màgica 2018

ceipdesantjordi

REVISTA MÀGICA

n. 48

CEIP de Sant Jordi

Abril 2018


'Endavant!'

Respira fort, que l’aire és teu

i l’aire i tot et poden prendre.

Un cop ja l’hagis respirat

és carn com tu,

és alè teu que no es pot vendre.

Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!

On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.

La terra té per a tothom

camins oberts.

Fuig de qui vulgui entrebancar-te.

Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu

i el pensament ningú no el mana.

Si creus la teva veritat

llança-la al vent

i que s’arbori com la flama.

Parla ben clar, que el mot és teu!

Joana Raspall


4t Educació Infantil

CEIP Sant Jordi

SOM LA CLASSE DEL IOGA

“Cos, ment, ànima.

Aquí estic jo!

Hola, què tal?

Molt bé, gracis!

Namasté”

Amb aquesta cançó iniciam la nostra rutina del ioga. Ens la van ensenyar quan

vam fer l’activitat de Contacontes amb ioga, inclosa dins el programa de Viu la

Cultura. Dita activitat també ens va introduir dins aquest fascinant món i, per

això, vam decidir que volíem ser LA CLASSE DEL IOGA.

Després de cantar la cançó arriba el moment de preparar el cos, la ment i

l’ànima.

Per preparar el cos estiram

les cames i feim uns

moviments creuats per tal

d’activar-nos per a

l’aprenentatge i millorar la

nostra coordinació.

A continuació condicionam la ment

mitjançant dos exercicis que milloren la

relació entre ambdós hemisferis i estimula

la receptivitat envers l’aprenentatge.


4t Educació Infantil

CEIP Sant Jordi

Tot seguit arriba el moment de preparar la

nostra ànima. Per això ens llevam tot el que

no volem: la ràbia, les ganes de pegar, la

irritació i les paraules lletges. Amb tot això

feim una gran bolla, la tiram per la finestra i

la bufam perquè se’n vagi ben enfora.

Una vegada ens ho hem llevat tot, és l’hora d’agafar

coses positives: alegria, tranquil·litat, ganes de cuidar

dels nostres amics i paraules dolces.

Una vegada tenim la boca ben dolça, ben dolça, estam preparats per fer les

figures. De moment en sabem 6: la flor de lotus, el lleó, la papallona, el mussol,

l’arbre i la lluna.

Figura del lleó

Figura de la lluna


4t Educació Infantil

CEIP Sant Jordi

Figura de l’arbre

Figura de la papallona

Una vegada hem fet dues figures és

el moment d’anar acabant la sessió

de ioga. Per fer-ho ens col·locam en

posició de flor de lotus i feim dos

jocs:

Un consisteix en escoltar el silenci:

esteim un minut o un minut i mig en

silenci absolut per escoltar tot el que

passa al nostre voltant.

Amb l’altre joc escoltam una música

mentre ens imaginam quina història

ens està explicant. Una vegada

finalitzada l’audició, un per un, deim

què ens ha contat la música.

Les diferents músiques ens

expliquen històries, per exemple, de

cotxes, dinosaures, superherois,

lleons i tigres, de na Frozen, na

Rapunzel, de monstres, flors...

El que és molt important d’aquests dos jocs, i de tot el ioga en general, és la

respiració. Per això li dedicam estones curtes durant la jornada, fins i tot quan

no practicam ioga.

Gaudim molt d’aquestes estones compartides, les quals ens ajuden a créixer

com a grup i ens aporten recursos per autogestionar i autoregular les nostres

emocions.


CLASSE D´EQUITACIÓ.

Per poder conèixer més coses del projecte que estam treballant,

vàrem fer una sortida al CLUB HÍPIC DE CA´N CONET que

es troba situat a les afores de Sant Jordi.

Allà vàrem poder

veure on viuen i

dormen els cavalls.

També on pasturen

i les pistes on fan

els entrenaments.


Després tots i totes

Vàrem poder pentinar

Un cavall que es deia

CALIPO.


I per acabar tots vàrem

poder pujar als cavalls i

fer una petita classe

d´equitació.


CLASSE DEL PATINATGE

EL PATINATGE

Un dia del primer trimestre a la nostra classe, vàrem haver de decidir quin

esport triaríem per poder posar nom a la nostra aula. Férem una votació, on

podíem triar l’esport minoritari que més ens agradava. Després d’una

segona votació, ja que a la primera va empatar el patinatge i el ioga, va

guanyar el PATINATGE.

