Dossier de premsa - Festival de Torroella de Montgrí

(c) Gianlica Battista / Valentina Meli

-2-

Índex1. Introducció 52. DestaquemTradició musical a Torroella 7Nova directora: Montse Faura 9El Festival en xifres 103. Els espais del FestivalLa nova seu: Auditori – Espai Ter 11Altres espais del Festival 124. Acadèmia 1750 145. Programació FestivalIntroducció 16Resum programació 19Detall programació 216. Off EstartitIntroducció 35Resum programació 36Detall programació 377. Concerts FamiliarsIntroducció 39Resum programació 40Detall programació 418. Activitats paral·leles 449. Cultura i educació 4510. Nova imatge gràfica 4611. Venda de localitats 4712. Crèdits Festival i Contacte premsa 5012. Annex. Biografies programació Festival 52-3-

-4-

1. IntroduccióS’inaugura auditori!Vam somiar fer un gran festival quan l’estiu de 1981 presentàvem un cicle deconcerts; vam somiar que bé ens aniria tenir un auditori quan el 1985 penjàvemun conjunt de teles sobre l’altar de l’església de sant Genís provantinfructuosament de millorar la reverberant acústica del temple; vam somiard’instal·lar aire condicionat a l’església quan el 1990 els músics de l’Orquestrade Cambra del Festival de Brescia i Bèrgam ens suplicaven poder tocar enmànigues de camisa (no es van atrevir a demanar-nos fer-ho en samarreta) acausa de la insuportable calor... La història del Festival de Torroella està plenade somnis que hem anat fent realitat i aquest d’inaugurar l’Auditori Espai Ter ésel somni fet realitat de l’irrenunciable desig històric que teníem d’oferir al públicles condicions òptimes d’acústica, confortabilitat i visibilitat per escoltar músicaen condicions que beneficiïn tant l’espectador com el músic. No deixem, però,l’església de sant Genís, on hi farem dos concerts amb programes adients pera l’acústica del temple.La creació el 2006 de l’Orquestra Barroca del Festival de Torroella va ser unmés dels nostres somnis convertits en realitat que enllaçava amb les importantsofertes acadèmiques que tradicionalment oferia el Festival als joves músics;una fita musical que aquest any especial posem de relleu convertint l’Acadèmia1750 en l’Artista Principal Invitat i en protagonista del històric concert inauguralde l’Auditori Espai Ter. Amb la soprano Núria Rial, el contratenor Xavier Sabatai sota la direcció d’Enrico Onofri, l’Acadèmica 1750 ens oferirà un programaamb una selecció d’algunes de les millors àries i duos de bravura de les òperesde Händel i Vivaldi. La mateixa orquestra ens interpretarà un segon concertdedicat a la música del barceloní Ferran Sor amb un programa que recupera elseu Concert per a violí i orquestra en sol major, obra inèdita en èpocacontemporània. Sor va ser un compositor fetitxe del nostre enyorat amic icol·laborador Ernest Lluch, qui va descobrir que el músic es deia Sor i no Sorscom se’l va conèixer fins la dècada de 1990. El concert és a la seva memòria.El piano és un dels instruments que més presència ha tingut al llarg dels anysde Festival i també el més mal tractat per la reverberant acústica de l’esglésiade sant Genís. Escoltar-lo en una sala de concerts a la mateixa Torroella és undels somnis que més hem tingut i per això a partir d’aquest any el piano tindràun espai especial en la programació amb quatre protagonistes: ElisabethLeonskaja, Iván Martín, Uri Caine i Joaquín Achúcarro, que un any més reforçael rècord que ostenta Torroella de ser la població on més vegades hi ha tocatde manera ininterrompuda. El pianista bilbaí rememorarà la seva relació amb elFestival de Torroella, que va començar el 1990, amb una trobada amb el públicla vigília del seu concert.-5-

Johann Sebastian Bach és, amb Mozart, un dels compositors més interpretatsal Festival de Torroella. Des de la primera edició, el 1981, se n’han tocat untotal de 114 obres. I aquest any n’hi seguim afegint amb dos concertsmonogràfics protagonitzats pel prestigiós Cor de la Catedral de Berlín i laFreiburger Barockorchester, que ens oferirà la integral de les Suites orquestralsdel cantor de Leipzig. En total, 16 obres més a sumar en el compte Bach.L’aposta pels músics catalans ha estat una constant del Festival de Torroellades de la seva creació i aquest any al costat de l’Acadèmia 1750, la sopranoNúria Rial i el contratenor Xavier Sabata figuren en la programació el mestreJordi Savall, qui, amb el seu grup Hespèrion XXI, ens convida a fer un viatgemusical per l’Europa dels segles XVI i XVII; el jove conjunt Nuevo Sarao ensdescobrirà les fascinants i captivadores peces del Libro segundo de tonos ivillancicos a una, dos, tres y quatro voces del compositor català Joan Araniés,que al segle XVII va ser mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell; iels joves quartets de corda Qvixote i Gerhard s’uneixen per primera vegada pertocar l’Octet de cordes en mi bemol major, op 20, de Mendelsshon.El nou Auditori acollirà també el recital de la gran cantant alemanya Ute Lemperque ens guiarà des de l’Alemanya de Kurt Weill fins l’Argentina d’Astor Piazollafent parada al París d’Edith Piaf i Jacques Brel; i el concert dedicat al’agradable forma serenata que protagonitzarà l’Stuttgarter Kammerorchester.La inauguració de l’Auditori Espai Ter no és, però, l’única novetat de l’edició2013. Amb aquest nou espai estrenem programació familiar, amb quatreespectacles pensats per introduir la mainada en el món de la música;incorporem l’Estartit com espai del Festival amb un cicle de concerts vora laplatja protagonitzats per reconeguts conjunts de música tradicional, cançód’autor, jazz i d’arrels llatines; i ens endinsem en la Festa Major recollint el sonsde Torroella de la ma d’Albert Guinovart i el BCN Brass Ensemble amb lainterpretació final de la sardana Torroella Vila Vella arranjada pel mateixGuinovart per a conjunt de tretze metalls i piano.Gràcies a tots els Consistoris locals que han anat fent possible, d’una o altramanera, arribar a construir l’Auditori Espai Ter principalment els dos darrersAjuntaments, un per haver impulsat i construït un espai que podrà tenir usosdiversos i, l’actual, per haver sabut trobar els ajuts externs públics i privats perpoder-lo posar en marxa en una època de crisi tan forta com l’actual.Seguirem somiant, desperts i amb els ulls ben oberts per seguir fent delFestival un esdeveniment cada vegada més important i conegut, una més deles icones culturals de la qual pot presumir Torroella. Us esperem a Torroella ia l’Estartit per gaudir de la interessant programació musical que oferim aquestany. Entre els molts motius per visitar-nos ben segur que la música serà undels principals.Josep Lloret - President de Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí-6-

2. DestaquemTradició musical a TorroellaGràcies a la situació geoeconòmica i sociocultural que gaudeix la població,Torroella de Montgrí ha estat exposada a rebre influències musicals al llarg dela història, fenomen que ha perdurat gràcies a la predisposició dels seushabitants i a l’esforç constant de les seves entitats i associacions.Els vestigis d’antigues civilitzacions, la música dels grans centres de culte –aixícom les monarquies, que incorporaren els músics d’origen francès i l’Ars Nova–i els intercanvis amb altres països, són elements claus d’innovació musical –fenomen al que també s’hi sumà la noblesa catalana–, gràcies als quals, lesCapelles de Música, assoleixen cada vegada un major prestigi. Torroella deMontgrí no escapa d’aquesta inèrcia. La residència de la cort a la vila escampael seu seguici de trobadors i músics a les cases nobles i als actes populars ifestius. Tot el poble respira música.Als segles XIV, XV i XVI, d’un gran desenvolupament econòmic, es creen elsgremis i patronatges musicals de Sant Genís. Diferents documents municipalsfan referència a oficis relacionats amb la música i les arts: músics, Mestres deCant (datats ja el 1515), constructors d’altars i retaules, imatgers... Es creà unanova classe social acomodada que va fer créixer l’activitat festiva i musical.Diversos estudis de Joan Radressa i Casanovas, concreten una relació moltexhaustiva dels noms i càrrecs de la parròquia, dades extretes del Llibre dePossessions (segle XIV) i del Llibre de la Consueta (segle XVIII). La Capella deMúsica de la vila va desaparèixer al segle XIX, encara que, de la sevaexistència, no hi ha documentació abundant fins a principis del segle XVIII.Tot fa suposar que la música de cant pla i de cant polifònic n’era present, en unbon nivell. El compositor i organista Francesc Civil i Castellví descriví laimportància de la Capella de Música de Torroella i dels seu músics, reclamatssovint per la Capella de Música de la Catedral de Girona. També Xavier Daufí,en la seva tesi doctoral, relata com a Torroella s’estrenaren dos oratoris d’estilitalià.Malgrat els alts i baixos econòmics, tot fa pensar que la Capella de Música deSant Genís es va mantenir en la seva doble vesant: la musical i la de formaciód’escolans per al cant. Músics de prestigi com Anselm Viola o Benet Julià, fillsde la vila, van rebre les primeres lliçons a la Capella, abans d’anar aMontserrat.-7-

Ja ben entrat el segle XVIII, la crisi econòmica provocà que els mateixosmúsics s’haguessin d’ocupar de totes les músiques que, juntament amb lesinfluències italianes, van proporcionar una similitud d’estils, tant a la músicareligiosa com a la civil. Aquesta fou l’època en que, de l’església de Sant Genís,van sorgir noms de gran prestigi: Arquimbau, Serratosa, Prat, Marqués,Juncà... Tots ells, músics que buscaven una bona feina o un trampolí per acàrrecs en seus més importants. També va començar a ser habitual el lloguerde cobles de músics per a les cerimònies.A inicis de la Revolució Francesa, la situació política, la crisi econòmica i lesdesamortitzacions, provoquen un creixent desinterès de la música de Capella,així com de les aportacions pecuniàries a aquestes institucions. A Torroella, alllarg del segle XIX, van desaparèixer els càrrecs musicals a Sant Genís.Esperem que en els propers anys surtin noves investigacions, nous materialsmusicals i noves dades que permetin afegir més informació sobre la nostraCapella de Música: un centre musical important, en el qual vilatans d’altresèpoques van poder dedicar-se a la música i transmetre a generacions futures,el gust i la necessitat de fer de la vida, música.-8-

Nova directoraMontse Faura es va incorporar a les Joventuts Musicals de Torroella deMontgrí el passat octubre de 2012 com a Directora del Festival de Música, del'Escola Municipal de Música i de la resta d'activitats d’aquesta entitat.La seva formació comença a les Escoles Virtèlia on cursa el batxillerat artístic.Cursa el grau professional de música, especialitat de piano i trombó de vares.És llicenciada superior de música a l’ESMUC. Màster en Psicoteràpia Individuali de Grup a l’Institut d'Interacció i Dinàmica Personal. Postgraduada en artcontemporani "pensar amb l'art d'avui", a l’UAB. Càtedra UNESCO dePolítiques Culturals i Cooperació, Educació + Cultura a la Universitat de Girona.Durant tot l'any 2011 realitza un viatge a diferents països i cultures fruit deldoctorat que està preparant en matèria pedagògica.En l’àmbit professional, l’any 1992 entra a formar part de l’equip directiu deldepartament de música jove, Aula de música moderna i jazz, de la FundacióAula de Música. Aquell mateix any és cofundadora del laboratori de recercapedagògica MúsicActiva. L’any 1993 s’incorpora a l’Escola Municipal de Músicai dansa del Papiol “Miquel Pongiluppi”, de la qual en serà directora fins 2011.És professora de diverses Escoles Municipals de Música (Rubí: 1999-2001;Sant Boi: 2001-2006; Castelldefels: 2005-2008). De 2007 a 2011 dirigeix l’Aulade Música Tradicional i Popular, del Dept. Cultura, Generalitat de Catalunya.Des de 2006 i fins l’actualitat és presidenta de l’ACEM, Associació Catalanad’Escoles de Música i Dansa, que engloba més de 110 escoles de música idansa de tot Catalunya. Des de 2009 és presidenta de l’UEMiD, Unió d'Escolesde música i Dansa. Des de 2007 és membre de l’EMU, European Music SchoolUnion i des d’octubre de 2012 és membre de la Junta directiva de FestClàssicacom a representant del Festival de Torroella de Montgrí i membre de l'EFA,European Festivals Association.Ha participat a nombroses publicacions (Guia de las Escuelas Municipales deMúsica), congressos (Congrés internacional de Música a Catalunya) icomissions (comissió d’especialistes d’ensenyaments musicals delDepartament d’Educació de la Generalitat de Catalunya).Montse Faura, afirma que “la meva passió és aprendre sobre el sentit de la vidai aconseguir que les altres persones trobin i desenvolupin les seves condicionsartístiques, creatives i visquin d'acord amb elles. El nostre compromís com aéssers humans passa per ser conscients de qui som, desenvolupar els nostrestalents i posar-los al servei dels altres per deixar una empremta significativa enaquest món. L'art- i en concret, la música- aporta uns valors a la educació quedifícilment podríem trobar aglutinades en una altra activitat. Una eina eficientper a l’assoliment de competències intel·lectuals, emocionals i socials.”-9-

El Festival en xifres- 33 edicions: neix l’any 1981- Més de 300.000 espectadors fins 2012- Un total de 670 concerts fins l’edició d’enguany- Més d’un 80% d’ocupació i 6.000 espectadors l’any 2012- El 2013 inaugura equipament: Auditori Espai Ter amb 485 butaques- 22 concertso 16 Festival Torroellao 4 Concerts familiarso 4 Off l’Estartit- Del 19 de juliol al 28 d’agost de 2013El Festival de Torroella té previst augmentar considerablement l'assistència depúblic pel canvi d'ubicació a l'Auditori i l'augment de l'aforament. El Festivalcontinua apostant per una programació basada en la música clàssica europea,el reforç de l'Acadèmia 1750 com Orquestra del Festival, la presència deconjunts i solistes consolidats i la presentació de noves figures emergents delpanorama català i europeu.-10-

3.Els espais del FestivalLa nova seu: AUDITORI – ESPAI TERL’AUDITORI - ESPAI TER de Torroella de Montgrí és un espai dissenyatespecialment per funcionar com a auditori de concerts de música clàssica o dequalsevol altre gènere musical que no necessiti amplificació. També com ateatre, palau de congressos i espai de reunions i conferències, espai firal, per amostres d’exposicions i com a espai per a activitats socials.Pot acollir en condicions adequades la rica i diversa activitat cultural, social i depromoció económica del municipi i de la zona del Baix Ter. És un equipamentper potenciar aquestes activitats i arribar a nous públics i, alhora, per acostarles propostes musicals, teatrals i socioculturals produïdes arreu del país a lanombrosa població resident - fixa, de caps de semana o estacional - en aquestrodal, al centre de l’Empordà, a cavall de les comarques del Baix i Alt Empordà,i que té una àmplia projecció al conjunt de les comarques gironines i aBarcelona.L’AUDITORI - ESPAI TER de Torroella de Montgrí contribuirà a continuar fentrealitat la dita de Josep Pla que, per als empordanesos, el Castell de Montgrí,als peus del qual hi ha la vila de Torroella, és el botó de la roda de les nostresvides.AUDITORI-ESPAI TERTer, 117257 Torroella de MontgríTel.: +34 972 755 003-11-

