REVISTA_DEFINITIU_2017

5marian1973

Categoria C (Anglès)

Categoria D

(Instrumental 3 i Català)

PRIMER PREMI

TRUE LOVE

He walks with the help of a walking stick,

He shuffles slowly his feet,

Wrinkles covering his face,

The snow dyed his hair,

But nothing erases the light of his eyes,

When he opens the door and see sher.

Isabel Codinachs

(Anglès 3)

ACCÈSSIT

I LOVE…

Love, that love is beautiful.

I love time, free time,

Always there, available,

Always for me to fill it.

Time, hours….they are my love.

They are for me and I am for them.

Ah…now I have time…

Pilar Mayans

(Anglès 3)

Mohamed Abouhaboucha

(Català 2)

Sanae Sialioua

(Instrumental 1 matí)

Categoria E

(Instrumental 1 i 2)

Suplement especial Sant Jordi abril 2017


Categoria A (GES 1)

Categoria B (GES 2, CFGS,

COMPETIC i PAU+25)

Categoria B (GES 2,CFGS,

COMPETIC i PAU+25)

PER LA MEVA MARE

Estimada mare

Vull que sàpigues el que sento i per això t’escric

aquestes paraules.

Moltes gràcies mare per tot el què has fet,vas

aconseguir el teu propòsit i avui sóc una dona de fets

Te’n recordes mare d’aquells moments difícils… Els

diners escassejaven i tres fills et miraven famolencs

però mai va faltar res mai va faltar el teu amor.

Als teus braços no hi va haver mai por ni dolor. Durs

cops vaig rebre i quan no em podia ni moure tu

m’aixecaves quan em semblava que estava tot

perdut.

Ara encara m’aixequen els teus braços quan em

sento malament encara que no estiguis al meu costat.

La partida de la vida és molt més fàcil havent crescut

amb tu, per fi estic guanyant … per fi he arribat lluny .

Ouassila El Omary

(GES 1 tarda)

POR AMOR AL ODIO

Algunos “seguiré intentándolo” después de una

traición significan seguir drogándote con una mentira

constante, con felicidad simulada y sonrisas de

fábrica, para no aceptar que ni quedándote vas a

lograr ser feliz. A veces las despedidas no son por

falta de amor, a veces hay que despedirse o morir en

el siguiente intento por aceptar que algunas almas

solo causan dolor. Hasta el punto de llegar a

convertirte en una persona que no eres tú, pero

sigues persistiendo creyendo que eso es amor,

convirtiéndote en una persona que no reconoces.

Frustrándote porque ya no sabes qué hacer, ni qué

decir, ni cómo actuar. Quieres ser feliz dentro de una

mentira que ni tú mismo te crees. Asfixiándote en una

burbuja de ilusiones, donde vives una desesperación

constante, queriendo ser tú misma, repitiéndotelo una

y otra vez hasta sentirte una maldita suicida. Y es allí

entonces, donde encuentras la pieza que le hacía

falta a tu corazón, la encuentras debajo de cicatrices y

ríos de dolor, allí donde nace el amor y finalmente

florece un adiós.

Wendy Andrea Tacuri

(GES 2 vespre)

LA CREU DEL MATAGALLS (Accèssit)

Era una tarda d’estiu i havíem deixat el cotxe a un bosc de la falda

del Montseny. Deixàvem el cotxe allà perquè començava el camí

fins a la creu del Matagalls. Aquest dia hi vaig anar amb el meu

amic Lluís i la meva gossa Lluna.

Tot pujant pel camí, la Lluna no parava de jugar amb els troncs

morts que anava trobant. Ens els portava perquè juguéssim amb

ella. El camí que seguíem pel mig del bosc era molt bonic, perquè

anaves trobant rierols i et venien ganes de banyar-te, però el temps

no acompanyava. El cel estava molt tapat i amenaçava pluja. A

mesura que ens enfilàvem muntanya amunt, deixàvem el bosc per

veure un paisatge més muntanyenc. La Lluna empaitava un tudó

que estava despistat i vàrem decidir amb en Lluís que giràvem per

no acabar molls de dalt a baix. Només ens quedaven tres-cents

metres per arribar al cim, on hi ha la Creu, per això s’anomena així

la muntanya, i des d’allà es pot observar tota la plana de Vic, els

Pirineus, el Cadí, el Canigó, etc. La Lluna es va començar a posar

neguitosa perquè la percebia el xàfec que havia de caure. Quan

baixàvem pel camí va caure un llampec a prop nostre, ens vam

espantar molt, i la Lluna es va posar a córrer com si no hagués

corregut mai i va desaparèixer dins els arbustos.

Vam arribar al cotxe ben molls, plovia a bots i barrals. Pensàvem

que la lluna estaria allà però no hi era. Així que vam decidir anar-la

a buscar, vaig agafar dos paraigües i vam tornar a fer el caminet.

S’estava fent fosc per seguir-la buscant així que amb molta

frustració i ira l’havíem de deixar allà, amb tot el xàfec que queia.

Però vaig decidir deixar un paraigua obert al terra, recolzat amb

pedres, perquè no marxés amb el vent, i la manta de la Lluna que li

agradava tant a sota. Tot tornant cap a casa estava molt preocupat,

perquè la Lluna era més que una gossa, era una amiga fidel,

sempre contenta i feliç. Aquella nit no vaig poder dormir, tenia un

neguit a l’estómac de culpa i la trobava a faltar.

L’endemà, ben d’hora al matí vaig tornar al Montseny, en arribar

vaig veure el paraigua i mirant fixament vaig veure que un gos treia

la cua. Era la cua de la Lluna, estava allà. Quan em va veure es va

tornar boja de tal manera que no em deixava sortir del cotxe.

Finalment vaig poder sortir i se’m va tirar a sobre, estava ben molla,

la vaig abraçar ben fort, mentre plorava, però ella tenia els ulls plens

de felicitat.

“De vegades el nostre millor amic té quatre potes, mou la cua per

saludar-nos i està disposat a donar la vida per nosaltres” per mi això

és amor.

Toni Clapera

(PACFGS matí)

Similar magazines