You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
GUIA VISUAL DE L’ART GREC<br />
PERÍODE ARCAIC.<br />
TRETS CARACTERÍSTICS<br />
� Frontalitat i rigidesa.<br />
� Una cama lleugerament<br />
avançada.<br />
� Braços enganxats al cos.<br />
� Representació<br />
esquemàtica dels<br />
músculs.<br />
� Somriure arcaic.<br />
� Ulls ametllats.<br />
� Policroma.<br />
� Influïda per la tradició<br />
estatuària egípcia.<br />
� Exemple: Kouros<br />
d'Anàviissos<br />
� Cleobis i Biton,<br />
segle VI aC(590<br />
aC)Mus.Delfos)
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
1.PRESENTACIÓ I CONTEXT<br />
� (1.1. Titol) Els kouroi i les korai,<br />
(1.2. Autor) d’autors desconeguts<br />
(1.3. *Cronologia van ser<br />
realitzats, el primer-Kouros<br />
d’Anàvissos- al 530 aC; i la Kore<br />
amb el peple entre el 510 i 500 aC<br />
. i 1.7 *localització) .La<br />
localització original fou a<br />
Anàvissos(Àtica) i l’Acròpolis<br />
d’Atenas i respectivament , però<br />
actualment es troben al Museu<br />
Arqueològic Nacional d'Atenes i al<br />
Museu de l'Acròpolis<br />
d'Atenes,respectivament.<br />
� (1.8. Estil) Corresponen a l’estil<br />
grec arcaic i estan realitzades<br />
(1.4.Material i tècnica):<br />
� amb marbre de Paros amb la<br />
tècnica de talla.<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
1.PRESENTACIÓ I CONTEXT<br />
� (1.5.*Forma,<br />
� *Tipologia,<br />
� *1.6.<br />
Mides*Cromatisme): Es<br />
tracta d’escultures<br />
policromades i exemptes<br />
que es troben dempeus i<br />
ténen unes dimensions d’<br />
1,94 m (alt) el Kouros<br />
d’Anàvissos i 1,21 m (alt),<br />
la Kore amb el peple.<br />
� (*1.8.Estil): Estil grec<br />
arcaic.<br />
� (*1.9.Funció):<br />
Commemorativa i funerària.<br />
� El Kouros d’Anàvissos i la<br />
Kore amb el peple @peple<br />
Vestit femení d'ús comú a tota la Grècia<br />
antiga
�<br />
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
1.PRESENTACIÓ I CONTEXT (MODEL)<br />
� (1.10. *Tema,<br />
*Introducció a l’obra i<br />
*Context i *Biografia de<br />
l’Autor.) El Kouros<br />
d’Anàvissos (1.9. Funció:) ,<br />
a més de commemorar una<br />
victòria en una prova<br />
esportiva, serví -segons diu<br />
la inscripció- com a estàtua<br />
funerària del jove Kroisos.<br />
La Kore amb el peple era<br />
probablement la<br />
representació d'una<br />
sacerdotessa<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
1.PRESENTACIÓ I CONTEXT<br />
� Els kouroi i les korai,<br />
(2.1. Iconografia (tema):<br />
� representacions,<br />
respectivament, d'homes<br />
nus i de dones amb una<br />
túnica, foren les estàtues<br />
més genuïnes del<br />
període arcaic.<br />
� L'evolució de l'art grec es<br />
pot seguir a través dels<br />
diversos trets d'aquestes<br />
figures, que es van fer<br />
aproximadament des de<br />
l'any 620 aC fins al 480<br />
aC.<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
1.PRESENTACIÓ I CONTEXT<br />
� (1.10. *Tema,<br />
*Introducció a l’obra i<br />
*Context (VV) (…)<br />
� Si les primeres es<br />
caracteritzaven per una<br />
gran rigidesa i uns cossos<br />
molt poc realistes, les<br />
darreres ja pertanyen a<br />
l'estil clàssic.<br />
� Els grecs van partir de l'art<br />
egipci, però investigaren<br />
continuament per tal de<br />
millorar el modelat dels<br />
músculs, la naturalitat de<br />
les postures i els rostres,<br />
que en un principi<br />
mostraven un somriure<br />
impertorbable.<br />
