jazz butlleti 115

JazzButlletíjuliol agost 2013 Publicació de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya115SumariProtagonistes > Eduard Iniesta 4Editorial 5Associació dia a dia > Jornades professionals al Primavera 6Sound i el Sónar, per Anna VeigaManifest > Manifest del col·lectiu 15d’estudiants de l'EsmucNovetats discogràfiques 16Associació dia a dia > Assemblea general ordinària de 7socis de l’AMJM, per Anna VeigaArticle > Suicidarse con estilo – Morir matando, 8per Oscar MachancosesAparador 18Entrevista > Jaume Vilaseca 10Notes 21Empreses en conveni 22

Protagonistes · Eduard IniestaJazzButlletíConsell directiu Dick Them, Arecio Smith i Clara LunaEdició, redacció i coordinació Borja DuñóCoordinació Mon Sánchez i Anna VeigaDisseny i maquetació Mariana MileiCorrecció Montse RotaDipòsit legal B-3.600/94Imatge de la portada Mar VilasecaL'AMJM no s'identifica necessàriament amb la totalitat de les opinionsexpressades en els articles de col·laboradors que recull aquesta publicació.Junta DirectivaPresident Dick ThemVicepresident Arecio SmithSecretari Ismael DueñasTresorer Guillem ArnedoVocals Clara Luna, Dani Morén, Gemma Abrié,Vicens Martín, Andreu ZaragozaNúmero de socis 316Gerent Anna VeigaCol·laboren:EditorialSeguim ben vius!Benvolguts,Us escric aquest editorial el dia després de la nostra assemblea ordinàriad’enguany. Una assemblea en la qual ha quedat ben clar que l’AMJM ésviva i plena de força. Els momentanis problemes econòmics ens afectenperò, lluny de desanimar-nos, ens motiven a seguir en la lluita. Les xifresd’assistència sempre podrien ser millors, però el que és innegable és quela reunió va ser rica en matisos, molt participativa, i que d’ella n’han sortitidees i compromisos nous per als propers mesos.Un dels problemes importants que es va posar sobre la taula va ser la jaconeguda falta d’unió entre els diferents col·lectius de músics del nostrepaís. Després de la fallida de l’UMC, les diferents associacions representativesque la integraven han quedat dispersades. Han optat per la lluitaindividualitzada i, en la nostra opinió, tots hi sortim perdent. És per aixòque des de l’AMJM creiem que hem de dipositar la nostra confiança enl’ACATM –Acadèmia Catalana de la Música-, i aquest sentir va quedarreflectit a l’assemblea, a la qual es va ratificar la nostra adhesió a lanova iniciativa. Seguim pendents i atents als seus processos constitutius.De ben segur que la idea d’aglutinar a tots els sectors relacionats amb lamúsica comporta innumerables dificultats, i des d’aquí volem oferir-nosde nou a col·laborar en la tasca.La incertesa a la qual els nostres governants ens estan sotmetent és elproblema més greu amb què ens enfrontem a l’AMJM darrerament.Evidentment, les retallades en matèria econòmica són determinants, peròmolt més ho és no saber ni quan es cobraran les subvencions atorgades,ni amb quines quantitats podrem comptar a partir d’ara. El senyor JordiSellas, nou director general de Creació i Empreses Culturals de laGeneralitat, ens va transmetre recentment que a la propera convocatòriad’ajuts només es podria assegurar una suma al voltant del 60% de la del’any anterior, però no va poder assegurar quan es faria efectiva. Per tant,i tot i que a partir d’ara un dels objectius de la nostra associació seràtrobar alternatives de finançament, seguim sent víctimes de l’esmentadafalta de concreció. De la nostra capacitat de reacció i adaptació endependrà el nostre futur.Per acabar, voldria aprofitar per donar la benvinguda als nous membresde la junta, en Dani Morén i l’Andreu Zaragoza, i, sobretot, per fer unesment especial i públic per a en Joan Vinyals, que després de 14 anysde donar el seu temps i la seva energia per al col·lectiu, és a dir, per anosaltres, ha decidit penjar les botes i no formar part de la propera junta.Gràcies, en nom de tots, Joan! Vas agafar el timó de l’AMJM en unsmoments molt i molt crítics i, gràcies a tu, entre d’altres, ara som on som.Felicitacions per la feina feta. Ens tornarem a veure pels escenaris.El músic i compositor Eduard Iniesta, escollit president del Consell Territorial de l'SGAE a Catalunya.