Views
9 months ago

ara_1518390002

02 les claus del dia

02 les claus del dia BONDIA Joan Maragall o la repetició de la història de Catalunya AHIR, com cada segon diumenge de febrer des de 1924, la família Maragall va reunir-se al voltant de la tomba del poeta, al cementiri de Sant Gervasi. L’ametller ja estava florit però enfredorit, igual que ho estàvem els presents. Joan Margarit va posar veu a l’Oda a Espanya: “Massa pensaves en ton honor i massa poc en el teu viure”, i es va llegir un article de Maragall del 1910, en què deia als lleidatans: “No em vingueu amb allò de: Oh! és que no som prou forts, és que ens manca, és que ens sobra... No! Tot us és obstacle. Res us ho semblaria si estiméssiu [...] No feu la mitja rialleta, que us podríeu quedar morts amb aquest gest de fàstic als llavis i restar-hi per tota l’eternitat”. Semblava ben bé que Maragall retratava el present i ens urgia a nosaltres. I vàrem marxar sentint-nos interpel·lats davant la repetició de la història. ANTONI BASSAS dietarivv VICENÇ VILLATORO 12 DE FEBRER Contracrònica VAIG SER AL CONCERT d’homenatge a Ramon Muntaner a l’Hospitalet. L’acte té sobretot una crònica cultural (entusiasta): la reivindicació d’una obra sòlida, exigent i vigent. Les circumstàncies fan que sigui també possible, i fins i tot útil, una crònica política. Molts assistents –públic i músics– duien el llaç groc. Alguns dels textos cantats com a reivindicatius als anys setanta eren del tot actuals i el públic hi va respondre cridant “Llibertat presos polítics”. En aquest context, va intervenir Joan Manuel Serrat, l’endemà d’unes declaracions crítiques amb el Procés. Va ser rebut amb un aplaudiment carinyós, sense cap ombra de distància. Va cantar La plaça del Diamant a duo amb Gemma Humet, que duia el llaç groc. Es van abraçar i tothom els va aplaudir. I es van abraçar a l’escenari els que duien el llaç i els que no. La imatge serveix per desmentir els qui presenten la situació catalana com una mena de guerra civil. I presenta un país on hi ha gent que discrepa sobre les formes del procés sobiranista, però està unida per la defensa i la implicació amb la cultura catalana i comparteix una crítica de fons sobre la repressió de l’Estat. Sobre aquests fonaments, la immensa majoria del país està més recosida del que volen i diuen. vistaltwitter Jaume Aulet (@Jaumaulet) Professor de filologia catalana a la UAB “Ahir, a la Rua de Carnestoltes, em va semblar veure-hi l’estat de dret del Regne d’Espanya” Andrés de Francisco (@Abejorro69) Empresari i llicenciat en dret “La democràcia espanyola no té salvació amb vots, sinó despolititzant les altes esferes del poder judicial” Marta (@socmarta) Tuitaire “Encantadors masclistes encoberts de «moderns defensors de la igualtat d’oportunitats» retraient currículums excel·lents, opcions personals de vida i coratge i valentia a dones extraordinàries #MassaTitesFluixes” Eva Baró (@evabaror) Diputada al Parlament (ERC) “Obrim la mirada. Això és un projecte col·lectiu. No es tracta només de resoldre una investidura efectiva: també cal decidir què fer i com a partir de llavors. Això és el que estem consensuant aquests dies les forces republicanes: un acord global que doni resposta a tota la situació” Miquel Buch (@MiquelBuch) Candidat per Barcelona a la llista de JxCat el 21-D “Ni la violència ni les amenaces van atemorir-nos i l’#1Oct i el #21D van trobar tot un poble dret i orgullós del que som. Ara no ens podem doblegar i hem de tornar a fer el MH @KRLS Puigdemont president de Catalunya #ElMeuVotEsInviolable #ElMeuPresidentÉsPuigdemont” Cristian Segura (@CristianSeguraA) Periodista i escriptor “En aquests moments [ahir diumenge] la plaça Catalunya és una mena de parxís: en una banda, acampada independentista, a l’altra, acampada espanyolista de Tabàrnia; també tenim una manifestació anti-Maduro i una acampada pels drets dels sensesostre. I enmig de tot, famílies alimentant coloms” CRISTINA CALDERER Cinta Arasa (@CintaArasa) Politòloga “«¡Háblame en español!» Per enèsima vegada... Sisplau, que mai la supèrbia ens faci actuar així” Millarca Valenzuela (@meteoritoschile) Geòloga “En el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència [celebrat ahir], un reconeixement a