�<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
� 2.1.<br />
Iconografi<br />
a(tema):<br />
� (ja estan<br />
assenyalat<br />
sa la<br />
introducció<br />
: 1.7.VV)<br />
� 2.2. Funció:.<br />
(Commemora<br />
tiva i<br />
funerària.-ja<br />
estan<br />
assenyalats a<br />
la<br />
introducció:<br />
1.7.VV)<br />
18. Sarcofag dels Esposos,<br />
terracota, c. 530 aC, Museu de la<br />
Villa Giulia, Roma .L’art etrusc és<br />
coetani al grec arcaic.Heus ací els<br />
paral.lelismes…
�<br />
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
(2.3.Composició:(VV)<br />
• El Kouros d'Anàvissos,<br />
manté la postura<br />
hieràtica pròpia del<br />
període arcaic; es tracta<br />
d'una figura primerenca<br />
no tan evolucionada<br />
com la Kore amb peple.<br />
� L’hieratisme a l’art egipci
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
� (2.3.Composició:(VV)<br />
� Els grecs arcaics<br />
aprengueren dels<br />
antics egipcis a<br />
modelar les figures<br />
dretes dels joves;<br />
� en moltes d'aquestes<br />
s'hi pot detectar<br />
encara el famós pas<br />
amb qué els egipcis<br />
diferenciaven els<br />
éssers humans dels<br />
déus.<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
(2.3.Composició:(VV)<br />
� Del poble del Nil, els<br />
artistes grecs també<br />
van adoptar de<br />
l'escultura:<br />
� la llei de la<br />
frontalitat i<br />
� la manera d'assenyalar<br />
les diverses divisions<br />
del cos i els seus<br />
músculs (que encara<br />
va continuar vigent en<br />
escultors posteriors,<br />
com Policlet).<br />
9. POLICLET<br />
EL VELL,<br />
Diadume<br />
n 430 aC
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
� (2.3.Composició:(VV)<br />
� Un dels trets que pitjor van<br />
resoldre van ser els genolls ,<br />
que apareixen com cercles<br />
tallats matusserament en la<br />
unió entre la cuixa i la part<br />
inferior de la cama.<br />
� També tingueren problemes per<br />
plasmar els dits amb<br />
naturalitat.<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
� (2.3.Composició:(VV) Les<br />
representacions de figures<br />
masculines eren molt rígides i<br />
poc naturals.<br />
� ,tot i que intentessin esbossar el<br />
moviment amb la cama esquerra<br />
avançada; els braços romanien<br />
enganxats al tronc i tenien els<br />
punys tancats, com per remarcar<br />
força de la figura.<br />
� En la seva anatomia és possible<br />
observar-hi un joc de simetries:<br />
els artistes equilibraven la W dels<br />
pectorals amb una W invertida a la<br />
clavicula;<br />
� també feien coincidir la forma<br />
dels ulls amb l'arc de les celles.<br />
� 5/1 Anònim. Kurós Biló<br />
(600-590 aC.), marbre.<br />
Museu Arqueològic,<br />
Delfos. La influència<br />
oriental hi ès ben present<br />
amb el hieratisme, la<br />
simetria, les línies<br />
corporals molt marcades,<br />
els ulls ametllats.
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
� (2.3.Composició:(VV)<br />
� Pel que fa a les korai, mai no es<br />
plasmaven nues perquè el nu<br />
femení era un tabú per als<br />
primers grecs.<br />
� Així, les representacions femenines<br />
anaven vestides amb una túnica<br />
llarga fins als peus cenyida a la<br />
cintura.<br />
� La Kore amb el peple, com les<br />
seves germanes d'estil, resta en<br />
una actitud estàtica.<br />
� Els artistes treballaren, sobretot,<br />
els plecs dels vestits, que de<br />
vegades conferien un cert<br />
dramatisme a les figures.
