Resumen Cuina i Cuiners - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”-

Cuina i Cuiners de la Corona d’Aragó i Catalunya
372 C) Honorant els nostres mestres cuiners-escriptors.
Joaquim Sans Miralles
Joaquim Sans Miralles
Cap de grans brigades
Joaquim Sans Miralles va néixer
“En la Villa de Cenia” [la Sènia]
partido de Tortosa (Tarragona),
el 16 de setembre de 1890, a les
tres de la matinada, fill de Joaquín
Sanz Roé i de Manuela Miralles
Cabanes. Era nét per línia paterna
de Joaquín Sanz i Antonia Roé i,
per línia materna, de José Miralles
i Francisca Cabanes. Encara que
sembla que la grafia del cognom, a
la partida de naixement, era Sanz,
en la documentació posterior
sempre va constar com a Sans.
En el llibre de “Registro de
Socios” del Montepío Art de
Cuiners de Barcelona, del gener de
1932, figura com ingressat el 1912,
amb nº de soci 117 i domiciliat al
carrer Rocafort, 102, entresol 1a.
Continua present en el llistat fet
a partit de l’any 1935 i en el que
es va fer a partir, més o menys, de
l’any 1941.
El 1907, als divuit anys, va
iniciar la seva professió a l’Hotel
Internacional de Barcelona.
D’aquí va passar a París. No conec
el temps de la seva estada, però
des de França va anar a Alemanya. Encara que no he pogut esbrinar la data concreta, per tal de fugir
de la Gran Guerra [iniciada el 3 d’agost de 1914] va marxar a l‘Argentina. Va arribar a Buenos Aires
el 21 d’octubre de 1914 a bord del vaixell Infanta Isabel de Borbón. Tal vegada va fer estades per
diversos indrets del continent americà. En una entrevista que li va fer Manuel Tarín Iglesias, per a
la revista El Gorro Blanco, l’any 1952, el Mestre confessa que va treballar embarcat de cuiner, encara
que no especifica el període ni el vaixell o vaixells (Gorro 1952: 11).
El que és un fet és que l’abril de 1917 era cap cuina en el restaurant Real Asociación de
Cazadores de Barcelona. A partir de l’any anterior aquesta Societat estava ubicada al nº 21, principal,
de la Plaça de Catalunya. Disposo d’aquesta dada perquè Sans ofereix un menú i una carta adreçats
a Brizuela per incloure en el seu llibre Historia de un cocinero. El contingut de la carta és el següent:
“Tengo a bien en exponer mis elogios a su ilustrada y próspera obra de Arte Culinario.
Como así le remito el ambiente que me atrae en particular, con adherencia a mis colegas,
Josep Garcia i Fortuny