totes les que es van atrevir i van obrir el camí, a les dones que ho estan intentant, a les nenes curioses, observadores i preguntones #EligeLaCiencia #MujeresEnCiencias #LasNiñasPueden” DILLUNS, 12 DE FEBRER DEL 2018 ara pareumàquines ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM) ‘La Razón’ vol enterrar Franco (per no desenterrar Franco) “ES POT EXHUMAR Franco?” La portada de La Razón ho planteja en forma d’interrogant, però és evident que la resposta seva és no. Per justificar-ho, el subtítol diu que “els experts analitzen els grans obstacles legals i de competències per al trasllat del cos”. Però l’interessant és l’editorial, titulat “Ja és hora d’enterrar Franco”. La tesi és que el PSOE ha de deixar de donar la tabarra amb aquestes llaunes de la memòria històrica. La qual cosa, esclar, és la posició majoritària entre els vencedors i els seus hereus, no pas entre els vençuts. És com quan Fox News els diu als negres que deixin córrer Virtuals i covards La setmana passada va morir la mare d’un bon amic. La qüestió és que en un grup de Whats- App on coincideixo amb aquest amic alguns membres del grup van donar-li el condol amb un missatge. “Jordi, sento moltíssim la mort de la teva mare, t’envio una abraçada ben forta en aquests moments difícils”. No m’ho podia creure. Potser em faig gran i ja soc d’una altra època, però què voleu que us digui, ho trobo d’un mal gust extraordinari. Un condol no és un tràmit que s’ha de passar per, socialment, haver fet la feina. Un condol és una mostra d’afecte, una mostra que tu estàs trist perquè algú a qui aprecies està patint dolor. I aquest afecte requereix la presència física i, si ets fora o lluny, almenys la veu. Una simple trucada. El món digital és molt eficient, però no podem perdre de vista la necessitat de l’ésser humà del contacte físic, de l’abraçada, del petó, de la mà que agafa fort el braç, o, si més no, de la veu. Jo fa temps que demano als meus germans que no em felicitin l’aniversari FERNANDO TRIAS DE BES això del racisme, hosti, que pesats. Recordo l’editorial recent d’El País titulat “Franco ha mort”. Tenint present que el dictador és cadàver des de fa quatre dècades, aquesta necessitat dels diaris espanyols d’haver-ho de recordar és símptoma, justament, de com és d’allargada i viva encara la seva ombra. ● AMORTALLANT RAJOY Sovint els desitjos editorials –dèries, fílies i fòbies– apareixen camuflats com a notícies. El més habitual és recórrer a les enquestes per a aquest procés de dignificació i argüir així que estàs informant d’una tendència que la demoscòpia ha detectat. A la pràctica, el que fas és popularitzar nocions que vols transformar en profecies autocomplertes. “Els votants del PP volen que Rajoy doni pas de seguida a un relleu”, diu la portada d’El País. És la continuació del capítol del dia abans, en què parlava de “transvasament massiu” de vots d’aquesta formació a Cs. El terreny que llaura el titular de dissabte el sega el titular de diumenge. Mentrestant, a l’Abc surten amb un sondeig en què diuen que el PP segueix primer. No es pot flairar quan hi haurà eleccions i els diaris ja intenten avançar-ne –o sigui, imposar-ne– els resultats. CORREPINSIBOTICLASTES per WhatsApp. Em posa trist. Perquè el que em fa il·lusió és rebre la seva trucada, sentir la seva veu i xerrar una estona amb ells. Si felicito un aniversari ho faig personalment o truco. Quan rebo “Felicitats” per WhatsApp penso que és una manera de dir: me n’he recordat però no em ve de gust trucar-te. O no tinc temps. És una felicitació ben trista. Abusem dels whatsapps. S’han convertit en una commodity, com diuen els anglesos. A més, tendim a fer aquest mal ús en grups, ja que allà ningú dirà res. Hi ha fotos i vídeos molt bèsties que la gent envia a grups i que mai enviaria a un sol destinatari. Aquest és un altre canvi social que els grups estan produint. Cada cop més busquem la protecció del grup per fer coses i actuar de maneres a les quals individualment mai recorreríem. El meu amic no va rebre un sol condol amb missatge directe. Tots el que li van enviar missatges en lloc de trucar o anar-lo a veure, em va confessar, els va rebre en diferents grups de WhatsApp. Virtuals i covards, així ens estem tornant.

