eBook DEMO del libro Cuina i Cuiners a la Corona d'Arago i Catalunya - volum II
eBook DEMO del libro Cuina i Cuiners a la Corona d'Arago i Catalunya - volum II Els Temps recents - edició digital
eBook DEMO del libro Cuina i Cuiners a la Corona d'Arago i Catalunya - volum II Els Temps recents - edició digital
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Cuina</strong> i <strong>Cuiners</strong> a <strong>la</strong> <strong>Corona</strong> d’Aragó i <strong>Catalunya</strong><br />
325 C) Honorant els nostres mestres cuiners-escriptors.<br />
Ignasi Domènech i Puigcercós<br />
Ignasi Domènech i Puigcercós<br />
A <strong>la</strong> vegada el mestre català de cuina més universal<br />
i un prolífic escriptor de gastronomia<br />
Encara que ja he fet esment<br />
<strong>del</strong> mestre manresà Ignasi Domènech<br />
i Puigcercós (1874-1956), no podia<br />
menystenir-ne <strong>la</strong> seva importància perquè<br />
sens dubte és una de les personalitats més<br />
rellevants de <strong>la</strong> cuina contemporània a casa<br />
nostra (1).<br />
El mestre Domènech va néixer a<br />
<strong>la</strong> ciutat de Manresa el 8 de setembre de<br />
1874, durant <strong>la</strong> tercera guerra carlina. La<br />
seva infantesa no va ser massa afortunada<br />
ja que es va criar sota les directrius d’una<br />
madrastra dominant. Quan tenia deu anys<br />
va iniciar-se en l’ofici de cuinar en una casa<br />
de menjars de <strong>la</strong> mateixa Manresa que tenia<br />
un oncle que el va afil<strong>la</strong>r. Des <strong>del</strong>s seus inicis<br />
ja va mostrar un interès especial per <strong>la</strong><br />
cuina i, llibreta en mà, anava apuntat tot el<br />
que tenia a l’abast. Però l’establiment se li va<br />
fer petit i l’any 1889 va marxar a Barcelona,<br />
concretament a Casa Timoteo i d’aquí a <strong>la</strong><br />
Fonda Imperial. Semb<strong>la</strong> que és en aquests<br />
El mestre Ignasi Domènech i Puigcercós. establiment on el jove Domènech comença<br />
a obrir nous horitzons ja que es troba amb<br />
un cuiner que havia estat a diferents països i<br />
que li transmet en definitiva el “cuquet” per <strong>la</strong> professió. Alguns anys més tard confessaria: “Gané mis<br />
primeras pesetas friendo pedazos de baca<strong>la</strong>o, sardinas en escabeche, carne en salsa y otras exquisiteces<br />
en una taberna de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>za de Pa<strong>la</strong>cio, de Barcelona para una cliente<strong>la</strong> formada por los carreteros <strong>del</strong><br />
puerto” [citat per (Simón 2012: 5: font: El Gorro B<strong>la</strong>nco 1917: 131: vegeu <strong>la</strong> nota 1)].<br />
Amb quinze anys, passa a <strong>la</strong> Fonda La Españo<strong>la</strong>, <strong>del</strong> carrer de <strong>la</strong> Boqueria, l’actual Pensió<br />
Europa. En aquest establiment semb<strong>la</strong> que és on Domènech agafa consciència de <strong>la</strong> cuina i s’inicia en<br />
<strong>la</strong> cuina francesa. L’Artística Culinaria –de <strong>la</strong> qual era soci, segons es diu-, li proporciona una p<strong>la</strong>ça<br />
a Monistrol de Montserrat -on s’estava construint el cremallera- amb quatre mesos de contracte<br />
(L<strong>la</strong>donosa 2000: 147-148). Amb setze anys és contractat per temporada com a tercer de cuina a<br />
l’hotel Europa de Puigcerdà. Es va posar el barret de cuiner el 1894, a l’Hotel Peninsu<strong>la</strong>r.<br />
Seguidament, després d’una estada en diversos establiments, es trasl<strong>la</strong>da a Madrid amb l’afany<br />
de millorar <strong>la</strong> seva formació. Però <strong>la</strong> capital <strong>del</strong> regne, en un principi, no va ser-li molt acollidora,<br />
(1) Per a <strong>la</strong> confecció de les dades bibliogràfiques d’aquest Mestre, m’he basat fonamentalment en les informacions que<br />
publiquen (L<strong>la</strong>donosa 2000) i (Simón 2012). Aquesta autora inclou dades procedents <strong>del</strong> buidat de <strong>la</strong> revista El Gorro<br />
B<strong>la</strong>nco, però no especifica el nº en què foren publicades, el que fa que no es pugui precisar <strong>la</strong> font.<br />
Josep Garcia i Fortuny