© Alícia García Álvarez/SGAEL'AMJM forma part de:Passeig Colom, 6 · Local 4 · 08002 BarcelonaTel.: 93 268 47 36 · Fax: 93 268 21 35Horari d’atenció al públic: de 9.30h a 14.30hamjm@amjm.org · www.amjm.orgAcabem de passar la suposada Festa de la Música del 21 de juny i ens agradasaber que la nostra denúncia de les pèssimes condicions laborals en què sovinttreballem ha tingut força ressò. El manifest que podeu llegir al Facebook del’associació ha estat molt divulgat, i hem aparegut a diverses cadenes localsde televisió expressant les nostres queixes. Des de l’oficina es va fer unaimportant feina d’enviament de cartes i de difusió, i sempre dóna ànims saberque hi ha alguns mitjans que tenen sensibilitat envers els problemes del nostrecol·lectiu. Cal, però, esmentar que les dues cadenes radiofòniques de majoraudiència a Catalunya, RAC 1 i Catalunya Ràdio, havien rebut cartes personalitzadesadreçades als directors dels programes de més audiència, i no vandonar cap tipus de resposta. Deu ser que no existim per a ells, o és que noméstenen temps per als fenòmens musicals de moda comercials i passatgers?Seguim amb força i empenta i superant la tempesta. Bon estiu, si pot ser,ple de bolos ben pagats per a tothom.Dick Them · President4 ProtagonistesEditorial 5

L'Associació dia a diaÀrees professionals als festivals de músicaAnna Veiga, gerentAssemblea general de socisAnna Veiga, gerentQuan pensem en llocs de trobada per als professionals de la música, automàticamentens vénen al cap les fires. Un exemple proper seria el Mercat deMúsica Viva de Vic i, si parlem de jazz, el Jazzahead de Bremen (Alemanya),espais molt semblants a les fires d’altres sectors no artístics on es desenvolupauna activitat frenètica en un curt espai de temps. Presentacions de nous productes,showcases per a professionals, contactes amb possibles programadors,coneixement de propostes artístiques, trobades del tipus speed meeting...Hi ha una varietat interessant, ja que ha sorgit de manera inversa. Ha estatl’existència d’un festival el que ha provocat la creació d’una àrea professionaldins ell mateix. Aquí podem veure dues trobades consolidades, el Sónar(Sónar+D) i el Primavera Sound (PrimaveraPro). En tots dos casos, el fet deser festivals de referència en el seu sector provocava l’assistència de professionalsde tota mena vinculats al món de la música. Així que la creaciód’un àrea professional esdevé quelcom pràcticament obligat, ja que possibilitacrear sinergies i compartir coneixement entre els assistents.Tots dos casos comparteixen una sèrie de característiques que garanteixen,a priori, el seu funcionament:• Agrupació de les activitats en tres o quatre dies (sovint els mateixosque dura el festival).• Activitats diverses: conferències, showcases, reunions, recepcions,presentacions...• Habilitació d’un espai informal de trobada entre els assistents.Per a l’assistent, el punt clau en aquestes àrees professionals és la informació.Informació abans, durant i després de les trobades. Abans, perquèés important mirar prèviament el programa de les activitats i fer una selec-ció adient segons les teves necessitats. Sovint l’agenda és tan àmplia icompleta que no es pot arribar a tot. De la mateixa manera, si es pot accediral llistat de professionals acreditats, és molt recomanable contactaramb aquells amb qui t’interessaria trobar-te.El dia a dia dins d’una d’aquestes àrees professionals és un frenètic ball detargetes, números de mòbil, agendes, etc. L’assistència a presentacions iconferències permet assimilar nous coneixements (tècnics, empresarials,etc.) sobre temes molt diversos, com ara el mercat sud-americà, les utilitatsd’una nova plataforma de crowdfunding o les noves aplicacions per difondremúsica a dispositius mòbils. A banda de tot el material que es pot anarrecopilant, com CD promocionals, flyers, dossiers, etc.I no oblidem el després; un cop recollida tota la informació i fets els contactes,és moment de processar i fer el seguiment. Sovint aquesta és la tasca mésimportant i la que s’allarga més, ja que algunes vegades no es materialitza uncontacte fins que no han passat diverses assistències al mateix festival.Podria semblar que per a professionals del jazz no hi hauria gaire cabuda dinsaquestes trobades professionals, però la realitat és que molts dels temestractats o dels contactes que es poden fer van més enllà del fet que parlemd’un festival centrat en la música electrònica o amb un perfil més indie.En el cas del jazz, l’Afejazz (Associació de Festivals i Programadors deJazz de Catalunya) ja ha organitzat dues sessions anomenades