Views
7 months ago

ara_1518390002

08 DILLUNS, 12 DE FEBRER

08 DILLUNS, 12 DE FEBRER DEL 2018 ara política SISTEMA ELECTORAL La llei electoral de Cs li fa perdre tres escons El partit es beneficiaria de la reforma del sistema al Congrés, però en sortiria malparat al Parlament ANNA MASCARÓ BARCELONA En la seva intervenció davant els micròfons la nit del 21 de desembre, ja com a líder del partit més votat, Inés Arrimadas va reprendre l’antiga croada de Ciutadans contra la llei electoral. “Seguirem lluitant –va dir traient pit pels 36 diputats que el partit acabava d’obtenir–, fins i tot amb aquesta llei electoral injusta, que dona més escons a qui té menys vots”. En les últimes setmanes ha repetit la protesta, culpant el sistema de repartiment de vots, que considera massa poc proporcional, de la impossibilitat de formar una alternativa de Govern constitucionalista. En la mateixa línia, el seu partit va fer la setmana passada una proposta al Congrés per modificar la llei electoral –la mateixa a Catalunya que a l’Estat– que planteja substituir la fórmula de repartiment d’escons –la llei D’Hondt– per la denominada Sainte-Laguë, que es fa servir en països com Alemanya, Suècia o Dinamarca. Un cop fets els càlculs amb aquesta fórmula, però, Ciutadans perdria tres diputats a Catalunya. I l’independentisme conservaria la majoria absoluta. Suport Cs ha pactat impulsar la reforma amb Podem, que també se’n beneficiaria Mantenint la resta de variables intactes, si s’apliqués la fórmula de Sainte-Laguë a Catalunya els 1.109.732 vots a Ciutadans el 21-D s’haurien traduït en 33 escons, tres menys dels que té actualment. Per la seva banda, el PSC en guanyaria un i el PP dos: per tant, l’equilibri es mantindria al bloc constitucionalista. En canvi, Junts per Catalunya (JxCat) també perdria tres diputats (passaria de 34 a 31), ERC dos (es quedaria amb 30) i la CUP en sumaria tres. El bloc independentista mantindria, doncs, 68 escons al Parlament. Aquesta contradicció de Ciutadans, però, té una explicació. La reforma que històricament ha reclamat Ciutadans no és la de la fórmula electoral sinó la del sistema de circumscripcions. La distribució dels escons per províncies sobrerepresenta les més petites –com Lleida, Girona i Tarragona– en perjudici de les més grans (on Ciutadans sol tenir més implantació, com Barcelona). El problema és que aquesta reforma requereix una modificació de la Constitució i, per tant, ara per ara és inviable. En canvi, Ciutadans i Units Podem poden impulsar una modificació de la Loreg per canviar la fórmula electoral al Congrés amb el suport del PSOE, que de moment, ja ha dit que no el tindran. Si acon- RESULTATS EN UN SISTEMA AMB LA FÓRMULA DE SAINTE-LAGUË Repartiment d‘escons al Congrés i al Parlament fent servir la fórmula de Sainte-Laguë que proposa Units Podem i a la qual Ciutadans va donar suport la setmana passada, mantenint les circumscripcions actuals. 