Va arribar la festa de carnaval i preparàrem les disfresses de patinatge amb

moltes ganes.


CLASSE DEL PATINATGE


En Miquel practica l’esport del

patinatge i un dia ens va fer una

demostració a l’escola.


CLASSE DEL PATINATGE

E n s v a a g r a d a r

moltíssim!



Ara a l’aula tenim iniciat el projecte de treball sobre EL PATINATGE.


CLASSE DEL PATINATGE

Després de parlar de les coses que

ja sabem d’aquest esport i les que

volem aprendre, ens trobam en

plena investigació dels dubtes que

ens han anat sorgint.

A casa molts alumnes ja han

elaborat la seva

presentació per

d u r a l ’ a u l a i

explicar als seus

companys alguns

d e l s s e u s

d e s c o b r i m e n t s

s o b r e a q u e s t

esport que tant

ens agrada.


CLASSE DEL PATINATGE


Algunes de les preguntes que

volem donar resposta:

-Qui va inventar els patins?

-De quins materials estan fets?


CLASSE DEL PATINATGE



-Quins tipus de patinatge hi ha?

-Quins tipus de patins hi ha?



Seguirem aprenent…


LA CLASSE DE L’ATLETISME

1r A

L’​atletisme és l’esport que dóna lloc a la classe de 1r A, la qual disposa d’un bon

grapat d’atletes amb gran capacitat per poder dur a terme activitats físiques.

Primer de tot, volem fer-vos saber el perquè de l’elecció del nom del nostre grup:

vàrem anar anomenant diferents esports que ens agradaven i els vàrem apuntar a

la pissarra. Entre ells hi havia la gimnàstica rítmica, la natació, la lluita lliure, la

petanca, el taekwondo, el futbol, l’atletisme … però finalment, l’esport elegit per

votació per donar nom a la nostra aula entre la majoria va ser aquest darrer:

l’​atletisme​.

A partir d’aquí, ens vàrem anar informant de què fa un atleta. Arribàrem a la

conclusió que ser atleta engloba una sèrie de disciplines diferents que es

sustenten sobre unes capacitats bàsiques: la ​força​, la ​resistència​, l’​agilitat i la

velocitat​. A més, aquestes disciplines es poden classificar en tres tipus:

- Les ​curses​, ja siguin de velocitat, de fons, d’obstacles, de marxa atlètica o

relleus.

- Els ​concursos​, de salts i llançaments.

- Les ​proves combinades​, com el decatló i l’heptatló.


Totes elles es duen a terme en un terreny anomenat ​pista​, que pot ser cobert o

descobert i variarà en funció de la modalitat d’atletisme.

Ens vàrem demanar què necessitam per

ser bons atletes i les respostes varen

ser d’allò més encertades: “córrer ràpid,

saber botar, tenir força, però sobretot

practicar molt i no donar-nos mai per

vençuts” i tot això no seria possible

sense una roba esportiva còmoda i

adequada, cercant unes bones sabates

esportives i, depenent de la modalitat, els materials necessaris per efectuar cada

tipus de prova. A més, és imprescindible beure molta aigua per mantenir-nos

hidratats i dur una cinta pel cap que no permeti els cabells davant la cara ni la

suor.

A partir d’aquí, vàrem tenir l’oportunitat de poder vestir-nos d’atletes, més

concretament de ​corredors de curses​, per a la volta al poble del ​Carnaval 2018 ​que

celebram cada any al poble de Sant Jordi. Ho vàrem preparar amb molt

d’entusiasme.


Per començar, ens informàrem de què necessitàvem. Per això, vàrem preparar un

dorsal, que és un paper que indica l’ordre del participants durant la carrera i els

identifica. En vàrem elaborar dos, un per la part de davant que duia escrit el

número que havia triat cada alumne per identificar-se, i un per la part de darrere

amb el nom de cada una i un. Aquests dos dorsals anirien aferrats a un

guardapits groc que ens vàrem posar per cridar més l’atenció del públic. Ens

vàrem vestir amb roba de xandall a baix i unes bones esportives. També vàrem

decorar una cinta que ens posàrem pel cap. El resultat, una vertadera meravella!