JazzPro,dins el Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, i elFestival de Jazz de Terrassa. Amb un format més reduït, la voluntat ésampliar-les perquè siguin un punt de referència i de trobada per al sector.El passat 25 de juny es va celebrar l’assemblea general de socis del’AMJM, al Club social de la SGAE, a l’edifici on té la seu l’AMJM.El president, Dick Them, va començar explicant els problemes de tresoreria i definançament que té l’AMJM. Ja s’havia celebrat una assemblea extraordinària,a finals de gener, per tal d’analitzar la difícil situació econòmica motivada pelretard en els pagaments de les subvencions. Aquesta situació, tot i que s’harebut una part de la subvenció atorgada el 2012, no ha millorat. Així que davantla incertesa pel que fa als ingressos, la junta va prendre la decisió de replantejarla manera de realitzar les activitats i organitzar l’oficina de l’AMJM.L’objectiu és indubtable: cal tirar endavant l’AMJM, la qual farà 25 anys el 2014.En aquest sentit, s’han marcat quatre punts d’acció prioritària per desenvolupardes de l’AMJM:• Ampliar l'acció sindical reivindicativa.• Aconseguir un sanejament i un manteniment de l'economiade l'AMJM per dirigir-se cap a l'autogestió.• Mantenir l’assessorament personalitzat als socis.• Promoure activitats que dinamitzin la interrelació entre els socisde l'AMJM i la societat, entre les quals es poden destacar:• Aconseguir projecció de la música en viu• Fer una recerca d'espais de trobada per als socis per tal defer xerrades, classes, etc.© Alícia García Álvarez/SGAEPer treballar, desenvolupar i donar contingut a aquests punts, es convocaràels socis a diverses reunions de treball, la primera de les quals el 2 de juliol.Seguidament, Antoni Sellarès, del despatx encarregat de portar la gestiócomptable de l’AMJM, va explicar el balanç i el compte de resultatscorresponents al 2012. Aquí també es va fer patent el retard en el cobramentde les subvencions pendents.A més del president, dos altres membres de la junta directiva, ClaraLuna i Vicens Martín, van ser els encarregats d’explicar a l’assemblea lamemòria de les activitats realitzades el 2012, les quals es divideixen en:accions per a la defensa de la professió, activitats internes i serveis,activitats de promoció i col·laboracions amb agents externs.Pel que fa a les activitats i projectes plantejats per al 2013, s’ha deciditmantenir-los, però fent una reformulació en el seu plantejament inicial, acausa sobretot de la previsió de reducció dels ingressos. Per tal de fer aixòserà molt necessària la col·laboració dels socis, alguns dels quals, presentsa l’assemblea, ja es van oferir a realitzar diverses tasques. Aquest punttambé va ser explicat i comentat per Dick Them, Clara Luna i Vicens Martín.Anna Veiga va ser l’encarregada d’explicar el pressupost plantejat peral 2013, pressupost que s’haurà d’anar ajustant en base a la confirmaciódels recursos obtinguts, tenint en compte que es tractarà d’un altre anydifícil pel que fa a ingressos disponibles i tresoreria.Pel que fa a la composició de la junta directiva, es van produir canvis. Tres personesmarxen: Joan Vinyals, Jordi Berni i Dàcil López; dues canvien de càrrec:Guillem Arnedo i Dani Morén, i entra una nova incorporació: Andreu Zaragoza.Per acabar es va ratificar l’adhesió de l’AMJM a l’Acadèmia Catalana de laMúsica, entenent que, ara més que mai, és necessària la unió dins el sector.© Sonar+DEl balanç final va ser positiu ja que els assistents van participar fent propostesi comentant i debatent els temes tractats.L'Associació dia a dia 7

jazz perquè m’ho pugui passar bé improvisant.Ho vull convertir en jazz perquè penso en elgrup i perquè vull improvisar i crear coses enviu que siguin diferents d’un dia a l’altre isobre les quals els músics puguin expressar-seamb el seu llenguatge.Fins a quin punt beus d’altres músiques?