Juny 2008 - Arxiu Municipal de Llagostera

-----FordiKuga_ www.robertçorominas.com972 •. 83,0.,578

INDEXEditorial .................... ........................................ sActualitat .. ......... .... ........................................... 7Notícies ........... ............. ........ ... ... .. ....... 7Entitats .......... ................................... 17Centres educatius .................. ......... .... 27Cultura ...................................................... ... .. 31Esports ... .... .......................... .... ........... ..... ...... 38Societat ........................... ......................... ...... 42Reportatge ...................... ................................ 48Medi ambient ... ............................................... 56La veu del poble ....................................... ..... .. 58Entreteniments ... .................................. ........ ... 63Registre civil ................................... ... ... .. ... .. ... 68~. -----3

ALUMINISCOLLELL, S.L.Serralleria Metàl.lica d'AluminiOficines i taller: CI Migjorn, 21- 17240 LLAGOSTERA (Girona)Tel. 972 80 56 22- Fax 972 80 56 444

Col·lectiu de redacció: Alegria! Que ha estat Festa Major!Eduard Carreras, MitaCasanovas, Mireia Collell,Fa quatre dies el poble s'engalanava per celebrar, un any més,Sergi Miquel, Cristina Mir,Jordi Mir, Robert Montiel,la Festa Major. La festivitat del nostre municipi s'està consolidantany rere any, i és que al no hi ha cap Festa Major comGuillem Nadal, Ferran Pérez,Anna Ramírez, Olga Sanchez i la nostra.Júlia Turon.Hi haurà qui pensarà que no som objectius, però només ésCol·laboradors:Jordi Pià, Enric Ramionet, JoanVentura, Josep MiquelPalaudàrias, Engràcia Lera, PolBordàs, El senyor del pis de dalt,Carles Soler i Marc Sureda.qüestió de pensar-ho fredament. Aquest any, tot i la benedicciódel Papa Benet XVI, la pluja va tornar a ser la principalprotagonista, però això no va impedir que tant lagent del poble com la que venir de fora gaudís de les activitatsque s'havien programat. I és que malgrat el maltemps, els habitants de les poblacions veïnes no vanAgraïments:renunciar a venir-nos a fer una visita per passar-s'hoPepa, Encarnita, Biel Guinó, CarmeCamprubí, Enric Plantés, Mireia Vert, d'allò més bé. "Vosaltres sí que us ho munteu bé, souMontserrat Aubó, Nil Fürst, Ona pocs però la vostra festa és molt millor que la nostra".Fürst, Sandra Bagudanch, MusaDeclaracions com aquesta d'un jove figuerenc fan queSillah, Arxiu Municipal i Registre Civil.un s'ompli de patriotisme llagosterenc, un sentimentCorrecció:Ma.Àngels Rosselló, Mireia Malagón,Alba Cubarsí i Mita Casanovas.Impressió: Gràfiques AnglèsPortada: Judith Muntadas, guanyadoradel concurs de fotografiaDisseny i maquetació: El col·lectiu deredaccióContacta amb nosaltres:CI Sant Pere núm. 5Telèfon 972 83 23 00www.elbutlleti.cominfo@elbutlleti .comAmb la col·laboració de:Ajuntament de LlagosteraPunts de venda: Llibreria Sureda, llibreriaMallorquí, llibreria Frígola i Gràfic LlagosteraEl col·lectiu de redacció vol respectar la llibertatd'expressió i la diversitat d'opinions, però no es faresponsable de les opinions dels seus col·laboradors.Totes les entitats del poble que ho desitgin tenen unapàgina de "el Butlletí" a la seva disposició.que creiem que s'ha de promulgar entre tots elsvilatans. Aprofitant l'avinentesa volem fer una cridaa tots els nostres lectors perquè no deixin d'invo-lucrar-se en les activitats del poble, això és el queens fa grans; i també pretenem fer reflexionar atots aquells que no són constructius i que aprofitenqualsevol ocasió per destruir o criticar lesiniciatives que s'emprenen -com per exemplel'edició d'aquesta revista- per mantenir unit unpoble com el nostre.En definitiva, com deureu suposar, el centred'interès d'aquesta tercera publicació és laFesta Major. En aquest número us oferimun reportatge que recull els esdevenimentsmés destacats de les Festes Majors de fauns quants anys, a més a més de lesnotícies locals i els textos dels nostrescol·laboradors i entitats. Un cop més,esperem que gaudiu de la lectura. Irecordeu que tant si plou com si neva,Festa Major a Llagostera!El col·lectiu de redacció5

-Concurs de fotografia de la portadaJudith MuntadasEnguany el col ·lectiu de " el Butlletí" ha tornat aorganitzar el concurs de fotografia, el qual jas'havia fet anteriorment.Aprofitant que aquesta tercera publicació coincidiaamb la celebració de la Festa Major, hem volgutdonar la oportunitat als llagosterencs demostrar-nos la seva visió sobre la festa a travésde les seves pròpies fotos.El premi a la millor fotografia consistia en ser laportada d'aquest nou número, i la guanyadora haestat la instantània que ens va enviar la JudithMuntadas.Tot i això, també volem fer un reconeixement ales fotografies de la Sandra Bagudanch i d'enJordi Juanola, per ai xò els hem adjudicat unmerescut 2n i 3r lloc respectivament.Moltes gràcies per la vostra participació!Sandra BagudanchELPDLL. CDmmagazin~ independent d'actualitatJordi Juanola6

-La Unió de Botiguers i l'Ajuntament de llagostera reparteixen bosses de robareutilitzablesAquesta iniciativa se suma a les diferents comprar. A més a més, des de l'Ajuntament decampanyes de prevenció de residus que es Llagostera i la Unió de Botiguers s'ha dissenyportena terme des de l'àrea de medi ambient at una bossa de roba reuti litzable per produrantaquest any 2008.moure la reducció de l'ús de les bosses deplàstic i, alhora, fomentar la compra alsL'Ajuntament ha iniciat una nova campanyacomerços locals.per reduir el volum de residus generats almunicipi i millorar, així, l'entorn natural i Cal dir que aquesta campanya forma part desocial.la campanya " Menys és més" que s'impulsades de la Generalitat de Catal unya en formaLa iniciativa es tracta a diferents àmbits: al'escola, a les dependències municipals i,d'incentius a través de l'Agència de Residus dela Generalitat de Catalunya.especialment, als comerços. L'objectiu éspotenciar un comerç local més sostenible, de Si per un dia, cada llagosterenc i llagosterenqualitati respectuós amb el medi ambient. ca estalviés només UNA bossa de plàstic, tindríeml'energia suficient per viatjar 1000kmAixí doncs, aquesta campanya consisteix en ladistribució de material informatiu amb propostesper generar menys residus i fomentaruns criteris ambientals a l'hora d'anar aen cotxe, per exemple, per anar a París o anar50 vegades a Girona; o l'energia necessàriaper tenir encesa la nevera 1 any o la televisió5 mesos.Cicle de Cinema SolidariLlagostera Solidària i el GRAMC, amb lacol ·laboració de Joves per la Terra, el CasinoLlagosterenc i l'Ajuntament van organitzar elIV cicle de Cinema Solidari. Els passats 28 demarç, 4 i 11 d'abril es van projectar al petitCasino una sèrie de pel·lícules: Cartas desdeIwo lima, Invisibles i Persépo/is.El motiu d'aquestes projeccions era el Cicle dePau '08, que pretenia impulsar la Pau a partirde sessions de cinema.cuina festa major!7

-Plantada d'arbresEl passat 28 de març, ·a l'lES Llagostera, uns alumnes de primària de 1r i 2n de secundària.800 alumnes procedents dels tres centres Després de la plantada es va repartir uneducatius de Llagostera (CEIP Lacustària, esmorzar col·lectiu per a tots els assistents i,Ntra. Sra. del Carme i !ES Llagostera) van per finalitzar la jornada, alumnes de l'lES departicipar en la plantada d'arbres al mateix Llagostera van portar a terme una mostra deinstitut.diferents espectacles esportius.La jornada va anar a càrrec de la regidora d'educacióMontse Vilà i va començar amb unparlament de benvinguda per a tots elsalumnes i professors.Tots els alumnes es van repartir al voltant delpati per enjardinar-lo amb un centenar d'arbres.La plantada va anar a càrrec de tots elsTeatre a LlagosteraEl passat 29 de març el cicle de teatre va dur Els passats dies S i 13 d'abril es va represenaLlagostera "Itinerari de paraules", una Iee- tar al teatre del Casal l'obra: "El sopar delstura dramatitzada de contes i poemes a càrrec idiotes", dirigida per Ma Àngels Rosselló.de Montserrat Carulla.L'obra va ser tot un èxit, el teatre es va omplirL'acte es va presentar al teatre del Casino de gom a gom els dos dies que es va celebrarllagosterenc.la funció. La comèdia triomfa a Llagostera!!CalamarsadaEl dilluns dia 14 d'abril, Llagostera va patir calamarsada, com per exemple els inforunacalamarsada que va emblanquinar carrers matius de TVC i d'a ltres televisions d'àmbiti teulades. Els gruixos més importants es van estatal.localitzar a la rotonda d'accés a la carretera C-65 (Can Navarro) on es van acumular fins alOcm de pedra . La importància d'aquest fet vafer tallar la carretera de Llagostera a Vidreres(C-65) durant 4 hores per evitar possiblesincidències.Diversos mitjans de comunicació van mostrarimatges de l'estat de Llagostera després de laUn exemple del tamany de la perda caiguda8

Taller de cuinaEl Pla educatiu de l'entorn de Llagostera d'en-pels propis cu iners de l'associació. Alguna sesguanyha realitzat una enriquidora actuació:un taller de cuina organitzat conjuntament per Baix Empordà.l'entitat del Casino Llagosterenc i l'associacióde Restaurants de Llagostera, amb el suportde l'Ajuntament i del Departament d'Educaciói amb la col·laboració de l'lES de Llagostera.Aquest taller de cuina té una durada de 2mesos, durant els quals 16 joves, nois i noiesde diferents edats i procedències, tenen l'oportunitatd'aprendre, d'experimentar i deposar en marxa als fogons les seves habilitatsculinàries, de la mà de bons experts cuinersllagosterencs.El taller es duu a terme a les cuines de diferentsrestaurants de Llagostera i està dirigitsió, però, es farà a l'Aula Gastronòmica delEl grupd'alumnes enplena acció iuna vegadaobtinguts elsresultats deltaller.Presentació del llibre "LA TORRE DELS MOROS"El passat divendres 18 d'abril, a la sala de actualment es pot oferir una interpretació delplens de l'ajuntament de Llagostera, va tenir que és aquest edifici. La Torre o Casa delslloc la presentació del llibre "La torre dels Moros, de tendència quadrada i d'uns 32 m2,moros". El veïnat de Panedes de Llagostera constitueix les restes d'un edifici termal rústic,entre els segles III i XIII, de Cristina Masvidal tardoromà, format per tres cambres i un forni Fernandez. La presentació va anar a càrrec exterior. Versemblantment, doncs, la Torre ésdel Dr. Josep Maria Molla, catedràtic d'arque- la part visible d'una vil·la romana a Panedes,ologia de la Universitat de Girona.la qual se situaria a tocar l'antic camí de lacosta a Girona, en un lloc idoni que fou f reqüentatfins ben entrada l'edat mitjana.Després d'una primera intervenció arqueològical'any 2003, el 2005 van començar les campanyesd'excavació a la Torre dels Moros, lesrestes d'un edifici conegut des de sempre peròdel què no se'n sabia pràcticament res.Gràcies a aquests treballs arqueològics i al'estudi global del jaciment i del veïnat dePanedes dut a terme en el marc de la becad'estudis històrics Esteve Fa Tolsanas (2006),9

-Dones D'arreu i CrònicaEl diumenge dia 30 de març va tenir lloc, a la Els assistents, que gairebé van omplir la salasala de plens de l'ajuntament, la presentació de plens de l'ajuntament, al final de l'actede l'edició número 32 del Crònica. Aquest van poder gaudir d'un tastet de plats típicsnúmero està dedicat a l'associació Dones de diferents països. Tots aquests plats elsD'arreu i porta per nom: Dones D'arreu, un van cuinar un grup d'immigrants membresprograma de ràdio amb veu de dona. La xer- de l'associació Dones D'arreu.rada, presidida per l'alcalde FermíSantamaria, va comptar amb la presentacióde la periodista Carme Vinyoles, i el posteriortestimoni de tres dones immigrants delpoble, les quals apareixen en aquest númerodel Crònica.Mercat RomàEl passat 15 de març es va celebrar per Algunes de les activitats de la diada que calprimer cop a Llagostera el Mercat Romà,organitzat per l'Ajuntament amb col·laboraciódels manaies de Llagostera.La diada va començar de bon matí amb ladesfilada dels manaies pel poble i va finalitzara mitja tarda degut al fort vent, que vaobligar a tancar les parades abans d'hora.Durant tot el dia es va coure una gran vedel-la a l'exterior del polivalent per desprésdestacar són: malabars de foc, espectaclesrelacionats amb el món romà, passejades acavall, tir amb arc, i un mercat tradicionalamb parades ambientades a l'època romana.Aquesta ha estat una gran iniciativa, quemalgrat l'èxit inicial cal millorar en petitsdetallsdecares a l'anyvinent. Estemservir-la com a plat estrella al gran sopar - segurs queespectacle. El sopar va ser tot un èxit, es vad 'a q u e s tacelebrar a la nit al polivalent i ja feia dies que manera els'havien esgotat totes les entrades.Mercat Romàes podrà consolidari convertír-seenun punt dereferència, talcom ja ho éslaFestaBolet.nostradelLa vedella a l'ast va ser un dels puntsforts del mercat.10

Sant Jordi a LlagosteraAquest any, la Diada de Sant Jordi es va cele- Seguidament es va realitzar el lliurament debrar a Llagostera de manera especial per part premis del XIII Concurs Literari de Sant Jordide "el Butlletí". El nostre col·lectiu va penjar de la categoria infantil, i el VII Concurs deper tot el poble i per la Plaça Catalunya, car- punts de llibre.tells amb diferents textos literaris, promovent A les 19.45h, al Petit Casino, es va celebrar ella literatura per tot el nostre poble.concert de Sant Jordi a càrrec de les corals del'Escola de Música de Llagostera.A les 21.30h, a la Bibl ioteca Julià Cutillé, es vafer el lliurament de premis de les categoriesjuvenils i adults del XIII Concurs Literari deSant Jordi, i també es va poder gaudir de l'actuacióde la pallassa Thangi amb l'espectacle:Tot esperant qui sap què.Les activitats que es van realitzar amb motiude Sant Jordi, van començar el divendres 18d'abril amb la presentació del llibre "La Torredels Moros", que es va complementar el diasegüent amb la visita guiada als jaciments.El dia de la Diada, el 23 d'abril, a la PlaçaCatalunya van haver-hi durant tot el dia paradesde llibres i roses promogudes pels centresescolars i algun partit polític.A les 18h, a la Plaça Catalunya, es va dur aterme l'animació infantil : " Nimuu!!" a càrrecdel grup: País de cotó.1 1