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
� (2.3.Composició:(VV)<br />
� Compensaven el hieratisme i<br />
l'absència de moviment<br />
amb els pentinats i amb el<br />
gest, repetit fins a l'infinit,<br />
d'oferir una fruita amb la mà,<br />
� (…) uns elements que<br />
atorguen a aquestes noies<br />
una tímida dolçor.<br />
� Aquesta <strong>kore</strong> conserva, a<br />
més, restes de policromia<br />
als cabells (pèl roja), als ulls,<br />
a la boca i als brodats de la<br />
túnica.<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
� (2.3.Composició:(VV)<br />
� El Kouros d'Anàvissos i la<br />
Kore amb el peple mostren<br />
unes altres característiques<br />
típiques de l'època arcaica,<br />
� com el somriure<br />
estereotipat que no<br />
expressa res en concret-,<br />
� els ulls grossos, ametllats i<br />
convergents cap avall, i<br />
� els cabells ordenats en<br />
superficies geomètriques.<br />
� 5/1 Anònim. Kurós Biló<br />
(600-590 aC.),
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
� 2.4.Recursos tècnics<br />
(TD)<br />
� Per donar-li una mica de<br />
moviment l'artista va<br />
avançar lleugerament la<br />
cama esquerra, amb actiud<br />
de caminar.<br />
� La superficie va ser<br />
brunyida.<br />
� @brunyir<br />
Treure llustre a les pedres, els<br />
metalls, etc, fregant-los<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
� 2.5.Relació amb<br />
l'entorn: (TD) :<br />
� L’escultura es va destinar<br />
a guarnir la ciutat; –funció<br />
commemorativa-<br />
� feia, alhora, la funció de<br />
recordatori –funerària- de<br />
la mort de l'atleta Kroisos,<br />
tal com revela una<br />
inscripció que diu: «Resto<br />
trist i dret al costat de<br />
l'estela del finat Kroisos,<br />
lluitador de primera línia,<br />
que el tempestuós @Ares<br />
s'ha endut”.<br />
Mart,<br />
Velázquez,<br />
c. 1640,<br />
Museo del<br />
Prado,<br />
Madrid.<br />
E<br />
ls déus<br />
olímpics<br />
� ARES:nom<br />
llatí: Mart. Mart<br />
i Venus,<br />
Pompeia,<br />
Museo<br />
Archeologico<br />
Nazionale,<br />
Nàpols
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
� 2.6.Elements propis de l'estil:<br />
(Estil-VV) :<br />
� Tot i que és veritat que els artistes<br />
grecs del període arcaic van començar a<br />
treballar a partir de l'escultura<br />
egípcia, no es conformaren amb<br />
solucions gaire gastades i investigaren<br />
formes noves.<br />
� Es buscava una representació més real (i<br />
personal) del cos humà;<br />
� les troballes de cada escultor eren adoptades<br />
de seguida pels altres i gradualment se'n va<br />
anar<br />
� millorant la perspectiva i guanyant en<br />
realisme i naturalitat a l'hora de<br />
representar els cossos.
