se sense haver-hoviscut. Tenim una manca de lideratge clar.Pel que fa al món de la indústria, no puc afirmar claramentque hi hagi la percepció d’una certa pèrdua de competitivitatde la indústria catalana, però sí que puc oferir la impressióque em transmeten els meus clients. Ells són delmón industrial, bastant fidelitzats i consolidats. Uns sónsocietats 100% catalanes i d’altres són multinacionalsimplantades a Catalunya amb directius catalans. Els quesón de la indústria majoritàriament catalana estan intentantsortir més a fora, barallar-se i trobar-se en situacions_141

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector de l’enginyeria_142

ARTICLES D’OPINIÓXavier AynetoDirector d’innovació d’IDOM Ingeniería y Sistemas S.A.Enginyer industrial col·legiat núm. 6773Com ser competitius avui?En un entorn econòmic local en creixement sostingutcom el que hi ha hagut durant l’última dècada,és la pròpia expansió del mercat la queofereix a les empreses espais on créixer sense pràcticamentnecessitat de competir. No obstant això, hementrat en una nova etapa, amb inquietants símptomesd’estancament i esgotament del model econòmicen l’àmbit global. Tot ha canviat de manera sobtada.Els mercats no creixen, i fins i tot es contrauen, i lesempreses necessiten ser ara més competitives quemai. Per tant, és pertinent plantejar, com ens proposal’Observatori de la Competitivitat dels EIC, una reflexióprofunda sobre com ser competitius avui, sobre elsfactors que afavoreixen o dificulten aquesta competitivitat,i sobre com superar l’actual crisi. Em proposofer-ho des de la perspectiva de les empreses de serveisprofessionals. Per a això partirem de la clarificaciód’alguns termes que no sempre són emprats en elmateix sentit.En èpoques de crisi no és fàcilmantenir una alta motivacióde les persones, però noper això s’ha de desistir enl’afany per aconseguir-hoLa competitivitat és, en essència, un concepte relatiuque mesura en quin grau s’és més productiu i rendibleque els competidors, i s’atrau la preferència delsclients. La productivitat mesura, en canvi, l’eficiència entermes absoluts, entesa com a capacitat per a produirun bé o servei amb una menor utilització de recursos.La productivitat no sempre està directament relacionadaamb la rendibilitat, és a dir, el benefici generat enrelació amb els recursos utilitzats. La rendibilitat estàmés relacionada amb l’eficàcia que amb l’eficiència.Encara que ambdues són necessàries per a la primera,no són en absolut suficients. Finalment, la competitivitattambé està lligada a la capacitat de generar i manteniravantatges competitius, i no només a la productivitat ila rendibilitat per si mateixes.Dit això, passo a continuació a analitzar quinsfactors incideixen, al meu entendre, en la major omenor competitivitat de les nostres empreses deserveis professionals.Comencem per la capacitat per produir un resultat dequalitat. Tres són els factors fonamentals en aquestaspecte: la competència professional (entesa com elconjunt de coneixements i les habilitats i l’experiènciaadquirides), la motivació i la possibilitat de treballar enequips d’excel·lència. La primera es troba associada ala qualitat de la formació rebuda al llarg de la vida (i nonomés a la universitat), al domini d’altres idiomes (sensdubte un dels nostres punts febles) i l’existència d’unpotent ecosistema local de professionals. És ben sabutque determinades ciutats o zones atreuen els bonsprofessionals més que d’altres; en aquestes és més fàcilaconseguir millors resultats. Barcelona compta, sensdubte, amb aquests dos requisits: té bones universitats-encara que en l’àmbit internacional els queda molt perfer- i escoles de negocis de primer nivell, i és consideradaen molts aspectes com el millor lloc per viure.La motivació, especialment la intrínseca, és un factorclau en qualsevol entorn professional i incideix de maneradirecta en la qualitat percebuda pel client, tant através dels moments de contacte al llarg del procés_143

L’Observatori de la Competitivitat 2011de prestació del servei, com a partir del resultat final.La manca de motivació ràpidament fa caure les organitzacionsde professionals en un cercle viciós en quèdisminueix la qualitat i la productivitat (reiteració de treballs,esmena d’errors, deficient comunicació amb elsclients, etc.). En èpoques de crisi no és fàcil manteniruna alta motivació de les persones, però no per aixòs’ha de desistir en l’afany per aconseguir-ho a travésd’un bon clima laboral, el reconeixement de l’esforç, lespossibilitats de desenvolupament professional, etc. Unaltre element de motivació altament valorat en el mónprofessional és l’oportunitat de treballar en un equipde professionals excel·lents, en el qual sigui possibleaprendre del treball diari a partir de relacions mestreaprenent.Els bons equips fan millors els professionalsque els formen. El talent atreu el talent. D’aquí la importànciavital de retenir el veritable talent, tot i els vaivensde l’economia.Si actuem sobre el consum de recursos, és evidentque la utilització de la tecnologia pot ser un dels millorspalanquejaments per a la productivitat, especialment através de l’automatització de les tasques rutinàries i demenor valor afegit. Els professionals han de poder accedirtambé de manera ràpida al coneixement rellevantper al seu treball, i les experiències i bones pràctiquesapreses en la resolució dels problemes diaris han de serregistrades i fàcilment compartides per tot el col·lectiu.En aquest sentit, disposar d’infraestructures de comunicacionsd’altes prestacions i velocitat, a preus raonables,és una altra de les assignatures pendents delnostre entorn. Però en un món globalitzat no nomésviatgen les dades, sinó també les persones. Lamentablement,hi continua havent una mancança de connexionsinternacionals en els nostres aeroports. El pasobligat per Madrid suposa una pèrdua imperdonablede temps, i en l’àmbit dels serveis professionals, probablementmés que en cap altre, el temps és or.Però ser productius no és suficient, a més cal ser rendibles.Entre ambdós conceptes no hi ha d’haver necessàriamentuna relació de proporcionalitat directa. Lamàxima rendibilitat es produeix en un nivell de productivitatque permeti assegurar el màxim benefici per al’organització a partir de la generació de valor apreciatpels clients.En l’actual context, qualsevol activitat que no generivalor ha de ser minimitzada. Això s’aconsegueix nonomés mitjançant un alt nivell d’eficiència interna, sinótambé gràcies a un context que no generi ineficiènciesEn l’actual context, qualsevolactivitat que no generivalor ha de ser minimitzada.Això s’aconsegueix no nomésmitjançant un alt nivelld’eficiència interna, sinó tambégràcies a un context que nogeneri ineficiències externesexternes, per excés de burocràcia, complexitats legalso administratives innecessàries, etc. Avui, més que mai,cal simplificació en tots els ordres. I la flexibilitat no ésmenys necessària. Flexibilitat per adaptar la companyia,qualitativament i quantitativament, als constantscanvis del mercat, flexibilitat de les persones per adaptar-sea les necessitats canviants dels clients. Finalmentcal rapidesa, rapidesa en l’obtenció de finançament,en la resolució de licitacions, en els cobraments, enl’atorgament de permisos i llicències, etc.Sens dubte, l’escenari ideal per ser rendibles consisteixa estar en un mercat adequat, econòmicament atractiui en creixement, i a oferir serveis diferenciats apreciatspels clients. La rendibilitat cau a mesura que els serveisprofessionals s’indiferencien, i això s’agreuja quanla competència augmenta per efecte del decreixementde la demanda (no entraré aquí a analitzar l’impacte del’eliminació de l’efecte anticíclic de la inversió públicai les polítiques d’austeritat desmesurada). Llavors,la pressió competitiva fa que les oportunitatsde negoci i els preus caiguin per sota del que ésraonable. Quan això succeeix, i per tal de remuntarla crisi, s’han de potenciar més que mai la internacionalitzaciói la innovació. No obstant això, cap deles dues opcions està exempta de dificultats.La internacionalització dels serveis professionalsés per si mateixa complexa; cal salvar no nomésla distància física, sinó també l’econòmica (especialmentamb un euro sobrevalorat), cultural i administrativa,així com les barreres creixents que elspaïsos que se saben atractius imposen als altresper salvaguardar els seus interessos i desenvoluparles seves pròpies competències. A més, el caràcterglobal de l’actual crisi converteix en utopia l’afany_144

ARTICLES D’OPINIÓper trobar espais totalment aliens als seus efectesi que no hagin rebut ja a un gran nombre de competidorsinternacionals fugint de l’estancament delsseus propis mercats locals.Per tant, la internacionalització no és suficient, i la diferenciacióa través de la innovació en els serveis s’erigeixtambé com a imprescindible vector de creixement. Lainnovació comporta inversió, esforç i paciència per arribara resultats que no solen reflectir-se a curt termini.D’aquí la importància de les polítiques d’estímul a lainnovació. Malgrat això, les més convencionals (préstecs-no sempre fàcils d’obtenir-, subvencions -en viesde desaparició- i estímuls fiscals) ja no són suficientsper ajudar les empreses a realitzar aquestes inversions.La nova via que ara s’inicia a través de la compra públicainnovadora, que hagués estat una gran ajuda enaquest sentit, es veu també compromesa per les mesuresd’austeritat imperants. Però, tot i això, la innovacióés un instrument irrenunciable per a la generaciód’avantatges competitius, tant en els mercats nacionalscom internacionals. La bona notícia és que la innovació,entesa des d’un punt de vista empresarial, no eslimita a l’R+D. Hi ha molt per fer a partir d’innovacionsno necessàriament tecnològiques.de negoci s’estan veient obligats a canviar i, amb ells,les expectatives sobre el que una empresa de serveisprofessionals ha d’oferir.En el nostre entorn immediat queden importants temesper resoldre i no està clar que es pugui fer a curttermini. Per això la internacionalització ben orientada,juntament amb la innovació, són els vectors imprescindiblesper a la sortida de la crisi actual. Però innovarno serà només desenvolupar tecnologia a través del’R+D, afegir nous serveis als ja existents, o fer les mateixescoses de manera diferent, sinó que suposaràtambé repensar el nostre paper com a professionalsen la societat i en l’economia.Per tal de remuntar la crisi,la internacionalització no éssuficient; s’ha de potenciarmés que mai la innovació enels serveis, però no nomésa través de l’R+D, sinó queinnovar suposarà també repensarel nostre paper com aprofessionals en la societat ien l’economiaEn conclusió, la turbulència i el canvi estructural queestem patint en la nostra economia ha conduït a uncanvi de paradigma en l’àmbit global. En aquesta novasituació, de recursos escassos i alta competència, enla qual ja no és possible admetre el nivell d’ineficiènciesque abans podria considerar-se tolerable, molts models_145

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector de l’enginyeria_146

ARTICLES D’OPINIÓJeroni Farnós MarsalDirector general de Technip IberiaEnginyer industrial col·legiat núm. 16721L’exportació, factor decompetitivitatTechnip està formada per 23.000 persones a totel món i té presència física a 48 països. Des defa quaranta anys treballem a Espanya en aquestentorn internacional i actualment som unes 450 personesa la seu de Barcelona, i a les oficines de Tarragonai Madrid. L’estratègia i activitat de Technip passa perassegurar la qualitat dels seus serveis als clients espanyolsi per projectar-se a l’exterior mitjançant la xarxa internacionalde la multinacional amb seu a França.El sector de l’enginyeria també està afectat perl’economia, en el context actual de crisi financera, i aixòafecta l’economia productiva. S’ha instal·lat una sobrecapacitatde producció d’instal·lacions energètiques,industrials, etc., i la capacitat i necessitat d’engegarnous projectes ha disminuït. Aquesta situació és veumés agreujada en països com Espanya, ja que en altrespaïsos d’Europa o en països en vies de desenvolupamentcom el Brasil o la Xina hi ha grans necessitats deprojectes, alguns dels quals relacionats amb algunesmatèries primeres com el petroli i els projectes que se’nderiven a l’Orient Mitjà.Per ser competitiu has desortir a l’exterior o per grandàriao per especialitat, peròa Espanya no tenim ni unacosa ni l’altraEn el context de consolidació fiscal de les administracions,molts projectes han quedat retallats de maneraespectacular sobretot a Espanya, i a Catalunya en particular.Les empreses i el sector mateix es preguntenquina és la sortida a aquesta situació. Sobreviure és elprimer pas i l’exportació el següent. Però cal considerardos aspectes referents a aquesta exportació. Les empresesd’enginyeria que es plantegen aquesta sortida al’exterior, o bé compten amb una tecnologia molt especialitzadai, per tant, són molt competitives en aquestaporció de mercat, o bé tenen una dimensió competitivaque els permet sortir. Malauradament a Espanya notenim ni una cosa ni l’altra, sinó que hi ha unes poquesempreses punteres de grandària considerable itotes les altres són més aviat empreses mitjanes o queformen part d’una multinacional, com és el nostre cas.Des d’un punt de vista de sector, per ser competitiu hasde sortir a l’exterior o per grandària o per especialitat.Factors de competitivitatEn l’enginyeria, factors com les infraestructures de telecomunicacions,les facilitats de finançament, la legislaciólaboral, la gestió del coneixement, la formació i lamobilitat esdevenen elements de molta importància. Adia d’avui tot funciona per via telemàtica. Unes bonesinfraestructures de telecomunicacions garanteixen unacomunicació efectiva amb els clients, els proveïdors iels mateixos treballadors. Moltes empreses, no nomésd’enginyeria, estan frenades per la capacitat de podergestionar les seves operacions. Manquen facilitats pertirar endavant projectes que necessiten finançament._147

L’Observatori de la Competitivitat 2011El coneixement i la motivació de les persones que treballena Technip esdevé la nostra matèria primera. Lacapacitat de producció està determinada pel coneixementde la gent, del que sap fer i del que pot fer, i enaixò influeix directament la formació rebuda i la formacióque apliquen les empreses als seus treballadors.Molt relacionat amb l’educació professional, el mercatlaboral valora la formació en idiomes. Actualment ésmolt important poder-se desenvolupar en escenaris internacionalsi ser autosuficient en aquest aspecte, i aixòés un repte per a l’enginyeria i per a tot el país. Si no hiha projectes a Espanya, és necessari sortir i la mobilitatesdevé un tema fonamental per a l’exportació. Tant aEspanya com a Catalunya la mobilitat ens costa. Hi haaspectes culturals, familiars, personals que ens lliguen,però actualment el món és molt gran i cal moure’s.La formació està determinada per canvis continuats enl’activitat exterior i interior, com la legislació, la normativao la tecnologia. Actualment, a les universitats hi ha unapreparació enorme, i m’atreviria a dir que la de la generacióactual d’enginyers, llicenciats i científics no haviaestat mai tan alta, però també és veritat que el món actualés molt complex i amb moltes necessitats i canvis,i és necessària una adaptació contínua amb aquestscanvis de legislació, de tecnologia, d’oportunitats i denecessitats per tal de poder sobreviure i projectar-nosa l’exterior.La motivació és necessària a qualsevol empresa. A Technipés un repte que tenim la Direcció General, RecursosHumans i tots els directors i caps. Ens trobem enun moment molt delicat. La gent i les empreses estanpatint i és molt important que els professionals i, especialment,la gent que estem al capdavant de les empreses,motivem els treballadors. Cal tenir una visió de lasituació, intentar treure incerteses i donar visió de projecteper tal de treballar amb un mínim d’ànim tot i quela situació no sigui gaire encoratjadora. És important nocenyir-nos a aspectes tecnològics i d’informació, de sistemes,de procediments, que són de gran importància,però per sobre de tot les enginyeries són persones.I relacionat amb la motivació, apareix el lideratge.Necessari per fer un diagnòstic de la situació, teniruna visió general i fer plans estratègics i intel·ligentsque proporcionin resultats. Aquesta és la base deles empreses, i avui en dia més que mai ja quesuposa que hem d’adaptar aquestes estratègies iaquestes necessitats dels mercats internacionals ales nostres organitzacions.Productivitat és una paraula senzilla i complicada quees fa servir molt. S’hi relacionen molts factors, i mésen un moment de crisi econòmica. Quan es tracta demesurar la productivitat d’una empresa, cal veure cadacas, com et posiciones als mercats, i extreure una sèriede sistemes tècnics, informàtics, procediments, persones,la capacitat d’aquestes persones, la formació quetenen..., i tot això integrar-ho de manera que el productefinal sigui productiu amb un resultat, un temps i unscostos optimitzats.El mercat interior és molt baix, i sortir a l’exterior és unapossibilitat. Per això cal una capacitat exportadora,conèixer mercats, i les pràctiques en temes de consum,dels clients, de proveïdors, així com aspectes fiscals ode legislació. A Espanya i a Catalunya hi ha una bonaxarxa que ajuda en aquests temes. Aquesta capacitatexportadora, avui, pot marcar la diferència entre sobreviurei desenvolupar-se, o haver de reduir. Per tant, crecque les empreses han de fer un esforç.La innovació és un factor de competitivitat del qual esparla moltíssim. Es tracta de ser creatius, però en elsector de l’enginyeria hi ha certa dificultat i es transformaen l’habilitat de ser més productius i competitiusseguint les innovacions dels nostres clients. Cal estarpreparats per executar nous projectes amb dosis importantsd’innovació.Remuntant la crisiSi considerem que a Catalunya som un 1 per 1.000del món, som de l’ordre de 7 milions de persones i almón n’hi ha 7.000 milions, la nostra indústria és d’unadimensió mitjana i posseeix una tecnologia amb un certpotencial. D’aquestes dades s’extreu que el país necessitabàsicament especialitzar-se. Malgrat que hi haempreses en fort desenvolupament, no podem atacartots els fronts i tots els sectors, ni intentar ser líders absoluts.Som un país que necessitem aquesta especia-L’esperit de lideratge és necessariper fer un diagnòsticde la situació, tenir una visiógeneral i fer plans estratègicsi intel·ligents que proporcioninresultats_148

