Teraflop 108 - Juliol - cesca

cesca.cat
  • No tags were found...

Teraflop 108 - Juliol - cesca

Sobald also ein Kauf erfolgt, verändert sich das Potenzial. Dies gilt jedoch nicht für das„unbegrenzte/universelle Bewusstsein“, dessen Potenzial durch nichts und niemandenbeeinflusst werden kann.Doch selbst wenn das „unbegrenzte Schaffenspotenzial“ des „unbegrenzten/universellenBewusstseins“ nicht entfaltet wird/würde, so heißt und bedeutet dies keineswegs, dass das„unbegrenzte/universelle Bewusstsein“ einfach nur leer, inhaltslos oder gar öde wäre. Gleich,ob das Potenzial entfaltet wird oder nicht: Das „unbegrenzte/universelle Bewusstsein“bedeutet vollkommene Selbsterkenntnis einschließlich seiner Grundeigenschaft, der „Liebe“.Diese Perspektive bedeutet „Sein“, sprich „selbst Sein“; es ist sich seiner selbst in einemvollkommenen Maße bewusst. Diese Perspektive kann durch nichts übertroffen werden.Die zweite Aussage erscheint dem Leser aller Wahrscheinlichkeit erst einmal als einWiderspruch zur vorherigen Aussage. Es handelt sich jedoch mitnichten um einenWiderspruch, denn das „unbegrenzte/universelle Bewusstsein“ benutzt und generiert die„begrenzten Inhalte“, um sie als „Spiegel“ zu benutzen. Das „unbegrenzte/universelleBewusstsein“ benutzt diesen „Spiegel“ jedoch umgekehrt zu der Systematik, wie wirMenschen Spiegel nutzen.Schauen wir Menschen in einen Spiegel, sind immer wir es, die sich vor dem Spiegelverändern. Trotzdem betrachten wir uns immer im gleichen Spiegel (im Sinne von gleicherFunktionsweise). Wir probieren einen Anzug an, begutachten das Bild von uns selbst imSpiegel. Dann wechseln wir die Kleidung, betrachten uns zum wiederholten Mal vor demimmer gleichen Spiegel. Der Mensch und sein Äußeres haben sich verändert, der Spiegel istimmer noch exakt der gleiche. Trotzdem hat sich durch unser verändertes Äußeres auch dasBild verändert, das der Spiegel auf uns zurückwirft. Der Mensch verändert sich, benutzt aberstets den gleichen Spiegel (wie gesagt, im Sinne von gleicher Funktionsweise).Das „unbegrenzte/universelle Bewusstsein“ hat diese Möglichkeit und Fähigkeit trotz seines„unbegrenzten Potenzials“ jedoch nicht, denn gerade durch die Tatsache, dass das Potenzialunbegrenzt ist, verfügt es erst einmal nicht über „spezifische Ausprägungen“. Das„unbegrenzte/universelle Bewusstsein“ ist unveränderbar, unwandelbar, unzerstörbar, es hatweder Anfang, Verlauf noch Ende, es kennt und unterliegt weder Raum, Ort, Zeit, nochsonstigen Begrenzungen. Selbst wenn das „unbegrenzte/universelle Bewusstsein“ einenSpiegel mit der gleichen Funktionsweise des Menschen hätte, würde dieser Spiegel ersteinmal nur das stets gleiche Bild vom „unwandelbaren, universellen und unbegrenztenBewusstsein“ zurückwerfen.Exakt an diesem entscheidenden Punkt kommt das „unbegrenzte Wahrnehmungs- undSchaffenspotenzial“ des „unbegrenzten/universellen Bewusstseins“ auf die Bühne, denn eslöst dieses vermeintliche Problem, das natürlich keines ist, auf geniale Art und Weise. Daselbst unwandelbar, kreiert, generiert und erfindet das „unbegrenzte/universelle Bewusstsein“einfach variable, d. h. „veränderbare und wandelbare Spiegel“, statt nur einen einzigen festenund statischen „Spiegel“ zu benutzen. Diese „wandelbaren Spiegel“ sind zwar „begrenzt“,jedoch „unendlich“ in Form, Beschaffenheit und Ausprägung. Zudem unterliegen diese„Spiegel“ permanenter Wandlung, wodurch als Konsequenz fortwährend neue„Wahrnehmungsinhalte“ generiert werden. Während das „unbegrenzte/universelle320


S E S S I Ó I I I ’10Arquitectura del servei deComputing del PIC:Mecanismes implementatsper aconseguir una HAFernando López, PICEl Port d’Informació Científica és un centrecientífic i tecnològic que proporciona recursosde processament de dades i emmagatzematgea la comunitat científica internacionala través del grid científic. Elsexperiments que fan ús de les infraestructuresrequereixen que els recursos proporcionatsestiguin sempre disponibles.Des del punt de vista de l’usuari queenvia un treball per a que sigui processatamb els nostres recursos, trobem diferentsmecanismes per aconseguir una alta disponibilitatdividits en tres apartats: aplicació,que inclou gestor de cues i gestordel sistema d’emmagatzematge; sistemaoperatiu, amb Bonding a Linux i IPMP a Solarisi, finalment, xarxa, amb Smart Linkd'HP, MLAG d’Arista, VRRP.El PIC ofereix diversos serveis segonsles necessitats dels projectes entre els qualsdestaquen els serveis de computació i d’emmagatzematge.Aquests dos recursos sónaltament redundants en diferents servidorsi controlats per aplicacions que permetengestionar la seva disponibilitat.El mateix sistema operatiu de cadaservidor que forma part d’aquests serveis,pot també ser configurat de manera quel’equip ofereixi camins redundants per comunicar-se.Per proporcionar aquesta disponibilitata nivell de xarxa cal configurarel sistema de manera lògica amb l’arquitecturade xarxa.La comunicació entre aquests dosserveis (computació i emmagatzematge)és molt intensiva i dins de la nostra LANpresenta un disseny específic per aportarredundància sense minvar el rendimentdels recursos necessari. La redundàncias’aconsegueix mitjançant diferents mètodesde configuració, segons les opcionsdels proveïdors de l’electrònica de xarxa,en combinació amb protocols estàndardsde comunicació. Aconseguim alt rendimentmitjançant concentradors amb backplanesde 960 Gbps i distribuint el tràficsobre una arquitectura de xarxa dissenyadaespecíficament segons els requerimentsdels projectes.e-Connect: el nou servei decomunicacions unificadesMarcos Montero, UPCnetEls ponents de la sessió III, moderada per Francesc Noguera, durant el torn de preguntes.e-Connect és el servei de comunicacionsunificades desenvolupat per la UPCnet perpermetre a les organitzacions evolucionarla seva plataforma de comunicació (basada,generalment en un sistema de telefoniatradicional) cap a un nou escenari queintegri sobre la xarxa IP diferents canals decomunicació (amb la telefonia IP com a elementcentral), amb altres serveis que facilitina l’usuari l’accés, la personalització ila gestió de les seves comunicacions, independentmentde la seva ubicació físicai de les eines que vulgui fer servir.L’ús de components de programarilliure ens permet evolucionar el servei iadaptar-lo a les nostres necessitats. L’objectiués integrar components d’e-Connectque es considerin interessants dintre d’altreseines i serveis vinculats a la col·laboració(intranets corporatives, fòrums, etc).El respecte dels estàndards i l’ús detecnologies de codi de font obert sensevinculació a cap fabricant o operador permet,a més, obtenir altres beneficis difícilmentassolibles amb solucions de l’àmbitpropietari, com rebaixar el cost de facturacióde trucades gràcies a la possibilitatde portar a sobre la nostra extensió telefònicacorporativa i trucar a cost “local”,tot i trobar-nos en una ubicació remota.També es poden fer trucades gratuïtes entreinstitucions que facin servir tecnologiabasada en l’estàndard SIP o tenir independènciadel proveïdor. El sistema noestà lligat a cap fabricant concret i ens permetescollir l’equipament i programari quemillor s’adapti a les nostres necessitats ipressupostos. Un altre benefici és la reduccióde costos associats a ampliacions,trasllats, desplegament a nous edificis, reduccióde la necessitat de terminals telefònics...També hi ha avantatges funcionals,com ara la mobilitat, nous serveisi canals de comunicació, foment de la col·laboració...que ajuden a incorporar novestendències laborals com ara el teletreball.La simplicitat és un altre elementdestacat d’e-Connect. L’objectiu és facilitarl’accés als mecanismes de comunicacióper tal de garantir la seva disponibilitatindependentment de la ubicació del’usuari, sigui aquesta el seu lloc de treballhabitual amb el seu ordinador de sobretaulai el seu terminal telefònic corporatiuo a una ubicació remota (domicili privat,un hotel a un altre país...). Per aquestmotiu, tot i ser possible usar componentsde tercers com ara softphones o clientsSIP per a telèfons mòbils, l’element centralés un portal d’usuari que centralitzal’accés a diferents components, com araun telèfon web amb la nostra extensió telefònicacorporativa, missatgeria instantània,gestió de la bústia de veu, configuracióde característiques específiquescom desviaments de trucades... ■6 Teraflop


