Fes un tast de les revistes Infància. Infancia i Perspectiva Escolar Septembre 2018

infancia_català_2017.indd 6 19/12/16 10:

S
EDITORIAL
Setembre 2017: una perspectiva (escolar)
MONOGRÀFIC
L’ensenyament de la política
Passem de Montesquieu? Repensar l’ensenyament de la política a l’escola. Joan Pagès
Educació política i mitjans de comunicació. Antoni Santisteban Fernández
Entrevista al doctor Pere Vilanova. Joan Pagès
Cartes a una nena refugiada: ensenyar ciències socials per llegir i escriure el món.
Breo Tosar Bacarizo
Projecte Murs. Per què se separen les persones? Marta Baqué
Una seqüència sobre política i eleccions a la matèria de Ciències Socials de tercer d’ESO.
Josep Ortega i Jordi Nomen
Joves, política i formes de governar-nos. Agnès Boixader i Corominas
L’educació per a la ciutadania global com a base de l’educació política: sí! Però... Edda Sant
PersPectiva escolar recomana
2
2
4
4
6
12
17
21
26
34
41
49
54
ESCOLA
Prendre partit. Teresa Pietx Colom, Montse Barniol López i Anna Riera Pijoan
De la classe de ciències a la ciutadania expandida. Comprendre, decidir i actuar.
Jordi Domènech-Casal
MIRADES
Premi a la creativitat. Elena Montiel
Octubre 17. Antoni Tort
RESSENYES I NOVETATS
Educar en verd. Jordi Feu Gelis
Aprensenyar. Josep Callís Franco
Novetats. Biblioteca Rosa Sensat
56
56
63
68
68
71
74
74
76
78
Elena Noguera, Joan Pagès. DIRECTOR: Xavier Besalú. DIRECTOR ADJUNT: Joan Portell. COORDINADORA: Mercè Marlès. DISSENY

Editorial
SETEMBRE 2017:
UNA PERSPECTIVA (ESCOLAR)
3
EE DITORIAL
setembre-octubre ´17
395
Afirmen veus autoritzades que a Catalunya estem a les
portes d’una tercera primavera pedagògica (després de la
viscuda al primer terç del segle xx, que seria la primera, i
de l’agombolada entorn de l’Escola de Mestres Rosa Sensat
durant el franquisme), protagonitzada per centres de nova
creació o amb projectes educatius singulars i lideratges
forts, que ha eclosionat arran del projecte d’Escola Nova
21 i de Xarxes per al Canvi, però també per la presència
plenament consolidada de la Xarxa d’Educació Lliure
de Catalunya o l’impacte de l’Horitzó 2020 de Jesuïtes
Educació. Tot plegat ha contribuït a crear un imaginari
col·lectiu favorable a la innovació i al canvi (sense més
matisos) que fa que els centres que no s’hi apunten semblin
quedar en la marginalitat o l’antigor i que moltes famílies
es deleixin per apuntar els seus fills en aquells que més
han aparegut als mitjans.
No és pas aquest el lloc per dibuixar una cartografia de la
innovació pedagògica que ordeni tota aquesta efervescència,
però sí que ens sembla oportú aportar alguns criteris,
algunes certeses i alguns interrogants per –amb tota la
modèstia– fer una mica de llum i ajudar a destriar el gra de
la palla, el màrqueting de la coherència i la consistència,
la fe de la ciència i de la justícia.
Hi ha unes pedagogies amb fonaments sòlids. Són pedagogies
de l’essència, que tenen clar el model de persona
que volen ajudar a formar, que s’adhereixen sense embuts
a uns referents vitals clars, que atorguen un sentit a la
seva acció i aposten per radicalitzar, avui més que mai, els
valors fundacionals de l’escola pública: l’emancipació de
l’individu, fer-lo capaç de pensar críticament, de decidir
per si mateix, de fer-se responsable de les seves decisions
i accions, capaç de viure amb els altres i –a través del
diàleg, la negociació i la democràcia– defensar-se del mal,
treballar pel bé comú i procurar ser feliç. Seria el cas, per
posar un exemple emblemàtic, de la pedagogia Freinet:
una pulsió ètica i política diàfana; primacia de l’activitat
i l’autonomia de l’aprenent; creació d’un
medi educatiu càlid i de treball; ús sense
restriccions de les tecnologies disponibles;
eclecticisme metodològic, i la cooperació
com a valor i com a instrument.
Hi ha unes pedagogies que podríem anomenar
càndides –pel Càndid de Voltaire–,
que fan una pedagogia i una escola fora
del món, com si els condicionaments
socioeconòmics i culturals no comptessin.
Una escola amb regles pròpies, on el
que prima és el desig i les emocions dels
individus, on es renuncia a la intervenció
pedagògica explícita i directa per fer-ho de
manera invisible i aparentment innòcua, on
sembla que l’únic que compta és la família,
els vincles personals i el desenvolupament
interior dels infants, sense mai entrar en
conflicte amb l’entorn i amb la realitat.
Potser l’exemple més paradigmàtic del
que volem expressar el trobaríem en la
pedagogia sistèmica: ciència o pseudociència?
Un nou determinisme genetista o un
reconeixement explícit del paper educador
de les famílies? Pedagogia per a creients i
convençuts o al servei de tothom?
El tercer bloc de pedagogies les podríem
qualificar de populistes en el sentit que
inclouen gairebé tot el que avui resulta
atractiu, el que sembla políticament i pedagògicament
correcte, el que els mitjans
i l’opinió pública volen sentir, sigui cert o
fals, sigui contrastat o no, i en el sentit que
estableixen una línia divisòria clara entre
les pedagogies actuals i les del passat, entre
els centres que innoven i tots els altres.
Treball per projectes, competències per a
la vida, posar l’alumne al centre, tenir en
compte les emocions, connectivitat horitzontal,
treball globalitzat i interdisciplinari,
creativitat, aules obertes, pensament crític,
aprenentatge basat en problemes,
treball cooperatiu, intel·ligències múltiples,
neurociència, dispositius digitals,
autoavaluació, coavaluació, excel·lència,
qualitat dels resultats, flexibilitat... Són
pedagogies que fan bandera de la seva
capacitat d’adaptació als nous temps, de
la seva focalització en la metodologia, en
sintonia amb els temps líquids que vivim,
i que s’alineen sense complexos amb les
prioritats dictades per organismes com
l’OCDE: la planificació, l’aprenentatge i
l’avaluació per competències, una fixació
per l’avaluació estandarditzada de l’alumnat,
una potenciació de l’autonomia dels
centres i de les direccions escolars, i una
personalització de l’aprenentatge...
Som conscients que aquesta és una mirada
discutible, simplificada i controvertida,
però podria ser un bon punt de partida per a
un debat més aprofundit, més fonamentat,
més científic, socialment i políticament
compromès, més plural i diversificat. Nosaltres
–i desitjaríem que els nostres lectors
també– hi estem disposats.
Bon curs 2017-2018!

4
Monogràfic
L’ENSENYAMENT DE LA POLÍTICA
5
MMONOGRÀFIC
setembre-octubre ´17
395
En la introducció que fa Apple (2015) com a editor a The Political Classroom
es pregunta si, enmig dels conflictes i de les desigualtats que caracteritzen
el món en l’actualitat, les escoles poden ser part del procés pel qual les
societats es tornen més democràtiques, més respectuoses amb la gent, més
receptives i més compromeses amb la igualtat. La resposta és clara. Per
Apple és fonamental la implicació de les escoles en la construcció d’una
profunda cultura democràtica, encara que no amaga les dificultats d’aquesta
tasca, ja que les escoles no viuen aïllades dels problemes del món.
Probablement el principal problema que tenim avui els que creiem, com
Apple, que és fonamental implicar les escoles en la construcció d’una profunda
cultura democràtica consisteix a definir, a posar-nos d’acord sobre què
entenem per cultura democràtica i com es tradueix en accions educatives
tant de naturalesa convivencial com curricular. És a dir, què hem de fer a
les escoles per aprendre a governar-nos democràticament, per aprendre a
gestionar la nostra polis? I què hem d’ensenyar de política perquè l’alumnat
del segle xxi s’ubiqui en el seu món i participi críticament i de manera
creativa en la construcció del seu futur? A aquestes preguntes volem donar
resposta en els treballs d’aquest monogràfic.
El primer treball, «Passem de Montesquieu? Repensar l’ensenyament de
la política a l’escola», de Joan Pagès, planteja la importància de la formació
política de la ciutadania per ubicar-se en el món i ser protagonista del
seu futur. Basa part de la seva proposta en les vint competències per a la
formació d’una cultura democràtica del Consell d’Europa i en la necessitat
de comparar la democràcia amb altres sistemes socials i polítics del passat
i del present.
Antoni Santisteban analitza en «Educació política i mitjans de comunicació»
les relacions entre els mitjans de comunicació i la formació política.
Santisteban destaca la importància de formar en el pensament crític per
destapar les manipulacions a què se sotmet la ciutadania, i ho exemplifica
amb la necessitat d’aprendre a construir contrarelats per fer front de manera
democràtica i racional al discurs de l’odi, cada dia més present als mitjans.
En el tercer article Joan Pagès conversa amb Pere Vilanova, catedràtic de
Ciència Política de la Universitat de Barcelona, sobre la política i el seu ensenyament,
en una conversa, en un mes de juny molt calorós, que va quedar
curta malgrat la intensitat i la densitat de les paraules de Pere Vilanova.
Els exemples sobre com repensar l’educació política a l’ensenyament
constitueixen la part central d’aquest monogràfic. Els treballs de
Breo Tosar i de Marta Baqué són de primària. Breo Tosar –«Cartes a
una nena refugiada: ensenyar ciències socials per llegir i escriure el
món»– presenta els resultats d’una recerca sobre la literacitat crítica
a partir de les activitats fetes amb alumnes de sisè de cinc escoles.
L’objecte d’estudi: la problemàtica dels i de les refugiades. Marta
Baqué relata la seva experiència –«Projecte Murs. Per què se separen
les persones?»– amb alumnes de cinquè de primària, i assenyala els
diferents passos de la feina feta, que considera que és un excel·lent
exemple per relacionar l’escola amb el món que l’envolta i els seus
problemes.
Josep Ortega i Jordi Nomen presenten una experiència a l’ESO amb
«Una seqüència sobre política i eleccions a la matèria de Ciències
Socials de tercer d’ESO». Consideren positiu el seu desenvolupament,
ja que permet que l’alumnat entengui la dinàmica política de Catalunya
i Espanya i els ajuda a relacionar la participació política amb l’escolar.
Agnès Boixader, per la seva part, reflexiona a «Joves, política i formes
de governar-nos» sobre el pensament polític de l’alumnat de segon de
Batxillerat del seu centre. Descriu el seu interès per la política, destaca
el desconeixement que tenen d’algunes de les seves característiques
i caracteritza les opcions que consideren millors per governar-se.
El monogràfic es tanca amb un treball d’Edda Sant –«L’educació per
a la ciutadania global com a base de l’educació política: sí! Però...»–,
on l’autora relata la seva experiència a l’ensenyament secundari i
universitari sobre l’educació per a la ciutadania com a educació política
i posa l’èmfasi en alguns dels problemes del seu ensenyament.
Suggereix que la formació política hauria de consistir més a debatre
que no a educar sobre la ciutadania global.
Apple, Michael W. (2015). «Series editor introduction». A: Diana E.
Hess i Paula McAvoy. The Political Classroom. Evidence and Ethics
in Democratic Education. New York: Routledge, xiii-xvi.
Joan Pagès
Coordinador del Monogràfic