ARTICLES D’OPINIÓlització de gran nivell en una sèrie d’àrees industrials ieconòmiques. El món actual no permet gaires mediocritatsi tots som molt competitius. Per tant, cal detectarels mercats on es vulgui tenir presència i intentar sercompetitius, tenir tecnologia i bons productes.En la meva opinió, el primer és assegurar una especialitzacióen el mercat on s’està. Després cal veure ladimensió de l’empresa amb relació al país, ja que perobtenir un mínim de competitivitat caldrà pertànyer amultinacionals o grups o fer associacions.Hem de ser conscients del moment en el qual ens trobempersones, grups, empreses i sectors, i per això ésnecessària una cultura de conscienciació que consisteixi,ara més que mai, a treballar bé, amb ganes i ànim.En termes de lideratge, la motivació és clau. Cal treballaren equip i tirar endavant, fent bons diagnòstics,delimitant les estratègies segons cada empresa, sectoro país. Si ho fem bé ho aconseguirem.La indústria catalana és d’unadimensió mitjana i posseeixuna tecnologia amb un certpotencial, però bàsicamentnecessita especialitzar-sePotser també hi intervenen raons internes. Cal un esforçper part del conjunt de l’Estat, Govern, entitats iempreses per millorar el sistema educatiu, ja que laformació de les persones i el seu coneixement és lanostra matèria primera. A Catalunya i Espanya no tenimni petroli, ni gas, ni minerals. Som un país que representemun 1 per mil en el món i, per tant, que la nostragent estigui formada, que parli anglès, que sigui capaçd’anar a l’estranger i moure’s en entorns internacionals,és fonamental; així com trobar uns valors que ens condueixina les ganes d’innovar, i trobar l’empenta suficientper tirar endavant.Si mirem què han fet altres països en el context actualde crisi econòmica, ens hem de fixar en països comHolanda o Dinamarca, que serien equiparables a nosaltres.Però, què tenen aquests països que no tinguemnosaltres? La situació geogràfica, sens dubte. Es trobenal triangle d’or de l’economia europea, però el queels fa forts és la formació i la visió internacional. Seguirmodels com el d’Alemanya o els Estats Units, o comel de la Xina o el Japó, ens és difícil ja que no tenimles mateixes dimensions. Cal fixar-se en països comHolanda, Dinamarca, Suècia o Finlàndia, que podencomparar-se amb nosaltres quant a grandària, i veurequè els fa forts: poblacions, equips i empreses molt formades,molt especialitzades, una bona presència internacionali cultura d’emprenedoria i lideratge. Catalunyaha de recuperar tots aquests factors.La pèrdua de competitivitat que es deriva de les enquestesrealitzades en aquesta edició de l’Observatoride la Competitivitat, deixa entreveure raons internesi externes. La competitivitat d’un país i d’uns sectorsestà determinada, primer de tot, pel que fan els altres.El món, avui en dia, s’està desplaçant cap a l’Àsia i,a més, hi ha molts països que anomenàvem en viesde desenvolupament que han fet un creixement i unaevolució tremenda. Sens dubte, ho han fet millor quenosaltres. El desplaçament del pes econòmic del móni del moviment cap a aquests països fa que la competitivitatsigui especialment important. L’encariment del’energia i les matèries primeres provoca que un paíscom el nostre que no té matèries primeres no surti beneficiat.Els canvis tecnològics fruit d’aquesta evoluciótampoc ens ajuden, ja que a Catalunya i a Espanya tenimtecnologies que són de nivell mitjà i no són d’unagran intensitat tecnològica._149

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector farmacèutic_150

ARTICLES D’OPINIÓJosep Mª Bargalló i MartoriDirector de Planta de Laboratorios Menarini, S.A.Josep Mª González i BoschDirector de la Unitat de Qualitat de Laboratorios Menarini, S.A.LA COMPETITIVITATAPLICADA A LA FABRICACIÓDE MEDICAMENTSDes de fa anys, el sector farmacèutic ha estatexemple del cercle virtuós que suposala reinversió de bona part dels beneficis enla costosa recerca de nous medicaments més segursi més eficaços. Ara, el cercle es troba en unmoment crític en el qual el manteniment d’aquestadinàmica requereix un esforç enorme.Són diversos els estudis que demostren que,encara avui, la indústria farmacèutica és capdavanteraen la inversió en R+D+I (per exemple,el 2010 a Espanya, la indústria farmacèutica innovadorahi ha reinvertit prop del 20% dels seusbeneficis). Aquests estudis també posen en evidèncial’evolució creixent dels costos de la recercade nous medicaments i el decreixement delspreus d’aquests com a factors que comprometenla competitivitat de la recerca (a Espanya, la sevarecessió ja és una realitat).Històricament, el sector farmacèutic a Catalunyava créixer pensant d’abastar el mercat nacional, enuna època en què, a causa de la precarietat de lesinfraestructures de transport, la proximitat era unfactor clau. Això va facilitar l’entrada en funcionamentd’un gran nombre de plantes de producció,però l’actual esforç de competitivitat n’està comportantuna reducció significativa.Les plantes que pertanyen a multinacionals sónconstantment avaluades comparativament ambles altres plantes ubicades arreu del món, i nomésperduren si en surten correctament posicionades.La planta farmacèutica de Laboratoris Menarini-que aquest any celebra el 50è aniversari de laseva fundació- va ser pensada inicialment en claude mercat local, però actualment més del 60% dela seva producció s’exporta.FACTORS INTERNS DE COMPETITIVITATDes de la primera publicació de les Normes de correctafabricació de medicaments durant la dècadadels 60, els nivells de qualitat exigits en la fabricacióde medicaments han estat elevats i creixents,especialment en els darrers vint anys. Aquestaprogressió ha comportat un esforç d’adaptació de_151

L’Observatori de la Competitivitat 2011El fet de posar en funcionamentuns equips de treball detècnics experts en diversesdisciplines ha estat clau perarribar a solucions innovadoresi competitivesles plantes de fabricació als nous estàndards dequalitat, amb el consegüent increment dels costosassociats.En aquest entorn altament regulat, la disponibilitatd’una organització de gestió de la qualitat efectivaesdevé fonamental. Efectivitat que s’assoleixquan s’entén que la qualitat és un valor intrínsecdel medicament, i no un cost afegit, o bé quans’aconsegueix establir-ne correctament les prioritatstot emprant l’anàlisi de riscos.Un factor intern clau en aquest procés ha estat elfet de posar en funcionament uns equips de treballde tècnics experts en diverses disciplines que hanaconseguit situar la planta i els processos productiusal nivell requerit, però mantenint sempre sotacontrol els costos associats. Per exemple, la disponibilitatd’experts en sistemes de control i automatismesens ha permès dissenyar i aplicar solucionsinnovadores a multitud de reptes tecnològics.En moltes ocasions, no ens hem conformat ambles solucions tecnològiques que el mercat oferia,sinó que ens hem involucrat en el disseny i laconstrucció d’instal·lacions i maquinària com apart activa gràcies, també, a disposar d’expertsen electromecànica. Aquest factor ha estat clauper arribar a solucions innovadores i competitives.Com a conseqüència d’això, es disposa del suficientknow-how de la planta per afrontar les intervencionsde manteniment preventiu i correctiu demanera també competitiva en temps i costos.Un altre factor clau ha estat afrontar la incorporacióde les noves tecnologies des d’una perspectivamolt pragmàtica. S’ha fugit de solucionstecnològiques orientades més aviat al lluïment dela tecnologia en si mateixa (però amb escassa repercussióa l’hora de convertir els processos de laplanta en una cosa entenedora i senzilla) per aprofitar,en canvi, els nous desenvolupaments que hanaportat solucions reals a les problemàtiques que eldia a dia revela com a aspectes a millorar.En aquest punt s’ha de distingir molt entre les dificultatsde disseny, muntatge i posada en funcionamentd’un sistema i les dificultats del seu funcionamentdiari posterior. La dificultat i la complexitatde la primera part són irrellevants enfront de la segona,que és la important per poder gestionar unaplanta de manera flexible i efectiva.Per aquest motiu és clau que els tècnics involucratsen els projectes de millora facin un esforçsignificatiu de modèstia, que tinguin present queels seus clients són els usuaris de la instal·lació ol’equip que, sovint, hauran d’utilitzar després d’unbreu període d’aprenentatge, solament, i que hiinverteixin un temps addicional per fer-los de fàcilutilització (user-friendly).De tota aquesta argumentació, pot deduir-se laimportància que, com a factor intern de competitivitat,té la qualificació professional a tots els nivellsde l’organització. La disponibilitat de personal ambuna formació inicial adequada és imprescindible, sibé insuficient sense uns bons programes de capacitaciói entrenament en les tasques específiques.S’han incorporat noves tecnologiesdes d’una perspectivamolt pragmàtica que hanaportat solucions reals a lesproblemàtiques que el dia adia revela com a aspectes amillorarFinalment, un altre factor intern amb molta repercussióen els costos i, per tant, en la competitivitatde la planta ha estat i és el correcte dimensionamentdels espais de treball, tenint en comptel’evolució que han sofert els preus immobiliaris._152

ARTICLES D’OPINIÓAixò ha suposat un esforç en el disseny, per fer lesoperacions de la manera més racional i ordenadapossible, ja que el desordre consumeix molt espaii, consegüentment, genera un elevat cost.FACTORS EXTERNS DE COMPETITIVITATEl sector farmacèutic està sent molt castigat perla crisi actual. Això és així probablement perquè elfarmacèutic és un sector afectat no solament pelselements generals d’aquesta crisi (crèdit restringit,morositat en els cobraments, contracció del mercat,etc.), sinó també per altres elements específics(sector regulat i intervingut).En aquest entorn desfavorable cal reconèixerl’aparició, durant aquest inici del segle XXI,d’iniciatives globals i conjuntes de les autoritatssanitàries i dels fabricants de medicaments, quetenen per objectiu establir marcs normatius fonamentatsen la confiança mútua que facilitin i promoguinla innovació en l’àmbit dels medicaments.El sector farmacèutic és un dels principals clústersde Catalunya i això li possibilita tenir una massaempresarial suficient per permetre generar tot unestol d’empreses que treballen per a aquestescompanyies, amb un cost competitiu.Els problemes en costos i temps de desplaçamentgenerats pel fet de rebre suport des de la distànciasón significatius i han suposat el fracàs de projectesd’implantació de plantes farmacèutiques forad’àrees amb tradició sectorial.Aquesta proximitat és la que habilita poder afrontar projectesen estreta col·laboració amb aquestes empresesi beneficiar-se mútuament dels coneixements adquirits,de manera que el punter nivell tecnològic final que assoleixenredundi en benefici de tot el sector.Aquesta sinergia en l’aprovisionament no és una característicaespecífica del món de l’enginyeria, sinó quetambé la trobem en l’aprovisionament de components:matèries primeres i materials d’envàs i embalatge elscostos dels quals estan molt influïts pel consum totaldel sector, amb una economia d’escala important.Per això entenem que resultarà clau, en els propersanys, que el sector mantingui uns nivells d’activitatsimilars o millors que els actuals i eviti així la pèrduade competitivitat que suposaria l’increment delscostos de proveïment. En aquest sentit, l’actualtendència de guanyar quota d’exportació que estantenint les plantes locals marca una perspectivade futur esperançadora.Aquesta part positiva relacionada amb les exportacionstambé té el seu vessant negatiu, ja que elfet de treballar per a les multinacionals en mercatsemergents suposa que la càrrega de treball nosigui estable ni fàcilment planificable, per la qualcosa la flexibilitat de la planta esdevé un factor clauper aconseguir ser competitiu.Els reptes per mantenir-noscompetitius passen necessàriamentper mantenir oincrementar les esmentadeseconomies d’escala, juntamentamb una evolució constantde la innovacióUna planta flexible comporta una força laboraladaptable a les necessitats puntuals dels esmentatsmercats emergents i l’actual marc de relacionslaborals sembla haver estat desenvolupat més enclau local, raó per la qual creiem necessari queevolucioni de manera que s’afavoreixi la flexibilitat ifaciliti la competitivitat.Pel que fa al sistema educatiu, un vessant preocupantés que el missatge que s’ha volgut donar elsdarrers anys tot restant importància al teixit productiu(per considerar que era una activitat queprobablement ja farien altres països), hagi pogutquallar entre les noves generacions de tal maneraque mostrin un grau d’interès baix per incorporarseals sectors industrials del país. Aquesta és unatendència que convindrà corregir urgentment si espretén disposar d’una força laboral interessadai motivada per uns projectes diferents dels de larecerca bàsica, però amb bones perspectives enel camp de la innovació tecnològica, avui per avuimolt més assequible a les possibilitats reals de lanostra economia. La investigació bàsica requereix_153

L’Observatori de la Competitivitat 2011uns nivells d’inversió molt elevats per ser competitivaen un entorn global, i l’existència d’àrees ambuna alta concentració d’empreses dedicades aaquesta tasca fa que les economies d’escala juguinen contra nostra (les decisions de centralitzacióde la recerca bàsica preses per bona partde les empreses farmacèutiques multinacionals ensón una evidència).Havent considerat tots aquests factors interns iexterns amb més o menys mesura i encert, a laplanta de fabricació que Laboratoris Menarini té aBadalona hem estat capaços, en els darrers cincanys, de fer evolucionar el nombre anual d’unitatsfabricades des dels 25 milions fins als prop de 50milions, amb un increment acumulat del 100%.Evolució que, creiem que és important de destacar,s’ha fonamentat més en la innovació i la millora,tot permetent una utilització més efectiva de lesinstal·lacions existents, que no pas en el seu increment.Així, projectes com els de l’automatitzaciódels processos productius o els de la introduccióde noves tecnologies analítiques ràpides han esdevingutuna constant en aquests darrers anys.a nuclis per a la cristal·lització d’altres sectors ques’aprofiten de les tecnologies desenvolupades i incorporades.És d’aquesta manera que les àrees amb unaalta concentració industrial poden actuar com a autènticsvivers d’empreses.La clau de volta de tot plegat és, probablement, ladisponibilitat d’unes administracions públiquesque posin en valor la importància de la indústriafarmacèutica com a generadora de béns de primeranecessitat, de treball i de benestar econòmic.Cal que les administracionspúbliques posin en valor laimportància de la indústriafarmacèutica com a generadorade béns de primeranecessitat, de treball i debenestar econòmicELEMENTS FACILITADORS DE CREIXEMENTECONÒMICFins ben recentment, han estat força els païsosque no han potenciat la creació d’empreses delsector salut i això fa que l’economia d’escala queactualment tenim a Catalunya, i més concretament al’àrea de l’entorn de Barcelona, sigui un factor decisiuper poder competir globalment. Ara bé, aquesta és unasituació, en canvi, constant i que, amb diferencial decreixement de molts països emergents, caldrà observaramb atenció. El que sembla evident és que els reptesper mantenir-nos competitius passen necessàriamentper mantenir, o fins i tot incrementar, les esmentadeseconomies d’escala, juntament amb una evolucióconstant de la innovació en el seu significat més ampli.La història demostra que els sectors competitius tecnològicamentserveixen a l’economia d’una àrea com_154

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector del metall_156

ARTICLES D’OPINIÓOriol Guixà ArderiuConseller delegat i vicepresident de La Farga GroupEnginyer industrial col·legiat núm. 5192Indústria i societat;han d’anar de la màper ser competitiusL’èxit de La Farga Group va ser el descobrimentd’un procés de refinatge del coureque els va permetre entrar en el sector dela metal·lúrgia no fèrrica (branca de la indústriadel metall que a la vegada és branca del sectorde la mecànica), amb uns costos més baixos queels seus competidors. És a dir, van entrar sentmolt competitius. En el context actual, empresesd’aquest tipus topen amb un gran problema: elpaís no creu en la indústria. Nosaltres som indústriapura i dura, i a causa del boom financer i especulatiuque vivim aquesta ha estat menyspreada.La societat no està mentalitzada i no creu en elplantejament industrial que necessita un país perdesenvolupar-se. I aquesta idea la transmetemcontínuament als joves. Com a societat no hemestat capaços de veure que una societat de l’estatdel benestar si no té indústria és impossible que esCom a societat no hem estatcapaços de veure que una societatde l’estat del benestarsi no té indústria és impossibleque es desenvolupidesenvolupi. Ara comencem a veure que ens hemequivocat, però rectificar i canviar el rumb costamolt, ja que es tracta de modificar l’essència de lasocietat. Aquest és un factor que ha jugat en contradel nostre desenvolupament. El plantejamentque han fet les administracions i la societat mateixasobre els valors industrials i la manera de ferloscompetitius denota una falta de conscienciacióen el fet de plantejar infraestructures i polítiquesfiscals o econòmiques encaminades a potenciar laindústria. Queda molt camí per recórrer, i caldriaplantejar-nos la incentivació del desenvolupamentindustrial del país.La política energètica actual, fonamental per a LaFarga Group i les empreses del sector que claramentfuncionen gràcies al consum energètic, no esdefineix d’una manera clara i això els resta competitivitati, per tant, passa a formar part de la llista d’aquellsfactors que lluny d’afavorir la indústria catalana, hi van encontra. De la mateixa manera, la inestabilitat fiscal o lavariabilitat de la reglamentació fiscal que hi ha actualmentno permet marcar-se objectius a llarg termini, i afectaqualsevol inversió o plantejament en aquesta direcció.Un altre factor que no juga a favor de la nostra competitivitatés el marc laboral i les relacions laborals. Hi ha_157