És inevitable, però començo a pensar quepotser l’ideal seria aïllar-se durant una èpocasense escoltar res, per buscar-te una miquetaa tu mateix. I més avui en dia, que tenim tantesinfluències i tot està tan globalitzat. Penso quede cara al futur seria molt interessant, peròtinc molta influència de la història del jazz, dela música llatina, de la música brasilera, deljazz fusió, per exemple amb el flamenc...M’agraden coses com les que fa el JorgePardo, que penso que són la fusió perfecta,perquè no hi ha mai massa jazz ni mai massaflamenc. Però jo també vinc d’escoltar pop irock, de jove, i amb els meus fills escoltemmolta música pop. La gran, que en té 15, jatoca el piano i canta, i el petit toca la bateria.Què escolten?Ella sempre em diu que per què no es fa músicacom la d’abans, la que jo escoltava, els Beatles,els Genesis, els Supertramp, els Queen, elsPolice... Música dels anys setanta i vuitanta, queés la que m’agradava a mi i l’hi he fet escoltar.Però també escolta molt Jamie Cullum, se’n va aveure els Muse... El petit té 8 anys i encara no téaquesta relació tan forta amb la música.Coneixes a fons o has estudiat la músicade l'Índia?No, m’agrada escoltar-la i intento entendresegons quines coses perquè ho disfrutes méssi ho entens. Si no, de vegades, et pot sonartot una miqueta igual, per exemple quanescoltes un tema de 20 minuts. Si entens peron estan passant rítmicament, ho gaudeixesmolt més. Però és una música molt complicada,ells estan molts anys estudiant-la i jo emquedo amb els colors, amb idees, ritmes,coses que vas integrant dins de la teva músicaquan busques fer coses una mica diferents.Pensa que tenen unes estructures rítmiquesmolt complexes, amb compassos irregularsque se saben de memòria, i sobre aquestesseqüències rítmiques tenen una espècied’escales, els raga, que els serveixen per crearmelodies i improvisar. Sempre comencend’una manera molt lenta, introduint les notesprincipals, i després el ritme es va doblant.Vosaltres heu treballat molt a l’estranger.És difícil sortir a tocar fora?Tocar fora és possible, el que passa és que hiha molta feina de despatx i això un músic solno ho pot fer. Això de vegades implicafinançar per avançat i controlar moltescoses... Es pot fer, però necessites una micad’infraestructura, de management. Un grup,pel seu compte, pot buscar bolos per aquí,però fora és més complicat.Tu has mantingut fins ara una formacióestable, això no és tan habitual, no?Sí, és una cosa que ha vingut així, d’estarcontent amb un so, amb una manera de treballari amb consciència de grup perquè, devegades, en el jazz busques experimentaramb diferents músics. Tots ho fem, però aquíem vaig trobar que teníem un so i una identitati vaig tenir la il·lusió de fer un grup comels que hi ha en altres tipus de música, quefóssim sempre els mateixos.Què destacaries de cadascun d’ells com amúsics?Amb el Ramón Díaz sempre ens hem entèsmolt tocant. És difícil d’explicar, però hem deparlar poc de música. Sap jugar els dos llenguatges,és un bateria molt de jazz i alhora éscapaç d’entendre quan anem a altres ritmes,altres músiques.El Dick Them utilitza baix elèctric i el contrabaix,què t’agrada més?A mi m’agraden molt els dos instruments,de vegades hi ha èpoques que necessito elcontrabaix i, de vegades, el baix elèctric. Laveritat és que això del baix elèctric vacomençar per poder viatjar, i el Dick és unsibarita del baix elèctric, té un FenderPrecision de l’any 66.I el Víctor de Diego?És un gran improvisador i jugava molt amb elstimbres del saxo soprano o la flauta travesseraquan volíem un so més proper als instrumentsmés ètnics.Ara, però, sou un trio.Sí, el trio és molt més pianístic, que és el que jobuscava. Desenvolupar tot un concert sensecaure en clixés, buscar un llenguatge diferentper a cada cançó... tot i que en algun momenttrec el sitar. Bàsicament és extreure el màximde possibilitats, de timbres i de sons al piano.T’atreviries a fer piano solo?Ho tinc en ment.Molts pianistes ho acabeu fent en unmoment o altre...És un pas més enllà d’anar a trio. Per crearmúsica durant una hora, has de trobar un repertoriadient i diferents moments pianístics quefacin d’allò un viatge, que no soni tot igual. Aixòés més important que la dificultat tècnica, quetambé hi és, perquè estàs sol, però alhora tensmolta més llibertat, una llibertat total. De fet,tots els pianistes hem fet sessions de piano solen diversos espais, però jo encara no ho he fetamb una idea i un repertori concret.Com veus la situació del sector professionaldel músic?Per una banda ho visc amb por, en general.Veig com està la situació de companys i conegutsde la meva feina i d’altres feines, perquècada dia que passa al·lucines més de com està12 EntrevistaEntrevista 13