--Festa MajorLa Festa Major, encara que passada per aigua,va tenir un gran èxit, i va quedar demostratper la quantitat de gent que va haver-hi.El programa va començar el dijous 1 de maigamb la VI trobada d'intercanvi de plaques decava.La programació seguia el dissabte 3 de maigamb la representació de l'obra de teatreEl seu recorregut començava a la plaça del'església i acabava amb la baixada pel carrerJaume I. Entre les 12 i la 13.30 del migdia, esvan inaugurar diverses exposicions.La XII trobada de Gegants i la cercavila es vahaver de suspendre per la pluja, igual que elBall de Gegants i Capgrossos i el concert del'orquestra Cadaqués. Però a les 18h es va" L'última habitació" al Teatre Casino inaugurar l'exposició de flors i aparadors.Llagosterenc, seguida d'una nit de concerts al'edifici polivalent amb Gats Broots, Stickoversi Carrie White.La festa va continuar el dijous 8 de maig ambel Ball de la Gent Gran a càrrec del conjuntGerunda.El divendres 9 de maig ens va sorprendre lapluja i per això es va suspendre el repic decampanes, la cercavila i el correfoc. Però igualmentes va realitzar l'entrega de premis delconcurs de cartells de la Festa Major i del con-A la nit, la festa va seguir a les diverses carpesi a l'edifici polivalent amb la música deHotel Cochambre i Loca Histeria.El diumenge 11 de maig, la pluja va ser lagran protagonista i per això es van haver desuspendre moltes activitats. A les 22h de lanit, al Casino es va celebrar el concert d'enGerard Quintana, qui presentava el seu darrerdisc "Treu Banya", seguit del Ball amb l'orquestraNueva Etapa a l'edifici Polivalent.El dilluns 12 de maig va haver-hi l'audició decurs d'engalanament de carrers. El pregó es sardanes a la plaça Catalunya, seguida d'unva celebrar a les 12 de la nit a càrrec d'en Toni taller de globoflèxia al passeig Pompeu Fabra.Albà, fent el paper de Papa Benet XVI; segui- A la nit, a l'edifici polivalent, l'orquestradament, la festa va continuar a les quatre carpes: la carpa d'handbol, la carpa de patinatge,la carpa de la colla "el porró que no pari" i laMeravella va oferir un concert i va amenitzarel Ball de Gala que es va fer a continuació.El programa de la Festa Major va acabar elcarpa de l'associació Llum d'Àfrica, i també a dimarts 13 de maig amb la xocolatada al parcl'edifici polivalent amb l'actuació dels grups de la Torre i la representació de l'obra de tead'ObrintPas, Burman Flash i DJ Ruben. tre "Òscar, una maleta, dues maletes, tresEl dissabte 10 de maig es va fer la IV baixada maletes ..." protagonitzada per en Joan Pera .de carretons.Ma Carme ValentíPerruqueria unisex.Extension::.. deoilélcion'> facials.manicur::~. solarium i rne,,12

-14

e ecoceuticsFarmàcia Berta Si monBerta Simon BoschAv. del Gironès, 817240 LlagosteraTelèfon i Fax 972 83 21 85ACTUALModa donaC/Àngel G uimerà , 5 .• Llagostera9 72 8 3 1 4 30P a vimentes y construcionesLLAGOSTERACI Canigó no 817240, LlagosteraG ironaTel. 972830226)619 88 30 35Antoni Juanals1 LAGOSTERA RÀDIO105.7 FMLLAGOSTERA1 6

-PatchworkTreballs del curs de PatchworkEl dissabte de la Festa Major, el dia 10 demaig, es va obrir al públic l'exposició de treballsdel curs de patchwork al local de LaFarinera. Fa 7 anys que la Dolors Carbonera,la professora, s'encarrega d'ensenyar a lesseves alumnes l'art del patchwork, una tradicióamericana que va començar quan elscolons que arribaven d'Europa es trobavenamb una indústria tèxtil emergent, i on cadaretall de roba era considerat com un petit tresor.Els retalls de roba es reciclaven perUn dia de feina al taller de patchworkdonar-los un nou ús, fins i tot els retalls més A més a més de les peces de patchwork, apetits.l'exposició també s'exposaven treballs deLes figures geomètriques eren la base de leslabors del patchwork:els triangles, els rombes, els rectangles o elsquadrats; es retallaven i es cosien per fer-necobrellits, cortines o fundes de coixí.punta al coixí. Així doncs, es va recollir en unamateixa sala la magnífica labor que han estatfent un grup de dones del poble durant totaquest any.;;.mz-f....E (I)mz-f....E(I)Una mostra del cobrellit de patchworkfet per la Fina Altarriba Vendrell ·L'À~C~E~*Classes personalitzade-s,..* Gr ups reduï t s** Assessora ment psicopeda gògic*972 80 55 25carrer G irona. 3 1 Llagoster aPasseig Tomàs Boada, 1 OTel. 972 83 00 81Fax 972 83 03 4217240 LLAGOSTERAPl. Narcís Monturiol, 30Tel. 972 85 05 4617411 VIDRERESCI Rossinyol, s/nTel. 972 47 07 7217455 CALDES qE MALAVELLAIAv. Catalunya, 35, baixosTel. 972 16 55 3717412 MAÇANET DE LA SELVA1 7

-(I)~....t­t­zw(I)~....t­t­zw(I)t­e(t­....t­zw(I)t­e(t­....t­zw(I)t­e(t­....t­zw(I)t­e(t­....t­zw(I)t­e(t-....t­zw18AAAGiAstronomia o Astrolo.gia?Quan ens trobem davant una paraula que no feta aquesta ingent tasca de catalogació i d'ienconeixem el significat, el més recomanable dentificació dels diferents cicles temporals,és acostar-nos a la biblioteca més propera, aquells primers astrònoms (que en realitatsempre i quan no en tinguem ja una a casa, i rebien el nom d'astròlegs pel coneixement, pelconsultar un diccionari. Cito a continuació saber, per la ciència que tenien dels astres)l'entrada " astronomia": Ciència que estudia la també van adonar-se que hi havia altresposició, els moviments, la natura, l'estructura astres que tenien " vida pròpia", que anaven ai l'evolució, individual o col·lectiva, de tots els la seva. N'hi havia que eren recurrents i d'alcossoscelestes. Ara toca el torn de l"'astrolo- tres que apareixien i desapareixien sensegia": Doctrina i estudi especulatiu de les influ- previ avís. Ens estem referint a planetes iències dels astres sobre el món sublunar, cometes respectivament. Amb la identificacióespecialment sobre el destí dels homes i sobre dels cicles d'aquests altres cossos es va volerels fenòmens meteorològics segons els con- vincular-los a l'esdevenir humà i amb la interceptespredominants abans del naixement de pretació de les seves posicions en el cel,la ciència moderna. Ambdues entrades estan intentar explicar i predir esdevenimentstretes del Gran Diccionari de la Llengua futurs.Catalana. Crec doncs, que queda prou clara la En definitiva, totdistinció entre la primera, considerada com a allò que avui en dia~i~ n .cia,de la segona, que és un estudi espe­ ens fa diferenciar~ulatiu amb una tradició anterior a la ciència l'astronomia de l'astrologiamoderna.té el mateixorigen indissociable,Ara bé, se'ns pot plantejar una pregunta moltlògica: com és que les ciències contenen elsufix - logia (biologia, ecologia, geologia, etc.)però en un momentdeterminat de la història, amb el naixementde les ciències modernes, es va bifurcar el...:que significa ciència- i astronomia té el sufix camí que ho unia . S'anomenaven astròlegs- nomia - que vol dir que anomena, que posa aquells que coneixien els cicles còsmics i quenoms-. A les primeres civilitzacions que es creien en la relació de causa - efecte delsvan fixar en els astres hi havia persones que astres sobre les persones, com sempre s'halaseva principal tasca era mesurar el temps, vien conegut, reservant les definicions d'aselementindispensable per conèixer els cicles tronomia i astrònoms per a la veritable ciènagrícoles.Aquestes persones van cartografiar cia . I així és com ens identifiquem nosaltres iel cel a través de diferents mitjans i instruments,el més bàsic dels quals consistia en tinuar descobrint i ampliar coneixements, ila nostra agrupació. Tenim curiositat per con­donar nom a cadascun dels astres que podien ens agrada transmetre aquesta passió a tothomque ho vulgui.veure (astro- nomia) per tal de diferenciar- lodels altres (com un inventari). Una vegadaMarc Heras

--Colla GeganteraLa nova temporadaLlagostera RàdioCamí dels 25 anysmz-1....~-1(I)Amb l'arribada de la Festa Major ja hem ence- Llagostera Ràdio va començar a emetre el diatat una nova temporada gegantera! L'Eieina 8 d'abril de l'any 1984 1això significa que jade Ridaura/ en Zenó de Montagut/ els cap- s'està preparant per afrontar els seus 25 anysgrossos/ els timbals i les gralles ja estan pre- d'història.parats per començar a recórrer terres catalanes.Nosaltres també/ i tu?Tal com diuen 1 les bones celebracions sempreNo t'ho pensis més i acompanya'ns a alguna s'han de començar a preparar amb un certde les trobades que tenim previstes per temps d'antelació/ i des de l'emissora local noaquest estiu:volem ser menys. Per aquest motiu fem una19 de juliol- Calonge (dissabte- tarda) crida a totes aquelles persones que en algun2 d'agost - Caldes de Malavella (dissabte - moment de la història de Llagostera Ràdio hantarda)passat per les seves instal·lacions/ tant per les9 d'agost - Castelló d'Empúries (dissabte -velles com per les noves. Estem buscant atarda)tota aquella gent que ha fet possible que a dia14 d'agost - La Bisbal d'Empordà (dijous -tarda)23 d'agost -Tordera (dissabte - tarda)30 i 31 d'agost - Tregurà (cap de setmana)d'avui la ràdio segueixi més viva que mai. Peraixò us demanem que si en alguna ocasió heuformat part de I/equip de la ràdio ens faciliteu28 de setembre - Molins de Rei (diumenge - el vostre nom i el període en què hi éreu prematí)sents. També ens interessaria que tothom quePer a més informació no dubteu a contactaramb la Colla Gegantera a través del correuelectrònic: cgll_@hotmail.como del telèfon: 620 56 73 17 - David.Membres de la Colla carregant en Zenó alremolc per anar a una trobada.tingui fotos o documents sonors que ens elsfaci arribar/ ja sigui per correu electrònic a l'adreça:llagosteraradio@llagosteraradio.cat, o bémitjançant el correu ordinari a l'adreçaC/ Sant Pere número 5 de Llagostera.No deixeu de visitar el nostre lloc web:www.llagosteraradio.cat on trobareu totala informació referent a Llagostera Ràdio itambé tots els actes que estem preparant peraquest 25è aniversari que arribarà el proper2009.mz-1....-1)>-1(/)mz-1t-4-1)>-1(/)mz-1....-1)>-1(/)mz-t....~-t(/)mz-t....-t)>-1(/)1 9

V)f­etf­~t­zwClub bàsquet LlagosteraBàsquet a Llagostera ·El Club Bàsquet Llagostera continuaamb la seva funció esportiva i social de difusiópassar en aquestes trobades.Pel que fa a la part festiva, entre totsdel bàsquet entre els llagosterencs, i durant vam compartir un esmorzar ràpid, ja que elsV2 aquests darrers dies ha celebrat dues impor- esportistes no poden atipar-se, i tots elsE tants activitats: la Trobada d'Escoles de participants es van emportar un petit regal de~ Bàsquet Gironines i l'Edició Gironina del part de l'organitzador de la cita, el nostret-z Tribàsquet 2008. club: una motxilla exclusiva que ben segurwEl passat dia 12 es va celebrar al nostre veurem pel poble molt sovint a partir d'ara.V)I­ett­~t­zwV)I­ett­~t­zwV)f­ett­~t­zwV)I­ett­~t­zwpavelló la Trobada d'Escoles de BàsquetGironines, un esdeveniment que és tantesportiu com festiu. A la Trobada hi van participargairebé dos centenars de nens vingutsd'arreu de les nostres comarques, des delMaresme fins a l'Alt Empordà, els quals varenformar setze equips diferents. Gràcies a lacol·laboració principal del nostre Ajuntament idel Patronat d'Esports, així com dels nostresexemple de com l'esport és pedagogia, gaudipatrocinadors- especialment Caixa Penedès iSi estàveu amb nosaltres ja ho sabreu,però si no hi éreu us convidem a participar enaquestes trobades, encara que no tingueu capnen a l'escola de bàsquet, ja que són unment i sana competició.Banc de Sabadell- poguérem organitzar un Una activitat diferent, però també ambesdeveniment d'aquesta mida i impacte.l'objectiu de difondre el bàsquet, és la queEl més important és que per a molts organitza la Territorial Gironina de la Federaciódels participants aquesta era la primera vega-Catalana de Bàsquet. El 4 de maig es va celedaque jugaven un partit com a tal, amb àrbi-tre, equip contrari i afició a la graderia. Calbrar al nostre pavelló la mànega gironina delTribàsquet 2008. Es tracta d'una competicióremarcar que l'afició acostuma a aplaudir tant on tenen lloc simultàniament els partits 3x3,les accions dels jugadors propis com les de l'e-quip contrari, donant un exemple d'esportivi-tat que malauradament tendeix aesborrar-se amb el pas dels2x 2 i lxl, ai xí com concursos de tir, de triplesi d'habilitat. Els guanyadors gironins passen auna fase catalana que es celebrarà a Manresa,des d'on els que resultin seleccionats aniran alcampionat d'Espanya.A partir d'aquí ens plau invitar-vos a lesdues properes activitats que queden fins afinal de temporada : la Cloenda, que tindrà llocV2 dels el proper 7 de juny al pavelló municipal i el~ nois i noies i l'increment Sopar Revetlla de Sant Pere com a punt i finalt:; seva competitivitat. Ai xí festiu, el qual es farà davant de l'edifici poliva-t-Z doncs, varen guanyar tots, com acostuma a lent el proper 28 de juny.w2 0