7
L’article planteja la necessitat de revisar l’ensenyament de la política per convertir la ciutadania
en l’autèntica protagonista del futur de la polis. Aborda les seves finalitats i alguns
dels problemes del seu ensenyament i del seu aprenentatge, sobretot els que es vinculen
al pes de les raons i de les emocions, i presenta la proposta del Consell d’Europa sobre
vint competències per al desenvolupament d’una cultura política democràtica com una
possible alternativa per repensar i ensenyar la política a l’escola del segle xxi.
Passem de Montesquieu? Repensar
l’ensenyament de la política a l’escola
JOAN PAGÈS
Professor de Didàctica de les Ciències Socials
Universitat Autònoma de Barcelona
«La política és important per al desenvolupament
humà perquè les persones de
tot el món volem ser lliures per determinar
el nostre destí, expressar les nostres
opinions i participar en les decisions que
donen forma a les nostres vides. Aquestes
capacitats són tan importants per al
desenvolupament humà –per ampliar les
opcions de les persones– com saber llegir
o tenir bona salut.»
Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament
(PNUD) (2002). Informe sobre el
desenvolupament humà. L’aprofundiment de
la democràcia en un món fragmentat.
L’ensenyament de la política a l’escola no
ha tingut mai gaire bona premsa. Sovint
s’ha relegat a un estudi històric centrat en
l’evolució política i ha anat acompanyat
d’un cert adoctrinament relacionat amb
els valors predominants en cada moment
històric i amb els fets polítics considerats
més rellevants per a la creació de les
identitats nacionals. S’ha identificat el
coneixement polític amb el funcionament
de l’Estat, el sistema electoral, l’estudi de
les lleis i poca cosa més, quasi sempre poc
relacionada amb els problemes de la vida.
Els conflictes, els problemes i, en definitiva,
la situació política actual en totes les
escales possibles, des de la mundial fins
a la local, han tornat a posar la política
al centre de les preocupacions d’amplis
sectors socials. Els problemes de tota
mena que esquitxen arreu l’anomenada
classe política fan dubtar la ciutadania de
l’eficàcia de la democràcia. Però el rebrot
dels integrismes, dels populismes, del
paternalisme polític, dels nacionalismes,
de la manipulació ideològica, juntament
amb la pervivència de conflictes armats
i del terrorisme i de les seves seqüeles,
obliguen a repensar la democràcia com a
forma de convivència i d’organització de
la vida de la polis i a prendre decisions
sobre el que s’ha d’ensenyar i el que ha
d’aprendre l’alumnat de política a l’escola.
Avui l’ensenyament de la política s’hauria
de centrar a formar els habitants de la
polis, els ciutadans i les ciutadanes, com
a principals protagonistes de la política,
perquè desenvolupin les seves competències
ciutadanes, siguin agents actius de
la vida de la polis i aprenguin a prendre
decisions democràtiques centrades en el
bé comú i la justícia social. La política no
hauria de deixar-se només en mans dels i
de les electes. Participar políticament ja
no consisteix a votar cada x temps, sinó
a comprometre’t diàriament amb el món,
amb la societat, amb la comunitat. Totes i
cadascuna de les decisions que ens afecten
depenen de la política. Per aquesta raó
«participar en les decisions que donen
forma a la vida» és fonamental si volem una
ciutadania lletrada i sàvia i que gaudeixi de
bons serveis –d’un bon sistema educatiu
i sanitari, per exemple– que vetllin per la
seva salut física i intel·lectual.
Per què ensenyar i aprendre política a
l’escola? Quins són els problemes del seu
ensenyament?
La finalitat darrera de l’ensenyament de
la política ha de consistir a reivindicar el
protagonisme de la ciutadania en les decisions
que afecten el seu present i el seu
futur. Per aquesta raó és imprescindible
sensibilitzar els i les estudiants en els valors
de la democràcia com a sistema social i
polític, sense amagar-ne els punts forts i
tampoc les febleses o els dèficits.
Ensenyar i aprendre política és apropiar-se
d’uns sabers sobre el poder i el seu funcionament
avui i en el passat, però també
d’unes habilitats i unes competències sobre
la gestió del poder en tots els àmbits de la
vida i sobre els mecanismes de deliberació,
de decisió, d’acció i de gestió democràtica
de la convivència. I, òbviament, d’un compromís
i d’una ètica democràtica. El funcionament
social i polític d’una societat
serà més democràtic a mesura que la
ciutadania s’apoderi dels sabers i de les
competències i les exerceixi en tots els
àmbits que l’afecten.
Aquest aprenentatge s’ha d’iniciar a l’escola
a través d’un rigorós i democràtic plantejament
dels sabers que s’han d’ensenyar
MMONOGRÀFIC
setembre-octubre ´17
395
© Carles Molist. Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA

8
© Carles Molist. Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA
i de les regles que regulen la convivència
democràtica a l’aula i al centre, en primer
lloc, però també en tots els àmbits de
vida de l’alumnat, des dels més propers
fins als que els ubiquen en un món globalitzat.
El desenvolupament d’una cultura
política democràtica en l’alumnat serà la
conseqüència de comprendre les interaccions
que es produeixen en la societat, els
problemes i conflictes que generen i les
seves vies de solució a través del diàleg i
del debat racional i pacífic.
La política democràtica es fonamenta en
la diversitat i el pluralisme existent en les
societats. Per aquesta raó es creen unes
regles, unes lleis que han de presidir les
relacions entre concepcions diferents de
la vida, del passat, del present i del futur.
Sovint, però, els sentiments i les emocions
impedeixen un debat racional i pacífic davant
la discrepància i dificulten la recerca
de solucions pacífiques i consensuades. En
la política el contrast entre la raó i l’emoció
fa que, a vegades, la raó de la força
s’imposi a la força de la raó. Per això és
convenient recórrer a la història i ensenyar
a l’alumnat que, malgrat les insuficiències
de la democràcia, ara per ara és el millor
sistema que ha trobat la ciutadania per
organitzar la convivència social i política.
Per aquesta raó, també, cal aprofundir-hi
i acostar-la a la ciutadania, treure-la de les
institucions on massa sovint l’han tancat
les persones que han fet de la política la
seva professió.
“AVUI L’ENSENYAMENT DE LA
POLÍTICA S’HAURIA DE CENTRAR
A FORMAR ELS HABITANTS DE
LA POLIS, ELS CIUTADANS I LES
CIUTADANES”
Probablement el pes de les emocions en la
presa de decisions polítiques de la ciutadania
–i els i les nostres alumnes han de ser
considerats ja ciutadans i ciutadanes– és
una de les raons que explica les dificultats
de l’ensenyament de la política. Darrere
de les concepcions polítiques de partits,
col·lectius o grups de tota mena, i també
dels ciutadans i de les ciutadanes, hi ha
una determinada manera d’entendre el
món, el passat i, sobretot, el present i el
futur. Som fills d’un passat, però el que determina
el nostre present és el futur que
volem construir. En la concepció del món
que defensem, directament o a través dels
i de les electes, les raons massa sovint han
deixat i deixen pas a les emocions. I, com
és sabut, les emocions releguen les raons
a un segon o a un tercer lloc. A l’escola
cal fer emergir les representacions sobre
la política que té l’alumnat per ajudar-lo
a descobrir els seus orígens, perquè les
analitzi i les valori, les contrasti amb altres
i les canviï si ho considera pertinent.
En qualsevol cas, les emocions de l’alumnat
no són l’únic problema, ni ho han de ser
necessàriament. També el professorat té
emocions i representacions. I, a vegades,
no té la formació suficient per fer front a
l’estudi de problemes i conflictes de naturalesa
política. En política hi ha un ric i
complex món de teories i conceptes creats
per ajudar a comprendre i a interpretar els
problemes i els conflictes de la humanitat.
La majoria d’aquests conceptes són molt
Valors
– Valorització de la dignitat humana i dels drets de
l’home
– Valorització de la diversitat cultural
– Valorització de la democràcia, de la justícia, de
l’equitat, de la igualtat i de l’Estat de dret
Aptituds
– Aprenentatge en autonomia
– Capacitats d’anàlisi i de reflexió crítica
– Escoltar i observar
– Empatia
– Flexibilitat i adaptabilitat
– Aptituds lingüístiques, comunicatives i plurilingües
– Cooperació
– Resolució de problemes
abstractes, i no és fàcil ni ensenyar-los ni
aprendre’ls. Pensem en conceptes com
poder, democràcia o classe social, per citar
només tres exemples que il·lustren les
dificultats del seu ensenyament. O pensem
en la complexitat dels sistemes polítics que
existeixen en una democràcia, des dels
poders locals fins a, en el cas europeu, la
Unió Europea, i les seves relacions.
Malgrat aquests problemes, l’alumnat
de qualsevol etapa pot aprendre política
i pot utilitzar els seus coneixements per
situar-se en el seu món i prendre decisions
democràtiques.
Què s’ha d’ensenyar i què han d’aprendre els
ciutadans i les ciutadanes per desenvolupar
una cultura política democràtica?
Hi ha moltes propostes i molt interessants
per ensenyar política democràtica
a l’escola. No existeix, però, la proposta
que es pugui generalitzar sense més a
qualsevol realitat. En la meva opinió, una
de les propostes més potents és l’aprovada
recentment pel Consell d’Europa
(2016), Competències per una cultura
de la democràcia. El model es basa en
vint competències organitzades en quatre
àmbits (p. 7):
Actituds
– Obertura a l’alteritat cultural i a les conviccions,
visions del món i pràctiques diferents
– Respecte
– Esperit cívic
– Responsabilitats
– Sentiment d’eficàcia personal
– Tolerància de l’ambigüitat
Coneixement i comprensió crítica
– Coneixement i comprensió crítica d’un mateix
– Coneixement i comprensió crítica de la llengua i de
la comunicació
– Coneixement i comprensió crítica del món: política,
dret, drets de l’home, cultura i cultures, religions,
història, mitjans de comunicació, economies, medi
ambient, desenvolupament durador
9
MMONOGRÀFIC
setembre-octubre ´17
395