Altres espais del FestivalEsglésia de Sant GenísCarrer de Sant Genís, 217257 Torroella de Montgrí Tel. +34 972 758 293Museu de la MediterràniaCarrer d'Ullà, 27-31 17257 Torroella de Montgrí-12-

Plaça de la VilaPlaça de la Vila, 17257 Torroella de MontgríCinema MontgríPlaça Ernest Lluch, 1 17257 Torroella de Montgrí-13-

4. Acadèmia 1750: l’Artista principal invitat 2013Orquestra Resident des de l’any 2006, l’Acadèmia 1750 va néixer amb lafinalitat de proporcionar al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí uninstrument orquestral propi. Aquest projecte va sorgir de l'encontre de l'antigaorquestra La Principessa Filosofa i l'aposta del mateix festival per a la creaciód'una formació musical pròpia. La presentació de l'orquestra torroellenca es vamaterialitzar l'any 2006 amb la interpretació, per primera vegada a Catalunya,de l'oratori El deure del Primer Manament, KV 35 de W. A. Mozart, sota ladirecció de Marek Stryncl. A partir de llavors l'orquestra ha anat desplegantdiferents projectes al costat de destacades personalitats del món de lainterpretació amb criteris històrics com ara Ottavio Dantone (JudithaTriumphans), Alfredo Bernardini (L'Sturm und Drang o la gènesi delromanticisme germànic) o Paul Goodwin (Una Gala Haendel).Els components de l'Acadèmia 1750 són músics especialitzats en el camp de lainterpretació històrica i mantenen en comú l'interès per l'aprofundiment en elcamp dels instruments originals. Els seus membres formen part de conegutsprojectes orquestrals com ara Le Concert des Nations, Les Musiciens duLouvre, Concerto Köln, Al Ayre Español, El Concierto Español...-14-

Amb la presentació del seu primer CD (un enregistrament en viu de l'oratoriJuditha Triumphans realitzat a la ciutat de Lugo el maig de 2008), l'orquestra vacanviar la seva denominació i va convertir-se en l'Acadèmia 1750 & OrquestraHistòrica del Festival de Torroella. Amb aquesta denominació l'orquestra vapresentar l'any 2009 el seu segon CD dedicat a les Simfonies de Carles Baguer(Columna Música, 2009) que ha obtingut un gran èxit de crítica.La internacionalització de l'Acadèmia 1750 va iniciar-se el setembre de 2009amb una interpretació de l'oratori Juditha Triumphans a l'església de SanGiovanni in Bragora de Venècia amb motiu de la participació de Catalunya a laBiennal d'Art de Venècia.En aquests anys l'orquestra ha tingut l'oportunitat de treballar amb destacadesveus solistes com ara Isabel Rey, Núria Rial, Emanuela Galli, José Maria LoMonaco, Gemma Coma-Alabert, Lola Casariego, Monica Piccinini, MartaInfante, María Hinojosa, entre d'altres. En el si de l'orquestra s'handesenvolupat diferents conjunts de música de cambra adscrits al projecte del'Acadèmia 1750 com ara els conjunts Movimento Arioso, Doppler Ensemble iAoteaoroa Baroque.-15-

5. Programació FestivalIntroduccióEl primer concert del Festival 2013, el divendres 19 de juliol, serà un granesdeveniment en coincidir amb la inauguració oficial de l’Auditori-Espai Ter i,també, perquè serà un concert especial amb la participació de l’Orquestra delFestival Acadèmia 1750 acompanyant Núria Rial i Xavier Sabata sota ladirecció d’Enrico Onofri amb un programa amb obres de música barroca.L'Acadèmia 1750 és l'Artista Principal InvitatOrquestra Resident del Festival de Torroella de Montgrí des de l’any 2006,l’Acadèmia 1750 compartirà amb nosaltres l'alegria d'estrenar l'Auditori queserà també la nova seu del grup on a partir d'ara hi prepararà les sevesproduccions i hi presentarà els posteriors concerts.Format majoritàriament per músics del país iniciem conjuntament la nova etapadel Festival on hi tindran una destacada presència cobrint bona part de lesproduccions que pel seu interès mereixin ser incloses en la programació.L'Artista Principal Invitat és una finestra de la programació del Festival deTorroella reservada a solistes i grups els quals, per les seves característiques,mereixin ser destacats. Fins ara ho han estat Viktoria Mullova, Mischa Maisky,María Bayo, Il Giardino Armonico, Philharmonia Praga, Nathalie Stutzmann,Josep Colom i Academia Bizantina.Destacada presència de música antiga i barrocaEl barroc musical sempre ha estat molt present a les edicions del Festival.També ho serà enguany on a més del concert inaugural n’hi haurà quatre més.El que segueix (26 de juliol, a l’Església) és amb el cor Staats- und DomchorBerlín, el cor de nens i veus masculines del Cor Estatal de la Catedral deBerlín, el cor alemany infantil més antic dels actuals, convidat sovint per SimonRatle per acompanyar la Filharmònica de Berlín en els programes querequereixen veus blanques (divendres 26 de juliol). El concert començarà ambla interpretació d’una de les cantates més famoses de Bach, continuarà ambdeu peces també de Bach del Recull de cants Musicalisches Gesang-Buch(1736) recopilades per George Christian Schemelli (1736) i s’acabarà amb unaobra contemporània escrita pel compositor finlandès Knut Nystedt, nascut l’any1915, dedicada a Bach.-16-

L’Orquestra Barroca de Friburg, un dels grups especialitzats més importants,reviurà Bach per interpretar la integral de les Suites Orquestrals en una vetlladamusical de gran nivell (9 d’agost). El grup Nuevo Sarao, sortit fa dos anys delFestival de Música Antiga dels Pirineus, amb intervencions molt ben valoradespel públic i crítica se’n cuidarà d’interpretar obres de Joan Araniés, mestre decapella de la Catedral de la Seu d’Urgell al segle XVI (16 d’agost, a l’Església).El conegut grup Hesperion XXI que dirigeix Jordi Savall tancarà la tanda delssis concerts de música renaixentista i barroca amb un programa basat en lamúsica que s’interpretava a diferents Corts Reials europees dels segles XVI alXVIII (18 d’agost).Concert monogràfic dedicat a Ferran SorL’Acadèmia 1750, en una producció del Festival de Torroella de Montgrí,dedicarà íntegrament un concert a la música simfònica de Ferran Sor, unavessant poc coneguda de qui ho és principalment per les seves composicionsper a guitarra. Tres obertures, tres simfonies escrites quan es movia entreBarcelona i Madrid, i un gairebé desconegut Concert per a violí i orquestraformen el programa del concert que cada any dediquem a la memòria d’ErnestLluch, un gran admirador de Ferran Sor (3 d’agost).Cicle de Grans PianistesIniciem una sèrie de recitals de grans pianistes que probablement s’ampliï enposteriors edicions aprofitant les bones condicions acústiques de l’Auditori il’atractiu que sempre té el piano entre els aficionats a la música clàssica tant enrecital, en música de cambra o en acompanyament d’orquestra.L’inaugura la pianista russa Elisabeth Leonskaja ( 2 d’agost), segueix el canariIvan Martin (15 d’agost), el basc Joaquín Achúcarro (22 d’agost) i el tanca UriCaine (28 de juliol) per interpretar en versió jazzística obres per a piano decompositors del repertori clàssic.Concert de SerenatesL’Orquestra de Cambra d’Stuttgart formada per 17 músics de corda ve per ferun programa amb una selecció de les Serenates per a corda més conegudesdel repertori històric (9 d’agost).Ute Lemper a TorroellaSi be l’oferta de música clàssica és la columna vertebral de l Festival solemconvidar també algun destacat artista d’altres gèneres musicals. Sens dubte lacantant alemanya Ute Lemper ho és per les seves interpretacions del repertorialemany d’entreguerres principalment cançons de Kurt Weill, però tambéd’altres qu e van fer famoses Marlene Dietrich, Édith Piaf i especialment la granLotte Lenya, musa inspiradora de Weill.-17-

El títol del concert El darrer tango a Berlín (de Brecht a Berlín als bars deBuenos Aires) ho diu tot (4 d’agost).Dos quartets per interpretar un octetLa música escrita per a octet de corda no forma part dels habituals programesinterpretats a les sales de concerts. Per això hem convidat els quartets Quixotei Gerhard per fer l’Octet per a cordes en Mi bemoll major, Op. 20 deMendelshonn, una joia de la música de cambra.Prèviament cada grup interpretarà un quartet de Schumann per destacar laprofunda relació entre els dos compositors (11 d’agost).A la Plaça de la Vila, entrada gratuïta, Concert especial de Festa MajorAnem una altra vegada a la Plaça de la Vila però ara amb un concert obert igratuït dins dels actes de la Festa Major de Torroella. Serà el 27 d’agost amb elgrup Barcelona Brass Ensemble format per 13 músics d’instruments de metall iel pianista Albert Guinovart, que ompliran la Plaça de la Vila per interpretarTorroella sona escrita pel mateix Guinovart. Una narradora acompanyarà elsmúsics per anar descrivint diferents passatges de la vida quotidiana a la vila.-18-

Resum programació:1.- Divendres 19 de juliol / 22 h / Auditori Espai TerConcert inaugural de l’Auditori Espai TerAcadèmia 1750Núria Rial, soprano; Xavier Sabata, contratenorEnrico Onofri, directorObres de Rincon d’Astorga, Händel, Vivaldi i Porpora2.- Divendres 26 de juliol / 22 h / Església de sant GenísCor de la Catedral de Berlín (Staats- und Domchor Berlin)Ludwig Obst, baríton | Lautten Compagney Berlín | Christian Filips,producció i direcció d’escena |Kai-Uwe Jirka, directorObres de J. S Bach i Knut Nystedt3.- Divendres 2 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerElisabeth Leonskaja, pianoObres de Mozart, Beethoven i Txaikovski4.- Dissabte 3 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerAcadèmia 1750Pablo Valetti, directorObres de Ferran SorConcert a la memòria d’Ernest Lluch5.- Diumenge 4 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerUte Lemper, veu | Víctor Villena, bandoneó | Vana Gierig, pianoEl darrer tango a Berlín.6.- Dilluns 5 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerOrquesta de Cambra d’StuttgartWolfram Christ, directorObres de Mozart, Txaikovski i Dvorák7.- Divendres 9 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerFreiburger BarockorchesterGottfried von der Goltz, directorLes Suites Orquestrals de J. S Bach-19-

8.- Diumenge 11 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerQuartet Qvixote i Quartet GerhardObres de Schumann i Mendelssohn9.- Dijous 15 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerIván Martín, pianoObres d’Antoni Soler, Debussy i Chopin10.- Divendres 16 d’agost / 22 h / Església de sant GenísNuevo SaraoMercedes Hernández, soprano; Marta Infante, mezzosoprano; José Pizarro,tenor; Guadalupe del Moral, violí barroc; Manuel Vilas, arpa; Oriol Aymat,violoncel barroc; Rafael Bonavita, guitarra barroca i direcció musicalLibro segundo de tonos y villancicos a una, dos, tres y quatro voces de JoanAraniés, mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell en el segle XVII.11.- Diumenge 18 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerHespèrion XXIJordi Savall, viola de gamba soprano i direccióL’Europa musical, 1500 -1700Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el“Programa Cultura” de la Unió Europea12.- Dijous 22 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerJoaquín Achúcarro, pianoObres de Brahms, Ratxmaninov, Granados, Albéniz i Ravel13.- Dimarts 27 d’agost / 20 h / Plaça de la VilaTorroella sona, d’Albert GuinovartBCN Brass EnsembleAlbert Guinovart, piano; Berta Vidal, actriu14.- Diumenge 28 de juliol / 22 h / Auditori Espai TerUri Caine, pianoEls clàssics a ritme de jazz-20-

Detall programació:1.- Divendres 19 de juliol / 22 h / Auditori Espai TerConcert inaugural de l’Auditori Espai TerAcadèmia 1750Núria Rial, soprano; Xavier Sabata, contratenorEnrico Onofri, directorEmanuele Rincon d’Astorga: Overtura de Dafni / Georg Friedrich Händel:«Caro amico amplesso!», de l’òpera Poro, re dell’Indie, HWV 28 / AntonioVivaldi: «Sol da te», de l’òpera Orlando furioso, RV 728 / Georg FriedrichHändel: «V’adoro, pupille», de l’òpera Giulio Cesare in Egitto, HWV 28 /«Addio!, Mio caro bene», de l’òpera Teseo, HWV 9 / Antonio Vivaldi: Concertoen do major per a cordes i baix continuo RV114 / Concerto per a flauta, oboè,dos violins i baix continu RV87 / Nicola Porpora: «Odi spietato numi-Tuspietato non farai», de l’òpera Ifigenia in Aulide / Antonio Vivaldi: «Lo seguitaifelice», de l’òpera L’olimpiade / Concerto en sol menor per a violí, cordes i baixcontinu, Op.VIII n.8 / Georg Friedrich Händel: «Io t’abbraccio», de l’òperaRodelinda, HWVLa creació el 2006 de l’Orquestra Barroca del Festival de Torroella va significaruna fita musical que aquest any posem de relleu convertint l’Acadèmia 1750 enel principal artista convidat de la 33a edició del festival i en la protagonista del’històric concert inaugural de l’Auditori Espai Ter. Amb la soprano Núria Rial, elcontratenor Xavier Sabata i sota la direcció d’Enrico Onofri, l’Acadèmica 1750ens oferirà un programa amb una selecció d’algunes de les millors àries i duosde bravura de les òperes de Händel i Vivaldi.Producció del Festival de Torroella de Montgrí.-21-

2.- Divendres 26 de juliol / 22 h / Església de sant GenísCor de la Catedral de Berlín (Staats- und Domchor Berlin)Lautten Compagney BerlínLudwig Obst, barítonChristian Filips, producció i direcció d’escenaKai-Uwe Jirka, directorJ. S. Bach: Cantata Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit, BWV 106, ‘Actustragicus’ / Ich steh an deiner Krippen hier, BWV 469 / Der Tag mit seinemLichte, BWV 448 / Liebster Herr Jesu, wo bleibst du so lange?, BWV 484 / Weltade, ich bin dein müde, BWV 158 / Auf, auf, die rechte Zeit ist nah, BWV 440 /Lasset uns mit Jesu ziehen, BWV 481 / Brunnquell alle Güter, BWV 445 / MeinJesus, was für Seelenweh, BWV 487 / Jesu, deine Liebeswunden, BWV 471 /Seelenweide, meine Freude, BWV 497 / Knut Nystedt: Immortal BachAmb més de 500 anys d’història, el Cor de la Catedral de Berlín (Staats- undDomchor Berlin) és la institució musical més antiga de Berlín amb documentsque proven la seva existència des de 1465. El seu prestigi internacional es vaforjar a meitat del segle XIX sota la direcció de Felix Mendelssohn, Otto Nicolaii August Neidhardt. A l’església de Torroella interpretaran un programa demúsica coral dedicat a Bach.-22-

3.- Divendres 2 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerElisabeth Leonskaja, pianoMozart: Sonata per a piano núm. 12 en fa major, KV 332 / Beethoven: Sonataper a piano núm. 17 en re menor, Op. 31 núm. 2, ‘La tempestat’ / Txaikovski:Sonata per a piano en Sol major, Op. 37, ‘Gran Sonata’Elisabeth Leonskaja, la darrera gran dama de l’escola pianística russa, a qui elgran Sviatoslav Richter va considerar la seva hereva, actua per primer cop alFestival de Torroella i ho fa amb un programa de sonates que ens portarà delclassicisme de Mozart al romanticisme de Beethoven per acabar amb la sevaextraordinària versió de la virtuosística Sonata ‘La Gran’ de Txaikovski-23-