Fins i tot n’​Alejandra​, la nostra mascota, va voler córrer amb nosaltres.


La nostra funció durant la cursa va ser córrer com si fóssim atletes, seguint un

recorregut prèviament marcat i arribar al nostre destí sentint-nos contents per

haver participat tots junts i haver-ho fet el millor que sabíem.

Ara ens preparam per una nova cursa que es durà a terme el 18 d’abril al camp

de futbol de Sant Jordi, “Gotes per Níger” donant suport a una bona causa que

defensa els drets dels infants d’Àfrica i esteim d’allò més il·lusionats per demostrar

allò que sabem fer, passar-ho beníssim i aportar el nostre granet d’arena.

De l’atletisme hem après que el més important és participar i passar-ho bé, així

tots surtim guanyant i ens sentim feliços.

Hem gaudit molt!!!


He arribat el darrer a la classe A de segon de primària, i m'he

trobat a petits i petites experts i expertes en els mítics foners

mallorquins, centre d'interès de la classe aquest curs.

Els alumnes han fet al llarg del curs, i així m'ho han contat, fones

amb la col·laboració d'alumnes majors, han practicat el tir amb

fones, s'han disfressat i han fet lectures comprensives sobre

aquests llegendaris personatges del passat.

Hem tingut la sort de que ens deixassin una bala de foner (“aglà”)

de plom original i amb 2000 anys d'antiguitat !

Esperem els hi hagi agradat aprendre coses sobre els primers

pobladors de Mallorca.


Els judokas de segon B

La primera cosa que vàrem fer per conèixer aquest esport va ser rebre

una classe d’un mestre. Com a l’escola no tenim un tatami (superficie de

colxonetes especials per a practicar aquesta art marcial) vàrem anar a

l’aula de psicomotricitat perquè era l’espai més adequat.

Ens llevàrem les sabates i vàrem aprendre la primera posició del judo,

agenollats enterra, peus amagats i les mans damunt els genolls.

Les 3 coses més importants per començar:

-MIRAR

-ESCOLTAR

-SILENCI

A partir d’aquí ens va ensenyar jocs i ens divertirem molt però, sempre

tenint present que la base del judo és el respecte.

Vàrem aprendre que per dur a terme accions satisfactòries hem de

pensar abans d’actuar, per tant, això és aplicable a la vida diària ja què

abans de parlar hem de pensar el que deim. És un estil de vida que aporta

disciplina i autocontrol, dues de les bases de la filosofía oriental de la

qual neix.




El fundador del Judo fou Jigoro Kano l’any 1882.

És un art marcial japonesa i la primera declarada

esport olímpic i és així com es practica al món

occidental.

L’etimologia de la paraula JUDO significa

JU(camí) i DO(suavitat) per tant la podem

traduir com “Camí de la suavitat”.

JUDOGUI

La vestimenta usada en el judo reb el nom de

judogui i amb el cinturó forma l’equip personal

necessari per poder practicar-lo. El color

tradicional és el blanc però desde que és esport

olímpic es va haver d’integrar un altre color, el

blau, per poder distingir els dos oponents. Són

de tela de cotó.

Els cinturons són set i comencen

amb el color blanc, seguit del

groc, taronja, verd, blau, marró i

negre. Després del cinturó negre

s’ascendeix amb els DAN. Amb el

6è DAN aconsegueixes el cinturó

blanc-vermell i amb el 9è DAN, el

vermell.

El color de la cinta simbolitza el procés d’aprenentatge gradual i

creixement de la persona.


I, com a tots nosaltres ens agrada molt fer cuina ens ha agradat conèixer

més coses de la cuina del Japó.

Del sushi ens sorprèn molt el gingebre i un dia vàrem fer un joc: Na

M.Antònia va dur el gingebre així com és realment, no com l’hem conegut

quasi tots.

Primer el vàrem tocar, ensumar…

no ens imaginàvem que semblàs

com una patata amb formes.

Desprès vàrem pensar quin seria

el seu color i quasi tots vàrem

dir rosa menys una de nosaltres

que ho va encertar i va dir color

patata. Seguidament vàrem fer

bocinets molt, molt petits i

contàrem 1-2-3 i cap a dins la

boca….

provar.

