Muntatge Audiovisual

enricgalli14

MIRAR A TRAVÉS DE LA CÀMERA

Les imatges cinematogràfiques, televisives i vídeogràfiques creen un efecte

d'aparent sembalança amb la realitat.

El primer element que hem de tenir en compte és que la càmera actua com un ull

que es desplaça i es situa respecte als espais, els objectes, les persones i les

accions. La càmera destaca alguns elements fent que la fotografia prengui un

sentit o un altre.

Un cop s'han observat i enregistrat imatges i sons amb la càmera, aquests són

combinats a través del muntatge. El muntatge implica estructurar la narració,

ordenar les imatges i els sons, determinar les seves relacions, crear seqüències,

escenes i, per tant, determinar l'encanadament de significats que configuraran

l'obra.


EL RELAT AUDIOVISUAL

El procés constructiu d'una producció audiovisual s'assembla a altres

construccions on la suma de les parts va, constituint el tot.

• El pla, unitat bàsica de la narrativa constitueix seqüències.

• La seqüència és una unitat del relat audiovisual on es planteja, desenvolupa i

conclou una situació dramàtica.

• L'escena és una part del discurs visual que es desenvolupa en un sol escenari i

que per si mateix no té un sentit dramàtic complet.

• La presa defineix tot allò que s'ha captat des del moment que la càmera

comença a enregistrar fins al moment que ho deixa de fer.

Anomenem planificació a la previsió de plans que s'enregistraran.


Els moviments

de la càmera


ELS MOVIMENTS DE LA CÀMERA

Com en fotografia, hi ha una sèrie de recursos audiovisuals que determinen la visió que

enregistrarem amb la càmera i la manera com es processarà la informació que volem capturar

de les escenes reals. La majoria d'aquests recursos són comuns amb la captació d'imatges.

Quan parlem d'imatges en moviment, a més, podem afegir-hi el moviment de la càmera.

1. Camera fixa

La càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant.

2. Panoràmica

És un moviment de rotació de la càmera que gira sobre si mateixa mantenint una distància

focal constant. El gir pot produir-se horitzontalment, verticalment o amb balanceig.

Segons la intenció:

• Descriptiva: permet captar més àmpliament tot l'escenari.

• De seguiment: s'utilitza per a seguir el recorregut d'una persona o element.

• De relació: serveix per vincular dos o més elements.


3. Tràveling

És un moviment de translació de la càmera. Determinen el tipus de tràveling segons la

trajectòria del desplaçament respecte a l'element que s'està enfocant.

• Frontal: la càmera es mou cap endavant o enrere.

• Lateral: la càmera acompanya paral·lelament el desplaçament d'un element.

• Circular: la càmera es desplaça circularment al voltant de l'element.

• Vertical ascendent o descendent: la càmera puja o baixa.

4. Moviment lliure

Quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret.

5. Zoom

S'anomena també tràveling òptic. El que es desplaça és l'òptica, la lent de la càmera passa

progressivament d'una distància focal a una altre.


EL MUNTATGE

És el procés de relacionar i combinat els fragments. Es realitza en diferents fases:

• Seleccionar les preses més adients per a cada seqüència.

• Decidir la seva longitud.

• Ordenar les preses i enganxar-les.

• Combinar les imatges amb la banda sonora.

Al llarg del temps s'ha utilitzat una taula de muntatge amb una moviola. Es tallava i

s'empalmava la cinta físicament. Ara el muntatge es fa digitalment, ha permès guanyar molta

precisió en els talls i transicions.

1. Tipus de muntatge:

Tot i que les possibilitats del muntatge són moltes i

diverses i que existeixen moltes categories de

classificació, indiquem aquí un seguit de relacions

bàsiques que es poden establir entre plans a través

del muntatge.

Muntatge continu: quan es fa una reconstrucció en

temps real d'una acció a partir de diferents plans,

sense que hi hagi un gran espai temporal entre un i

altre pla. Tots els plans es mostren progressivament

el mateix lloc en el mateix moment.

Muntatge discontinu: el temps és reduït mitjançant

el·lipsis. Aquestes impliquen l'eliminació d'una part

més o menys àmplia de la situació o de l'acció que

s'està presentant.

Muntatge en paral·lel: dues o més escenes, que

passen en moments i en llocs diferents, es van

mostrant per crear una associació d'idees.