4.- Dissabte 3 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerAcadèmia 1750Pablo Valetti, directorFerran Sor: Obertura de la cantata D’onore al pie depongansi, dedicada a laDuquessa d’Albufer / Concert per a violí i orquestra en sol major / Obertura del’òpera Il Telemaco nell’ isola di Calipso / Obertura del ballet Alphonse etLéonore ou L’amant peintre / Simfonia núm. 3 en fa major / Simfonia núm. 2en mi bemoll major / Simfonia núm. 1 en do majorConcert en memòria d’Ernest LluchEn el seu segon concert com a principal artista convidat, l’Acadèmia 1750 ensoferirà un monogràfic dedicat a la música del barceloní Ferran Sor en el que esrecupera el seu Concert per a violí i orquestra en sol major, obra inèdita enèpoca contemporània. Sor va ser un dels compositors fetitxe del nostre enyoratamic i col·laborador Ernest Lluch, qui va descobrir que el cognom del músic noera Sors sinó Sor. Aquest és un concert en memòria seva.Producció del Festival de Torroella de Montgrí.-24-

5.- Diumenge 4 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerUte LemperVíctor Villena, bandoneó; Vana Gierig, pianoEl darrer tango a Berlín. Cançons de Kurt Weill, Edith Piaf, Jacques Brel y AstorPiazzolla.La carismàtica cantant alemanya ens proposa un recorregut musical queconnecta passat amb present a través d’un viatge musical per l’amor, la passió,la decadència i l’abandonament que comença a Berlín, passa per l’universpoètic de la cançó francesa, s’endinsa en els revolts del tango i acabadesembocant al punt de partida.-25-

6.- Dilluns 5 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerOrquesta de Cambra d’StuttgartWolfram Christ, directorMozart: Serenata núm. 13 per a cordes en sol major K 525, ‘Eine kleineNachtmusik’ / Txaikovski: Serenata per a cordes en do major, Op. 48 /Dvorák: Nocturn en si major, Op. 40 / Dvorák: Serenata per a cordes en mimajor, Op. 22En el seu debut al Festival de Torroella, l’Orquestra de Cambra de Stuttgart ensoferirà un refrescant programa de serenates instrumentals, una forma musicalque amb Mozart va assolir el pic que la seva perfecció i que després del genide Salzburg van cultivar també músics com Txaikovski, Dvorák, dels que enpodrem escoltar dos exemples, Brahms, Lalo i Elgar, entre d’altres.-26-

7.- Divendres 9 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerFreiburger BarockorchesterGottfried von der Goltz, directorJ. S. Bach: Suite núm. 4 en re major, BWV 1069 / Suite núm. 2 en si menor,BWV 1067 / Suite núm. 1 en do major, BWV 1066 / Suite núm. 3 en re major,BWV 1068Després de que en la passada edició Il Giardino Armonico ens oferís unafestiva versió de la integral dels Concerts de Brandemburg de Bach, aquest2013 una altre integral de la música instrumental del compositor alemanys’escoltarà al Festival de Torroella, les Suites per a orquestra, aquest cop de lama de la robusta i poderosa sonoritat de la Freiburger Barockorchester, quetorna a Torroella 18 anys després del seu debut.-27-

8.- Diumenge 11 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerQuartet Qvixote i Quartet GerhardSchumann: Quartet núm. 1 en la menor, op. 41 núm. 1 (Quartet Qvixote) /Quartet núm. 3 en la major, op. 41 núm. 3 (Quartet Gerhard) /Mendelssohn: Octet per a cordes en mi bemoll major, op. 20Els dos joves quartets catalans Qvixote i Gerhard s’ajunten per interpretar unasingular obra mestre, l’Octet per a cordes de Mendelssohn, peça que en vaobrir un nou gènere de música de cambra amb entitat pròpia, superant així elsantecedents dels dobles quartets utilitzats com a jocs de miralls, on la partituraadopta l’aparença d’una simfonia en miniatura.-28-

9.- Dijous 15 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerIván Martín, pianoAntoni Soler: 6 Sonates / Domenico Scarlatti: 4 Sonates / Claude Debussy:3 Preludis / Chopin: Balada núm. 1 en sol menor, Op. 23 / Andante- Spianato iGran Polonesa Brillant en mi bemoll major, Op.22 / 4 Estudis, Op. 10Iván Martín va començar la seva carrera tocant una peça de Chopin,compositor al que el pianista canari dona protagonisme en el programa que hatriat pel seu debut al Festival de Torroella. El virtuosisme i espectacularitat deles obres de Chopin, en especial l’Andante- Spianato i Gran Polonesa Brillant,comparteixen programa amb obres del pare Antoni Soler, Scarlatti i Debussy.-29-

10.- Divendres 16 d’agost / 22 h / Església de sant GenísNuevo SaraoMercedes Hernández, soprano; Marta Infante, mezzosoprano; José Pizarro,tenor; Guadalupe del Moral, violí barroc; Manuel Vilas, arpa; Oriol Aymat,violoncel barroc; Rafael Bonavita, guitarra barroca i direcció musicalLibro segundo de tonos y villancicos a una, dos, tres y quatro voces de JoanAraniés, mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell en el segle XVII.Joan Araniés: A la luz del día / Dígame un requiebro / Para recibir a Lisa /Anònim: San Juan de Lima con sus diferencias / Joan Araniés: Dulce desdén/ Andrea Falconieri: La suave melodia / Joan Araniés: Pensamientos altos /Avecillas suaves / Mi zagala / Marco Uccellini: Sonata seconda detta ‘LaLuciminia contenta’ / Joan Araniés: En dos lucientes estrellas / Halconcillonuevo / Aquel niño / Anònim: Lanchas para baylar / Joan Araniés: Parten lasgaleras / Un sarao de la ChaconaPoc sabem de Joan Araniés, compositor barroc i mestre de capella actiu aCatalunya durant la primera meitat del segle XVII a part d’Un sarao de laChacona, peça integrada al Libro segundo de tonos y villancicos a una, dos,tres y quatro voces (1624), un recull de composicions musicals profanes enllengua castellana de bellesa corprenedora que el músic donà a impremtadurant la seva estada a Roma. El musicòleg Màrius Bernadó, el guitarristaRafael Bonavita i una filòloga Judith Farré han reconstruït la música d’Araniésper a aquesta producció.-30-

11.- Diumenge 18 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerHespèrion XXIPhilippe Pierlot, viola de gamba contralto; Sergi Casademunt, viola de gambatenor; Lorenz Duftschmid, viola de gamba baixa; Xavier Puertas, violones;Rolf Lislevand, llaüt i guitarra; Pedro Estevan, percussió Jordi Savall, violade gamba soprano i direccióL’Europa musical, 1500-1700Danses italianes del Renaixement venecià.Anònim: Pavana del Re / Galliarda la Traditora / ElTodescho / SaltarelloConsort Music a l’Anglaterra Elisabetana. JohnDowland: Lacrimae Pavan / The King of DenmarkGalliard / John Gibbons: In Nomine a 4 / WilliamBrade: Ein Schottisch TanzDanses i Variacions d’Espanya. Luys del Milà:Pavana & Gallarda / Antonio de Cabezón:Diferencias sobre la Dama le demanda / Diego Ortiz:Romanesca & Passamezzo moderno / Anònim(improvisació): CanariosMúsiques pel Rei Lluís XIII. Anònim (Philidor):Pavane de la petitte Guaire & Gaillarde / Sarabanda a l’Italien / Courante de laReine d’Angleterre / Bourée d’AvignonezMúsiques d’Alemanya. Samuel Scheidt. Paduan V / Courant Dolorosa IX /Galliard Battaglia XXIMúsiques de l’Europa Barroca. Joan Cabanilles. Corrente Italiana / HenryPurcell: Fantasia XII / Guillaume Du Manoir: Libertas / Antonio Valente:Gallarda NapolitanaEn la seva tornada al Festival de Torroella, on hi va actuar per darrer cop el2002, Jordi Savall ens proposa un viatge per l’edat d’or de la música per aconjunt de violes. Un passeig per un repertori creat abans del 1700 i querecorre la Venècia renaixentista, l’Anglaterra Elisabetana, Espanya, la cort deLluís XIII de França, Alemanya i, per acabat, ens proposa un tast de gustosmusical barrejats.Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el“Programa Cultura” de la Unió europea-31-

12.- Dijous 22 d’agost / 22 h / Auditori Espai TerJoaquín Achúcarro, pianoBrahms: Variacions en fa sostingut menor sobre un tema de Schumann, Op. 9/ Klavierstücke, Op. 119 / Ratxmaninov: 4 Preludis / Granados: El Amor y laMuerte / Epíleg: Serenata del espectro (Del Segon Llibre de Goyescas) /Albéniz: El Puerto (Del Primer Llibre d’Ibèria) / Ravel: Alborada del Gracioso(De Miroirs)Joaquín Achúcarro (1932) torna un any més a Torroella de Montgrí, la poblacióque ostenta, en el compte particular del pianista bilbaí, el rècord de concertsconsecutius que ha ofert en un mateix lloc. Hi va debutar el 1990 i des de 1993no ha fallat en cap edició. En el programa d’aquest any, un menú variat ambobres de Brahms, Ratxmaninov, Granados, Albéniz i Ravel.-32-

13.- Dimarts 27 d’agost / 20 h / Plaça de la VilaTorroella sona, d’Albert GuinovartBCN Brass EnsembleAlbert Guinovart, piano; Berta Vidal, actriuEl Festival s’integra per primer cop en els actes de la Festa Major de Torroellade Montgrí programant un concert popular i gratuït a la plaça de la Vila, onAlbert Guinovart, a qui vam tenir per primer cop al festival el 1985 com aalumne dels cursos d’estiu d’interpretació musical, ens ha preparat amb elsBCN Brass Ensemble un espectacle sobre com sona Torroella.-33-

14.- Diumenge 28 de juliol / 22 h / Auditori Espai TerUri Caine, pianoEls clàssics a ritme de jazzNi prejudicis, ni fronteres, el pianista nord-americà Uri Caine és un mag delteclat que enlluerna per la seva versatilitat. Jazz, música clàssica iimprovisacions es fusionen en les seves reinterpretacions del repertori clàssic,que van començar com un homenatge a Mahler i van continuar ambSchumann, Bach, Beethoven, Wagner i Verdi i de les quals ens oferirà un tast aTorroella.-34-

6. OFF l’EstartitIntroduccióSón objectius i estratègies del Festival d'enguany vetllar per les necessitatsentre la relació amb la cultura i l'educació de l'entorn: la creació de nouspúblics, foment de la participació, socialització dels diferents llenguatgesexpressius i creatius, foment de la creació, democratització de la cultura i alsensenyaments artístics, difusió d'identitat, el coneixement de l'entorn,socialització de grups comunitaris, formació permanent i la comprensió de lamulticulturalitat. D'aquí sorgeix la proposta OFF l'Estartit. Quatre concerts quese celebraran amb les Illes Medes com a taló de fons.La proposta artística passa per quatre categories diferents que complementenla programació de la música clàssica del festival de Torroella de Montgrí:música d'autor; música tradicional i popular; jazz i músiques modernes i lesmúsiques del món. Dos d'aquests concerts han estat organitzats i produïtsconjuntament amb dos seminaris d'important rellevància en el camp del'educació del nostre país (BeguesJazzCamp i Tallers Musicals d’Avinyó 2013)amb músics internacionals excepcionals.-35-

Resum programació1.- Dimarts 30 de juliol / 22 h / Plaça LlevantinaCançó d’autorOrchestra FirelucheTants caps tants joguets2.- Dimarts 6 d’agost / 22 h / Plaça LlevantinaMúsica tradicionalPepe Gimeno ‘El Botifarra’ i Spanish Brass Luur MetallsMetalls d’Estil3.- Dimarts 13 d’agost / 22 h / Plaça LlevantinaJazz i músiques modernesJazz Legends QuintetA living part of jazz history4.- Dimarts 20 d’agost / 22 h / Plaça LlevantinaWorld Music / Arrels LlatinesLatin Roots-36-

Detall programació1.- Dimarts 30 de juliol / 22 h / Plaça LlevantinaCançó d’autorOrchestra FirelucheTants caps tants joguetsL'Orchestra Fireluche és un peculiar i inquiet grup de música instrumental de laCellera de Ter (Girona) que des del 2002 treballa amb instruments de joguina,reciclats, curiosos, inversemblants, clàssics i propis de cultures d'arreu del món.2.- Dimarts 6 d’agost / 22 h / Plaça LlevantinaMúsica tradicionalMetalls d’EstilPepe Gimeno “El Botifarra”Spanish Brass Luur MetallsCarlos Benetó Grau, trompetaJuanjo Serna Salvador, trompetaManuel Pérez Ortega, trompaInda Bonet Manrique, trombóSergio Finca Quirós, tubaSpanish Brass Luur Metalls i Pepe El Botifarra tornen a pujar junts a l’escenariamb l’espectacle Metalls d’Estil per fusionar el millor del cant d’estil valencià i lamúsica de cambra en un vibrant concert.3.- Dimarts 13 d’agost / 22 h / Plaça LlevantinaJazz i músiques modernesJazz Legends QuintetA living part of jazz historyMichael Kanan, pianoJimmy Wormworth, bateriaPutter Smith, contrabaixCharles Davis, saxofonJorge Rossy, bateria i piano-37-

El bateria Jimmy Wormworth (col·laborador d’Art Farmer, Kenny Dorham, JohnColtrane, Booker Little, Pepper Adams, Bobby Jaspar), el contrabaix PutterSmith de la mateixa generació al costat de Charles Davis al saxo, MichaelKanan al piano i Jorge Rossy com a mestre de cerimònies d’una part viva de lahistòria del jazz es reuniran en un concert únic amb motiu de la seva estada alseminari BEGUESJAZZCAMP 2013.Coproducció amb BEGUESJAZZCAMP 2013 i Festival Off Estartit4.- Dimarts 20 d’agost / 22 h / Plaça LlevantinaWorld Music / Arrels LlatinesLATIN ROOTSPatricia Moreno, veuArnoldo Moreno, guitarraIsmael Barrios, percussió llatinaPatricia Moreno és una jove cantant austro-veneçolana. Nascuda a Àustria iformada musicalment a Àustria i els EUA però influenciada constantment perles seves arrels llatinoamericanes. Aquest fet ha provocat que ella hagicombinat el seu estudi musical clàssic i jazzístic amb els ritmes afroveneçolans,les melodies europees i les harmonies americanes del jazz. Unasimbiosi de cultures i riquesa musical que és sempre present en el seuprograma concertístic.Durant aquesta vetllada es podran escoltar composicions i arranjaments propis,cançons tradicionals veneçolanes i, a la vegada, coneguts „estàndards“ delrepertori "latin-jazz".Acompanyada pel seu pare Arnoldo Moreno a la guitarra i per Ismael Barriosa la percussió llatina es conforma un trio ple de caràcter i poesia queacompanyarà als oients a un viatge de colors, textures, ritme, sensacions iimprovisació.Coproducció amb Tallers Musicals Avinyó 2013-38-