ara DILLUNS, 12 DE FEBRER DEL 2018 No és un problema fàcil de resoldre, el del top manta. I no és només un problema barceloní, tot i que a la capital catalana és vistós i endèmic. El top manta és la suma de dues realitats contemporànies que són la cara i la creu de la globalització viatgera: el turisme de masses i els grans moviments migratoris. Els segons es busquen la vida com poden –és una qüestió de supervivència–, mentre els primers gaudeixen de les vacances i de les compres, si poden ser barates, millor. Es retroalimenten. Com més turistes, més manters. Els que pateixen aquesta pinça, aquesta sinergia, són els veïns de les ciutats i els pobles turístics. Pateixen el turisme quan és excessiu i distorsiona la vida ciutadana i pateixen els manters quan es converteixen en una competència il·legítima al comerç regular. L’EDITORIAL El ‘top manta’, ara al metro A Barcelona el top manta ha baixat ara al subsòl, al metro. I no és una qüestió de fred –tot i que hi hagi pogut influir–. És sobretot una manera d’evitar la persecució policial. A les andanes, tant la Guàrdia Urbana com els Mossos de moment han decidit no actuar contra aquest col·lectiu pel perill que suposarien les corredisses en un Si no s’actua aviat, el problema anirà a més, com va passar al Port Vell: calen solucions espai tan limitat, i amb el metro en circulació. Això ha donat un ampli marge de maniobra als manters, que de cop han trobat un lloc segur, sense haver de patir per si els enxampen. Només s’han de concentrar en la venda. No tan sols la policia els deixa fer, sinó que tampoc els empaiten els vigilants jurats contractats per TMB o Renfe. Ja va passar quan es van instal·lar al Port Vell, on només tenia jurisdicció la policia portuària, que no donava a l’abast. Allà, en l’últim any i mig l’Ajuntament ha posat en marxa una triple acció: en primer lloc, instal·larhi un skate park; en segon lloc, promoure un pla d’ocupació per intentar integrar-los (es va actuar sobre una quarantena), i finalment, mesures policials per requisar el material als que persisteixen en la venda il·legal, majoritàriament, a més, de productes de marca falsificats. Però sempre n’arriben de nous. Perquè el problema és global... Sigui com sigui, ara caldrà actuar al metro. Potser és perillós perseguir-los policialment, però també ho és que ocupin un espai no habilitat, amb molt de trànsit de persones. Entitats veïnals i oposició política reclamen solucions. Cal que l’Ajuntament s’hi posi. O anirà a més. ANTHONY GARNER 03 les claus del dia LES CARES DEL DIA Inés Arrimadas La líder de Cs des del primer dia ha atribuït la seva victòria insuficient el 21-D a la llei electoral. La setmana passada el seu partit va proposar al Congrés modificar la llei espanyola, que també regeix a Catalunya. Però si s’apliqués el canvi, Cs hauria tret el 21-D 33 diputats en lloc de 36 . I l’independentisme conservaria la majoria absoluta. P. 08 Helena Maleno La periodista d’Almeria Helena Maleno es dedica a ajudar, documentar i denunciar la situació dels migrants que es juguen la vida per intentar travessar el Mediterrani, cosa que li ha costat la persecució d’Espanya i el Marroc. En la mateixa situació es troba el sacerdot eritreu Mussei Zerai, en el seu cas denunciat per Itàlia. Aquesta setmana han coincidit a Barcelona. P. 12 Blanca Busquets L’escriptora (Barcelona, 1961) publica nova novel·la, La fugitiva (Ed. Proa), en què evoca el passat d’una dona de 90 anys, la Mireia, amb moltes ombres en la seva biografia, algunes de les quals es remunten a la Guerra Civil. “Els secrets són la sal de la vida: està bé que en tinguem, enriqueixen la nostra manera de ser”, diu l’autora. P. 31

Andreu i Abelló i Josep Benet, sense pèls a la llengua - Atipus
cavallers ahir futbolistes avui futbolistes avui ... - FC Barcelona
1803140909_webrevistasentmenat27
L'espill mallorquí (1) - Catalunya Oberta
NAVEGADOR - Fundació Josep Irla
número 42 - Federació Catalana de Basquetbol
Articles Raimon Obiois, El debat sobre l'esquerra Felip ... - Atipus
La gestió municipal a Barce!ona,Tarragona, Canovelles ... - Atipus
INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona
Q Òrgan d'expressió de la CGT de Catalunya ... - Rojo y Negro
i La Fundació La Roda - Ens de Comunicació Associativa
"Carrer" nº51 de la Fundació La Roda, ressenya ... - Carles Cuberes
30 anys d'eleccions municipals a Tarragona - Ajuntament de ...
Programa 15x21 Merce2012 6set.indd - Ajuntament de Barcelona
BARCELONA - Comunità di Sant'Egidio
número 38 - Federació Catalana de Basquetbol