Fundació Privada TeknonLa Fundació Privada Teknones connecta a l’AnellaLa Fundació Privada Teknon s’ha connectat a l’Anella Científica, en la categoriad’unitats de recerca hospitalàries, per mitjà de fibra òptica a 30 Mbps. Segonsafirma Robert Manson, director de la Fundació, “la connexió a l’Anella Científicaproporciona la plataforma de comunicació perfecta per al desenvolupament delconeixement a la nostra institució”.Instal·lacions de la Fundació Privada Teknon, a Barcelona.■La Fundació Privada Teknon és unainstitució nascuda sense ànim delucre el mes de maig de 2003 per recolzarla divulgació, la millora i el desenvolupamentdel coneixement pràctic i teòricde la medicina a través de la investigacióclínica. Per a la Fundació, “és objectiuprioritari dotar els professionals del campusd’eines de comunicació que permetinuna major participació en projectes derecerca i en la transferència de coneixementsmitjançant la utilització de xarxesespecialitzades”, assegura el seu director,d’aquí la decisió de connectar-se al’Anella Científica, “estem segurs que laxarxa millorarà la capacitat col·laboradoradels nostres investigadors i permetràla posada en funcionament de nous projectes,així com la transferència de coneixementsen camps amb elevats requerimentsd’amplada de banda”.A la vegada, l’accés a la xarxa Red-IRIS a través de la connexió a l’Anella Científica,segons comenta Manson, “milloraràles possibilitats de col·laborar ambinvestigadors i infraestructures cientificotecnològiqueseuropees de l’àmbit sanitarique requereixen connexions fiablesd’alta velocitat, permetent una connexióeficaç amb xarxes de tot el món”. En aquestsentit, la institució ja ha fet ús de la sevanova connexió amb la participació, el passat27 de maig, a The 5th LION GlobalBroadcast, un acte, organitzat per The LionFundation, en el qual es van retransmetreen directe diverses operacions relacionadesamb el camp de l’otorinolaringologiarealitzades des de diferents centres d’arreudel món, com ara Holanda, Brasil o França,a més del Centre Mèdic Teknon.Les principals activitats desenvolupadesper la Fundació Privada Teknon esclassifiquen en tres grups. En primer lloc,Sanahuja“La connexió ens ajudarà aeliminar les barreresgeogràfiques dins del sectord’R+D+I”Robert Manson, director de la Fundació.la publicació i difusió de coneixementscientífics, seguit d’accions de promociód’investigació clínica, i finalment, accionsde formació continuada dirigides a professionalsmèdics i d’infermeria. Així, gràciesa la recent connexió a l’Anella Científica,la Fundació “espera facilitar eldesenvolupament científic dins de la sevainstitució i donar un impuls en l’aplicacióde les tecnologies de la informació a lamedicina, a més d’ampliar la seva participacióen projectes d’R+D+I”.Dins de la primera categoria, la Fundaciócol·labora en el cicle de conferènciesper al públic Diàlegs per a la Salut, organitzatper difondre coneixements mèdicssobre patologies i avenços terapèutics,amb la col·laboració de diferents especialistesde totes les àrees de la medicina. Ala vegada, la Fundació participa en campanyesd’educació sanitària i de bons hàbitsde salut com el programa per deixarde fumar.Dins de l’àmbit de la promoció de lainvestigació clínica, la Fundació ja ha ajudata gestionar més de 30 projectes d’investigaciórealitzats per especialistes delcos facultatiu del seu centre, relacionatsamb àrees com el càncer, l’aparell digestiuo la diabetis, fins a projectes relacionatsamb la biologia cel·lular. La Fundacióha estat també promotora d’algunesd’aquestes iniciatives.La darrera àrea de treball està centradaen aspectes de formació mèdica continuada.La Fundació Privada Teknon haorganitzat, finançat o recolzat, des de laseva creació, reunions i grups de treballamb la fi de proporcionar als metges unentorn idoni per a la discussió i posada encomú d’experiències, casos complicats oavenços en la tècnica quirúrgica.Per al director de la Fundació, RobertManson, l’Anella Científica “ens ajudarà aeliminar les barreres geogràfiques dins delsector d’R+D+I”, per això van decidir adherir-s’hii poder gaudir de “la possibilitatde comptar amb la interconnexió de mésde 350 institucions, incloent-hi a totes lesuniversitats espanyoles, les plataformestecnològiques i centres de recerca a travésd’una xarxa troncal d’alta capacitat, connectadaa nivell mundial dins d’una intranetd’investigació, fet que suposa un granavenç per a la comunitat científica espanyola.Es tracta doncs d’una infraestructuratecnològica de primer nivell, que enspermetrà entre tots elevar la generació deconeixements en el nostre territori”. ■Juliol 20107


Els nous nodes milloren elrendiment del Bull NovaScaleFigura 1. El rendiment del Xeon X5550 a 2,6 GHzFigura 2. El rendiment en paral·lelFigura 3. El rendiment en throughput■Finalitzat el procés d’ampliació de la capacitatdel servidor de càlcul Bull Nova-Scale en 8 nodes (vegeu Teraflop 107), s’haexecutat el conjunt de benchmarks que avaluenel rendiment del maquinari. El rendimentdels nous servidors, de la sèrie R422-E2 i cadascunamb 2 processadors Xeon X5550, s’haavaluat a través de 5 benchmarks de ciènciesde materials (CMT) basats en el programariGaussian. Els resultats obtinguts mostren queels processadors dels nous nodes (R422-E2)són, en mitjana, més ràpids que els dels anteriorsR422-E1.Així, la mitjana dels speedups dels cinctreballs passa de 3,33 amb els Xeon E5472als 3,41 obtingut pels X5550 dels nous R422-E2. D’aquesta manera, el percentatge de l’speedupaugmenta més que el de l’R punta, quan teòricamenthaurien d’augmentar de forma paral·lela.Aquesta diferència és deguda a la bonaqualitat dels processadors dels nous nodesque incorporen diverses millores com unacontroladora de memòria a dins del propi processador,o la substitució de les connexionsFSB per les noves QPI. Tot i això, en tres delstreballs avaluats, el rendiment ha estat lleugeramentinferior als nous servidors a causade la menor velocitat dels processadors.També s’ha avaluat la seva escalabilitatper a treballs paral·lels fent servir un input dela nova generació de benchmarks que s’estanutilitzant al CESCA per mesurar el rendimentdel maquinari. Els resultats, presentatsa la figura 2, mostren que els nous nodes paral·lelitzenmillor, beneficiats no sols per lesmillores als processadors, sinó també per lamajor quantitat de memòria disponible alsnous servidors.Finalment, s’ha fet un estudi per valorarel rendiment dels nodes funcionant a plenacàrrega. Per a això s’utilitzen dos conjunts detreballs de recent creació, anomenats S1 i S2,que han estat dissenyats tenint en compte latipologia de treballs que realitzen els investigadorsa les màquines del CESCA. Aquestesdues col·leccions de treballs corresponen adues formes diferents d’omplir els nodes, ambdiferent tipus de càrregues. La figura 3 indicaque el funcionament dels treballs agafats coma referència, UPCCA2 i UBJJN2, obtenen unadegradació considerablement inferior en totsdos conjunts, S1 i S2, amb els nous nodes. Enaquest cas, el comportament dels nous nodeses veu afavorit per la major quantitat de memòriacau de què disposen els nous processadors.Aquesta baixa degradació dels nodesés una qualitat especialment important en uncentre de càlcul com el CESCA, on la càrregahabitual de les màquines és molt elevada. ■8 Teraflop