afectant a tot. Preocupació i por pel futur. Ésun canvi que de moment és negatiu total,perquè la gent està perdent la feina. Però, perun altra banda, hi ha la posició de no deprimirsei de no lamentar-se, perquè com que és unasituació diària, has de buscar coses que siguinpositives, i crec que no és una actitud mevasinó de molta gent. La gent està doblantl’activitat a nivell creatiu per superar aquestaangoixa, estem fent més coses, buscant projectesper sortir a tocar, ser més creatius ioblidar-nos una miqueta d’una situació moltpreocupant per als músics i els del jazz enespecial, perquè és una música de minories.També hi ha com una explosió musical moltimportant, que té una part boníssima i unapart que preocupa, perquè no sé si hi hauràfeina per a tants músics. No penso que aixòsigui forçosament negatiu, perquè si hi ha mésmúsics també hi haurà més aficionats, però ésincert. És un moment estressant, angoixant, ipenso que cobrim aquesta angoixa fent méscoses de les que normalment fem.Creus que funcioneu com a col·lectiu?És complicat. Es diu que els músics no van aveure els concerts... Aquesta és una fraseque surt moltes vegades, però no sé si hemde ser nosaltres els que hem de fer de públic,perquè el músic el que ha de fer és música.Sí que és veritat que fallem a l’hora dereunir-nos i de parlar, però això ho fa unamica el desordre propi de la professió, el fetque ningú fa les mateixes coses a lesmateixes hores i que ens omplim les jornadesamb assajos, amb classes... i resulta moltdifícil coincidir. És curiós, per exemple, queara estem quedant per gravar o assajar elscaps de setmana. Abans, els caps de setmanaeren per fer bolos, però ara entre setmanaés impossible quedar amb quatre o cinc personesd’un grup, perquè tothom està a tope.Però això tampoc hauria de ser una excusapermanent. Sí que hauríem de tenir mésconsciència de col·lectiu, i que consti que josóc el primer que l’hauria de tenir. Vivim moltal dia, sobrevivim, i moltes vegades el soud’aquella setmana depèn d’un assaig, d’unbolo o d’unes classes. Jo fa 20 anys que emdedico a tocar i vuit anys que faig classes, iabans no vivia de les classes sinó de tocar.ManifestManifest del col·lectiu d’estudiantsde l'EsmucEl passat dimecres 5 de juny s’anunciavaal Consell d’Escola de l’Esmuc (EscolaSuperior de Música de Catalunya) unseguit de mesures d’austeritat perreduir un milió i mig d’euros el pressupostdel nostre centre. Aquestesmesures inclouen una disminució deles hores de classe als estudiants (especialmentles individuals), un augment de leshores lectives del professorat i disminució del seu sou, una pujada detaxes de matriculació i un atac a les condicions laborals dels treballadorsi treballadores.Entenem que aquestes retallades a l’Esmuc formen part d’un procés deprecarització i mercantilització de tot el sistema públic d’ensenyament,tal com està passant a les universitats, instituts, escoles bressol oescoles de música, i constitueixen un atac brutal a un dels pilars bàsicsde la nostra societat.Aquesta situació ve agreujada pel fet que l’Esmuc és l’únic centred’estudis superiors musicals d’iniciativa pública de tot Catalunya, fetque el fa irrenunciable.Per això, decidim:1. Rebutjar absolutament qualsevol nova disminució del pressupostde l’Esmuc, que ja ha estat retallat els darrers cursos, i queataca greument les condicions laborals dels treballadors i treballadoresi perjudica la qualitat dels ensenyaments. Rebutgem igualmentl’augment de les taxes de matriculació.2. Exigir tota la informació sobre els comptes i la gestió de l’Esmucper part de la seva fundació, presidida per la consellera d’EnsenyamentIrene Rigau.3. Denunciar la manca de democràcia d’aquest centre, on la direccióve designada per un patronat extern i els estudiants no tenen capparticipació en els òrgans de decisió; aquest és un dèficit històric del’escola la resolució del qual és imprescindible en una situació d’amenaçaa la continuïtat de l’Esmuc.Els i les estudiants estem convençuts que aquestes reclamacions sónjustes i necessàries, i continuarem lluitant juntament amb el professorat,personal no docent i tota la comunitat escolar per defensar el nostrecentre i una educació pública i de qualitat.Els i les estudiants de l’Esmuc no volem quedar-nos quiets davantd'aquesta amenaça al futur de l’escola. No podem callar davant delsqui, amb l’excusa de la crisi, estan decidits a precaritzar els ensenyamentssuperiors de música públics fins a fer-los desaparèixer.Cap retallada a l’Esmuc!Si ens volen fer callar, tocarem més fort!#tancadaESMUC#ESMUCenlluita#quenoparilamúsica14 EntrevistaManifest 15