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
� 2.6.Elements propis de<br />
l'estil: (Estil-VV) : (…)<br />
� Els homes començaren a marcar<br />
músculs,<br />
� les formes de les dones<br />
s'insinuaven sota els vestits o es<br />
marcaven voluptuosament i<br />
somreien amb més ganes.<br />
� Les tècniques que utilitzaren<br />
també evolucionaren<br />
ràpidament, com es pot<br />
comprovar comparant els kuroi<br />
dels primers temps amb uns<br />
altres de posteriors, i en menys<br />
de dos segles sorgiren els grans<br />
creadors del classicisme.<br />
6. Kouros<br />
i<br />
<strong>kore</strong>,<br />
segle VI<br />
aC<br />
�<br />
7. Guerrers de Riace, 460-430 aC
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
� 2.6.Elements propis de l'estil: (Estil-<br />
TD) :<br />
� L’obra pertany al període arcaic perquè la<br />
figura presenta:<br />
� un clar hieratisme que segueix la llei de la<br />
frontalitat de la simetria i de la codificació de<br />
les diverses parts del cos (pit, genolls,<br />
musculatura ... ) marcades;<br />
� presenta també els ulls ametllats seguint el<br />
moviment de les celles,<br />
� el somriure inexpressiu estereotipat, els<br />
cabells rinxo-lats i lligats per una diadema<br />
d'atleta,<br />
� els braços enganxats al cos, els punys<br />
tancats, la cama esquerra un xic avançada ...<br />
� Malgrat tot, i si comparem l'obra amb les<br />
precedents, es comencen a suavitzar les línies<br />
massa marcades dels models anteriors (5/1)<br />
i s'inicia un relleu més suau que ja deixa<br />
entreveure el camí del classicisme.<br />
� 5/1<br />
Anònim.<br />
Kurós<br />
Biló (600-<br />
590 aC.),<br />
marbre.<br />
Museu<br />
Arqueolò<br />
gic,<br />
Delfos.<br />
La<br />
influènci<br />
a oriental<br />
hi ès ben<br />
present<br />
amb el<br />
hieratism<br />
e, la<br />
simetria,<br />
les línies<br />
corporal<br />
smolt<br />
marcade<br />
s, els ulls<br />
ametllats<br />
.
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
2. ANÀLISI FORMAL<br />
� 2.6.Elements propis de l'estil: (Estil-RdV)<br />
: Estil<br />
� Pertany a l'estil grec arcaic. És una escultura<br />
en marbre que manté la postura hieràtica<br />
pròpia del període. Està en posició frontal. Els<br />
grecs arcaics aprengueren dels antics egipcis<br />
a modelar les figures dretes. No intenten fer<br />
un retrat sinó que representen el cànon de<br />
bellesa. És una escultura exempta i la seva<br />
tècnica és la talla. Un dels trets que pitjor<br />
varen resoldre va ser el dels genolls que<br />
apareixen com triangles invertits. També<br />
tingueren problemes per plasmar els dits amb<br />
naturalitat. Tot això fa que les figures<br />
masculines siguin rígides i poc naturals, tot i<br />
que intentessin representar el moviment amb<br />
la cama esquerra avançada; els braços<br />
estaven enganxats al tronc i tenien els punys<br />
tancats. Cal assenyalar també el somriure<br />
estereotipat, els ulls grossos, ametllats i els<br />
cabells ordenats de forma geomètrica.<br />
� Les Kore representen noies al servei del<br />
temple. Vestides amb túnica.
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
3. INTERPRETACIÓ/SIGNIFICAT DE L’OBRA<br />
� 3.1.Relació entre la forma i la<br />
funció(Funció VV)<br />
� podien servir com a<br />
representació d'un déu,<br />
� com a ofrena dedicada a una<br />
divinitat,<br />
� per lloar un atleta que havia<br />
guanyat una prova esportiva<br />
(l'estàtua del guanyador dels<br />
cent metres als Jocs Olímpics es<br />
posava a la porta de la ciutat),<br />
� com a recordatori d'un home a la<br />
seva tomba. Algunes de les<br />
obres porten inscripcions amb el<br />