Miquel Solà i Puig ha estat distingit amb un dels 30 premisICREA Acadèmia, que concedeix la Institució Catalana de Recercai Estudis Avançats (ICREA). Aquest premi li permetrà “alliberar”una mica de temps de docència i destinar-lo a potenciaruna nova línia de recerca sobre interaccions a nivell de proteïnes.En els 18 anys que porta treballant a l’Institut de Química Computacionalde la Universitat de Girona (UdG), la seva recerca s’hacentrat en dues grans línies, d’una banda, el desenvolupamentmetodològic de noves eines de càlcul mecanoquàntic i, de l’altra,l’aplicació d’aquestes eines i de programari estàndard a la resolucióde problemes d’interès químics. El seu equip treballa en àmbitscom ara l’anomenada química verda, reduint els residus produïtsen les reaccions químiques; l’estudi de reaccions orgàniques,especialment aquelles en què intervenen ful·lerens, i reaccions desistemes bioinorgànics i organometàl·lics; receptors del gust, desenvolupamentde marcadors de proteïnes, aromaticitat en molècules...Les aplicacions de la seva recerca són tan diverses com lavarietat de grups experimentals amb què col·laboren.fotografies: jordi paretoE N T R E V I S T A A M I Q U E L S O L À , P R E M I I C R E A A C A D È M I A“El treball amb receptors delgust pot millorar, per exemple,el gust del pinso dels animals”■El mes d’abril va ser guardonat ambun dels 30 premis ICREA Acadèmia,que atorga la Institució Catalana de Recercai Estudis Avançats. Què representaaquesta distinció?A mi em sembla que és un reconeixementa la tasca que ha dut a terme el nostregrup de recerca en els darrers 5 anys. Encaraque sigui un reconeixement personal,a ningú se li escapa que avui en diala recerca en pràcticament tots els àmbitsde la ciència es fa en equip i, per tant,aquest premi ICREA Acadèmia s’ha d’entendrecom una distinció al grup donatque la recerca que s’ha premiat no s’haguéspogut dur a terme sense la col·laboraciódecisiva dels estudiants de doctorati postdocs del grup. A nivell personal,em permetrà reduir la dedicació al’activitat docent i incrementar el tempsdedicat a tasques de recerca, ja que pucutilitzar part de la subvenció concedidaper contractar un professor associat quefaci part de la docència que m’encarregael Departament. La meva intenció és dedicarpart d’aquest temps alliberat a potenciaruna nova línia de recerca queestem obrint sobre interaccions a nivellde proteïnes i a demanar una AdvancedGrant al European Research Council.Avui dia, una part de la seva tasca investigadoras’adreça a reduir els residus produïts.Com ha anat evolucionant al llargdels anys la seva recerca?Quan parlem de reduir els residus produïtsen les reaccions químiques normalmentens referim a un dels aspectescentrals de l’anomenada química verda.En aquesta línia de treball es tracta de millorarels processos químics per aconseguirels mateixos productes amb unadespesa energètica menor i amb una producciómínima de residus. La químicacomputacional aporta dades que ajudenels químics experimentals que treballenJuliol 20109


en aquest camp i, per això, sovint ens demanenla nostra col·laboració.Pel que fa a l’evolució de la meva recerca,des d’un bon principi ja vaig centrarla meva activitat de recerca en duesgrans línies com són, per un costat, el desenvolupamentmetodològic de noveseines de càlcul mecanoquàntic i, per unaltre, l’aplicació d’aquestes eines i de programariestàndard a la resolució de problemesd’interès químic. Aquesta separacióde la recerca en dos grans blocs nol’he canviada al llarg del temps. Em semblafonamental que els químics teòrics icomputacionals siguem capaços de desenvoluparconeixement en aquestes duesdireccions que són molt diferents, peròque es complementen perfectament detal manera que l’avenç en una de les líniesrepercuteix favorablement en l’altra.En el camp del desenvolupamentmetodològic, durant la tesi vaig treballaren la teoria d’enllaç de valència. En arribara l’Institut de Química Computacional(IQC) de la Universitat de Girona (UdG) emvaig interessar per les mesures de semblançamolecular quàntica que haviadesenvolupat el Prof. Ramon Carbó-Dorcai, més recentment, ens hem centrat enl’estudi i anàlisi de la localització i deslocalitzacióelectrònica amb especial èmfasien tot el relacionat amb les mesuresd’aromaticitat molecular.Des del punt de vista d’aplicacions,el ventall d’estudis ha estat molt ampliperquè depèn en cada moment de possiblescol·laboracions que s’estableixen ambels grups experimentals i dels interessosparticulars de cadascun d’aquests grups.Durant la tesi vaig estudiar l’enzim anhidrasacarbònica i, posteriorment, he treballaten l’estudi de reaccions orgàniques,especialment d’aquelles en què intervenenful·lerens, i reaccions de sistemes bioinorgànicsi organometàl·lics. Darreramenten el grup hem començat a treballar enl’estudi de receptors del gust i el desenvolupamentde marcadors de proteïnes.“Des del 1993, a la UdGhi ha una professionalitzaciócreixent i ha augmentat elnombre d’estudiants,professors i investigadors”Per a què seran útils aquests treballs enreceptors del gust i el desenvolupamentde marcadors de proteïnes?En el cas dels receptors del gust hem demostratamb càlculs de mecànica molecularque pel receptor humà del gust dolçl’energia d’interacció del substrat amb elreceptor és aproximadament proporcionala la potència gustativa del substrat.Partint d’aquesta hipòtesi és possible dissenyarmolècules que tinguin una elevadapotència gustativa, no només per alshumans sinó també per a animals, comara els porcs, pels quals es coneix l’estructuraprimària d’aquests receptors. Aixòhauria de permetre, per exemple, millorarel gust del pinso dels animals.Pel que fa al desenvolupament demarcadors de proteïnes, la idea és moltsemblant. Es tracta de buscar substàncies(sovint di- o tripèptids) que tinguinuna gran afinitat per una determinada proteïna.A continuació, s’afegeix un componenta la molècula que doni una senyalpotent de ressonància magnètica nuclear(NMR) i ja tenim un bon marcador. Introduïtel marcador a l’organisme, aquest tindràuna gran tendència a enganxar-se ambla proteïna que es vol estudiar. El seguimentdel senyal d’NMR ens mostrarà deforma instantània els llocs de l’organismeon aquella proteïna determinada estroba concentrada i d’aquesta manera espot obtenir informació de molt d’interèspel que fa a l’activitat de la proteïna enqüestió.També dedica part de la seva activitat derecerca a l’estudi de l’aromaticitat. Perquèés important conèixer aquesta propietatque tenen dues terceres parts deles molècules?L’aromaticitat és una propietat que tenendeterminades molècules formades peranells i que afecta de forma clau la sevaestructura electrònica i molecular, estabilitat,reactivitat i altres característiques compoden ser la polaritzabilitat o les propietatsmagnètiques. En general, si bé cal dirque amb força excepcions, les molèculesaromàtiques són més simètriques, més establesi menys reactives que les que no hosón. Analitzar l’aromaticitat molecular enspermet entendre i predir l’evolució d’unnombre molt important de reaccions.Des de l’any 2001 amb el descobrimentde l’espècie Al 4 2- hi hagut una granrevifada en l’estudi de l’aromaticitat molecularque ha situat aquesta propietatcom un dels temes de treball més actiusde la química contemporània. Un problemaimportant en aquest camp és la mancad’una definició precisa del terme aromaticitatque fa que hi hagin múltiples maneresde mesurar-la que, malauradament,donen lloc a ordenacions moleculars peraromaticitat moltes vegades no coincidents.En la nostra recerca, hem contribuïtal camp, d’un costat, proporcionant novesmesures d’aromaticitat basades en l’anàliside la deslocalització electrònica i, del’altre, aportant instruments que ens permetende forma qualitativa determinar quinessón les millors mesures d’aromatici-10 Teraflop