7. Concerts familiarsIntroduccióEl Festival de Torroella de Montgrí, amb una vocació pedagògica i popular, volapropar la música clàssica també als més petits de casa. Amb aquest esperitenguany proposem quatre concerts, espai on les famílies podran viurel'experiència de gaudir de la música d'una manera divertida, creativa i alhorarigorosa i de qualitat.En aquesta primera edició, comptarem amb la presència d'artistes de primernivell de l'escena internacional que en clau d'humor fan una mostra de lesobres mes cabdals dels grans compositors de la història de la música is'apropen així amb originals propostes als públics més joves.Cal destacar entre la programació familiar, una producció pròpia del festivalamb Chano Domínguez i Marina Alberó amb la projecció del primer llargmetratge El noi (The Kid) de Charles Chaplin, un bell conte amb totes lesemocions que desperta el cinema clàssic. En la projecció de la pel·lícula elsmúsics improvisaran, com es feia en l'època del cinema mut, sobre peces deMompou, Granados i Falla.Amb aquesta nova proposta, volem plantar la llavor de la música, un llenguatgeuniversal per apropar a les persones i créixer amb més dignitat i sensibilitat.-39-

Resum programació1.- Diumenge 21 de juliol / 19 h / Auditori Espai TerSona BachMarina Albero, salteri i teclats; David Gómez, bateria i percussió; XaviLozano, flautes, quotidiàfons, reciclatge, flautes ètniques; Gary Willis, baixelèctric; Llibert Fortuny, saxos, ewi i direcció musical;Raquel Tomás, direcció d’escena2.- Diumenge 28 de juliol / 19 h / Auditori Espai TerPaGAGniniAra Malikian, violí; Eduardo Ortega, violí; Fernando Clemente, violí; GartxotOrtiz, violoncel3.- Dissabte 10 d’agost / 19 h / Auditori Espai TerBrass, Brass, BrassSpanish Brass Luur MetallsMari Carmen Griñan, Salut Blasco i Toni Jodar, coreografiesMarc Trullàs, il·luminació4.- Dissabte 17 d’agost/ 19 h / Cinema MontgríEl noi (The kid, 1921), de Charles ChaplinProjecció de la pel·lícula amb música en directeChano Domínguez, piano; Marina Alberó, vibràfonCoproducció amb el Cinema Montgrí-40-

Detall programació1.- Diumenge 21 de juliol / 19 h / Auditori Espai TerSona BachMarina Albero, salteri i teclatsDavid Gómez, bateria i percussióXavi Lozano, flautes, quotidiàfons, reciclatge, flautes ètniquesGary Willis, baix elèctricLlibert Fortuny, saxos, ewi i direcció musicalRaquel Tomás, direcció d’escenaSona Bach, una oportunitat increïble perquè, a partir d’una proposta queintegra l’ús de les noves tecnologies i la música interpretada en directe, unpúblic infantil pugui gaudir de l’essència creadora d’un dels compositors mésuniversals de la nostra història.2.- Diumenge 28 de juliol, 19 h / Auditori Espai TerPaGAGniniAra Malikian, violíEduardo Ortega, violíFernando Clemente, violíGartxot Ortiz, violoncelA través del virtuosisme de quatre grans músics, liderats per Ara Malikian,PaGAGnini repassa alguns dels moments més importants de la música clàssicafusionant-los amb altres estils musicals, aconseguint un divertit i sorprenentdes-concert reinventant la manera d’entendre un recital arribant al gran públicel qual descobrirà, en els passatges musicals, una mirada diferent. PaGAGniniva rebre el premi al millor espectacle del Festival Fringe d’Edinçmburg el 2008.-41-

3.- Dissabte 10 d’agost / 19 h / Auditori Espai TerBrass, Brass, BrassSpanish Brass Luur MetallsCarlos Benetó Grau, trompetaJuanjo Serna Salvador, trompetaManuel Pérez Ortega, trompaInda Bonet Manrique, trombóSergio Finca Quirós, tubaMari Carmen Griñan, Salut Blasco i Toni Jodar, coreografiesMarc Trullàs, il·luminacióImma Palop, guia didàcticaBrass, Brass, Brass, un espectacle pedagògic perquè el públic més joves’endinsi en el món de la música a través de les adaptacions per a quintet demetalls d’obres de grans compositors com Bach, Strauss o Mozart, Nino Rota,o de composicions originals per a quintet de metalls com les obres Vine, Vine,Vinalesa o De Cai.-42-

4. Dissabte 17 d’agost / 19 h / Cinema MontgríEl Noi (The Kid, 1921), de Charles ChaplinProjecció de la pel·lícula amb música en directeChano Domínguez, pianoMarina Alberó, vibràfonEl noi és una història tendra, divertida, trista... que explica la relació humana isincera que s’estableix entre el vagabund Charlot i un nen orfe. El primer llargmetratge de Charles Chaplin és un bell conte amb totes les emocions quedesperta el cinema clàssic. En la projecció de la pel·lícula els músicsimprovisaran, com es feia en l’època del cinema mut, sobre peces de Mompou,Granados i Falla.Coproducció amb el Cinema Montgrí-43-

8. Activitats paral·lelesMasterclass i cursos internacionalsSeguint el programa d’interelacionar codis, valors, llenguatges, lógiques ifinalitats socials entre educació i cultura, enguany es fan dues activitatsformatives amb artistes convidats adreçades tan als professionals com alsalumnes de nivel professional i superior –curs internacional d’instruments demetall-.Durant dos hi haura una clase magistral on es treballarà l'educació de la veu iles practiques vocals tan grupal com individuals amb l’assistència del cor delCor de la Catedral de Berlín (Staats-und Domchor Berlin), un dels cors de nensmés coneguts d'Alemanya i la institució musical més antiga de Berlín.Sota la direcció: Kai-Uwe Jirka i amb l’assistència de Judith Kamphues,educació de la veu. Activitat organitzada conjuntament amb l'AssociacióCatalana Escoles de Música i Dansa (ACEM).S’organitza també un curs internacional d’instruments de metall del 7 al 9d’agost amb el quintet Spanish Luur Metalls, formació convidada al Festival.Trobada amb l’artistaDimecres 21 d’agost / 19 h / Sala d’actes del Museu de la MediterràniaJoaquín Achúcarro conversa amb Josep LloretEl pianista basc Bilbao Joaquín Achúcarro (1932) ha celebrat aquesta passadatardor els 4x20 en plena forma. Segueix recorrent el món, incansable, de salade concert en sala de concert, i cada any a l'estiu torna a Torroella de Montgrí,fidel a la seva cita amb el públic del Festival, on va debutar el 1990, desprésque en acabar un recital a Barcelona "un senyor amb un somriure entre dolç ibenèvol, temptador i murri", com descriu a Josep Lloret, li va proposar participaren un festival a l'Empordà.En la seva llarga carrera, Achúcarro ha tocat moltes vegades en una mateixaciutat, però el rècord de visites consecutives, en el té el Festival de Torroella.Dels records que guarda d'aquells primers concerts, de les classes magistrals,de la seva amistat creixent amb el públic i de com ha vist créixer el festival enparlarà amb Josep Lloret, el seu director artístic i president de JoventutsMusicals de Torroella de Montgrí. Ens explicarà també, la seva passió per lafísica i el seu parentiu familiar amb el compositor noruec Edvard Grieg.-44-

9. Cultura i educacióEl Festival de Torroella de Montgrí ha establert un acord de col·laboració ambla Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat deGirona.La Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat deGirona neix l’any 2000 en el marc del programa UNITWIN de la UNESCO decooperació per al desenvolupament en l’àmbit acadèmic, educatiu i cultural.Des dels seus inicis, la càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperacióha promogut una línia d’acció, reflexió i cooperació centrada en les relacions decomplementarietat entre la cultura i l’educació.En el context contemporani, la cultura, en totes les seves vessants i formesexpressives pren una gran centralitat en l’àmbit de les polítiques públiques. LaUNESCO proposa l’any 2005 la signatura d’una Convenció Internacional dePromoció i Protecció de la Diversitat d’Expressions Culturals que avui hanratificat i apliquen 134 països, entenent que, son aquestes expressions les quefonamenten el paradigma de l’economia creativa del segle XXI.L’educació i la cultura hauran de buscar necessàriament, si volen donarresposta a les necessitats de ciutadania cultural de futur, formes méscoordinades i complementaries de treballar per incidir en les competènciescreatives i comunicatives necessàries pel desenvolupament de les persones iles comunitats des d’una perspectiva de respecte als drets humansfonamentals i a la sostenibilitat de la diversitat cultural.Un dels eixos d’aquesta línia és el Diploma de Postgrau en Educació i Cultura:gestió de serveis, programes i projectes culturals endegat aquest curs 2012-2013. El Diploma de Postgrau és una proposta que neix de l’acord amb lesdiferents entitats i acords del sector cultural i educatiu gironí per tal d’establirvincles a través de programes de pràctiques dels estudiants, així com, espaisde debat i plantejament d’accions col·laboratives. L’estudiant Violeta Albero,realitzarà el seu programa de pràctiques sota la direcció del Festival deTorroella de Montgrí incentivant un programa específic adreçat als més petits ipúblic familiar.-45-

10. Nova imatge gràfica-46-

11. Venda de localitatsEntrades“Sense cues i a qualsevol hora.Imprimeix-te l'entrada a casa!”Si voleu comprar entrades individuals ho podeu fer mitjançant qualsevold'aquests sistemes:DEL 5 DE MAIG AL 28 D'AGOSTServei tiqueting Web del Festival: www.festivaldetorroella.catPer telèfon trucant al +34 972 761 098DEL 25 DE JUNY AL 28 D’AGOSTPresencialmentDe dilluns a dissabte, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h, a les oficines del Festival(Carrer Onze de Setembre, 2 - Convent Sant Agustí de Torroella de Montgrí).Per telèfonTrucant al +34 972 761 098, en el mateix horari, com a màxim fins unasetmana abans del concert. Per confirmar la reserva cal fer el pagament, en eltermini de quatre dies per transferència bancària (lliure de despeses per albeneficiari) al següent compte corrent: 2013 0634 39 0200046481 deCatalunyaCaixa.En el lloc on es faci el concert.Només en efectiu dues hores abans de l'inici del concert.NOTA: La venda de bitllets per internet es tanca mitja hora abans de cadaconcert o espectacle. Després, es podrà comprar les entrades directament allloc del concert.-47-

Paquets i DescomptesENTRADES AMB PREUS ESPECIALSA la venda exclusivament a les oficines o taquilles del Festival. Caldràpresentar la documentació acreditativa en el moment de la compra i a l'entradaals concertsSocis de Joventuts Musicals: 25% de descompte, a taquilles i web.Aturats, Jubilats, Majors 65 anys, Menors 26 anys, Carnet Jove: 15% dedescompte, a taquilles i web.Subscriptors La Vanguardia, Club TR3SC: 20% descompte, a taquilles i web.Estudiants Escoles de Música, estudiants Càtedra UNESCO de PolítiquesCulturals de la UdG, Biblioteca de Torroella de Montgrí: 15% de descompte,només a taquilla.Socis Club Nàutic l’Estartit: 15% de descompte, només a taquilla.Menors de 18 anys: 50% de descompte, només a taquilla i web.Cultura Jove: per a menors de 28 anys, 50% de descompte en l'adquisició decom a màxim 2 localitats el mateix dia de la funció 2 hores abans de l’inici ambl'acreditació prèvia a les taquilles.Alumnes de l’Escola Municipal de Música de Torroella de Montgrí: 5 € entrada,només a taquillaOBSERVACIONS:• La pertinença de qualsevol d’aquests col·lectius s’haurà d’acreditar alen el moment de la compra i l’accés a sala.• Els descomptes no són acomulables i només s’apliquen en la vendaanticipada, excepte els socis de Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí.• Els Concerts Familiars no gaudeixen de descompte.• Hi ha reservades quatre places d'accés fàcil per persones ambmobilitat reduïda.-48-

NOVETATS 2013Paquets a la cartaPAQUET 3+. Tria tres o quatre espectacles i gaudeix de la tarifa amb un 15%de descompte, a taquilla i web.PAQUET 5+ Tria cinc espectacles i gaudeix de la tarifa amb un 20% dedescompte, a taquilla i web.PAQUET FAMILIAR. Entrades de 6 € a partir de 4 places. És aplicable nomésals Concerts Familiars (excepte el concert Pagagnini). D’aquesta manera, totsels membre de la família paguen el mateix preu. Només a taquilla.PAQUET ESTUDIANT. Escollint dos concerts pel valor total de 25 € (excepteels concerts de l'OB de Friburg, Ute Lemper i Hesperion XXI). Les actuacionsaddicionals subscrites a aquest paquet són de 8 €. Es requereix acreditació.Dirigit a estudiants menors de 26 anys. Només a taquilla.Porta la teva tribu!Gaudiu i organitzeu un viatge compartit al Festival i proposeu als vostres amicsvenir a un concert:1. Compra la teva entrada a través del web.2. Publica l'enllaç convidant els teus amics a realitzar la seva compra.3. Si s'afegeixen, obtindràs com a cap de la tribu una invitació per assistir aqualsevol concert de l'OFF l'Estartit o Concert Familiar.Així de fàcil!-49-

12. Crèdits del FestivalJOVENTUTS MUSICALS TORROELLA MONTGRÍ:President: Josep LloretMembres Junta:Miquel BofillAlbert BouNúria BoschJosep CapellàHoward CrollMònica KleinerRosa Maria LlauróCristina PallíEugeni PrietoDIRECCIÓ FESTIVAL:Direcció General i assistent a Direcció artística: Montse FauraDirecció Artística: Josep LloretPROGRAMACIÓ:Assistent programació OFF l'Estartit: Xavier Lloses i Adrià BauzóAssistent programació concerts familiars: Violeta Albero, Càtedra UNESCOPRODUCCIÓ:Producció técnica: Moisés DalfóProducció artística: Rosa PouAssistent producció artística: Alba BoschCOMUNICACIÓ:Responsable de Comunicació: Cristina SalvadorAssistent comunicació: Anna Ferre, aPortadaPUBLICACIONS I WEB:Disseny web: laMantisDisseny tiqueting: KoobinCorrecció i traducció: Irene PujolDISSENY I FOTOGRAFIA:Disseny gràfic: Elisabeth Pla juncàFotogràfia artística: Gianluca BattistaTIQUETING:Taquilla i entrades: Maria Victòria PaulSuport Tiqueting: Helena Tor, Bitó Produccions-50-

ADMINISTRACIÓ-COMPTABILITAT:Administració: Rosa PouComptabilitat: Gerard SabatéAUDITORI- ESPAI TERDirector: Antoni RovirasProducció: Marc RouraConsergeria: Josep VergaraContacte premsacomunicacio@festivaldetorroella.catCristina SalvadorAnna Ferré93 318 26 50 – 619 704 897 93 318 26 50Podeu descarregar fotografies dels artistes protagonistes Festival al següentenllaç:http://clients.aportada.com/torroella/fotos.rar-51-