-Associació d'amics del Mas RoigEl Consell Comarcal 'del Gironès oferirà, el curs vinent, visites a les instal·lacions delMas Roig 11 de LlagosteraL'Associació d'Amics del Paratge del Mas Roigha arribat a un acord de col·laboració ambl'Equip d'Educació Ambiental de l'Àrea de MediAmbient del Consell Comarcal del Gironès.conèixer de manerapràctica solucions ialternat ive ssostenibles per tald'obtenir energia, iEn aquest sentit s'estan preparant, per al curs conscienciar elsescolar vinent, un seguit de visites de centreseducatius a les instal·lacions del Mas Roig li iel seu entorn més immediat.Aquestes visites, coordinades pel ConsellComarcal del Gironès, tractaran d'analitzar laves que permetran descobrir les principalsfonts d'energia renovable. Aquesta activitatanirà dirigida als centres d'Educació primària,de Cicle superior i d'Educació Secundària delGironès.Els objectius principals d'aquesta iniciativaparticipants que elsconceptesdeciència, tecnologia imedi ambient sóntotalmentcompatibles.Un moment de l'entrevista el passat 25d'abrilUn cop més, l'experiència i les instal·lacionsnergia i es proposaran un conjunt d'alternatidelMas Roig li de Llagostera han estatrealitat actual sobre l'ús que fa l'home de l'eprotagonistesdels mitjans de comunicació.En aquesta ocasió ha estat la cadena Ser deGirona. Referent a això, el passat 25 d'abril esva desplaçar fins al Mas Roig li la periodistaLluïsa Fuentes, qui va entrevistar el Doctorseran : adquirir una visió global dels prob- Sureda durant més de dues hores. Ellemes relacionats amb el medi ambient i deles solucions possibles per tal de sensibilitzarels participants sobre l'impacte que provocal'actual model energètic, especialment l'ús defonts d'energia no renovables; i tambéprograma es va emetre el passat dia 6 demaig al dial 98.8 de la FM.Per a més informació consulteu el web:www.masroig.orgmz-f....-f):¡..-fU)mz-f....~-fU)mz-f....-f~U)mz-f....-f>-f(/)mz-f....-f):ito-fU)CI . Consellers, 2Tel. 972 83 02 5717240 LLAGOSTERAel Almogàvers,17240 Llagoste G trona)Tel 97283mòbil 626101mz-f....-f~(/)21

-U)....e(........zwU)........ ~....zwU)....~....zwU)!(........zwDones d'arreuISABEL VILÀ, un bon nom per a la nova escolaPer segon any consecutiu la nostra associació de 13 anys treballin més de cinc hores de jorha commemorat el Dia Internacional de les nada laboral, i que pateix l'exi li després delDones. Enguany ens hem centrat en la partí- cop d'estat del general Pavia.cipació de les dones en la vida pública . Hem És arran de l'exili que es comença a dedicar avolgut fer un reconeixement a les dones que l'ensenyament , un tema pel qual sempre s'haenun moment determinat de la seva vida via preocupat. Quan torna a Catalunya, els'han posat al davant de diferents associa- 1880, s'estableix a Barcelona; primer fa clascionsi entitats del poble i, fins i tot, a ses de francès i més tard funda el Col·legil'Ajuntament, assumint una responsabilitat Franco-Espanyol. Ateses les seves virtutsque ha repercutit en la vida sociocultural i pedagògiques és requerida pel Centre Federalpolítica de Llagostera. També hem intentat fer de Sabadell a regentar el 1882 l'Escolauna mica d'història, mostrant l'evolució del Racionalista de Nenes fundada sota els principaperde la dona en aquest àmbit, des de pis de la Institución Libre de Enseñanza. Ésfinals del segle XIX fins a l'actualitat.directora d'aquesta escola fins que una vagaEn aquesta mirada enrere ens hem trobat una que dura set setmanes malmena el projecte,dona amb una vida absolutament singular: però malgrat tot ella continua donant classes.Isabel Vilà. Mor el 1896.U)....e(........zwU)!(........zwU)!(....zw22Nascuda el 1843 a Calonge, es trasllada aLlagostera el 1856. D'entrada cal mirar-latenint en compte que en aquell temps lesdones no participaven en la vida pública i tampocobtenien responsabilitats cíviques. Parlemd'una noia que dóna socors als avalotats de laBisbal, que després demana als obrers ques'associïn en l'Associació Internacional deTreballadors, que participa en mítings i crea,a Llagostera, dos sindicats obrers; el delspaletes i el dels tapers, que sol ·licita al'Ajuntament una biblioteca per als treballadors,que lluita per evitar que els nens menorsLlagosterenca, ensenyant, ll uitadora, passeïdoradels valors universals del laïcisme, laracionalitat i la igualtat, és per tot això queIsabel Vilà es mereix ser present a la vida delnostre poble i ara tenim l'oportunitat de fer-hopossible batejant amb el seu nom l'escolanova.1/·lustració realitzada per Alba Barceló

Assamblea de Joves per la terraEl camí del nordEnguany el Correllengua a Llagostera coincidi-rà amb la diada nacional del Principat (diestució nord-catalana feia un pas com aquest.Després, el regidor d'Esquerra al consistori de11, 12, 13 i 14 de setembre) i presentarà un Perpinyà va intervenir, també en català, en elnou format respecte a les darreres edicions.Ten im intenció de parlar-vos-en més detalla-dament quan ja hi siguem més a prop. De fet,un dels actes programats anirà dedicat a les 8un independentista, sinó un home de la majoescoleslaiques i catalanes de la CatalunyaNord que conformen la institució educativaplenari, amb l'única protesta d'un regidord'extrema dreta. Però ahir el simbolisme delgest fou enorme. Un diputat català, i no pasria, defensà l'oficialitat del català al cor mateixde la república, a l'Assemblea, amb el suportconeguda amb el nom de La Bressola de tots els diputats catalans de dreta i d'es­(http: //bressola.cat/). I és que sovint obli-querra, i arribà fins i tot a pronunciar una llardemque la nostra cultura també s'estén mésga frase en la nostra llengua, abans que elavall de l'Ebre, més enllà dels Pirineus i cap a sorprès president del parlament francès nol'est, Mediterrani endins. És per això que, amb tingués temps de tallar-lo.la intenció de començar a escalfar motors pelpròxim Correllengua, volem compartir ambSorprèn que siguin polítics de partits francevosaltresl'escrit que signava Vicent Partal,director del diari electrònic Vilaweb(www.yjlaweb.cat) el passat 8 de maig. Diuaixí:"La recuperació de la identitat catalana al nordés un fet indiscutible. Amb arrels al maig del68, que va veure la formació dels primersnuclis sòlids de nacionalistes, i una extensióinsòlita avui. Ahir Daniel Mach, un diputat dela UMP, el partit del govern, va ser el primer agosar parlar en català a l'Assemblea francesa.Igual que passa al parlament espanyol elferen callar, però el gest no ha passat desapercebut.Resulta ben evident que alguna cosa profundaes mou al nord. Primerament, el Consell vaproclamar el català llengua oficial de la institució:una novetat absoluta. Per primeravegada des de l'ocupació francesa, una instiLa seqüència és positiva i molt interessant.sos els qui defensen el català, però és, a lavegada, un magnífic indici de la reivindicacióde la llengua, que s'estén . Fàcil no ho seràgaire, però si fa uns quants anys ens haguessindit que això passaria, no ens ho hauríemcregut. Vol dir que hi ha camí, també al nord."La tasca de la Bressola : actualment, escolaritzamés de 600 alumnes.mz-4....E(I)mz....-4-4~(I)23

...(I)Puntaires de Llagostera~ Durant els mesos de gener, febrer i març fa....t- molta fred i no es fan ni fires ni sortides, peròzw ai xò no vol dir que les puntaires no treballem.Potser ho fem més que mai, sempre al costatde l'estufa i amb el llum ben a prop. AixòPunts de motiu: són els que donen embellimento guarniment.-Mig punt-Aranyes-Guipur~ podreu comprovar-ho a la Festa Major d'en- -Punt sencer~ guany amb l'exposició de treballs que es farà....t- al local " La Farinera".zw Tampoc hem deixat de reunir-nos cada setmanaamb la professora i al mateix temps tambéhem celebrat algun aniversari i algun berenar~ gràcies a la panera que vam guanyar a la....~ Quina de Nadal.zw(I)...~....Com que no tenim cap llista de sortides aaltres pobles, aquesta vegada en farem unaamb els noms dels diferents tipus de puntsque utilitzem per fer els nostres treballs:t- 1. Punts de fons: són els punts bàsics quezw donen estructura a la peça.-Punt de melines-Punt de la verge~ -Filigrana~ -Punt del diamant~ -Punt de l'aviózws(I)....zw(I)...... -.t. - ~-~40 ~a..d~Clia de StFeliu a GironaKm.12 -Uagostm (Girona)Tel972.83.03.56 -Fax:972.83.0316canpanedes@yaho.esHORARI8 .30 a 16.00- 20.00 a 23.00

-Llagostera SolidàriaProjecte "GRANO BÀSICO" a San Nicolas (Nicaragua)Aquest projecte va començar l'any 2003, quan La prova va tenir èxit, tot i que calia ajustarla gent de San Nicolas ens va fer arribar la alguns temes de conservació, com és ara,necessitat de tirar endavant una petita coope- tenir unes bones condicions d'aïllament irativa que els permetés ser més autosuficients humitat, per tal de no malmetre el gra.i no dependre sempre del preu establert del Aquesta primera prova pilot els va servir a ellsgra i les llegums (el qual oscil·la massa). i a nosaltres per confirmar que la idea d'unaD'aquesta manera ells mateixos poden pactar petita cooperativa, no tant sols és possible, siel preu d'aquests productes i, així, poder no que també és profitosa per a la comunitat.garantir un preu raonable de compra i venda. Així que podran subvencionar-se de gra i llegumsEn un principi el finançament vingué desense la pressió dels comerciants quel'Ajuntament de Llagostera (el qual dedica un1% del pressupost a partides de cooperació),del Fons Català de Cooperació i de Llagosteravolen comprar barat i vendre car.A més, també es vol ampliar el servei i crearuna petita botiga on els pagesos puguin com-Solidària, que som l'entitat encarregada de prar eines i material per t reballar al camp.gestionar aquests recursos de manera total- Des de Llagostera solidària tenim l'esperançament voluntària. i la convicció que aquesta cooperativaAra ja podem dir que el "Grano Basico" serà "GRANO BÀSICO" serà un pas més pel desenunarealitat. Doncs segons els últims informes volupament de San Nico/as.que ens han enviat l'edifici està pràcticamentacabat. I és més, la gent de l'Agermanamentde San Nicolas ja va fer una petita prova. Vancomprar "frijoles", blat de moro, mill i "sogo".Ho van emmagatzemar i després ho van posara la venda per als pagesos de la zona a unpreu menys elevat que l'imposat per algunscomerciants particulars.Foto: Eduard Comasmz-1....-1~f/)mz-1....-1~mz-1....Ef/)mz....-1-1~f/)mz-1....-1l>-1f/)mz-1~l>....f/)DESEMBUSSOSClavegueres· Co ~ectorsBaixants· CanonadesFosses sèptiques..GIRON A • LLAGOSTER A - ROSES~::: E~ . r:=~~~:..~~ !:~~~~s -n 9;2 83 15 09PUB L'ENRENOULLAGOSlERA25mz....~-1(/)

C I Comte G uifré , 1 - Tel. 83 0 1 6 3LLAGO S T E R AjlDesón ;; 1Restaurant(an 'monyC I G a v a rres, 24 ·1 7240 LLAGOSTERA (Giron a )Tel. 972 83 09 73Músic Aguiló, 18 - Tel. 972 BO 53 25 - 17240 LLAGOSTERA Fax 9 72 83 18 14CEnSCESMMEDICINA FISICA I REHABILITACIOEspeciali1zats en el tractament del doloru~---CESMARLLAGOSTERAR .Casademont¿21 7240-llagostera(Gi)tel- 972 83 02 02CESMAR BARCELONATarragona, 17708014-Barcelona93 325 48 53e-mail info@cesmar.esCESMAR MADRIDTorrelaguna ~ 6328027 -Madrid91 403 19 0726

Llar d'infants "El Niu"Activitats de Sant Jordi : ,- Passeig per les parades de la plaça- Compra de llibres per l'escola (Ajuntamenti AMPA)- Representació de la Llegenda de Sant Jordi:Tant els actors com els espectadors ens hovam passar molt bé!nmz-t::0m(I)mtJe:~....-te:(I)Aquests són tots els personatgesVj./.MCASTELLÓ- MART(, S.L.Serrallena ' Fustena metal licaCI Ponent 1-3 (Pollgon lndustnal 11) 17240 LlagosteraTel. 972 83 06 27. Fax 972 83 10 65e-mail: castellomartí@te lefonica.net . www.castellomarti.comMOBLES i FUSTERIACATEURAI S.L .• MOBLES EN GENERAL i A MIDA• MOBLES DE CUINA• TAPICEAIAExposició i Vendes:Can-etera Tossa, 7 • Tel. 972 83 09 9517240 LLAGOSTERA(Girona)nmz-t::0m(I)mtJe:n~e:(I)!)ISFRE [)~CAR NS I E MBOTITSElaboració pròpia.. \ uf. Sttnttth~ta 3 7 6 XA-U I SC/Migdia, 21 - Tel. 972 83 Ol 54LLAGOSTERALLAGOSTERA· TeL 972 83 18 71-Passeig Pompeu Fabra, lS'AGARÓ·Tel.972 32 61 97.Avda. Platja d'Aro,311-Editici creu de S'agaróSANT FELIU DE GUIX OLS · Tel. 972 32 58 62 · Creu Lleida, 80CASSÀ DE LA SELVA· TeL 972 46 37 06·Passeig Vilaret, 31. ~§~-~~~!2;~!~.. I-- I(

-~~....CEIP lacustària~uColònies a Torreferrana~Q Dilluns 21 i dimarts 22 d'abril, els alumnes de CEL PROFUNDwU)wO!t­zwuCicle Mitjà, acompanyats per vuit mestres,vam anar a la casa de colònies Torreferrana, aBellcaire d'Empordà. Amb una simpàticamonitora, la Patri, vam fer molts tallers:TALLER DE GRAVETATEra un concurs enquè s'havia debuscar les respostesa preguntessobre l'espai.U)~....t-