Miquel Solà va néixer a Fonteta(Baix Empordà) l’any 1964. Alcap de 9 mesos la seva famíliaes va traslladar a Cassà de laSelva (Gironès) on va viure finsa l’any 1984. Des de 1992 viu aQuart (Gironès) amb la sevadona i un fill de 12 anys. Es vaformar com a químic a la UniversitatAutònoma de Barcelona,on es va llicenciar l’any 1986aconseguint el premi extraordinaride llicenciatura. La seva tesidoctoral, desenvolupada a lamateixa universitat i dirigidapels Profs. Joan Bertran i AgustíLledós, va obtenir el premi extraordinaride doctorat i el premiSant Albert, atorgat pel Col·legide Químics de Catalunya. Desprésde treballar 18 mesos coma consultor informàtic en unaempresa privada a Barcelona,l’any 1993 va ingressar com atècnic de recerca a la Universitatde Girona (UdG) de la mà delProf. Miquel Duran. Els anys1994 i 1995 va fer estades postdoctoralsen els laboratoris delsProfs. Evert Jan Baerends, a Amsterdam,i Tom Ziegler, a Calgary.L’any 1997 va aconseguir unaplaça de professor titular en elDepartament de Química de laUdG. L’any 2001 va rebre la Distincióde la Generalitat de Catalunyaper a la Promoció de la RecercaUniversitària. Des de l’any2003 és catedràtic del Departamentde Química de la UdG. Haestat vicedegà de la Facultat deCiències (2000-04), director del’Institut de Química Computacionalde la UdG (2004-07) i directordel Departament de Químicade la UdG (2007-2010) finsa la fi del mes passat. Ha estatprofessor visitant a les universitatsd’Amsterdam, Guanajuato,Montevideo, Pisa, Salerno,Santiago de Chile i Varsòvia. Ésautor de més de 200 articles enrevistes internacionals que acumulenun total de 3.750 cites(h=33), ha dirigit 10 tesis doctoralsi en té 4 més en curs.tat d’entre totes les proposades fins ara.Els nostres resultats mostren que les mesuresbasades en l’anàlisi de la deslocalitzacióelectrònica són les més fiables.Després de treballar un any i mig en unaempresa privada a Barcelona quan va acabarla seva tesi doctoral, va tornar a launiversitat per continuar-hi la seva carreraprofessional. Què el va portar a laUdG l’any 1993?L’any 1991 quan vaig acabar la tesi doctoralamb els Profs. Joan Bertran i AgustíLledós vaig obtenir una beca per anar dosanys de postdoc al grup del Prof. Schlegela Detroit. La manca de perspectivesprofessionals a la universitat a mitjà terminiem va portar a renunciar a la beca iacceptar una feina de programació en unaempresa de consultoria de Barcelona.L’any 1992 es va crear la UdG i l’any 1993,quan portava un any i mig treballant al’empresa, el Prof. Miquel Duran em va comentarla possibilitat d’incorporar-me enel seu grup com a tècnic de recerca. Semprem’he sentit més atret pel món acadèmicque per l’empresarial, de manera queno m’ho vaig pensar gaire, vam demanarl’ajut a la Generalitat i en aconseguir-loem vaig incorporar de forma immediata ala UdG.Com ha canviat en aquests anys aquestauniversitat?Hi ha hagut una transformació molt important.D’entrada, la construcció de totesles Facultats. L’any 1993 en el Campus deMontilivi hi havia únicament un parelld’edificis de l’Escola Politècnica Superiori avui en dia ja pràcticament totes les Facultatsdisposen d’edifici propi. També hiha hagut una professionalització creixenta tots els nivells i ha augmentat el nombred’estudiants, professors i investigadors.En els propers anys, com a motor decanvi, crec que tindrà un pes molt importantla creació recent de la Facultat i el Departamentde Medicina de la UdG.“El CESCA és el centre queofereix millors prestacionsper a càlculs ambrequeriments molt intensiusde memòria i disc”Segons un estudi recent de la Universitatde Granada (Ranking de 2009 en investigaciónde las universidades públicas españolas),de les 48 universitats estudiades,la Universitat de Girona és la 3a enprojectes finançats d’R+D, la 8a en articlescientífics publicats en revistes indexadesper l’Institute for Scientific Information,ocupa l’11è lloc en beques derecerca i el 12è en tesis doctorals. Quinessón les claus d’aquest èxit en recerca?El tema dels rànquings d’universitats ésmolt interessant, però també molt discutitper vàries raons que van des de la fiabilitatde les dades utilitzades per l’anàlisifins als criteris emprats per ordenarles universitats. Tot i així, de forma recurrentles universitats catalanes, i en particularla UdG, queden generalment bensituades entre les universitats espanyolesi, per tant, alguna cosa deu haver-hide cert en aquests rànquings. Desconecles raons de l’èxit, però la recerca la fanles persones i segurament que els processosde selecció del professorat i delsinvestigadors és un tema clau per obtenirbons resultats de recerca.Juntament amb el Prof. Miquel Duran, hanestat usuaris del CESCA des de fa anys.Com ha contribuït aquest Centre en la sevarecerca?Si no recordo malament hem estat usuarisdel CESCA des de gairebé el seu inicil’any 1991 i el nostre desig és continuarsent-ho molts anys. El nostre grup no estroba habitualment a la llista anual delsdeu usuaris que fan un ús més intensiudel CESCA, però segurament que no estemmassa lluny d’aquestes posicions. Calsubratllar que el CESCA ha contribuït demanera decisiva en la realització de moltsdels treballs que hem publicat en els darrers20 anys. Per a nosaltres, és especialmentvital la utilització del maquinaridel CESCA en aquells projectes que involucrencàlculs CCSD(T) amb bases gransque tenen requeriments molt intensius dememòria i disc. Sovint aquests càlculs enscalen per emprar-los com a valors de referènciaper triar la metodologia de càlculmés adient per atacar un problema concreti el CESCA és sens dubte el centre queofereix millors prestacions per a càlculsd’aquest tipus.■Juliol 201011