13. Annex:Biografies dels artistes i orquestres del FestivalCONCERT 1Enrico Onofri, directorNascut a Ràvenna (Itàlia), Enrico Onofri va iniciar la seva carrera amb unainvitació de Jordi Savall per convertir-se en concertino de la Capella Reial deCatalunya. Aviat va començar a treballar amb grups com Concentus MusicusWien, Ensemble Mosaïques i Concerto Italià. Des de 1987 és concertino isolista de Il Giardino Armonico. La seva carrera com a director va començar el2002 com a conseqüència dels seus èxits de crítica, i va rebre invitacionsd’orquestres i festivals de tota Europa i del Japó. Des de 2005 és el directorprincipal de Diví Sospiro (orquestra barroca amb residència al Centre Culturalde Belem, a Lisboa). Ha fundat el grup Imaginarium per a la interpretació delrepertori barroc italià per a violí.Enrico Onofri ha actuat a les sales de concert més importants del món –Musikverein i Konzerthaus de Viena, Mozarteum de Salzburg, Concertgebouwd’Amsterdam, Teatre Sant Carlo de Nàpols, Carnegie Hall de Nova York,Wigmore Hall i Barbican Hall de Londres, Thèâtre du Champs Elysées, Thèâtredu Châtelet de París, Auditori Nacional de Madrid, Oji Hall de Tòquio...– i ambmúsics com Nikolaus Harnoncourt, Gustav Leonhardt, Christophe Coin, CeciliaBartoli, Katia & Marielle Labèque...Ha gravat un gran nombre de CDs per a importants discogràfiques (Teldec,Decca, Astrée, Winter&Winter, Opus111, Virgin, Zig Zag Territoires, Nichion...),molts dels quals han estat guardonats amb prestigiosos premis internacionals –Grammophone Award, Grand Prix des Discophiles, Echo-DeutscheSchallplattenpreis, Premi Caecilia, Premi Fondazione Cini de Venècia, LaNouvelle Academie du Disque i nombrosos Diapason d’Or, Choc de la Musiquei 10 de Répertoire–.Des de 2000, Enrico Onofri és professor de violí barroc i d’interpretació demúsica barroca al Conservatori Bellini de Palerm i ha estat convidat, tant a Itàliacom a la resta d’Europa, per oferir classes magistrals.Debuta com a director al Festival de Torroella.-52-

Núria Rial, sopranoFormada musicalment a Catalunya, on va cursar els graus professionals decant i piano, Núria Rial es va traslladar el 1998 a Suïssa per ampliar la sevaformació amb el professor Kurt Widmer a la Musik-akademie der Stadt Basel,on va obtenir el diploma de solista. Ben aviat, la soprano començà acompaginar els estudis amb actuacions cada vegada més nombroses, tant aEspanya com a la resta d’Europa, i va poder conèixer músics i directors comRené Jacobs, Giovanni Antonini, Fabio Bonizzoni, Pierre Cao, AttiglioCremonesi i orquestres com Kammerorchester Basel, Orchester des ScholaCantorum Basiliensis, Zürcher Kammerorchester, Concerto Köln, CamerataKöln, Les CornetsNoirs, La Fenice, Arpeggiata, Akademie für Alte Musik Berlin.La música del renaixement i del barroc sempre ha ocupat un espai predominanten l’activitat de Núria Rial, però també sovint actua amb repertoris delclassicisme, romanticisme i principis del segle XX, en aquest àmbit ha cantatamb directors com Antoni Ros-Marbà, Salvador Mas, Howard Griffiths, ThomasHengelbrock, i amb orquestres com la Simfònica de Barcelona i Nacional deCatalunya, la Bayersiche Rundfunk München, Kammerorchester München,Kammerorchester Zürich, English Concert, entre d’altres. En el camp del’òpera, ha actuat en els teatres d’Innsbruck, La Monnaie de Brussel·les,Staatsoper Unter den Linden de Berlín, Thèâtre des Champs Elisées de París,Theater Basel, Carlo Felice de Genova i a l’òpera de Ginebra.Ha enregistrat pels segells discogràfics Sony BMG, Harmonia Mundi, Glossa,Alpha, Mirare,OEHMS Classics i ha obtingut excel·lents crítiques. Molts dels seus concertshan estat enregistrats per la ràdio per cadenes com Radio Nacional de España,Catalunya Música, Bayerischer Rundfunk, Schweizer Radio DRS2 (Suïssa),ORF1 (Àustria), RAI (Itàlia), entre d’altres, i algunes de les seves actuacionshan estat retransmeses pels canals televisius Arte i Mezzo.Va actuar per primer cop al Festival de Torroella en l’edició de 2002 i hi hatornat en les de 2004, 2005 i 2009 com artista principal convidada.Xavier Sabata, contratenorNascut a Avià (Barcelona), Xavier Sabata va estudiar art dramàtic a l’Institut delTeatre de Barcelona i paral·lelament va cursar estudis superiors de saxofon.Els seus inicis professionals estan associats a l’activitat teatral, però durantaquesta època va sentir una intensa necessitat de canvi de disciplina artísticaque el va portar a estudiar cant. Entre els anys 2002 i 2006 va estudiar al-53-

departament de música antiga de l’Escola Superior de Música de Catalunya(ESMUC) amb Marta Almajano i va completar la seva formació a Alemanya a laHochshule für Musik de Karlsruhe amb Hartmut Höll i Mitsuko Shirai. Haparticipat en classes magistrals de Montserrat Figueres, Richard Leavit iChristoph Prégardien.La seva fructífera col·laboració amb el director d’orquestra William Christie i elseu conjunt Les Arts Florissants va començar a Lió amb una producció deL’incoronazione di Poppea de Monteverdi i va continuar amb les òperes deStefano Landi Il Sant’Alessio i de Cavalli La Didone. Xavier Sabata col·laboraamb nombrosos conjunts d’instruments originals com Europa Galant,l’Orquestra Barroca de Venècia, Al Ayre Español, El Concierto Español il’Orquestra Barroca de Sevilla. Entre el directors d’orquestra amb qui hatreballat cal destacar Fabio Biondi, René Jacobs, Jordi Savall, Alan Curtis,Gabriel Garrido, Andrea Marcon, Ivor Bolton, Harry Bicket i Christopher Moulds.Ha cantant en importants sales de concerts i teatres d’Europa com el Théâtredes Champs-Élysées de París, la Fenice de Venècia, el Teatro Real de Madrid,el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Palau de la Musica Catalana, La Fenicede Venecia, l’Opera de Lausanne, el Gran Teatre de Ginebra, el Teatre an derWien de Viena o la Sala Txaikovski de Moscou, i ha participat en prestigiososfestivals com el d’Aix-en-Provence, el Festival de Música Antiga d’Innsbruck, elFestival d’Ambronay o el Festival Händel d’Halle a Alemanya.En el curs de la temporada 2012-2013, Xavier Sabata ha participat al’enregistrament de dues òperes: per Virgin Classics/EMI interpreta elpersonatge de Anassandro a L’Oracolo in Messenia de Vivaldi, i per DECCAcanta el rol de Tassile de l’Alessandro de Händel. Aquest 2013 ha publicat alsegell Aparte Bad Guys, un recital amb una selecció dels millors “dolents” deles òperes de Händel.Debuta al Festival de Torroella.-54-

CONCERT 2Cor de la catedral de BerlínEl Cor de la catedral de Berlín (Staats- und Domchor Berlin) és un dels cors denens més coneguts d’Alemanya i la institució musical més antiga de Berlín.Existeixen documents de 1465 que proven que Frederic II de Hohenzollern,príncep elector de Brandenburg, va seleccionar ja cinc nens per cantar a lacatedral. Gairebé cent anys després, quan es va crear una orquestra de la cortdirigida per Johannes Eccard, el cor comptava ja amb 12 nens. El seu prestigiinternacional, però, es va forjar a la meitat del segle XIX sota la direcció deFelix Mendelssohn, Otto Nicolai i August Neidhardt.Amb la caiguda de l’imperi alemany, després de la I Guerra Mundial, el cor vaperdre el seu estatus i va ser rebatejat com a Staats- und Domchor Berlin iadscrit a la Universitat de les Arts de la capital alemanya. Després de la IIGuerra Mundial la seva situació va ser el reflex de l’aïllament de Berlín durant laGuerra Freda. Van haver d’abandonar la catedral, situada al Berlín est, peranar a cantar a altres esglésies, i no hi van tornar fins a 1993.El repertori del cor és extens i inclou la major part de les obres corals de lamúsica occidental fins a l’actualitat, amb especial incidència en el repertoritradicional dels segles XVI al XVIII.Actua habitualment en els concerts de la temporada de la Filharmònica deBerlín i en produccions operístiques dels teatres lírics de la capital alemanya. Amés d’actuar regularment en diverses ciutats d’Alemanya, ha realitzat gires deconcerts pels Estats Units, el Japó, Rússia i Israel.El Cor de la catedral de Berlín va ser guardonat en el 2002 amb el premiEuropean Youth Choir Culture.-55-

Debuta al Festival de Torroella.Lautten CompagneyAmb base a Berlín, la formació instrumental Lautten Compagney va seroriginalment fundada com a duo de llaüts el 1984 per Wolfgang Katschner iHans-Werner Apel. Des d’aleshores van anar formant una orquestra de cambraa l’entorn dels fundadors, però Lautten Compagney continua, de tant en tant,actuant com un duo. No obstant això, ha forjat la seva reputació com aorquestra barroca amb Katschner i Apel com a co-directors i columna vertebraldel conjunt.L’orquestra ha participat en la recuperació d’òperes barroques oblidades deHändel, Bontempi, Hasse i Pallavacino, a més d’obres més conegudes com Elsset pecats capitals, de Kurt Weill, o Il Combattimento di Tancredi i Clorinda, deMonteverdi.Lautten Compagney treballa també com a conjunt d’acompanyament decantants especialitzats com Suzie LeBlanc, Lynne Dawson o Maite Beaumont.Ha gravat discos per Berlin Classics, New Classical Adventures, Claves,Coviello Classics, CPO i Capriccio.Debuta al Festival de Torroella.Kai-Uwe JirkaProfessor de direcció coral de la Universitat de les Arts de Berlín i director delCor de la catedral de Berlín (Staats- und Domchor Berlin), Kai-Uwe Jirka vacompletar els seus estudis de música sacra i direcció orquestral a la Universitatde Música i Teatre de Hannover. Des 1999 i fins 2001 va ser director del cor del’Òpera Estatal de la Baixa Saxònia, on va debutar com a director operístic. Desd’aleshores ha treballat amb formacions vocals com el Cor de la Filharmònicade Berlín i el Cor de la Ràdio de Berlín, i també amb formacions instrumentalscom l’Orquestra Estatal de la Baixa Saxònia o la Simfònica de Berlín.Kai-Uwe Jirka és, a més, director musical de la Sing-Akademien de Berlín icofundador de Benevoli, una xarxa per a joves talents.Debuta al Festival de Torroella.-56-

CONCERT 3Elisabeth Leonskaja, pianoNascuda a Tiflis, Geòrgia, Elisabeth Leonskaja va estudiar amb Jacob Milsteinal Conservatori de Moscou. Abans d’abandonar la Unió Soviètica el 1978 i fixarla seva residència a Viena, va guanyar diversos concursos de prestigi coml’Enesco, el Marguerite Long i el Queen Elisabeth. Aleshores va que va iniciarla seva carrera concertística, que incloïa diversos recitals a duo amb el tambepianista Sviatoslav Richter, que van influir molt en la seva trajectòria musical.No obstant això, la seva aparició al Festival de Salzburg de 1979, va constituirel començament de la seva reeixida carrera internacional.Elizabeth Leonskaja apareix regularment en les més importants sales deconcerts del món, a més dels més prestigiosos festivals, com el d’Edimburg,Viena, Ruhr i Schleswig-Holstein, i als cicles de piano a Viena, Londres, París,Brussel·les i Berlín. Des de 2002 és Artista Resident del Konzerthaus deDortmund.Ha treballat amb grans directors d’orquestra com Kurt Masur, Colin Davis,Cristoph Eschenbach, Kurt Sanderling, Mariss Jansons i Yuri Temirkanov, entred’altres. Col·labora assíduament amb les grans orquestres europees com laFilharmònica de Berlín, la Gewandhaus de Leipzig, la Simfònica de Viena, la-57-

Filharmònica de Munich, la London Philharmonic i la Concertgebouwd’Amsterdam. Al seu debut nord-americà amb la Filharmònica de Los Ángeles,al Festival Hollywood Bowl, van seguir invitacions de les orquestres deCleveland i Nova York, entre d’altres. Els crítics coincideixen a destacarl’escalfor, estil i elegància de les seves virtuoses interpretacions. Com apianista de cambra, Elizabeth Leonskaja col·labora estretament amb l’AlbanBerg Quartet, el Quartet Borodin, el Quartet Guarneri, Heinrich Schiff il’Orquestra de Cambra de la Filharmònica de Viena.Ha realitzat nombrosos enregistraments per Teldec i ha rebut prestigiosospremis entre els quals destaquen el Caecilia pel seu enregistrament de lessonates de Brahms i el Diapason d’Or pel de les obres de Liszt. Altresgravacions importants han estat els Concerts 1 i 2 per a piano de Chopin ambla Filharmònica Checa i Vladimir Ashkenazy, els Concerts 2 i 3 deTxaikovski amb la Filharmònica de Nova York New York i Kurt Masur, i elsConcerts 1 i 2 de Xostakóvitx amb la Saint Paul Chamber Orchestra sota ladirecció d’Hugh Wolff.Debuta al Festival de Torroella.-58-

CONCERT 4Pablo ValettiNascut a Buenos Aires (Argentina), Pablo Valetti comença allí els seus estudisde violí i el 1991 es trasllada a Suïssa per continuar la seva formació musical al’Schola Cantorum de Basilea, a les classes de Chiara Banchini i JesperChristensen.Col·labora regularment, com a solista o concertino, amb els principals grups iorquestres barroques: Le Concert des Nations i Hesperion XXI, Les ArtsFlorissants, Concerto Köln, Les Musiciens du Louvre, Concerto Vocale, LesTalens Lyriques, Stylus Phantasticus... Actua en els principals escenarisd’Europa, Àsia, Amèrica del Nord i del Sud: Konzerthaus i Musikverein deViena, Concertgebouw d’Amsterdam, Théâtre de la Ville de París…Valetti ha pres part en nombrosos enregistraments per a diferentsdiscogràfiques com Astrée, Deutsche Harmonia Mundi, Harmonia MundiFrance i Archiv Produktion, així com per a diferents emissores de ràdio.Formant duo de violins amb Manfredo Kraemer, juntament amb el grup TheRare Fruits Council, ha enregistrat per Astrée/Naïve discos dedicats a l’obra deBiber, Bach, Leclair i Locatelli que han rebut els principals premis de la críticainternacional.El 1998, Pablo Valetti va fundar, amb la clavecinista Céline Frisch, el grup CafèZimmermann amb el qual grava regularment per a la discogràfica Alpha (París).Els seus enregistraments dedicats als concerts amb diversos instruments de J.S. Bach, als Concerti Grossi de Charles Avison i a les sonates per a violí i clavede Johannes Mattheson han rebut les més importants distincions de la premsainternacional. El 2003 va fundar l’Ensemble Rincontro al costat de DavidPlantier, violí; Patricia Gagnon, viola; i Petr Skalka, violoncel. El seu primer discconsagrat als quartets de F. X. Richter va ser editat el 2006. Entre els seusprojectes, sempre en col·laboració amb Alpha Productions, destaquen laintegral de les obres orquestrals de Bach, el quart volum del qual es va editar el2009, i també enregistraments dedicats a les simfonies de C. Ph. E. Bach i alsTrios de L. van Beethoven.Pablo Valetti és professor a l’Escola Superior de Musica de Catalunya(ESMUC) a Barcelona i toca un violí de Giovanni Battista Guadagnini (Milà,1751).Debuta com a director al Festival de Torroella.-59-

