Taller de contes coeducatius - Ajuntament de Reus

TALLER DE CONTES COEDUCATIUSDESTINATARIS: Alumnes de 1r, 2n i 3r d’Educació PrimàriaNÚMERO DE PARTICIPANTS: grup classe, uns 25 alumnes aproximadament.DURADA DE L’ACTIVITAT: 1 sessió d’una hora.La dinàmica de l’activitat gira al voltant de la narració d’un conte adaptat a l’edat dels infants id’un treball posterior de la temàtica.Es proposa una primera sessió per treballar els estereotips i rols tradicionals de gènere. Lanarració d’un conte d'un nen a qui no li agrada el futbol ens servirà per endinsar‐nos en lahistòria i trencar els estereotips sexistes. L'activitat consisteix en la narració del conte més untreball posterior amb dinàmiques adaptades a les edats.I una segona sessió per treballar la diversitat afectiva i sexual. La història d'una nena que tédues mares ens servirà per introduir el tema de l'homosexualitat i com viuen aquest fet lesprotagonistes del conte. Alhora ens permet parlar de la diversitat afectiva i sexual, del modelde família, del respecte per la diferència i de sentiments com l’afecte, l’estimació i l’amor. Lasessió consisteix en la narració del conte més un treball posterior amb dinàmiques adaptades ales edats.OBJECTIUS DIDÀCTICS• Reconèixer els estereotips sexistes de gènere i construir alternatives que puguinfonamentar relacions més igualitàries en els diferents àmbits: família, feina, oci, etc.• Mostrar interès i predisposició per adoptar nous rols i llenguatges.OBJECTIUS DE LA SESSIÓ SOBRE ELS ESTEREOTIPS I ROLS TRADICIONALS DE GÈNERE• Prendre consciència a l’alumnat que les nenes i els nens, les dones i els homes, ensdefinim des de la pluralitat de característiques i que, cadascuna i cadascú de nosaltrescompartim algunes característiques amb qualsevol persona, alhora que ens endiferenciem d’ella o d’ell per raó d’altres característiques.• Identificar les diferències personals separant‐les de les de gènere.• Revisar els rols i els estereotips que tenim identificats amb cada gènere.• Desenvolupar l’empatia en situacions de discriminació en la que es veuen implicats elsnens i les nenes, amb la finalitat de fomentar una consciència de ciutadania global,justa i compromesa.

• Desenvolupar la capacitat de canviar les nostres actituds per unes altres de méssaludables i vèncer la resistència al canvi que ens ofereixen els estereotips i les formessocials dominants.• Adonar‐se i explicitar, que hi ha situacions en què algú del propi cercle de relacions harebut un tracte diferent i excloent, pel fet de ser diferent. Escoltar les situacions dediscriminació que han viscut les altres persones de la classe.OBJECTIUS DE LA SESSIÓ SOBRE LA DIVERSITAT AFECTIVA I SEXUAL• Fer explícita la diversitat de models familiars, de parella i donar l’oportunitat perquèels infants expressin la diversitat que els envolta en la família i amistats.• Veure i viure la diferència com un valor positiu i una oportunitat per a créixer.• Treballar la tolerància i comprensió a partir de la identificació amb l’altre.• Introduir el concepte de l’homosexualitat per tal de prevenir els prejudicis il'homofòbia.• Mostrar exemples d’homosexualitat en situacions quotidianes per tal que els infantsvegin aquests tipus de relacions amb normalitat.• Crear entorns segurs per tal que les persones GLBT (gais, lesbianes, bisexuals itranssexuals) puguin desenvolupar‐se i construir la seva identitat amb normalitat iexpressar els propis sentiments sense ser rebutjades.DINÀMIQUES DE TREBALLSESSIÓ 1 SOBRE ELS ESTEREOTIPS I ROLS TRADICIONALS DE GÈNERE (1 hora)ACTIVITAT 1 – LECTURA DEL CONTELectura del conte del conte No m’agrada el futbol. I què? D’ Andoni Egaña i Mikel Valverde.Egaña, Andoni: No m’agrada el futbol. I Què? Barcelona: La Galera, 2005http://ves.cat/gLboACTIVITAT 2 – TREBALL DEL CONTEComencem el treball del conte fent preguntes sobre el contingut per tal d’assegurar que totala classe ha entès el conte, alhora que ens serviran per iniciar un diàleg:• Qui és l’Oriol?• Quan s’acaba el conte com està l’Oriol?• Per què els altres nens es riuen de l’Oriol i de l’Iraitz?