A V E N Ç O S E N A S T R O F Í S I C ANoves eines per a l’estudidel temps espacialL’Agència Espacial Europea (ESA) ha posat en marxa el programa‘Conscienciació de la situació a l’espai’ o SSA (Space Situational Awareness),que té com a finalitat augmentar el coneixement de les tempestessolars i d’altres fenòmens que alteren el geoespai i desenvolupar aplicacions perpredir-los i apaivagar els seus efectes tant a l’espai interplanetari com a l’atmosfera i a laTerra. Blai Sanahuja, catedràtic del Departament d’Astronomia i Meteorologia i investigadorde l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (UB), dirigeix el grupde recerca en física de la relació Sol-Terra i meteorologia espacial. El grup està format perÀngels Aran, a l’ESA; Neus Àgueda, a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia; David Lario,a la Johns Hopkins University, a Maryland, i Rosa Rodríguez-Gasén, a la UB.Figura 1. Esquerra: Aurora boreal vista sobre una carretera completament nevada (imatge de Jan Curtis).Dreta: Reproducció de l’aspecte de la magnetosfera de la Terra sota la influència de l’activitat solar.■“El temps espacial és l’estat físic ifenomenològic dels entorns espacialsnaturals. La disciplina associada–meteorologia espacial– pretén, mitjançantl’observació, el monitoratge,l’anàlisi i la modelització, la comprensiói la predicció de l’estat del Sol, dels entornsinterplanetaris i planetaris, així comde les pertorbacions que els afecten, siguino no d’origen solar. A més, preténpreveure i analitzar en temps real els possiblesefectes en els sistemes biològicsi tecnològics”, segons la definició europeade 2009 (COST 724: “Developing thescientific basis for monitoring, modellingand predicting space weather”).El Sol fumeja constantment un ventsolar, bàsicament format per protons ielectrons, que omple tot el sistema solar,fins més enllà de Plutó. Es tracta d’un ventmolt tènue però que a l’alçada de l’òrbitade la Terra es mou a un milió i mig dequilòmetres per hora. Al mateix temps, alSol es produeixen freqüents fenòmenseruptius molt violents, especialment alvoltant del màxim del cicle solar d’11 anys,entre ells les fulguracions i les ejeccionsde matèria coronal (ECM). Els efectesd’aquestes pertorbacions viatgen sobreel vent solar fins a l’alçada de la Terra i,si la troben al seu pas, l’afecten.Sortosament, el camp magnètic dela Terra, tot i que deformat per l’acció delvent solar, ens protegeix de les pertorbacionsespacials causades per l’activitatsolar. “Però aquest escut magnètic nosempre és efectiu, especialment quan esprodueixen tempestes magnètiques induïdesper l’activitat solar. Llavors, elsefectes arriben fins a la superfície de laTerra”, explica Sanahuja.Una tempesta geomagnètica és unapertorbació transitòria intensa del campmagnètic terrestre a conseqüència, la majoriade vegades, de la interacció de lamagnetosfera terrestre amb un xoc interplanetarigenerat per una EMC solar. Lesaurores boreals i australs són dues de lesmanifestacions visibles més conegudesd’aquest fenomen. Però, les tempestesgeomagnètiques tenen altres efectes mésperillosos, com ara disfuncions en operacionsde satèl·lits, comunicacions, navegaciói en xarxes terrestres de distribuciód’energia elèctrica.Les EMC intenses generen ones dexoc magnetohidrodinàmiques en el ventsolar, i aquests xocs poden produir fluxosde partícules energètiques. Les fulguracionssolars també acceleren partícules;en general, aquests fluxos no són tan intensoscom els induïts per les EMC peròpoden aparèixer sobtadament. L’investigadorSanahuja engloba sota el títol de‘tempestes solars’ els diversos tipus d’activitatsolar els efectes dels quals es propaguenpel medi interplanetari, generantpertorbacions importants en el vent solar.Mentre els xocs interplanetaris s’expandeixenamb el vent solar, les partículesenergètiques ho fan descrivint espirals alllarg del camp magnètic associat. L’associacióentre l’activitat solar, les tempestesgeomagnètiques i els seus efectesés un fet ja conegut, que ha tingut i téconseqüències en sistemes de comunicacióvia satèl·lit i de navegació, radarsde defensa aèria o en l’electrònica embarcadaen satèl·lits, així com en instrumentsd’aforament d’oleoductes i sistemesde control ferroviari, entre d’altres.Actualment aquests efectes, a mésde comportar pèrdues socioeconòmiquesimportants, no es poden predir; per això,“un dels principals objectius de la meteorologiaespacial”, explica Sanahuja,“és poder preveure fluxos de partículesgenerats per l’activitat solar”. Però és necessaritenir dades i, en el cas de l’atmosferaterrestre, són difícils d’obtenir.El paper de centres de supercomputació,com el CESCA o el Centrum voor Plasma-Astrofysica de la Universitat Catòlica deLovaina, és fonamental per dur a termeaquest tipus de recerca.Simulacions dels esdeveniments departícules energètiques solarsEn aquest projecte de recerca es modelenels esdeveniments de partícules energètiquessolars (SEPE, Solar EnergeticParticle Events) generats per l’activitatsolar que poden ser de dos tipus: impulsius,on les partícules són acceleradesper una fulguració intensa; o graduals,on les partícules són accelerades alfront del xoc interplanetari generat perles EMC al propagar-se encavalcant elvent solar. Mentre que els SEPE impulsiussón de curta durada (unes hores),els SEPE graduals són intensos i poden12 Teraflop


cada observador, l’evolució de la força MHDde les variables en el front del xoc i els perfilsdel flux de protons suposadament detectats.El principal resultat és la troballaque el fet de tenir en compte la latitud enel perfil d’intensitats que veurien els observadors,pot fer variar el pic d’intensitatfins a un ordre de magnitud (figura 3).Figura 2. Panell de dalt a l’esquerra: Perfils d’intensitats de partícules observats (cercles) i simulats (línies) per sis canalsd’energia de l’instrument IMP-8/CPME (òrbita de la Terra), des de 0.5 MeV fins a 48 MeV. // Panell de dalt a ladreta: Perfils d’intensitats de partícules observats i simulats a l’instrument Phobos-2/LET (òrbita de Mart), per quatrecanals d’energia entre 0.9 MeV i 19.0 MeV. En tots dos panells, la fletxa marca el moment de l’inici de la fulguració enraigs X, la línia petita vertical el temps de connexió magnètica i la línia gruixuda el moment en què el xoc arriba a lasonda interplanetària. // Panells de sota: exemple de l’evolució de la component paral·lela de l’anisotropia de primerordre, A1/A0, en la regió prexoc, és a dir, des de l’inici de l’esdeveniment fins al moment d’arribada del xoc.durar d’un a quatre dies, assolint unaelevada intensitat i una gran fluència(nombre total de partícules). Ambduescaracterístiques, màxima intensitat i fluència,d’aquesta radiació corpuscularsón importantíssimes per a la prevenciói disseny de missions espacials, tant pelque fa a la protecció dels astronautes,com per a la seguretat dels instrumentsi sistemes embarcats.“Per això”, explica Rosa Rodríguez-Gasén, “hem desenvolupat models compostosque simulen la propagació perl’espai d’aquestes ones de xoc de plasmasolar i un model que simula la injecció i propagacióde les partícules accelerades pelsxocs al llarg del camp magnètic interplanetari;ambdós models des del Sol fins ala Terra. Les simulacions d’aquests xocs interplanetarisprecisen de la resoluciód’equacions magnetohidrodinàmiques(MHD), i la propagació de les partícules dela resolució d’una equació de transport nolineal que considera els canvis del campmagnètic interplanetari i incorpora una fontmòbil. A més, és necessari conèixer l’evoluciói els valors dels fluxos i les fluènciesfora de l’entorn de la Terra (a diferents distànciesdel Sol, sigui al pla de l’eclíptica ofora d’ella) ja que no coneixem els valorsreals existents. Atés que la instal·lació desondes interplanetàries, seria car i que latecnologia espacial no està prou desenvolupada,sols queden les simulacions basadesen els models físics i les poques observacionsexistents.”Hi ha pocs grups de recerca que esdediquin a fer simulacions 2D i 2.5D d’esdevenimentsde partícules, on tant solses consideren successos ocorreguts al plade l’eclíptica. El grup del professor Sanahujaha estat el primer a utilitzar tant models2D com 3D. Amb ells es calcula, entrealtres coses, quina és la quantitat de partículesrebudes, en aquest cas protons,per unitat de temps per diferents canalsd’energia, podent anar aquests últims desSanahuja“Un dels objectius dela meteorologia espacialés poder preveure fluxosde partícules generatsper l’activitat solar”de pocs keV fins a centenars de MeV.Com a exemple de l’aplicació delmodel en 2D, en la figura 2 es mostra la simulaciód’un esdeveniment de partículesdel 6 de març de 1989. Aquest esdevenimentés el resultat d’aplicar el model compostdesenvolupat pel grup de recerca, ambles simulacions fetes per Àngels Aran icol·laboradors.La Rosa Rodríguez-Gasén centra laseva investigació en la influència de la posicióde l’observador (respecte a la direccióde propagació del xoc interplanetari)en la intensitat dels perfils de protons. Apartir d’aquestes simulacions 3D MHDs’han posicionat 9 hipotètics observadorsa 0.4 AU (òrbita de Mercuri, 1 AU = 1 unitatastronòmica = distància Sol-Terra) a diferentslongituds i latituds.Amb tot això, s’han estudiat els perfilstemporals del plasma a la posició deFutures col·laboracionsEl grup treballa en estreta col·laboracióamb investigadors de la Universitat Catòlicade Lovaina (Bèlgica), de la Universitatde Helsinki (Finlàndia) i del centre ESTEC/ESA (Holanda), entre d’altres centres. Abanda dels projectes nacionals d’astrofísicaconcedits, està treballant en un altrefinançat per l’ESA (SEPEM: Solar EnergeticParticle Environment Modelling), de quatreanys de durada, a punt de concloure. Ala fi d’any, el grup té previst començar dosnous projectes finançats pel setè programamarc de la Comunitat Europea, lligatsa l’SSA i, dedicats a la millora dels modelsexistents i al desenvolupament de noveseines de predicció operativa en meteorologiaespacial. El grup també té previst participaren una investigació addicional ambl’ESA sobre la verificació de models ambdades obtingudes amb detectors de partículesactualment embarcats a bord de sondesi telescopis espacials o satèl·lits comara Rosetta, Giove1, Integral, Planck o Herschel.Tots aquest projectes requereixen unús intensiu de supercomputació, ja siguiper al desenvolupament de nous modelsi eines, com per a la verificació dels quepuguin esdevenir homologats operatiusper les agències espacials. El paper delCESCA i d’altres centres de càlcul i recercanacionals i internacionals serà fonamentalen el desenvolupament d’aquests estudis,afirma el professor Sanahuja. ■Figura 3. Perfils d’intensitat simulats pels 3 observadorssituats a la mateixa longitud que la propagació delxoc interplanetari però a diferents latituds, tal i com indicala llegenda de la figura (15 o cap al nord de la latitudde propagació del xoc, a la mateixa latitud i 15 o capal sud, respectivament), per protons d’1 i 32 MeV.Juliol 201013