nom de l'autor o dedicatóries a<br />
diverses divinitats.<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
3. INTERPRETACIÓ/SIGNIFICAT DE L’OBRA<br />
� 3.1.Relació entre la forma i la<br />
funció(Funció VV)<br />
� El Kouros d'Anàvissos és una<br />
escultura feta com a ofrena als<br />
déus; la inscripció explica que<br />
aquest kouros és l'estàtua<br />
funerària del jove Kroisos-”resta<br />
trist i dret al costat de l'estela<br />
del finat Kroisos, lluitador de<br />
primera línia, que el tempestuós<br />
Ares s'ha endut».<br />
� Ut Kore amb el peple, que du<br />
una túnica dòrica i llueix el<br />
pentinat de trenes llargues<br />
característic d'aquestes<br />
estàtues, és una obra mestra del<br />
seu temps.<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
3. INTERPRETACIÓ/SIGNIFICAT DE L’OBRA<br />
� 3.1.Relació entre la forma i la<br />
funció(Funció TD)<br />
� L’escultura grega no estava<br />
pensada per al<br />
col·leccionisme particular<br />
sinó per a l'exposició<br />
col·lectiva.<br />
� Els kúroi i les kóroi eren<br />
monuments que no<br />
retrataven uns atletes<br />
concrets, sinó que els<br />
representaven en<br />
abstracte, i la inscripció al<br />
podi era el que els<br />
identificava.<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
3. INTERPRETACIÓ/SIGNIFICAT DE L’OBRA<br />
� 3.2. Iconologia i significació: (VV)<br />
� Els kouroi representaven molts cops joves atletes<br />
vencedors als Jocs Olímpics (d'aquí la diadtma amb<br />
què es recullen els cabells),<br />
� i les korai, pudoroses sacerdotesses.<br />
� Els artistes treballaren molt els vestits d'aquestes<br />
donzelles, de manera que es pot seguir l'evolució de<br />
la moda a través dels característics vestits amples;<br />
� també es pot detectar una certa expressivitat<br />
segons la disposició dels plecs, que anirien des d'una<br />
ordenada pau fins a una violenta agitació.<br />
� Es creu que aquestes estàtues -se n 'han trobat en<br />
diversos indrets, com santuaris i tombes de Grècia<br />
(especialment en tombes prop de Delfos), de l'Àsia<br />
Menor i de la Magrra Grècia- eren encarregades tant<br />
per particulars com per entitats públiques i que<br />
acomplien funcions diverses.<br />
�<br />
� Teatre de<br />
Delfos, s.<br />
III i<br />
Temple.
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
3. INTERPRETACIÓ/SIGNIFICAT DE L’OBRA<br />
� 3.2. Iconologia i significació: (TD)<br />
� En un moment en què l'esport es<br />
considerava part fonamental de<br />
la litúrgia grega a través,<br />
sobretot dels jocs olímpics, el fet<br />
que un atleta destaqués sobre els<br />
altres era un orgull per a la polis<br />
i el mecenes corresponents.<br />
� Per això els mecenes aixecaven<br />
monuments als seus atletes en<br />
senyal d'agraïment públic .<br />
�<br />
� @Els jocs<br />
Olímpics<br />
avuí...
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
3. INTERPRETACIÓ/SIGNIFICAT DE L’OBRA<br />
� 3.2. Iconologia i significació: (RdV)<br />
� Funció<br />
� Representaven els joves atletes<br />
vencedors als Jocs Olímpics per això<br />
porten la cinta dels guanyadors al cap.<br />
� Aquestes estàtues s'han trobat en<br />
santuaris i tombes i és creu que eren<br />
encarregades per particulars com per<br />
entitats públiques i que acomplien<br />
funcions diverses.<br />
� Moltes vegades eren ofrenes dedicades<br />
a una divinitat per commemorar un<br />
atleta que havia guanyat una prova<br />
esportiva o com a recordatori d'un<br />
� home a la seva tomba. L'Anàvissos es<br />
una escultura feta com ofrena als déus;<br />
la inscripció que porta explica que és<br />
� @Els jocs<br />
Olímpics<br />
avuí...