Muntatge altern: es mostren accions que es produeixen el mateix moment però en llocs

diferents.

• Flashback: quan parlem de la utilització d'un pla que suposa tornar enrere em el temps.

Parlem de Flash-forward quan el pla es trasllada a un temps futur.

Muntatge d'anticipació: es parla d'anticipació quan sobre un pla s'encavalquen diàlegs,

música o sons del següent pla.

Muntatge rítmic: el muntatge pot manipular el ritme i jugar amb l'acceleració o l'alentiment

d'un esdeveniment segons la sensació que es vulgui donar.

Muntatge de síntesi: amb pocs plans hem passat d'un

temps present a un futur força llunyà a partir del qual

continuarà la narració.

Muntatge ideològic o intel·lectual: en aquest cas no hi

ha relació de continuïtat física, temporal o espacial.

Aquest pla actua metafòricament, vol ampliar, suggerir o

remarcar alguna idea de la situació que se'ns està

presentant. En aquest sentit, cal entendre l'anomenat

Efecte Kuletxov. Segons Lev Kuletxov el muntatge pot

relacionar coses dispars i fer-les entendre com una

mateixa.

• Pla seqüència: pla que es manté durant tota una

seqüència.

2. Errors que cal evitar

EFECTE KULETXOV

• Falta de continuïtat o raccord: entenem per continuïtat o raccord la interrelació d'uns plans

amb uns altres partint de determinats conceptes que permeten donar la sensació de

continuïtat.

• Salt d'eix: en a glee crossing line, és un error que consisteix en la inversió sobtada i

injustificada de l'angle.


3. Transicions

En el muntatge audiovisual acostumem a veure una successió de plans sense tenir la

impressió que es produeixen talls. A vegades adopta formes diferents en funció del propòsit

narratiu. La més comuna és la fosa negra i la fosa a blanc. La fosa encadenada consisteix en

fer desaparèixer un pla mentre va apareixent el següent.

FOSA A NEGRE

FOSA ENCADENADA


LA BANDA SONORA

Allò que caracteritza l'audiovisual, com el seu mateix nom ens indica, és la combinació de sons

i d'imatges

5.1 Realització de la banda sonora

Desorés del seu enregistrament i tractament, cal muntar la banda sonora amb les imatges,

sincronitzant els sons entre si i conjuntament amb les imatges i controlant la intervenció i

preponderància de cada una de les pistes. També es realitza el procés de doblatge de totes les

veus dels actors.

5.2 Utilitats del so

A través dels sorolls es pot donar un sentit suplementari a una situació o definir l'estat en el

qual es troben els personatges.

El so i la percepció del so: les mateixes imatges marquen una línia temporal, però el so amb els

seus elements rítmics, amb creixendos i descreixendos, amb elements repetitius pot completar

o acabar de definir la manera com avança la narració.

El que crea l'espai: l'enquadrament fa sempre visible un espai, però parcialment. El fora de

camp és sempre molt important. L'espectador el construeix a partir de les pistes que cada pla

ens ha anat donant, però estranyament podem accedir a la seva percepció general. Aixi es

recorre al so per a definir i per a fer-nos present aquest espai.


La puntuació: tant els sons com la música, fins i tot en alguns casos la veu, també ajuden a

crear continuïtat entre les escenes i entre la planificació.

Anticipació: la música també ajuda a anticipar allò que vindrà, a crear expectativa, esperança.

El silenci: si hi ha presència de so, també podem jugar amb el silenci. Aquest pot reforçar els

elements citats anteriorment. En un moment de silenci, un soroll i potser la imatge, es

converteix en quelcom important.

L'ús de temes musicals: un dels elements que serveix per a generar alguns dels efectes

esmentats, és la repetició d'un repertori. Normalment, aquests temes es vinculen amb nuclis de

la pel·lícula, des de personatges, ambients o llocs, fins a sentiments o accions concretes, entre

d'altres.

La música i l'emotivitat de les imatges: la única pot indicir sobre les sensacions emotives

experimentades per l'espectador, pot exegarar, potenciar, fins i tot variar l'emotivitat de les

imatges. Fisiològicament, alguns sons i ritmes poden alterar les nostres sensacions i estats

anímics, pero també cal dir que, segons uns determinats paràmetres culturals, segons una

experiència adquirida, associem determinades músiques amb sensacions concretes.

More magazines by this user
Similar magazines