Tots vàrem

cridar i posar

males cares

perquè picava

moltíssim però

després la boca

estava més

suau. Ens va

sorprendre

molt i vàrem entendre que no ens digués quin

gust tenia perquè alguns no l’haguéssim volgut

El gingebre és una planta. Però el que

realment és excel·lent és l’arrel amb

nombrosos usos culinaris i, sobretot, amb

moltes aplicacions medicinals.


I, per acabar, vàrem celebrar el carnaval disfressats alguns amb el judogi

i altres disfressats de cambrers amb una safata i un plat de sushi fet

amb plastilina.


3r DE PRIMÀRIA. CLASSE DE TIR AMB

ARC

Hola a tothom!! Com ja sabeu enguany el tema del projecte de l’escola són els

esports minoritaris. A tercer hem conegut un poquet més el tir amb arc.

Un dia ens vàrem fer algunes preguntes, ja que aquest esport no és només un arc,

fletxes i dianes. Per parelles vàrem cercar la informació a casa i aquest ha estat el

resultat.

1. A quin país es va crear el tir amb arc?

Idò resulta que no es va crear a cap país en concret, sinó que allà on primer es va

emprar va ser al continent africà, però no se sap el lloc exacte, ja que com veureu a

la pregunta següent, fa ja molts, molts, molts d’anys que se va començar a utilitzar.


2. Còm es va crear?


3. Qui varen ser els primers tiradors?

Com ja hem dit abans, va ser fa uns 35.000 anys durant el Paleolític quan es va

començar a utilitzar per primera vegada.

El que no havíem explicat encara és que, els primers tiradors durant l’Edat Antiga

varen ser els egipcis.

4. Còm es va convertir en un esport?

Amb l’aparició de les pistoles, es va deixar d’utilitzar l’arc per lluitar i caçar. En el

1537, un senyor anomenat Christopher Morris va crear una societat d’arquers per

encàrrec del rei Enric VIII, el qual va ser qui va promoure el tir amb arc com a esport

oficial.


5. Quines són les normes del tir amb arc?

- Primer de tot, assegurar-nos que no hi ha ningú entre la zona de tir i el

tirador.

- Una vegada haguem tirat, després de recollir la fletxa i abans de tornar a tirar,

hem de tornar a mirar bé que no hi hagi ningú entre les dianes i la línia de tir.

- No s’ha d’apuntar a cap altra banda que no sigui el blanc de la diana.

- Està prohibit llançar fletxes a l’aire sense la supervisió i control d’un instructor

molt experimentat ja que la força de la fletxa és molt més gran del que

sembla i és molt perillós.

- S’ha d’obrir l’arc sempre amb la fletxa apuntant a la diana, evitant l’obertura

de l’arc en un angle que, en cas d’un dispar involuntari, pogués seguir una

trajectòria descontrolada de la fletxa.

- Els arquers, han de recollir del terreny totes les fletxes que es rompin durant

la pràctica del tir i les han de llançar en els dipòsits habilitats per aquest fi.

- Els arquers estan obligats a mantenir el camp de tir net de llaunes, papers,

etc

- I per acabar, queda totalment prohibit atentar de qualsevol forma contra la

naturalesa.


6. Com se fabriquen les fletxes i l’arc?


DISFRESSES!!!!

Com no podia ser d’altra manera...ens disfressàrem de dianes!! I ben guapos i

guapes que vàrem anar!!


Els nins i nines de la classe de 4t de primària vàrem triar el surf com a nom de

classe d’aquest curs, per això vàrem decidir que per Carnaval ens disfressaríem de

surfistes! Vàrem passar molt de gust de crear les taules de surf, tots vàrem fer el

nostre propi disseny i, la veritat, varen quedar com si fossin taules de veres. A

més, tot i que cap de nosaltres no ha surfejat mai, resulta que tenim moltíssim

d’estil!

Fingir que surfejàvem pels carrers de Sant Jordi va ser molt divertit!


Com que la

cultura “surfer”

és típica de

Hawaii, ens

vàrem vestir

com a autèntics

hawaiians, amb

la vestimenta i

el collar

característic.


Història del surf

Durant segles el surf va ser la part principal de l’antiga cultura polinèsia. Aquest

esport podria haver estat observat per primera vegada la primavera del 1767 a

Tahití, per Samuel Wallais i els membres de la tripulació del Dolphin, que

ràpidament varen visitar l’illa el 17 de juny de 1767. Un altre candidat pel seu

descobriment podria haver estat Joseph Banks.

