Views
7 months ago

ara_1518390002

32 DILLUNS, 12 DE FEBRER

32 DILLUNS, 12 DE FEBRER DEL 2018 ara DOS DIES DE FESTA Valverde va admetre que l’equip necessita descans, i demà i dimecres els jugadors tindran festa. Avui es farà un entrenament de recuperació. Esports PRIMER PARTIT SENSE GOLS El Barça no va marcar a la Lliga per primer cop aquesta temporada. L’últim partit de Lliga sense gols a casa era del novembre del 2016. 300 PARTITS DE BUSQUETS El vallesà va arribar als 300 partits a la Lliga. És el desè blaugrana que ho fa. Xavi és qui n’ha jugat més, amb 505. Un Barça sense cames s’ennuega a casa Segon empat consecutiu del líder a la Lliga, contra un Getafe defensiu que va saber aturar un equip cansat per l’exigència del calendari TONI PADILLA CAP D’ESPORTS Mentre els turistes es feien les últimes selfies al Camp Nou i els socis marxaven amb cara de pocs amics, al túnel de l’estadi Luis Suárez encara perseguia el col·legiat del partit per recriminar-li que només hagués donat tres minuts de descompte. Els jugadors del Barça, de mal humor després de deixar-se dos punts per segona jornada consecutiva, no van ni parlar per a la televisió que oferia el partit, cosa que comporta una multa al club. Però pocs els podien convèncer per parlar després d’un partit en què van estar a un pas de perdre els nervis cada cop que el Getafe perdia el temps, cada cop que un jugador visitant es tirava a terra. I cada cop que ells perdien una pilota. De l’eufòria de Mestalla de dijous passat, el Barça va passar a la fredor d’un empat frustrant contra el Getafe (0-0). El Barça va ennuegar-se en un partit desagradable en què el sacrifici defensiu visitant i les pèrdues de temps van permetre a l’Atlètic de Madrid situar-se a 7 punts del líder. “Ens ha faltat l’espurna d’altres dies”, admetia Valverde, satisfet veient els seus jugadors enfadats, prova de la fam del vestidor, i satisfet per haver arribat a la primera setmana del 2018 sense dos partits liderant la Lliga i amb la final de Copa al sarró. I és que després de fer una sessió de recuperació, els jugadors del Barça tindran dos dies de festa. “Feia temps que tenia marcada aquesta setmana al calendari, una setmana sense partits per poder descansar... Calia arribar-hi amb els objectius complerts i poder tornar a competir com ens agrada a partir de la setmana que ve”, va admetre Valverde. Un equip experimental El tècnic feia dies que alertava sobre el calendari, ben carregat i exigent. I entre les baixes a la defensa i les cames cansades al mig del camp, va optar per un equip experimental en què la clau era sobreviure en defensa i inventar en atac. I la defensa, amb Lucas Digne i Yerry Mina de centrals, va aguantar. “Ho han superat amb nota”, deia el tècnic. Però en atac, ni Coutinho, titular, ni Dembélé, suplent, van demostrar que valen el preu que ha pagat el club, que els ha convertit en els dos jugadors més cars de la història del Barça. Va ser un partit frustrant en què l’absència d’Iniesta, inicialment suplent, va deixar apagats els llums d’un Barça perdut en la foscor. El Getafe, amb un llenguatge futbolístic creat als antípodes del que s’ensenya a La Masia, va arribar amb un pla ben pensat i ben executat. Defensiu però treballat com pocs, el Getafe és una màquina que només ha perdut dos partits per més d’un gol i funciona a la perfecció. Tothom sap què li toca fer, tothom sap què farà el seu company. El Getafe de