L’Observatori de la Competitivitat 2011unes mancances molt grans des d’un punt de vista deplantejament industrial. Per exemple, no hi ha cap tipusde política que actuï contra l’absentisme, ni cap tipus deprotecció de l’estabilitat dels llocs de treball ni dels valorsde l’esforç, i això es reflecteix en el desenvolupamentde les tasques. En el nostre cas, no podem dependrede mitjans laborals de poca durada, sinó que requerimprofessionals amb una certa estabilitat. Avui en dia, acausa de la legislació laboral hi ha treballadors arrelatsals càrrecs de responsabilitat que no tenen capacitat demillora, ja que se senten segurs en la seva posició i estanLa nostra competitivitat sesustenta gràcies a la nostracapacitat innovadora i al’equip humà. Hem estat unsector molt madur i hem aplicatel concepte innovació entots els sentitsbloquejats. En canvi, n’hi ha que desenvolupen la sevestasques en una situació de precarietat i no poden accedira aquests llocs de responsabilitat. La inflexibilitat laboralengrosseix aquesta visió pessimista envers la nostracompetitivitat, ja que genera una dificultat de selecció.La persona que realment no té vàlua està tan protegidaque no hi ha manera possible de motivar-la perquè esformi i evolucioni. Aquest aspecte fa minvar la capacitatcompetitiva d’una empresa.A Catalunya, les infraestructures no ajuden a donar formaal plantejament industrial. El corredor del Mediterrani,per exemple, és fonamental per al país i per a tot elteixit industrial. El fet que la societat no sigui conscientd’aquesta importància agreuja el problema; les infraestructuresindustrials no tenen el suport de la societat,que concentra la seva atenció en altres prioritats. Calpromocionar la indústria en aquest sentit i promoure larelació de comerç per obrir-nos camí. Tant el corredordel Mediterrani com el port de Barcelona són molt importantsper al país i no s’estan gestionant per afavorir laindústria. Això ens resta competitivitat, això i el fet quetota la societat no pensa com fer més competitivala indústria, que en el fons és l’origen de creacióde riquesa per al desenvolupament d’un país.La nostra competitivitat se sustenta gràcies a lanostra capacitat innovadora i a l’equip humà. Hemestat un sector molt madur, hem tingut molta intensitatinnovadora tant en processos com en productesi mercats, i hem aplicat el concepte innovacióen tots els sentits. Alhora, hem estat capaçosde formar una estructura de gent molt fidel, ambmoltes ganes i amb uns valors enfocats al desenvolupamentindustrial de la companyia, i això hacreat un equip de treball amb molta flexibilitat. Estracta d’un valor afegit respecte a la resta que ensfa ser competitius.Nous plantejamentsEl camí que hem de recórrer com a país per sortird’aquesta situació és molt complicat, sobretotperquè falta que la societat sigui conscient de lasituació en què es troba la indústria. Els que tenenpoder econòmic o social no són capaçosd’explicar la verdadera situació: el que hem viscutja no ho tornarem a viure mai més. El plantejamentinicial tant de l’Estat com de la societat ésque cal donar una resposta a totes les dificultatsindividuals, però crec que hauria de ser al revés:que les solucions a títol individual serveixin perconstruir una societat millor. Per tant, cal donar lavolta a tota una sèrie de condicionants, ja que actualmentno disposem de la suficient riquesa permantenir-nos. Hem d’evitar les situacions que avuien dia són insostenibles com, per exemple, el 18%d’absentisme a l’Administració pública o que lesmedecines gratuïtes es reparteixin a tothom sensetenir en compte si les poden pagar o no. Caldiscernir els drets, però també els deures enversla societat i l’Estat, i ajustar-nos al que realmentpodem assumir. Aquest canvi hauria de fer-se dinsd’un marge realment curt si el que volem són canvissubstancials i un sanejament de l’economia,però conscienciar no és fàcil ni ràpid, i correm elrisc que la lentitud en els canvis ens condueixin auna situació molt precària.Totes les accions a curt termini estan empobrint elpaís. El govern i els líders econòmics no expliquenla situació tal com és i això ens fa vagarejar en unplantejament erroni. L’única manera de donar-hila volta és prendre mesures coherents d’equilibrid’esforç. Potser ens tocarà treballar més, potsers’hauran de prendre mesures com la reducció desalaris per contractar més gent, etc., però abans_158

ARTICLES D’OPINIÓde res hem de fer un exercici de conscienciació ienfrontar-nos a la situació per evitar que des defora ens diguin com ho hem de fer i quan. Cal unacord global d’acció de tota la societat, i nomésaixí ens podrem concentrar en altres mesures enversl’emprenedoria, el finançament, etc. El teixitd’emprenedoria no el teixeixen les grans multinacionals,sinó les petites i mitjanes empreses quelluiten per tirar endavant. Ara mateix, aquestesempreses es troben bloquejades o en un estat lamentable,fent esforços per sobreviure. Si anemtots a una, serà més fàcil.La indústria catalana és menys competitiva respectea anys anteriors i, bàsicament, és degut alfet que no estem assumint els índexs de productivitatque es requereixen respecte als índexs decreixement de preus. Aquest equilibri està desfasata causa del creixement dels costos energèticso del cost salarial, per exemple, o perquè si desd’un punt de vista industrial una empresa no estàanant al 100% de les seves capacitats, a causade la constant caiguda del mercat, la productivitattambé cau.Cal un acord global d’accióde tota la societat, i nomésaixí ens podrem concentraren altres mesures enversl’emprenedoria, el finançament,etc_159

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector mecànic i del metall (béns d’equipament)_160

ARTICLES D’OPINIÓJaume Martínez AguilóConseller Delegat de Comexi GroupInnovació i creació deconeixement: font de lanostra competitivitatEn un sector com el dels béns d’equipament, lacreació de coneixement esdevé un dels factorsde competitivitat més importants. Aquestés un país que presta més atenció a sectors basatsen productes amb un valor tecnològic inexistent,com el sector de la construcció, o bé, si existeix, ésaportat des de l’estranger. Aquests sectors no creenconeixement intern ni contribueixen a traspassar elsconeixements adquirits als productes, via la innovació.La creació i incorporació de la cultura tecnològicacreada internament és la base del valor afegit delsbéns d’equipament i és el fet diferencial per competirarreu. La manca de polítiques actives en aquest aspectees converteix en una important debilitat per aempreses innovadores fabricants d’equipaments comComexi Group.La falta d’infraestructures que donin suport a la creacióde coneixement dins del país es fa cada vegadaLa creació i incorporació dela cultura tecnològica creadainternament és la basedel valor afegit dels bénsd’equipament i és el fet diferencialper competir arreumés patent i acaba afectant directament el consumidor.Això comporta una mancança de productes innovadors,més econòmics i més ecològics, i l’usuari esveu obligat a consumir productes marcats per criterisde màrqueting basats en falses veritats d’innovació oecologisme barat o, fins i tot, malintencionat.Comexi aplica totes les innovacions a les seves màquines,amb la finalitat de fabricar productes que millorinel nostre nivell de vida. I països com Alemanya, Itàlia oFrança estan donant suport a aquest desenvolupament;ells sí que han entès la importància de promocionar lacreació de coneixement, la creació d’empreses d’altatecnologia, deixant de concentrar els seus esforços aajudar empreses que creen molta mà d’obra poc qualificada.I aquest és un altre factor que situa Comexi en unalt punt de competitivitat. La creació de llocs de feina dequalitat és fàcilment demostrable només donant un copd’ull a la nostra plantilla, que ronda els 500 treballadorsamb un gran nivell professional tant si analitzem la creacióde coneixement com la seva formació.La creació de coneixement és la font de la nostra competitivitat.A Comexi som competitius en la mesura quesom capaços de generar coneixement i innovar i, pertant, de millorar els nostres productes, que serveixenper crear altres productes més innovadors en aspecteseconòmics i ecològics. Malgrat que no estem reconegutscom a sector, la creació de béns d’equipament ésuna font de competitivitat important per al país._161

L’Observatori de la Competitivitat 2011A Comexi creiem en el paper que han de jugar lesuniversitats envers les empreses, però actualment estanmolt poc enfocades a ajudar-nos. Nosaltres somaglomeradors de tecnologies (mecànica, electrònica,hidràulica, etc.) i moltes vegades ens trobem ambproblemes que ens obliguen a recórrer a coneixementextern. Per definició, l’hauríem de trobar a lesuniversitats, però aquestes institucions no estan gensbolcades a investigar seguint les línies que necessitenles empreses i novament sorgeixen moltes dificultats.Si tornem a posar els ulls en altres països, les empresesi els centres educatius caminen de costat perpromocionar el treball de qualitat i la creació de coneixementmitjançant línies d’investigació adaptadesa la problemàtica real. Els centres tecnològics es vancrear amb aquesta finalitat: facilitar el traspàs de coneixementd’uns ens cap a les empreses, però aquíno treballen en sintonia. Només la comunicació ja éscomplicada, sembla que parlem idiomes diferents.Nosaltres, des de Comexi, no renunciem a fer funcionarla col·laboració sistema educatiu/investigació iempresa; estem dedicant temps i recursos a intentarhoamb alguns resultats esperançadors.I aquest, precisament, és un dels factors interns queinflueixen en la competitivitat de la nostra empresa. AComexi hi ha una despesa molt important en formaciódel personal. És clar que el que no trobes a fora hohas de crear a dins, i aquest esforç acaba essent primordial.El sistema educatiu, la formació professionali la universitat no prepara bé els futurs professionals.És evident que hi ha una part del coneixement ques’ha de generar a la pròpia empresa, però la base delsalumnes no és suficient, no surten prou preparats. Actualmentestem treballant amb centres privats, comla Fundació Eduard Soler, intentant organitzar cursosconjuntament per tal que quan els alumnes acabin laformació reglada, puguin accedir a uns cursos extraque els facilitin els coneixements necessaris per poderdonar valor afegit dins de l’empresa tan bon punt s’hiincorporin. També formem part del CEQUIP, fundacióprivada dels béns d’equipament, del qual ostentemla vicepresidència. Dins d’aquesta organització organitzemcursos especialitzats que no es troben en elnostre sistema educatiu i ni tan sols en formacionsprivades.La mà d’obra que contracta una empresa de bénsd’equipament ha d’estar capacitada per crear coneixemento fer feina de qualitat, és a dir, per aportarvalor. Tot el temps que dediquem formant les persones,és temps que deixem d’aportar valor. En altrespaïsos, en canvi, les persones arriben molt més preparadesa les empreses i això implica que són productivesabans i, per tant, el seu rendiment és mésimmediat. I és en aquest punt on seria bo fer la reflexiósobre el funcionament del sistema educatiu i sobre sirealment els alumnes, quan surten de la carrera o delscicles formatius de grau mitjà, estan preparats per donarvalor afegit a una empresa.És evident que hi ha una partdel coneixement que s’ha degenerar a la pròpia empresa,però la base dels alumnes noés suficient, no surten proupreparatsEn el nostre cas, la gran quantitat d’hores de formacióque impartim ens estan funcionant molt bé i això ensestà donant un personal especialitzat i d’un nivell moltelevat. Ens sentim especialment orgullosos de la nostraorganització interna de processos. D’altra banda, lacultura del país porta implícit un marge d’improvisaciói aquesta característica no ens ajuda. Volem i necessitemprocessos molt més definits, molt ben estudiats imolt ben implantats, malgrat que això impliqui canviaruna mica les nostres maneres de fer. Sempre que hoapliquem, aconseguim bons resultats. Fruit d’aquestametodologia vam ser la primera empresa d’Espanyaa obtenir les quatre certificacions: qualitat, medi ambient,seguretat i innovació.Si avaluem també algun dels factors externs que enaquest cas minven la nostra competitivitat, hem deparlar de les infraestructures existents. Per a una empresaque exporta més d’un 95% del seu producte ifactura prop dels 100 milions d’euros, la manca deconnexions ferroviàries i aèries és un problema enorme.Per viatjar a Roma ens hem de desplaçar des deterres gironines a l’aeroport de Barcelona, i per anar aSud-amèrica hem de passar per Madrid, Frankfurt oqualsevol altra ciutat europea. Comexi té un concepted’empresa que està molt integrat verticalment. Partimdel ferro fos i acabem posant una màquina en funcionamenta casa del client, que pot trobar-se a Co-_162

ARTICLES D’OPINIÓlòmbia, Nord-amèrica, la Xina, etc. Tenim un nombreconsiderable de treballadors viatjant per tot el món ique salven les mancances de connexions de transporti, tot i així, ens mantenim lluitant pel lideratge enl’àmbit mundial. Tota aquesta problemàtica implica unesforç molt més alt per competir a escala mundial,perquè els nostres competidors es troben a Alemanya,Suïssa i Itàlia, països on les estructures són moltmés potents. És llavors quan aquest esforç implicauns recursos econòmics afegits i, per tant, repercuteixen la nostra competitivitat.A Comexi fem una valoració excepcional de la nostrasituació actual, sobretot si ens comparem amb altressectors. Nosaltres fem maquinària per a l’embalatge,que principalment acaba a la indústria alimentària, unsector gairebé anticíclic i, per tant, que no es ressenttant de la crisi. Però aquesta valoració tan positivatambé està condicionada pel fet que Comexi està exportanta tot el món. Tot i això, la incertesa econòmicade tipus mundial ens fa ser molt prudents.Per ajudar al procés de recuperació econòmica, sónnecessàries unes accions que la nostra classe políticano sap com fer-les ni estaria disposada a fer. Semblaque hi ha un cert consens a pensar que ens trobemen crisi perquè hem abusat del consum, tant particularcom col·lectiu, via els polítics que hem votat. Arribatsa aquesta situació, seria lògic canviar i conscienciarnosque ens toca rebaixar el nivell de consum i treballarmés per pagar els deutes que hem contret, aquítambé tant a nivell particular com col·lectiu. Des d’unpunt de vista fiscal, això voldria dir reduir els impostosa les rendes del treball i els costos de la seguretatsocial per promocionar la feina i, d’altra banda, penalitzarel consum amb impostos directes. Però això ésmolt difícil de fer perquè té uns efectes a curt terminidifícils d’afrontar per la classe política. En altres tempsels governs tenien l’eina de devaluar la moneda, unamanera de fer exactament el mateix però que es veniamillor a la ciutadania amb mitges veritats de millorar lacompetitivitat del país. Devaluant la moneda es fa méspobre el ciutadà, els seus ingressos i estalvis tenenmenys valor i es genera inflació que repercuteix en ladisminució del consum.són els aspectes que nosaltres com a empresa consideremimportants. Un altre tema per nosaltres cabdalés l’assegurança de crèdit a l’exportació perquè enaltres països com Alemanya, amb entitats com EulerHermes Credit Insurance, ajuda la nostra competènciade manera molt efectiva i ens situa en una moltdèbil situació que ens fa perdre vendes.Per a una empresa com lanostra que exporta més d’un95% del seu producte, lamanca de connexions ferroviàriesi aèries és un problemaenormePel que fa al sistema laboral espanyol, cal dir que ésmolt rígid i promociona l’increment salarial per estari no per fer. A nosaltres ens afecta relativament poc,ja que la nostra part de mà d’obra del producte noés molta, però tot i així ens fa perdre posicions respecteals competidors. La immensa majoria de la indústriadel país està patint molt, precisament pel queja he comentat abans, un model industrial basat enuna producció intensiva en mà d’obra en comptesd’intensiva en coneixement i alt valor afegit. L’estudisobre el nivell de competitivitat demostra que hi hauna pèrdua significativa de competitivitat de la indústriacatalana en el seu conjunt i particularment enaquest sector si es compara amb edicions anteriors.A Comexi coincidim amb aquesta visió. Tot i la crisi,tenim un increment de preus al consum molt elevat,una altra vegada perquè es continua promocionantel consum, i això vol dir que els costos laboralss’incrementen molt, ja que van lligats a l’IPC. Tambéprovoca que els costos de producció es disparin ies perdi pistonada en competitivitat. La legislació iels sistemes de negociació actuals estan totalmentpolititzats i ancorats en el passat, i el govern hauriade fer una forta revisió d’aquesta sistemàtica.De cara a les empreses, aquestes millores són indirectes.Les millores que necessitem són de finançament,però no tant del sistema bancari tradicional, sinód’ajudes de finançament per al creixement, la investigació,la creació d’ocupació de qualitat, etc. Aquests_163

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector mecànic i del metall_164

ARTICLES D’OPINIÓSergi Pastor ColldefornsConseller delegat de Technitoys Juguetes, SAEnginyer industrial col·legiat núm. 5402Reinventar i adaptar,accions necessàriesper a la competitivitatL’objectiu primordial que es pretén amb aquestarticle és el de ser d’utilitat per a tot aquell queel pugui llegir. Per tant, de la manera més senzillapossible intentaré explicar el que penso a partirde les meves experiències dins i fora del sector en elqual treballo actualment. Personalment, crec que hiha un tronc comú als diferents sectors de l’activitateconòmica amb relació a la competitivitat, si bé éscert, també, que hi ha particularitats sectorials. Seguintaquest objectiu, començaré parlant dels factorsexterns i interns que juguen a favor o en contra dela competitivitat, després faré unes petites reflexionsdel món actual i, finalment, tractaré els elements quehaurien d’ajudar a sortir de la crisi.FACTORS QUE JUGUEN A FAVOR O EN CONTRADE LA COMPETITIVITATEls factors externs que tenen a veure amb aquestpunt es divideixen en dos grans grups: els controlablesi els no controlables per la pròpia empresa. Dinsdels primers destaca la globalització, que fa evidentl’oportunitat d’uns mercats més amplis i diversificatsi, alhora, el fet que sense una estructura “globalitzada”no es pot pensar sèriament a competir. En aquestpunt voldria fer referència a Akio Morita, cofundadorde Sony, el qual tenia com un dels seus lemes lafrase “Think global, act local!”, i ho deia fa un muntd’anys! Podem seguir amb el canvi absolutamentaccelerat de tot el que té a veure amb les activitatseconòmiques. En aquest sentit, el que abans duravadeu anys, sigui producte, tecnologia o mercat, ara téuna vida d’un terç o menys; per tant, la capacitat dereinvenció o adaptació esdevé un element bàsic pera la competitivitat i només cal recordar la quantitatd’empreses i productes desapareguts o substituïtsper pura obsolescència tecnològica (fotografia, telefonia,vídeo i televisió, entre d’altres). L’actitud ésl’element més important i clau en el procés de millorade la competitivitat; per contra, el conformismei l’autosatisfacció no són bons companys. El móncada dia obre la porta i cada dia canvia; si ahir vamfer una bona tasca, avui hi hem de tornar si volemcontinuar avançant. Un altre factor “controlable” ésl’actitud de l’empresa com a conjunt i la dels seus directiusi propietaris com a impulsors. Així, si es vol serglobal, els membres de l’equip han de ser globals, iparlar idiomes i integrar cultures en unes plantilles detreballadors el més internacionals possibles.Pel que fa als factors externs no controlables i que tenena veure, entre d’altres, amb les inversions en recerca,matèries primes, cost del diner, canvis de divises,conflictes polítics, etc., cal dir que el més importantés no assumir actuacions que ens col·loquin en unaposició d’estar fora del mercat; per tant, les posicionssón i han de ser les de reduir el risc i l’especulació tant_165