Cristina Colom

Robert Kelly Slater

Cocoa Beach, 11 de febrer de 1972).

És un surfista professional que té el rècord d’haver guanyat 11 vegades el campionat

del món de surf i va ser el surfista més

jove en guanyar-lo, amb 20 anys, i també

el més vell amb 39 anys.

Ruth Tapaloaga


Sabies que…?

… Agatha Cristie va ser una de les primeres surfistes i la britànica més veterana en

practicar surf?

… un tsunami no es pot surfejar?

… els surfistes estan el 54% del temps remant, un 28% esperant l’ona i un 8% del

temps surfejant?

… els surfistes salven les mateixes vides que els socorristes?

… l’ona més grossa surfejada feia 37,5 metres?

… el rècord de més persones en una mateixa taula surfejant és de 47?

… el millor col·leccionista de taules de surf en té 647?

Álvaro García


Activitats del projecte

salut i esport 2018

CEIP Sant Jordi

(alumnes de 5è)

CUIDA DE LA TEVA

ESQUENA

Va venir una fisioterapeuta, es a dir, una professional de la salut que treballa

de societat sana fent prevenció i amb malalts fent massatges i altres

tractaments.

Ens va explicar com podem cuidar de la nostra esquena. Vàrem veure vídeos

i fotos i ens va donar consells per protegir la nostra esquena.

La fisioterapeuta va agafar a tes persones per pesar la motxilla, per saber si

el pes era correcte.

Finalment la fisioterapeuta ens va regalar un llapis molt bonic. (Noelia i Ela)


HANDBALL

L’handball ve de la paraula ma ( hand ) i pilota ( ball ). Per això els porters són els

únics que poden tocar la pilota amb els peus. Quan un jugador té la pilota pot fer

fins a tres passes, despres l’ ha de passar o botar abans de tres segons.

Es pot avançar mentres es bota la pilota alternant les mans a cada bot. Objectiu:

fer gols a la porteria contraria.

Un entrenador ens va ensenyar a jugar a handball. Vàrem anar al poliesportiu i allà

ens va explicar un poc les regles i vàrem fer uns exercicis: Un dels més divertits


era amb dos jugadors, havíem de córrer i llançar a porteria mentre l'altre li havia

de llevar la pilota. (Ly, Alejandro i Javi)

RUGBI

Ens varen visitar per ensenyar-nos a jugar a rugbi.

Primer vàrem jugar al joc de l’aranya, el que la duia

havia d’agafar unes cintes que ens havia posat per

jugar. A continuació vàrem fer un parell de partits.


Ho vàrem fer en el camp de futbol, de Sant Jordi.

Vàrem aprendre a passar la pilota que en

comparació amb el futbol s’ha de passar a darrera.

Va ser molt divertit!!!!!!! (Toni C i Rafel)

Curses per la muntanya

Vàrem anar a la Finca Pública del Galatzó. Al principi vàrem anar amb

autocar, per cert, vàrem anar amb tota l’escola. En arribar, tot d’una

vàrem anar a veure una tafona molt antiga, més tard berenàrem i anàrem

a fer una cursa d’un km i mig, però abans ens donaren una camiseta, una

botella i fruita.

Amb totes aquestes activitats, HO PASSÀREM MOLT BÉ!!!!!!!! (Biel i Ana)

JUGAM PER A LA

CONVIVÈNCIA:

Va venir un monitor del suma’t i ens va explicar un parell de

coses a la classe: que havíem de respectar els companys, la

tolerància, la importància de jugar en equip...


Després vàrem anar al pati a jugar a uns jocs a cegues; fins i

tot montàrem en una espècie de bicicleta, esquivàrem blocs amb

l’ajuda d’un company i moltes coses més.

Això ens va ajudar a jugar més en equip!

Ens va agrada mooooolt! ( Dani. David i Joel)

Visita del Palma Futsal

Dia 27 de març varen venir uns jugadors de futbol sala de l'equip del Palma

Futsal.

Primer ens havien organitzat una activitat que consistia en jugar a un futboli

huma gegant amb la ajuda del jugadors.

A continuació, quan varem acabar de jugar, anàrem a fer una xerrada amb el

segon entrenador i tres jugadors: en Joselito, en Chicho i en Quintela.

