Revista La Xarxa de Manresa 19

Monogràfic
A g e r m a n a t s e n e l c a m í ,
g e r m a n s e n e l d e s i g
La Xarxa de Manresa · Número 19 · Novembre 2013
er memòria del camí recorregut amb els germans i
amics de les diverses religions i tradicions
Fespirituals a Manresa, és deixar passar pel cap i pel
cor un munt d'emocions, records i vivències que han
aconseguit dilatar la capacitat d'estimar i omplir el cor i la
vida de sentit, fent la mirada més universal i la pròpia
tradició molt més rica i molt més fecunda, perquè compartint
la vida i l'essència que l'anima s'esborren les fronteres i
l'amistat esdevé fraternitat.
Fer memòria de la vida compartida és recordar la mà estesa
i acollidora, que en aquests anys ha aconseguit crear uns
lligams, tan forts, que avui som capaços de mirar tots
plegats en la mateixa direcció, acompanyant el ritme de la
història que ens convida a cada u a ser el que som i a aportar
al nostre món el millor de la nostra vida i de la nostra fe:
l'experiència espiritual que ens obre al misteri i ens retorna
als germans en un servei generós i gratuït, tots lluitant per la
humanització de la vida.
Fa només uns anys, quan ens plantejaven assolir
complicitats per col·laborar en la creació d'un espai i d'una
oportunitat per enriquir-nos, conèixer-nos i oferir a la nostra
societat el que hem rebut com un do, segurament no ens
podíem imaginar, que el que estàvem fent era crear els
fonaments d'una societat fraterna, en la que el més
important era i es donar-nos i compartir amb els altres
quelcom que ens omple i ens fa viure amb passió i amb
sentit. No recordo ni una vegada haver experimentat
proselitisme ni afany de conquerir l'espai dels altres;
mentiria si digués que va haver enfrontaments o
discrepàncies en raó de les nostres fes. Potser la millor
experiència va ser, precisament descobrir i valorar els
tresors que cada u porta en els seu cor i en la seva vida, en
la seva manera de viure o d'experimentar la seducció per
l'absolut, la transcendència, l'essència de la vida tramesa i
rebuda per la pròpia tradició. Durant aquests anys hem
compartit esdeveniments importants a nivell nacional,
internacional i ciutadà, a nivell més local, però sense dubtes
el que ens ha mantingut units i constants, va ser
l'experiència compartida de la pregària silenciosa, confiada
i generosa. Un silenci amb el que començàvem cada
trobada, i que amarava les nostres relacions amb bones
vibracions i en el que varem aprendre junts a parlar-nos des
del silenci dels nostres cors, des del foc que cremava en les
nostres entranyes, i des de la passió compartida per
escoltar els rumors que inexorablement ens arriben del
Cim. L'experiència del camí no s'acaba, ens obre a altres
camins i altres universos que ens fan cada cop més
universals i més desitjosos que arribi el dia en el que tots
puguem parlar un mateix llenguatge: el de l'amor.
6
Sor Lucía Caram al Parlament de les Religions del Món, l´any 2004.
Hem volgut celebrar aquests 10 anys de la Xarxa de
Manresa i del Grup de Diàleg Interreligiós de
UNESCOLleida, celebrant el compromís dels que ho han fet
possible, dels que s'han deixat la pell i l'ànima en aquesta
aventura espiritual i humana del diàleg interreligiós a les
nostres ciutats. El diàleg interreligiós, no és una teoria, ni és
un repte per a les estructures de poder; és un repte i una
oportunitat que té noms i cognoms, els noms i el rostre dels
que creuen en ell i deixen que el seu cor bategui en un
mateix desig, en un únic anhel.
A Manresa, aquest diàleg té l'empenta de l'Encarna
Sánchez del Centre Budista Kagyu Samye Dzong, que va
obrir camins d'acollida i de solidaritat; té el rostre de l'Alfred
Matarín, l'home bo i l'expressió de la pau, de la comunitat
Brahma Kumaris; té la iniciativa, el somriure i els gestos
eloqüents, de la Pilar Sáez de la Fe Bahá'í, i té la constància
i l'esperit obert i inquiet de la Clara Solà, precursora a
Manresa, juntament amb l'estimat i enyorat Manel, d'aquest
camí, que ha crescut, i que al llarg dels anys, ha donat uns
fruits dels que tots podem gaudir. Tenim molts motius per
celebrar. Tenim motius per fer festa, però el més important
és que avui junts podem dir que tot ha sigut possible, perquè
tots i cada u, som persones que estimem la vida, que creiem
en l'amor i que portem la festa en el cor.
Unim les nostres mans, fem del silenci el nostre espai de
trobada respectuosa i amiga, i sortim al carrer i a la vida
dient que res ni ningú ens pot negar la possibilitat d'enriquirnos
amb el do dels altres i amb la seva saviesa, i que els
altres són sempre, sempre, sempre, una oportunitat per
enriquir-nos i per assolir complicitats i noves fites.
Sor Lucía Caram
Religiosa Dominica Contemplativa
Membre del Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa
Foto: Eva Torres