CONCERT 5Ute Lemper, cantantL’extensa i variada carrera d’Ute Lemper ha deixat la seva empremta al’escenari, al cinema, en concerts i en enregistraments discogràfics. Ha estatelogiada internacionalment per les seves interpretacions de les Berlin CabaretSongs, de l’obra de Kurt Weill i de la chanson francesa, i també per les sevesactuacions a Broadway, París i Londres. El seu àlbum, Ute Lemper: BetweenYesterday and Tomorrow (2008) és una peça única on totes les cançons sóncomposicions seves.Ute Lemper va néixer a Münster (Alemanya) i va cursar els seus estudis al’Escola Superior de Música i Dansa de Colònia i a l’Institut del Teatre Max-Reinhardt-Seminar de Viena. Va debutar professionalment en els papers deGrizabella i Bombalurina en la producció vienesa del musical Cats, va continuaramb la part protagonista a Peter Pan (Berlín) i amb la de Sally Bowles aCabaret, en la versió escènica de Jerome Savary (París), actuació guardonadaamb el premi Molière a la millor actriu de musical. Va actuar també en Derblaue Engel, com a Lola, i el coreògraf Maurice Béjart va crear per a ella elballet La Mort Subite. A més, va actuar a moltes de les Weill Revues amb lacompanyia de dansa de Pina Bausch, i va fer el paper de Velma Nelly, pel qualva ser guardonada amb el Laurence Olivier Award, en la producció londinencadel musical Chicago.Com a solista en concert ha recorregut tot el món al costat de les orquestres demés renom. Els seus enregistraments per Decca inclouen Ute Lemper SingsKurt Weill, Die Dreigroschenoper, Die sieben Todsünden, MahogonnySongspiel, Prospero’s Books (Nyman), Songbook (Nyman/Celan), Illusions(Piaf/Dietrich), City of Strangers (Preveure/Sondheim) i Berlin Cabaret Songs.El 2003 va sortir But One Day i recentment un àlbum i un DVD en directe alCarlyle, un dels cabarets més actuals de Nova York. També ha gravat per aCBS i Polydor. Al cinema ha treballat amb Pierre Granier-Deferre, PeterGreenaway, Ivan Dikhovichni i Robert Altman, entre d’altres directors.Debuta al Festival de Torroella.-60-

Víctor Hugo Villena, bandoneónVíctor Hugo Villena va néixer a José C. Paz, Argentina, el 26 d’agost de 1979.Començà els seus estudis de bandoneón als 9 anys sota els consells de JuanJosé Mosalini i va prosseguir la seva formació amb el mestre Marcos Madrigala Buenos Aires. El 1996, amb 17 anys, va obtenir el premi de millor solista en elConcurs Nacional de Cosquín i va ser nomenat bandoneonista revelació del’Acadèmia Nacional del Tango. A partir d’aquell moment va participar a BuenosAires en diverses formacions orquestrals, entre les que cal destacar: l’OrquestaNacional del Tango (1997), Gran Orquesta de Juan d’Arienzzo, dirigida perCarlos Lazzari (gira Japón 1998), i Color Tango de Roberto Álvarez (1998).El 1999 va fixar la seva residència a França i va entrar a formar part de la granorquestra de Juan José Mosalini, amb la que va col·laborar fins 2003 i vaparticipar en diverses gires per Europa, Estats Units (Hollywood Bowl) i Canadà(Mont-real Jazz Festival). Amb ells va gravar, a l’octubre 2000, com a solista eltema Bando, d’Astor Piazzolla. El 2000 va realitzar una sèrie de concerts ambl’Orchestre National des Pays de la Loire sota la direcció d’Hubert Soudan. Vacomençar també a col·laborar amb el compositor Gustavo Beytelmann, amb quiva gravar el disc An argentinian at the Louvre, amb la Camerata de Bourgogne iel Quartet Boreal. Amb el Beytelmann Trio va realitzar una gira per Itàlia (2002)i Argentina (2003). En 2003 va ser convidat per l’Ochestre de Besançon perinterpretar el Concierto para bandoneón Aconcagua, d’Astor Piazzolla, sota ladirecció de Peter Csaba. El seu interès per diferents estils de música l’hanportat al món del jazz a través d’una sèrie de concerts amb la Brussels JazzOrchestra, sota la direcció de Carlos Franzetti, i també al de la músicaelectrònica al costat de Gotan Project.En 2004 va crear el quintet de tango El Després en companyia del compositorde tango i guitarrista Alejandro Schwarz, amb qui ha realitzat gires per Europa,Japó i Argentina i amb el qual ha gravat el CD Reunión (2008). En 2007 vadirigir al Teatre Sao Carlos de Lisboa (Portugal) l’òpera d’Astor Piazzolla Mariade Buenos Aires. Des de 2008 s’ha prodigat en concerts al costat d’artistes demúsica clàssica com la violinista Baiba Skride, el pianista Franck Braley o elvioloncel·lista Henri Demarquette. Víctor Hugo Villena col·labora amb elsprincipals compositors argentins: Gustavo Beytelmann, Sonia Possetti, DiegoSchissi, Fernando Otero, Fernando Fiszbein, Daniel Binelli, entre d’altres. En2010 va estrenar com bandeonista solista l’obra Reves et desirs, de LeoSujatovich, al costat de l’Orchestre Philharmonique de Radio France. Els seusúltims enregistraments discogràfics són Tango Dream (2012) amb el quintet ElDesprés i Henri Demarquette, i el seu primer treball com bandoneonista solista,Bandoneón eclèctic. També ha granat un CD de música de cambra.Debuta al Festival de Torroella.-61-

Vana Gierig, pianoVana Gierig és un dels pianistes i compositors de jazz novaiorquesos mésdestacats. Les seves virtuosístiques interpretacions han estat reconegudesmundialment i ha acompanyat en gires internacionals artistes com Ute Lemper,Regina Carter, Eddie Gomez, Lena Horne, Rachelle Ferrell, George Howard,Special EFX, Najee, Warren Cerro, Downing i Angela Bofill entre molts d’altres.El pianista és a més coproductor, director musical i artístic i compositor del’històric disc Regina Carter Paganini: After a Dream, editat el 2003 perVerve/Universal.El setembre de 2003, Vana Gierig va rebre l’encàrrec de Sexe a Nova York decompondre un solo de piano per ser interpretat en una escena de la popularsèrie televisiva. Les seves nombroses incursions a la televisió inclouenaparicions als programes An Evening with the Boston Pops (PBS), Jazz Central(BET), Treffpunkt Kultur (ORF 2 d’Àustria), 60 Minutes II (CBS), Today Show(NBC), Live from the Blue Note in New York (Fox i Telemundo), i aparicions encanals de televisions del Japó, el Brasil, Mèxic, Xile, Alemanya, França, Itàlia,Espanya, Suïssa, Holanda i el Regne Unit.Aquest 2013 ha publicat el disc Meking Memories en el qual, al costat del seutrio habitual, hi participa com a artista convidat el saxofonista i clarinetista cubàPaquito D’Rivera.Debuta en el Festival de Torroella.-62-

CONCERT 6Orquestra de Cambra de StuttgartFundada l’any 1945 per Karl Münchinger, l’Orquestra de Cambra de Stuttgartha assolit una posició destacada en el panorama d’orquestres internacionalsdes dels seus inicis. Münchinger, que fou el director titular durant més dequatre dècades, va ser capaç d’il·lusionar, des del començament, a un petitgrup de músics d’elit a seguir la seva renovada visió de com s’haviend’interpretar les obres de Johann Sebastian Bach i el classicisme vienès.Dennis Russell, que va se el director de l’orquestra entre 1995 i 2006, en varedefiní les prioritats artístiques per posar de relleu la versatilitat de la formació.Sota la seva guia es va incorporar al repertori la música dels segles XX i XXIamb encàrrecs de noves partitures, en particular als compositors Phillip Glass iGiya Kancheli. També sota la direcció de Davis es va gravar pel segell SonyBMG la integral de les 107 simfonies de Joseph Haydn. Des de 2006, eldirector de l’orquestra és Michael Hofstetter, un especialista de la interpretacióhistoricista; això, però, no ha significat l’abandonament del repertoricontemporani per part de l’orquestra, que ha encarregat noves obres acompositors com Siegfried Matthus, Helmut Oehring i Milko Kelemen.El violista Wolfram Christ és des de la temporada 2009-2010 principal directorconvidat de l’Orquestra de Cambra de Stuttgart. Després d’una gran èxit en la-63-

gira per Sud-amèrica la primavera de 2012, Christ va dirigir el seu primer discamb l’orquestra el gener passat. Es tracta d’un CD de les Simfonies Hamburgde Carl Phillipp Emanuel Bach, que editarà el segell Hänssler Classic. El primerenregistrament de l’orquestra data de 1949 i des de llavors ha enregistrat mésd’un centenar de discs.Són incomptables el nombre de concerts que l’Orquestra de Cambra deStuttgart ha ofert arreu del món tocant a les principals sales de concerts ifestivals. Directors com Ferdinand Leitner, Trevor Pinnock, Frans Brüggen oDimitry Sitkovetsky l’han dirigida, i nombrosos solistes de fama mundial hanactuat amb ella: Yehudi Menuhin, Mstislav Rostopovich, Nathan Milstein, BrunoLeonardo Gelber, Frank Peter Zimmermann, Christian Zacharias, Lars Vogy,Ian Bostridge, Emmanuel Pauh, Mischa Maisky, Gautier Capuçon, KeithJarrett… A més d’innombrables actuacions a Alemanya i Europa, l’orquestra harealitzat gires per Malaysia i Singapur, el Japó, Corea del Sud, Rússia, la Xina,Amèrica del Sud, Estats Units, Israel, Suïssa, Grècia i Itàlia.El 2008, l’Orquestra de Cambra de Stuttgart va rebre el Premi Europeu deMúsica de Cambra que atorga l’European Cultural Foundation.Debuta al Festival de Torroella.Wolfram Christ, directorWolfram Christ, intèrpret de viola de reputació internacional, es dedica en elsdarrers anys a la direcció. Amb la Filharmònica de Berlín, on va ser primer violadurant més de 20 anys, ha ofert més de 60 concerts com a solista sota lesbatutes d’Herbert von Karajan, Claudio Abbado, Lorin Maazel i Bernard Haitink,entre d’altres. Professor de viola a la Musikhochschule de Friburg, va sernomenat el 2005 director artístic de les Acadèmies de Música Gustav Mahlerde Ferrara i Potenza, a Itàlia.Membre fundador de l’Orquestra del Festival de Lucerna (Suïssa) i directorartístic del Conservatori de Música de Sydney (Austràlia) entre 1995 i 2000, hadirigit durant diversos anys a la Filharmònica de Durban i l’Orquestra Trevigianode Treviso. Titular de la Kurpfälzisches Kammerorchester de Mannheim entre2004 i 2008, ha actuat en els darrers anys com a convidat amb la ReialOrquestra Danesa de Copenhaguen i les orquestres de cambra de Basilea iMunic. Des de la temporada 2009-2010 és principal director convidat del’Orquestra de Cambra de Stuttgart.Debuta com a director al Festival de Torroella.-64-

CONCERT 7Freiburger BarockorchesterL’Orquestra Barroca de Friburg (Freiburger Barockorchester) ha aconseguitfama i èxit en un temps rècord i és convidada habitual dels principals teatresd’òpera i sales de concert del món. El seu repertori abraça des del Barroc finsa l’actualitat. La seva manera culta i alhora commovedora d’interpretar s’haconvertit en el seu segell personal.Fundada el1987, l’orquestra ofereix prop de cent actuacions a l’any ambdiverses formacions, des d’orquestra de cambra fins a orquestra d’òpera, sotala direcció artística de dos dels seus concertinos, Gottfried von der Goltz i PetraMüllejans. El conjunt s’autogestiona amb els seus concerts d’abonament alConcert Hall de Friburg (Alemanya), la Liederhalle de Stuttgart i la Philharmoniede Berlín. Treballen de forma democràtica, sistema que els ha servit tant per aqüestions artístiques com d’organització. A més, no tenen un director fix id’aquesta manera recuperen una tradició que es practicava al segle XVIII. El1988, un any després de la seva fundació, va oferir un concert a laPhilharmonie de Berlín que li va representar la fama nacional i l’any següent vacomençar la primera de les seves gires internacionals.-65-

El seu primer director artístic va ser Thomas Hengelbrock, de 1990 a 1997.Amb ell, l’orquestra va enregistrar el primer de la vintena de discos amb quècompta la formació. Juntament amb Hengelbrock, també va assumir la direccióartística Gottfried von der Goltz, que després la va dirigir en solitari. En aquestanova etapa, s’impulsen els grans enregistraments, com ara Les QuatreEstacions, i la vinculació de l’orquestra amb la seva ciutat.La Freiburger Barockorchester col·labora habitualment amb artistes de granprestigi com René Jacobs, Andreas Staier, Thomas Quasthoff, Cecilia Bartoli oPhilippe Jaroussky i té una estreta relació amb el segell discogràfic HarmoniaMundi França. Nombrosos àlbums enregistrats per l’orquestra han rebutpremis i distincions, com ara el Gramophone el 2011, el Jahrespreis derDeutschen Schallplattenkritik el 2009, l’Edison el 2008, l’ECHO de MúsicaClàssica Alemanya el 2007 i el 2011 o el Classical Brit el 2007.Va actuar per primer cop al Festival de Torroella en l’edició de 1995.Gottfried von der Goltz, violí i directorGottfried von der Goltz és un violinista respectat internacionalment i s’ha forjatprestigi com a director artístic de la Freiburger Barockorchester. Com eracostum al segle XVIII, dirigeix l’orquestra des del seu lloc de concertino.Ocasionalment canvia el violí per la batuta, com per exemple en el cicle dedicatper la formació a Beethoveen.Gottfried von der Goltz és aclamat com un especialista de música barroca, enespecial en el Barroc de la ciutat de Dresden i les obres dels fills de Bach, queha enregistrat en CD amb gran èxit; això, però, no ha fet que el seu repertori eslimités únicament a la música del segle XVIII sinó que arriba fins a la músicacontemporània, la qual cosa posa de relleu la seva versatilitat.A més dels seus múltiples compromisos per fer música de cambra és tambédirector artístic de l’Orquestra Barroca de Noruega. En la seva vessant docentés professor de violí barroc i modern al Conservatori de Música de Friburg(Alemanya).Va actuar per primer cop al Festival de Torroella a l’edició de 1995.-66-

CONCERT 8Quartet QvixoteEl Quartet Qvixote neix l’any 2006. Ben aviat són premiats als concursos demúsica de cambra de Vinaròs (2006) i Lucena (2007). Tot seguit emprenen unasèrie de gires organitzades per Juventudes Musicales de España que els portaa actuar a bona part d’España. Els primers premis als concursos JosepMirabent i Magrans de Sitges (2007), Montserrat Alavedra de Terrassa (2008) iel Premi “Thomastik Infeld” al millor grup de cambra de L’Acadèmia Viena-Praga-Budapest (2008) els consolida com un dels quartets emergents amb mésprojecció.L’any 2008 entren a formar part de la European Chamber Music Academy ons’instrueixen en l’art del quartet de corda amb prestigiosos especialistes com H.Beyerle, J. Meissl, Ch. Richter, S. Ashkenazy, M. da Silva, A. Farulli, V.Mendelssohn, A. Kouyoumdjian, M. Ylönen, entre d’altres. Tanmateix, hanrebut consells d’A. Bylsma, dels membres del Quartet Casals, G. Kurtàg, R.Dieltiens, J. Degen, K. Moretti, J. Klusson i F. Rados.-67-