Finalment, tots junts amb els de sisé, ens vàrem fer una foto pel bloc de

l'escola i després ens varen regalar 2 entrades per anar a veure el seu partit

del cap de setmana. (Theo, Ruth i Elena).


ALIMENTACIÓ

SALUDABLE

Un dematí, va venir un dietista a l’escola i ens va explicar que no havíem de menjar

tant de dolç . A part d’això també ens va comentar la importància de variar el menjar.

Ens va ensenyar una piràmide d’aliments , en primer lloc el que havíem de menjar un

pic per setmana , en segon lloc el que havíem de menjar casi sempre i a continuació

el que havíem de menjar sempre.

Finalment ens va donar una fitxa per completar-la.

A més a més, vàrem recordar que no hem de menjar tan de dolç!!! (Laia, Maria del

Mar i Llucia)


VISITA DISCA

ESPORTS

Varen venir tres persones, un amb cadira de rodes i els demés eren entrenadors. Primer

ens varen explicar quina sensació sentien en el moment de jugar .

Vàrem veure un vídeo de com jugaven ells contra el Barça. Després vàrem anar a jugar

al pati i ens varen deixar les cadires de rodes. Vàrem poder fer partits.

Tothom va poder participar. Fins i tot ens varen poder donar entrades per un dels seus

partits. Va ser una molt bona experiència !!! (Toni B, Paula i Álvaro)


Judo:

Va venir en Llorenç, un mestre de Judo que ens va

ensenyar com era la roba de judo, algunes claus i

moltes coses més sobre aquest esport que molts

no coneixíem.

Vàrem fer la granota i l’aranya peluda a quatre

potes. Per nosaltres, en Llorenç és un bon mestre

de Judo, i les seves activitats varen ser molt

gracioses i divertides .

ENS VA AGRADAR MOLT!!!!(Rocio i

Liliana)

Visita de'n Tòfol

Castanyer

El dia que va venir en Tòfol ens va mostrar el vídeo de la cursa

PASSES PER EN PAU. Va fer un recorregut de 190 kilòmetres.

A continuació ens va mostrar el que duia a la seva motxilla, ens


va explicar per què duia el xumet de la seva filla. Finalment ens

va firmar fulls i fotos, ens va donar una ferratina i ens vàrem

fer una foto amb ell.

ÉS UN GRAN ESPORTISTA!!

ENS VA AGRADAR

MOLT! ( Júlia, Francesc i Alejandra)


Com ja sabeu, a l’escola, aquest curs estudiam com gaudir

d’una vida sana, i això ho aconseguim amb una dieta equilibrada,

uns hàbits saludables i esport.

Així, els alumnes de 6è som la classe dels esquiadors.

Si voleu conèixer un poquet més d’aquest esport tan

fascinant, seguiu llegint i aprendreu moltes coses interessants.


L'esquí és l'esport d'hivern i activitat humana que

consisteix a relliscar sobre la neu, fent servir esquís

(originàriament taules de fusta, ara sovint fetes de fibra de

vidre o compostos semblants) o bé una única taula lligat/s als

peus fent servir fixacions (snowboard).

L'esquí es practica durant tot l'any, ja que hi ha llocs amb

glaceres.

Existeix una variant de l'esquí, que es practica sobre una

taula: anomenat snowboard.


Els primers indicis de l'existència de l'esquí es remunten a

l'any 2500 aC. El primer d'ells és un gravat en pedra

de feldespat que va ser descobert a l'illa de Rodódy (Noruega) en el

qual s'aprecia un caçador amb esquís, però també n'existeixen

d'altres, com una imatge d'un caçador entre rens a Rússia. El primer

text escrit en el qual s'esmenta aquesta activitat es troba 3000

anys després.

L'equip bàsic consta de:







Un parell d'esquís (o taules d'esquí) amb les seves fixacions

correctes

Unes botes d'esquí adequades al tipus d'esquí, o disciplina i les

quals han d'estar ajustades a les fixacions dels esquís que

s'usaran en el descens.

Encara que poca gent l'usa per comoditat, el casc és important, ja

que per molt veterà que se sigui l'esquí no deixa de ser un esport

extrem que implica riscos.