Escola Nostra Senyora del Carme"Per l'abril, llibres i roses mil"Un any més, la plenitud de la primavera acasa nostra ens ve donada per la diada deSant Jordi. Aquesta bonica festa té quatre elements:Sant Jordi, patró de Catalunya, larosa, dia dels enamorats, el llibre i els JocsFlorals.Els nens i nenes celebrant un acte de Sant Jordi al pati del'escolaEls carrers i places s'omplen de llibres i deroses com mai abans. Els actes culturalsentorn del llibre, també són nombrosos. Lacelebració de la diada del llibre que commemorala mort de Miguel de Cervantes preténpotenciar i donar difusió a una de les einesmés importants pel desenvolupament educatiude l'home. Així, el llibre i la rosa s'uneixenen un símbol d'amor.HOSPITAL VETERINARIltt:CINOSr'""'ll I URGÈNCIESCLÍNIQUES VETERINÀRIESPERRUQUE~ESCANmESL...J Te l. 972 331 248BLANES: HOSPITAL: Rbla. Joaquim Ruyra , 75 - Tel. 972 331 248CASSÀ DE LA SELVA: Ctra. Provincial , 141 · Tel. 972 460 526MALGRAT DE MAR: C . Passada, 49-51 ·Tel. 937 612 700www.clnos.catIL'escola participa en aquesta bonica tradiciócatalana per donar-lo a conèixer als nens inenes de la nostra societat. Els grans de l'escolas'integren en la festa venen roses icoques.Mentrestant, al pati, els més petits gaudeixenmirant i escoltant la llegenda de Sant Jordique els de Sè de primària han preparat ambtitelles gegants. També, tots junts, cantemalgunes cançons que tenen com a referentSant Jordi i que la senyoreta Alba ens haensenyat a classe. Tots posem el nostre "granet"perquè aquest dia, el 23 d'abril, sigui perfectei no un dia qualsevol.Els alumnes mentre observaven la parada de la seva escolaA g rupacióDeG ISASom especialistes en electrodomèsticsCarrer Camprodón, 11 -Tel. 972-83. 04.77LLAGOSTERA (GIRONA )29nm....z~mU)moen~....e(/)nmz....:;amUtmoen~....eU)nmz-t:;amU)moen!4....e(I)

-U')~....~u~owU')wIX....zwuU')~........e:(u~owU')wIX....zwulES LlagosteraUnes ratlles per "el Butlletí" en les què voldríemparlar de la Diada de I' arbre al nostremunicipi el passat 28 de març del 2008.L '!ES va estar exultant. El pati del. centre desecundària de Llagostera va estar replet dequitxalla que amb la seva vitalitat va donaruna nota d'alegria i color a les dependènciesdels més grans.La jornada de convivència entre els centreseducatius de la vila va ser un dia rodó. Us femarribar unes fotografies que parlen per sisoles. Gràcies mestres de primària, gràciesprofessors de I' IES i gràcies a l'ajuntamentper fer possible aquesta diada de natura i convivència.Els nens atens al discurs de la Teresa PuertolasDiferents nens recollint l'esmorzar després de la plantadaEls nens de les dues escoles esperant per entrar a 1 insit1U')~....~u~owU')wIX....zwu30CombustiblesRobert BGdosGTel. 972 83 02 11 Mòbil 686 33 1 570 Fax 972 83 00 92CI. Panedes, 3517240 LLAGOS TERAAAMCOMERCIAL~ ONISE* P. RABASEDAS- M . BOADELLA, C.B.CONFECCIONS- q.È.NE:R.é DE PUNTLL.f.NCER.!A - COR...BETER.!AR_OZ3A DE CASAPlaça Catalunya , 1 - Local ATel. 972 83 05 4617240 LLAGOSTERA

Som transgènicsUna gran plantació de blat transgènic va serplantada a la nostra vila. Tot semblava correcte,no hi havia perill de contaminació. Fins itot els productes que se n'extreien tenien mésbon gust ...La nit va caure, i amb ella la paranoia. El blatbo era blat paranoic, blat amb un regust a" Eurovisió", amb gust de ridícul i de poca gràcia; un blat amb gust de música estranya iprofunda.El sol va sortir i, com és natural, tothom es vadespertar. Els mòbils ja no eren el que eren, -envia un sms al 7777 amb la paraula Chi ki-, itant a la televisió com a la ràdio només sonavauna melodia rara i paranoica ... 1 .. . 2 .. .3 .. . 4 ...La nit va tornar a caure, el sol va sortir. Lagent es vestia amb uns tupés negres i recargolats,amb guitarres de joguina penjades alcoll, i tots cantaven,tots ballaven i totses tornaven cadavegada més transgènics.El senyor del pis de daltQ!!lll111JOAQUIM COMAS CORRIUS s. L.CONSTRUCCIÓ D'OBRESVenda de pisos Carrer CarriletTelèfon i Fax 972 83 02 06comascorrius@hotmail.comCarrer Maiena, 1517240 LLAGOSTERA(Girona)CALCJ St Feliu, 55 LLAGOSTERA 17240 GironaTelf: 972 83 11 25// 972 83 Ol 29cortinesRobes per la Casa~ MARGARITA DARDER ESTEVE~~ www.d-sports.org • info@d-sports.orgPl. Campmay, 6 • 17240 Llagostera • Tel-Fax.: 972.83.00.02Telt. I Fax (972} 83 00 44 Angof Guimet•. e17240 LLAGOSTERA31

Viatges al pensamentEt van exigir tantes coses en tan poc temps ... Ara, als 20 anys, és el moment en què et preguntesi ara et trobes enmig d'un camí que no saps simoltes coses: Has estat feliç?és el teu, i si no ho és? (et preguntes cada diaquan agafes el cotxe per anar-hi).Saps que ara si t'ho tornessin a preguntar noescolliries el mateix, no voldries marxar tanlluny i faries el què sempre t'havia agradat.Tornaries a viure el mateix passat?, però noval la pena pensar en el passat. El que cal éslluitar per tirar endavant i aconseguir un futuren el qual estiguis amb la gent que vols, unagent que et respecta i que t'estima tal comets, amb tots els teus defectes i virtuts, i sim­Però ara ja és massa tard, ara has de tirar plement ser feliç en aquest futur.endavant, aconseguir allò que et falta tan pocper aconseguir, esforçant-hi cada dia ... però isi ho poguessis canviar? ho faries?Sempre t'havies pensat que ho havies fet bé,però ara, moment crític, a la meitat del camí,et sorgeixen dubtes, uns dubtes que semprehavies tingut però als què mai no havies fetcas.Quan sabràs si ho estàs fent bé? Mai.Mireia Collell1Jonna'sP4-v .An•..l eestetrcístaJO anys am6 tu'Dolo~'Estètíca :H'o[istíca:Ht fia moúes tècnutues pertetur cura ae{ cos.Ca{ tenir un 6on ventatrdé possi6úitats i aonara caaascu e{ que necessita:HO~S CO:N'VJN(j'U'D'ESC/Comte (juifré 11'T'eC 972 831 44417240 L{agostera3 2

La receptaMIG ASLes "migas" és un plat senzill que es feia peraprofitar el pa sec i constituïa la dieta fonamentaldels pastors i de la gent del campd'Andalusia, d'Extremadura, de La Manxa ifins i tot de Navarra. Segons la viquipèdia,prové de la harissa àrab o el cuscús, i als territoriscristians al pa se li afegien trossos deporc per diferenciar-lo del menjar àrab i jueu.Ingredients1 pa de quilo sec6 grans d'allOli d'olivaAigua per posar el pa en remullUn pols de farinaSal-Anar removent tota l'estona amb un estride cuina de fusta.-Quan gairebé està cuit, posar-hi una micade farina per ajudar a escórrer la humitatdel pa triturat.- Finalment tirar-hi un xic de sal al gust delconsumidor.SuggerimentsA l'estiu és bo acompanyar les "migas" ambgaspatxo i a l'hivern amb un bon caldo. Tambés'hi poden afegir una gran varietat d'alimentssalats (ous, xoriços, pebrots, sardines ...) odolços (meló, raïm o xocolata).Preparació- Posar el pa en remull un parell d'horesabans de començar la preparació.- Posar oli a la paella .-Tallar els grans d'all per la meitat i fregirlos.Retirar els alls quan estiguin daurats.- Escórrer el pa amb les mans, engrunar-loi posar-lo dins la paella amb l'oli.BON PROFIT!Pepa i EncarnitaL~ lVI PI S TE R..l ~J.FASerralleria MetàHicaFerran Coltell, S.L.Portes- Esca1es- Baranes- Rorxes -Tancats metàllicsC I Cantallops, s /n.Tel.: 972 830 067Fax: 972 830 77617240 Llagostera ( G irona)33

III34La Cristina es va llevar amb el braç del l'havia apostat i que, a més a més, l'havia perseumarit al damunt, cosa que li va estranyar, dut? Val a dir que no es penedia d'haver-hoi tot seguit es va renyar a si mateixa per dei- fet; és més, quan s'havia aixecat, n'estavaxar-se fer el que en Toni volgués, sense ni tan completament decidit, però es veia incapaç desols despertar-se. Naturalment, no es va fixar dir-li així. Va imaginar-se l'escena:que en Toni estava completament vestit; per - Cristina, t'haig de dir una cosa .tant, no havia pogut aprofitar-se d'ella.- Mmm? - grunyiria amb la boca obertaVa començar el dia obrint les finestresde la sala d'estar i anant al rebost a mirar siquedava pa. Com que no en quedava, va baixara la fleca, que es trobava a només un carrermastegant un tall de pa .- Doncs resulta que ahir a l'As de copes ensvam passar una mica amb l'alcohol. I aresultes d'ai xò - la típica excusa de l'em­de distància, i la flequera la va informar briaguesa irresponsable - bé, doncs aque només faltaven dos mesos per les festesdel barri. Va tornar a casa amb un pa de quilo,resultes d'això, et vaig apostar.- Que vas fer què?llevat i una mica de farina i va obrir les finestresde l'habitació perquè en Toni s'anés aixecant.Quan va haver preparat l'esmorzar, unesllesques de pa torrat amb oli i botifarra blanca,el seu home ja s'havia llevat i es rentavala cara al lavabo.- Això mateix, et vaig apostar.- Sí home, i ara em diràs que em vas perdreamb algun d'aquells amics borratxosque tens!- Eeeeh ...Aquests esmorzars no es caracteritza- No, definitivament no era la millor maneraven mai per tenir converses especialment d'enfocar la situació. No podia dir-li la veritat.amenes i acostumaven a transcórrer en silenci,interromput només per algun "passa'm lasal" contundent i alguna cosa que l'un o l'altretrobaven interessant comentar. Fos com fos,el silenci era el tercer habitant de la casa. Peraixò la Cristina rebia les visites de l'Ernestcom un corrent d'aire fresc, perquè portavasempre les galtes vermelles, un somriure d'orellaa orella i unes ganes de xerrar pels descositsque la divertien d'allò més. A part d'això,en Toni, que sempre feia un posat seriós ireservat quan estava amb ella, es deixavaPol Bordàsanar i semblava molt més relaxat, com si elseu amic li servis per oblidar la tensió que regnavaa la casa.Mentre esmorzaven, en Toni feia repicarels dits contra la taula. Com podia dir-li que se

RecomanacionsEl llibre:Títol: Àngels i DimonisAutor: Dan Brown (autor de El Codi da Vinci)El disc compacte:Títol: Com anar al cel i tornarArtista : Els PetsEl seu protagonista, Robert Langdon, és cridata Suïssa per analitzar un criptograma que s'hatrobat sobre el cadàver d'un físic molt important.La pista que hi descobrirà serà la disputaa mort de l'església catòlica i els Il·luminunagermandatsecreta. Desesperatper salvar el Vaticà,Robert s'unirà ambVittoria, la filla delfísic mort, i emprendranuna cacera frenèticaper trobar elrefugi secret delsll·luminats i salvar les persones innocents.El web:Adreça: www.elbutlleti.comEn aquest lloc web podreu assabentar-vos deles notícies locals més recents, descarregarvosen format pdf els butlletins que ja hanestat publicats, consultar les tarifes de publicitatper si voleu ser anunciants i conèixermés a fons el propi col·lectiu de redacció.Aquest és el darrer àlbum d'aquest grup demúsica tarragoní i la veritat és que està arrasanta les nostres terres. En aquest disc compactepodem trobar-hi cançons com: " Cançód'amor", "Faig saber", " Ni ngú escolta elsvells" .. . "Els Pets" continuen en la seva línia onel més rellevant de les seves cançons és elmissatgequepretenen transmetre.Per tant ,si voleu gaudirde bona música,Com anar al cel itornar satisfaràlesexpectatives.vostresostrasCo,.. p,,.4.. Ilo. C~t.. •' foR...-,.A.t=L--~U PONT Pintura de baixa~ emissió de dissolventFo+o Ki.-neo ......... eo-•· G;&...ïfM~s'17 2 40 L.lo.g~~Talf. i F ..,.. 972-89.02.0 4"R.epc...t.a~Fotos d' cS.rn..d iM .a.....,..i.al Fotog .. òficFotos de. C

lC>VCI Col/vi s.l.11.C\C\S)Importació do c::oroalsTELF. 972 83 1 O 11FAX: 972 80 54 53CI Camprodon, 12 - Apartat 491 7240 LLAGOSTERA (Girona)F N Q u E s PIG~A LOBARD E S• A SSESSORIA JURÍDICA.• GESTiú· IMMOBILIÀRIA INTEG·RAL:o Compnlvenda.o Arr ndaments 1 traspasso~.o Comunitats de propietaris..o Valoracions immobiliàries.o Gestió us·banisti a.• GESTIÓ FISCAL. LABORALtCOMPTABLE, ...o Agent col·laborador de OESTO·RIA·GUARDIOLA.CONSULTeU EL NOSTR.~ CATALEG.O 'HABITATGES D'08.RA NOVA.36

~~ ~ · F.-1 · ~- · f"~PW-t ·~ • G...o I~ per Emplewe~ :t(>Ò I \.....,.~, nquM • Corr«b\ii d'A~~trrsASSESSORIA MONTIEL BOAOAS. S.LLabor-al Fiscal Jurídic-aCorredoria d'AssegurancesComptablefinquesfl4d,tf4wtta t ~lt ie /14SA117 A117MI'IPlaça Barcclonola, 8 17240 LLAGOSTERA tG•ronB)Tel. 972 83 18 18 / 972 83 03 62 Fax. 972 80 52 30E-rn~l : AS soUOtia e montielboadu..cotnGrup~ CATALANA••OCC IDENTM ERCÈ SALVADÒ I B ERENGUERAgent d'Assegurances -BJ Cm OICI~Comercial MESTRES, S.A.MI!STRES. S.A. Pol. Ind. C/ lndústria, 1-3917240 LLAGOSTERA (Girona)Tel. : 972 83 02 95- Fax : 972 83 11 OlÀNGEL GUIMERA 2 I BIS • 17 240 LlAGOST~R ATEL FAX 972 SO 53 7037

ACTUALITAT ESPORTIVAAra, PequínMiquel Orobitg participarà per quarta vegadaals Paralímpics, concretament als de Pequín.El llagosterenc ara mateix és a l'èlit mundial,la qual cosa és un motiu de satisfacció per aqualsevol persona del poble.Aquest agost, Orobitg representarà la seleccióen el Tir Paralímpic, ja que és tot un expert enaquesta modalitat. L'esportista espera obteniruns grans resultats i aconseguir la medallaque se li va resistir als Jocs d'Atenes.En aquesta ocasió participarà en les categoriescarrabina d'aire comprimit i en calibre 22.Des d'aquí, doncs, donar-li tot el nostre suporti desitjar-li moltbona sort, que lanecessitarà!~~~•ns 2\loZ,OQ9Èxit sobre rodestransmetem l'empenta necessària per conti­Un altre dels grans èxits esportius del nostrepoble està en la secció de patinatge. Amb elnúmero "Ressaca noble", les nostres patinadareshan arribat, una vegada més, fins als campionatsd'Europa on han fent un gran paper. Elclub de patinatge de Llagostera s'ha alçat enla setena posició de la modalitat de grupsshows petits, la qual cosa fa que Llagostera essituï en el mundial. Això és, sens dubte, ungran honor i alegria per a qualsevol seguidord'aquest esport.Des del col ·lectiu us donem l'enhorabona i usnuar acumulant triomfs i títols per al poble.Les noies al campionat d'Espanya en plena acció.Amunt que fa pujada!38El futbol llagosterenc està d'enhorabona. Tot i signat una segona volta de traca i mocador, ique aquest any l'afició local no n'ha pogut en aquests moments lluiten per firmar un altregaudir del Llagostera al municipal, el primer ascens que els portaria de cap a Primeraequip, des del Baix Empordà, ens ha demes- Catalana; sens dubte, quelcom inversemblanttrat, una vegada més, la seva fortalesa. a Llagostera. Ara només queda l'ultim pas;Després d'un inici de temporada irregular, han ànims a la promoció!

