TAST REVISTES DE MAIG-JUNY DE 2018

Editorial
CONTRA L’ANDROCENTRISME,
COEDUCACIÓ
3
EE DITORIAL
maig-juny ´18
399
La vaga del passat 8 de març, la mobilització de tantes
dones de tot el món, ha servit per donar visibilitat a un
moviment de fons de denúncia de l’androcentrisme, de la
violència que s’exerceix contra les dones, de la subordinació
i la marginació a què se les condemna —a vegades
subtilment, d’altres descaradament.
Aquest androcentrisme que ve de lluny, sancionat per totes
les religions monoteistes, és present en tots els àmbits
de la vida i de la cultura, com si fos una cosa natural i,
en conseqüència, indefugible. En aquest marc els homes
constitueixen el subjecte de referència mentre que les
dones resten en un nivell inferior perquè la seva diferència
sempre és llegida com una mala còpia de l’original.
Per això ens cal seguir reivindicant la coeducació, entesa
com un canvi cultural de llarg abast, una nova cultura en
què desapareguin els gèneres com a normes diferencials
que prescriuen identitats, hàbits, comportaments i actituds
diferents segons que s’hagi nascut home o dona, que
dicten què has de pensar, sentir i fer segons quin sigui el
teu sexe. I per això segueix essent important reivindicar
la ideologia de gènere, tan vilipendiada pels immobilistes
civils i religiosos. El sexe (els òrgans sexuals) i el gènere
són coses diferents. El sexe ens ve donat en néixer; en
canvi, el gènere és una construcció social, no pas un fet
biològic: allò que cada cultura i cada societat considera
que és propi dels homes o propi de les dones i que es
concreta en models de masculinitat i de feminitat com a
ideals a perseguir.
Perquè està per demostrar que hi hagi uns valors femenins
i uns valors masculins… El que sí que hi ha són uns valors
atribuïts al gènere femení i uns altres al gènere masculí
que constitueixen el nucli dur d’aquells models a seguir.
En els homes són la racionalitat, el poder, l’agressivitat, la
força, el gust pel risc, la lluita, una sexualitat
essencialment genital i normativament
heterosexual, la competitivitat, la repressió
de les emocions… En les dones aquests
valors són, en canvi, la intuïció, la subordinació,
la tendresa, la cura, la fragilitat,
la prudència, la compassió, una sexualitat
afectiva, la cooperació, el sentimentalisme
i l’expressivitat emocional…
Resulta, però, que hi ha moltes maneres
diferents de ser home o de ser dona, que
depenen no només de l’orientació afectivosexual
sinó també del grau d’instrucció,
de la classe social, de la ideologia, de la
identitat cultural… A dia d’avui, però, ser
home, segons el model androcèntric, és
fonamentalment no ser, ni semblar, una
dona: els homes no poden ser ni femenins
ni homosexuals. És imprescindible i urgent
fer desaparèixer les prescripcions de gènere
perquè, sigui quin sigui el sexe d’una persona,
pugui comportar-se de la manera que
més li plagui. La conseqüència serà que
es donaran moltes menys diferències entre
els homes i les dones com a grup social
i, en canvi, augmentaran les diferències
individuals entre les persones, tant si són
homes com si són dones. Com ha de ser.
El feminisme no és, doncs, el revers de
l’androcentrisme sinó que l’hem d’entendre
com un moviment d’alliberament de les
persones, de totes les persones, siguin
homes o siguin dones, perquè puguin ser i
es puguin desenvolupar amb més plenitud
i llibertat i esdevenir més feliços. L’escola
coeducativa ha de ser, per tant, una escola
que fomenti i empari la llibertat de les
persones, que valori la diversitat del seu
alumnat, també l’afectivosexual, i eviti que
sigui motiu d’exclusió o de marginació,
que aboni el respecte, el reconeixement i
el diàleg com a instruments de relació i de
resolució dels conflictes, i que reprodueixi
i recreï una cultura més inclusiva, més
funcional, més representativa i més justa.