© Carles Molist. Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA
Com es pot comprovar, l’àmbit «Coneixement
i comprensió crítica» inclou en el
tercer punt una «àmplia i complexa gamma
de coneixements i percepcions crítics en
diversos camps» (p. 11) que són clau per
desenvolupar la cultura democràtica de la
ciutadania del segle xxi i per poder intervenir
en la resolució dels problemes i dels
conflictes polítics i socials que es generin.
raonades que els fessin protagonistes
conscients del futur d’un món culturalment
divers i democràticament interdependent
com el que els ha tocat viure.
Per altra banda, l’ensenyament de les ciències
socials, de la geografia i de la història
ha de permetre assolir els coneixements
proposats pel Consell d’Europa en l’àmbit
del coneixement i la comprensió crítica.
La història, per exemple, ha de permetre
ensenyar a les generacions joves les diferències
entre la política democràtica i
altres sistemes d’organització social i de
control del poder com ara la teocràcia, els
règims autoritaris, els poders hereditaris,
les monarquies absolutes, o l’anarquia. La
curta història de la democràcia contrasta
amb la d’aquells sistemes polítics autoritaris
que han aconseguit fer perdurar unes
determinades formes de control que fins
i tot han contaminat la democràcia i que
han negat la dignitat humana. Convertir
les persones en ciutadans i ciutadanes ha
estat una llarga lluita en contra d’aquells
que les consideraven súbdites, quasi coses
o esclaves que es podien comprar i vendre
o de les quals es podia disposar segons el
que volguessin els seus propietaris.
La democràcia, el seu sistema polític,
social, ideològic i filosòfic s’ha de poder
comparar amb altres sistemes polítics del
present i del passat a partir de situacions
concretes, de problemes reals, que afecten
la vida de les persones. Reivindicar la
necessitat de reforçar l’ensenyament de
la política democràtica, de tornar-la als i
a les habitants de la polis perquè puguin
decidir lliurement el seu futur i el futur del
món vol dir oferir les eines perquè els i les
estudiants d’avui puguin, si ho consideren
convenient, construir un altre món. Per
Siede (2013, 28 i 29), el repte de l’educació
política emancipadora ha de ser «tematitzar
el poder, analitzar les seves modalitats
i efectes, desvetllar la seva historicitat i
les seves estabilitats relatives, interrogar
sobre les seves condicions de canvi», i ha
d’incloure «la crítica i el qüestionament
[...] i la construcció argumentativa d’horitzons
cap als quals avançar i criteris per
a la seva marxa». Aquest és el repte que
un futur millor i diferent protagonitzat pels
habitants de la polis planteja a l’ensenyament,
a l’escola i al professorat de totes
les etapes educatives.
Per saber-ne més
Conseil de l’EuroPe (2016). Compétences
pour une culture de la démocratie.
Vivre ensemble sur un pied
d’égalité dans des sociétés démocratiques
et culturellement diverses.
Synthèse. Strasbourg: Conseil de
l’Europe. Disponible a: https://edoc.
coe.int/fr/education-la-citoyennetdmocratique/7026-competencespour-une-culture-de-la-democratievivre-ensemble-sur-un-pied-degalitedans-des-societes-democratiqueset-culturellement-diverses-synthese.
html [últim accés: febrer 2017].
Hess, Diane E. (2009). Controversy in
the classroom. The democratic power
of discussion. New York: Routledge.
Siede, Isabelino A. (2013). «La función
política de la escuela en busca de un
espacio en el currículum». A: SchuJman,
Gustavo; Siede, Isabelino A. (comp.)
(2013). Ciudadanía para armar. Aportes
para la formación ética y política.
Buenos Aires: Aique, p. 15-37.
11
MMONOGRÀFIC
setembre-octubre ´17
395
La selecció i seqüència d’aquestes vint
competències i la seva interrelació en casos
i en projectes concrets des d’una concepció
reflexiva de la pràctica docent i des del
treball cooperatiu als centres educatius
hauria de fer possible que aquest model
teòric desenvolupi coneixements «per als
aprenents que volen participar eficaçment
en una cultura de la democràcia i viure
conjuntament en pau en societats democràtiques
multiculturals» (p. 5).
L’ús d’esdeveniments i de problemes actuals,
l’estudi de les seves causes històriques
i de les seves conseqüències, de
manera aprofundida i adequada als diferents
cursos i etapes educatives, hauria
de permetre als i a les estudiants prendre
decisions informades, argumentades i
L’ensenyament d’una història política
i d’uns continguts centrats en l’aparell
polític, en el sistema electoral, en la
constitució o en la divisió de poders no
ha aconseguit comprometre la ciutadania
a tenir una participació activa en la vida
de la polis més enllà del vot cada quatre
anys. Aquesta concepció de l’ensenyament
de la política, que es podria exemplificar
en el fet de saber-se de memòria les
aportacions de Montesquieu en relació
amb la divisió de poders, ha donat pas
a una nova concepció centrada a atorgar
protagonisme a la ciutadania a partir de
l’estudi de problemes, de la discussió i de
la deliberació, de l’acció. Per Diana Hess
(2009), les discussions polítiques són una
part essencial de l’aprenentatge de la vida
democràtica.
© Carles Molist. Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA

editorial
La necessitat de canvi, un desig compartit
Davant la possibilitat d’escoltar les veus de tots els
mestres a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat 2017
escrivim l’editorial amb les paraules de tots els professionals
que van intervenir en el Tema General.
(Trobareu el text íntegre de les conclusions de la
52a Escola d’Estiu a http://www2.rosasensat.org/
files/ conclusions_escola_ estiu_2017-1.pdf)
«El canvi educatiu, potser no és inevitable, però és
necessari. Ha de partir de cada realitat, perquè cada
escola creï els contextos i les oportunitats alineats amb
un propòsit educatiu ferm i compartit, per aconseguir
persones més lliures i més competents que construeixin
un futur amb oportunitats per a tothom.
Perquè l’escola ha de poder donar resposta al canvi
social, intentant crear una societat més igualitària i
crítica, tot tenint en compte que l’escola no ho pot
fer, ni ho ha de fer sola. Necessitem aquest canvi per
afrontar un futur comú que sigui millor per a tots.
Infància en Xarxa Els infants de tres anys de parvulari, amb bolquers o sense? 2
Plana oberta (en) el nom dels pares Angaleta Bosch 6
Educar de 0 a 6 anys La intervenció psicomotriu. Una perspectiva per als infants Carme López, Carolina Nieva, Dolors Rovira, Elena Sarri, Josep Rota,
Maria Teresa Mas, Sara Manchado, Teresa Godall, Pia Ivanco 8
Escola 0-3 El sentit del caos Equip de l'E. B. M. Sant Nicolau 11
Més enllà de les parets de l'escola Equip educatiu de l'E. B. M. El Petit Lledoner 15
Bones pensades La natura com a inspiració Angaleta Bosch 19
Escola 3-6 L'escola: espais per habitar i temps per viure Maite Pujol 20
Tinc un pla: enderrocar l'escola, però no les golfes Rosa Vázquez Recio 25
L’entrevista Conversa amb Lorenzo Tarducci Carmen García Velasco 29
Infant i salut
Per què els infants de 0 a 3 anys sembla que badin per tot?
Aprenen realment alguna cosa a aquestes edats? David Bueno 33
El conte La pràctica nocturnal de llegir i explicar històries Roser Ros 39
Llibres a mans La ciutat vista des dels llibres Roser Ros 41
Informacions 42
sumari
Constatem que el canvi educatiu genera il·lusió i
esperança, tant a l’educació infantil i primària com
a l’educació secundària: hem arribat a la conclusió
que les coses no poden continuar com fins ara, i
ens cal reflexionar i revisar per què fem el que fem
o per què volem introduir canvis. Aquests canvis
tenen sentit si es fan en profunditat i amb rigor,
amb una finalitat clara, que pensi quina és la funció
de l’escola ara, tot entenent el canvi educatiu
com una forma de millorar la societat present i
futura. I és per això que ens hem de preguntar quina
és la societat que volem construir.
[...]
»L’objectiu final de l’educació és, o ha de ser, ajudar
a formar persones que sàpiguen créixer en
benestar i dignitat. És per això que qualsevol canvi
té com a finalitat afavorir les experiències d’aprenentatge,
i fer que els infants i joves en siguin els
infancia_català_2017.indd 6 19/12/16 10:16
protagonistes actius, per aprendre a conviure, per
generar motivació i ser feliç. En una societat plena
de diversitat, conflictes i reptes, el canvi és necessari
per aconseguir infants actius, crítics, curiosos,
compromesos i sans, que puguin créixer en dignitat
i resoldre els conflictes col·lectius.
[...]
»El canvi educatiu s’ha de propiciar des dels
equips de mestres, i compartit amb les famílies, que
hi han de participar de manera activa. La creació
d’una escola equitativa, inclusiva i connectada al
món present, ha d’anar dirigida a millorar la societat
i a construir el futur que volem.
»Pensem que amb implicació, compromís,
il·lusió, i recursos es pot afrontar qualsevol repte.»
52a Escola d’Estiu de Rosa Sensat
Barcelona, 10 de juliol de 2017
Blogs, llibres i més 46
setembre octubre 2017
1