L’Observatori de la Competitivitat 2011La diferenciació no es trobatant en la tecnologia per simateixa, sinó en altres plantejamentsmés propers almàrquetingun element clau en la meva decisió, ja que siasseguro preus futurs del combustible i la restano i per un atzar els preus del fuel baixen, estariaabsolutament fora de mercat. En definitiva,suggereixo que apliquem la teoria del Minimax,per la qual en cap cas es poden assumir riscosque impliquin un escenari de desaparició del’empresa.com sigui possible, tot i que no es pot oblidar quel’activitat empresarial i econòmica sempre té un risc.Començant pel que és el bressol de l’empresa, és a dir,la recerca, el desenvolupament i la innovació, hauríemde ser capaços de fer el màxim amb el mínim risc enaquest àmbit, i això vol dir concentració de projectes o,el que és el mateix, concentració d’esforços. És prouconeguda la dita que afirma que un milió de projectesde recerca d’un euro no porten enlloc, però que unprojecte d’un milió potser sí. D’aquí que la capacitat dedesenvolupar de manera coordinada amb altres esdevinguiun dels punts més importants. I aquesta coordinacióamb altres tant pot ser amb centres d’investigacióuniversitària, clústers d’activitat, un client final o, fins i tot,competidors com passa amb el cas de la indústria del’automòbil, que prefereix compartir despeses de desenvolupamentamb companyies competidores perquèels requisits tecnològics que cal assolir són tan importantsi requereixen tanta inversió que no és rendible eldesenvolupament individual; tanmateix, la diferenciacióno es troba tant en la tecnologia per si mateixa, sinó enaltres plantejaments més propers al màrqueting que sísón de desenvolupament individual.Tampoc voldria deixar de posar sobre la taula que launificació d’estàndards i, per tant, de tecnologia és clauen la progressió dels productes. En aquest sentit, la capacitatde crear plataformes tecnològiques conjuntes ésun element essencial per al futur de les tecnologies talcom ho va ser en el passat i del que en tenim moltsbons exemples: el VHS i el Beta, el desenvolupamentdels sistemes telefònics i, així, tants d’altres. En aquestcas, la difusió màxima és la garantia de la viabilitateconòmica.Si parlem de les finances o de les matèries primes,la prudència i el seguiment dels mercatsés segurament la millor recomanació per evitarel risc. Així, si opero en el negoci de les líniesaèries, el que facin els meus competidors respectea l’aprovisionament de combustible ésALGUNES REFLEXIONS SOBRE EL MÓN ACTUALEl món actual, que ha evolucionat en els últims cinquantaanys d’una manera mai vista abans, no nomésha canviat la geografia, el medi ambient, la tècnicai moltes altres coses més, sinó que -i això és elmés important- ha canviat la nostra societat, de maneraque en aquest moment estem en una fase dereadaptació a uns nous models que encara no estandefinits i, per tant, no podem saber com seran. Això,unit a un món en què la comunicació de fets és instantàniai global i les xarxes socials cada vegada sónmés una via d’expressió, influència i coneixement detendències, i que, en essència, tot plegat és una expressiód’una societat que reclama l’aplicació d’unasèrie de valors i vol ser escoltada, demostra que laimplicació en el que s’anomena la “societat civil” éscada cop més necessària.En conclusió, no només hem d’estar preparats perals canvis, sinó que hem de ser capaços de ser “unapart del canvi”. Si això no ho tenim clar, la recerca dela competitivitat serà sempre una tasca limitada.ELEMENTS QUE HAN D’AJUDAR AL PROCÉS DERECUPERACIÓ ECONÒMICA DE LA CRISIA continuació, intentaré indicar quins són, segons elmeu parer, els elements clau que han d’ajudar al procésde recuperació econòmica de la crisi.L’estabilització: L’element més important per a la competitivitatés la reducció o desaparició d’incertesesen tot allò que estigui al nostre abast. Això, segons elmeu punt de vista, significa que hem de ser capaçosde treballar per assolir, a través de totes les viespossibles (patronals, sindicats, col·legis professionals,etc.), una estabilització del nostre entorn, tantfinancer com legal, la qual cosa significa capacitatde pacte, simplificació de les vies administratives irespecte als creadors de llocs de treball, és a dir, les_166

ARTICLES D’OPINIÓLa capacitat de desenvoluparde manera coordinada ambaltres agents esdevé un delspunts més importants per a larendibilitat de les empresesempreses i els empresaris. Alhora, és important queles empreses assumeixin que el món ha canviat i, pertant, és inevitable que revisin el seu estat i s’adeqüina la situació. L’adequació de dimensió, productivitati beneficis és absolutament imprescindible i no plantejar-s’hoés una temeritat.La preparació del mitjà i llarg termini: La situació quevivim no ens ha de fer perdre de vista que els problemesque patim són el resultat d’errors comesosen el passat, si més no per falta de previsió o perprevisió incorrecta. Un dels punts cabdals i de futurmés importants és l’ensenyament, que hauria de serun tema de pacte d’Estat o, fins i tot, de societat quegarantís que en el futur la formació i les actituds impartidesestiguessin en sintonia amb les necessitatsi la situació reals de la societat en què vivim.La visualització d’una equitat social: Seguint elprincipi d’un mitjà i llarg termini estables, nomésla percepció d’una equitat social en què els esforçosi les retribucions siguin proporcionals i percebutscom justos, permetrà assumir els esforçosde reducció del nivell de vida que sens dubte hemd’afrontar. I això ha de ser en tots els àmbits i,evidentment, en el de l’empresa.La priorització de la inversió en els elements creadorsde xarxa industrial de futur: És un elementpotser dur d’acceptar, però el millor és acceptarla realitat ja que gastar en el que no té futur és unerror doble, tant perquè no es canvia el que detotes maneres canviarà com perquè es malbaratenrecursos humans i monetaris que serien mésprofitosos en una altra activitat. Això val igualmentper a empreses i per a administracions, i peraixò és tan interessant la planificació acurada del’objectiu que es vol aconseguir i el model econòmicde futur.CONCLUSIONSSegurament, el lector podria esperar algun tipusde recepta miraculosa; si és així, ho sento, peròés que senzillament estic convençut que avui lamillora de la competitivitat és un tema més relacionatamb les actituds de les persones que enmètodes i receptes micro i macroeconòmiques,que és evident que no ens resolen la problemàticaque patim. Perquè actitud adequada, amb mentalitatoberta i dialogant, és el que necessitem perafrontar un canvi ineludible. Sense una equitat socialraonable no és possible l’acord que permeti tallar el“nus gordià” d’interessos que avui ens lliguen i noens permeten resoldre els nombrosos problemesque afrontem.La integració de les noves demandes socials coma element de millora de la productivitat/equitat: Lademanda d’una societat més respectuosa ambel medi ambient és fàcilment convertible en unamillora de la productivitat a través de la simple reducciódel consum energètic, i això uneix desigsocial i millora de la productivitat. Per tant, unaplanificació decidida de les indústries relacionadesamb l’estalvi energètic sembla una de lesmillors inversions perquè és productiva i, alhora,mou mà d’obra de l’atur o de sectors declinants.Però això només serà realitat amb una intervencióde les administracions._167

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector dels serveis_168

ARTICLES D’OPINIÓGonzalo de Castro AlberóSubdirector general de TÜV Rheinland Group a EspanyaSostenibilitat iindependència enla inspeccióDes de la seva creació a Alemanya l’any 1872,TÜV Rheinland s’ha dedicat al sector de lainspecció. En els seus inicis, la companyia-anomenada Dampfkessel-Überwachungs-Vereine(DÜV)- només inspeccionava calderes de vapor. Apoc a poc, l’empresa es va anar obrint a nous mercats.Primer van ser els vehicles motoritzats i anysmés tard el sector de la mineria i el de l’energia. I aixífins a convertir-se en el que és en l’actualitat el grupTÜV Rheinland: un proveïdor de serveis tècnics internacionalpresent a 61 països i en 39 àmbits de negocis,amb una plantilla de 14.400 treballadors i quel’any 2010 va facturar 1.303 milions d’euros. Arreudel món, l’objectiu de la multinacional és l’aplicaciófiable dels estàndards normalitzats d’alt nivell per laqualitat i la seguretat en tot tipus d’àrees econòmiquesi de la vida quotidiana.Els 139 anys de vida del grup són la història d’unaorganització que des dels seus inicis ha tingut com aobjectiu desenvolupar solucions per garantir un progréssegur i sostenible conciliant la tecnologia ambl’ésser humà i el medi ambient. Aquests tres últims(la tecnologia, l’ésser humà i el medi ambient) són elstres pilars sobre els quals es sustenta el grup. Tant ésaixí que el logotip de l’empresa, en forma de triangle,vol representar aquests tres aspectes clau de TÜVRheinland, que són una part fonamental del seu èxiti elevada competitivitat. Sense aquests, el grup nohauria arribat a ser mai l’entitat líder en serveis tècnicsa nivell mundial que és avui en dia.Aquests principis són igualment aplicables a TÜVRheinland Ibérica (denominació que adquireix la filiala Espanya), que va començar la seva activitat l’any1981 en el sector de la supervisió de construccionsi en el de la seguretat de productes. En aqueststrenta anys de vida, la filial espanyola del grup noha parat de créixer i de recollir èxits. Concretament,la dècada dels 90 va ser clau per a la companyia.El 1990, TÜV Rheinland Ibérica va comprar l’InstitutCatalà d’Inspecció i Control Tècnic (ICICT) al Col·legid’Enginyers Industrials de Catalunya, adquisició queva permetre ampliar el ventall d’activitats i augmentarla competitivitat. A això cal afegir que l’empresaes va obrir als mercats sud-americà i portuguèsamb el naixement de les filials de Portugal, el Brasil,l’Argentina i Xile, que depenen directament de TÜVRheinland Ibérica.La tecnologia, l’ésser humà iel medi ambient són els trespilars sobre els quals es sustental’èxit i elevada competitivitatde TÜV Rheinland_169

L’Observatori de la Competitivitat 2011En l’actualitat, l’empresa compta amb vuit àrees denegoci o serveis: certificació de productes; construcciói edificació; formació; inspecció i assajos dematerials; instal·lacions i equips industrials; seguretatde la informació; sistemes de gestió, i vehicles itransports. Amb una plantilla de mil treballadors, TÜVRheinland Ibérica va facturar l’any 2010 uns 68,5 milionsd’euros.Independència, neutralitat i competènciaTÜV Rheinland Ibérica es caracteritza per ser una entitatde certificació i inspecció independent, neutral icompetent. Aquets tres factors són els que han influïtde manera més important sobre la competitivitatde l’empresa. La companyia es regeix pels principisde total imparcialitat en la realització de les sevesactivitats i no té interessos en empreses fabricants,instal·ladores, comercialitzadores o d’un altres tipusque puguin suposar un conflicte d’interès, cosa queposaria en perill l’objectivitat dels resultats de lesnostres actuacions. D’altra banda, TÜV RheinlandIbérica no està en borsa, a diferència d’alguna empresacompetidora, cosa que garanteix encara mésla nostra independència i neutralitat. A més, com queno està a la borsa no s’han de repartir dividends iels beneficis són reinvertits en la mateixa companyia.Si bé és cert que aquest tret diferencial ens dificultal’obtenció puntual de finançament o diner líquid,aquest desavantatge és compensat per la majorconfiança que els clients poden dipositar en nosaltres.I, finalment, per aconseguir que la independènciade l’empresa sigui total, es realitzen periòdicamentauditories internes que garanteixen que no hihagi favoritismes interns.Les companyies que comparteixenla convicció que lespràctiques empresarials basadesen l’ètica professionalcontribueixen a la construcciód’un mercat global mésestable, equitatiu i incloent,fomenten societats méspròsperesEn la certificació, inspecció i formació, l’ètica tambété un paper molt important i com a tal és un altredels factors que influeixen de manera més importantsobre la competitivitat de la companyia. Desdel 2006, el grup TÜV Rheinland forma part delprojecte Global Compact de les Nacions Unides(ONU). Aquest pacte mundial és una iniciativa voluntàriaen la qual les empreses es comprometena alinear les seves estratègies i operacionsamb deu principis universalment acceptats enquatre àrees temàtiques: drets humans, estàndardslaborals, medi ambient i anticorrupció. Lescompanyies que s’adhereixen a aquesta iniciativacomparteixen la convicció que les pràctiquesempresarials basades en principis universals contribueixena la construcció d’un mercat global mésestable, equitatiu i incloent que fomenten societatsmés pròsperes.Recentment, el grup TÜV Rheinland va ser guardonatper Global Compact amb el Premi a la SostenibilitatInternacional pel compromís del grup ambels temes socials i ecològics. Aquesta és la segonaocasió en què TÜV Rheinland ha rebut un guardóper part de Global Compact, ja que l’any 2008 lacompanyia en va rebre un en reconeixement pelsseus èxits en el camp de l’estratègia sostenible.Un altre dels factors que influeixen de manera importantsobre la competitivitat de l’empresa és lainternacionalització. No hi ha dubte que l’economiad’escala comporta els seus avantatges. En aquestsmoments de crisi, el fort creixement registrat finsa l’actualitat en el mercat brasiler ens ha permèscompensar les pèrdues o la menor activitat de zonescom Portugal.Estar presents al Brasil, l’Argentina, Xile i Portugaltambé és un avantatge competitiu del qual nogaudeixen altres empreses competidores que notenen presència fora d’Espanya o en aquests mercatstan pròxims a l’espanyol. Moltes companyieslocals veuen en la internacionalització una bonavia per buscar sortides a la crisi que viu el paísi aquests són alguns dels mercats potencials perexpandir-se. Quan aquestes empreses decideixenaterrar a alguns dels mercats en què estem presents,TÜV Rheinland Ibérica té la capacitat d’oferirels seus serveis en els nous destins d’aquestes_170

ARTICLES D’OPINIÓcompanyies, que en alguns casos ja són clientsnostres a Espanya.Conseqüències de l’actual contexteconòmicCom a entitat de certificació i inspecció, la menoractivitat econòmica en aquest període de crisi estàafectant el negoci de l’empresa. En l’àmbit de laconstrucció i l’edificació, hem notat una forta davalladadel negoci, especialment en el camp de la construcciód’infraestructures, que ha sofert importantsretallades per part de les diferents administracionspúbliques. Aquesta situació ha originat una importantlluita entre les diferents empreses competidores,que competeixen per un pastís que s’ha vist considerablementreduït.Una altra de les dificultats derivades de l’actual crisieconòmica són els canvis aplicats en algunes normativesambientals, cosa que com a entitat de certificaciói inspecció ens afecta molt directament perquèquan una legislació canvia també ho fa el mercat enquè ha d’operar TÜV Rheinland. En els darrers anys,els polítics han flexibilitzat la legislació mediambientalvigent amb l’objectiu de reduir costos a les empreses id’afavorir el creixement econòmic. I ho han fet en detrimentde la seguretat i la sostenibilitat. Per a TÜV Rheinlandaquest fet té conseqüències directes en el seu volumnegoci perquè no és el mateix que una inspecciósigui obligatòria anualment que cada dos o tres anys.El nostre negoci i el de les empreses homòlogues esveu dràsticament reduït. Des de TÜV Rheinland, estemconvençuts que la realització d’aquestes inspeccionsperiòdiques aporta el seu valor afegit a la societat i, peraquest motiu, creiem que abans de qualsevol revisiólegislativa s’hauria de comptar amb l’opinió del sector.L’augment de la morositat o bé el no-compliment delsPer afrontar millor l’actualperíode econòmic, enshem vist obligats a millorarl’estructura interna i algunsprocessos de la companyia ihem apostat seriosament perla millora contínuaterminis màxims de pagament també ens estan perjudicant.Són molts els clients que paguen més tard dels85 dies establerts com a topall, cosa que perjudica lacapacitat de liquiditat de l’empresa.Però la necessitat obliga i és precisament en períodesde crisi i de dificultats quan s’aguditzen els sentitsi es produeixen alguns dels avanços més importantsen l’àmbit de la competitivitat. Per afrontar millorl’actual període econòmic, a TÜV Rheinland Ibéricaens hem vist obligats a reinventar-nos. Hem milloratl’estructura interna de la companyia així com algunsdels processos interns per tal d’augmentar la nostraeficiència i hem apostat seriosament per la milloracontínua.Tot aquest procés ha comportat una important tascade treball en equip, en la qual ha estat imprescindiblela col·laboració i implicació del conjunt de la plantilla.Portem tres anys treballant durament en la millora delservei que oferim i cal destacar que aquest procés nohauria estat possible sense l’important capital humàamb què compta TÜV Rheinland Ibérica, que és sensdubte un altre dels factors de competitivitat més importantsde l’empresa, per no dir el més important.A TÜV Rheinland Ibérica creiem que el gran esforç realitzatper millorar la nostra competitivitat no només ensservirà per superar en millors condicions l’actual crisieconòmica, sinó que quan aquesta finalitzi la companyiaen sortirà reforçada. Així doncs, en cert sentit calveure l’actual conjuntura econòmica com un repte queens obliga a millorar, és a dir, a ser més competitius.Receptes contra la crisiHi ha determinats sectors o àmbits que tenen o hauriende tenir un paper clau en el procés de recuperacióeconòmica a Espanya i, en concret, a Catalunya. Und’ells és el turisme, que és un dels pilars de l’economiadel país. Des de TÜV Rheinland apostem fermament peraquest sector, en l’àmbit mundial, en el qual som lídersen inspecció i certificació. Com a mostra del nostre compromísvers el turisme, l’empresa col·labora estretamentamb l’Instituto para la Calidad Turística Española (ICTE),entitat de certificació de sistemes de qualitat especialmentcreats per a les empreses del sector, i col·laboraamb l’Instituto Tecnológico Hotelero (ITH), aportant solucionsi serveis específics per al sector turístic.Un altre dels sectors que han d’ajudar al país en el procésde recuperació és el de l’energia. Cal treballar i_171