Tornar-ho a intentar ·El sènior A de bàsquet femení ha tornat a dur ho va~ intentar i es van quedar a les portes,a terme una gran temporada. La regularitat, però aquest any ho han aconseguit; aquestl'encert, el treball. .. les han portat una altra any sí! Ara ja són de primera i terceres en lavegada a la lluita per l'ascens. L'any passat ja Copa Catalunya!Les dones també saben jugar a futbolDesprés d'un any llarg i dur, el nou equip da molt festiva, les noies van ser derrotades,femení del nostre poble ha aconseguit tancar però en ocasions com aquesta el resultat és ella temporada amb molta dignitat i amb el cap de menys!ben alt.Malgrat el que pugui reflectir la classificació, lamillora ha estat molt important, i el mésimportant és que ara ja podem dir que aLlagostera tenim futbol femení.El que compte és passar-s'ho bé, i així va quedardemostrat el dia 21 de març quan es vaorganitzar un partit entre l'equip femení i laseva afició masculina més fidel. En una jornaLa Roser Mallorqui i en Jordi Clara en una imatge del partitSumen i continuenEnguany l'equip sènior d'handbol ha aconseguitun ascens per segona vegada consecutiva.Amb una superioritat aplacant i amb bonhandbol, espectacle i gols a dojo, l'equip hafirmat una temporada que li permet accedir aprimera catalana. Sens dubte, durant la pròximatemporada els aficionats llagosterencspodran gaudir de grans partits.En la jornada festiva de celebració del títol ide l'ascens, tres jugadors (Ivan Caceres, MarcMalagón i Enric Pedraza) van donar espectaclesense necessitat de jugar a handbol. Arrand'una aposta relacionada amb el resultat finalde temporada, es van rapar el cap davant detot el públic.El Barber rapant a I'IvanFelicitats, doncs, al club Handbol Llagostera,el qual va aconseguir un altre gran èxit ambl'organització de la carpa per la Festa Major.39

PEUABAIXLa llavor de l'Enduro torna a les comarques gironines de la mà de Peu a BaixGran èxit a tots nivells del I Enduret delGironès disputat a Llagostera:El passat diumenge 28 d'abril, Llagostera vaser una festa de les dues rodes amb I'Enduretdel Gironès. Amb la inestimable col·laboracióde l'Ajuntament de Llagostera, Peu a BaixMotorsport Club Girona portava a terme la primeraedició d'una prova d'aquestes característiquesreservada als nens- permetent que unaespecialitat tant popular com la de l'Endurotorni a tenir una cita en les comarques gironines.La jornada del diumenge 27 d'abril va ser endefinitiva una festa de la moto de "fora carretera"i des dels més menuts de la categoriainiciació amb les seves motos de SOcc.- passantpels alevins i les seves 65cc.- els cadetsamb les 85cc.- i els més grans de la categoriaoberta, tots ells varen donar color i sobretotun gran nivell esportiu a la prova.Després de quatre passades per la crono deCan Gotarra i tres pel tram cronometrat de lazona del circuit "Els Cremats", i després decompletar 90 km de recorregut total, les classificacionsfinals varen coronar a Nil Pons, queja és la referència en la categoria Iniciació alcapdamunt del podi, mentre Miquel Pujol vaendur-se el primer lloc entre els Alevins. Lacategoria juvenil va estar molt disputadaentre Kirian Miravet i Marc Sans i finalment vadecantar-se a favor del primer. Ferran Pujadasva liderar la classe Oberta dels més grans ientre les noies, la Laia Masdeu va ser la mésràpida . Finalment, en Clàssiques la primeraposició va ser per l'Albert Fornells."Organitzar aquest I Enduret del Gironès haestat una bona feinada però l'èxit de la provaha superat totes les nostres perspectives"comentava Joan de Las Heras, tan bon puntacabava la prova diumenge passat. " Ha estatincreïble veure la resposta dels nens i joves,que s'agafen el seu esport amb molta il·lusió,i alguns d'ells, de les comarques gironines,han pogut disputar una prova prop de casa"afegia el responsable de Peu a BaixMotorsport Club Girona mentre rebia mostresde suport per la iniciativa, a.l paratge de CanGotarra.Des de la Federació Catalana de Motociclisme,es va agrair l'esforç realitzat per Peu a Baixper tirar endavant la prova, i Xavier Llasat, elresponsable de la comissió esportiva d'Endurocomentava en els parlaments del repartimentde premis que " recuperar l'enduro a lescomarques gironines, unes comarques quehan donat grans pilots, és una gran notícia".Apart de les felicitacions dels federatius XavierLlasat o Jaume Peropadre, Peu a Baix tambérebia felicitacions de pilots gironins consagratscom Xavier Puigdemont.Peu a Baix Motorsport Club Girona s'emportadoncs una gran experiència de l'organitzaciód'aquesta prova i vol donar continuïtat aaquesta iniciativa, tot i esperant continuarcomptant amb la col·laboració de la vila deLlagostera que ha donat les màximes facilitats.Per a més informació,consulteu el web40

frna * Ah . 69017&96&Embotits i Carns-,.CALÇATS,1-LLINASAlmogàvers, 13Tel. 972 830 29917240 LLAGOSTERAPlaça Catalunya, 1 - Tel. 972 80 52 91 - LLAGOSTERAC. Alta Riera, 6 - Tel. 972 64 32 22 - LA BISBALC. Sant Joan, 43 -Tel. 972 32 13 55 - SANT FEUU DE GUfXOLS~ Transports Naciona i~ InternacionalsJAJ/PIIe ffJ§t/llt;;~orran-spo,rl's .: _J._JOSEP ANGLADAMANEL MOLINAC/. Girona. 3 117240 L lagostera(Girona - Espanya)pintura ··· decora cióTel. 972 80 52 08 - 972 .46 35 78LLAGOSTERA:f{¡yb¿oq/~Uv~r»nfúenuY.~-w-

-[Amb assumpte] (III)42-Osti si n'és de bona. · És fotudament bona fotut divendres amb aquella celestial amargoraquesta coca dels pebrots! Ara, la que et por- que li impregnava la boca i que li anunciava detaré dissabte... allò sí que serà una fotudapassada. De tan bona no sabràs com posart'hiper col·locar-te com Déu mana. No sé siquina ressaca hauria de morir. Lluny, encara,d'aquella meitat de plaer i meitat de culpa quealgun dia l'havia de rescatar.m'entens. Vull dir que hi ha coca i coca. UnaPosat wapa. Op pasok sortim. Ptns. El missatgeprofund dels divendres. El missatge quecosa és això que ens fotem sempre i que estàde collons. Però això de què et parlo és uncada dilluns prometia esborrar quan li arribés.altre tema. Un altre fotut tema. Un tema tanEl missatge que els divendres mai esborrava ifotudament bo que quan la provis t'hauré d'eiquela feia sentir la més estúpida de la creaxugarles llàgrimes que delataran com de feliçció. El volia veure, tocar i que la toqués. Peròet sentiràs per ser un cabró com tu i no undes que l'havia provat a ella/ l'od iava tant comaltre qui té el fotut privilegi de tastar allò. Ell'estimava -si és que mai l'havia arribat a estimar-.Des de feia setmanes, mesos, que elputa amo. Pots estar-ne segur. I tant si hofaré ... Ssssssss ........... ssst!! Aaaaa .. aah!!món on se li dibuixava la vida era de dosFeia setmanes, mesos, que el món on s'hi colors: ell i ella, blanc i negre. Ja sabia comdibuixava la vida era d'un sol color. Amb mati- seria el cap de setmana. La passaria a buscar,sos, però bàsicament feia mesos que anava no estaria a punt i ell es posaria nerviós.del blanc fosc al blanc més clar. Per a ell, la Passaria a buscar-la més tard, amb col·leguessetmana començava el dijous. Era el dia de les (i encara més nerviós). Cridaria, riuria, li diriatrucades, dels missatges, de pensar i d'apa- obscenitats amb pretesa gràcia per afirmarmar el cap de setmana. Vivia el dijous amb el davant dels col ·legues que era seva i, abansmateix neguit que sentia a classe quan li d'entrar al bar, es faria una altra ratlla. Ohavien de donar la nota d'un examen que no dues. Així eren tots els divendres, tots els dislihavia anat malament però tampoc bé. sabtes i tots els diumenges a la tarda si hiSentia que controlava la nota, però no n'esta- havia sort i la ressaca el deixava sortir del pis.va del tot segur. Ara, els dijous eren iguals. Cubates, coca i crits. Crits, coca i cubates.Era un paio previsor ell, i els paios previsors Després, els dilluns, els dimarts i els dimecrescom ell no perdien hores dels divendres per ell se sentia malament, brut i poca cosa. Totfer tractes. Els divendres eren el coixí d'unmal dijous, no el dia per trobar qui en tenia,per quedar amb qui en tenia i per pagar-li aqui en tenia. Tot això es feia el dijous, el primerse li feia una muntanya. La trucava i li plorava,i ella no sabia dir que no. No podia dir queno. Anava al seu pis, l'acaronava. Era tanmaco, fins que arribava el dijous.dia de la setmana. Un paio previsor -i ellNo s'ho mereixia. No algú com ella. L'havia deera un fotut paio previsor-, quan plegava eldeixar però se'n sentia incapaç. Ell l'havia dedivendres a la tarda el primer que feia no eradeixar a ella, però n'era incapaç. Ho pensavaun quinto. I ara! El primer que feia era unaella, tan estúpidament enganxada a ell com ellfotuda ratlla. Ell feia el fotut primer quinto deld'ella.Jordi Pià

--------------~~~====== ·-Els vailets d'araja devastadora d'abandonament i sobreprotecció,en una societat inhibida en moltsaspectes col ·lectius, en la qual el sentimentcomunitari s'ha trencat i ha quedat substituïtper un individualisme ferotge i una certa con-fusió ètica. Els que es relacionen amb els vai­lets que la migració porta a aquestes terres,tant és d'on procedeixin, saben que quan arri­ben són molt més educats, més considerats irespectuosos amb els professors i amb elsadults en general; que d'entrada concedeixenmés transcendència a la preparació acadèmicai que ocupen un espai a lasocietat molt diferent queaquí. I també que si a partird'aleshores viuen la llei delsnostres carrers i es socia litzenentre les criatures que hicorren, en pocs mesos esde-vindran uns vàndals perfec-tes. La nostra societat, tantova en la defensa del patrimoni i espaiscomuns, però tan gelosa de la propietat i laprivadesa, crea petits monstres. Llagosteran'és un exemple antipàtic i desesperant. Niara ni abans no s'han fet suficients polítiquesdedicades als joves. No se'ls han ofert espais,ni recursos, ni educadors. No se'ls ha sotmèsal mínim control social exigible per impedirque als nostres carrers hi predomini la llei dela selva. No s'ha pressionat els pares que s'i n­hibeixen, ni s'ha estat contundent amb aquellsque es rabegen en la irresponsabilitat, en laimpunitat. No s'han coordinat els serveis educatius,els socials, els policials. Moltes de lesnostres criatures viuen i es fan grans sota unenorme malentès, desconcertats, desconeixentquin ha de ser el seu lloc al món. D'aquíun temps, molt probablement, els electoratsEls vailets d'avui són uns tirans, contradiuenels seus pares i no respecten els mestres.Aquesta frase tan actual va ser pronunciadaper Sòcrates fa 2400 anys. Ja ho veuen: lacosa ve de lluny. Els xocs generacionals sóntan vells com la història i tan la nostra memòriacom la dels filòsofs grecs sembla que tendeixa les idealitzacions i convertida en nostàlgiaens acaba mentint. Ni nosaltres ni el mónhem estat allò que recordem, i potser peraquesta raó totes les generacions han contemplatles generacions que les succeeixenamb una certa aprensió,pensant que encada nova bugada esperdia un llençol. Unapercepció que d'haverestat encertada hau-ria conduït la humanitatcap a la més absolutadegradació. I noha estat així, és clar. No només perquè la tècnicai el saber són acumulatius, sinó perquè,segons estudis recents, sembla que el coefi -cient d'intel·ligència augmenta any rere any.Des de la distància de la meva generacióobservo (i envejo) joves preparadíssims, participatius,que no renuncien a la festa o a l'esport,que els interessa la cultura, la música,que han viatjat i s'han compromès amb elmón i la pròpia societat. Joves amb futur quehan sabut aprofitar les possibilitat~ actuals.Però són minoria. El producte habitual delnostre model social no és aquest. La nostraespecialitat, i que em perdonin, són els rucsrics, els pets bufats. Les criatures consentidesque volen viure de pressa, satisfer els desigsimmediatament i no assumir cap responsabilitat.Que es fan grans tractats amb una barre43

eclamaran un policia a cada cantonada i uncodi penal infinit, i e$ deixaran seduir peralgun individu amb ànima casernària. Però defet, només calen quatre idees clares a l'entorndel respecte, de la convivència, de la responsabilitat;una societat convençuda que lesdefensi, un mínim acompanyament i la possibilitatde créixer aprenent dels propis errors.Enric RamionetDecoractó t regats44