editorial
218 in-fàn-ci-a
La necessitat de canvi, un desig compartit
Davant la possibilitat d’escoltar les veus de tots els
mestres a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat 2017
escrivim l’editorial amb les paraules de tots els professionals
que van intervenir en el Tema General.
(Trobareu el text íntegre de les conclusions de la
52a Escola d’Estiu a http://www2.rosasensat.org/
files/ conclusions_escola_ estiu_2017-1.pdf)
«El canvi educatiu, potser no és inevitable, però és
necessari. Ha de partir de cada realitat, perquè cada
escola creï els contextos i les oportunitats alineats amb
un propòsit educatiu ferm i compartit, per aconseguir
persones més lliures i més competents que construeixin
un futur amb oportunitats per a tothom.
Perquè l’escola ha de poder donar resposta al canvi
social, intentant crear una societat més igualitària i
crítica, tot tenint en compte que l’escola no ho pot
fer, ni ho ha de fer sola. Necessitem aquest canvi per
afrontar un futur comú que sigui millor per a tots.
Infància en Xarxa Els infants de tres anys de parvulari, amb bolquers o sense? 2
Plana oberta (en) el nom dels pares Angaleta Bosch 6
Educar de 0 a 6 anys La intervenció psicomotriu. Una perspectiva per als infants Carme López, Carolina Nieva, Dolors Rovira, Elena Sarri, Josep Rota,
Maria Teresa Mas, Sara Manchado, Teresa Godall, Pia Ivanco 8
Escola 0-3 El sentit del caos Equip de l'E. B. M. Sant Nicolau 11
Més enllà de les parets de l'escola Equip educatiu de l'E. B. M. El Petit Lledoner 15
Bones pensades La natura com a inspiració Angaleta Bosch 19
Escola 3-6 L'escola: espais per habitar i temps per viure Maite Pujol 20
Tinc un pla: enderrocar l'escola, però no les golfes Rosa Vázquez Recio 25
L’entrevista Conversa amb Lorenzo Tarducci Carmen García Velasco 29
Infant i salut
Per què els infants de 0 a 3 anys sembla que badin per tot?
Aprenen realment alguna cosa a aquestes edats? David Bueno 33
El conte La pràctica nocturnal de llegir i explicar històries Roser Ros 39
Llibres a mans La ciutat vista des dels llibres Roser Ros 41
Informacions 42
sumari
Constatem que el canvi educatiu genera il·lusió i
esperança, tant a l’educació infantil i primària com
a l’educació secundària: hem arribat a la conclusió
que les coses no poden continuar com fins ara, i
ens cal reflexionar i revisar per què fem el que fem
o per què volem introduir canvis. Aquests canvis
tenen sentit si es fan en profunditat i amb rigor,
amb una finalitat clara, que pensi quina és la funció
de l’escola ara, tot entenent el canvi educatiu
com una forma de millorar la societat present i
futura. I és per això que ens hem de preguntar quina
és la societat que volem construir.
[...]
»L’objectiu final de l’educació és, o ha de ser, ajudar
a formar persones que sàpiguen créixer en
benestar i dignitat. És per això que qualsevol canvi
té com a finalitat afavorir les experiències d’aprenentatge,
i fer que els infants i joves en siguin els
protagonistes actius, per aprendre a conviure, per
generar motivació i ser feliç. En una societat plena
de diversitat, conflictes i reptes, el canvi és necessari
per aconseguir infants actius, crítics, curiosos,
compromesos i sans, que puguin créixer en dignitat
i resoldre els conflictes col·lectius.
[...]
»El canvi educatiu s’ha de propiciar des dels
equips de mestres, i compartit amb les famílies, que
hi han de participar de manera activa. La creació
d’una escola equitativa, inclusiva i connectada al
món present, ha d’anar dirigida a millorar la societat
i a construir el futur que volem.
»Pensem que amb implicació, compromís,
il·lusió, i recursos es pot afrontar qualsevol repte.»
52a Escola d’Estiu de Rosa Sensat
Barcelona, 10 de juliol de 2017
Blogs, llibres i més 46
setembre octubre 2017
1

escola 0-3
El sentit del caos
Equip de l’E. B. M. Sant Nicolau
218 in-fàn-ci-a
Tradicionalment, en el moment de començar el
curs, les persones que es fan càrrec de «crear»
i preparar els espais per als infants que acompanyaran
al llarg del curs posen en marxa les
estratègies apreses respecte d’aspectes que
les poden ajudar a adequar els espais i els
materials a les «suposades» característiques
evolutives i les necessitats que, a priori, tenen
els infants de la franja d’edat assignada. És a
dir, es creen espais d’acord amb les creences
generalitzades, que sovint poc tenen a veure
amb la individualitat real de cada un dels
infants que formaran aquell grup. Una vegada
comença el curs i els infants habiten aquell
espai preparat pels adults, en un moment o
altre, es comencen a detectar situacions –apatia,
augment dels conflictes…– que ens porten
a pensar que l’espai i els materials ja no interessen
als infants. Automàticament es posen
en marxa una sèrie de canvis i transformacions
als espais, buscant bàsicament la novetat i la
diferència respecte del que hi havia abans. On
és la reflexió en tot aquest procés?
setembre octubre 2017
11

escola 0-3
setembre octubre 2017
12
L’experiència que presentem exemplifica un
procés de treball i de reflexió de l’equip de la
nostra llar, a partir del qual, partint de l’observació
de la pròpia realitat, poder interpretar
quines són les necessitats reals dels infants per
disposar d’uns criteris que possibilitin oferirlos
reptes que els ajudin a avançar en el seu
moment de maduració. Alhora, ens permet
entendre millor la realitat del joc dels infants i
conèixer a fons a cada un d’ells, i identificar
quins són els seus interessos reals.
El context es situa durant els mesos de gener
i febrer del curs 2015-2016, en el grup de les
«Abraçades», amb tretze infants d’1 a 2 anys
nascuts durant el primer semestre de l’any.
Passat el primer trimestre, la persona tutora
tenia la sensació que, en general, els infants no
jugaven a res, sinó que ho llençaven tot a terra
sense cap tipus de joc concret. Li va assaltar,
llavors, la necessitat de canviar l’espai i els
materials perquè «alguna cosa no funcionava».
Una sensació amb què sovint ens trobem amb
grups d’infants d’aquesta franja d’edat. Però
què és el que en realitat estava passant? Com
podíem entendre millor el tipus de joc que
feien els infants, per poder-lo valorar d’una forma
més objectiva i real? Quines modificacions
calia fer a l’espai per donar resposta a la identitat
i la diversitat de cada un dels infants? Quin
significat s’amagava darrere de l’aparent caos
que percebia l’adult? Quina era la identitat del
caos: la de confusió i desordre complet?
L’equip de treball que va portar a terme aquesta
experiència estava format per tres persones –la
tutora, la persona de suport i el director de la
llar–. Es reunien un dia a la setmana per dissenyar
i interpretar els diferents moments del
procés. El desconcert de les persones de l’equip
de treball i la incertesa de saber com gestionaríem
aquest procés de reflexió era evident,
però la il·lusió per iniciar un procés de comprensió
de la nostra realitat i, en definitiva, dels
infants i del seu joc, ens animava a continuar.
En aquest punt, vam iniciar un procés de
reflexió a partir del qual definir la identitat i els
in-fàn-ci-a 218

escola 0-3
De les sessions de treball en què visionàvem
els vídeos i en què vam fer el buidatge de les
observacions portades a terme, vam poder interpretar
molts aspectes d’un gran interès, que van
obrir debats que es van traslladar a tot el claustre.
El recull d’aquestes reflexions el podem
plantejar en dos blocs:
218 in-fàn-ci-a
significats dels diferents espais i materials presents
a l’espai en aquell moment (què oferim?,
com està disposat?), plantejant-nos hipòtesis
sobre el que feien els infants en els diferents
espais, debatent quin era el paper de l’adult en
aquells moments de joc habitual i concretant
quins aspectes volíem observar. Així com construint
les eines necessàries per recollir les observacions.
Posteriorment vam planificar el procés d’observació
i documentació:
• Observació d’un petit grup a l’espai referent
amb gravació i posterior visionat i debat entre
el grup de treball.
• Observació i gravació en el moment d’entrada
de tot el grup i posterior visionat i debat
entre el grup de treball.
• Observacions setmanals de dos infants durant
un mes.
Les dificultats van aparèixer de forma immediata,
sobretot a l’hora de recollir les observacions,
ja que no estàvem acostumats a fer-ho. A poc a
poc ens vam fer més conscients de la importància
de centrar la nostra atenció ens aspectes o
infants més concrets, i això va implicar reconstruir
l’eina dissenyada inicialment per recollir
les observacions, per tal d’ajustar-la a la identitat
de les reflexions que havien sorgit.
• Reflexions sobre els espais i materials de
l’espai d’Abraçades:
• Els cistells amb molts materials no els criden
l’atenció.
• Els materials de precisió no els generen dificultat
i per tant, tampoc interès.
• Si l’espai de construccions no està preparat,
no hi van.
• Els agrada l’espai per amagar-se en companyia
d’altres.
• Necessiten més opcions per interaccionar
amb tot el cos.
• Els criden l’atenció les cartelleres (fulls del diari
de vida del grup que es pengen tres cops
per setmana, on es recullen les vivències dels
infants a la llar).
• A l’espai de joc simbòlic, caldria afegir-hi
materials per tal que tinguessin més possibilitats
de joc.
• El panell de l’espai de disfresses podria incorporar
noves possibilitats de joc amb els miralls
i tenir els materials disposats de forma més
clara i no tot en el cistell.
Reflexions sobre el paper de l’adult:
• Hem trobat sentit i significat en el caos, remarcant
la necessitat d’observar els processos.
setembre octubre 2017
13

