REVISTA ROMANA

jribera

L’ANTIGA

ROMA

1


EDITORIAL

Aquesta revista tracta

sobre els romans.

Explicarem com vestien

els homes i les dones,

un menú romà, els

déus més importants,

els tipus de habitatges,

els tipus d’armes, els

passatemps romans i

l’oci a la cultura

romana.

NÚRIA ALFONSO MALÉ

FELIPE MARTÍNEZ GÓMEZ

Ens diguem Núria,

Cinthia, Felipe i Víctor i

som uns alumnes de 1r

d’E.S.O de l’escola La

Salle Figueres.

CINTHIA VILLARPANDO ARENAS

VÍCTOR IGUAL RIOS

2


VESTIMENTA DELS ROMANS

HOMES:

Vestien d’una peça de llana gruixuda a l’hivern i

fina a l’estiu, de forma el·líptica i molt

complicada de posar, fins al punt que calia l’ajut

d'un esclau.

Va ser substituïda, per vestits més pràctics que

permetien més llibertat de moviment, com capes

o capots amb caputxa o sense i mantells.

La toga era una peça que només podia ser

utilitzada per un ciutadà romà

DONES:

La dona vestia amb túniques llargues de lli o llana

decorades amb algunes sanefes pintades o teixits

amb fil de color, i sovint portava un davantal sobre

del vestit. El vestit els hi arribava als genolls o fins als

peus. Portaven un mantell que feia d’abric. Les

sacerdotesses duien un mantell que els tapava el

cap i l’esquena i anava agafat per un casquet. El

vestit anava cenyit a la cintura a amb un cinturó i

decorat amb uns penjolls.

3


MENÚ DE L’ANTIGA ROMA

PRIMER PLAT:

Olives adobades

Moretum a la manera d’api.

Aperitiu de marcial

Pàtina versàtil.

SEGON PLAT:

Mandonguilles marines aromatitzades

amb commino i arrel de làser.

Tonyina confitada a la Alexandrina.

Trossejat d’au amb salsa d’api per

l’estruç.

Mossos de guatlla a la mostassa.

POSTRE:

Meló amb menta i pebre.

Acompanyat de Mulsum ( vi amb mel i canella )

i pa.

4


DEUS MÉS IMPORTANTS

JÚPITER: Déu suprem i senyor del cel.

JUNO: Deessa del matrimoni i del part.

MINERVA: Deessa de la intel·ligència i de les arts.

APOL·LO: Déu de la llum i de les belles arts.

5


VENUS: Deessa de l’amor de la bellesa.

VULCÀ: Déu del foc.

MERCURI: Déu del comerç, missatger dels déus.

NEPTÚ: Déu del mar.

6


BACUS: Déu del vi.

MART: Déu de la guerra.

DIANA: Deessa dels boscos i de la casa.

CERES: Deessa de l’agricultura.

7


SATURN: Déu de la fecunditat.

PLUTÓ: Déu dels morts.

8


TIPUS DE HABITATGES

DOMUS:

La casa romana(en llatí domus)

fou l'habitacle típic de l'antiga

Roma, ben conegut gràcies a

l'anomenada Casa del Menandre

que es considerava el tipus de

casa urbana habitual durant la

República i l'Imperi, a diferència

de les vil·les, habitatges situats

fora de les muralles de la ciutat,

o al mig del camp, on disposaven

d'espais annexos per a les feines

agrícoles.

INSULAE:

L’insulae és una casa per a gent

que no es podia permetre tenir

habitatges particulars.

VILLAE:

La vil·la romana originalment era

un estatge rural les edificacions

formaven el centre d'una

propietat agrícola a Roma Antiga.

Constitueixen un dels exemples

més notables d'edificació

romana.

9


ARMES DELS ANTICS

ROMANS

SCUTUM: L’scutum és un escut de forma rectangular o ovalada.

PILUM: Javelina de 3 m, de ferro i fusta. Era un arma llancívola.

HASTA: Llança més llarga que es llençava, servia per la lluita cos

a cos.

GLADIUS: Espasa curta i punxeguda, coneguda també com a

GLADIUS HISPANIENSIS.

10


PASSATEMPS ROMANS

Els infants romans no dedicaven tot el seu temps a anar a l’escola, sinó a

jugar. S’han trobat diferents joguines com: els carros de fusta, les nines,

les baldufes,...

Ara us explicarem alguns jocs més populars:

TABVLA IVSORIA: L’objectiu per guanyar és alinear 3 fitxes en una taula de

3x3. Semblant al 3 en ratlla.