A continuació els preguntem si alguna vegada elles/ells han sentit tristor perquè algú s’ha rigutd’ells/es, i els/les invitem a explicar la situació a què fan referència. En aquelles classes en ques’hi hagi produït algun fet real que comporti discriminació, es pot recordar i invitar lespersones afectades (“persona que rep l’acció” i “persona que fa l’acció”) a explicar‐lo i aexplicar el que va sentir/sent (si encara es produeix) en aquests moments.Parlem del protagonisme que han tingut les nenes en el conte.• Qui són la Carla i la Sofia?• Per què no les deixen jugar?• Com s’han sentit?• Us ha passat mai a vosaltres?Seguint amb al dinàmica del conte es plantejarà a l’alumnat: “L’Oriol no està d’acord quandiuen que les nenes no poden jugar a futbol. Així és que ha decidit preguntar‐vos‐ho avosaltres què ens penseu.” A continuació es llegiran amb veu alta un seguit d’accions i elsnens i nenes hauran d’opinar si hi estan d’acord o no. En alguns casos se’ls demanarà queexpliquin per què.ACCIONS: Les nenes poden jugar a futbol? Els nens poden jugar a nines? Els homes podenplanxar la roba? Les dones poden anar a la lluna? Les dones poden arreglar el cotxe? Els homespoden vestir‐se de color rosa? Els homes poden treballar netejant cases? Les dones podenconduir un camió? Els homes poden cosir un botó? Les dones poden treballar a la construcció?Finalment acabem amb les preguntes:• A tothom li agrada el futbol?• A tots/es ens han d’agradar les mateixes coses?• Què passaria si ens agradessin a tots/es les mateixes coses?Observem quines coses ens agraden a cadascú de nosaltres a partir d’omplir les targetes ques’adjunten en aquest dossier i que estan preparades per imprimir davant‐darrere.. En aquestpunt cal observar la diferència com a oportunitat.Conclusió a la que s’hauria d’arribar en acabar la dinàmica: “tot i que som diferents podem ferles mateixes coses.”

SESSIÓ 2 SOBRE LA DIVERSITAT AFECTIVA I SEXUALACTIVITAT 1 – LECTURA DEL CONTELectura dels contes Amb en tango som tres de Justin Richardson i Peter Parnell i L’Aitor tédues mares de Mª José Mendieta.Parnell, Peter; Richardson, Justin: Amb en Tango som tres. Barcelona: RBA Serres, 2006http://ves.cat/gLbfMendieta, Mª José: L’Aitor té dues mares. Barcelona: Bellaterra, 2006http://ves.cat/gLbjACTIVITAT 2 – TREBALL DEL CONTEPer fer el treball dels contes es proposa fer grups de 4 participants per a realitzar un joc decartes.Es tracta d’un joc en el que els taulells representen les cases dels nens i nenes de l’escola del’Aitor i les cartes són els personatges que viuen a dins.La idea és repartir 2 taulells a cada nen/a del grup i les totes cartes repartides aleatòriamententre els participants del grup.Cada carta té un número i correspon a un taulell diferent. L’objectiu és completar tots elstaulells el més aviat possible. Per fer‐ho es proposa:• Quan els participants tinguin totes les cartes repartides miraran les que es corresponen ales seves cases i les col∙locaran a lloc (les cartes que representen els pares o avis van a dalti els fills van a baix, seguint l’esquema d’un arbre genealògic).• Quan no puguin col∙locar més cartes, el company de la dreta triarà sense mirar una cartaque li sobra al company de l’esquerra. Si és una carta que pot col∙locar en els seus taulellsho farà i sinó s’anirà repetint l’acció d’un en un seguint l’ordre de les agulles del rellotge.Un cop estan totes les cartes sobre els taulells es tracta que pensin quin model familiar hi harepresentat i quines poden ser les causes d’aquests models. És en aquest moment que cal quequedin clars conceptes com homosexual, gai, lesbiana, heterosexual, etc.ACTIVITAT 3 – TREBALL DEL CONTEFinalment, es pot acabar dibuixant cadascú casa seva i qui hi viu a l’interior, a partir de lesfitxes que s’adjunten en aquest dossier i que estan preparades per imprimir davant‐darrere.