LA SEGONA TESI MÉS CONSULTADA DE LA UV PERTANY A L’ÀREA DE LA PSICOLOGIALes metes d’assoliment i del’autodeterminació a l’esportLa motivació té un paper fonamental a qualsevol context de la vidahumana. Enrique Carratalá ha basat la seva tesi, titulada Anàlisisde la Teoría de las Metas de Logro y de la Autodeterminación enlos Planes de Especialización Deportiva de la Generalitat Valenciana,en la verificació a l’esport “del paper predirector de les perspectivesorientades a la tasca i a l’ego en relació a les variables diversió, rendiment iabandonament de la competició, i en intentar determinar quin dels dos modelsés el més potent per a predir l’abandó de la competició”. Aquesta és la segonatesi més consultada de la Universitat de València (UV) en el repositori deTesis Doctorals en Xarxa en l’acumulat de consultes des del 2001.■La tesi, d’Enrique Carratalá, ha estatdirigida pels Drs. Vicente Carratalái José Fco. Guzmán, presentada al Departamentde Psicobiologia i Psicologia Socialde la UV, llegida el mes de març de2004 i introduïda al repositori el mes degener de 2005. A més, la tesi, tituladaAnàlisis de la Teoría de las Metas de Logroy de la Autodeterminación en los Planesde Especialización Deportiva de la GeneralitatValenciana, ocupa la 16a posicióen el rànquing acumulat de consultesentre les tesis de totes les universitatsparticipants al repositori.Per al rector de la UV, Esteban Morcillo,el TDX és “un clar exemple de l’aplicaciótecnològica a la transferència delsaber des de les universitats, atès quepermet que, en una societat del coneixementcom l’actual es pugui localitzar fàcilmentuna tesi doctoral, accedir al coneixementmés avançat i a les investigacionsmés específiques que són una tesidoctoral, de manera que contribueix a afavorirla creació i difusió científica”. El rectortambé ha expressat la seva felicitacióa l’autor de la tesi per l’excel·lència delseu treball i l’interès que ha despertat enla comunitat científica.Tant per a l’autor com per a un delsdirectors de la tesi, José Fco. Guzmán, elTDX constitueix “una eina indispensableper als investigadors en donar un ràpidaccés a les tesis i facilitar el procés alsdoctorands, en especial en relació al marcteòric, un dels aspectes més laboriososdel projecte”.La motivació consisteix en l’estímulque mou a la persona a realitzar determinadesaccions i a persistir en elles per ala seva culminació. En el context de la psicologiamoderna, “la motivació s’ha utilitzatper representar tant l’energia, comla intensitat i la direccionalitat inherent aqualsevol conducta humana”, afirma EnriqueCarratalá. Existeixen diverses teoriesque estudien la motivació, unes parteixend’un punt de vista mecanicista,concebent l’ésser humà com a un subjectepassiu que actua en funció del seuentorn; i altres, d’un punt de vista cognitiu,en què el subjecte és conscient de lesseves accions.A partir d’aquesta darrera orientació,i dins del marc de la Teoria de l’Autodeterminació(Deci&Ryan, 1958, 1991),Carratalá ha estudiat, entre d’altres, elModel Jeràrquic de la Motivació Intrínsecai Extrínseca de Vallerand (Vallerand,1997), que proposa com a instrument pera organitzar i comprendre els mecanismesbàsics que regulen la motivació enl’àmbit de l’esport. Així, la motivació intrínsecaestà relacionada amb el plaer ila satisfacció derivada de la pràctica, mentreque l’extrínseca està relacionada ambla participació a l’activitat com a manerad’aconseguir un objectiu extern a aquestai, per últim, l’automotivació es refereixa la falta d’intencionalitat en seguir practicantl’activitat.L’autor de la tesi també ha aplicatl’estudi de la motivació en el context esportiudins del marc de la Teoria de Metesd’Assoliment (Ames, 1992; Duda, 1992,1993; Nicholls, 1980, 1989; Roberts,1984, 1992). Aquesta teoria examina lamotivació dels subjectes en funció dels14 Teraflop