Dos pals, que serveixen per tenir una bona percepció del terreny,

que permet a l'esquiador poder posicionar-se correctament. Els

pals donen equilibri i ritme a més de ser molt útils per impulsar i

altres usos auxiliars.

Roba abrigada

Proteccions


En totes les competicions la

classificació s'estableix en

funció del temps emprat en

completar el recorregut.

Existeixen les següents

modalitats:










Descens

Super-G

Eslàlom

Eslàlom gegant

Combinada

Paral·lel

Esquí alpí

Esquí de fons

Carving

Esquiadors i esquiadores...

Coneixeu el nom dels esquiadors més famosos de la historia?

Jean-Claude Killy (França)

Gustav Thöny (Itàlia)

Franz Klammer (Àustria)

Ingemar Stenmark (Suècia)

Alberto Tomba (Itàlia)

Annemarie Moser-Pröll

(Àustria)

Hanni Wenzel (Alemania)

Vreni Schneider (Suïssa)

Petra Kronberger (Àustria)

Esquiadors nacionals

Nosaltres també coneixem més esquiadors...






Paquito Fernández Ochoa

Blanca Fernández Ochoa

Ma José Rienda Contreras

Conchita Puig

i...


Úrsula Pueyo Marimon

Úrsula Pueyo Marimon , nascuda a Palma el 21 de

desembre de 1983, és una esquiadora alpina dempeus

paralímpicaespanyola classificada com LW2.

Als quinze anys va patir l'amputació de la seva cama dreta

com a conseqüència d'un accident de trànsit.

En la I Copa Paralímpica del Món d'Hivern, celebrada a

Solleftea (Suècia) al febrer de 2009, va aconseguir tres plates i

un bronze.

Va representar a Espanya als Jocs Paralímpics de

Vancouver 2010, sent l'única esportista de l'equip amb

discapacitat física.

Esperem que n’Úrsula pugui aconseguir moltes més medalles

gaudint d’aquest fantàstic esport.

I ara, toca jugar un poc...


LABERINTS

Pots ajudar als nostres amics?


Els nostres amics ja estan cansats d’esquiar, ara toca descansar...


Classe de 6è Curs 2017-18


La glòria no consisteix en guanyar aquí i allà, la glòria és ser feliç. ​Rafel Nadal.

És sabut que no sols s'aprèn a les aules, de la mateixa manera que no sols s'educa a casa.

Des de l'AMIPA de l'escola volem aportar el nostre granet d'arena per encaminar l'educació

cap allà on trobam que ha d'anar una societat més justa i solidària. Com tots i totes sabeu,

estam apostant pels tallers per a famílies, activitats que estimulin la creativitat i autoestima

dels infants: fang, arts plàstiques, teatre... així com també ampliant l'oferta de les

extraescolars que promoguin l'esport: karate, atletisme, tennis, gimnàstica rítmica o el

bàsquet, oferta prevista per al curs vinent.

Els esports és la temàtica general de l'escola aquest curs escolar. I és precisament parlant

dels esports que ens demanam, quins valors volem que els nostres infants adquireixin?

Psicòlegs i pedagogs insisteixen que l'esport en edat escolar ha de ser joc i diversió, no

competició i rivalitat. La frustració a la que de vegades es sotmet els nins i nines per por de

fallar, per no veure's a l'alçada de les circumstàncies en una competició, lluny de fer-los més

forts (argument recurrent entre els defensors de la postura oposada) minva la seva

autoestima i fa que quedi a norris el vertader sentit del joc: promoure una vida saludable i

aprendre a gaudir de l'experiència amb els/les companys/es.

I no parlem ja del penós exemple que els adults moltes de vegades donam en les grades,

pressionant i perdent les formes davant unes criatures que mai no haurien de presenciar

determinats espectacles d'incitació a l'odi i a la violència. No cal posar-ne exemples, tots els

tenim en ment.

Deixem, doncs, que els infants corrin, riguin, cooperin, aprenguin la importància de ser

disciplinat, de la paraula "equip", que no discrimina per raó de gènere, deixem que posin a

prova la capacitat dels seus cossos, que aprenguin a ser tolerants, respectuosos i

empàtics... I, sobretot, com en tots els àmbits de la vida, deixem que els infants siguin i

creguin en ells mateixos.

AMIPA del CEIP Sant Jordi. Abril de 2018.

More magazines by this user
Similar magazines