CULTURA AUDIOVISUAL RESUM 3

EL LLENGUATGE
VISUAL
CARACTERISTIQUES DE LA
IMATGE
…………………………………………….
CULTURA
AUDIOVISUAL
RECURSOS EXPRESSIUS DE
LA IMATGE
FUNCIONS DE LA IMATGE
CODIFICACIÓ VISUAL
INTERACCIÓ
VERBOICÒNICA
LECTURA D'IMATGES

CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
Les imatges actuen com a signes de quelcom aliè. La relació entre imatge I realitat està tan mecanitzada, tan
assimilada per nosaltres, que sovint ens sentim davant d'una realitat, més que no pas davant de la seva
imatge, una confusió que, segons com, pot ser perillosa.
Existeic una sèrie de característiques que posseeixen totes les imatges:
1. DENOTACIÓ – CONNOTACIÓ
La connotació comporta l'associació de la imatge amb determinats sentiments. La lectura
connotativa d'una imatge dependrà del món interior de cada espectador, de les seves experiències,
coneixements I emocions.
Pel contrari, la denotació és el significat onjectiu d'un mot. La lectura denotativa d'una imatge serà igual per
a tots els espectadors.
ICONICITAT – ABSTRACCIÓ
La iconicitat és la capacitat que poseeix la representació de quelcom per a produir en nosaltres un
efecte visual similar al que ens produiria la realitat representada. “Iconicitat” vindria a ser sinònim
de realitat.
2

L'abstracció suposa que la imatge no manté semblanÇa amb una realitat concreta, pot ser un
producte de la fantasia o relacions arbitràries.
SENZILLESA – COMPLEXITAT
La senzillesa o complexitat d'una imatge depèn de l'estructura de l'objecte, la quantitat d'elements
que conté, la manera en què es plantegen les relacions entre ells (quantitat I tipus de relacions entre
elements) I la comprensibilitat de la significació de les relacions entablertes.
MONOSÈMIA – POLISÈMIA
La polisèmia de les imatges neix de les connotacions que provoquen les relacions entre els diferents
elements de la imatge, de la interpretació.
La polisèmia icònica és calculada I programada pels creadors d'imatges per entrar en connexió amb
els sentiments, creences.. cap al públic.
ESTEREOTIP – ORIGINALITAT
Una imatge es considera original quan és consegueix transmetre un missatge més o menys complex
a través de mecanismes perfectament recognoscibles.
3

RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE
LA COMPARACIÓ
Consisteix en exposar dos elements per tal que puguin establir-se semblances i diferències entre les
seves qualitats.
LA PERSONIFICACIÓ
Consisteix en donar als objectes qualitats humanes, trets propis de les persones.
LA METÀFORA
Consisteix en substituir allò que es vol mostrar per una altra amb la que guarda alguna relació
LA HIPÈRBOLE
Consisteix en utiitzar una exageració per a destacar l'expressió.
LA SINÈCDOQUE
Es tracta de mostrar un objecte presentant-ne només una part de manera que el receptor pugui
imaginar el que falta.
4

FUNCIONS DE LA IMATGE
FUNCIÓ INFORMATIVA O REFERENCIAL
És la funció del llenguatge orientaa al context, tot allò comunicatiu. Tracta només successos reals I
comprovables. Remet al sentit detotatiu dels objectes, facilita la descripció del món des d'un punt de
vista imparcial, objectiu.
FUNCIÓ EMOTIVA O EXPRESSIVA
És la funció orientada a l'autor de la imatge, la trobem en imatges que transmeten els sentimentsde
l'aturor, al contrari de l'anterior, aquest té un punt de vista més subjectiu.
FUNCIÓ SUGGESTIVA O EXHORTATIVA
Aquesta funció va dirigida a convèncer l'espectador perquè faci una cosa determinada: consumir un
producte, compartir una idea política, desenvolupar una actitud cívica….
Aquesta funció preten obtenir de nosaltres, no pas donar-nos-ho.
Les imatges subliminals són aquelles que, tot I no sent aparentment captades, arriben al cervell.
5

FUNCIÓ POÈTICA O ESTÈTICA
Està centrada en la imatge mateixa. És la funció orientada a la forma. També és una funció constant
en el llenguatge publicitari, juntament amb la exhortativa.
CODIFICACIÓ VISUAL
Per llegir de forma comprensiva I crítica les imatges és necessari conèixer aquests codis. Les imatges
comuniquen de forma global I per la via emotiva.
Les característiques de la imatge poden utilitzar-se per a ajudar intencionadament el sentit d'un missatge
icònic en el moment de crear-lo.
La imatge està construïda per un autor que, amb ajuda de determinats instruments, estableix vincles entre
la identitat visual de la seva crecaió.
CODI ESPACIAL
6
És el que anomenem enquadrament I dóna una idea de la nostra posició física. Com més petit sigui
l'espai seleccionat més probabilitats hi haurà de transmetre una idea diferent a la realitat.

CODI GESTUAL
Els gestos tenen una significació clara I directa en la comunicació humana. Poden expressar diverses
actituds, intencions I estats d'ànim com ara alegria, turment, tristesa, serenitat autoritarisme…
CODI ESCENOGRÀFIC
És a dir l'escena, el vestuari, el maquillatge, complements, ambient I situació que envolta la imatge
principal.
CODI LUMÍNIC
Podem trobar la llum frontal, llum posterior, llum lateral, llum zenital, llum de baix amb a dalt que es
just al revés que la anterior.
CODI CROMÀTIC
Els colors. Cada color té un significat però no oblidem que per a cada clura és diferent.
CODI SIMBÒLIC
El significats de codis com ara la calavera que simbolitza la mort, o el colom per representar la pau.
Tota comunicació simbòlica implica un procés d'abstractació, ja que treballem amb conceptes, amb
realitats immaterials.
CODI GRÀFICS
La codificació gràfica està vinculada als instruments tècnics amb els quals s'elabora el missatge visual.
Els objectius amb un gran angle de visió augmenten la sensació de profunditat I distorsionen la
realitat. Els teleobjectius apropen l'objecte provoquen sensació d'aixafament.
CODI DE RELACIÓ
Les relacions poden ser reals entre els objectes representats o poden ser potencials per la composició
de la imatge, amb ajuda de la codificació espacial i lumínico-cromàtica
7