33 1.109.732 SAINTE-LAGUË 122 7.906.185 SAINTE-LAGUË 31 948.233 36 ACTUAL ACTUAL 44 3.123.769 137 34 32 Parlament de Catalunya 135 escons 5 4 286.215 Congrés de Diputats 350 escons 30 935.861 17 8 84 5.424.709 71 4 4 9 629.294 18 606.659 2 184.092 10 326.360 7 195.246 6 185.670 77 5.049.734 RESULTATS EN UN SISTEMA DE CIRCUMSCRIPCIÓ ÚNICA 35 1.109.732 129 7.906.185 30 948.233 36 34 32 Parlament de Catalunya 135 escons 51 3.123.769 30 935.861 17 5 286.215 8 4 4 88 5.424.709 19 606.659 9 481.839 1 78.080 Variació del repartiment d’escons entre els partits tant al Congrés com al Parlament si els resultats s’apliquessin en una circumscripció única, mantenint el llindar electoral del 3% i l’aplicació de la llei D’Hondt. També el nombre de vots, que no varia. LLEI D’HONDT LLEI D’HONDT ACTUAL ACTUAL 137 32 32 85 Congrés de Diputats 350 escons 85 9 2 71 8 1 10 326.360 9 629.294 2 184.092 6 195.246 5 185.670 82 5.049.734 8 481.839 1 78.080 Font: Elaboració pròpia / Gràfic: M. Asín seguissin convèncer els socialistes i fer efectiu aquest canvi, Ciutadans guanyaria 12 escons a Madrid (passaria de 32 a 44), i els de Pablo Iglesias 6 (arribarien als 77). Amb la mirada posada en les pròximes eleccions generals, doncs, Albert Rivera prioritza el seu creixement a l’Estat encara que li costés un parell de diputats a Catalunya. Circumscripció única Així, quan Arrimadas planteja un escenari en què la seva investidura seria possible es refereix a l’aplicació d’un sistema de circumscripció única. És per això que demana que tots els vots valguin el mateix, “visquin on visquin” els votants. Però, tot i aplicant aquest sistema –mantenint la llei D’Hondt com a fórmula per al repartiment d’escons–, a Ciutadans li pertocarien 35 escons, un menys dels que té actualment. És cert, tot i així, que aquest escenari permetria a Arrimadas presentar-se a la investidura. En suma, el bloc constitucionalista guanyaria dos escons (passaria dels 57 actuals a 59), ja que tot i que el partit taronja en perdria un, el PSC en sumaria dos i el PP un altre. Però amb aquests números, formar una alternativa a un Govern independentista dependria completament del suport dels comuns, que en un sistema de circumscripció única passarien de 8 a 10 escons. La investidura d’Arrimadas continuaria sent, doncs, molt difícil, ja que Catalunya en Comú - Podem ja ha dit per activa i per passiva que no la votaria mai. Tanmateix, amb el nou repartiment d’escons el bloc independentista perdria la majoria absoluta al Parlament. Tot i que la CUP guanyaria dos diputats (passaria de 4 a 6), Junts per Catalunya en perdria quatre i ERC dos. En total, doncs, l’independentisme es quedaria amb 66 diputats, un resultat insuficient que deixaria en mans dels comuns la clau per afavorir un Govern liderat per JxCat o ERC. Amb l’actual sistema de repartiment d’escons per províncies, no tots els vots valen el mateix. Els votants de Tarragona, Girona i Lleida estan sobrerepresentats, ja que escullen més diputats dels que els pertocarien proporcionalment amb la seva població (18, 17 i 15, respectivament). Barcelona, en canvi, està infrarepresentada (se li assignen 85 escons). Aquesta desproporció afavoreix que els habitants de llocs menys poblats puguin fer valer més els seus interessos i evita que les polítiques públiques es concentrin únicament en les grans ciutats. Amb l’actual sistema electoral, el PP, la CUP i els comuns són els partits que paguen més cars els escons a Catalunya. A l’altre costat, JxCat és el partit més beneficiat pel sistema, ja que bona part dels seus vots provenen de fora de Barcelona.e