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
3. INTERPRETACIÓ/SIGNIFICAT DE L’OBRA<br />
� 3.3.Relació de l'obra<br />
amb l'època:(TD) La<br />
cultura grega, a<br />
diferència de les<br />
orientals (L'egípcia<br />
i la mesopotàmica,<br />
per exemple), era<br />
antropocèntrica.<br />
Per aquesta raó, la<br />
seva escultura<br />
representa els<br />
ideals de bellesa<br />
humans, no divins.<br />
�<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
3. INTERPRETACIÓ/SIGNIFICAT DE L’OBRA<br />
� 3.3.Relació de l'obra amb<br />
l'època:(RdV=Context Històric)<br />
� Correspon a la Grècia clàssica en el període<br />
arcaic.<br />
� La cronologia és de l'any 530 aC.<br />
� Els Kuroi commemoraven una victòria en<br />
una prova esportiva però a la vegada<br />
estaven relacionats amb la religió perquè<br />
aquestes proves és feien en honor dels<br />
déus.<br />
� En aquest cas s'aprofita com a escultura<br />
funerària del jove Kroisos.<br />
�<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
3. INTERPRETACIÓ/SIGNIFICAT DE L’OBRA<br />
� 3.4.Transcendència de<br />
l'obra. :(TD)<br />
� Els kouros; i les kóre (0316)<br />
foren el centre d'investigació<br />
artística de l'escultura<br />
grega.<br />
� Partint de models orientals<br />
(0227 i 0250),I'esculutura<br />
grega arcaica es va anar<br />
orientant cap a la recerca<br />
del naturalisme, amb una<br />
evolució llarga però<br />
continuada que va des dels<br />
primers models (5/1) al<br />
kurós d'Anàvissos (5/2),<br />
Aristòdikos (5/3) i el aiti<br />
(0356).<br />
�<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
3. INTERPRETACIÓ/SIGNIFICAT DE L’OBRA<br />
� 3.6.Transcendència de<br />
l'obra. :(TD)<br />
� A partir d'aquest model,<br />
s'obre el camí de la<br />
idealització dels atletes i<br />
a la recerca d'un ideal<br />
canonnitzat de bellesa<br />
(0335).<br />
� L’evolució d’aquestes<br />
figures va influir més<br />
endavant altres cultures,<br />
directament (0207) o bé<br />
� a través de les còpies<br />
romanes.<br />
�
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
4. FONTS UTILITZADES I DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA.<br />
� WEBS MÓN GREC<br />
� Món clàssic:Labyrinthus<br />
� Mitologia: 1<br />
� Numismàtica<br />
� ANCIENT-GRECE (ANGLÈS)<br />
� 1 2(ESCULTURA)<br />
� WEBS KOUROS I KORE:<br />
1- @2 -3<br />
� ANCIENT-GRECE<br />
(ANGLÈS)<br />
� Encyclopædia Britannica<br />
� Escultura a Egipte<br />
� Jocs Olimpics<br />
� 1
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
4. FONTS UTILITZADES I DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA.<br />
GALERIA D’IMATGES<br />
� •• La Dama d'Auxerre<br />
(a l'esquerra) és la<br />
representació més<br />
característica de les<br />
kórai de l'escola<br />
dedàlica. EI pèplum<br />
estirat deixa veure les<br />
formes de les sines i<br />
l'ondulació suau de la<br />
cintura. Tant a la<br />
representació del cos<br />
com a la del vestit de<br />
llana que el cobreix,<br />
l'evolució de les<br />
primeres kórai,<br />
properes a les<br />
escultures egípcies, hi<br />
és ben evident.<br />
A l’Hera de<br />
Samos<br />
(esquerra) hi ha<br />
compendiats els<br />
progressos de<br />
l'escola jònica<br />
pel que fa al<br />
tractament dels<br />
vestits, que<br />
representen<br />
amb plecs<br />
abundants; es<br />
poden veure<br />
ben diferenciats<br />
els del khiton<br />
(túnica), molt<br />
fins i estrets,<br />
dels de<br />
l11imation<br />
(mantell), solcs<br />
espaiats.
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
4. FONTS UTILITZADES I DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA.<br />
GALERIA D’IMATGES<br />
� (03161<br />
Anònim. Dama<br />
d’Auxerre.(S.VI<br />
I aC,650 aC),<br />
pedra<br />
CALCÀRIA.<br />
Musée du<br />
Louvre, Pari.<br />
EI hieratisme<br />
de.les estultures<br />
d.I'èpcca<br />
arcaica posa de<br />
manifest la<br />
ascendència<br />
oriental més<br />
gran que no pas<br />
la tradició<br />
minoica o<br />
midaica.<br />
A l’Hera de<br />
Samos<br />
(esquerra) hi ha<br />
compendiats els<br />
progressos de<br />
l'escola jònica<br />
pel que fa al<br />
tractament dels<br />
vestits, que<br />
representen<br />
amb plecs<br />
abundants; es<br />
poden veure<br />
ben diferenciats<br />
els del khiton<br />
(túnica), molt<br />
fins i estrets,<br />
dels de<br />
l11imation<br />
(mantell), solcs<br />
espaiats.