---Viure a Llagostera? I tant!A les enquestes que es fan habitualment en el variant duplicada, no parlaré de les fonts permagazineelectrònic El Poll es preguntava: dudes, ni del peix que s'agafava a les rieres,"Recomanaries Llagostera per venir-hi a ni del Casino quan era centre únic i neuràlgicviure?" i de les 172 respostes, una àmplia de la vila, ni de l'actiu Bell-Matí dels setanta,majoria (62,2 %) assegurava que no, i aquest ni del ja fa vint anys que deia que tenia vintresultat, a mi, que soc un llagosterenc de cor,malgrat que fa vint anys que visc fora, m'hadeixat bocabadat i em pregunto el perquè d'aanys,etc. No. Penso amb la piscina, amb elpavelló, amb la sala polivalent i tota l'àreaesportiva que ha crescut al voltant del campquesta manca d'afecció, ja que sempre havia de futbol; amb la biblioteca de la Casa de lesconsiderat que Llagostera és un poble atrac- Vídues i amb el futur centre cultural de Cantiu, amb molta activitat i ben situat estratègi- Roig, amb el nou Institut, amb la nova Llarcament. Potser la visió negativa dels actuals d'Infants, amb el Centre de Salut, i amb tantsveïns es deu al fet que en els darrers quinze projectes i realitats com vulguin afegir-hi queanys, amb el boom del totxo, el poble ha eres- encara no existien quan va començar la sincutamb desmesura. Aquest creixement, que gladura dels ajuntaments democràtics l'anyequival a un 50 per cent més de població, que vinent farà 30 anys.aviat es dit, ben segur que ens ha deslocalit- Ep, també s'han de relativitzar els resultats .zat una mica.d'una enquesta com aquesta, anònima, senseAvui a Llagostera hi ha molta gent de fora i, cap índex de fiabilitat, ja que una persona potno parlo tant de l'emigració estrangera, sinó haver votat una o deu vegades, que té el valorde la gent del país que ha vingut buscant un que se li vulgui donar i tenint molt clar quehabitatge amb un preu més decent que no pas totes les enquestes (fins a les més ben elabodeles grans ciutats i les seves perifèries. rades) quan es fan públiques han estat "cuina­Assimilar tota aquesta població és un procés des" prèviament. És a dir, la persona o institud'integracióque no es pot fer en quatre dies. ció que l'ha encarregada, l'ha amanit un xicPotser els hi passa com a mi que visc en unaciutat de la qual mai en formaré part del tot.Per tant, des d'aquesta perspectiva, de ciutasegonsels seus interessos, la qual cosa esticconvençut no és el cas que ens ocupa. Unaenquesta marca una tendència i el resultat aldans arribats fa poc temps i encara no arre- qual ens estem referint, a mi m 'ha dolgut i nilats, es podria entendre aquest decebedor que sigui intuïtivament voldria apuntar alguresultat,però, si aquest percentatge dels 107"no" davant dels 65 "si" (37,8%) és fruit de"llagosterencs de tota la vida", llavors anemmalament i alguna cosa no funciona.Quan contraposo el Llagostera de la mevainfància i a l'actual, el canvi és absolutamentbrutal. Però no faré nostàlgia, no parlaré delpla de Sant Llorenç abans de ser violat per lanes de les possibles causes d'aquest desencís.Una de molt important, com és l'actitud dedeterminats adolescents malcriats, ja en parlael company Enric en aquestes mateixes planes.I un altre de molt decisiva, pot ser que elmateix creixement hagi fet perdre la consciènciade l'orgull de pertànyer a un lloc determinat.Per entendre'ns: he fet mitja volta al45

món, però sempre he tornat al Born. És a dir,cada vegada que he tingut ocasió d'explicarhoa Mèxic, al Marroc, 'a Grècia o Veneçuela,he dit que soc d'un petit poble que es diuLlagostera, que està situat en un gran paísque és Catalunya, que beu de les aigües delMediterrani (i mai més ben dit!).I estem parlant d'un municipi que en pocsanys ha sabut bastir una excel·lent escola demúsica al Casino, que ha mantingut vivadurant molt temps la secció de Patinatge artísticcompetitiva a nivell mundial, que per lafesta major ha generat un espai nou de carpesamb entitats del poble i dels nous llagosterencs,que el Butlletí pot renéixer una vegadai altre de les cendres, que hi ha entitats queno han estat flor d'un dia com el Casino, elBell-Matí, el Casal, la Colla Gegantera, ... Quehi ha capacitat per generar noves trobadespopulars com la Festa del Bolet o la FiraRomana ...En fi, que si tinc la sort de viure uns quantsanys més, espero que sigui a Llagostera onacabin descansant els meus ossos i on rondi elmeu esperit!Joan Ventura BrugulatPanorama escolar i oportunitas municipalsArran de l'aplicació del Pla d'entorn, a L'educació de les joves generacions de llagosLlagostera estem vivint algunes coses positi- terencs i llagosterenques és quelcom imporvesen l'àmbit de l'educació, és a dir, a l'esca- tant per al poble i per a la societat en general.la bressol, a l'escoles de primària i a l'institut, Hem de vetllar per tal que aquesta sigui de laAquest Pla comença a donar els seus fruits i màxima qualitat i també el més integradoraesperem que en els propers mesos la seva possible, malgrat els obstacles socials i cultuaplicacióaporti, de mica en mica i per a tota rals que avui viu la nostra societat. Més intelapoblació escolar, nous i positius canvis. Uns gradora, per a mi, vol dir que els alumnes i lescanvis que han d'aconseguir que l'escolaritza- famílies per una banda i els serveis educatiusció dels joves tingui trajectòries més reeixi- per una altra, han sabut trobar els espais dedes, és a dir 1 que aquestes presentin una trobada, de diàleg i de comprensió que elsmajor taxa d'èxit escolar (menys suspensos i facilita entendre el valor i la utilitat de l'edumésaprovats), menys abandonaments abans cació (formació i informació) en l'actual dinàdefinalitzar els estudis obligatoris i més con- mica social. Un diàleg que, per exemple, ha detinuïtat cap els estudis de formació professio- sensibilitzar a tothom, sobretot de les repernali de batxillerat. Quant a aquest darrer cussions socials que té el fet de veure jovespunt, cal recordar que som uns dels països de pel poble en horari escolar, quan haurien dela Unió Europea que menys continuïtat mostra ser a l'institut o a casa seva en cas d'estarcap els estudis post - obligatoris.expulsats del centre escolar.46

-És en aquest panorama social i escolar en elque ja es fa a les escoles. Alhora també hauriade ser un impulsor d'accions formativesque duguessin la política educativa cap alsprincipis del model de ciutat educadora quealguns municipis ja estan impulsant.El Consell s'hauria d'obrir al teixit social, comtambé han fet alguns altres municipis, i al tei­xit empresarial del poble, com es fa en altrespaïsos. D'aquesta manera hi hauria una impli­cació per tal que el Consell es constituís en unòrgan de participació, consulta, orientació iassessorament de la comunitat educativa enque crec que cal impulsar més canvis pel quefa a la política educativ'a a nivell municipal,dins de les limitacions, que hi són, però tambédins de les oportunitats i possibilitats que té elgovern municipal en l'àmbit de l'educació.L'ajuntament té al seu abast diverses einesper dotar la població de millors serveis educatius,i no m'estic referint a qüestions materials,afers que són relativament fàcils d'acanseguir.M'estic referint a donar suport a latasca d'innovació educativa que fan els mes-tres i els professors, i aprofitar alguns dels qüestions d'ensenyament i d'educació. Elrecursos que té al seu abast per impulsar una Consell hauria de ser un espai en el qual s'enpolíticaeducativa més participativa i creativa. tomessin els reptes socioeducatius del poble,Aquest fet beneficiaria a tota la gent del en què s'orientés la política educativa municipoble.A pares i mares perquè són part impli- pal i molt especialment on s'impulsés la innocadadels escolars, però també a la resta de vació educativa.veïns perquè possibilitaria uns nivells de formacióque ben segur incidirien en un millor dia Dotar el Consell escolar de tot plegat no és resa dia al poble.més que fer un pas en la direcció de reconèixerla importància de la innovació en el campUn dels recursos que l'ajuntament té al seu socioeducatiu. És un pas per millorar l'enseabastper generar aquests canvis és el Consell nyament al poble, per donar suport efectiu iEscolar Municipal. Aquest és un òrgan que afectiu a la tasca formativa que fan els centresavui té una funció molt més limitada de la que del municipi, i per fomentar la participació enpodria tenir. No sé si algun cop s'ha pensat, l'àmbit municipal.per part dels responsables polítics que hemtingut i tenim, però el Consell hauria de ser unespai de suport per a la innovació educativaJosep Miquel PalaudàriasLlibreriaPapereriaF RI GOLACI Albertí, 20Tel.972 83 09 13 Mob.609 45 86 8717240 LLAGOSTERA (Girona)Material escolarC/Ganix, 14 - Llagosteratel. 97283038447

REPORTATGELa Festa major d'enguany va acabarpoques setmanes i només ens quedapart de les ja típiques "varietés", destarecordaquells concerts, activitats,lis... dels quals vam poder gaudir.Festa rere festa, els programes hananat canviant i no només en el seu con-Macià. En aquest any tan assenyalat, acava Ramoncita Rovira, formosíssimacançonetista que va amenitzar junta­ment amb Pepita Rovira les nits de laFraternitat Republicana Autonomista. Sitingut, sinó també en el seu disseny. ens fixem en el detall, la Fraternitat afe­Intentarem, a través d'aquest espai,recopilar algunes de les festivitats delpoble i també observar l'evolució de laFesta Major al llarg dels anys.bret en castellà la celebració de nombrososactes religiosos per celebrar lesfestivitats del poble. Les activitats mésagosarades encara no havien arribat i ladiversió més aclamada era la projecciódel cinematògraf que havia aparegutfeia pocs anys. L'any 25, sota un poemaque enaltia l'alegria de la Festa Major,s'anunciava una sessió de "varieté" alcentre de la Fraternitat Republicana.Resulta curiós observar al cartell el motfrancès "varietés", que traduït al catalàseria "varietats". Així s'anomenava a laA partir de l'any 1936 s'inicia un períoparticipacióde músics, cantants, balla-rinesgia "autonomista" al seu nom; erentemps de nacionalisme i federalisme aCatalunya. Ja a l'any 1933 destaca lacelebració de la primera volta ciclista aLlagostera, una tradició que desg racia­L'any 1914 s'anunciava en un petit llidamentja fa anys que s'ha perdut.Fe:sta. Major de Uog0$1e.roo.--."" .....____•de de descans que dura tres anys. Ereni acròbates als establiments temps de guerra i ni el poble ni la restapúblics, ja fossin cafès, bars o teatres, ique amenitzaven les vetllades del cine-de l'Estat estaven per celebracions. Peròl'any 1939, any de finalització de lamatògraf durant la Festa Major. Durant guerra, torna la Festa Major i el seu propropde deu anys aquesta ve ser la prin-grama, i ho fan amb una portada feixiscipalatracció de les festes.Resulta curiosa la portada del programade la Festa Major del 1931. La banderacaràcter falangista, s'anuncia "el gran­dioso desfile de FET i JONS, ¡ el escua-de la República i la de Catalunya recardenque aquell va ser l'any d'inici de lasegona República espanyola, i també vadrón de milicianes". Ni tan sols la sessióde cinema s'escapa del marcat aire dicserl'any de la proclamació de laRepública Catalana per part de Francescta que recorda la victòria del bàndolnacional: " Saludo a Franco. ArribaEspaña!" . Els actes tenen també untatorial de la festa, anunciant-se unasessió "escogida" en què es projectarà

"Rumba al Caire", una pel·lícula produïda per s'editen des del grup excursionista Bell-matí.la secció femenina de la falange. És curiósEl programa passa a ser més crític, amb artiobservarcom tots els actes celebrats són"selectes" o "escogidos", fins i tot el partit defutbol que tradicionalment es celebrava es vajugar en front d'una selecció de les forcesd'artilleria de la localitat.Durant molts anys l'estructura de la festa vaser la mateixa, actes "selectes" o "escogidos"que no fessin perillar l'estabilitat dels règim.L'any 1952, però, es va celebrar per primercop un concurs de sardanes al poble que permetiaexaltar les tradicions de la terra. Peròuna tradició tan catalana no podia portar-se aterme sense l'intent de celebrar una tradiciótípica espanyola. Així que l'any 1952 es vamuntar una plaça de toros artificial a la plaçadel carril i es va celebrar la primera "corrida"eles d'actualitat i entrevistes a l'ajuntament.L'any 74 visita la nostra vila per primer cop"La trinca", amb un concert a l'envelat.Curiosament el plat fort de la nit era un altregrup, "Los Décaros". A l'any 1976, a principide la transició, "La trinca" torna a visitar laPresenta::tóndespucs de dOsmeses de éxlto enlos Teetros deBarcelona. del ShowLATRINCA l ·~::fy su Conjunto~TA~' "" rr ,¡,.,, ... ~ o.-, =-:;; ...= _., Iol ...... _."... ~ - - .. ,, .. •..::-. ........... )1' ...... ........_ ................... ....de toros de Llagostera. Amb 4 "novillos" per nostra vila, però aquest cop com a grup estretorejari un cartell més aviat discret, la "corrillai posant fi a la Festa Major. L'any 1977,da" va ser un fracàs i no es va tornar a celebrarmés a diferència del concurs de sardanes,el qual va ser tot un èxit. El 1956 és any decelebració per a la Colla Gegantera, ja queaquest va ser l'any d'entrega dels gegants aamb la visita de Lluís Llach, integrant de lanova cançó, el concert esdevé més polititzat,Un any després, un dels seus companys, elcantautor Raimon, va actuar a l'envelat. Erenanys de lluita i reivindicació.l'ajuntament i de la primera cercavila degegants i capgrossos al poble.L'any 1979, quan "la movida madrilenya"començava a arribar al seu punt més àlgid,Ja a la dècada dels 60, destaquen les sessionsvan visitar Llagostera "Los hermanosde cinema als cinemes Llagostera i Barceló,que avui en dia ja no existeixen. L'any 1967 escelebra el primer concurs de fotografia, con-Calatrava", oferint un shaw a l'envelat. L'any1981, una altra de les icones de " la movi ~a"Andrés Pajares, actualment en hores baixe,s,curs intermitent que aquest any ens hem pro- va entusiasmar amb el seu show juntamenposat adherir a "el Butlletí", de manera que laportada d'aquesta edició és la fotografia guanyadoradel concurs d'enguany.A partir de l'any 1972, els petits llibrets ambla programació de les festes passen a serrevistes amb articles de col·laboradors queamb Xevi Lolita i Antonio. L'any 1983 ens avisitar el conegut empresari de l'espectacle"José Luis Moreno y sus muñecos" i l'artista devarieté "La Maña".-----