L’Observatori de la Competitivitat 2011aprofundir més en l’estalvi, en l’eficiència energètica,en les renovables... El de l’energia ja és un sectoramb un pes important dins del teixit empresarial catalài espanyol, amb grans companyies punteres enels seus camps, però cal impulsar-lo encara més perquètiri del carro de l’economia. El desenvolupamentde serveis específics per a les empreses de serveisenergètics (ESE), àmbit en el qual hi ha moltes enginyeriesinteressades, és un dels nostres focus dedesenvolupament.L’agroalimentari és un dels altres sectors que cal potenciar.Es tracta d’un sector molt important ja, especialmenta Catalunya, però que va sofrir un cop moltdur en l’anomenada crisi del cogombre. Comptemamb productes de gran qualitat i de fama mundial-com ara el vi, l’oli o el pernil- i no hem de témer perla seguretat alimentària, ja que els controls i les normativesvigents són molt estrictes.D’altra banda, un dels àmbits clau en el procés derecuperació econòmica és el de l’educació, que estàmolt lligat a l’R+D+I. És bàsic millorar l’ensenyamentuniversitari per evitar que els millors alumnes estiguintemptats d’anar a estudiar a fora i, alhora, per captarestudiants estrangers qualificats. El talent és summamentimportant per ser competitius i aquest s’hade sentir atret per les nostres universitats. No s’had’oblidar que la recerca bàsica, aquella que directamentno té aplicacions empresarials però que és elsubstrat de l’R+D+I, té lloc a les universitats.Nosaltres, juntament amb l’Administració, som partinteressada que aquest acompliment de la seguretatindustrial es realitzi de la manera més eficient per atots els agents implicats i d’aquí que estiguem contínuamentpensant en com millorar els nostres processosinterns i recursos, així com intentant fer úsde la millor tecnologia disponible, per fer-ho realitat.En aquest sentit, l’àmbit polític és un altre dels pilarsbàsics que s’ha de millorar perquè l’economia aconsegueixiremuntar.El turisme, l’energia, el sectoragroalimentari, l’educació iel suport de l’Administraciósón els àmbits sobre elsquals s’ha de treballar perquèl’economia aconsegueixiremuntarFinalment, cal dir que la recerca d’una major competitivitatper part de les empreses és en va senseel suport de l’Administració. A Catalunya, sempre al’avantguarda del compliment legal en matèria de directiveseuropees i d’implementació d’aquestes en elterritori, ha pogut semblar que, en els darrers anys,s’han posat massa barreres d’entrada, cosa que ensha fet perdre capacitat competitiva. La recerca del’equilibri entre l’assegurament del compliment legali la flexibilitat en la manera o termini en què aquestes duu a terme, és un objectiu sobre el qual les administracionspúbliques haurien d’estar treballant._172

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector dels serveis_174

ARTICLES D’OPINIÓManuel CermerónDirector de Tecnologies del Coneixement d’AgbarEnginyer industrial col·legiat núm. 16929Agbar: adaptació veloç icontínua a les exigènciesdel mercatLa primera i principal raó perquè, després de144 anys d’activitat, Agbar continuï essent elreferent en el sector de l’aigua i el medi ambientno és una altra cosa que la grandíssima capacitat queté l’organització i els seus professionals d’adaptar-sea les exigències del mercat, amb la capacitat de realitzarles transformacions necessàries en cada momenta una velocitat molt alta i de manera contínua.Efectivament, Agbar va néixer com una companyia desubministrament d’aigua, activitat que encara avui encontinua essent un pilar bàsic. Però durant la seva història,Agbar ha hagut d’adaptar contínuament la sevaproposta de valor en el mercat, és a dir, les solucionsi els models de negoci del seu portfolio. Addicionalment,aquesta evolució l’ha hagut de fer en un mercatglobal, la qual cosa significa que el procés d’adaptaciópassa inevitablement per entendre les diferències culturals,a tots els nivells, de la proposta de valor perpoder tenir alguna possibilitat d’èxit.És precisament aquesta capacitat que té Agbard’adaptar-se a l’entorn en el qual interactua i aconseguir-hoveloçment la que li atorga un clar avantatgecompetitiu. El desenvolupament i mantenimentd’aquest gran diferencial requereix una visió ambiciosaperò alhora molt realista, un lideratge sòlid i unaestratègia clara. Tot això guiat i amanit per uns valorsd’empresa genuïns.Agbar té la visió de ser el grup empresarial de referènciaen el sector de l’aigua, i és una de les grans companyiesglobals de serveis.El desenvolupament i la implementació d’aquesta visióes concreta des del punt de vista estratègic enun procés de transformació orientat a concentrar total’activitat del grup en el sector de l’aigua. La companyiacontinua incrementant i diferenciant de manera precisai significativa la seva oferta de serveis i solucions,i ha pres la decisió d’organitzar la seva proposta devalor en dues línies d’activitat. La primera correspon ala que es podria denominar l’activitat tradicional, és aEl desenvolupament i mantenimentdel gran diferencialque té Agbar d’adaptar-se al’entorn i aconseguir-ho veloçment,requereix una visióambiciosa però alhora moltrealista, un lideratge sòlid iuna estratègia clara, amb unsvalors d’empresa genuïns_175

L’Observatori de la Competitivitat 2011dir, el subministrament d’aigua mitjançant els diferentsmodels de gestió existents, com ara les concessions;i una segona línia que agrupa totes les activitats relativesa solucions i tecnologies del sector de l’aigua sotauna mateixa marca, Aqualogy.L’excel·lència en la prestació dels serveis; la innovacióorientada a la millora dels processos, productes i serveis;un model de negoci sostenible, basat en el desenvolupamentde les persones i en criteris de responsabilitateconòmica, social i mediambiental, juntamentamb el desenvolupament local i la implicació amb lacomunitat allà on el grup opera, en qualsevol de lesseves línies, són els valors que guien l’activitat en totsels àmbits d’actuació.FACTORS DE COMPETITIVITATSi consultem algunes definicions del concepte competitivitatveurem que, habitualment, se centra en recursosproductius, costos i qualitat. Per exemple, a Wikipediatrobem que: “La competitivitat es defineix comla capacitat de generar la satisfacció més gran delsconsumidors al preu més baix, és a dir, amb produccióal cost més baix possible. Freqüentment s’utilitzal’expressió pèrdua de competitivitat per descriure unasituació d’augment dels costos de producció, ja queaixò afectarà negativament el preu o el marge de benefici,sense aportar millores a la qualitat del producte.”Tradicionalment, totes les organitzacions s’han centrata buscar l’increment de la productivitat dels recursosi la millora dels accessos a aquests, un aspecte quesens dubte és una base que no s’ha de deixar de treballarmai i que cal integrar en els processos de gestiód’una manera natural. Però tan important com la millorade la productivitat dels recursos i la seva accessibilitatés el fet de ser capaç de guanyar competitivitat millorantels models de negoci i l’enfocament d’aquestsmodels, és a dir, obrint espais i oportunitats que ambl’enfocament exclusivament centrat en els recursos noes generen. Aquests nous espais d’oportunitat sóndenominats Oceans Blaus, un concepte que desenvolupenW. Chan Kim i Renée Mauborgne en el seullibre Blue Ocean strategy: How to create uncontestedmarket space and make competition irrelevant. El nomd’Oceans Blaus es contraposa al d’Oceans Vermells,un espai que es podria descriure de manera molt simplificadacom els espais en els quals la competènciaés ferotge i la subsistència se centra bàsicament enla millora de la competitivitat a través de la reduccióde costos.LA PRODUCTIVITAT A AGBAR: ORGANITZACIÓ,PERSONES I CATÀLEG DE SERVEIS I SOLUCIONSQuan parlem d’organització com a factor de productivitatens estem referint a com s’estructura l’activitat,incloent-hi l’assignació de responsabilitats per garantirque tots estem correctament enfocats i alineats ambl’estratègia. Les persones són, en la societat del coneixement,l’actiu més important en una organitzaciói, per tant, garantir que es disposa, es desenvolupa ies reté el talent adequat és essencial, com també hoés tenir el talent correctament ubicat des d’un punt devista de posició organitzativa. El catàleg de serveis,solucions i productes, juntament amb la manera com“s’entrega” el servei, configuren la proposta de valorde la companyia. Aquí la innovació juga un paper fonamental;ara bé, innovació amb vocació de mercat.L’excel·lència, la innovació,un model de negoci sostenible,i el desenvolupamentlocal i la implicació són elsvalors que guien l’activitat entots els àmbits d’actuació dela companyiaOrganització: productivitat a través del model denegociL’escassetat de recursos financers en el sistema global,un nombre més gran d’actors competint exclusivamentsota la variable preu i el rebuig de l’opiniópública pel que fa al binomi aigua i empresa privadafa que el model tradicional, és a dir, el subministramentd’aigua en la seva modalitat de gestió delegada(concessió, empresa mixta…), estigui molt madur i,per tant, seria un gravíssim error estratègic aferrar-seexclusivament al model tradicional que, d’altra banda,manté el seu atractiu en casos concrets.L’aposta estratègica d’Agbar és la creació d’una líniad’activitat que agregui tota l’oferta associada al conceptede solucions i tecnologies per a l’aigua, i amb_176

ARTICLES D’OPINIÓaquest objectiu s’ha creat Aqualogy.Aqualogy està organitzada en tres àmbits: solucionsde gestió, especialitzada en solucions i serveis enfocatsa la millora de la gestió de les empreses d’aigua ibasats en la tecnologia i el coneixement d’Agbar; tecnologiesdel coneixement, que gestiona, empaquetai transfereix el coneixement en una àmplia gammade formats (unitats formatives específiques, programesformatius amplis, projectes d’R+D, desenvolupamenttecnològic…), i una tercera que se centra enl’enginyeria hidràulica i ambiental.Productes i serveis, desenvolupament comercial,aliances i perfil professional són els quatre punts enels quals es basa l’estratègia de creixement en l’àmbitde les solucions de gestió. Ha desenvolupat tecnologiapròpia, com la telelectura i Aquacis, un sistemade gestió integral per a l’operació del cicle integral del’aigua que ja s’ha implantat en més de 550 clients.En resum, des de solucions de gestió, es posen a disposicióserveis i solucions punteres de gestió per alsector de l’aigua.A través de les activitats que es desenvolupen desde tecnologies del coneixement, una estructura enfocadaa la identificació, creació i valoració del coneixement,Agbar s’ha situat com una empresa dereferència en l’àmbit del desenvolupament de persones:acreditació i formació, educació ambiental iformació tècnica especialitzada. I també en l’àmbitde la gestió i transferència de coneixement a travésde la innovació.El tercer vector d’Aqualogy és el relacionat amb total’activitat d’enginyeria i gestió de les operacions delsector de l’aigua. La gestió hídrica, l’enginyeria hidràulicai el control ambiental són els àmbits d’actuació enels quals s’emmarquen les activitats que desenvolupaAquambiente. Els productes i serveis que es comercialitzenestan en un procés de millora contínua perquèresponen als requeriments de les empreses d’Agbar.A més , com que integren les capacitats de tercers,constitueixen solucions a mida de les necessitats detots els clients del sector.En definitiva, una nova organització que té com a objectiuprincipal presentar al mercat una oferta atractiva iintrínsicament competitiva, ja que està basada en el coneixementampli i detallat del mercat i l’experiència quees deriva de la implantació i la millora contínua de lessolucions en 15 països i més de 26 milions de clients.La gestió distribuïda del talentés un repte i una necessitaten les organitzacionsque operen a escala mundialPersonesSigui quin sigui el tipus de coneixement, aquest nomésté valor si les persones que el posseeixen el posena disposició de la societat.Basats en aquest principi i sense perdre de vista queaquest coneixement ens ha de permetre gestionarl’aigua amb eficiència per millorar la qualitat de vidade les persones, en equilibri amb el medi ambient, ique ens ha de permetre ser l’actor que lideri el desenvolupamentde solucions i tecnologies en el sector del’aigua, Agbar gestiona el seu talent.Sense cap mena de dubte, el fet de poder unirl’experiència, el coneixement, l’audàcia i les energiesd’una xarxa distribuïda per tot el món de més de 16.000empleats i amb més de 3.000 titulats en totes les enginyeriesimaginables, és un factor competitiu clau enel desenvolupament de la nova estratègia. Les novestecnologies 2.0 són una eina molt valuosa, però sónnomés una eina, que ajuden a configurar comunitatsde coneixement que permeten escurçar enormementels temps de desenvolupament d’un nou servei, unanova solució o un desenvolupament tecnològic. Lagestió distribuïda del talent és un repte i una necessitaten les organitzacions que operen a escala mundial.En sentit invers, és a dir, des de la companyia cap ala societat i les persones, Agbar disposa d’una àmpliaoferta de programes de desenvolupament i capacitacióque té com a objectiu final garantir que elsintegrants de l’organització es desenvolupin professionalment,i disposin del coneixement necessari iactualitzat per poder desenvolupar el seu talent. Agbarva optar fa pràcticament una dècada per tenir elsseus programes específics de formació i capacitacióque es desenvolupen i s’implanten de la mà de lesuniversitats i els instituts de formació professional deprimer nivell.Ara fa tot just dos anys que Agbar va fer un pas mésen la seva aposta per la posada en valor del coneixementi el talent, constituint una línia d’activitat específica,amb vehicle societari ad hoc, Aqualogy Develo-_177

L’Observatori de la Competitivitat 2011pment Network (ADN). L’objectiu d’ADN és impulsarsistemes de desenvolupament i paquets de coneixement(màsters, postgraus, formació especialitzada,pastilles e-learning, seminaris…) que garanteixin lacorrecta capacitació i desenvolupament dels professionalsd’Agbar. Aquest coneixement també es posaa disposició de la resta del sector, prestant serveis deformació i desenvolupament.Les persones, el seu coneixement i el desenvolupamentde talent són un factor competitiu clau en l’estratègiad’Agbar que, alhora, obre les portes a nous models denegoci.Catàleg de serveis i solucions: innovació orientadaal mercatInnovació (I) i recerca i desenvolupament (R+D) són termesque, amb massa freqüència, utilitzem de manerainexacta i, probablement, malgrat que tothom parlad’innovar, pocs ho aconsegueixen.Com assenyalava recentment el director d’Innovaciód’Aqualogy, Fernando Rayón: “Una idea brillant requereixun model de negoci adequat que la transformi enun producte innovador i rendible”. Aquesta frase englobael principi que regeix l’assignació de recursos iprioritats a l’hora d’innovar (I) o fer recerca i desenvolupar(R+D) a Agbar, que no és un altre que l’orientacióal mercat.L’aposta clara i decidida d’Agbar per l’R+D+I i el reconeixementque és un factor de competitivitat clau,tenen el seu reflex en indicadors com que Agbar inverteixl’1,1% de la seva xifra d’ingressos en R+D+I, unpercentatge molt superior a la resta del sector, amb unesforç sostingut superior als 20 milions d’euros anuals.Agbar disposa d’una xarxa de centres tecnològics del’aigua (CETaqua) des d’on es coordina i gestionapràcticament tota l’activitat que es fa en R+D, a mésd’oferir per al sector industrial (químic, petroquímic,energètic, farmacèutic, alimentari, de conserves…) laconfiguració, la gestió i el desenvolupament de projectesd’R+D a petició i segons les necessitats específiques.Si tens problemes productius, tecnològics oqualsevol altre que tingui a veure amb l’aigua, directamento indirectament, CETaqua pot ser la solució.Més enllà de l’avantatge inherent que representa teniruna alta potència en el desenvolupament de serveis isolucions, l’R+D posiciona i genera marca.Per acabar, m’agradaria assenyalar que actualmentno tot pot passar per processos d’elaboració interns,sinó que hi ha una necessitat real de comptar ambagents externs que ens ajudin a accelerar els tempsde desenvolupament i optimitzar, així, els recursosnecessaris. És en aquest escenari en el que el concepted’innovació oberta juga un paper rellevant i ésun altre factor competitiu que cal integrar i gestionar.Agbar, a través de programes com 7PM (Europa) o elsantics CENIT (CDTI), ara INNPRONTA o INNVIERTE,configura projectes en els quals la presència externaés rellevant.Innovació oberta, col·laborativa i amb clara orientacióal mercat són factors clau per assolir el que podríemdenominar productivitat sostinguda.Més enllà de l’avantatge inherentque representa teniruna alta potència en el desenvolupamentde serveis isolucions, l’R+D posiciona igenera marcaTot això configura un escenari que, juntament ambuna bona anàlisi de mercat, permet desenvolupar uncatàleg de serveis i solucions que representi un avantatgecompetitiu._178

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector dels serveis_180

ARTICLES D’OPINIÓJoaquim CohelloPresident d’ApplusSer globalsper ser competitiusApplus és una empresa de serveis tecnològics,certificació, verificació, assessoramenti enginyeria per a sectors industrialsde gas, petroli, aeronàutic i béns de consum, electricitat,obra civil i indústria química. Va néixer comuna filial d’Aigües de Barcelona i va ser venuda el2006 a l’inversor americà Carlyle el 70% amb unaparticipació del 30% d’inversió catalana lideradaper Caixa Catalunya. Un procés que va suposarque des de l’any 2007 Applus hagi comprat dissetempreses per valor de 200 milions d’euros i unaempresa per valor de 100 milions d’euros.L’èxit d’una empresa té molta veure amb la rapidesa iproximitat amb què es resolenels problemes dels seusclientsL’evolució d’Applus recau en la internacionalitzaciódels seus serveis, i això ha fet que la crisis’hagi notat principalment en la localització de lesseves vendes, però no tant en el volum de negocigenerat: “El 2006, les vendes eren en un 60% aEspanya, mentre que aquest any és del 30%. Facinc anys, facturàvem 600 milions d’euros i aquestany es venen 1.100 milions d’euros”. Tot i això,Joaquim Coello reconeix que Applus, amb 14.000treballadors, parteix de cert avantatge gràciesa l’aposta global de la companyia: “Això fa quetinguem un creixement per damunt del normal,aproximadament un 1% o un 2 % per sobre delPIB dels països a on tenim presència. Treballem enmolts àmbits industrials; darrerament hem baixaten obra civil, però hem crescut en gas i petroli. Elnostre negoci depèn de com evoluciona l’activitatdel sector a on donem servei”.L’AVANTATGE DE SER GLOBALEls factors externs que més influeixen en l’activitatd’Applus són la globalització i el comerç. Uns factorsque han repercutit en l’optimització de recursosde l’empresa perquè “que es fabriqui a un lloci es vengui a un altre ens ajuda. L’increment delvalor afegit, i per tant la tecnificació dels productesque venem, també ens ajuda. Com més complexés el producte, més necessitat d’assessorament,d’inspecció, de verificació i d’enginyeria hi ha. Enla mesura que el món es globalitza i es complica,per a nosaltres és un avantatge”, reconeix Coello.I afegeix: “El fet que la indústria catalana cada vegadaestigui més present al món ens ajuda. Som_181