Novetats discogràfiquesCapsigranysSTNAutoproduïtAdrià Plana, guitarra elèctrica / Néstor Giménez, piano / VicMoliner, baix elèctric i contrabaix / Joan Terol, bateriaCapsigranys és el segon disc d’estudi de STN, un grup format per quatreamics al voltant de composicions originals i inevitablement eclèctiques,que en alguns casos piquen l’ullet a altres projectes dels seus integrants,com Robert Nesta Songs i Verd i Blau. El disc ha estat produït entre Castellói València com a resultat d’haver guanyat el Concurs de Jazz de Castelló del2012. Les cançons del grup, que es caracteritzen per coquetejar amb el pop,compten amb la col·laboració vocal de Kathy Sey Asare a "Verd i blau".L'1QA4 Quim Abramo QuartetNòmada 57Quim Abramo i Soldevilla, guitarra elèctrica / Jordi Blanch, saxotenor / Dick Them, contrabaix / Ramón Díaz, bateriaEl guitarrista Quim Abramo se serveix d’una formació de quartet perdonar sortida a la seva creativitat amb set peces originals i dues versionsque parlen del seu eclecticisme musical, "I’ll be seeing you", de SammyFain i "The trooper", d’Iron Maiden. Entre aquests dos extrems –un estàndardde jazz i un clàssic del heavy metal- es mou el jazz inquiet d’Abramo,amb moments més atmosfèrics i d’altres més viscerals, però sempre ambl’anhel de buscar una sonoritat personal i contemporània que no amagauna míriada d’influències de músiques diverses.Coming homeJaume Vilaseca & Ravi CharyDiscmedi BlauJaume Vilaseca, piano i teclats / Dick Them, baix elèctric i contrabaix/ Ravi Chary, sitar / Ramón Díaz, bateria, cajón i percussions /Víctor de Diego, saxo tenor i flauta travessera / Violetta Curry, veuDesprés d’enregistrar un disc en directe a l'Índia –Mumbai, 2010-, elpianista i compositor Jaume Vilaseca va portar el sitarista Ravi Chary alnostre país per aprofundir en la fusió d’estils iniciada a Mumbai. Aquestavegada, la col·laboració entre el quartet de Vilaseca i Chary és mésextensa –fins a sis peces- i, a més, inclou la veu de Violetta Curry en lacançó titulada "Indian mood". Aquest és el sisè treball de la formació,que es manté estable des de l’any 2002, un altre pas endavant en lapersonal manera que té el pianista d’entendre el jazz fusió.A strange kind of beautyRoc CalvetWhatabout MusicVitalik Bagryi, saxo tenor / Joan Motera, contrabaix / Roc Calvet,guitarra i composició / Arnau Obiols, bateriaDesprés de debutar amb un tribut a Wayne Shorter –Other worlds-, elguitarrista i compositor Roc Calvet ha optat per un segon treball de pecesoriginals que, com diu el títol, destil·len una estranya bellesa. A strangekind of beauty està plantejat com un conjunt de relats que formen part dela mateixa història, amb la guitarra com a fil conductor i ple de plecs igirs en el paisatge. L’original embolcall del CD diu molt del que hi trobarema dins: música que busca l’expressió personal per sobre de tot i quedefuig els tòpics i els camins més transitats.Just a little swingShineUkecosasChino, ukelele tenor, veus / Albert Bello, ukeleles baríton, tenor isoprano i charango / Rod Deville, contrabaix i ukelele baix / ChoanGálvez, ukelele sopranoIri's BluesJorge Rossy QuintetJazz on! Moskito RecordsJorge Rossy, piano / Felix Rossy, trompeta i corneta / RaffiGarabedian, saxo tenor / Ben Street, contrabaix / RJ Miller, bateriaEl cazador de luzGorka Garay QuintetQuadrant RecordsGorka Garay, saxo tenor i veu / Pau Domènech, clarinet baix /Marco Mezquida, piano / Paco Perera, contrabaix / CarlosFalanga, bateriaSmall AxeRobert Nesta SongsAutoproduïtRuben Fernández, veu i percussions / Pol Padrós, trompeta iflugelhorn / Marcel·lí Bayer, saxo alt, clarinet i flauta / AdriàPlana, guitarra elèctrica, guitarra acústica, ukelele i percussions /Aleix Forts, contrabaix / Andreu Moreno, bateria i percussions“Aquest és un petit tribut a un petit gran instrument. Una trobada entrel’ukelele, el gipsy jazz i el swing, un autèntic regal per als amants d’aquestpetit music maker”. Amb aquestes paraules, els barcelonins Shine presentenaquest homenatge a l’ukelele, un instrument originari de Hawaii i tremendamentapte per al swing, que avui gaudeix de gran popularitat fins itot entre els grups de pop. Amb diverses combinacions d’ukeleles de sonoritatsdiferents, Chino, Bello i Gálvez interpreten un repertori