Fes un tast de les revistes Infància, Infancia i Perspectiva Escolar

rsensatcomunicacio

Et proposem que llegeixis una tria d'articles de les revistes Infància, Infancia i Perspectiva Escolar de novembre i desembre de 2017.

L’exili de mestres republicans cap a Amèrica, el 1939, va provocar en els països d’acollida

una notable millora en determinats sectors educatius. Bona part dels mestres, homes i

dones que van a l’exili (gairebé un 12% dels que treballaven a Catalunya) formaven part

de l’avantguarda pedagògica. Marxen a l’exili i s’emporten el model d’escola (laica, coeducativa,

amb ensenyament actiu, mitjançant l’observació i l’experimentació, científica, etc.)

que havien practicat durant els anys republicans.

Mestres catalans a Llatinoamèrica

SALOMÓ MARQUÈS

Professor d’Història de l’Educació

Universitat de Girona

L’exili de mestres republicans el 1939 va

representar la marxa d’un estil d’educació

que es resumeix en l’expressió «Nosaltres

els ensenyàvem a pensar, no pas a emmagatzemar»

que em va dir, fa uns quants

anys, una mestra exiliada a Tijuana. Expressió

que continua tenint validesa avui

dia. Bona part d’aquells homes i dones

que sortiren de Catalunya encalçats per

les tropes rebels a la República continuaran

ensenyant als països d’acollida amb

el mateix esperit que ho havien fet aquí

durant els anys republicans.

I ho faran amb un ventall d’aportacions

variat. A Mèxic, treballant a les escoles

creades a la capital federal pel Govern de

la República a l’exili; en algunes ciutats

fora de la capital federal, a través del Patronato

Cervantes, que ajudava a la creació

d’escoles; o en experiències educatives

personals.

El país americà que acull més mestres

és Mèxic, que els obre les portes de bat

a bat. Veneçuela és el segon. A tots els

altres països hi ha constància documental

de mestres exiliats treballant en diferents

camps de l’educació.

Mèxic

El govern de la República a l’exili crea, a

la capital de l’Estat, l’Instituto Luis Vives,

el Colegio Madrid, l’Academia Hispanomexicana

i l’Instituto Hispano-mexicano

Ruiz de Alarcón. En aquests centres, hi

ensenyen Modest Bargalló, Marcel Santaló,

Alfons Boix, Enriqueta Ortega, Josefina

Roure, Teresa Vilasetrú, Estrella Cortics,

Pilar Santiago, Josefina Oliva, Elvira Godàs i

molts més. En aquests centres on treballen

els mestres exiliats la majoria dels alumnes

són fills de republicans exiliats.

El full informatiu de l’Instituto Luis Vives

explica amb aquestes paraules el clima

pedagògic d’aquests centres:

Importa estructurar el pensamiento como

órgano de la ciencia y de la libre investigación

personal. No son sabios o atletas lo que corresponde

a la escuela producir, sino hombres

capaces de serlo, si su vocación lo reclama

o sus necesidades lo exigen. Esta formación

supone un trabajo intelectual intenso y riguroso,

el juego corporal al aire libre, el trato

largo y frecuente con la naturaleza y el arte,

la íntima convivencia y la cooperación en

un ambiente de amplia tolerancia humana,

de relación familiar, de mútuo abandono

y confianza, de íntima y constante acción

personal entre alumnos y maestros.

Textos semblants es poden trobar en publicacions

pedagògiques de la República.

Traspua l’estil de la Institución Libre de la

Enseñanza, de textos de l’Escola Activa,

dels discursos i documents dels governs

republicans i de la Generalitat.

I l’estil d’ensenyar dels mestres en aquestes

escoles, com és? Martí Soler em parlava

de la seva mestra, Josefina Oliva, dient:

13

MMONOGRÀFIC

novembre-desembre´17

396

Alguns mestres arribaran a Amèrica el

1939; d’altres, més tard, en sortir de la

presó franquista o en no poder resistir el

nou clima sociopolític de la dictadura.

Alguns treballaran a diferents països abans

d’establir-se definitivament. En el cas dels

que van arribar primer a la República Dominicana,

ben aviat van haver d’anar-se’n

perquè havien caigut en mans del dictador

Trujillo.

El mestre Josep Mascot a l'escola, a Texcoco, prop de la capital de l'Estat.

More magazines by this user
Similar magazines