Bordalás, un tècnic que debuta aquest any a Primera després d’anys de decepcions i aprenentatge en categories inferiors, va anar provocant un tall de Valverde va admetre que al seu equip li va faltar l’espurna d’altres dies digestió als barcelonistes, que, havent dinat, es disposaven a veure un nou triomf del líder. Però tal com va passar al partit d’anada, el Getafe va aconseguir mantenir-se ferm dins del partit, amb dues línies defensives molt juntes, contínues pèrdues de temps per tallar el ritme als barcelonistes i molta solidaritat. El Barça, amb baixes i amb menys temps per recuperar-se de l’esforç de Mestalla, va caure atrapat a la teranyina de joc visitant, sense alegria, sense ritme. Sense ser el Barça. I, de fet, no ho era. Un Barça sense Iniesta és menys Barça. I un Barça amb Digne i Yerry Mina de centrals, és un experiment. Amb Piqué a la banqueta, Vermaelen lesionat i Umtiti sancionat, Valverde va fer debutar de titular el colombià, bastant bé en les anticipacions, però sense idees quan tenia la pilota als peus. L’excentral del Santa Fe de Bogotà, però, va entendre que no havia de complicar-se la vida, tal com ho feia un Digne bastant centrat en el joc. Amb Busquets ajudant els centrals, el Barça no va aconseguir que sumar talent fos sinònim de fer gols. Amb Coutinho, Messi i Alcácer formant una línia de tres per darrere de Suárez, el Barça acumulava noms, però sense un pla col·lectiu. El Getafe aïllava Messi i el primer temps va ser complicat de mastegar, amb alguna contra perillosa d’Ángel, picabaralles i frustració. Més enllà d’un gol ben anul·lat per fora de joc de Suárez, el Barça va jugar un partit sense porteries. Ni rebia xuts ni en feia. “Entre ells, que ens tallen el joc, i que no hem estat fins, al final, passa el que passa. Després ens hem acostat amb més perill, però no ha pogut ser”, es queixava Valverde. Iniesta al timó A la segona part, el partit va animar-se una mica a les dues porteries. El Barça va buscar els xuts des de la frontal, un d’ells d’un Coutinho encara incòmode, però el Getafe també va estirar-se situant Amath, una bala, al costat d’Ángel per intentar fer mal a la defensa de circumstàncies del Barça. Valverde, conscient que calia canviar alguna cosa, va decidir treure del terreny de joc Alcácer i Coutinho, voluntariosos, i posar Iniesta al timó. I fer jugar un Dembélé ja recuperat. El jove francès, però, necessita metres per atacar, i el Getafe s’anava enrocant en defensa, cada cop més tancat, cada cop més descarat en les pèrdues de temps. I Dembélé es va perdre, sense pes en atac. “Vull que provi coses, ja era un primer pas tornar-lo a veure”, va defensar-lo Valverde. El Barça, cada cop amb més control territorial i sense patir en defensa, va anar picant un cop i un altre contra el mur madrileny. Una de les millors ocasions va ser un bon cop de cap creuat de Yerry Mina, en una de les demostracions del colombià del seu domini del joc aeri. Però sense els miracles d’un Messi sempre envoltat de rivals, el Getafe va endur-se un punt amb regust de triomf per als visitants, i regust de derrota per als locals. El líder arriba a la setmana sense doble ració de futbol al capdamunt de la classificació, però emprenyat pels dos últims empats. Benzina per seguir competint.e Luis Suárez, a qui no li van concedir un gol en fora de joc a la primera part, frustrat després de desaprofitar una ocasió contra el Getafe. JOSEP LAGO / AFP