que va del jazzclàssic a la música manouche.Nou treball del quintet que Jorge Rossy forma amb el seu fill granFelix. Aquesta vegada, el disc ha estat enregistrat a Brooklyn, NovaYork, i compta amb músics de la ciutat dels gratacels com RaffiGarabedian, Ben Street i RJ Miller. Rossy, amb deu noves peces originals,continua aprofundint en la seva carrera com a pianista i compositordes que va canviar les baquetes pel teclat, una mutació que hacontribuït a expandir encara més el seu ric univers musical. El disctambé es publica en vinil.El saxofonista Gorka Garay presenta un seguit de composicions inèditesamb un quartet jove i versàtil. Amb ingredients com el peculiarcolor del clarinet baix de Domènech i el piano sempre imprevisible deMezquida, Garay ha optat per estructures complexes i formes pocusuals en l’entorn jazzístic com el tema amb variacions. El cazador deluz és un treball amb referències a artistes com John Coltrane, ChrisPotter o Guillermo Klein i inclou la col·laboració especial del guitarristaAdrià Plana ("Lonnie’s lament").A l’hora de retre homenatge a la figura de Bob Marley, el jove guitarristaAdrià Plana no tira pel vessant més popular del jamaicà, sinó que buscaels camins menys predictibles. Per començar, renuncia al nom artístic deMarley i, en segon lloc, busca entre algunes de les cançons menys conegudesde Nesta. A més a més, les seves adaptacions s’escapen de lainterpretació en clau de reggae i ska, i busca fórmules menys evidents.El disc compta amb col·laboradors com Masa Kamaguchi, David Xirgu,Pau Figueres i David Viñoles.16 Novetats discogràfiquesNovetats discogràfiques 17

Max Sunyer &Lenka MaresovaJazz fusióMax Sunyer, guitarra / Lenka Maresova, veuLa cantant txeca Lenka Maresova i l'històric guitarrista català MaxSunyer van iniciar el 2004 una col·laboració artística que ha anat creixenti consolidant-se al llarg dels anys. L'any 2006 van publicar el disc Secrets,amb temes originals de Max Sunyer i gravat en formació de quartet.Els seus directes emanen intimitat, complicitat i sensualitat. Entre totsdos elaboren un treball de filigrana on la veu i la guitarra s'emparrenfins a ambients que segresten l'atenció de l’oient. Per tal d’assoliraquest repte, es desmarquen de la interpretació habitual, barregenconceptes, timbres i formes sense complexos, amb l’únic objectiu decrear bellesa. Interpreten temes propis de Max Sunyer i també clàssicsdel pop i estàndards de jazz personalitzats i adaptats al duet.Dades de contacte:Itziar Belil,616 437 039ibelil@maxsunyer.comwww.maxsunyer.comGuillem Callejón &David SolerExperimentalGuillem Callejón, guitarra / David Soler, guitarra, pedal steel,lap steelUn projecte a duo de David Soler i Guillem Callejón inevitablement desembocaen una exploració tímbrica i en la creació de textures musicalsfins a un extrem insospitat.Mitjançant guitarres, pedal steel guitar, lap steel guitar i un gran ventalld'efectes electrònics i loops, es plantegen paisatges sonors que convidaranl'oient a explorar ambients inhòspits en constant evolució.També hi podrem reconèixer música original composta expressament pera l'ocasió i alguna cita a compositors contemporanis, com poden serMessiaen, Hindemith o Shostakovich. Es tracta d'una proposta atrevida iinnovadora que no deixarà indiferent a l'espectador.Dades de contacte:www.guillemcallejon.comwww.davidsoler.netNotesDos socis de l'AMJM, al Consell Territorialde Catalunya de la SGAEEls socis de l’AMJM Max Sunyer i Xavier Capellashan estat elegits com a representants del nouConsell Territorial de Catalunya de la SGAE a travésdel Col·legi de Petit Dret (Música), per al qualtambé han estat escollits Ignasi Tarrés Garcia(Natxo Tarrés) i Eduard Iniesta Torres que, a més amés, ha estat nomenat president del ConsellTerritorial català. En total, el nou òrgan està regitper deu membres electes i els tres consellerscatalans de la SGAE: Teresa Alfonso, vicepresidentadel Col·legi d’Editors; Joan Albert Amargós,president de la Mutualitat d’Autors i Editors imembre del Patronat de la Fundació Autor, i EnricGomà, membre del Consell de Direcció.A més dels quatre membres del Col·legi Electoral dePetit Dret, també formen part d’aquest ConsellTerritorial Jordi Galceran Ferrer i Joan Vives Sanfeliu(Col·legi electoral de Gran Dret - Arts Escèniques);Lluís Arcarazo Martínez i Pere-Jordi Piti Español iCastells (Col·legi