I ja al final dels 80 i a principi dels, 90 Calypso", "Whiskyn's", etc. Avui en diadestaquen els balls a l'envelat a càrrec aquests grups ja no tenen tanta tiradade l'orquestra Meravella, la Salseta del com abans i nous grups de rock catalàpoble sec i la Principal de la Bisbal, i han sorgit, tot i que l'essència d'aquesttambé d'altres actes diversos. I qui no gènere recau en els ja mencionats. Perrecorda la cercavila de gegants i cap- últim, destacar el concert de Lluísgrossos amb la cuca feliua? Seria bo Llach al polivalent l'any 2006 amb elrecuperar-la i que els nens d'aquesta seu disc "i", un disc de gran transcengeneraciópoguessin gaudir tant com dència perquè era la tornada de Llachho vàrem fer nosaltres d'un dels per- a Llagostera després de 30 anys i personatgesemblemàtics de la Festa què coincidia amb la seva gira de reti­Major, potser així la cercavila que any rada. De l'any 2007 tothom recorda elrere any perd expectació tornaria a magnífic monòleg de Pepe Rubianesomplir-se de nostàlgics.acompanyat de Cristina Dilla, a quiningú esperava, aquesta actuació vaEn aquells anys, el correfoc que avuientusiasmar tot el públic assistent.en dia es celebra a les 11 de la nit, esEsperem que aquest humorista catalàcelebrava ben entrada la matinada,d'adopció es recuperi aviat de la sevacap a les 5. Des del balcó de les casesmalaltia i pugui tornar a fer-nos gauestiraven galledes d'aigua a aquellsdir.agosarats que feien, sota el foc delsdimonis, el recorregut que hi ha entre I aquest any? Cadascú guardarà ella Plaça de l'Ajuntament i la Plaça record d'alguna activitat o altra, totCatalunya. L'any 92, l'any dels Jocs destacant la pluja que fa més de 3Olímpics de Barcelona, es recorda la anys que ens passa per aigua la festacita a través del programa de Festa del poble. Tot i això, el mal temps noMajor amb algun escrit dedicat al ha impedit que grans i petits particitema.pem en les activitats organitzades icelebrem la Festa Major com a bonsA mitjans dels anys 90, coincidint ambllagostarencs que som.l'auge del rock català, inunden la programacióels concerts de grups com"Ja t'ho diré", "Lax'n'Busto", "DoctorPassat í present de Ja nostra Festa Major

Un cop d'ull a la Festa MajorAmb motiu de la Festa Major '08, el col·lectiu de "El Butlletí" hem volgut fer una mica el tafanersobre què n'opina la gent del poble. Per això, hem sortit al carrer a entrevistar uns quantsllagosterencs de diferents edats. Aquí teniu les seves visions sobre la nostra Festa.1. Et fa il·lusió quan saps que s'acosta la Festa Major?2. La Festa Major només t 'agrada per les fires (atraccions) o també perquèes fan moltes coses al poble i pots participar al concurs de dibuix, a lacercavila amb els gegants ...?3. Creus que hi ha prou parades d'atraccions?4. Quina o quines t'agraden més? Per què?Nom: BielCognom: Guinó1. Sí, molta.2. M'agrada perquè es fan moltes activitats.3. N'hi hauria d'haver més.4. El "saltamontes", és molt divertit.Nom: OnaCognom: Fürst1. Molta, perquè durant la festa puc pujar a moltes atraccions,puc estar amb els meus amics i veig a la gent que conec.2. M'agrada sobretot per les fires però depèn quines obres de teatreo concerts també m'agrada de veure-ho.3. Home ... m'agradaria que n'hi haguessin més i que fossin totesben diferents.4. Les que m'agraden més són el "saltamontes", el "Jamaica king",el vaixell pirata, els autos de xoc i la parada de tir. M'agraden perquèsón com una aventura i fan que m'ho passi molt bé.

Nom: Mireia--~.... agnom: Vert1. Sí, perquè vol dir que no hauré d'anar a cole i que podrédescansar i passar-m'ho bé.2. M'agrada per tot en general, no només per les fires.3. Sí, n'hi ha força.4. Les que m'agraden més són "la olla cachonda" i el "saltamontes",perquè són molt divertides. Però també m'agrada el"Jamaica king", que també és molt divertida però un xic mésforta.1. Et fa il·lusió quan saps que s'acosta la Festa Major? Què significa per a tu?2. La Festa Major t'agrada només per les fires (atraccions) o perquè també potparticipar al correfoc, anar a concerts ... ?3. Et sembla bé on estan situades les fires i les carpes?4. Quin és el moment que gaudeixes més de la festa?5. Gastes molt durant aquests dies o vas en compte amb l'economia?Nom:NilCognom: Fürst1. Sí que me'n fa d'il·lusió, perquè sé que no tindré colei que m'ho podré passar bé amb els amics.2. Home és clar que sí. El correfoc és xulíssim, encaraque et cremes algunes vegades, i els concerts ... flipants.1. Sí, la zona és bona, però estaria bé que també ocupessintot el territori de davant del pavelló.4. Després del correfoc: baixar amb els amics pel carreri anar al polivalent a escoltar un concert, i per rematar-hopujar a alguna atracció i després anar a dormir.5. Com a persona intento controlar-me, però a vegadesem passo un xic (tots ens equivoquem algun dia!).

Nom: MussaCognom : Sillah1. Sí, perquè hi ha les barraques, les fires, i es reuneix tota lagent del poble. Significa diversió!2. Per la festa. En la resta ... no hi participo gaire3. Sí, són molt millors que les d'altres pobles. Unes de lesmillors de la comarca jo diria4. Durant la nit, a les carpes.5. Vaig en compte, tampoc no s'ha de gastar més del compte!Nom: SandraCognoms: Bagudanchr---11. Sí que me'n fa d'il·lusió. I per a mi significa molta festa i totel que això comporta.~ 2. M'agrada anar a fer el volt a les fires i pescar ànecs amb lesamigues, però prefereixo anar als concerts i a la zona de ca r­pes.3. Em sembla estupenda, està molt ben muntat.4. Durant la nit és quan més gaudeixo de la festa, sobretotdissabte que és quan fem el sopar amb les amigues.5. No, gasto molt. Massa!

1. Què significa per a tu la Festa Major del poble?2. Tenint en compte les anteriors festes majors, hi trobes a faltar algunacosa?3. Quin és el moment que gaudeixes més durant la festa?4. La ubicació de les atraccions i les carpes, et sembla la més adequada?Nom: CarmeCognoms: Camprubíl.Aiegria per als nens.2.No, només hi trobo a faltar el bon temps.3.EI passeig amb la família.4.Sí, està molt ben distribuït.Nom: MontserratCognoms: Aubó1. Una cosa molt maca.2. No, no hi trobo res a faltar.3. Les sardanes a la plaça.4. Crec que estan molt ben ubicades.Nom: EnricCognoms: Plantés1. La Festa Major és imprescindible per conviure.2. Ni idea, no ho crec.3. Quan a la tarda vaig a fer el volt per les fires i emtrobo la gent del poble.4. El que passa és que jo no hi vaig, això és cosa deljovent.

~Mobles Mulà11m J\QJIUe~COL· L EGIA Tassess oria laboral i fiscalcorredor d'assegurancesINDUSTRIAS CRISTINENCAS, S.A.Cira C-65. km 8 • TELEFON 972 83 06 60- FAX 972 83 13 74 · 17240 LLAGOSTERA (G•ronalv.ww.moblesmula.com • moblesmu!aOmoblesmula.come AJrnogàvers. 2 1T~ 972 83 O" 3ttFax 97:? 83 01 0 11 740 LlAGOST&RA íG•rof"\a)Transports-- --~PAYRETC.

Qui té por dels transgènics?56Els aliments transgènics no agraden a ningú.més garanties productives. I any rere any noSegons les enquestes d'opinió, si podem triar li quedarà més remei que anar comprant laoptem majoritàriament per no consumir-los.Però o no ens ho posen fàcil o ens ho fanimpossible. La normativa només obliga a eti-quetar els aliments que contenen en algunopta per aquesta tecnologia i no per desenvodelsseus ingredients més del 0,9% d'OGM(Organisme Genèticament Modificat). Les fra-ses que hem de buscar en la llista d'ingre-llavor. Els cultius, i per tant, la nostra alimen­tació, ja no estan sota control democràtic,sinó en mans de l'agronegoci, que per aixòlupar-ne d'altres de no perilloses però menysrendibles. Els riscos sanitaris hi són, comexpliquen milers de científics arreu del món,dients són " modificat genèticament" o bé com els agrupats a la British Medica/"produït a partir de ( ... ) modificat genètica-ment". També ens pot ajudar la Guia Roja iVerda que Greenpeace va actualitzant en elseu web: verd per als aliments lliures d'OGM,vermell per als que no es demostra que no encontenen. Tanmateix, els transgènics s'utilitzenfonamentalment per alimentar animals iles etiquetes de la carn, els ous o els lactis queen deriven no en diuen res.Els defensors dels aliments transgènics diuenque els ciutadans tenim una por sense fonamentcientífic. La por és un sentiment instintiui útil que ens permet posar-nos en alerta.A partir d'aquí podem usar altres facultats,com l'anàlisi crítica de la informació o la posadaen pràctica dels nostres valors. Sabem, perexemple, que la tecnologia d'insertar gensd'altres espècies directament en l'ADN d'unaplanta, la utilitzen un grapat d'empresestransnacionals amb l'objectiu d'incrementarles seves vendes. A l'estat espanyol l'únic cultiutransgènic autoritzat és un blat de moro deMonsanto (el MON810) que sintetitza unatoxina provinent d'una bactèria i que és mortalper a unes emprenyadores orugues barrinadores.Això permet, en determinades circumstàncies,obtenir més quilos per hectàriade gra i pot fer que el pagès, a qui no se li ofereixenmés alternatives, esculli sembrar ambAssociation, i a causa de la contaminació através del pol·len, a Catalunya ja no es potcultivar blat de moro ecològic i probablementhagi desaparegut una varietat tradicional, elblat de moro del Queixa l. Llavors ens hauríemde preguntar: qui necessita els transgènics?Aquells que també necessiten el mite de laproductivitat* o la ciència sense consciència?Les persones que estem recollint signaturesper dur al Parlament de Catalunya una propostade Llei de prohibició dels cultius modificatsgenèticament, el què volem és menjaraliments sans i saludables pel medi ambient ila societat, com els ecològics. I no ens deixen.Us animem, a tots els llagosterencs i llagosterenques,a interessar-vos pel tema, perquètambé som el que sembrem.El blat de moro del Queixal, el de laCreu ... s'extingiràn perquè només quedi"el millor''?Contacte amb l'autora:engracia@associaciolera.org* El problema de la fam almón no és una qüestió deproductivitat dels cultius.És un problema socioeconòmic,de distribució delsaliments i de desigualtats.Només cal pensar en lestones d'aliments, com arala fruita dolça en el nostrepaís, que es destrueixen acausa dels preus baixos.Engràcia Lera

Reparami PC.c~Dissenyem la teva imatge d'empresalogotip, web, targetes, samarretes ...Taller informàticReparació d'ordinadorsClasses d'informàticaAssistència a domiciliVenda a mida i per encàrrecDissenyReparamiPC.comPasseig Tomàs Boada 29, llagostera (Girona)~ 972 83171057

Consum racional, sostenibilitat ... !Tots hem vist alguna vegada una persona consum fins a uns extrems que ara ja sóngran plegar meticulosament les bosses de alarmants.plàstic de supermercat i guardar-les en uncalaix "per si algun dia fan falta". També Qualsevol bé de consum implica la utilitzaciórecordem quantes vegades, de petits, ens van d'unes matèries primeres limitades i també ladir: "apaga els llums, tanca l'aixeta, abaixa generació d'uns residus, cada vegada mésles persianes perquè no entri calor ..."abundants, que precisen d'altres recursos perPotser aquestes situacions ens transporten a tal de ser correctament eliminats.èpoques passades, on els recursos que araconsiderem " normals" eren un luxe i es valo- El planeta que habitem té una capacitat limiravencom a tal.tada, tant de recursos com d'espai per acumularresidus. És del tot injust i injustificableHan arribat altres temps, temps d'abundàn- que una tercera part de la població mundialcia, i les coses ja no es valoren pel que repre- s'aprofiti sense mesura dels recursos i que lessenten, sinó pel seu valor econòmic. Aquest dues terceres parts restants no disposin delfet ha portat a la nostra societat a un abús més essencial i a més vegin com el seu terridesmesuratde recursos. El fet de poder-ho tori -que sol ser d'on s'extreuen les principagarsense massa problemes ha disparat el pals matèries primeres- es va omplint de les5 8

deixalles que nosaltres gènerem.La gestió política i els operadors econòmics hitenen molt a dir i molt a fer, però el canvi realPer tot això, a la societat occidental -la de l'a es troba en la mateixa societat, en cada unabundància- fa temps que s'han disparat les de les persones que en formem part. Si tots ialarmes i es plantegen termes com ara: "el cada un de nosaltres, en el dia a dia, pensemconsum racional", "el reciclatge" etc. Però per quan obrim l'aixeta, quan encenem el llum,a la majoria de nosaltres aquestes alarmes quan agafem el cotxe, quan engeguem laens són llunyanes i no en fem massa cas. Tot calefacció o l'aire condicionat, quan decidimjust ara, amb l'escassetat d'aigua, comencem canviar d'ordinador, de telèfon mòbil, de cotxea veure les orelles al llop i som més conscients o de qualsevol altre "bé de consum", que aixòque si tots hi posem de la nostra part potser comporta l'ús d'uns recursos limitats, queno ens veurem abocats a patir les conseqüènciesde la falta d'aigua.i dediquem un estona a pensar si "és realmentencara que els paguem no són del tot nostres,necessari", potser arribarem a fer realitat unEl mateix que ara passa aquí amb l'aigua pot altre concepte que fa temps que s'utilitza peròarribar a passar amb l'energia o el que és pitjor,amb els aliments. També en aquest cas "sosten ibi I i tat".que encara no s'ha dut a terme i que es dius'han disparat les alarmes i es diu que més de1000 milions de persones patiran la manca Mirar enrere no és ancorar-se en el passat,d'aliments.sinó aprendre dels encerts i dels errors. O ésque no us heu meravellat mai de les obresPenso que l'anomenat consum "racional" vol enginyoses que es feien per aprofitar l'aiguadir consumir allò que realment necessitem, de pluja o per refrescar els habitatges queprocurant no crear noves necessitats i tenint podem observar en construccions romanes opresent que el fet de poder-ho pagar no medievals i, fins i tot, en edificis modernistesens dóna el dret de poder malbaratar. que ara contemplem com atractiu turístic?Jesús TorrentAgrupació local del PSC a LlagosteraFERROS FORJATSJOSEP AIGUABEllACARPINTERIA METÀUICAAMB fERRO I ALUMINI -TANCAMENTS DE TELA METAL.LICACarrer Tossa, 5Tel. 972 - 83 02 70Fax 972 - 83 02 7017240 LLAGOSTERA(Girona)5 9