ara DILLUNS, 12 DE FEBRER DEL 2018 33 esports FC Barcelona ENTRENADOR: Ernesto Valverde 0 0 Getafe FC ENTRENADOR: Pepe Bordalás JUGADORS Ter Stegen, Roberto, Digne, Yerry, Alba, Sergio (Paulinho, 82’), Rakitic, Messi, Alcácer (Dembelé, 63’), Coutinho (Iniesta, 63’) i Suárez TARGETES Sergio Busquets (54’) i Yerry Mina (90’) Cap GOLS Cap JUGADORS Guaita, Damián, Djené, Bruno, Antunes, Arambarri, Fajr, Portillo, Gaku (Cabrera, 88’), Amath (Jorge Molina, 84’) i Ángel (Flamini, 78’) TARGETES Arambarri (44’), Antunes (65’) i Guaita (90’) Cap GOLS Cap ESTADI: Camp Nou ■ NOMBRE D’ESPECTADORS: 75.681 ■ ÀRBITRE: David Fernández Borbalán (Comitè Andalús) Dembélé i Coutinho, saber què volen de tu ALBERT LLIMÓS PERIODISTA I ESCRIPTOR El dia que Coutinho no vulgui ser un crac en cada jugada serà un jugador indispensable per a aquest Barça. A hores d’ara, encara vol fer més del que li toca. O, dit d’una altra manera, fer el que feia al Liverpool. Però això és el Barça, i el quan és tan important com l’on. Precisament en roda de premsa, i parlant de Dembélé, Valverde va dir tot el contrari. Va lloar que el francès ho provés una vegada i una altra, tot i saber que no era el seu dia. Millor passar-se que no arribar, defensava el tècnic. Ara bé, no és el mateix provar-ho en l’últim terç de camp que no pas a la zona de construcció, on cada error penalitza el doble. Segons on jugues, la millor solució no és sempre un bon regat o un gest tècnic. I més si tens Messi al teu equip. La missió de qualsevol migcampista en aquest Barça seria que la pilota arribés en les millors condicions a l’argentí. O, cosa que és el mateix, donar velocitat a la pilota perquè Messi rebi amb aquelles dues dècimes d’avantatge letals. Coutinho vol demostrar massa coses cada vegada que la rep. Aquell gir de més, aquell intent de desequilibri quan té sortida fàcil al costat. Que es fixi en Iniesta, que selecciona –l’edat hi influeix– molt bé quan ha d’arriscar o quan ha de fer girar la roda. El capità del Barça se la juga amb comptagotes, però quan ho fa no l’aturen mai. Continuo pensant que Iniesta i Coutinho no tenen res a veure l’un amb l’altre, però quan al brasiler li toqui ocupar la zona habitual del manxec, ha d’entendre que ha de participar molt més –ahir va estar perdut– i fer jugar l’equip més que jugar ell. A l’extrem, com diu Valverde, se li ha d’exigir atreviment. Al migcampista, intel·ligència. I estic segur que Coutinho en té i arribarà a integrar-se ràpidament a aquest Barça. El seu estil encaixa amb el d’aquest equip. Segur. Però sobretot quan juga a dalt. Quan ha de baixar a trobar-se amb Busquets, Rakitic, Iniesta i companyia ha d’entendre que les coses senzilles són les més efectives. És el problema de convertir en migcampista un atacant en l’equip on els migcampistes són més importants.e LES CLAUS NATALIA ARROYO PERIODISTA I ENTRENADORA Dividir per trobar passada a fora El Getafe, animat per la titularitat de dos centrals inèdits (Digne i Yerry), va apujar l’agressivitat defensiva per incomodar el Barça des de la sortida. No es va patir gaire per arribar al cercle central però els problemes sorgien allà, on l’espessor madrilenya feia difícil progressar. Busquets va ajudar a desencallar el 3 contra 2 inicial i deixava els centrals amb camí per conduir. S’havia de provocar el salt de l’adversari per alliberar una línia de passada. Jugar a dins era inviable, només hi havia refugi a fora. Però un cop a banda, res Que el Barça actués pels carrils exteriors amb els seus laterals era la concessió que permetia el Getafe, que tenia preparat l’engranatge per ofegar-lo allà. Defensivament, els madrilenys van ser capaços d’orientar la sortida blaugrana per la dreta, on el Barça veia frustrats la majoria d’atacs, per la falta de visió de Yerry Mina i d’espais per als desmarcatges d’Alcácer i Suárez. A Sergi Roberto se li acabaven les opcions, amb Rakitic lluny per vigilar les transicions del Getafe, que anava amenaçant amb continuïtat. Reactivar els extrems A la represa, el Barça va girar la sortida per donar més participació a Digne i, a través seu, a Jordi Alba. La posició de Coutinho també va canviar lleugerament, amb recepcions més d’extrem que d’interior per iniciar la ruta cap al pic de l’àrea des d’on li agrada xutar. Seguia el 0-0 i Valverde va moure més. Dembélé va sacsejar la banda dreta amb accions individuals que Alcácer no provava, i Iniesta va completar la millora dels triangles a l’esquerra. L’últim retoc va ser Paulinho per afegir rematada a l’àrea.

cavallers ahir futbolistes avui futbolistes avui ... - FC Barcelona
1803140909_webrevistasentmenat27
Andreu i Abelló i Josep Benet, sense pèls a la llengua - Atipus
Plaça del Pou 123. Març 2013 - Altafulla
LA VEU.17 DE 15.04.2011
Descarregar en format PDF - Jordi Pujol
1803140909_webrevistasentmenat27
Descarrega - Esquerra Republicana de Catalunya
número 40 - Federació Catalana de Basquetbol
anuari en PDF - Media.cat
La UFEC amenaça de deixar Arenys La UFEC amenaça ... - L'Agenda
un «còmic» setmanal a I! HORA IMATGES I POSTALS ... - Atipus
PlacaPou135MARC2014