electoral d’Audiovisual); Juli Guiud’Ediciones Musicales Clipper’s i Àlex Eslava deDiscmedi (Col·legi electoral d’Editors).Aquests deu membres —conjuntament amb elstres consellers catalans de la SGAE— tindrancom a tasca incrementar la transparència iparticipació del col·lectiu d’autors i editorscatalans en la gestió que fa l’entitat.Vicente Zúmel guanya el premi Keepingthe Blues Alive 2013Vicente Zúmel s’ha convertit en el primer músicespanyol que guanya el guardó que atorgaanualment la Blues Foundation de Memphis ique reconeix la labor de persones o organitzacionsque dediquen tota una vida a promoure ipreservar el blues. En la llista de premiats hifiguren Rufus Thomas, Carl Perkins, B.B. King,Alligator Records i Alan Lomax, entre d’altres.Profesores de Música Online, nova plataformad’ensenyament musicalEl portal www.profesoresdemúsicaonline.comés la primera plataforma d’ensenyament musicalonline en temps real. A través d’aquesta web,l’usuari pot escollir un professor de música enl’horari que més li convingui i gaudir de la classe© Alícia García Álvarez/SGAEamb altres alumnes o bé de forma privada. L’escolavirtual, dirigida per Salvador Niebla, té com a propòsitque qualsevol alumne pugui estudiar des decasa seva qualsevol dels instruments o estils musicalsde què disposa la web. A la mateixa pàgina espot consultar el llistat de la quarantena de professorsque hi ofereixen classes de tota menad’instruments i d’estils que van del pop i el rock alclàssic, el jazz i el flamenc.7a edició del Vijazz PenedèsVilafranca del Penedès acull el cap de setmanadel 5 al 7 de juliol la setena edició del BancSabadell Vijazz Penedès, un esdeveniment quegira al voltant dels mons del jazz i del vi. Lesactivitats s’organitzen a través de dos granseixos: una fira de vins amb els principals cellersdel Penedès (amb tastos, maridatges, visites acellers, jornades per a professionals...) i un festivalde jazz amb figures internacionals com ChickCorea & The Vigil, Eliane Elias Quartet, JohnPizzarelli Quartet, Medeski, Martin & Wood igrups del nostre país com Astrio, la BarcelonaBig Blues Band feat. Myriam Swanson & BigDani Perez o Roger Blàvia Rhythm Complicity.Més informació: www.vijazzpenedes.com11è San Miguel Mas i Mas FestivalCom cada mes d’agost torna el San Miguel Masi Mas Festival, que manté la filosofia d’oferirconcerts de qualitat durant l’època de menysactivitat a la ciutat. Amb una varietat estilísticaque inclou el jazz, la música clàssica, el flamenci fins i tot l’electrònica, l’11è San Miguel Mas iMas Festival comptarà amb noms com HermetoPascoal, Diego Amador Trio & Llibert Fortuny, LaBanda Municipal de Barcelona, Niño Josele &Joan Díaz & Pau Lligadas, Lou DonaldsonQuartet, Jazz Noire, Luna Cohen... Més informació:www.masimas.com/festival20 AparadorNotes 21

Fes-te soci!Per què?Saps que hiha ajuts econòmicsper a desplaçamentsa concerts quepuguis fer fora deCatalunya?Vols un llistatde mitjans decomunicació perfer promoció delteu nou disc?Necessitessaber com ferun projecte idemanar unasubvenció?Vine i t’informarem de totel que l’AMJM pot fer per tu!!Has designar uncontracte(per un concerto una gira) i volsassessorament?L’ Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM) és una entitat cultural, democràticai de caràcter sindical creada l’any 1989 amb la finalitat de representar el col·lectiu de músics professionals iaconseguir millores culturals, socials i econòmiques. L’ AMJM forma part de la Unió de Músics de Catalunyai altres entitats en defensa del sector.Els nostres objectius:| Defensar els interessos del músic professional | Ser l’interlocutor legitimat davant les institucions | Divulgar lamúsica i les activitats dels socisEls nostres serveis:| Assessorament jurídic | Descomptes i ofertes en empreses del sector| Informació regular i actualitzada de tot allò relacionat amb el jazz i la música moderna (convocatòries, ajudes,beques, concursos, etc.)Les nostres eines de promoció:| Jazz Butlletí | Festival l’Hora del Jazz-Memorial Tete Montoliu | CD promocional “Jazz from Catalonia” | Ciclesorganitzats en col·laboració amb altres entitats | Web de l’AMJMInscripció: 7,71 € • Quota bimestral: 27 € • Menors de 25: 15,42 €+ Informació:Passeig Colom, 6 local 4 (Barcelona) • Tel: 93 268 47 36 · Fax: 93 268 21 35Horari de 9.30h a 14.30h • amjm@amjm.org · www.amjm.orgUnió de Músics de Catalunya