ALTRES RECURSOSTot seguit us presentem un recull de referències bibliogràfiques per tal d’ampliar la informaciói poder continuar d’aquesta manera el treball iniciat amb les sessions de contes coeducatius.Els llibres i els contes són un material d’aprenentatge de rols i relacions socials entre els sexes.Ens ajuden a la transmissió de normes, valors, ideologies, però també d’estereotips.A banda d’utilitzar contes amb un clar tingut coeducatiu, un altre recurs pedagògic moltinteressant i necessari, és continuar amb la lectura dels contes clàssics o contes que continguinelements de discriminació, i aprendre a fer‐ne una anàlisi i lectura crítica.Diversos estudis sobre contes infantils, entre els que destaquem els de Sylvie Cromer i AdelaTurín, han demostrat que, en general, els protagonistes acostumen a ser nens, homes oanimals mascles actius, valents, arriscats, intel∙ligents, salvadors. Els personatges femenins sónemotius, passius, estúpids, i fins i tot malèvols.PERSONATGES FEMENINSEn general, les dones se’ls representa com a mares: mestresses de casa abnegades en les sevestasques domèstiques, en la cura dels fills i la instrucció de les filles. Sovint, són representadessense professió, ni amb inquietuds culturals i quan parlen és per donar consells pràctics o perfer reflexions intranscendents. Si tenen un problema busquen el pare o avi per tal que elssolucioni. Les seves relacions socials es limiten a la família o a les veïnes i poques vegadessurten de casa. Vesteixen modestament i molts cops porten davantal.Al costat oposat s’hi reflexa la dona dolenta, cursi i estúpida, que gasta molts diners i que estàsupeditada al marit. Si té poder, és representada com una soltera amb ulleres i antipàtica. Lesdones que apareixen desenvolupant algun tipus de feina remunerada tenen treballs coml’ensenyament, l’assistència i els serveis.Les nenes des de ben petites imiten a la mare: aprenen a esperar, ser pacients i a supeditar‐seal coneixement del pare o del germà gran. Aprenen a somniar i a imaginar. En la majoria devegades, ens trobem davant de nenes dependents, abnegades, insegures, tendres, adultes,passives, responsables, tranquil∙les, compassives, sensibles, porugues i amb aspectes afectiusmolt marcats. Fins i tot, en molts contes es remarca la idea de les conseqüències que passenquan una nena marxa de casa desobeint les advertències de la mare. En aquest context, ensapareix una nena dolenta, mentidera, que no és de fiar, falsa, vanitosa, gandula, gelosa,inconscient i golafre.

Un altre símbol relacionat amb la figura femenina és la finestra darrere de la qual hi ha unanena o princesa esperant. Símbol de passivitat, expressa també aïllament i refugi en un mónimaginari com a recurs per a evadir‐se de la realitat.PERSONATGES MASCULINSEls personatges masculins tenen papers molt variats i actius en els contes. El seu treball ésretribuït i molt més prestigiós que el femení que sovint és gratuït i fins i tot humiliant.Però quan arriba el moment de parlar de la figura del pare hi ha un buit. En general, es suposala seva existència però rarament apareix. La seva presència és sobretot al matí anant a la feinaamb un maletí, arribant tard a la nit cansat, arreglat o netejant el cotxe, mirant la televisió,llegint el diari o esperant assegut a la taula el sopar. Poques vegades és afectuós, ni dedicatemps a l’educació dels fills. Les representacions apunten a un pare treballador, puntual, seriósi responsable. Amb el fills hi comparteix jocs intel∙lectuals i es mostra més relaxat amb les fillesja que no en depèn d’ell la seva educació.Pel que fa als nens sovint se’ls representa com a personatges independents, segurs, agressius,infantils, dinàmics, trapelles, creatius, naturals, valents i amb aspectes afectius poc definits.Uns aspectes que poden arribar inclús a la negació de la sensibilitat i de la humanitat. En lesrepresentacions dels nens i les nenes, es potencien capacitats i habilitats diferents i fins i totoposades en funció del sexe. Trobem que els valors que ens semblen positius per a les nenesno són els mateixos que ens semblen positius per als nens.LES FAMÍLIESLa institució familiar també és molt present en els contes. Gairebé totes són famíliesbiparentals formades per mare, pare i amb un fill únic. Els rols i estereotips de cada membrede la família continuen marcant diferències entre els gèneres.ANÀLISI DELS CONTES PER IDENTIFICAR ELEMENTS SEXISTES1. ANÀLISI QUANTITATIVA DEL CONTINGUT:Ens podem fixar en el nombre de personatges, el sexe i el paper que tenen a la història, ja queen moltes ocasions apareixen:• Personatges masculins majoritaris i protagonistes.• Personatges femenins poc nombrosos i secundaris.