ara DILLUNS, 12 DE FEBRER DEL 2018 MARC TORO BARCELONA “Olé! Olé! Olé!” Una dona és corejada mentre balla i fa onejar una bandera espanyola a la plaça Catalunya. La música que sona per un altaveu l’acompanya, i la trentena de persones que té al voltant també porten rojigualdas o banderes de Tabàrnia a les mans, lligades al coll o a la cintura. És diumenge a la tarda i fa més de vint-i-quatre hores que alguns dels presents aguanten la posició a l’extrem sud de la plaça. Hi van arribar dissabte al migdia, convocats per la plataforma espanyolista Democracia y Unidad Española (DUE), i van plantar quatre tendes i una carpa. L’objectiu: replicar a l’acampada organitzada a l’altre extrem de la plaça pel moviment Despertem la República. “Volem fer de mirall de l’independentisme”, explicava ahir una de les unionistes concentrades. La seva afirmació, però, contrastava amb la diferència d’efectius en una acampada i l’altra, i també amb la seva durada. Els que resisteixen a l’espera d’una investidura efectiva de Carles Puigdemont, que compten amb 17 tendes i entre trenta i quaranta persones per nit, complien ahir dotze dies a la plaça; els espanyolistes, que eren una quinzena la nit de dissabte a diumenge, van donar per acabada la seva acció ahir al vespre. “Nosaltres treballem i es- L’espanyolisme replica a l’acampada a plaça Catalunya PROCÉS SOBIRANISTA Democracia y Unidad Española planta quatre tendes durant el cap de setmana davant dels independentistes Membres de l’acampada unionista d’aquest cap de setmana a la plaça Catalunya. CRISTINA CALDERER tudiem i no estem subvencionats per ningú”, es justificava la mateixa dona, que es presentava com a tabarnesa. A prop seu, un jove militant del partit d’extrema dreta Democracia Nacional obviava aquesta suposada diferència sociolaboral amb els acampats independentistes. “Tots som iguals, catalans i espanyols. Però ells estan enganyats”, assenyalava. Malgrat que no va passar la nit a la plaça Catalunya, hi va voler treure el cap per reivindicar la unitat d’Espanya i “fer força” davant del “separatisme”. “Que s’adonin que els carrers són de tots”, s’hi sumava el resident de DUE, Jaime Vizern, i afegia: “Ells són aquí reclamant els seus presos polítics, nosaltres els política 09 nostres”. Vizern, que aquest gener va ser identificat per arrencar llaços grocs en una plaça a Manresa, es refereix com a pres polític a Raúl Macià, simpatitzant de Vox que l’agost passat va penjar una bandera espanyola al balcó de l’Ajuntament de Balsareny i que està empresonat per diversos delictes –entre els quals hi ha robatori i detenció il·legal, segons informa el diari Regió 7–. El seu nom estava escrit ahir en diversos cartells i banderes dels unionistes. Més que per reclamar la llibertat de ningú, però, l’objectiu d’aquest cap de setmana de DUE –que assegura que tenien el permís de la Delegació del govern espanyol per acampar– era fer pressió perquè Despertem la República abandonés la plaça de Catalunya. I així ho tornaran a fer, si cal, el cap de setmana que ve. La pressió, segons denuncien els independentistes, va passar dissabte a la nit per posar música a tot drap fins a les cinc del matí –no hi va faltar la cançó Y viva España de Manolo Escobar– o per despertarlos a les set amb el so d’una trompeta com si fossin en un campament militar. “L’únic que volen és provocar”, explicava un dels acampats. I, mentrestant, en un cantó de la plaça, un tercer grup de tendes passava més desapercebut. Ja fa mesos que hi dormen un grup de sensesostre. També tenen cartells, i una reivindicació: “Si hem de fer un país nou, que sigui per garantir els drets de tothom”.e

cavallers ahir futbolistes avui futbolistes avui ... - FC Barcelona
1803140909_webrevistasentmenat27
1803140909_webrevistasentmenat27
Andreu i Abelló i Josep Benet, sense pèls a la llengua - Atipus
LA VEU.17 DE 15.04.2011
n.º 61 - hivern 99 - Ens de Comunicació Associativa
Plaça del Pou 123. Març 2013 - Altafulla
Descarregar en format PDF - Jordi Pujol
Descarrega - Esquerra Republicana de Catalunya
número 40 - Federació Catalana de Basquetbol
la resistència musical de sarajevo campanya d ... - MOC - Barcelona