A més del centenar de concerts realitzats arreu d’Espanya han actuat al Palaude la Música, L’Auditori de Barcelona, la Schubertíada de Vilabertran i elFestival de Peralada, entre altres. El Quartet Qvixote ha actuat arreu d’Europa(Àustria, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Bèlgica i Finlàndia) i d’Amèrica Llatina(Argentina, Uruguai, Bolívia i Veneçuela) en importants sales com l’Auditori dela Ràdio d’Àustria, el Teatre Teresa Carreño de Caracas o al Centre CulturalAissa Mesasaoudi de la Ràdio Argelina a Argel. Han col·laborat amb músicscom Katia Buniatishvili, Kennedy Moretti i Anderson Fiorelli.En l’aspecte docent, sovint imparteixen classes a la Jove Orquestra Nacionalde Catalunya (JONC). També han estat convidats personalment pel mestreJosé Antonio Abreu per col·laborar amb el Sistema de Orquestas Infantiles yJuveniles de Veneçuela, realitzant concerts i classes magistrals arreu del país.Entre els seus darrers projectes destaquen la primera interpretació modernad’obres de Gaetano Brunetti i el compositor català Pedro Santamant,desconegut.Debuta al Festival de Torroella.Quartet GerhardEl Quartet Gerhard neix l’any 2010 influït i guiat pel mestratge del QuartetCasals i des de ben aviat és considerat un dels grups amb més projecció deCataluña. Actualment prossegueix la seva formació cursant un màster demúsica de cambra a Suïssa a la Hochschule für Musik Basel amb el prestigiós-68-

violinista Rainer Schmidt (Hagen Quartett). El nom de la formació rethomenatge a Robert Gerhard, alumne d’Arnold Schoenberg i un delscompositors catalans més reconeguts del segle XX.Flamants guanyadors del Primer Palau 2012 i reconeguts per l’emissoraCatalunya Música com el quartet nou talent de 2013 atorgant-li el premi 25Anys de Catalunya Música. També han estat finalistes del prestigiós concursinternacional ICMC Hamburg d’aquest mateix any i han obtingut el segon premia la 76ª convocatòria del concurs Permanente de Joventuts Musicalsd’Espanya (2011), el primer premi en el XXIIè Concurs Internacional de Músicade Capellades (2011), així com el primer premi del Concurs Internacional deMúsica de Cambra Ciutat de Vinaròs (2010). Tanmateix han estat guanyadorsdel primer premi INJUVE de Música Clássica 2010 i guardonats com a Themost convincing newcomer esemble 2011 per Joventuts Musicals d’Alemanyadins de l’International MusicCampus de Weikersheim. També han guanyat el concurs August PickhardStiftung de Suïssa la qual cosa els permetrà debutar a la temporada de músicade cambra del Casino de Basilea el 2014.Han rebut classes d’Eberhard Feltz, Heime Müller, Claudio Martínez Mehner,Quatuor Ysaÿe i Gerhard Schulz, entre d’altres. Durant el curs 2011-2012 vanparticipar al circuit de Clásicos en Ruta de l’AIE actuant arreu de Espanya. Desde l’abril de 2011 formen part del programa ProQuartet (França), que elspermet aprofundir la seva formació amb mestres de reconegut prestigiinternacional.El Quartet Gerhard ha actuat ja en diversos festivals nacionals i internacionalscom els de Segovia i MozartFest de Würzburg (Alemanya) dins del cicle RisingStars. La formació ha estat convidada al Festival Dino Ciani de Cortinad’Ampezzo (Itàlia) i a la II Conferència Internacional Robert Gerhard a Valls.També han estat seleccionats per actuar al Festival de Música de Cambra deMonteleón. Han actuat ja a importants sales de concerts com L’Auditori deBarcelona, Palau de la Música Catalana, l’Atlàntida de Vic, l’Auditori JosepCarreras de Vila-seca i Pau Casals de El Vendrell. També tenen previst actuara l’Harmos Festival (Portugal) i al Festival Solothurn Classics de Suïssa.Debuta al Festival de Torroella.-69-

CONCERT 9Iván Martín, pianoNascut a Las Palmas de Gran Canària el 1978, Iván Martín va començar elsseus estudis musicals als cinc anys i després del seu pas pel ConservatoriSuperior de Música de Las Palmas va ampliar la seva formació musical al’Escola Superior de Música Reina Sofía de Madrid sota la direcció de DimitriBashkirov i Galina Eguiazarova, i posteriorment amb el mestre polonèsIreneusz Jagla a Palma de Mallorca.Col·labora amb la majoria de les orquestres espanyoles, i també ambl’Orquestra de París, la Filharmònica d’Estrasburg, Virtuosos de Praga,Filharmònica d’Hèlsinki, Orquestra de Cambra de Polònia, Filharmònica deZagreb, Simfònica de Santiago de Xile... Ha tocat sota la direcció, entred’altres, de Gerd Albrecht, Maurizio Benini, Max Bragado, ChristophEschenbach, Pedro Halffter, Jean Jacques Kantorow, Andrian Leaper, MiguelÁngel Gómez Martínez, Joan Pons, Antoni Ros Marbà, Antoni Wit. Ha actuat endestacats festivals: els de la Roque d’Anthéron, Orford International MusicFestival de Canadà, Cervantino de Mèxic, Granada, Peralada i Canàries; i asales de concerts: Berliner Phiharmonie, Concertgebouw d’Amsterdam, SalaPleyel de París i Cernegie Hall de Nova York.Compromès amb la creació musical, ha protagonitzat estrenes d’obres decompositors com Antón García Abril, Cristóbal Halffter, Pilar Jurado, DanielRoca, Alberto Martínez o Ramón Paús. Ha debutat com a director interpretantels concerts per a tecla de J. S. Bach juntament amb l’orquestra Projecto Bachen col·laboració amb Joventuts Musicals d’Espanya i els concerts de Mozart.Iván Martín ha gravat programes de ràdio i televisió a Espanya, França, Itàlia,el Brasil i els Estats Units i ha enregistrat discs dedicats a Antoni Soler i els-70-

compositors Mozart i Schröter.Debuta al Festival de Torroella.CONCERT 10Mercedes Hernández, sopranoNascuda a Santiago de Compostel·la, inicià la seva formació musical des dejove en diversos cors. Estudià cant i s’especialitzà en música antiga ambGuillemette Laurens al Conservatori de Toulouse, a la Musikhochschule deTrossingen i a la Schola Cantorum Basiliensis amb Richard Levitt, on també vaseguir seminaris de Anthony Rooley, Nicolau de Figueiredo i Renée Jacobs. Amés realitzà nombrosos cursos amb Montserrat Figueras.Desenvolupa la seva activitat professional per tot Europa com a solista o com amembre de grups de cambra. Ha actuat en molts dels principals auditoris ifestivals d’Europa i Amèrica Llatina. Des de 1991 canta amb La Capella Reialde Catalunya, que dirigeix Jordi Savall, amb la qual ha realitzat unenregistrament de les Cantigas de Santa Maria d’Alfons X (Auvidis). Cantatambé amb el grup francès Le Parlement de Musique, dirigit per Martin Gester,amb el qual ha gravat un disc amb música de Bassani i Legrenzi (Accord), ambmolt bones crítiques de la premsa especialitzada. Ha gravat per a l’ORFl’Oratori de Nadal de G. Pacieri i per Opus 111 un disc amb música deCarissimi.És membre del grup de música antiga Resonet. Ha actuat a L’Auditori deBarcelona, al Konzerthaus de Viena, al Gran Teatre del Liceu i a l’Auditori deSantiago de Compostel·la, entre d’altres llocs prestigiosos.Va actuar per primer cop al Festival de Torroella en l’edició de 2002.-71-

Marta Infante, mezzosopranoLa mezzosoprano lleidatana Marta Infante ha cantat en nombrosos païsoseuropeus i a les principals ciutats d’Amèrica del Sud, Orient Mitjà i Japó ambgrups com La Caravaggia, Concierto Español, La Capilla Real de Madrid,Musica Ficta, Los Músicos de Su Alteza, Hippocampus, Acadèmia 1750,Collegium 1704...Manté una destacada activitat com a liederista i ha realitzat recitals en el TeatreCalderón de Valladolid, Palau de la Música Catalana, Teatro de la Maestranzade Sevilla... Ha cantat amb les orquestres Nacional de España, Sinfónica deMadrid, Filarmónica de Málaga, ORCAM, Nacional de El Salvador, entred’altres, i ha treballat amb directors com Jordi Casas, José Ramón Encinar,Aldo Ceccato, Leon Botstein, Ottavio Dantone, Federico Maria Sardelli, PaulGoodwin, Richard Egarr i Rinaldo Alesandrini.Ha gravat per a Cesky Rozhlas, RTVE, Catalunya Música, i les discogràfiquesEnchiriadis, Alpha, Glosa, Verso i CDM. Entre la seva extensa discografiadestaquen Alto cantatas de Telemann, Tonos al arpa i Cantate Contarini ambManuel Vilas, i Juditha Triumphans de Vivaldi sota la direcció d’OttavioDantone.Va actuar per primer al Festival de Torroella en l’edició de 2007 i hi hatornat en les de 2008, 2009 i 2010.José Pizarro, tenorNascut a Girona, cursà estudis de cant al Conservatori de Badalona amb JordiAlbareda i els amplià amb Mark Tucker, Aldo Baldin i Ingeborg Danz. Estudiàtambé direcció coral amb Martin Schmidt i Eric Ericson, i viola de gamba ambPere Ros.Del seu ampli repertori, destaquen les seves interpretacions en l’àmbit del’oratori i el lied. Especial esment mereixen les seves intervencions com aEvangelista en les Passions de J. S. Bach i l’estrena a Barcelona de la cantataDer Lindberghflug de Kurt Weill. És membre del Collegium Vocale Gent(Bèlgica) i del grup Los Músicos de Su Alteza (Saragossa). Ha cantat sota ladirecció de Luis A. González Marín, Pablo Heras-Casado, PhilippeHerreweghe, Robert King, Daniel Reuss, Manuel Valdivieso, Josep Vila i JosepVicent, entre d’altres.Debuta al Festival de Torroella.-72-

Guadalupe del Moral, violíVa néixer a Córdoba, Argentina, el 1981. Als 4 anys va començar els seusestudis de violí amb el mètode Suzuki. Més tard va continuar els seus estudisde violí modern amb el mestre Humberto Carfi. Va acabar el BachilleratoArtístico Musical Domingo Zípoli i va obtenir el títol de mestra i de preparadorade cors. L’any 1999 va començar a especialitzar-se en violí barroc amb elmestre Manfredo Kraemer, amb qui des de llavors ha realitzat molts concerts. Al’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) va continuar estudiant ambKraemer i també amb el mestre Pablo Valetti. Ha treballat amb segellsdiscogràfics com Harmonia Mundi, Alia Vox, Kle, Sony i DeutscheGrammophon.Actualment realitza una intensa activitat concertística amb diversos grups demúsica antiga com Elyma, Le Concert des Nations, The Rare Fruits Council,Café Zimmermann, Al Ayre Español, Il Complesso Barroco, La Terza Prattica, IlFirmamento Armonico, La Risonanza, Forma Antiqva, La Caravaggia iOrquesta Barroca de Sevilla, entre d’altres.Debuta al Festival de Torroella.Manuel Vilas, arpaNascut a Santiago de Compostel·la, va iniciar allà la seva formació musical.Estudià arpes antigues dels segles XII al XVIII a Madrid amb Núria Llopis i aMilà amb Mara Galassi. Ha col·laborat amb nombrosos grups i com a solista enels més importants festivals d’Espanya, Alemanya, Cuba, Estats Unitsd’Amèrica, Equador, República Txeca, Àustria, Portugal, Suïssa, França,Bolívia, Bèlgica, Argentina, Xile, Holanda…, a més d’oferir conferències, cursosi classes magistrals a Donosti, Santiago de Xile, Saragossa, Amherst(Massachussets, Estats Units d’Amèrica), Santiago de Compostel·la,l’Habana...Ha col·laborat també en més de 40 discos de diverses discogràfiques.Actualment està centrat en un ambiciós projecte de recuperació de pecesvocals del barroc espanyol interpretades exclusivament amb l’acompanyamentde l’arpa de dos ordres.El 2008 fundà l’ensemble Ars Atlantica, dedicat a la recuperació de les cantatesprocedents del Palau Contarini, interpretades amb la mezzosoprano MartaInfante.Debuta al Festival de Torroella.-73-

Oriol Aymat, violonceloNascut a Reus l’any 1979, Oriol Aymat és considerat un dels més grans talentsmusicals de la seva generació. La vocació musical, d’herència materna, va ferque aquest jove català comencés el seu aprenentatge als sis anys. Desprésd’estudiar amb Fernando Caminals i Enric Prats en escoles de música locals,l’any 1995 el violinista nord-americà Ruggiero Ricci el va escoltar i li va suggerirque ingressés a la Yehudi Menuhin School (Gran Bretanya), prestigiosa escolaen què va realitzar el batxillerat musical amb el mestre Leonid Gorokhov.Més tard va viatjar a Alemanya, on va estudiar amb el mestre coreà Young-Chang Cho a la Folkwang Hochschule d’Essen, universitat en la qual va obtenirel diploma de postgrau de solista l’any 2005.Durant l’època d’estudiant va rebre diverses beques i va guanyar diversosprimers premis en concursos. És el primer violoncel de l’orquestra alemanyal’Arte del Mondo.Debuta al Festival de Torroella.Rafael Bonavista, guitarra barroca i direcció musicalNascut a l’Uruguay i diplomat en la Schola Cantorum de Basilea (Suïssa),Rafael Bonavita és actualment un dels màxims exponents en l’àmbit delsinstruments antics de corda pinçada. En el seu aprenentatge ha integrat des desempre diversos estils i tendències, rigorós amb la filologia històrica, peròbuscant la proximitat amb el públic i les connexions entre la música antiga il’actual. Després d’anys de col·laboració amb directors com Jordi Savall, MarcMinkowski o René Jacobs, i d’haver realitzat diversos enregistraments per a laràdio, la televisió de molts països i discogràfiques, Rafael Bonavita enfoca elseu treball en l’actualitat cap a la seva activitat com a solista i amb projectespersonals.Entre els seus enregistraments com a solista destaquen, amb nombrososreconeixements de públic i crítica, els seus CDs Principe delle Muse i Sanz-Murcia, amb danses per a guitarra barroca; Musica Moderna, dedicat al’avantguarda del barroc italià per a tiorba; Al compás de la vihuela i Bach-Bonavita amb el llaüt barroc. Com a concertista i pedagog, ha treballatintensament a Europa, Àsia i Amèrica, i ha investigat també amb freqüènciaaltres repertoris, com la música contemporània o el flamenc.Debuta al Festival de Torroella.-74-

CONCERT 11Hespèrion XXIAmb un repertori que va des del segle X fins al XVIII, Hespèrion XXI cercacontínuament nous punts d’unió entre Orient i Occident amb una clara voluntatintegradora i de recuperació del patrimoni musical internacional, especialmentde l’àmbit mediterrani i amb connexió amb les músiques del Nou Món americà.L’any 1974, a Basilea, Jordi Savall i Montserrat Figueras, juntament ambLorenzo Alpert i Hopkinson Smith van fundar el grup Hespèrion XX, un conjuntde música antiga que pretenia recuperar i difondre el ric i fascinant repertorimusical anterior al segle XIX a partir de noves premisses: els criteris històrics iels instruments originals. El seu nom, Hespèrion, significa “originari d’Hespèria”,que en grec antic era la denominació de les dos penínsules més occidentalsd’Europa: la ibèrica i la italiana. També era el nom que rebia el planeta Venusquan apareixia per Occident. Hespèrion XX, a partir de l’any 2000, canvia ladenominació per Hespèrion XXI.Hespèrion XXI és avui dia una referència ineludible per comprendre l’evolucióde la música en el període que va des de l’Edat Mitjana fins al Barroc. Des del’inici, va prendre un rumb artístic clar i innovador que acabaria creant escola enel panorama mundial de la música antiga, car concebia i concep la músicaantiga com a eina d’experimentació musical, amb ella cerquen la màximabellesa i l’expressivitat en les interpretacions.El repertori d’Hespèrion XXI inclou entre d’altres, obres del repertori sefardita,romances castellans, peces del Segle d’Or Espanyol i de l’Europa de lesNacions. Alguns dels seus programes de concerts més celebrats han estat Les-75-