L’Observatori de la Competitivitat 2011una empresa global en el sentit més ampli de laparaula. La crisi espanyola i catalana i la manca derecursos ens afecta només parcialment”. Segonsel president d’Applus, els efectes de la crisi global,però sobretot espanyola, s’han minimitzat ambaquesta estratègia transversal en tot el procés queimpliquen els serveis d’Applus. El nord d’Àfrica, elPer poder portar a termel’objectiu de l’exportació,clau per al desenvolupamenteconòmic, s’han de fer canvissignificatius per tal de ferla indústria espanyola méscompetitiva i poder sortir al’exterior amb garantiesGolf i el Sud-est asiàtic, són les principals zones onaquesta empresa d’arrels catalanes està ampliantcapital, a banda de Nord-amèrica, Sud-amèrica, elCanadà i Europa, on ja hi eren abans de la recessió.“En aquests països podem donar serveis queells no tenen”. Un valor, però, que s’ha de sabergestionar sent flexible i adaptant-se a realitats moltdiferents: “Hem de saber jugar amb unes regles dejoc que no són sempre les mateixes. No es triomfaempresarialment a Abu Dhabi de la mateixa maneraque es fa a Espanya o a Colòmbia; els paradigmessón diferents. Això implica una complexitatque hem de ser capaços d’abastar perquè els factorsexterns sumin i no restin”.ABASTAR MÉS AMB LA MATEIXA QUALITATPer Joaquim Coello, l’èxit d’una empresa com laque presideix té molt a veure amb la rapidesa iproximitat amb què resolen els problemes delsseus clients. “Es tracta de focalitzar els esforçosen les necessitats del client i a donar una respostaràpida i eficaç. Pots orientar el teu servei en unàmbit d’un ampli espectre i poc valor afegit o especialitzati amb més valor afegit. Un podria pensarque l’objectiu és una especialització alta i més valorafegit, però en una empresa de serveis això noés necessàriament així”. Fa un paral·lelisme ambl’aviació: “Quan els Estats Units pensa a fer unavió que transporti moltes persones amb un costbaix, inventa el Jumbo; Europa inventa el Concorde:molt poca gent amb cost alt. En empreses deserveis, el model és més ‘Jumbo’ que ‘Concorde’.Les empreses de serveis com Applus hemde donar un servei de qualitat, segur, verificable,previsible -quan algú et contracta, vol que li donisel servei que preveu i que no es trobi sorpreses-,però ha de ser un servei de gran abast, gran disponibilitati gran volum”.EXPORTAR A EUROPAPer poder portar a terme l’objectiu de l’exportació,clau per al desenvolupament econòmic, s’han defer canvis significatius per tal de fer la indústria espanyolamés competitiva i poder sortir a l’exterioramb garanties, explica Coello. “Crec que tenimestructures antigues i que s’han de modernitzar”.Però no tot passa per les infraestructures, ni tansols pel mercat laboral; Joaquim Coello defensa lainversió en R+D+I. “Han d’haver-hi grans transformacionssocials. Necessitem un sistema universitariglobalment més eficient com ja ho és en algunesàrees; l’organització laboral no ens funciona i,sobretot, com a qüestió fonamental: el nostre sistemafinancer. Tenim avui un sistema financer febleperquè no el vam recapitalitzar quan calia. Fa tresanys Europa va injectar una quantitat de dinersmolt significativa en el sector financer; Espanya noho va fer. El nostre sistema financer del qual vamdir que era el més segur d’Europa, ha resultat noser-ho. Ara s’ha de reforçar i regular”.EL PODER DE L’ESTAT, CLAU PER REACTIVARL’ECONOMIAUtilitzar el poder de l’Estat per injectar diners al’economia. Aquesta és la mesura que el presidentd’Applus, Joaquim Coello, creu que s’ha d’adoptar,ja que la capacitat dinamitzadora de l’economiaper les administracions públiques és necessària,segons ell, per fer créixer l’economia. “Però noamb qualsevol cosa”, remaca. I continua: “S’hade millorar en el desenvolupament, la innovació,el suport a les indústries i la seva internacionalització”.Preguntant per les recents retallades pertal de contenir el dèficit, Coello diu: “Entenc ques’ha de reduir el dèficit, però no entenc que això_182

ARTICLES D’OPINIÓporti a retallar iniciatives que ajudin al creixementde l’economia, perquè això, en realitat, ens faràaugmentar el dèficit. El problema és que estem enun entorn, la UE, en què la política de reducciódel dèficit és prioritària i la capacitat dels estatsmembres de fer polítiques alternatives és limitada”.En qualsevol cas, el problema és de terminis en lapresa de decisions importants, fins i tot des de laUnió Europea que “com sempre li passa, reaccionatard i poc”, diu. Segons ell, “les mesures queavui està portant a terme la UE per recapitalitzaro reinjectar diners al sistema financer i als estatsmembres en dificultats, són més rigoroses del quehaurien estat si haguessin estat portades a termefa uns anys”.Les mesures de la UE perrecapitalitzar o reinjectar dinersal sistema financer i alsestats membres en dificultatssón més rigoroses del quehaurien estat si haguessinestat portades a terme fa unsanysINVERTIR EN R+D+I PER SERMÉS COMPETITIUSQuant a la pèrdua de competitivitat de la indústriacatalana, Joaquim Coello és optimista respecte al’Estat espanyol. Som competitius? “Si ho comparemrespecte a Espanya, sí; si ho comparemrespecte a Europa i el món, menys. L’incrementde les exportacions catalanes assenyala el canvi idemostra la millora de competitivitat de la nostraeconomia. La nostra competitivitat no ve dels salaris,sinó de la capacitat d’innovació, recerca, nousproductes, més valor afegit… És aquí on hem deser forts. A Europa 40 anys de socialdemocràcia,ens han adormit. Hem tingut tendència a ajudarl’últim i no a promoure el primer. Hem d’intentarmillorar o ajudar els millors, restablir la cultura delmèrit i de l’esforç i fer que tots siguem iguals alpunt de sortida i no d’arribada”._183

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector tèxtil llar/Decoració_184

ARTICLES D’OPINIÓVíctor Godes DíazCap d’operacions de SATI Grupo Textil, SAEnginyer industrial col·legiat núm. 10770especialització, ofici,innovació i capacitatexportadora;factors per a sercompetitiusEn aquest article detallarem els factors queafecten la competitivitat del sector tèxtil i,en concret, del subsector tèxtil de la llar ila decoració en el marc de Catalunya. L’anàlisi secentrarà en el factors externs i interns que afectenla competitivitat d’aquest sector tant en sentit favorablecom desfavorable.En el moment de crisi actual, podríem tenir tendènciaa considerar la majoria de factors com adesfavorables: les retallades en el sector públic ila caiguda de la demanda en el sector detallistaprovocada per la situació d’incertesa actual, ensindueixen a ser més pessimistes de l’habitual.Malgrat això, disposem d’una xarxad’infraestructures que permet abastar qualsevolpaís del món en un temps relativament curt, laqual cosa ens ofereix la possibilitat de competiren qualitat de servei sobretot a Europa per sèriescurtes i amb un valor mitjà-alt, ja que qualsevolpunt del continent europeu està a una setmanade distància a tot estirar, mentre que els mercatsde fora d’Europa estan a quatre setmanes com amínim en transport marítim. Actualment, una xiframolt important del transport es realitza per mitjàterrestre, però una infraestructura com el corredordel Mediterrani permetria al sector tèxtil la incorporacióal transport ferroviari, ja que prop del 65%de la indústria tèxtil productiva espanyola se situaentre el País Valencià i Catalunya.l’especialització i l’ofici sónmolt importants, sobretot enles àrees de tissatge i acabatsEn l’àmbit legislatiu, és evident que la liberalitzaciótotal dels mercats a partir del 2005 ha representatuna greu pèrdua de competitivitat del sector,especialment pel que fa a costos. Això ha conduïta la desaparició des de l’any 2000 de 17.400 em-_185

L’Observatori de la Competitivitat 2011preses i d’uns 630.000 llocs de treball a tot Europa.Les rigoroses lleis mediambientals de la UnióEuropea també afecten la competitivitat enfrontde països amb legislacions més laxes en aquestaspecte, si bé aquestes legislacions mediambientalspoden representar un avantatge competitiu ensegons quins mercats, que valoren el respecte pelmedi ambient per davant d’altres consideracionsPel que fa al sistema financer, la situació actual dedesconfiança dels mercats, que ha portat a unapujada de tipus d’interès i a la restricció del crèdit,està portant a moltes empreses a situacions crítiquesde supervivència.Un aspecte clau per millorar la competitivitat del sectori, en general, la del país a llarg termini, passa per unaaposta clara per l’educació i formació dels nous professionals,adequant-les a les necessitats actuals i futures,involucrant d’una manera clara tant les administracionspúbliques -a través d’universitats, centres de FormacióProfessional i centres tecnològics- com el sector privat–empreses i, anant més enllà, entitats financeres. Ésevident que un sector productiu fort i competitiu és elprincipal motor per a la creació d’ocupació i, conseqüentment,la recuperació econòmica del país.L’aposta clara per la formació ha de portar a una revitalitzaciódel mercat laboral, molt debilitat per la contínuadesaparició d’empreses i la destrucció de llocs de treball.Aquesta formació de qualitat ha d’ajudar a la incorporaciódels joves a la indústria tèxtil, on l’especialitzaciói l’ofici són molt importants, sobretot en les àrees detissatge i acabats.La capacitat exportadora del sector també s’ha vistmolt limitada i perjudicada pels acords de lliure comerçi l’obertura de fronteres a les importacions asiàtiques,principalment de la Xina i l’Índia, sobretot pel que faal tèxtil de la moda ja que en sectors com la confecció,intensius en mà d’obra, els baixos costos laboralsd’aquests països afecten la competitivitat del sectorespanyol i català.En el cas del tèxtil de la llar, cal fer esment a l’efecte negatiude la recessió del sector immobiliari i dels canvisen els hàbits de consum, que han comportat una davalladaconsiderable en els volums de venda i facturació.El paper de la innovació, la recerca i el desenvolupamentés important, però afecta nínxols i àreesLa capacitat exportadora delsector també s’ha vist moltlimitada i perjudicada pelsacords de lliure comerç il’obertura de fronteres a lesimportacions asiàtiquesde mercat molt concrets, que si bé poden donarlloc a productes amb alt valor afegit, no donen respostaa bona part del sector.Aquesta innovació afegida a la tradició tèxtil deCatalunya pot afavorir l’aparició, juntament amb lacol·laboració dels centres tecnològics, de projectesd’emprenedoria. Tanmateix, la capacitat emprenedoras’està vehiculant cap a altres sectorsque podem anomenar més “tecnològics”.Entre els factors que podrien induir a la recuperacióeconòmica del sector, destaquen els que comentema continuació.En primer lloc, compromís clar i ferm de les administracionsper tal de fomentar i dinamitzarl’economia industrial-productiva, deixada de bandaen els últims temps enfront del sector immobiliari ide les TIC, com a via per a la creació d’ocupació iper reactivar, així, el consum i l’economia.En segon lloc, millora de l’accés al crèdit tant perpart d’entitats privades, suavitzant la pressió actualsobre els tipus d’interès i els riscos, com perpart de les administracions públiques via líniespreferents de crèdit o avals, incrementant les líniesICO per al sector.En tercer lloc, centralització i uniformització de lesdiferents reglamentacions (mediambientals, laborals,financeres, fiscals, etc.) en l’àmbit estatal i,encara millor, europeu per tal que tothom competeixiamb les mateixes condicions.Enllaçant amb el punt anterior, es poden estudiarmecanismes per reduir els costos salarials indirectes,que a Espanya són sensiblement superiors ala mitjana europea. Segons l’últim estudi del Centred’Informació Tèxtil i de la Confecció (CITYC)sobre el sector, una pujada en impostos directes_186

ARTICLES D’OPINIÓcom l’IVA permetria rebaixar les cotitzacions a laSeguretat Social i augmentar la competitivitat delsector enfront dels competidors europeus, cosaque es podria aplicar a tots els altres sectors.Un altre factor important seria l’estudi i la milloradels instruments que fomenten l’exportació implicantde manera directa les principals empreses exportadores,que poden aportar la seva experiènciai necessitats en aquest camp.La innovació afegida a la tradiciótèxtil de Catalunya potafavorir l’aparició, juntamentamb la col·laboració delscentres tecnològics, de projectesd’emprenedoriaCal afavorir, també, el disseny de plans estratègicsa mitjà i llarg termini, posant a disposició deles empreses la informació i els mitjans necessarisper dissenyar un full de ruta que garanteixi la permanènciai la millora del sector.L’anàlisi i el replantejament de la formació és un altrefactor que cal tenir en compte, tant a nivell mitjàcom superior per adaptar-la als requeriments actualsi futurs del sector, incorporant les empresesi els centres tecnològics a la formació dels nousprofessionals.No és menys important el fet de mantenir i, en lamesura del possible, augmentar les ajudes a la innovació,tant pel que fa al producte com al procés.En aquest sentit, requereix una menció especialel subsector dels teixits tècnics que, si bé és uncamp en el qual encara som competitius, requereixuna inversió intensiva en recerca i desenvolupamentper continuar en aquesta línia.També cal establir sistemes rigorosos de seguimentper tal d’assegurar la correcta implantació il’eficiència de les mesures adoptades. I, des d’unaperspectiva interna, és prioritària la implantació desistemes que condueixin a la màxima eficiènciaoperativa, consolidant equips de treball cohesionatsi amb esperit guanyador. Més que mai, enl’actual situació, és necessari que les organitzacionstreballin en equip amb un objectiu comú, encarinel present i caminin cap al futur._187

L’Observatori de la Competitivitat 2011Sector de les TIC_188

ARTICLES D’OPINIÓCarles Grau LaraDirector general a Catalunya de Microsoft IbéricaEnginyer industrial col·legiat núm. 15551La formació i la creació denoves empreses de basetecnològica, fonamentalsper a la competitivitatMicrosoft fixa els seus objectius en la innovacióper facilitar la comunicació entre les personesi permetre extreure el màxim del coneixementi de talent de les persones. En la cursa de la competitivitat,aquesta empresa, que pertany al sector de lestecnologies de la informació, té una intensa activitat enrecerca i desenvolupament. En aquests moments, ésla companyia que més inverteix en l’àmbit mundial enrecerca i desenvolupament, amb uns 9.500 milions dedòlars l’any, i és també la companyia líder en volum defacturació en el sector del món del software.En aquest context, els criteris i paràmetres que marcal’informe de competitivitat del Fòrum Econòmic Mundialsón una bona mesura de full de ruta per identificarels factors que tenen més impacte en la competitivitatdel nostre sector, de la nostra indústria i, en concret, dela nostra empresa. En la situació actual, el marc laboralexistent i les dificultats de finançament són dos factorsclars, però els elements que ens afecten més tenen aveure amb la qualitat de l’educació quant a preparacióde la força laboral i amb la creació de noves empreses.Actualment, Espanya té un nivell de preparació i promociódel teixit laboral que no és suficientment competitiurespecte el rànquing internacional. És curiós, peròestem en la posició 109 del rànquing mundial quanta eficàcia del mercat laboral, mentre que les xifres deldarrer Fòrum Econòmic Mundial mostren que som ladotzena economia del món pel que fa a dimensionsde mercat. El paràmetre que té més impacte i queet pot donar una lleugera idea d’on estaràs situat enaquest rànquing mundial en un futur, és la qualitat del’educació.A pesar d’estar patint unacrisi financera, la manca deconfiança i la gairebé inexistentpredictibilitat actual estandificultant la reactivacióde l’economiaEn el moment de transformació en què es troba la indústriai el mercat, la creació de noves empreses debase tecnològica és fonamental. Donar facilitats i agilitatper poder establir i arrencar una nova companyiaés un element absolutament determinant en l’àmbitcompetitiu. Si mirem aquest paràmetre en el Fòrum_189