escola 0-3
• Entenem el trasllat dels objectes com una forma
natural de relacionar-s’hi.
• Es pren consciència de la necessitat d’interactuar
amb els infants fugint de la postura
passiva.
• Part del nostre paper consisteix a reubicar els
materials per tornar a crear «interès».
• S’inclou l’observació d’una forma sistemàtica
com a eina per conèixer els infants i entendre
els seus jocs i les seves accions.
setembre octubre 2017
14
A partir d’aquest moment, i prenent com a punt
de partida les interpretacions i reflexions, vam
iniciar un procés on imaginar possibilitats de
canvi en l’espai del grup:
• Incorporació de nous materials que requereixin
més precisió.
• Eliminar o reduir els cistells com a contenidors
per guardar els materials.
• Reduir la quantitat de material petit (peces de
construcció).
• Deixar l’espai de construcció sempre muntat
i amb la tarima per delimitar-ne l’ús.
• Disposar els calaixos grans que potenciïn la
possibilitat d’amagar-se i trobar-se afegint la
rampa com un element de moviment.
• Baixar les cartelleres a la seva alçada.
I finalment vam passar a l’acció: modificant
espais, creant nous materials, ressituant tot el
que ja existia, i fent noves observacions per comprovar
el resultat dels canvis portats a terme.
Paral·lelament vam construir aquest procés
obrint-lo a la resta de l’equip en reunions de
claustre per tal que fos un procés viscut per tots
i que es pogués enriquir amb els punts de vista
de cada una de les persones que en formem part,
contribuint d’una forma participativa a crear el
nostre veritable projecte d’escola, ja que per a
tots els membres del nostre equip el caos té un
nou significat, una identitat pròpia lligada al
concepte d’infant. Un equip que creix i es reinventa
acompanyant els infants.
•
Equip de l’E. B. M. Sant Nicolau
de Sant Andreu de Llavaneres.
in-fàn-ci-a 218

editorial
165 in-fan-cia
16
La acogida de la diversidad
en la escuela y la asunción
del reto
Después de la pausa del verano, de nuevo nos
reencontramos todos con la escuela. Conversamos
acerca de las aventuras de julio y agosto,
sobre cómo han cambiado los niños y las niñas
desde la última vez que nos vimos… En cierta
manera construimos ese puente temporal que
nos vuelve a unir para continuar este curso la
aventura de educar.
En este inicio los niños y las niñas más pequeños
comienzan una experiencia que necesita de
mucha sensibilidad y de un saber hacer muy
experto y cuidadoso por parte de las educadoras,
tanto en el trato al niño como a la familia,
que precisa seguridad y confianza.
Pensemos en la importancia de los lugares
humanizados y en la importancia de acercarnos
en la escuela al concepto de hogar. Seguramente,
un ambiente que guarde la armonía entre los
espacios, los tiempos –no cronológicos– y las
relaciones nos permite crear en los pequeños y
en las familias una representación de lo que es
la educación infantil fundamentada en la escucha,
el respeto, la alegría y la confianza.
El verano siempre es tiempo de reflexión para
la generación de retos y proyectos personales y
profesionales, y tratándose de la educación
infantil está implícito proponérselos e intentar
alcanzarlos. Pero volvamos al inicio: el soporte
de la infancia está en la calidez del trato al niño,
a la familia y a sus circunstancias, a flor de piel,
AF_infancia_castellà_2017_166.indd 6 20/12/16 10:08
vivido por todas las personas en los primeros
compases de septiembre.
Cuidemos la acogida y las relaciones en la
escuela no solo en septiembre, y mantengamos
el compromiso de seguir formándonos y
compartiendo para construir una educación
infantil que no pase desapercibida, que conciba
a los niños y a las niñas como personas capaces
y con derecho a participar en la vida cotidiana.
Todo este marco de buenas prácticas e intenciones
ha de comprometer a los responsables
de las políticas educativas (que, más que cuidar,
maltratan a la infancia) a dar otro rumbo
a las políticas educativas, sobre todo en el ciclo
de 0 a 3 años.
Bienvenidas y bienvenidos a la escuela en
este curso que se inicia. A la criatura que inicia
su transcurrir en la aventura, a la que recibimos
después del verano, a la familia que forma
parte inseparable del significado de la educación
infantil. Bienvenidas todas las educadoras
y educadores que siguen comprometidos con
la infancia y con construir una sociedad y una
escuela mejor. Un deseo necesario.
septiembre octubre 2017
1
Página abierta Centenario del nacimiento de Gloria Fuertes Consejo de redacción de Infancia de Madrid 2
Educar de 0 a 6 años Reconfiguración de las relaciones entre niños y adultos María Carmen Silveira 5
Escuela 0-3 El juego no se esconde Olga Meng y José Manuel Osoro 9
Golden5. Experiencia en una escuela infantil María José Lera 15
Qué vemos, cómo lo contamos Así no es, así no son Carmen Soto Valenzuela 22
Una responsabilidad, un placer Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya 24
Escuela 3-6 ¿Hacemos un teatro? La representación como estrategia Konsue Salinas Ramos 26
para introducir la educación para el desarrollo en clase
El juego Argiñe Gurtubai 32
Infancia y sociedad La naturaleza es nuestra clase en Ekogunea Naiara Elorriaga 36
¿A qué jugamos? El libro de los juegos (y II) Juan Pedro Martínez Soriano 40
Informaciones 41
Libros al alcance de los niños
sumario
45
Mediateca 46

editorial
165 in-fan-cia
La acogida de la diversidad
en la escuela y la asunción
del reto
Después de la pausa del verano, de nuevo nos
reencontramos todos con la escuela. Conversamos
acerca de las aventuras de julio y agosto,
sobre cómo han cambiado los niños y las niñas
desde la última vez que nos vimos… En cierta
manera construimos ese puente temporal que
nos vuelve a unir para continuar este curso la
aventura de educar.
En este inicio los niños y las niñas más pequeños
comienzan una experiencia que necesita de
mucha sensibilidad y de un saber hacer muy
experto y cuidadoso por parte de las educadoras,
tanto en el trato al niño como a la familia,
que precisa seguridad y confianza.
Pensemos en la importancia de los lugares
humanizados y en la importancia de acercarnos
en la escuela al concepto de hogar. Seguramente,
un ambiente que guarde la armonía entre los
espacios, los tiempos –no cronológicos– y las
relaciones nos permite crear en los pequeños y
en las familias una representación de lo que es
la educación infantil fundamentada en la escucha,
el respeto, la alegría y la confianza.
El verano siempre es tiempo de reflexión para
la generación de retos y proyectos personales y
profesionales, y tratándose de la educación
infantil está implícito proponérselos e intentar
alcanzarlos. Pero volvamos al inicio: el soporte
de la infancia está en la calidez del trato al niño,
a la familia y a sus circunstancias, a flor de piel,
vivido por todas las personas en los primeros
compases de septiembre.
Cuidemos la acogida y las relaciones en la
escuela no solo en septiembre, y mantengamos
el compromiso de seguir formándonos y
compartiendo para construir una educación
infantil que no pase desapercibida, que conciba
a los niños y a las niñas como personas capaces
y con derecho a participar en la vida cotidiana.
Todo este marco de buenas prácticas e intenciones
ha de comprometer a los responsables
de las políticas educativas (que, más que cuidar,
maltratan a la infancia) a dar otro rumbo
a las políticas educativas, sobre todo en el ciclo
de 0 a 3 años.
Bienvenidas y bienvenidos a la escuela en
este curso que se inicia. A la criatura que inicia
su transcurrir en la aventura, a la que recibimos
después del verano, a la familia que forma
parte inseparable del significado de la educación
infantil. Bienvenidas todas las educadoras
y educadores que siguen comprometidos con
la infancia y con construir una sociedad y una
escuela mejor. Un deseo necesario.
septiembre octubre 2017
1
Página abierta Centenario del nacimiento de Gloria Fuertes Consejo de redacción de Infancia de Madrid 2
Educar de 0 a 6 años Reconfiguración de las relaciones entre niños y adultos María Carmen Silveira 5
Escuela 0-3 El juego no se esconde Olga Meng y José Manuel Osoro 9
Golden5. Experiencia en una escuela infantil María José Lera 15
Qué vemos, cómo lo contamos Así no es, así no son Carmen Soto Valenzuela 22
Una responsabilidad, un placer Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya 24
Escuela 3-6 ¿Hacemos un teatro? La representación como estrategia Konsue Salinas Ramos 26
para introducir la educación para el desarrollo en clase
El juego Argiñe Gurtubai 32
Infancia y sociedad La naturaleza es nuestra clase en Ekogunea Naiara Elorriaga 36
¿A qué jugamos? El libro de los juegos (y II) Juan Pedro Martínez Soriano 40
Informaciones 41
Libros al alcance de los niños
sumario
45
Mediateca 46

infancia y sociedad
septiembre octubre 2017
36
La naturaleza es nuestra clase
en Ekogunea
Naiara Elorriaga
Los beneficios que la naturaleza aporta son
infinitos, y cualquier persona que tenga la oportunidad
de pasar tiempo con niñas y niños en
un medio natural, o que haya tenido el privilegio
de crecer jugando en ella, lo puede corroborar.
Muchas investigaciones demuestran que
estar en contacto con la naturaleza ayuda no
solo al desarrollo cognitivo, sino también a su
autonomía, autoestima y mundo emocional.
En un día de viento cualquiera
Hoy hace un día un poco ventoso. Los árboles
bailan produciendo ese sonido característico
con las hojas, y a este se le suma el silbido del
viento, que al viento le gusta silbar y cuando
viene se pasa el día silbando. Y nos encanta,
porque es un sonido que nos relaja. Y más aún
si te quedas quieta y la hierba te hace cosquillitas.
En días así nos cuesta menos concentrarnos
y nos recorre una irrefrenable necesidad de
hacer volar las cosas, de subirnos a los árboles
para sentir el viento más fuerte y que se nos
revuelva el pelo, de componer música al son
del viento y comunicarnos con él, de bailar…
Y siempre nos fijamos en que hay muchos pájaros
que creemos que se aprovechan del viento
in-fan-cia 165