CAPVT AVT NAVIS: Antigament els romans hi jugaven amb parelles, i es

tractava de llençar una moneda i al caure no la podia veure ningú. A partir

d’aquí els jugadors escullen o caput o navis i guanya aquella que encerta la

cara de la moneda. Es van fer parelles i eliminant a patir de que un

s’equivoqui fins que nomes quedi un guanyador definitiu. Semblant al cara

o creu.

DIGGITIS MICARE: Aquest joc tracta d’endevinar la suma de dos números,

és a dir, es situen els dos jugadors un davant de l’altre, i es posen una mà

a l’esquena. A la vegada els dos jugadors han d’ensenyar la mà, i han de

marcar un número amb els dits, i l’objectiu del joc és que els dos jugadors

diguin un número del 0 al 10 i guanya aquell que endevina quin número és

la suma dels dos números que han marcat els 2 amb la mà.

FVNEM TRAERE: Es formen dos equips que estiguin igualats de nombres

de jugadors i es divideixen el camp per la meitat. Els jugadors agafen una

corda i cada equip la agafa per un extrem amb el propòsit de fer que els

de l’altre equip traspassin la línia límit. Semblant al joc de estirar la corda o

arrencar cebes.

ORBIS: Tracta de comprovar l’habilitat dels jugadors i que es vasa

bàsicament en girar un ro metàl·lic amb l’ajuda d’una guva. Normalment

era jugat individualment però quan eren un grup es feien unes fites per ta

que hi hagués un guanyador, i la més lògica era que l’aro no perdés

l’equilibri.

11


CAPVT AVT NAVIS

TABVLA IVSORIA

DIGGITIS MICARE

FVNEM TRAERE

ORBIS

12


L’OCI A LA CULTURA

ROMANA

Les ciutats romanes comptaven amb edificis per garantir l’oci dels seus

habitants, aquests són: El teatre, l’amfiteatre, el circ i les termes.

TEATRE ROMÀ:

L'edifici del circ romà prové de l'hipòdrom grec. En el circ s'oferien principalment Curses de

carros. Per això el circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors

corbats.






La pista (sorra) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina).

A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes.

Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors

(set ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de què

constava la cursa).

Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cauea o graderia, sostinguda per un joc

d'arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El puluuinar era

on s'asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats.

A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d'on sortien a

córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.

El més gran va ser sens dubte el Circ Màxim de Roma: al s. I dC tenia ja una capacitat per

a uns 250.000 espectadors asseguts. A Tarragona podem contemplar les que

possiblement són les restes més ben conservades d'un circ romà del món.

13


AMFITEATRE ROMÀ:

L'amfiteatre és un edifici oval on s'oferien espectacles violents. Consta de tres parts

bàsiques:




la pista o arena era on es feien els espectacles i estava cobert de sorra.

el soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els

magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les

feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena.

la graderia o cauea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la

sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria).

Estava separada de l'arenaper un mur d'uns quatre metres anomenat podium. Una

o més tribunes estaven reservades als grans personatges (l'emperador).

Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient. Es podia

estendre una gran lona (uelum) per protegir del sol els espectadors.

El més famós és l'amfiteatre Flavi, anomenat Colosseu, inaugurat el 80 d. C., amb una

capacitat per a uns 50.000 espectadors. A Catalunya es conserva bastant bé el

de Tàrraco. També és visible, del d'Empúries, el suport de pedra on recolzava l'estructura

de fusta.

14


CIRC ROMÀ:

L'edifici del circ romà prové de l'hipòdrom grec. En el circ s'oferien principalment curses de

carros. Per això el circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors

corbats.






La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina).

A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes.

Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors

(set ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de què

constava la cursa).

Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cauea o graderia, sostinguda per un joc

d'arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El puluuinar era

on s'asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats.

A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d'on sortien a

córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.

El més gran va ser sens dubte el Circ Màxim de Roma: al s. I dC tenia ja una capacitat per

a uns 250.000 espectadors asseguts. A Tarragona podem contemplar les que

possiblement són les restes més ben conservades d'un circ romà del món.

15


TERMES ROMANES:

Les termes eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.

Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i

representaven un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma, és a dir, constituïen un

lloc d'oci i de sociabilització per a la societat romana, bàsicament, patrícia.

Juvenal (ss. I-II dC) es referia, en la seva cèlebre sentència Mens sana i corpore sano, a la

salut tant intel·lectual com física, la preparació de la qual es duia a terme dins les termes:

la higiene personal, l'exercici físic, etc.

16


17

More magazines by this user
Similar magazines