L’Observatori de la Competitivitat 2011Econòmic Mundial, ens trobem que Espanya se situaen la posició 107 del món amb relació a la facilitat peremprendre un negoci, i a la 121 amb relació al tempsde mitjana per començar-lo. Aquests indicadors tambéens diuen que alguns dels factors que realment tenenimpacte són les estructures de força de treball que noestan suficientment formades (inadequately educatedworkforce) i les dificultats quant a tramitació per podercrear noves empreses.En aquests moments, els debats que sorgeixen decara a les eleccions generals, es pregunten quinsmarcs regulatoris, de condicions tributàries i d’agilitats’oferiran per facilitar aquesta creació de noves empreses.Aquests són els factors clau, sobretot en elnostre sector, ja que es tracta d’un segment molt dinàmicque pateix transformacions constants, ja sigui enel món dels dispositius mòbils, de les videoconsoles,en l’evolució dels ordinadors cap a dispositius de baixcost portàtils, etc. Hi ha una transformació de la indústriaque va acompanyada de continguts i serveisque normalment es desenvolupen a partir de novescompanyies de base tecnològica. El fet de no facilitaraixò és un impediment important per al creixementglobal del sector.De la mateixa manera, la desconfiança externa és unpunt molt important i, alhora, preocupant. La mancad’un codi ètic al país ens passa factura. Espanya ésuna de les grans potències de la pirateria, en concretla sisena potència mundial. Segons el Fòrum EconòmicMundial, estem a la posició 43 quant a la proteccióde la propietat intel·lectual, entre Portugal i Sri Lanka.Si mirem la posició que ocupen envers la confiançaamb els polítics, ens trobem a la número 73; i ambtransparència, a la número 74. Segons la qualitat del’educació primària, Espanya se situa a la posició 93.Aquests són alguns dels paràmetres que ens perjudiquen,malgrat situar-nos en la posició número 12 endimensions de mercat i economia, i en la sisena enqualitat de vida o en escoles de negocis. Tots aquestsfactors fan que el nostre país no sigui suficientmentatractiu per atraure les inversions cap a noves empreses,i això determina la nostra competitivitat en unsector com el del món del software.L’ús intensiu de les tecnologies de la informació és undels factors de competitivitat més importants al nostresector i que ens afecten positivament. Des de Microsoftestem impulsant molts entorns de teletreball, entornsde reunions virtuals, de multiconferència, de maneraEn el moment de transformacióen què es troba la indústriai el mercat, la creació denoves empreses de base tecnològicaés fonamentalque les persones puguin treballar, col·laborar i reunir-sesense necessitat de desplaçar-se. Molt relacionat ambla capacitat d’innovació i amb la inversió intensiva enrecerca i desenvolupament, està la capacitat per impulsarnous productes i la flexibilitat i capacitat d’adaptacióal canvi de les organitzacions. Ara mateix, el sectors’està transformant, està canviant la seva manera decomercialitzar, i cada vegada més els clients no voleninvertir en actius, siguin equips o gent que els gestioni,sinó que s’encaminen cap a un model de pagament deserveis o pagament per ús basat en el cloud computing(informàtica en núvol). La capacitat d’adaptació al canviés important, ja que les reduccions de costos associadessón molt notables.Quan es tracta de discernir els punts forts que ens fanser competitius, cal prestar atenció a una bona políticade recursos humans, perquè amb una bona gestió esgenera confiança. Cal marcar uns objectius, donar flexibilitata l’empleat per treballar quan i on vulgui sensela necessitat d’una presència física al lloc de treball iinvertir en formació, entre d’altres. A més, el fet que lacompanyia es preocupi per la conciliació familiar i lesnecessitats personals i que doni oportunitats professionalsenriqueix els treballadors. Microsoft ha estat quatreanys consecutius la millor empresa entre 500 i 1.000treballadors en el sector tecnològic, segons l’estudi queelabora el Best Place to Work Institute sobre el climalaboral de les empreses a Espanya. Si mirem xifres,veurem que a Microsoft hem aconseguit, mitjançant unbon clima laboral, un nivell d’absentisme per sota del3%, una rotació de personal per sota de l’1% i un nivellde retenció del talent molt notable. Es tracta d’un granelement de competitivitat.Qüestió de confiança i predictibilitatA part d’estar patint una crisi financera i que en elnostre país hi ha una transformació motivada per lesdificultats per les quals estan passant sectors com elde la construcció i la indústria, que han estat tractors i_190

ARTICLES D’OPINIÓmotors de l’economia, la manca de confiança i la gairebéinexistent predictibilitat actual estan dificultant lareactivació de l’economia. No hi ha prou confiança enels mercats. Qualsevol notícia, encara que no estiguibasada en fets de l’economia real, té un impacte negatiuque no és raonable, quan la realitat és que tenim unaeconomia real bastant sòlida. No té sentit que l’Ibex 35hagi caigut aquest estiu com ho ha fet quan, en el mateixperíode, el turisme a Espanya ha crescut un 8%respecte a l’any passat i les mesures que s’estan prenentper reduir el dèficit i l’endeutament estan essentefectives. Les grans empreses tractores de l’economia,on es troben les empreses de l’Ibex 35, moltes d’ellesamb una part de mercat internacional i internacionalitzades,han tingut uns resultats molt bons els darrersmesos. Llavors, què està passant? La petita i mitjanaempresa i els autònoms estan patint molt la situació decontext general de reducció del consum i les dificultatsd’accés al finançament, i aquest és un dels factors clauque està estrangulant l’economia.En aquest context, és molt important definir una fullade ruta sobre què es farà els propers anys i, sobretot, amitjà termini. Per reactivar l’economia caldria alleugerirels processos per a la creació de noves empreses pertal de seguir construint el teixit industrial. Calen més facilitatsi un marc en què la creació de noves empresescomporti unes condicions tributàries favorables. Calcontinuar invertint en educació i procurar que tant laformació com les necessitats de la indústria estiguinmés properes.El sector de les TIC s’estàtransformant: cada vegadamés els clients no voleninvertir en actius, sinó ques’encaminen cap a un modelde pagament de serveis opagament per ús basat en elcloud computing (informàticaen núvol)Si volem ser ambiciosos, cal apostar per sectors estratègicsen els quals puguem tenir un clar lideratge.Invertir en tots els mercats en aquest món tan competitiui tan global és impossible. Per això, com a país,cal definir quins sectors reuneixen unes condicions decontext més òptimes (universitats, empreses, coneixementi talent) per convertir-se en tractors de l’economia,com el sector de la salut o el sector de les TIC, quetenen molt de potencial.La pèrdua de competitivitat registrada a la indústria catalanaes deu a la manca de progrés respecte a altresgeografies, segons paràmetres del Fòrum EconòmicMundial. Hem perdut competitivitat perquè no s’hanfet els canvis de manera àgil, com la reforma del mercatlaboral o l’accés a la creació de noves empreses.En l’últim any s’han pres mesures en alguns àmbitscom ara l’ajust i la reducció del dèficit i deute del sectorpúblic, o el fet de potenciar la posició internacionaldel nostre país, però la velocitat de transformacióno ha estat suficientment ràpida. A banda, tenim unaalta dependència d’uns sectors que en aquests momentsde transformació global estan passant un momentd’altíssima competitivitat, com el tèxtil, el del’automoció o el de l’electrònica de consum, que tenenen el seu procés productiu una capa de valor de màd’obra important i una estructura de costos que fa queaquest país no sigui competitiu.Si mirem el panorama econòmic mundial, apreciaremun canvi. Europa i els Estats Units han deixat de ser elstractors de l’economia, i són ara les economies emergentsdel Brasil, la Xina, l’Índia i Mèxic, les que estandonant creixements econòmics significatius i les queestan generant oportunitats molt favorables. La pèrduade competitivitat al nostre país és deguda al fet que lavelocitat de l’economia en aquests països el darrer anyha estat molt més accelerada que la velocitat de transformacióaquí a Catalunya i Espanya.Segons la meva opinió, la percepció de l’economia realper sobre de l’Ibex 35 és que es tracta d’una economiasòlida. A Catalunya tenim uns pilars estables i una economiamolt diversificada. També gaudim de qualitatde vida i d’un entorn favorable per atraure talent deprimera línia i de caràcter mundial, i crec que podemser ambiciosos com a país per intentar convertir-nosen cinc o deu anys en una de les economies tractoresdel món._191

L’Observatori de la Competitivitat 2011ANNEXOS_192

RESUM EXECUTIU_193

L’Observatori de la Competitivitat 2011Annex I: Relacióde professionalsenquestatsLa relació d’enginyers industrials i altresprofessionals que han participat en el presenttreball responent l’enquesta referent ala competitivitat de la indústria catalana, és la quepresentem seguidament (en total són 197). En cadacas indiquem també el nom de l’organització a laqual pertanyen. A tots ells els agraïm molt sinceramentla seva col·laboració, sense la qual no hauriaestat possible la realització d’aquest informe.La selecció dels sectors als quals pertanyenaquests professionals s’ha fet d’acord ambl’estructura dels sectors productius més importantsper a l’economia de Catalunya. Tenint encompte aquest fet, considerem que els resultatsobtinguts en aquest treball són representatius dela visió del col·lectiu dels enginyers industrials pelque fa a la competitivitat dels sectors industrials ide serveis a Catalunya._194

ANNEXOSRelació de professionals enquestatsJosep Miquel Aced Villacampa (Grup Aced Enginyeria)Gabriel Alarcón Rovira (SENER)Pere Alavedra Ribot (Universitat Internacional de Catalunya)Carles Xavier Albà Cortijo (Istem - Grup Copcisa)Josep M. Albert Vila (Agefred)Joan Alonso Casellas (Mazel Ingenieros)David Álvarez Morales (W Aeronàutica)Francesc Amaro Martínez (Institut Químic de Sarrià, URL)Josep M. Aparicio Guirao (Aigües de Vic, SA)Jesús Arribas Martínez (Autoliv KLE)Albert Auguet Escatllar (SIMSA, Serveis, Instal·lacions i Muntatges, SA)Jaume Baldé Muxí (Terasaki España, SAU)Ricard Barba Martí (Alstom)Josep Barceló Ungé (Tecalex, SL)Ramon Bardolet Cardús (Peguform Ibérica, SA)Enric Batalla Farré (Tynax, Inc.)Joan Batlle Pou (FNG Plásticos)Dolors Beulas Pascual (Beulas, SAU)Enric Blasco Gómez (IDP)Pere Boada Aragonès (Germans Boada, SA)Guillem Boira Herreros (Bhefsan Enginyers, SL)Jordi Boix López (Doga, SA)Josep M. Boixareu Vilaplana (Marcombo, SA)Francesc Bonvehí Vila (Asolba, SL)Jordi Brufau Redondo (Applus)Salvador Brugarolas Costa (Allianz Seguros)Francesc Buyolo Freitas (Emovement Iberia, SL)Jaume Cabaní Massip (Fundació Eduard Soler)Joaquín Calsina Gomis (Espacio Solar, SL)Francisco Javier Callado Iglesias (EDV Packaging Solutions, SA)Pere Camprubí Baiges (SGS Inspecciones Reglamentarias)Joan Camps (Different Cars, SL)Jordi Cañas Guerra (ICA Grupo)M. Teresa Capdevila Navarro (ECA Grupo Bureau Veritas)Francesc Carrió Campañá (Reed Exhibitions Iberia, SA)Adriana Casademont Ruhí (Casademont, SA)Pere Casals Perramon (Tecnium - Casals Cardona Industrial, SA)Joan M. Cassany Riera (Icnita)Antonio Javier Castellón Campos (Ebotlution Systems, SL)Agustí Cerdà Baró (Purac Bioquímica, SA)Alfonso Collado Escolano (Circutor)Joan Company Arpa (Kemira Ibérica)Jorge Corral Castejón (Roca Innovation Lab.)Joan Cos Derouard (Torras Papel, SA)Francesc Coscollà Fernández (Colway Ferroviària, SL)Albert Cot Sanz (COMSA EMTE)Josep Cusido Codina (LAMP, SA)Francesc Cuxart Vaquer (IZASA)Eduardo Chicote Carrión (Lyondell Basell)_195

L’Observatori de la Competitivitat 2011Edwin Dalinger (Elecnor, SA)Enrique de Vicente Tutor (Indra)Gonzalo de Castro Alberó (TÜV Rheinland Group Spain)Gabriel de Sandoval Sarrias (Marina Port Vell, SA)Agustín del Castillo Jiménez (a títol personal)Javier Dies Llovera (UPC)Jordi Dolader Clara (AF Mercados EMI)Miguel Domingo Calvo (Ingeniería y Asistencia Europea, SL)Sergi Escorihuela Ribas (Telstar, SA)Sebastià Espinet Fernández (Sorigué, SA)M. Dolors Esqué Palau (AMES)Maria Roser Esquius Ausió (Valeri Consultors Associats, SRL)Joan Felip Fernández Soler (INDCAR)Alberto Ferrari Capdevila (Sedal, SL)Joan Carles Fontanals Òdena (Integral CAD CAM)Joan Forcada Arregui (ALSTOM Transporte)Agustí Forés Valls (Novatec Enginyers)Josep Fort Prades (Aptar Torelló)Neus Fradera Tejedor (a títol personal)Antoni Freixa Blanxart (SEAT)Carles Gaia Montcada (TATAY)Esteve Galindo Galí (CimWorks)Juan Gallostra Pedemonte (JG Ingenieros, SA)Màrius Gamissans Bou (Soler & Palau Research)Francesc Garcia Guindulain (Solius)Gloria García Cuadrado (BAIE, Clúster Aeroespacial de Catalunya)Francesc García Mila (Sara Lee H&BC)Jordi Garrofé Alfonso (Sofos Energia, SL)Wifredo Gastó Rodríguez (Ilnet UTE)Frederic Gil Banús (PGI Engineering)Joan Giralt Clausells (Teknorail Systems, SA)Jordi Giró Roca (Lear Corporation)Víctor Godes Díaz (SATI Grupo Textil, SA)José M. González Ametlla (Sol de Albesa, SLU)Josep M. González Bosch (Laboratorios Menarini, SA)Fernando González Cajigós (Pirelli Neumáticos, SA)Carles Grau Ferrer (Aero Link)Juan Guijarrubia González (Pinturas Hempel, SAU)Esteve Guiral Solsona (ICEC Control Qualitat d’Obres, SL)Jordi Guix Armengou (Asepeyo)Oriol Guixà Arderiu (La Farga Group)Avelino Hernández Gómez (Ollearis, SA)Jesús Herrera Suárez (Fontana Fasteners, SA)Jordi Hurtós Rovira (Plana Hurtos Enginyers, SLP)Carme Iturbide Escudero (2PIR Ingenieros, SLP)Salvador Juncà Piera (Juncà Gelatines, SL)Xavier Lacroizette Mañas (Vircop Building Systems)Sergi Lafita Montells (Iteral Estudios y Servicios, SL)Jesús Loma Ossorio (Bayer)Francisco López Duran (Nylstar, SA)Adrián Luna Fernández (Denso Barcelona, SA)Oriol Lloret Albert (Telefónica I+D)_196

ANNEXOSPere Maneja Martínez (FMC Foret)Joan Marcè Rived (Proteïn, SA)Héctor Maristany Jackson (Aldovier, SL)Jaume Martí Sala (Posimat, SA)Mateu Martín Batlle (CM4 Enginyeria, SA)Xavier Martínez Tomeo (AIA Instal·lacions Arquitectòniques)Jaume Martínez Aguiló (COMEXI Group Industries, SAU)Óscar Martínez Hernández (Integra Ingenieros Consultores, SL)Oriol Martínez Huguet (Teknokroma)Joan Martorell Castillo (Gutmar, SA)Òscar Mas Suñer (Ingenieros Emetres, SLP)Alfredo Mas Torres (Ingenieros Emetres, SLP)Eva Mases Sánchez (TBK)Vincent Masia (Biotrit, SA)Enric Massaneda Drets (Elèctrica Pintó, SL)Antoni Medianero Pizarro (Fujitsu)Anabel Mengual González (Meteosim)Manel Molina Masó (Noge, SL)Cèsar Molins Bartra (AMES)Enric Monraba Codina (Novoprint, SA)Carles Moreno Escofet (Acieroid)Joan Moretó Reventós (Fills de Moretó, SA)Javier Pablo Nadal Farré (TMB)Rosa Nomen Ribé (IQS - ETS de la URL)Pedro Nueno Iniesta (IESE)Eladi Oliva Aldeguer (Gecsa Ingeniería y Obras, SA)Joan Palà Jorba (Albareda Enginyeria Projectes, SLP)Carles Palomo Reixach (Roberlo, SA)Francesc Pardos Muniosguren (Biosca Riera, SAU)Pedro Paredes Navarro (Roca Sanitario, SA)Joaquim Pastor Gras (Metalbages, SA - Grup Gestamp)José Luis Peralta Elbaile (Teknorail Systems, SA)Enric Pérez Díaz (Abertis Infraestructuras, SA)Perfecte Pi Roca (SGS)Josep M. Piguillem Delgado (Efiener Enginyeria, SL)Antonio Pirretas Borrás (Notson Acústica, SL)Margarida Plana Turró (Eoenergia)Daniel Puente Quer (DSLPRO, SLP)Juan Puertas Agudo (Gas Natural SDG, SA)Andreu Puig Trepat (Corporació Alimentària Guissona)Jaime Puig Sans (SEAT Sport)Andreu Pujadas Niño (Stenco Industrial, SL)Jordi Rabassó Campi (Mútua Universal)Lluís Raurich Molinas (Mira Tecnología, SL)Joaquim Reda Llambrich (Reda Brussosa Enginyers, SLP)Valentí Reguant Agut (Remosa)Francisco Reig Juan (Cobega, SA)Xavier Ribas Juanola (E.Ribas)Jordi Riera Piella (Bopla, SA)Jordi Riu Minguet (Tecnospiro)Josep Rivera Hernández (IDOM, Ingeniería y Sistemas, SA)Pere Roca Carles (Infoterra SG, SA)_197

L’Observatori de la Competitivitat 2011Lluís Romans Vilaubí (Dow Chemical Ibérica, SL)Xavier Roselló Molinari (ATM - Autoritat del Transport Metropolità)Magda Rossich Verdés (Ros Roca Indox Cryo Energy, SL)Jaume Roure Pagès (Roure Tectosa, SL)Josep M. Rovira Ragué (a títol personal)Josep Ruiz Gràcia (Eurogeotécnica, SA)Jordi Sahun Peres (Comexi Industries)Carles Sala Gómez (Depurindus, SA)Miguel Sallés Costa (Fundería Condals, SA)Josep Sans Olcos (Ilemo-Hardi SAU.)Marc Sansalvadó Alsina (TECALUM)Antoni Sanz Rodón (T-Systems Iberia ITC)Santiago Sardá Argilagós (Safer Europa, SL)Joan Sellés Mestres (Freudenberg Ibérica, SA)Adrià Serra Tella (Pinter, SA)Giuseppe Sesia (Nestlé España)Jesús Sitjà Prats (EMMSA - Española de Montajes Metálicos, SA)José Miguel Solans Nerín (Schneider Electric)Rafael Soler Duffour (Textil Olius, SA)Ferran Soriano Compte (Spanair)Manuel Soriano Marín (Carburos Metálicos, SA)Marcel·lí Sugrañes Arimany (Rosa Gres)Josep M. Tarragó Pujol (Ficosa)Ramon Termens Navarro (Electrodomèstics Taurus, SL)Josep M. Umbert Rexach (Ferrer Internacional, SA)Anton Valero Solanelles (Dow Chemical Ibérica, SL)Josep Valldeperas Morell (UPC-Intexter)Joan Josep Vallvé Baldrich (Logistalfa, SL)Isidre Vaqué Vila (Productos Alimenticios Gallo, SA)Francisco Vera Sáez (TANDEM Joint Innovation)Xavier Vera Marcuello (Paver, SL)Jordi Vericat Vidal (Sisteplant)José Antonio Via Fernandes (TÜV SÜD Iberia, SLU)Josep Vidal Ramoneda (Vidal Enginyeria Integral, SL)Miguel Vidal Prieto (APLING Acústica)Gaietà Vidal Tribó (Coperfil Group, SA)Emili Vidal Puig (GPO Ingeniería, SA)Juan Vila Torras (Stora Enso Barcelona, SA)Josep Vila Núñez (Pometon España, SAU)Joaquim Vilargonter Espadaler (SOME, SA)Antoni Viver Soler (Harting Iberia, SA)Vicenç Voltes Trullols (Voltes, SLU)Àlex Zaragoza Montpel (AZM Enginyers, SL)Representant d’AV Enginyers_198