L'hospital de pobres de Llagostera. Sis segles d'existència60L'any 1995, quan vam iniciar el treball d'inves- del carrer de l'Hospital, i a la número 13tigació per localitzar el traçat i la ubicació de començava el mas Collell .les muralles de Llagostera, no ens podíem Per tant, les pistes indiquen que l'hospitalimaginar que trobaríem tantes dades dels podia estar situat entre les propietats actualssegles XVI, XVII i XVIII sobre la història de la dels números 13, 15 i 17, que fins fa pocsnostra vila. Aquesta aportació es va veure anys arribaven fins a la Baixada de la Costa.reflectida en el llibre Les muralles de Durant anys, mentre repassàvem llibres aLlagostera i en els dos llibres d'Episodis de la diferents arxius, anàvem prenent apunts dehistòria de Llagostera. Dades, moltes d'elles tot el que feia referència a l'hospital, i a l'arsorprenents,com és el cas de l'hospital de xiu Diocesà vam trobar una altra peça moltpobres del poble.important de la història d'aquesta institucióFins fa pocs anys es creia que aquesta institu- local: l'any de la seva creació, el 1418, i elció l'havia fundat el reverend Josep Baulida, nom del fundador, Bonanat Llorenç, domer declauer de l'església, al principi del segle XIX. Llagostera. També hi explicava que constavaMentre continuàvem consultant els llibres de de tres llits.capbreus, protocols notarials i altres per com- Al segle XVI va ser traslladat a un edifici nou,pletar les muralles i també per confeccionar el dintre de les muralles, a l'actual carrer deplànol de la vila del segle XVII, vam localitzar Sant Antoni. Es desconeix la data del trasllat,un capbreu del 1674. En aquest capbreu,Damià Roquer fa constar que la seva casa "amigdia afronta amb l'hort de Joan Fonalleras,mitjançant via pública que abans anava al'hospital". Aquest descobriment ens va sobtar,ja que com hem apuntat, tothom creia quehavia estat fundat al segle XIX.Vam continuar la recerca i vam trobar lavenda primitiva de la citada propietat deperò segurament es va fer a mitjan d'aquellsegle. En l'inventari fet a l'hospital el 16 degener del 1552, coincidint amb el primer diade treball de Bartomeu Granollers, el nou hospitaler,consta que a més "de la cambra delspobres hi ha la cambra de dalt amb un llit, amés d'haver-hi la cuina". És molt possible quees tractés de la nova ubicació de l'edifici.La confirmació del trasllat la trobem en unaRoquer, que el 25 de gener del 1580 Eleonor compravenda del 3 d'octubre del 1577, enRavella, propietària del mas Nicolau, havia què consta que la propietat, situada entre lesvenut a Fonalleras. El notari fa constar que dues muralles, a migdia afronta amb el camíestà "a prop de l'hospitalet".públic de la porta falsa de l'hort del Castell i deAltres capbreus i vendes de terreny ens con- l'hospital de la vila.firmen que antigament hi havia hagut l'hospi- En aquesta ubicació al carrer de Sant Antonital de pobres a la propietat del mas Collell. va estar-hi uns dos segles i mig, ja que alPrecisament, la terra comprada per principi del segle XIX va ser traslladat a l'em­Fonalleras, que anys més tard va capbrevar plaçament actual, a la casa i terreny del reve­Roquer, correspon on acabava el mas Nicolau rend Josep Baulida, el clauer.i on començava el mas Collell. Per situar-nos:el mas Nicolau acabava a la casa número 9-11

RESUMFundador: Bonanat Llorenç, domerAny de la fundació : 1418Ha tingut tres emplaçamentsPrimer: En terreny del mas Collell del Mas(1418 - mitjan segle XVI)Segon: A l'actual carrer de Sant Antoni (mitjansegle XVI - al principi del XI X)Tercer: Emplaçament actual (des del principidel segle XI X)Per tant, d'aquí a deu anys hi haurà la possibilitatde celebrar el 600 aniversari del nostrehospital; d'uns anys ençà ResidènciaGeriàtrica Josep Baulida.Pica del segle XVI o anterior -segons arqueòlegs de laGeneralitat, de Girona- trobada a la casa número 9 delcarrer de l'Hospital, molt a prop del primer emplaçamentde l'hosp ital de pobres. El forat per desaiguar és d'unaèpoca recent. Aquesta peça treballada podria ser de l'antichospital ?Josep CantóAntoni MascortCI B arceloneta, 617240 LLAGOSTERA (G irona)Tel. 972 83 03 72Fax 972 83 04 25PLANXIS TERIA i PINTURAALBERTAlbert Mallorquí i GuichFrancesc PujadasFO.VTANERIA . ELECTRICITA TCALEFACC/0 · GAS· REGSDESA/COES • IL.LUMINAC/0Ctra. Tossa, 45Tel. i Fax 972 80 53 0917240 LLAGOSTERA(Girona)Passe ig Rom eu. 57 B. 2a. • Tel. (97 2) 83 0 0 1317240 LLAGOSTERA (Girona)Mob.6293S 166661

viverscan ragoltaVeïnat de Cantallops, 3Tel. 972 83 04 80Fax 972 80 56 97Mòbil 64 7 668 44117240 LLAGOSTERA {GIRONA)e-mail : viversragolta@holmail.com1!1RAMI ON ETLLOVERASAS S E GU R ANCESJoan Mara~all JO17240 Uago;tCI"Jte1. 972 8JI819fax. 971 831 80-lCarnproJ

Literatura en SMSLndma mti, I mtrimni Matardna stava tan stisft L'endemà matí, el matrimoni Matarrodonaq va prpsar ls b//s q x la FM dl pb!, I grup kntes estava tan satisfet que va proposar als vells1 xic a /senari dIn blat. .. Sria 1a bna xqsa xa que per la Festa Major del poble, el grup canqnvidar1 amic s u, loqto-presntdo d tv, ml tés un xic a l'escenari de l'envelat ... Seria unainfluen i famosa reu. Si ake/1 amic ls scoltava bona excusa per a convidar un amic seu, locutor- presentador de televisió, molt influent iam /acrdio i el flabiol i ls bus dis altrs,cm q sntan originals, bn sgur q li agradrien tan q ls famós arreu. Si aquell amic els escoltava ambqntractaria x actuar n algun dis sus prgrams d l'acordió i el flabiol i les veus dels altres, comtv, ptser 1 prgrama d diss a I nit, max audien- que són tan originals, ben segur que li agracia... Sgur q triomfarien, guanyarien mis klers darien tant que els contractaria per actuar eni srien ppulars.alguns dels seus programes de televisió, potserun programa de dissabte a la nit, màximaaudiència ... Segu r que triomfarien, guanyarienmolts calers i serien populars.Lqurdio d ls glfs,nrsis rmioL'acordió de les golfes, Narcís Ram iófarmàciaCI Consellers, 28- Tel. 9 72 83 29 18I 724 0 Llagostera,;:w~r--' U BMINISTRESICOR 2006, S.L.S ubministrame n ts deferreter ia i m aquinàriaDistrib uïdor oficial deDIEGO C O R T ÉS R U ANOMòbil 609 520 073CI Indústria , 16Tel. 972 805 363 - Fax 972 831 84217240 LLA GOSTERA (Girona ) Espanyad icor@wanadoo.esLLIBRE RISUREDAs. c.Pt. C

La tira cómicaAJUDA!QUE ALGUCRIDI UNFORMER!Un delspanets delrebost estàfatal!Què hapassat?!Sobredoside Nocilla!Maleïdesdrogues!65

El Papu es relaxa ...MassatgesMenta PoliolEsmaperdut o garratibat?Una mica contracturat.Sals de bany o sal deiode?Millor "Betadine".Pectoral o lumbar?Testicular.Infusió amb camamillao xiclet?M'agraden més els"Mentols" amb coca -cola "la its".Empeltada o transgènica?Esterificada.Si hi ha sopa de menta, per què no hi hasopa de poliol?Pregunta-ho a en Ferran Adrià.EucaliptusRafting o puentig?"Eucalipting".Halis o Fishermans?"Ri coles".Paparra o llagasta?Son pitjors els koalesSofàDe pell o d'escai?Vellut depilat.Reposacaps o chaslongue?Tots dos fan mal d'esquena.Ikea o Mobles laFàbrica?Can Cateura.SuprunamanCasa de massatges o derelax?Una sessió amb la senyoretaMidori YamabukiRelax anal o nasal?Cap dels dos si estan irritats.Resort del Carib o sorra fina de s' Agaró?La Gorga de Ridaura ja em va bé.AcupunturaPunxa o punxó?On sigui però a lapanxa no.Morro o orella?Botifarra de llengua.Qui punxa?En DJ PotomboLaits & Sure66

ANYS A TOTA MÀQUINASAGUÉNfTel rontat manual de UagostoraRentat de llantesRBIItatllJii/.1Esbanditt:iitRBIItat '"'" taquesel Cantallops, 7 17240 LLAGOSTERA Tel. 972 83 02 43www.sague.com

naixements• - 1\• - • •- 1\• - •• - I\• - • •- 1\• - •Omnia Addaba Azzahari 07-02-2008Hugo López Gallarda 09-02-2008Oriol Fonfria Vel,hquez 10-02-2008Pau Yuste Basolas 14-02-2008Alejandra Luque Escobar 14-02-2008Juliana Jurada Flores 10-02-2008Ferran Ramírez Pellicé 15-02-2008Bruna Ojosnegros Pascual 14-02-2008Àlex Jiménez Font 26-02-2008Salah-Eddine Bendahman Yaboubi 25-02-2008Redwan El Khattabi Mojahed 02-03-2008Eric Vilella Tarrés 21-03-2008Khadija Ramadan Moussati 25-03-2008David Tejada Moreno 25-03-2008Caria La Bella Borrull 27-03-2008Claudia Flores Navarro 29-03-2008Sara Aguilar Ferm3ndez 10-04-2008Júlia Salguero Puig 15-04-2008Montserrat Grabulosa Quer 17-04-2008Laura Garrida Comas 10-05-2008Nizar Belhaj Fourka 12-05-2008Roger Reverter Pelluch 12-05-2008Júlia Sevilla Antúnez 06-05-2008Leire Gou Castaño 08-05-2008Xavier Vendrell Morilla 11-05-2008Ivan Arjona Lopera 12-05-2008Pol García Turon 14-05-2008enllaçosCarlos Gascons Cabarrocas i Anna Maria Vendrell! Deulofeu25-02-2008Óscar-Augusto Puentes Sanchez i Jèssica Pelegrina Salcedo26-04-2008Sergio Bronchud Vilagran i Jenifer Viejo Molina26-04-2008Massimo Bossi i Laia Serra Prieto26-04-2008Enric Vallés Rodoreda i María de la Cruz Mimbrera Domingo03-05-200868

••••••Juan Fulla CabarrocasEsperanza Ferrer HernandezFrancisco Alias BaronMa rgarita Cornella GrauSebastiana Suarez GarcíaDolores Muñoz NavasPere Collell BoschMiguel Frigola PlaCelestina López GarcíaTeresa Martin SansRamona-Oiivia Penido SanchezRamon Coll PratCarmen Llinas OliverasEmilio López RosEmilio Mateu DarderFrancisco-Javier Zurera CastroJosé-Luis Ruvira DuranteArturo Llagostera RoigAntonio Maimí FalguerasJosé Bayé LlinasMaria Teresa de Puig GairinJuan-Manuel Rodríguez LazaroFrancisca Matas Farriol09-02-200812-02-200813-02- 200820-02-200822-02-200802-03-200803-03-200808-03-200810-03-200811-03-200812-03-200814-03-200818- 03-200818-03-200826- 03- 200827-03- 200801-04-200815-04-200819-04-200824-04-200828-04-200803-05-200807- 05-2008Servei de Grua 24 horesVenda i reparació de maquinària de jardíCtra. de Tossa, 13Tel. 972 80 56 8417240 LLAGOSTERAFax 972 83 18 48(Girona):JUj OAN XIRGU I ClURANASERVEI DIARI DE PAQUETERIA I RECAOERIA A GIRONA • CAMIÓ PLATAFORMAC/Barcelona, 1669

tlonstruccionsManel Malagón SerranaComte Guifré, 2, 2n, 1a17240 LlagosteraTe lf.: 972 83 01 03Mòbil: 629435509e_mail:construccionsmalagon@hotmail.comSERVEI DE NETEJA DE XEMENEIES-~salg~erqconstrucdons@salguerocg.comViñasCtra. Gtrona a Sant Fehu. Km 10Telèfon 972 83 01 90Fax 972 80 53 8317240 LLAGOSTERA (Gtrona)E-mail: pinsosvtnyas@tnfonegoc•o comOFICINES CI Po~ent, 15- 17455 Coldes de Molovello fG•ronoTel 971471723 Fox971472749CORRESPONOENCIA. Avd. Conogo n• 73 17HO llagostera IG••ono)GISTIÓ AMBIINTAEDl usmus, s.L.SERVEIS IMMOBILIARIS41PI. I70LLAGOSTERARECOLLIDA DERESIDUS URBANSConsellers, 21 (Baixos)17240 LlagosteraManel Malagón RodríguezTel. 972 831830 Fax. 972 831831E.mail:llagostera@ llagofinques.com

asoureI Ctra. 'llüfreres a Sant 'Fefiu de Çuí.r,o(s, s/ n · 17240 L(agostera • 'l'. 9 72 83 12 02 • www. masroure. com