objectius que es deriven de la seva pràctica.Així, la tesi de Carratalá parteix de lapremissa que els individus que participenen un context d’assoliment necessitenmostrar-se competents, però “la formaen què es construeix la percepció de competènciadifereix d’uns individus a uns altres”,comenta l’autor. D’aquesta manera–explica l’autor– podem parlar de duesperspectives a l’hora de concebre la sevacapacitat: una orientada a la tasca i unaaltra orientada a l’ego. Aquest model reconeixla influència de determinats climespsicològics constituïts per les personesque envolten l’esportista (pares,entrenadors, companys de classe, companysd’equip, amics...) sobre la sevaorientació motivacional.L’autor considera que la tesi és tanconsultada atès que “compara les duesteories, la d’assoliment, que fins ara haviaestat la més estudiada, i la d’autodeterminació,que encara no s’havia tractat aEspanya”. Carratalá comenta com fins itot es van haver de traduir els qüestionarisde l’anglès al castellà per fer l’estudi.A la vegada, “la tesi està relacionada ambun ampli espectre d’estudi, tal com la psicologia,la sociologia i l’educació física”.D’altra banda, Guzmán apunta a lamostra de l’estudi com a factor clau perquèla tesi sigui tan consultada. “Gràciesa la gestió realitzada amb el Consell Valenciàde l’Esport, es va poder accedir auna mostra que és poc accessible i a lavegada molt representativa del col·lectiua estudiar. A aquest se suma –conclouGuzmán– el fet que les teories escollidescom a marc de l’estudi són dues de lesque més atenció estan rebent en la literaturacientífica”.La tesi s’estructura en cinc capítols.En el primer d’ells s’introdueix el marc teòricdel projecte i es desenvolupen les teoriesde les que ha partit l’autor per dur aterme el projecte. En aquest punt tambées plantegen els objectius i les hipòtesisa analitzar. Al segon capítol s’analitza elmètode seguit i s’exposa la mostra sobrela que s’ha realitzat l’estudi. Es tracta d’esportistesintegrats als Plans d’EspecialitzacióEsportiva de la Generalitat Valenciana,ubicats al Complex Educatiu deCheste al llarg de la temporada 2002-03de diferents categories, gènere i modalitat.En total, s’ha tingut en compte 230individus d’edats compreses entre els 11i els 18 anys per elaborar l’estudi.Enrique CarrataláÉs diplomat en Ciències Empresarials, doctor en Psicologia,llicenciat en Educació Física, i estudiant decinquè curs d’Administració i Direcció d’Empreses.Ha escrit diversos llibres relacionats amb el món del’esport. Tot i que actualment no es dedica a la docència,ha estat professor associat de la Universitatde València, des de 1998 fins al 2006.José Francisco GuzmánÉs llicenciat en Educació Física i doctor en Psicologia.Actualment és professor titular del Departament d’EducacióFísica i Esportiva de la Universitat de València iimparteix classes a la Facultat de Ciències de l’Esportde la mateixa universitat.Al tercer capítol, l’autor “ha analitzatles característiques psicomètriques delsinstruments per comprovar la seva validesai fiabilitat al ser aplicats en un àmbit diferent”.Mentre que al quart, Carratalá hafet una anàlisi de regressió lineal i una anàliside variació de “la capacitat predictivai les possibles interaccions de les variablesconsiderades dins de la teoria demetes d’assoliment (clima motivacional iA la psicologia moderna,“la motivació s’ha utilitzatper representar tant l’energiacom la intensitat i ladireccionalitat inherent aqualsevol conducta humana”orientació motivacional) i del Model Jeràrquicde la Motivació (que inclouen la percepcióde la competència, la motivació intrínsecai extrínseca, l’automotivació, lesrelacions socials i la percepció d’autonomia)amb cadascuna de les variables dependentsque són objecte d’aquest estudi(diversió, rendiment i abandó) amb elprograma estadístic SPSS 8.0”. I, per completarl’estudi “es va dur a terme una anàlisidiscriminant –fent servir el mateix programaestadístic– per a la variable binomiald’abandó de la competició”.Finalment, al darrer capítol de la tesies presenten les conclusions. Després derealitzar l’estudi, Carratalá afirma que“existeix una verificació parcial de les teories,i sembla ser que els dos models sóninteressants de cara a estudiar la diversió,el rendiment i l’abandó –a l’esport–,però altres variables no considerades podrientenir-se en compte en aquests modelsde cara a obtenir una major consistènciaen els resultats”. En aquest sentit,Guzmán considera que la tesi “preténaprofundir en les variables que influeixenen l’abandó esportiu dels esportistes jovesamb talent i la seva principal aportació ésel seu caràcter longitudinal i la recercad’un model causal teòric que aporti clausper evitar l’abandó en l’esport”.Atès que “la motivació és clau enqualsevol àmbit de la vida humana”, talcom afirma Carratalá, autor i director de latesi coincideixen en destacar que els resultatsd’aquest estudi es poden aplicarno solament en el context esportiu, sinóque es poden extrapolar a qualsevol altreàmbit després d’una breu adaptació. Aixího resumeix Guzmán, “els resultats del’estudi indiquen els aspectes clau a consideraren els processos d’entrenamentde qualsevol col·lectiu al que es desitgiportar a un nivell alt d’excel·lència”. ■Juliol 201015


E L Q U A R T D O C U M E N T M É S C O N S U L T A T A R E C E R C A T É S D E L A U N I V E R S I T A T D E B A R C E L O N ARespirar bé per parlari cantar millor“La respiració és un element de gran importància enl’emissió de la veu. D’ella depenen, en gran mesura,la qualitat de la veu i la salut vocal tant a l’hora deparlar com de cantar. El control de la respiració és labase principal de qualsevol tècnica vocal”. Així comença el document de JosepGustems, La respiración en el canto, el quart més consultat al Dipòsit de la Recercade Catalunya (RECERCAT) durant el 2009 i també en el període 2005-09.■Aquest document forma part de lacol·lecció Documents d’educació musicaldel Departament de Didàctica i de l’ExpressióMusical i Corporal de la Universitatde Barcelona. Va ser introduït a RE-CERCAT el juny del 2007 i, des de llavors,ha rebut el 7,95‰ de les consultes.Per a l’autor, alguns dels motius pelsquals aquest document està entre els mésconsultats a RECERCAT poden ser “la mancade publicacions a l’abast sobre el tematractat. A més, l’estructura del document,la seva llargada, llenguatge... no ésfeixuga i alhora està nodrit d’una bibliografiabàsica i complementària adient al’investigador o al recercador novell”. D’altrabanda, “el fet que combini informacionsteòriques i exercicis pràctics el faforça atractiu, sense oblidar que aquestsexercicis estan destinats tant a mestrescom a musics i cantants, la qual cosa permetque el document pugui adreçar-se aun ampli ventall de públic”.Pel que fa al repositori, “RECERCATés una bona solució per donar a conèixerdocuments que no tenen encara l’entitatd’article o llibre i que poden ser d’interèsper a la comunitat científica o pseudocientífica.En aquest sentit, permet l’accésa cert tipus de documents que no serienacceptats en la forma editorial convencionalperò que, tot i així, tenen un valorcomplementari per a la recerca o l’ensenyament”,explica Gustems.Aquest document pretén ser unaaproximació al fenomen de la respiracióaplicada a la veu humana i al cant. “El treballés fruit d’una recerca sobre veu i cançóque havia de transformar-se en llibreperò que, de moment, espera ser ampliadai revisada”, comenta Gustems. “El temaera i és d’interès per a la formació de mestresi més en concret, d’especialistes eneducació musical. La meva vinculació professionalamb aquests estudis em va portara ordenar idees i deixar-ho per escrit”,afegeix.El document analitza el procésrespiratori per aplicar-loa la parla i al cantEn el document es descriuen les duesfases de la respiració: inspiració i expiració.Continua detallant els tres tipus derespiració existents: la respiració clavicularo toràcica superior, en la qual s’usenles espatlles i les clavícules per respirarprovocant una contracció dels músculssuspensors de la laringe que dificulten elseu funcionament i en conseqüència l’actede cantar.La respiració intercostal o toràcicaintermèdia, que es practica dilatant el tòraxi eixamplant les costelles augmentantla quantitat d’aire als pulmons però dificultantl’emissió de la veu i, per últim, larespiració abdominal, també anomenadadiafragmàtica, on l’entrada d’aire fa augmentarel volum de l’abdomen i del diàmetretoràcic provocant la màxima dilataciódels pulmons i la capacitat vital (lamesura d’aire que pot intervenir en la dinàmicarespiratòria).A continuació, el document mostracom el control conscient de la respiracióés un dels elements bàsics de la fonaciói el cant, “de fet és imprescindible, ja quela pràctica del cant exigeix una renovacióde la quantitat d’aire compresa entre1.000 i 1.500 ml, i la respiració vegetativao inconscient en repòs només renovauns 500 ml d’aire”, comenta l’autor.També detalla que la capacitat respiratòriava augmentant a mesura que l’ésserhumà creix i, per tant, el nombre i col·locacióde les respiracions s’haurà d’adaptara cada ritme respiratori segons l’edat.El document conclou amb una partpràctica d’exercicis de respiració aplicadaal cant. “Aquests exercicis estan pensatsper ser un guió d’aplicació a l’aulade formació de mestres i també d’alumnesde primària”, aclareix Gustems. ■16 Teraflop