2. ANÀLISI QUALITATIVA DEL CONTINGUT:Podem d’observar com són aquests personatges, com es presenten, quines actituds tenen,quins valors transmeten i si són positius o negatius, ja que moltes vegades es donencaracterístiques estereotipades dels personatges masculins i femenins, tant si apareixen enforma humana com animal.Pel que fa a les referències socials:• De la major part de personatges femenins se n’esmenta l’estat matrimonial (casada osoltera) i la condició familiar (mare, filla, tieta, àvia…), en canvi no passa el mateix ambels personatges masculins.• En la major part dels contes, apareix la figura femenina com a treballadora de la llar,encara que actualment hi hagi moltes dones que treballen fora de casa.• Les professions d’homes i dones apareixen de forma estereotipada: mentre les doneses dediquen a tenir cura dels altres, els homes treballen en feines relacionades amb laforça i l’autoritat.Pel que fa a les activitats dels personatges:• Les activitats domèstiques sempre són realitzades per dones o nenes.• L’educació de les criatures s’atribueix també a les dones (mares, mestres) mentre queels homes representen l’autoritat.• A les activitats professionals dels personatges, les dones són les que executen ordres iels homes representen l’autoritat i tenen feines creatives i amb iniciativa.• Les funcions públiques i les activitats polítiques són també majoritàriamentrepresentades per personatges masculins.• Els jocs són també separats (els nens juguen a bales, les nenes a cuinetes o amb nines).• Les activitats d’exploració i aventura són realitzades per personatges masculins, aixícom també les activitats esportives.Comportaments socioemotius:• La demostració d’afectes s’identifica sempre amb els personatges femenins, mentreque els masculins demostren agressivitat i violència.• La resistència sempre s’exerceix per part dels homes, mentre que els personatgesfemenins es mostren resignats i submisos a l’autoritat i les pressions socials.• La força sempre recau en el personatge masculí, mentre la feblesa ho fa en el femení.3. ANÀLISI DEL SEXISME EN EL LLENGUATGE:• Generalment, es fa servir el gènere masculí per anomenar tots dos gèneres.• S’utilitzen insinuacions i expressions sexistes.Per tant, en una història que vulgui transmetre valors d’igualtat, haurà d’aparèixer exemplesque puguin ser referents per als nens i per a les nenes, tant en l’argument com en lesil∙lustracions:• Mares que treballin fora de casa, que canviïn un fusible, que reparin el cotxe…

• Pares que cuinin i tinguin cura de les criatures.• Noies actives, fortes, atrevides.• Nois afectuosos, sensibles, que s’impliquin en les tasques domèstiques.• Professions ocupades indistintament per homes i dones.Material adaptat de la Guia de contes i literatura infantil no sexista editada pel centred’Informació i Recursos per a les Dones i la Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat del’Ajuntament de Cornellà de Llobregat.BIBLIOGRAFIA SOBRE ESTUDIS AL VOLTANT DELS CONTES INFANTILSCromer, Sylvie; Turin, Adela: Que racontent les albums illustrés pour enfants? Ou commentprésente‐t‐on les rapports hommes‐femmes aux plus jeunes? A: Recherches féministesVolum 11, número 1, 1998, p. 223‐230.http://www.erudit.org/revue/rf/1998/v11/n1/057975ar.htmlTurín, Adela: Los cuentos siguen contando. Algunas reflexiones sobre los estereotipos.Madrid: Horas y horas, 1995.INVESTIGACIÓ FETA AL VOLTANT DEL CONTES INFANTILS: “Attention Album!”, AssociationEuropéenne du côte des filles. París, 1998.BIBLIOGRAFIA DE CONTES NO SEXISTESEls contes del Senyor Nil. Material amb DVD per a què el públic faci seves 15 noves històriestradicionals explicades d’una manera diferent. I és que el senyor Nil, interpretat per ManelBarceló, és un narrador magnífic: és el tiet enigmàtic, divertit i ple d’experiència que totshauríem volgut tenir. La seva veu, càlida i propera, mai deixa indiferent i ens transporta, comen un viatge en el temps, als móns paral∙lels que s’amaguen darrere les paraules.Aquest material ha estat escollit pel Departament d’Educació com a material didàctic perquètotes les escoles puguin treballar la llengua en l’àmbit de la narrativa oral.http://ves.cat/gLbFCabrerizo, Pilar: Contes per treballar la diversitat. Quaderns de l’Inclou 6. Materials per altreball de la diversitat afectiva i sexual.http://ves.cat/gLca