infancia y sociedad
165 in-fan-cia
septiembre octubre 2017
37

infancia y sociedad
septiembre octubre 2017
38
para volar, los muy vagos. La verdad es que
hemos decidido que haríamos lo mismo si
pudiésemos. Todos menos Amaia, a quien no
le gustan las alturas, y claro, por eso no tiene
ningún interés en volar, que se sube demasiado
alto. Siempre intentamos descubrir qué
pájaros son e imaginarnos cómo serán sus vidas
de pájaro. ¿Cómo harán para realizar viajes tan
largos y no perderse, y no cansarse, y no chocarse
entre ellos? ¡Con lo juntitos que van!
La necesidad de contacto con la naturaleza
El modo de vida actual nos aleja de la naturaleza.
Tanto es así que, según los datos de
Unesco detallados en el informe anual 2008-
2009, cerca del 50 % de la población reside en
ciudades, porcentaje que está previsto que
alcance el 60 % en dos décadas.
Esto tiene efectos muy negativos en nuestro
bienestar. De hecho, diferentes autores como
Richard Louv, el cofundador de la red Children
& Nature Network, hablan ya del denominado
«trastorno por déficit de naturaleza», relacionando
la falta de contacto con la naturaleza con
afecciones muy habituales, sobre todo entre los
más pequeños, como son: la ansiedad, el estrés,
los desórdenes de atención, las alergias y problemas
respiratorios, la obesidad, la disminución
de la curiosidad y la creatividad, etcétera
(Nature Deficit Disorder; Louv, 2008).
Los beneficios que la naturaleza nos aporta,
en cambio, son infinitos, y cualquier persona
que tenga la oportunidad de pasar tiempo con
niñas y niños en un medio natural, o que haya
tenido el privilegio de crecer jugando en ella, lo
puede corroborar. Pero, además, muchas investigaciones
demuestran que estar en contacto con
la naturaleza ayuda no solo al desarrollo cognitivo,
sino también a su autonomía, autoestima y
mundo emocional. Como afirma Heike Freire,
autora del libro Educar en verde, los niños y las
niñas que pasan tiempo de calidad en la naturaleza
están más relajados y menos estresados o
ansiosos, tienen un mayor desarrollo verbal y
social, son más creativos, asumen mejor los límites,
tienen mayor empatía, son más resolutivos,
y desarrollan más la inteligencia abstracta.
Además, al contrario de lo que se cree, las niñas
y los niños que están más tiempo al aire libre
tienden a enfermarse con menor frecuencia
(incluso con climas más adversos que el nuestro,
como en el norte de Europa, por ejemplo).
Así, la naturaleza permite la adecuación del
proceso de aprendizaje a cada individuo. A
grandes rasgos, subrayaríamos que existen
miles de retos de diferente índole y dificultad
al alcance de cualquier pequeño en todo
momento. Por poner un ejemplo, Ane, de 4
años, puede subir a un roble cuya primera
rama está alta, pero Jon, de 5 años, sube a un
haya joven de ramas bajitas. Además, el motor
de aprendizaje surge del propio interés de la
persona, ya que la naturaleza es un espacio
extremadamente diverso en el que ocurren
cosas y lleno de misterios que descubrir.
Ekogunea y el proyecto Basoeskola
Kutxa Ekogunea es un ecoparque situado en
Donostia cuya misión es extender la cultura
ecológica en nuestro entorno, facilitando a las
personas dar el paso de la concienciación
ambiental a la acción.
Para lograrlo creemos en la educación y en
impulsar procesos en alianza con los diferentes
agentes de la comunidad educativa.
Creemos que el respeto por la naturaleza se
aprende sobre todo facilitando experiencias
vitales que se den en el medio natural y que
nos dejan marcados para toda la vida.
Creemos en educar en la naturaleza y con la
naturaleza. Creemos que vivir la naturaleza
nos lleva a amarla y por tanto a preservarla. Y
creemos que la naturaleza es el contexto idóneo
para que se produzca un aprendizaje significativo,
ya que es un entorno complejo,
cambiante, diverso.
Por ello comenzamos, hace ya veinte años, a
realizar actividades guiadas con niños y niñas
de diferentes edades en contacto directo con la
naturaleza y de manera muy práctica. Los
pequeños vienen a Ekogunea y disfrutamos
durante un día de las huertas, del bosque, del
río, de las praderas y de los animales que
encontramos aquí. Durante este periodo, a
pesar de ser solo de horas, ya se ven pequeños
cambios en ellos. Los beneficios del contacto
con la naturaleza no solo han sido probados
por la comunidad científica, sino que son
patentes tanto para las personas que trabajamos
día a día en este medio con escolares como
para los maestros que nos acompañan durante
un día de visita concreto.
Sin embargo, a pesar de que las actividades
que realizamos son muy satisfactorias, a través
de los años nos hemos dado cuenta de que este
contacto con la naturaleza debe alargarse en el
tiempo: cuanto más prolongada y continua es
esa experiencia, mayores beneficios reporta en
in-fan-cia 165

infancia y sociedad
165 in-fan-cia
todos los sentidos desde el punto de vista
social, emocional, espiritual, mental y físico.
De esta valoración surge el proyecto
Basoeskola, que consiste en salir de la clase
convencional para aprovechar el propio espacio
natural como espacio de aprendizaje. Pero
nunca planteado solo desde el punto de vista
del currículo, sino desde un punto de
vista holístico donde se facilita el aprendizaje
en y con la naturaleza, y desde un enfoque del
ser integral, en el que además la educación
ambiental pasa de ser una disciplina transversal
a ser troncal. Este proyecto va dirigido a los
niños y las niñas del segundo ciclo de
Educación Infantil, y la metodología principal
consiste en el juego libre.
Siendo fieles a la misión de Ekogunea, Basoeskola
debe integrarse en el sistema educativo
reglado de la Comunidad Autónoma del País
Vasco, con el fin de que sea accesible para toda
la sociedad. Por ello hemos contactado con la
Administración (Innovación Educativa e
Ingurugela-Ceida) y hemos comenzado
a trabajar en estrecha colaboración
con el centro público Amara
Berri y Langile Ikastola con la intención
de pilotar esta metodología en
el mismo Ekogunea. Así, hemos configurado
un comité técnico en el que
se están trabajando, entre otros,
temas como la programación de un
grupo al aire libre, las necesidades
arquitectónicas del refugio que instalaremos
en Ekogunea y cómo solventar
cuestiones de normativa y funcionamiento
que nos afectan, ya que no
es una escuela convencional.
Nuestra labor, por tanto, se resume
en otorgar el derecho a la infancia
de salir de clase y disfrutar de la naturaleza
el mayor tiempo posible, en un
entorno seguro y en comunidad, para
sentirse parte de ella. Para ello solo
necesitamos imitar a esas aves que
vemos en el cielo en este día de viento,
que tienen la capacidad de dirigirse
de forma muy precisa a un destino
concreto. Viajan en grupo y han desarrollado un
sistema de navegación muy eficiente, necesario
para realizar vuelos de largo recorrido, como el
nuestro.
•
Más información
www.ekogunea.eus
www.hezkuntza.ekogunea.eus
Naiara Elorriaga, responsable
de Educación, Kutxa Ekogunea.
septiembre octubre 2017
39

PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 2 06/04/2016 14:27:10 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 3 06/04/2016 14:27:14 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 4 06/04/2016 14:27:28
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 2 06/04/2016 14:27:10 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 3 06/04/2016 14:27:14 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 4 06/04/2016 14:27:28
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 2 06/04/2016 14:27:10 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 3 06/04/2016 14:27:14 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 4 06/04/2016 14:27:28
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 5 06/04/2016 14:27:31 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 6 06/04/2016 14:27:35 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 7 06/04/2016 14:27:49
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 2 06/04/2016 14:27:10 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 3 06/04/2016 14:27:14 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 4 06/04/2016 14:27:28
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 5 06/04/2016 14:27:31 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 6 06/04/2016 14:27:35 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 7 06/04/2016 14:27:49
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 5 06/04/2016 14:27:31 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 6 06/04/2016 14:27:35 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 7 06/04/2016 14:27:49
PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 5 06/04/2016 14:27:31 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 6 06/04/2016 14:27:35 PORTADAS CAST 2016 TRAZADO.indd 7 06/04/2016 14:27:49
revista in-f
o
ista bimestral de la As
revista in-fan-cia
Maestros Ros
eció en 1990 con volunt
reflexión
punto de
en torno a la educació
entre los docentes
entre los docentes de toda España
revista in-fan-cia
Suscripción
Revista bimestral de la Asociación
de Maestros Rosa Sensat
que apareció en 1990 con voluntad de constituir
Revista bimestral de la Asociación
Suscripción
un punto de
de Maestros reflexión y
Rosa Sensat debate
en torno a la educación de 0 a 6 años
que apareció en 1990 con voluntad de constituir
entre los docentes de toda España
un punto de reflexión y debate
en torno a la educación de 0 a 6 años
entre los docentes de toda España
Suscripción
Suscripción
www.rosasensat.org
redaccioninfancia@rosasensat.org
www.rosasensat.org
redaccioninfancia@rosasensat.org
www.rosasensat.org
redaccioninfancia@rosasensat.org
Suscripción

nº19
latinoamericana
REVISTA DIGITAL DE LA ASOCIACIÓN DE MAESTROS ROSA SENSAT
Edita Redacción Coordinación Consejos Apoyos
ABRIL 2017
in-fan-cia
sumario
La fuerza de los más pequeños
Consejo de redacción de España
editorial
tema
entrevista
cultura y
expresión
experiencias
reflexiones
pedagógicas
historia de la
educación
los 100
lenguajes
de la infancia
De la dictadura a la política democrática de la educación
Peter Moss
¿Dos mundos? Un mundo para poder avanzar juntos
María Carmen Silveira Barbosa
Anna Tardos
Consejo de redacción de España
La jungla de asfalto
Equipo Xamfrà
Pensando de nuevo
Penny Ritscher
¿Por qué una escuela infantil de 0 a 6 años?
Juan Pedro Martínez
Musicalidad, una forma de encontrarnos
Alejandra Goldfarb
Las potencialidades de la infancia
Carla Rinaldi
Celebrando a Enriqueta
Elizabet Ivaldi
Construcción de aprendizajes
Cecilia Zarauz Chavez
>