Noves tecnologiesen CATALÀ!Informàtica en núvolNomés cal donar una ullada al programade la TAC’10 per comprovar que,probablement, un dels referents comunsde pràcticament totes les comunicacionspresentades durant la jornadava ser aquesta nova tecnologiaanomenada informàtica en núvol (enanglès, cloud computing).Els nous sistemes de treball col·laboratiuhan generat noves necessitatsd’accés a la informació, d’interacció iintercanvi, i d’optimització de la productivitat.En aquest context, la informàticaen núvol es presenta com laresposta tecnològica a aquests nousreptes. Es tracta d’un sistema d’emmagatzematgei ús de recursos informàticsbasat en el servei en xarxa, queconsisteix a oferir a l’usuari un espaivirtual, generalment a internet, en quèpot disposar de les versions més actualitzadesde maquinari i programari.La denominació informàtica en núvol,normalitzada recentment en català, ésun calc de la forma anglesa cloud computing,que ja té un cert ús en textos catalansper a fer referència a aquest concepte.De forma paral·lela, el castellà(computación en nube), el francès (informatiqueen nuage) i el portuguès (computaçãoem nuvem) també han adoptatdenominacions calcades de l’anglès.La designació informàtica en núvolestà construïda sobre la base informàtica,formant d’altres denominacionscatalanes de l’àmbit de la informàticai les telecomunicacions elnucli de les quals en anglès és computing(per exemple, informàtica de sistemesper a system computing o informàticad’empresa per a entreprisecomputing). En aquest cas, el substantiunúvol s’utilitza d’una manera metafòricai remet al fet que aquest sistemainformàtic és intangible, situatmés enllà, dels equips informàtics locals,per la qual cosa és accessible desde qualsevol lloc.Millores en el clúster d’e-informació■S’han fet un seguit de millores en elSistema de Monitoratge i Anàlisi deTràfic per a l’Anella Científica (SMARTxAC).L’SMARTxAC disposa ara d’una nova plataformaweb que permet l’ús de certificats,té nova maquinària i nova adreça:https://smartxac.anella.cesca.cat. S’hanincorporat noves màquines de captura,per la qual cosa s’han instal·lat targetes,s’han reubicat servidors i s’han aturat elsantics. A través del sistema SMARTxAC espot capturar tot el tràfic que entra i surtde l’Anella Científica (ja sigui mitjançantRedIRIS, Orange BS o CATNIX), a través■S’ha millorat la redundància i la disponibilitatdel clúster d’e-informacióamb l’ampliació de la memòria, el disc i lainstal·lació de targetes Ethernet Gigabit.Aquest clúster Linux, amb 32 nodes SMP,està dedicat a donar servei a l’àrea de Portalsi Repositoris (PiR) i al projecte GAIA.D’una banda, s’ha ampliat la memòriade nou nodes de PiR de 80 a 212 GB.Així, quatre nodes que fins ara tenien10 GB de memòria cadascun han passat a40 GB en el cas dels dos primers, i 32 GBels dos darrers. Tres nodes amb 8 GB hanpassat a tenir 12 GB en el cas dels dosprimers i 16 GB l’últim. Finalment, dosnodes que disposaven de 8 GB de memòria,tenen actualment 14 GB cadascun.Aquesta ampliació de la memòria disponiblepermetrà augmentar el nombre demàquines virtuals en els nodes dedicatsa portals.D’altra banda, a més d’ampliar lamemòria, s’ha incrementat la capacitaten disc amb la instal·lació de sis discs de146,8 GB cadascun. D’aquesta maneratots els nodes del clúster tenen dos discosamb redundància Raid 1, incrementantla disponibilitat. També s’ha milloratla connectivitat, gràcies a la incorporacióde targetes Ethernet Gigabit de dos portsa sis nodes. Aquestes millores han tingutun cost de 7.607 €, IVA exclòs. ■Noves aplicacions i web de l’SMARTxACd’splitters que capturen el tràfic, en fanun monitoratge passiu, que permet unaanàlisi posterior per a reflectir les dadesal web. Així, els usuaris de l’Anella podenconsultar gràfiques d’estadístiques coml’evolució temporal d’aplicacions, destinsper aplicació o per institució, tràfic (perinstitució, per destí o per aplicació), registred’adreces IP o visualització d’alarmes,entre d’altres.Aquells usuaris que estiguin interessatsen fer servir aquesta eina a partirde la plataforma web, poden contactaramb ac-noc@suport.cesca.cat. ■w w w . t e r m c a t . c a t18 Teraflop


Francesc Illas, distingit ambun premi ICREA AcadèmiaL’investigador Francesc Illas, director del Laboratori de Ciència de Materials Computacionalde l’Institut de Química Teòrica i Computacional de la Universitat de Barcelona,ha estat guardonat amb un dels 30 premis ICREA Acadèmia, que concedeix la InstitucióCatalana de Recerca i Estudis Avançats. Illas treballa en l’estructura electrònica desuperfícies i materials utilitzant mètodes computacionals del camp de la químicaquàntica (vegeu Teraflop 78). D’entre els usuaris del CESCA, ha estat distingit tambél’investigador de la Universitat de Girona Miquel Solà (vegeu pàgines 9-11).EditaPatrocinajordi paretoUniversitat de BarcelonaUniversitat Autònomade BarcelonaUniversitat Politècnicade CatalunyaUniversitat Pompeu FabraUniversitat de GironaUniversitat Rovira i VirgiliUniversitat de LleidaUniversitat Obertade CatalunyaUniversitat Ramon LlullConsell Superiord’Investigacions CientífiquesF O T O / N O T Í C I ADes de l’aplicació del Reglament (CE)1924/2006 del Parlament Europeu idel Consell de 20 de desembre de 2006,únicament es podrà utilitzar una declaraciónutricional si, i només si, la declaració estàbasada en una evidència científica i éscomprensible pel consumidor mitjà.Els nutrients, compostos naturalspresents en la nostra dieta, poden millorarles condicions de salut i prevenir malaltiesper interacció directa amb proteïnes clausde vies metabòliques. Aquests compostospoden modular l’activitat d’aquestes proteïnesi realitzar un efecte cardioprotector,antioxidant, antiinflamatori, etc. En aquestcontext, la principal tasca del grup d’investigacióde Bioinformàtica de Shirota FunctionalFoods (www.shirotafoods.com), iamb el suport dels departaments de processosi analítica, és aplicar noves eines insilico per tal de comprendre el mecanismed’acció que utilitzen aquests compostosper dur a terme la seva funció. Aquestsmètodes computacionals es basen enl’estudi de la interacció lligand-proteïna ipermeten l’evidenciació dels aliments funcionalso nutracèutics que els contenen.Descripció de la interacció d’una proteïna amb unlligand cristal·litzat per a la posterior identificació depossibles nous compostos.TERAFLOPDIRECTORMiquel HuguetCOORDINACIÓCarme MonserratREDACCIÓTeresa ViaSílvia SalgadoSílvia ReyesCOL·LABORACIÓGlòria Fontova(TERMCAT)DISSENY I PRODUCCIÓSubirà-Associats.comCESCAGran Capità, 2-408034 BarcelonaTel. 93 205 6464Fax: 93 205 6979http://www.cesca.catPropostes d’articlesteraflop@cesca.catBonesvacances!exemplar gratuït DIPÒSIT LEGAL: B-33512-94 ISSN: 1134-667120 Teraflop

More magazines by this user
Similar magazines