Views
4 months ago

ara_1518390002

42 DILLUNS, 12 DE FEBRER

42 DILLUNS, 12 DE FEBRER DEL 2018 ara PUBLICITAT

ara DILLUNS, 12 DE FEBRER DEL 2018 mèdia 43 Mèdia PREMSA INTERNACIONAL El diari ha vist com en només sis mesos canviava de director tres vegades, incloent-hi alguns perfils polèmics. FILUCY NICHOLSON/REUTERS Anàlisi ÀLEX GUTIÉRREZ BARCELONA La tendència dels diaris dels Estats Units d’acabar en mans de multimilionaris suma una nova peça. Los Angeles Times, quart diari en tirada del país, ha estat venut per 500 milions de dòlars al doctor Patrick Soon-Shiong, que assumeix, a més, 90 milions de dòlars en deutes. L’operació s’ha vist amb esperança però també amb una certa inquietud. L’esperança ve del fet que, els últims mesos, el diari anava de mal borràs. A una difusió en declivi s’hi havia de sumar un caos intern atribuït al controvertit director Lewis D’Vorkin, nomenat l’octubre passat –el tercer incumbent en sis mesos– i a qui la Universitat de Colúmbia, a la seva revista periodística, li adjudicava el malnom de Príncep de les Tenebres per les amenaces sobre els redactors, en nom d’uns convenciments discutibles sobre el periodisme en l’era digital. D’Vorkin va ser rellevat fa uns dies del càrrec, abans de la compra, però encara és dins l’organització amb un càrrec (cap de continguts) que no queda clar –i a l’espera del plàcet del nou propietari– si serà honorífic o executiu. El fet que, en el marc d’una investigació interna, s’hagin intervingut correus i missatges de mò- Salvant (o no) ‘Los Angeles Times’ El doctor milionari que ha comprat el quart diari dels Estats Units té un currículum amb llums i ombres Patrick Soon- Shiong, nou propietari de Los Angeles Times. REUTERS bils de periodistes, en un diari que acumula 40 Pulitzers a la vitrina, ha acabat d’encendre l’ànim de la redacció. En aquest context, és normal que un canvi –qualsevol canvi– sigui vist com la possibilitat de millorar. I, al capdavall, el Los Angeles Times està fent el mateix camí d’altres diaris familiars que van ser venuts a grans corporacions, en aquest cas el grup Tribune, durant l’etapa d’aglomeracions de fa dues o tres dècades, i que ara tornen a un propietari únic, sovint en la forma del que s’anomena vanity investment o inversió per vanitat: una adquisició en la qual el retorn de la inversió no és la primera prioritat de l’empresari, sinó l’estatus que dona posseir un mitjà de comunicació potent. Els 500 milions aportats per Soon-Shiong doblen els 250 milions que Jeff Bezos, amo d’Amazon, va desemborsar pel Washington Post. ¿Qui és, doncs, aquest doctor de 65 anys, que la revista Forbes qualifica de facultatiu més ric del país? Nascut d’una parella de ciutadans xinesos emigrats a Sud-àfrica durant la Segona Guerra Mundial, Soon-Shiong va optar també per buscar el seu lloc a l’estranger després de graduar-se a la Universitat de Witwatersrand, a Johannesburg. La primera destinació va ser el Canadà, on va conèixer la seva dona, aspirant a actriu i que va aconseguir papers menors en sèries com MacGyver. La parella es va mudar a Califòrnia i allà es va inscriure a l’escola de medicina de la UCLA, com a professor assistent en cirurgia gastrointestinal. Se centraria després en els trasplantaments d’òrgans (especialitzat en pàncrees), i el 1991 va fundar una empresa d’investigació mèdica, dedicada als tractaments contra el càncer. Forbes li estima una fortuna de 7.800 milions de dòlars. Però entre els draps bruts que n’han emergit els últims dies, des de l’anunci de l’operació, hi ha denúncies d’alguns dels seus inversors –com ara la cantant Cher–, baralles legals amb els seus germans i un cas en què la Universitat de Utah va becar amb 10 milions de dòlars una de les seves companyies després que una fundació controlada per ell fes una aportació de 12 milions de dòlars a la mateixa universitat. En tot cas, el nou propietari ha negat les acusacions i ha remarcat que el seu objectiu és que el rotatiu mantingui la seva missió i independència. “Aquesta decisió és profundament personal per a mi”, declarava. “Com a persona que va créixer en la Sud-àfrica de l’apartheid, entenc el paper que el periodisme ha de jugar en una societat lliure. Com a residents del sud de Califòrnia, la meva família i jo mateix hem vist el rol vital que juga una publicació així a l’hora d’articular les nostres comunitats”. En una redacció amb l’ànim a flor de pell, les paraules de Soon-Shiong es posaran a prova ben aviat.e

Andreu i Abelló i Josep Benet, sense pèls a la llengua - Atipus
cavallers ahir futbolistes avui futbolistes avui ... - FC Barcelona
1803140909_webrevistasentmenat27
NAVEGADOR - Fundació Josep Irla
L'espill mallorquí (1) - Catalunya Oberta
número 42 - Federació Catalana de Basquetbol
Articles Raimon Obiois, El debat sobre l'esquerra Felip ... - Atipus
La gestió municipal a Barce!ona,Tarragona, Canovelles ... - Atipus
INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona
1803140909_webrevistasentmenat27
"Carrer" nº51 de la Fundació La Roda, ressenya ... - Carles Cuberes
i La Fundació La Roda - Ens de Comunicació Associativa
Q Òrgan d'expressió de la CGT de Catalunya ... - Rojo y Negro
30 anys d'eleccions municipals a Tarragona - Ajuntament de ...