L’Observatori de la Competitivitat 2011Annex II: Resultatsquantitatius obtingutsa L’enquestaAquest annex mostra, amb un major nivell de detall, els valors numèrics d’alguns dels resultatsmés rellevants obtinguts a l’enquesta realitzada al grup de professionals esmentats abans.Hem ressaltat amb traç de color les caselles corresponents als nivells que han assolit un majornivell d’importància relativa.Resultats del grau d’importància per a la competitivitat dels factors consideratsImportància dels següents factorsper a la competitivitatMoltbaixGrau d’importànciaBaix Mitjà AltMoltaltFactors d’entornInfraestructures de transport 4% 10% 13% 52% 21%Infraestructures energètiques 5% 15% 23% 40% 17%Infraestructures de telecomunicacions 1% 7% 21% 41% 30%Infraestructures científico-tecnològiques 2% 14% 21% 43% 21%Legislació laboral 1% 7% 28% 38% 27%Legislació mediambiental 3% 10% 28% 39% 20%Règim fiscal 2% 6% 36% 40% 16%Sistema financer 2% 4% 18% 46% 30%Sistema educatiu 2% 4% 18% 50% 27%Mercal laboral 2% 4% 22% 53% 20%Factors internsFormació i qualificació de la mà d’obra 1% 2% 9% 45% 43%Cost de la mà d’obra 1% 3% 29% 45% 23%Cost de les primeres matèries 9% 12% 26% 32% 21%Productivitat 0% 2% 8% 43% 47%Tecnologia i béns d’equipament 1% 4% 26% 53% 16%Recerca, Desenvolup. i Innovació (R+D+I) 3% 5% 18% 40% 34%Capacitat exportadora 6% 8% 17% 30% 39%Capacitat emprenedora (lideratge) 0% 2% 9% 47% 42%Organització interna (processos) 0% 1% 15% 58% 26%Cultura organitzativa (valors) 1% 1% 10% 52% 36%Quadre 24. Valoracióde la importància pera la competitivitatdels diferents factorsanalitzats (en % sobreel total de respostesdels enquestats)._200

ANNEXOSResultats DE LA PERCEPCIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL dels factors consideratspercepció de la situació actualdels següents factors decompetitivitatPercepció de la situació actualMoltdesfavorableDesfavorableRegularFavorableMoltfavorableFactors d’entornInfraestructures de transport 6% 26% 45% 21% 2%Infraestructures energètiques 3% 28% 43% 25% 1%Infraestructures de telecomunicacions 2% 12% 53% 31% 2%Infraestructures científico-tecnològiques 3% 17% 51% 28% 2%Legislació laboral 18% 38% 38% 5% 1%Legislació mediambiental 7% 26% 47% 20% 1%Règim fiscal 8% 40% 49% 3% 0%Sistema financer 31% 39% 27% 3% 1%Sistema educatiu 7% 33% 45% 14% 1%Mercal laboral 9% 41% 46% 4% 0%Factors internsFormació i qualificació de la mà d’obra 3% 21% 51% 25% 1%Cost de la mà d’obra 8% 36% 47% 8% 0%Cost de les primeres matèries 9% 37% 49% 5% 0%Productivitat 10% 37% 38% 14% 1%Tecnologia i béns d’equipament 1% 12% 53% 34% 0%Recerca, Desenvolup. i Innovació (R+D+I) 8% 21% 48% 22% 1%Capacitat exportadora 2% 17% 36% 42% 3%Capacitat emprenedora (lideratge) 3% 15% 31% 48% 4%Organització interna (processos) 1% 13% 55% 31% 1%Cultura organitzativa (valors) 3% 21% 46% 28% 2%Quadre 25.Percepció de lasituació actual delsdiferents factors decompetitivitat analitzats(en % sobre eltotal de respostes delsenquestats)._201

L’Observatori de la Competitivitat 2011Annex III: BibliografiaACC1Ó: El sector industrial del futur en els païsosavançats. Papers Digitals OME, núm. 6. Barcelona:Observatori de Prospectiva de MercatsExteriors, 2010.AJUNTAMENT DE BARCELONA: Barcelona, ciutat delconeixement: Economia del coneixement, tecnologiesde la informació i la comunicació i noves estratègiesurbanes. Barcelona: Gabinet Tècnic de Programacióde l’Ajuntament de Barcelona i la UAB, 2006.AJUNTAMENT DE BARCELONA i GENERALITAT DECATALUNYA: La inversió estrangera a l’àrea de Barcelonai Catalunya. Barcelona: Promoció Econòmicade l’Ajuntament de Barcelona i Agència Catalanad’Inversions de la Generalitat de Catalunya, 2009.BARCELÓ, M.: Catalunya, un país industrial. Barcelona:Editorial Pòrtic, 2003.BARÓ, E. i VILLAFAÑA, C.: La nova indústria: elsector central de l’economia catalana. Papersd’Economia Industrial, núm. 26. Barcelona: Departamentd’Innovació, Universitats i Empresa. Observatoride Prospectiva Industrial, 2009.BUSOM, I. (coord.): La situació de la innovació a Catalunya.Col·lecció d’Estudis del CIDEM. Barcelona:Departament de Treball i Indústria, 2006.CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA: “El sistemacatalà d’innovació. Reptes i orientació de les polítiquespúbliques”. Memòria econòmica de Catalunya 2009.Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona, 2010.CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA: “Factors decompetitivitat” i “La internacionalització de l’empresacatalana”. Memòria econòmica de Catalunya 2008.Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona, 2009.CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA: “El sistemapúblic de formació professional a Catalunya: avaluacióde les polítiques recents i propostes de millora” i “Elsdesajustos entre l’oferta formativa de formació professionali la demanda de qualificacions de les empreses”.Memòria econòmica de Catalunya 2008. Barcelona:Cambra de Comerç de Barcelona, 2009.CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA: “El transportde mercaderies per ferrocarril a Catalunya”. EstudiLlotja: Infraestructures i territori. Barcelona: Cambrade Comerç de Barcelona, 2006.CENTRE D’ESTUDIS I RECERCA SINDICALS. CCOO(CERES): Situació i estadístiques de l’economia catalana2010. Barcelona: Centre d’Estudis i RecercaSindicals. CCOO, 2011.CENTRO PARA EL DESARROLLO TECNOLÓGICO_202

ANNEXOSINDUSTRIAL (CDTI): El impacto de la I+D+i en el sectorproductivo español. Madrid: Centro para el DesarrolloTecnológico Industrial. Departamento de Estudios,2009.COMISSIÓ EUROPEA: European Competitiveness Report2010. Luxemburg, 2011.CONSORCI DE PROMOCIÓ COMERCIAL DE CATA-LUNYA (COPCA): Pla d’internacionalització de l’empresacatalana 2005-2008. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Departament de Comerç, Turisme i Consum, 2005.CONSELL GENERAL DE CAMBRES DE CATALUN-YA: Memòria econòmica de Catalunya 2010. Barcelona:Consell General de Cambres de Catalunya,2011.CONSELL GENERAL DE CAMBRES DE CATALUN-YA: Les infraestructures bàsiques a Catalunya. Barcelona:Consell General de Cambres de Catalunya,2007.COTEC: Tecnología e Innovación en España. InformeCOTEC 2011. Madrid: COTEC, 2011.CONSELL DE TREBALL ECONÒMIC I SOCIAL DECATALUNYA (CTESC): Memòria Socioeconòmicai Laboral de Catalunya – Any 2010. Barcelona:Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya,2011.CONSELL DE TREBALL ECONÒMIC I SOCIAL DECATALUNYA (CTESC): Informe sobre el risc defracàs escolar a Catalunya. Barcelona: Consell deTreball, Econòmic i Social de Catalunya, 2010.CONSELL DE TREBALL ECONÒMIC I SOCIALDE CATALUNYA (CTESC): Gestió i impuls de lesinfraestructures. Àmbit del transport. Col·lecciód’Estudis i Informes, núm. 22. Barcelona: Consellde Treball Econòmic i Social de Catalunya, 2009.CONSELL DE TREBALL ECONÒMIC I SOCIAL DECATALUNYA (CTESC): Estudi sobre l’oferta formativade la Formació Professional a Catalunyai les qualificacions requerides per les empreses.Barcelona: Consell de Treball Econòmic i Socialde Catalunya, 2008.ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA: Seguretaten espais i edificis públics. Sèrie MonogràficsEIC. Barcelona: Enginyers Industrials deCatalunya, 2011.ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA: LesTIC: competitivitat, supervivència i oportunitat.Sèrie Monogràfics EIC. Barcelona: Enginyers Industrialsde Catalunya, 2010.ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA: Catalunyaaeronàutica: indústria d’oportunitats i reptes.Sèrie Monogràfics EIC. Barcelona: EnginyersIndustrials de Catalunya, 2009.ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA: Laincineració i el futur de les polítiques de gestió deresidus. Sèrie Monogràfics EIC. Barcelona: EnginyersIndustrials de Catalunya, 2009.ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA:L’aigua: un fre al desenvolupament? Sèrie MonogràficsEIC. Barcelona: Enginyers Industrials deCatalunya, 2008.ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA: Laconstrucció: un producte poc eficient. Sèrie MonogràficsEIC. Barcelona: Enginyers Industrials deCatalunya, 2007.ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA:S’acosta el crac energètic? Diagnosi i monogràficdel sector energètic a Catalunya: situació actual iperspectives. Sèrie Monogràfics EIC. Barcelona:Enginyers Industrials de Catalunya, 2006.ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA: Seguretatlaboral. Sèrie Monogràfics EIC. Barcelona:Enginyers Industrials de Catalunya, 2005.ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA: Elsector de l’automoció a Catalunya. Situació actuali perspectives. Sèrie Monogràfics EIC. Barcelona:Enginyers Industrials de Catalunya, 2004.ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA: Recerca,desenvolupament i innovació. Estat i perspectives.L’estat del sistema d’R+D+i a Catalunyai a Espanya. Sèrie Monogràfics EIC. Barcelona:Enginyers Industrials de Catalunya, 2003.ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA: Tecnologiai desenvolupament. La frontera ètica. Sèrie_203

L’Observatori de la Competitivitat 2011Monogràfics EIC. Barcelona: Enginyers Industrialsde Catalunya, 2002.ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA: Infraestructuresdel transport. Els modes de transporta Catalunya. Sèrie Monogràfics EIC. Barcelona:Enginyers Industrials de Catalunya, 2001.ESADE: “Convocatòria social per l’educació aCatalunya”. Manifest signat per una seixantenad’organitzacions i entitats catalanes, 2008.http://www.esade.edu/sites/cat/educacioEUROSTAT: Government finance statistics.Luxemburg: Comissió Europea, 2011.EUROSTAT: Europe in Figures. Eurostat Yearbook2010. Luxemburg: Comissió Europea, 2011.FERNÁNDEZ, T. i MONTOLIO, D.: R+D+i, creixementi productivitat de Catalunya en el contexteuropeu. Sèrie Creixement i Factors de Creixement.Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departamentd’Economia i Finances, 2006.FONTRODONA, J. i HERNÁNDEZ, J.M.: Les multinacionalsindustrials catalanes. Papers d’EconomiaIndustrial, núm. 8. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Departament d’Indústria, Comerç i Turisme,1998.Fòrum Carlemany i Diputació de Girona (2010): FocusGiper a la competitivitat empresarial gironina. Informeanual 2010. Girona.FÒRUM ECONÒMIC MUNDIAL (WEF): The GlobalCompetitiveness Report 2011-2012. Sèries anys2001-2011. Ginebra (Suïssa): Fòrum EconòmicMundial, 2011.FUNDACIÓ JAUME BOFILL: L’estat de l’educació aCatalunya. Anuari 2006-2007. Barcelona: FundacióJaume Bofill, 2007.GARCÍA, R.: La terciarització de la indústria a Catalunya.Cap a una nova definició del sector industrial.Barcelona: ACCIÓ (CIDEM/COPCA), 2009.GARCÍA, G.A.; GÓMEZ, L.; RAYMOND, J.L. i ROIG,J.L.: La competitividad de las empresas industrialescatalanas y españolas y factores condicionantes.Document d’Economia Industrial, núm. 37. Bellaterra(Barcelona): Centre d’Economia Industrial (UAB),2010.Galindo, M. (2011): Informe anual de l’R+D i la innovacióa Catalunya 2011. Generalitat de Catalunya.Departament d’Empresa i Ocupació. Agència de Suporta l’Empresa Catalana, ACC1Ó. Barcelona.GHEMAWAT, P. i VIVES, X.: Competitivitat a Catalunya(Resum executiu). Barcelona: IESE i Foment delTreball, 2009.GENERALITAT DE CATALUNYA: Informe anual sobrela indústria a Catalunya 2010. Barcelona: Generalitatde Catalunya. Departament d’Empresa i Ocupació,2011.GENERALITAT DE CATALUNYA: Pacte nacional pera les infraestructures. Acord de Govern. Barcelona:Generalitat de Catalunya, 2009.GENERALITAT DE CATALUNYA: Acord estratègicper a la internacionalització, la qualitat de l’ocupaciói la competitivitat de l’economia catalana. Revisió inou impuls. Acord estratègic 2008-2011. Barcelona:Generalitat de Catalunya, 2008.GENERALITAT DE CATALUNYA: Pla d’infraestructuresdel transport de Catalunya. Infraestructures terrestres:xarxa viària, ferroviària i logística. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, 2006.GENERALITAT DE CATALUNYA: Acord estratègic per ala internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitatde l’economia catalana. Barcelona: Generalitatde Catalunya, 2005.GLOBAL ENTREPRENEURSHIP MONITOR (GEM): InformeGEM España 2010. Madrid: IE Business School,2010.GTI4: Seguiment dels compromisos de les administracionsen matèria d’inversió en infraestructures a Catalunya.Barcelona: Grup de Treball d’Infraestructures. Cambrade Comerç de Barcelona, Cercle d’Economia,Foment del Treball i RACC, 2010.HERNÁNDEZ, J.M.; AMAT, O.; FONTRODONA, J.i FONTANTA, I.: Les empreses gasela a Catalunya._204

ANNEXOSPapers d’Economia Industrial, núm. 12. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament d’Indústria,Comerç i Turisme, 1999.INSTITUTE FOR MANAGEMENT DEVELOPMENT(IMD): World Competitiveness Yearbook 2011.Sèries anys 2003-2011. Lausana (Suïssa): Institutefor Management Development, 2011.INDÚSTRIA XXI: La indústria és futur. Tria futur. Barcelona:Foment del Treball, Cambra de Comerç deBarcelona, Associació i Col·legi d’Enginyers Industrialsde Catalunya, i Departament d’Innovació, Universitatsi Empresa, 2008. http://www.industriaxxi.catINSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA:Anuari estadístic de Catalunya. Barcelona: Institutd’Estadística de Catalunya, 2011.INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA: Estadísticasobre las actividades en investigación científicay desarrollo tecnológico (I+D) – Indicadores básicos2010. Madrid: Instituto Nacional de Estadística,2011.INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA: Encuestasobre acceso a financiación de las empresas.Madrid: Instituto Nacional de Estadística, 2011.MINISTERIO DE FOMENTO: Plan estratégico deinfraestructuras y transporte 2005-2020. Madrid:Ministerio de Fomento, 2005.OCDE: Informe PISA – Programme for InternationalStudent Assessment. París (França): OCDE,2007.OLIVER, J.: Els factors de creixement de la indústriacatalana 1995-2005: canvi tècnic i productivitatdel capital i del treball. Papers d’EconomiaIndustrial, núm. 27. Barcelona: Observatori deProspectiva Industrial. Centre d’Economia Industrial(UAB), 2009.PÉREZ, F. (i altres): La competitividad de la economiaespañola: inflación, productividad y especialización.Col·lecció d’Estudis Econòmics de “laCaixa”, núm. 32. Barcelona, 2004.PIMEC: Anuari de la pime catalana 2011. Barcelona:Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya,2011.PIMEC: Productivitat i competitivitat del factortreball a Espanya. Barcelona: Micro, Petita i MitjanaEmpresa de Catalunya, 2011.SOLÀ, J. i MIRAVITLLES, P.: Està perdent pesindustrial Catalunya? Una anàlisi des de la perspectivade la implantació empresarial. Documentd’Economia Industrial, núm. 28. Bellaterra (Barcelona):Centre d’Economia Industrial (UAB), 2007.SOLÀ, J.; SÁEZ, X. i TERMES, M.: La innovació il’R+D industrial a Catalunya. Papers d’EconomiaIndustrial, núm. 23. Barcelona: Generalitat deCatalunya. Departament de Treball i Indústria,2006.TRIGO, J.; TREMOSA, R. i GUILLERMO, S.:L’empresa catalana en l’economia global. Papersd’Economia Industrial, núm. 19. Barcelona: Generalitatde Catalunya. Departament de Treball,Indústria, Comerç i Turisme, 2003.UGT: Anuari sociolaboral de la UGT de Catalunya– Any 2010. Barcelona: UGT, 2011.UGT: La Formació Professional que necessitema Catalunya i Ara, en defensa d’una formació dequalitat i a l’abast de tothom, al llarg de la vida.Debats del Congrés de la UGT de Catalunya. Barcelona:UGT, 2009.URBANO, D.: La creació d’empreses a Catalunya:organismes de suport i actituds cap a l’activitatemprenedora. Col·lecció d’Estudis del CIDEM.Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departamentde Treball i Indústria, 2005.Urbanos, R.; Stoyanova, A. (2011): Tecnologia, talenti tolerància en el desenvolupament econòmicde Catalunya. Papers d’Economia Industrial nº 33.Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa iOcupació. Barcelona.VILASECA, J. i TORRENT, J.: Cap a l’empresaxarxa. Les TIC i les transformacions de l’empresacatalana. Barcelona: Edicions de la UniversitatOberta de Catalunya (UOC), 2005._205

L’Observatori de la Competitivitat 2011

L’Observatori de la Competitivitat 2011