nº19
latinoamericana
REVISTA DIGITAL DE LA ASOCIACIÓN DE MAESTROS ROSA SENSAT
Edita Redacción Coordinación Consejos Apoyos
ABRIL 2017
in-fan-cia
editorial
La fuerza de los más pequeños
sumario
Consejo de redacción de España
editorial
tema
entrevista
cultura y
expresión
experiencias
reflexiones
pedagógicas
historia de la
educación
los 100
lenguajes
de la infancia
Podemos decir que esta es una
revista más de las que hace años se
editan desde Rosa Sensat.
Pero… lo es y no lo es.
Lo es porque en todas ellas el
foco del trabajo, del escuchar,
del preguntar, del debatir ha sido
siempre la infancia de 0 a 6 años,
combinando diferentes aspectos
de las prácticas y teorías que nos
preceden con las nuevas, sobre la
educación en estas primeras edades.
Pero, no lo es porque hay una
cuestión de fondo que queremos
compartir con vosotros, y que desde
nuestro punto de vista es relevante y podría pasar
inadvertida, cuando precisamente nuestro deseo es
que sea visible.
Una de las características de la revista Infancia
de Rosa Sensat ha sido y es viajar. Para conocer
realidades muy diversas, de Europa, de las Américas e
incluso de algunos países de oriente.
Estas visitas de estudio, nos han permitido conocer
algunas prácticas y teorías pedagógicas muy diversas a
las nuestra, y otras muy iguales. Sobre todo las teorías
que se proponen influir en las prácticas.
>

nº19
latinoamericana
REVISTA DIGITAL DE LA ASOCIACIÓN DE MAESTROS ROSA SENSAT
ABRIL 2017
in-fan-cia
editorial
La fuerza de los más pequeños
Edita Redacción Coordinación Consejos Apoyos
sumario
editorial
tema
entrevista
cultura y
expresión
experiencias
reflexiones
pedagógicas
historia de la
educación
los 100
lenguajes
de la infancia
Estos viajes, han sido una oportunidad de conocer
a personas comprometidas que a diario luchan para
transformar y renovar su realidad educativa de los más
pequeños, en sus pueblos, ciudades y países, y al igual
que nosotras no siempre lo consiguen.
Esta relación, profesional y humana ha tejido una
amplia red de complicidades, en un ir y venir continuo
de intercambios de experiencias, cocimientos y de
dudas sobre lo que está pasando en la educación
de los más pequeños de seis años. Un ir y venir que
difícilmente se recogerá en libros de historia de la
educación, cuando desde nuestro punto de vista, es
lo que realmente hace historia. Una historia invisible o
invisibilizada, como la de muchas mujeres, como la de
muchos pueblos, Es la historia del que vive y convive
con la realidad cotidiana y cercana.
Lo cierto es que respetando a todas las personas e
instituciones de muchos lugares de nuestro planeta,
desde Rosa Sensat pensamos que el motor, el del gran
cambio, el impulso renovador de la educación infantil,
pedagógica, social y política lo aportara América Latina.
La renovación pedagógica en las primeras edades en
muchos países de América Latina, viene de muy lejos,
tanto o más que la de Europa, Con una diferencia
fundamental, que en la vieja Europa han sido
experiencias valiosas pero con pequeña influencia y en
Latinoamérica han sido acciones de gobierno desde
finales del siglo XIX.
Todos sabemos cómo las dictaduras destruyen el
bien más preciado, la educación. Por lo tanto hay
que empezar de nuevo, pero sabiendo que lo que un
día habíamos tenido en algún espacio de la memoria
colectiva, se mantiene.
Es ese pasado, que se hace patente en el presente.
Hay que acabar con las prácticas colonizadoras
de Europa. En Europa necesitamos dialogar con
Latinoamérica y con otros pueblos del mundo para
aprender a través del dialogo.
Esta es la idea de fondo, el dialogo entre Europa y
América Latina. Porque consideramos que solo el
pensamiento compartido de igual a igual, nos permitirá
aprender los unos de los otros. Un dialogo que podrá
dar la fuerza necesaria para combatir al adversario
común. El pensamiento neoliberal.
El pensamiento único, el que nos arruina
económicamente, que como todo totalitarismo
impone una educación al servicio de la sumisión y del
mercado. Un pensamiento que en educación infantil,
se propone aprovechar las potencialidades de los
niños en estas primeras edades, para robarles lo más
preciado, LA INFANCIA.
>

nº19
latinoamericana
REVISTA DIGITAL DE LA ASOCIACIÓN DE MAESTROS ROSA SENSAT
ABRIL 2017
in-fan-cia
editorial
La fuerza de los más pequeños
Edita Redacción Coordinación Consejos Apoyos
sumario
editorial
tema
entrevista
cultura y
expresión
experiencias
reflexiones
pedagógicas
historia de la
educación
los 100
lenguajes
de la infancia
Con postulados seudo científicos que solo valoran el
futuro para anular el presente. Son directrices invisibles
para la sociedad en general y también para nosotros
como educadores. Las vemos recogidas en leyes y
practicas idénticas en todas partes,
impuestas por El Banco Mundial y
el Fondo Monetario Internacional,
igual que generan crisis económicas
y sociales, imponen un modelo
único de educación uniforme.
Por todo ello necesitamos el
diálogo, para aprender unos de
otros, pero también para hacer
frente común en defensa de la
infancia. Una infancia fuerte y
capaz, que conocemos bien,
porque tenemos la suerte de estar
cada día a su lado y descubrir sus
infinitas capacidades, modos de
pensar, de hacer y de expresar.
Somos gente que ni coloniza, ni
creemos en recetas mágicas y
uniformadoras. Somos defensores
de la diversidad como un tesoro a
defender, y trabajar con la libertad
que ofrece el diálogo para encontrar
la inspiración.
Consejo de redacción de España
>

nº19
REVISTA DIGITAL DE LA ASOCIACIÓN DE MAESTROS ROSA SENSAT
ABRIL 2017
latinoamericana
in-fan-cia
tema
¿Dos Mundos? Un mundo para avanzar juntos
Edita Redacción Coordinación Consejos Apoyos
sumario
MARÍA CARMEN SILVEIRA BARBOSA
editorial
tema
entrevista
cultura y
expresión
experiencias
reflexiones
pedagógicas
historia de la
educación
los 100
lenguajes
de la infancia
Este número de la revista que cuenta con el fantástico
titulo “La fuerza de los más pequeños”. Sí, que son
muy fuertes estos niños y niñas pequeñas. Hay un
poeta brasileño, llamado Manuel de Barros que dice:
“Con certeza, la libertad y la poesía se aprende con
los niños”.
De verdad, lo que nos une, a personas de
lugares tan distantes, y con diferentes caminos
de formación y experiencias de vida y trabajo es,
sin duda, la confianza que tenemos de que los
niños pequeños tienen una gran capacidad, de
que necesitan ser respetados y de que nosotros,
la generación que les precede, tenemos el
compromiso de ofrecer una educación, que les
posibilite aprender a constituir relaciones, a convivir,
a “vivir juntos”, a favor del bien común. En un
pequeño cuento, el narrador africano, Mia Couto,
enseñó que el papel de los más viejos es hacer la
transmisión. “El abuelo enseñó los lugares
secretos de su infancia, las grutas junto al rio,
correr atrás de las mariposas, adivinar huellas de
bichos.El pequeño, sin saber, se introduce en los
amplios territorios de la infancia. Pero, no es solo
enseñar el mundo, es necesario establecer una
relación que siempre sea bidirecconal.
Una cierta tarde, el abuelo hizo una visita a la casa
de sus hijos, se sentó en la sala y ordenó que el
nieto se fuera. Le gustaría hablar, a solas, con los
padres de lo niño. Y el viejo dijo: criancice es como
amor, no se hace sola. Hace falta que los padres
sean hijos, se junten con el pequeño. Hace falta
que acepten desnudarse de la edad, desobedecer
al tiempo, esquivarse del cuerpo y del juicio.
Mia Couto
>

nº19
REVISTA DIGITAL DE LA ASOCIACIÓN DE MAESTROS ROSA SENSAT
ABRIL 2017
latinoamericana
in-fan-cia
tema
¿Dos Mundos? Un mundo para avanzar juntos
Edita Redacción Coordinación Consejos Apoyos
sumario
editorial
tema
entrevista
cultura y
expresión
experiencias
reflexiones
pedagógicas
historia de la
educación
los 100
lenguajes
de la infancia
Me gustaría tratar de este tema como si fuera un
cuento, un relato pues sin duda creo que esta es la
mejor manera de acercarse a él. Los seres humanos,
en distintas culturas, siempre han creado historias
acerca del mundo, del pasado, presente y del futuro y
de cómo relacionarse con los pequeños.
En las culturas amerindias, hay muchas historias
acerca del futuro: como el mundo empezó y también
como se va a terminar, y volver a empezar. Pues,
siempre es posible retornar y reiniciar. Esta no es
ni la primera ni será la última vez que los humanos
empiezan algo nuevo en el mundo, pues el mundo
siempre ha estado aquí y todo se funda y reinicia.
En muchas de las cosmologías indígenas brasileñas se
dice, por ejemplo: “Aun no había nada, pero ya habían
las personas” en la cultura YAWANAWA o “Cuando
el cielo aun estaba muy cerca de la tierra, no había
nada en el mundo, solo gente y tortugas” en la cultura
AIKEWARA. Vean que el problema actual es que la
distinción entre los humanos y los no humanos, no
dice nada respecto a los nativos de mi continente.
Pero, hacer una presentación requiere del narrador
ciertos requisitos de propiedad lingüística, de
estructura, de fluencia que soy incapaz de formular en
castellano. Así, sólo traigo, en este texto de profunda
oralidad, algunas ideas para empezar.
¿Dos Mundos? ¿Mundo?
Para educar a los niños pequeños es necesario tener
una visión sobre el futuro del mundo. ¿Pues lo mismo
que se educa en el presente es preciso pensar con
visión de futuro, respondiendo: ¿Para qué mundo?
Hubo un tiempo en que era muy fácil tener esta visión
de futuro pues el mundo cambiaba poco y con gran
lentitud. Todo parecía muy tranquilo. Pero hoy, como
dice Zygmunt Bauman, y otros tantos pensadores que
lo preceden, todo se convierte en líquido. Estamos
viviendo en un momento “entre” un período que
termina y uno nuevo que está por venir. Y este futuro
nuevo, es desconocido y en consecuencia incierto.
Este espacio temporal, que llamamos “entre”, no
es confortable, en él no se encuentran respuestas.
Al contrario, es un periodo lleno de preguntas, de
invitaciones para pensar, para crear, para imaginar,
para formularse nuevas preguntas. Lo que por un
lado puede parecer positivo, un reto, una invitación
a reflexionar, por otro es algo que causa inquietud
existencial y más cuando se trabaja, se convive, en el
proceso de educar niños y niñas pequeños.
>