Cantigues de Santa Maria d’Alfons X El Savi, La Diàspora Sefardí, lesmúsiques de Jerusalem, d’Istanbul, d’Armènia o les Folías Criollas.Gràcies al destacadíssim treball dels nombrosos músics i col·laboradors quehan participat amb el conjunt durant tots aquests anys, Hespèrion XXI té encaraun paper clau en la recuperació i la revaloració del patrimoni musical amb unagran repercussió a nivell mundial. Amb més de 60 CD’s publicats, a dia d’avuila formació ofereix concerts per tot el món i és membre habitual en els gransfestivals internacionals de música antiga.Debuta al Festival de Torroella.Jordi Savall, viola de gamba soprano i directorJordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la sevageneració. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador icreador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre elsprincipals artífexs de l’actual revalorització de la música històrica. La seva tascaha cercat sempre ser fidel a la música històrica, és a dir, a la revalorització delsrepertoris tan específics com universals de les músiques d’Europa, de laMediterrània i del món sencer.Jordi Savall va néixer a Igualada l’any 1941, on va començar a estudiar músicaa l’edat de 6 anys amb el mestre Joan Just al Conservatori de l’AteneuIgualadí. El 1965 inicia de forma autodidacta l’estudi de la viola de gamba i lamúsica antiga (Ars Musicae). L’any 1968 Jordi Savall i Montserrat Figuerass’estableixen a Basilea (Suïssa) per continuar els seus estudis de músicaantiga a l’Schola Cantorum Basilensis. August Wenzinger fou el mestre de JordiSavall en aquesta època, fins que aquest el va substituir com a mestre cap al’any 1973. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, i director delsgrups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987)i Le Concert des Nations (1989).Amb la seva participació en la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les Matins duMonde (Cèsar a la millor banda sonora), la seva intensa activitat concertística(140 concerts a l’any), discogràfica (6 enregistraments anuals) i, amb la creaciód’Alia Vox (segell fundat per Montserrat Figueras i Jordi Savall el 1998),demostra que la música antiga no ha de ser necessàriament elitista.Dins el repertori operístic, cal subratllar la seva participació en la descobertad’Una cosa rara (representada el 1991) i Il burbero di buon cuore (1995 i 2012)de Vicent Martín i Soler. El 1993 presenta per primer cop al Gran Teatre delLiceu de Barcelona l’Orfeo de Claudio Monteverdi (el 2002 fou enregistrada en-76-

directe per la BBC-Opus Arte, i s’edità en DVD). També ha dirigit el Farnace deVivaldi al Teatro de la Zarzuela de Madrid (2001), editat en CD per AliaVox;Orfeo ed Euridice de J. J. Fux representada al Festival Styriarte a Graz el 2010;i Il Teuzzone de Vivaldi interpretada el 2011 en versió semi-concertant al’Òpera Royal de Versalles.La seva important discografia, amb més d’un centenar d’enregistraments endiverses cases discogràfiques com Emi, Astrée/Auvidis i Alia Vox, ha rebuttambé nombrosos guardons.Va actuar per primer cop al Festival de Torroella en l’edició de 1994 i hitornà en les de 2001 i 2002.-77-

CONCERT 12Joaquín Achúcarro, pianoQualificat como “un dels grans” i “un consumat artista”, el pianista bilbaíJoaquín Achúcarro ha actuat en més de 60 països i ha tocat amb més de 200orquestres, entre les que figuren la Filharmònica de Berlín, la Simfònica deChicago, l’Orquestra de la Scala de Milà, la Filharmònica de Londres, laNacional de França, la London Symphony, l’Orquestra Santa Cecília de Roma,la Filharmònica de Nova York, la Nacional de México, la City of Birmingham itotes les espanyoles. Ha actuat sota la batuta de més de 350 directorsd’orquestra, inclosos noms com els de Claudio Abbado, Riccardo Chailly, ColinDavis, Zubin Mehta, Yehudi Menuhin, Seiji Ozawa i Simon Rattle.Nascut a Bilbao el 1932, Achúcarro va estudiar a Madrid, París, Viena iSalzburg. La seva carrera va obtenir un notable impuls en guanyar, el 1959, elConcurs Internacional de Liverpool (Gran Bretanya), la qual cosa li va permetredebutar amb l’Orquestra Simfònica de Londres i impulsar la seva carrerainternacional.Del seu extens repertori, cal destacar la seva preferència pels concerts per apiano de Ratxmaninov, si bé és també un gran intèrpret dels concertsde Bartók, Albéniz, Beethoven, Brahms, Mozart i Txaikovski. El seu interès pera la música espanyola es pot veure en les interpretacions de Noches en losjardines de España, de Manuel de Falla; en la Rapsodia Portuguesa, deErnesto Halffter; o en la Rapsodia Española, de Turina.Des de 1989, Joaquín Achúcarro és titular de la càtedra J. Estes Tate de laSouthern Methodist University de Dallas (Estats Units d’Amèrica), tasca docentque combina amb els seus compromisos com a concertista per tot el món. Des-78-

del mateix any és professor dels Cursos Internacionals d’Estiu de l’AcadèmiaChigiana de Siena (Itàlia) i va ser professor dels cursos internacionalsd’interpretació musical del Festival de Torroella de 1993 fins 2005. El 2008, ungrup de persones i institucions de Dallas va crear la Joaquín AchúcarroFoundation “per a perpetuar el seu llegat artístic i docent” i ajudar als jovespianistes en l’inici de les seves carreres.Dels seus enregistraments destaquen el Concert per a piano de JoaquínRodrigo, per al segell SONY; i els DVD en els que interpreta el Concert núm.2,de Brahms, amb la London Symphony sota la direcció de Colin Davis (2010) ien el que toca Noches en los Jardines de España, de Falla, amb laFilharmònica de Berlín i Simon Rattle (2011), tots dos editats pel segell OpusArte. Ha rebut premis per les seves gravacions d’obres de Falla, Granados,Ravel i Brahms publicades por BMG-RCA, Claves i Ensayo. La sevadiscografia inclou també música de Schumann, Schubert, Chopin, Beethoven,Debussy, Bartók, Rachmaninov, Scriabin, Turina i Bernard Herrmann. El segellfrancès La dolce volta ha reeditat aquest any el seu disc dedicat a Schumanneditat originàriament el 2003 per Harmonia Mundi.Premio Nacional de Música 1992 en la seva varietat d’interpretació i Medalla deOro de las Bellas Artes (1996), és, a més, Comendador de la Orden de Isabella Católica i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. El2000 va ser nomenat Artista per la Pau per l’UNESCO i el 2011, acadèmichonorari de la Real Academia de Bellas Artes de Granada.Va actuar per primer cop al Festival de Torroella en l’edició de 1990, hi vatornar en la de 1993 i des d’aquell any hi ha actuat totes les edicions.-79-

CONCERT 13Albert Guinovart, compositor i pianistaAlbert Guinovart (Barcelona, 1962) és un dels músics més actius de la sevageneració. La seva dedicació a la música l’ha portat a diferents camps: desd’interpretació clàssica de repertori per tot el món i gravacions, a la composicióde musicals d’èxit i bandes sonores per televisió i cinema, així com unaabundant producció simfònica, coral, de cambra i orquestracions diverses.Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música deBarcelona, marxà a Londres per estudiar amb la pianista i pedagoga MariaCurcio, qui entre 1985 i 1988 va impartí classes magistrals als cursos d’estiudel Festival de Torroella que Guinovart va seguir. Com a pianista ha tocat amborquestres com la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Sinfónicade Madrid, Sydney Festival Orchestra, Gürzenich Orchester-KölnerPhilarmoniker, Orchestre Nationale de Montpellier, Helsinki PhilharmonicOrchestra, Orchestre Nationale de Toulouse, o Franz Liszt de Budapestdirigides per Christopher Hogwood, Lawrence Foster, Franz Paul Decker,Edmon Colomer, Enrique Diemecke, James Laughram, Josep Pons i SalvadorMas, entre d’altres.-80-

Les seves col·laboracions amb altres artistes també són nombroses: Victoria delos Ángeles, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez,Julia Migenes, Jaume Aragall o Nacho Duato. En els seus recitals com a solistacombina les seves pròpies obres amb el gran repertori pianístic, especialmentel del període romàntic i la música espanyola.Ha enregistrat diversos discos amb obres de Joaquín Turina, Enric Granados,Isaac Albéniz, Stephen Heller, Joaquín Rodrigo, Xavier Montsalvatge, XavierGols, a més d’obra seva per a piano i piano i orquestra. El seu catàleg com acompositor inclou les òperes Atzar i Alba Eeterna, el ballet Terra Baixa,abundant música simfònica i una prolífica producció de música de cambra.Les seves obres han estat dirigides per directors com Phillipe Entremont,Lawrence Foster, Gianandrea Noseda, Franz Paul Decker o Vasily Petrenko.És conegut també pels seus musicals Mar i Cel (premi Max a la millorcomposició 2006), Flor de Nit (1992), Desconcerto Grosso (1994), Gaudí(2003) i Paradís (2005). L’any 2007 es va estrenar la versió en alemany de Mari Cel (Der Himmel und das Meer) en el Opernhaus de Halle, amb una novaorquestració adaptada per a l’orquestra simfònica.Des de 2002 es professor d’orquestració i composició a l’Escola Superior deMúsica de Catalunya. Albert Guinovart ha format part de l’equip de compositorsque el 2012 va guanyat l’Oscar a la millor banda sonora per la pel·lícula TheArtist.Va actuar per primer cop al Festival de Torroella en l’edició de 1987, i hitornat com a pianista en les de 1989, 1998 i 1999 i com a compositor, enles de 1993 (estrena), 1994, 1998 (estrena) i 2010 (estrena).BCN Brass EnsembleEl BCN Brass Ensemble sorgeix l’any 2009 en forma de quartet de metalls dela mà del trompeta Josep Antoni Casado (Manresa, 1981), el trompa IonutPodgoreanu (Romania, 1983), el trombó Gerard Costes (Amposta, 1980) i eltuba Joan B. Domènech (Vinaròs, 1974) amb l’esperit de difondre, donar aconèixer i potenciar la música de cambra per a metalls. En poc temps s’haconsolidat com un dels millors grups de metalls de Cataluña, no en va els seusmembres són solistes a les principals orquestres catalanes. Desprèsd’enregistrar i publicar el seu primer treball discogràfic titulat Ressons, elquartet ha realitzat gires arreu de tota Espanya amb gran èxit de públic.Amb la voluntat d’obrir i descobrir nous camins, el BCN Brass Ensembledecideix potenciar la creació i representació de nous espectacles ambmúsiques noves, fresques i idiomàtiques al món del metall.-81-

Josep Antoni Casado és membre de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu iprofessor de trompeta del Conservatori Superior de Música del Liceu deBarcelona; Ionut Podgoreanu és des de 2006 trompa solista de l’Orquestra delGran Teatre del Liceu de Barcelona; Gerard Costes és trombó assistent deMusicAeterna, l’orquestra del Teatre d’Òpera i Ballet de Perm (Rússia); i el tubaJoan B. Domènech és principal tuba col·laborador de l’Orquestra Simfònica delVallès i professor de tuba i música de cambra del Conservatori Superior deMúsica del Liceu.Debuta al Festival de Torroella.Berta Vidal, actriuEstudiant d’interpretació a L’Institut del Teatre de Barcelona, Berta Vidal harealitzat cursos d’interpretació a l’escola de formació d’actors Nancy Tuñón.S’ha format en altres disciplines artístiques com el piano, saxòfon i cant al’Escola de Música del Palau i al Taller de Músics, a més de realitzar diversoscursos de dansa a l’escola Luthier i a l’escola de dansa Varium.Ha col·laborat en diferents projectes de teatre al carrer entre els que es potdestacar la col·laboració amb el PEN català pel Dia Internacional de l’EscriptorEmpresonat del 2010, i la participació en les jornades de Doremifa’n Flors,celebrat a Calonge el maig de 2011, amb una proposta dirigida i interpretadaper la mateixa actriu a partir de textos de Rafael Alberti. Ha format part delmuntatge, Tot és just i el món hi és construït a sobre, dirigit per Pep Tosar, i dela producció de L’Institut del Teatre amb l’obra Baal de Bertolt Brecht, dirigidaper Carme Portaceli.Ha col·laborat amb l’Escola de Música del Palau fent la dramatúrgia i lanarració de la cantata La jove enginyosa i en l’obra Barcelona, la ciutat queparla, la ciutat que sona amb música d’Albert Guinovart i text de David Nel·lo,juntament amb el Bcn Brass Ensemble dins el marc del Festival Internacionalde Música de Cervera. També ha participat en locucions de contes infantils pera l’editorial Edebé (2009).Debuta al Festival de Torroella.-82-

CONCERT 14Uri Caine, pianoNascut a Philadelphia, Uri Caine va començar els seus estudis de piano ambBernard Pfeiffer a la seva ciutat natal i va prosseguir la seva formació musicalestudiant composició a la Universitat de Pennsylvania amb George Rochberg iGeorge Crumb. Actualment viu a Nova York. Des de 1997 ha gravat unavintena de discos com a solista, entre els quals destaquen les seves relecturesd’obres clàssiques d’autors com Bach, Mozart, Beethoven, Schumann, Mahler iWagner, entre d’altres. Ha compost obres per encàrrec d’institucions com laVolksoper de Viena, el Trio Beaux Arts, l’Orquestra de Cambra de Basilea,Concerto Köln i la American Composers Orchestra. Ha tocat la seva versió deles Variacions Diabelli amb l’Orquestra de Cleveland, la CBC Orquestra,l’Orquestra de Cambra de Moscou i la Swedish Chamber Orchestra.Ha treballat al costat de músics com a Don Byron, Dave Douglas, John Zorn,Terry Gibbs, Clark Terry, Rashid Ali, Arto Lindsay, Sam Rivers i Barry Altschul,la Woody Herman Band, Annie Ross, la Enja Band, Global Theory i la MasterMusicians of Jajouka. S’ha presentat en els principals festivals de jazz del món(The North Sigui Jazz Festival, Montréal, Sant Sebastià, Monterrey, Vitòria,Newport) així com en escenaris clàssics com el Festival de Salzburg, l’Òpera-83-

de Munic, el Holland Festival, l’IRCAM o el cicle Great Performers at LincolnCenter).En 2003 va ser director musical de la Biennal de Venècia on va estrenar el seuThe Othello Syndrome, una recreació musical a partir de l’òpera de Verdi Otelo,que va gravar en disc en 2008 en el que va ser el seu novè treball sobre l’obrade compositors clàssics des que en 1998 edités Urlicht/Primal Light sobre l’obrade Gustav Mahler. Des de 2006 és compositor resident de l’Orquestra deCambra de Los Ángeles, amb la qual ha estrenat el seu Concert per a dospianos i orquestra amb Jeffrey Kahane.Debuta al Festival de Torroella.-84-