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
4. FONTS UTILITZADES I DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA.<br />
GALERIA D’IMATGES<br />
� (03161<br />
Anònim. Dama<br />
d’Auxerre.(S.VI<br />
I aC,650 aC),<br />
pedra<br />
CALCÀRIA.<br />
Musée du<br />
Louvre, Pari.<br />
EI hieratisme<br />
de.les estultures<br />
d.I'èpcca<br />
arcaica posa de<br />
manifest la<br />
ascendència<br />
oriental més<br />
gran que no pas<br />
la tradició<br />
minoica o<br />
midaica.<br />
A l’Hera de<br />
Samos<br />
(esquerra) hi ha<br />
compendiats els<br />
progressos de<br />
l'escola jònica<br />
pel que fa al<br />
tractament dels<br />
vestits, que<br />
representen<br />
amb plecs<br />
abundants; es<br />
poden veure<br />
ben diferenciats<br />
els del khiton<br />
(túnica), molt<br />
fins i estrets,<br />
dels de<br />
l11imation<br />
(mantell), solcs<br />
espaiats.
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
4. FONTS UTILITZADES I DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA.<br />
4.1.ALTRES MODELS DE COMENTARI DE 6.KOUROS I KORE<br />
� 6.a. Dama d'Auxerre. Calcària. Museu del Louvre. 650 aC<br />
.Ed Ecir. Hª .Art (i)<br />
És una petita estatueta (28) de tot just 55 cm, però d'una<br />
gran bellesa. Es considera la primera obra de l'estatuària<br />
en pedra que es con-serva completa. Pertany a l'escola<br />
cretenca, probablement primer centre d'aquesta activitat<br />
escultòrica. Sembla que es tractava d'una imatge<br />
votiva, com es desprèn de la posició de la seva mà dreta<br />
en actitud d'exvot i l'esquerra enganxada al cos.<br />
Hi podem veure totes les característiques formals que<br />
distingeixen aquesta mena d'escultures femenines,<br />
especialment el sentit de bloc tancat i, per tant, la rígida<br />
frontalitat.<br />
En tot cas, s'observa un treball de talla ben diferent<br />
entre la part inferior, amb una tèc-nica més rústica, i la<br />
part superior amb deta-llismes en el mateix pèplum, el<br />
vestit de llana decorat amb sanefes incises i l'ampla<br />
corretja de la cintura
COMENTARI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA. 6.KOUROS I KORE.<br />
4. FONTS UTILITZADES I DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA.<br />
4.1.ALTRES MODELS DE COMENTARI DE 6.KOUROS I KORE<br />
� 6.a. Dama d'Auxerre. Calcària. Museu del Louvre. 650 aC<br />
.Ed Ecir. Hª .Art (II)<br />
EI cabell també es treballa amb deteniment, segueix la<br />
moda egípcia del “pentinat de pisos” que dóna a l'obra<br />
més naturalisme, accentuat igualment pel treball a les<br />
sines. AI contrari, el rostre continua encara sense fixar<br />
l'atenció, que amb la seva forma triangular tendeix a la<br />
idealització.<br />
Crida l'atenció el somriure arcaic una mica forçat i fals;<br />
la desproporció (observeu les mans en comparació amb<br />
l'avantbraç o els peus de grans dimensions) de les<br />
diverses parts del cos, i també els ulls grossos i<br />
ametllats mancats d'expressivitat.<br />
EI faldellí que cobreix de la cintura als peus, té una<br />
senzilla decoració geomètrica de línies rectes<br />
horitzontals i verticals que contrasta amb les línies<br />
corbes de la part superior (cabell, sines o braços).