CORRESPONSABILITAT DOMÈSTICA• Browne, Anthony: El Libro de los cerdos. México : Fondo de Cultura Económica, 1993.• Butterworth, Nick: La Mare és fantàstica. Barcelona: Barcanova, 1990.• Ugidos, Sílvia: El meu pare és mestressa de casa. I què?. Barcelona : La Galera, 2000.HOMOSEXUALITAT i EDUCACIÓ AFECTIVA• Antona, Cristina; Merino, Núria: L’Anna fa cinc anys. Associació e‐kre@, 2004www.ekrea.org• Gil Vila, Maria Àngels: M'ho va dir la lluna. Barcelona : Bellaterra, 2005• Guerrero, M. Luisa: Seelie, la fada bona. ONG Por la no discriminación, 2008• Guerrero, M. Luisa: La sirena i la Marta. ONG Por la no discriminación, 2006• Haan, Linda de; Nijland, Stern: Rei i rei. Barcelona: Editorial Serres. 2005• Herrera Castro, Carmen: Pirates i Pirulins. Bilbao: Afortiori, 2005• Mebes, Marion. Ni un besito a la fuerza. Bilbao: Maite Canal, 2004• Mendieta, Mª José: L’Aitor té dues mares. Barcelona: Bellaterra, 2006• Newman, Lesléa: Paula tiene dos mamás. Barcelona: Bellaterra, 2006• Parnell, Peter; Richardson, Justin: Tres con Tango. Barcelona: RBA Libros, 2006• Pueyo, Alicia: Rin, Rin, La granota groga. Barcelona: Bellaterra, 2007• Rodríguez, Isabel Carmen: Y nosotros... ¿de dónde venimos? ONG Por la nodiscriminación, 2008.NOVES MASCULINITATS• Calí, Davide; Cantone, Anna Laura: Un papà a mida. Barcelona: Baula, 2005• Moncó, Beatriz: Els Homes no peguen. Barcelona : Bellaterra, 2006• Paola, Tomie de: Oliver Button és un nena. Madrid: Susaeta, 1991REVISIÓ D’ESTEREOTIPS• Cole, Babette: La tarzana. Barcelona: Destino,1991• Cole, Babette: La princesa enjogassada Barcelona: Destino, 1990• Cole, Babette: El príncep ventafocs. Barcelona: Destino• Cole, Babette: La mare mai no em va dir. Barcelona: Destino• Cole, Babette: Lo malo de mamá. Madrid: Alfaguara, 1988• Egaña, Andoni: No m’agrada el futbol. I Què? Barcelona: La Galera, 2005

• Geraghty, Paul: Jamina. Barcelona: Zandina Zariqueiey, 1998• Guerrero, M. Luisa: La princesa Anna. ONG Por la no discriminación, 2005• Jeram, Anita: Inés del revés. Madrid: Kókinos, 1995• Larruela, Enric: La bruixa avorrida (Col∙lecció). Edició: Barcelona: Planeta• Moncó, Beatriz: Mercedes quiere ser bombera. Barcelona: Bellaterra, 2004• Bruchac, Joseph: Les Primeres maduixes: conte cherokee. Palma de Mallorca: José J.Olañeta, 1994• Martin, Andreu: El Nen que era molt home. Barcelona : Barcanova, 1992• Mahy, Margaret: El segrest de la bibliotecària. Barcelona: La magrana, 1985• Mckee, David: No quiero el osito. Madrid: Austral, 1986• Olten, Manuela: Tots uns homes. Barcelona: Serres, 2005• Turin, Adela Artur i Clementina Barcelona : Lumen, 2001• Turin, Adela: Història d'uns entrepans. Barcelona: Lumen, 1988• Turin, Adela: Las Cinco mujeres de Barbanegra. Barcelona : Lumen, 2003• Turin, Adela: Rosa Caramel. Barcelona : Lumen, 2001• Yim Bridges, Shirim: El desig de la Rubí. Barcelona: Serres, 2003

CA LATERESA2

1CA L'AITOR

CA L'IGNASI5

4CALLLUÍS

3CALPERE

6CALPEP

7CALAHMED

CA LADOMINIQUE8

1 1 1222 25 5 54 4 4

33336 6667 777788

Organitza:Activitat dissenyada per Auriga, serveis culturals ©. www.aurigasc.com