nº19
REVISTA DIGITAL DE LA ASOCIACIÓN DE MAESTROS ROSA SENSAT
ABRIL 2017
latinoamericana
in-fan-cia
tema
¿Dos Mundos? Un mundo para avanzar juntos
Edita Redacción Coordinación Consejos Apoyos
sumario
editorial
tema
entrevista
cultura y
expresión
experiencias
reflexiones
pedagógicas
historia de la
educación
los 100
lenguajes
de la infancia
Volvamos….a los mundos….
Los cosmólogos consideran, hasta hoy, que existe
un UNIverso, pero en educación, en cultura, en
sociología se hace imprescindible considerar hoy
MULTIversos. ¿Y Cuántos mundos TENEMOS EN este
mundo? Según ellos, son muchos mundos dentro
de cada mundo. Cada uno de nosotros tiene en si
muchos mundos. Nuestras identidades cada vez se
multiplican, se recomponen, con otras. Y esto tiene
relación con la infancia y la escuela… Una de las
grandes cuestiones relativas al futuro del mundo, que
es efectivamente de actualidad, es la posibilidad, de
que el mundo se acabe. La cuestión ecológica rompe
con nuestra estructura binaria de pensar la sociedad:
• Local - Global
• Norte - Sur
• Naturaleza – Cultura
• Humanos – no humanos
Si… los mundos son muchos, pero el planeta es
solo uno. Y la idea de la crisis ambiental, con la
presencia de la posibilidad del fin del mundo, pone
en cuestión la actitud “optimismo humanista” en que
vivimos. Y nos coloca, como ciudadanos y maestros,
en situación de pensar que la naturaleza y el medio
ambiente son demasiado importantes para que se
considere un tema propio de científicos y políticos. Es
una cuestión que nos incumbe a toda la ciudadanía y
se hace necesario que pasemos a la acción.
Generalmente, frente a este tema tenemos dos
posiciones extremas:
• Una de exuberancia maniaca (economía política de
aceleración) que dice que con la técnica, gestión de
recursos o con más capitalismo, todo se regulará.
>

nº19
REVISTA DIGITAL DE LA ASOCIACIÓN DE MAESTROS ROSA SENSAT
ABRIL 2017
latinoamericana
in-fan-cia
tema
¿Dos Mundos? Un mundo para avanzar juntos
Edita Redacción Coordinación Consejos Apoyos
sumario
editorial
tema
entrevista
cultura y
expresión
experiencias
reflexiones
pedagógicas
historia de la
educación
los 100
lenguajes
de la infancia
• Otras que defienden una ecología política de
la ralentización, de la hesitación, de la atención,
de abrir espacios de discusión con todos. En
educación, también se dan las dos posibilidades
de organización de procesos y instituciones
educacionales:
• Una educación lenta, atenta a las personas, a
los procesos, con tranquilidad y creyendo en las
>

nº19
REVISTA DIGITAL DE LA ASOCIACIÓN DE MAESTROS ROSA SENSAT
ABRIL 2017
latinoamericana
in-fan-cia
tema
¿Dos Mundos? Un mundo para avanzar juntos
Edita Redacción Coordinación Consejos Apoyos
sumario
editorial
tema
entrevista
cultura y
expresión
experiencias
reflexiones
pedagógicas
historia de la
educación
los 100
lenguajes
de la infancia
capacidades de toda la infancia.
• Una educación homogeneizadora, de lo inmediato,
de respuestas evaluables, de eficiencia, éxito, de
competitividad, de segregación de las niñas y los
niños.
¿Por qué senderos andar en educación?
Los blancos solo nos tratan como ignorantes
porqué somos gente diferente de ellos.
Pero su pensamiento es corto y oscuro;
no consiguen ir más allá y elevarse,
porqué ellos quieren ignorar la muerte (…)
Los blancos no sueñan lejos como nosotros.
Ellos duermen mucho,
pero solo sueñan consigo
mismo.
David Kopenawa, cultura Yanomami
El periodo geológico en que estamos es llamado por
muchos de Antropóceno y puede ayudar a encontrar
otros caminos para el futuro. Es un momento donde
se coloca a los seres humanos en un sitio menos
central en la historia del planeta. Como dicen los
pueblos andinos en su célebre lema cosmopolítico:
vivir bien, no mejor. No es necesario siempre crecer,
progresar, evaluar.
Pero estas palabras no son solamente dichas por los
actores del sur. También científicos del norte como,
Bruno Latour hablan de la necesidad de los “terrenos
de explorar la cuestión de sus límites” o Isabelle
Stengers que dice que para resistir a la barbarie que
viene es necesario “civilizar las prácticas modernas” y
“ralentizar”, disminuir. Esto contribuye a hacer énfasis
en este artículo, que es más necesario disminuir la
velocidad que llegar más rápido.
Ashis Nandy, investigador indiano, al hablar sobre
el lenguaje del desarrollo, dice que existen muchas
versiones que hablan del desarrollo económico: como
un único destino social; como una visión crítica, o
como una visión alternativa. Pero el autor hace la
defensa de que en estos tiempos es necesario ir más
allá del desarrollo económico, pues este siempre es
incompatible con la justicia social, con los derechos
de las personas y con la sobrevivencia cultural de
los grupos “minoritarios”. Siempre hay víctimas del
desarrollo, esta es una palabra, un concepto que aun
que parezca ser emancipador y democrático, siempre
tiene a su lado el autoritarismo, el control “científico”
y el control de la “seguridad” de las poblaciones,
pues produce mas y mas desheredados, desalojados,
>

nº19
REVISTA DIGITAL DE LA ASOCIACIÓN DE MAESTROS ROSA SENSAT
ABRIL 2017
latinoamericana
in-fan-cia
tema
¿Dos Mundos? Un mundo para avanzar juntos
Edita Redacción Coordinación Consejos Apoyos
sumario
editorial
tema
entrevista
cultura y
expresión
experiencias
reflexiones
pedagógicas
historia de la
educación
los 100
lenguajes
de la infancia
marginalizados. Este
desarrollo es incompatible
con ciertas tradiciones
culturales y, en general,
en momentos de tensión
no son ellas que tienen la
prioridad. Las ecologías
de conocimientos más
antiguas son abandonadas
en detrimento a las
nuevas tecnologías. La
ciencia, al servicio de la
tecnocracia se convirtió en
el principio organizador y
el patrón último y único del
conocimiento. Se vive en
un mundo, conforme Ashis Nandy, de instrumentos,
instrumentalizadas e instrumentación.
Vivimos en un mundo, que parece único, pues
constituyo una lógica de colonización. Para Walter
Mignolo la colonización se puede contemplar en
tres aspectos: la colonización del poder (economía
y política); la colonización del saber (epistémico,
filosófico, científico, y la relación de lenguas y
conocimiento); y colonización del ser (subjetividad,
control de la sexualidad, del genero, de los
sentimientos, de las emociones, de los roles, le las
etnias, las creencias).
Esta colonización, se sustenta en la prioridad de los
humanos sobre la naturaleza viva y no humana, de lo
impersonal sobre el personal, lo experimental sobre
la experiencia, lo productivo sobre lo expresivo. En
un mundo así, los niños y niñas se quedan con poca
experiencia entre generaciones, con pocas historias y
cuentos, lo que les deja con falta de sentido sobre la
vida.
>

nº19
REVISTA DIGITAL DE LA ASOCIACIÓN DE MAESTROS ROSA SENSAT
ABRIL 2017
latinoamericana
in-fan-cia
tema
¿Dos Mundos? Un mundo para avanzar juntos
Edita Redacción Coordinación Consejos Apoyos
sumario
editorial
tema
entrevista
cultura y
expresión
experiencias
reflexiones
pedagógicas
historia de la
educación
los 100
lenguajes
de la infancia
La dimensión de la alteridad de los bebes y de las
niñas y niños pequeños en los modos de participar de
la vida común esta expresa en la potencia (y también
por la vulnerabilidad) de los mismos en interactuar
y aprender a dar significado a la convivencia en las
diferentes practicas de la vida cotidiana con gestos
y actos de comunicación, de interpretación, de
narración y de expresión, los cuales, justamente,
fundan la condición misma de esa participación y
de la vida común. Los humanos no nacen sabiendo
soñar, imaginar, percibir, actuar y pensar. Aprenden
con los otros a ser capaces de interpretar, elegir y
tomar decisiones. La complejidad de la edad impone
no retroceder frente a la potencialidad de los más
pequeños al comenzar a construir sus acciones en el
mundo.
Pensar la educación de las niñas y niños
pequeños para enfrentar la complexidad de la vida
contemporánea exige profesionales que reciban una
formación sustentada en principios democráticos,
con metodologías que incluyan la presencia y
la participación de los niños. Un pensamiento
pedagógico constantemente reflexionado, exigente,
comprometido, implicado. Un pensamiento
pedagógico en reflexión continua, exigente,
comprometido e implicado. Que contribuya a la
libertad y la poesía. Que los mayores se unan a los
pequeños. Un mundo con muchos mundos. Donde
diversidad y pluralidad sean comprendidas como
potencia positiva, no como problema. Un mundo
descolonizado.
Esta decisión y este descubrimiento exige esfuerzo
de creación y de invención de aquellas y de aquellos
que conviven cada día con bebes, con las niñas
y niños pequeños en la Escuela Infantil, esto es,
exige intencionalidad pedagógica en reencontrar el
mundo en lo lúdico, de sus encuentros con los niños,
pues es generador del gesto creador que permite a
un grupo inventarse. El gesto creador para elegir y
tomar decisiones exige un proyecto pedagógico que
devuelva el espacio público de la escuela en un lugar
de encuentro, un laboratorio de colaboración en el
sentido de la responsabilidad docente con la tarea de
compartir un mundo común con seres humanos y no
humanos, con la naturaleza y la cultura. Descolonizar
la educación de la infancia es la posibilidad de tener
otras maneras de pensar y hacer el mundo y así hacer
posible posible el futuro.
MARÍA CARMEN SILVEIRA BARBOSA
Pedagoga, doctora en Educación por la Universidad
Estatal de Campinas , Brasil.
>

UN TAST
DE LES NOSTRES
REVISTES
setembre-octubre