URC nº 38

rsaugarm

La influència castellera en l'obra de Picasso

Editorial

Som solidaris

Sovint la societat ens veu com un

conglomerat de gent que viu, pensa i es

dedica exclusivament a fer castells.

Al llarg de gairebé 50 anys els Castellers de

Barcelona hem estat també partícips d’altres

activitats o mobilitzacions: amnistia,

reclamant l’Estatut o participant a les festes

cíviques dels darrers 11-S.

Aquest primer tram de la temporada, però, la

Colla ha mostrat el seu vessant més altruista

i ha iniciat dues accions enfocades vers els

nostres veïns més que cap a nosaltres.

D’una banda, tant el local de la Colla com

uns quants membres castellers han estat

adscrits al Programa català del refugiat

engegat per la Generalitat. D’aquesta

manera, tant els mentors-castellers com la

mateixa colla ha fet propi el crit de “Volem

acollir” i en els propers mesos veurem nous

castellers que són refugiats de diferents

països.

D’altra banda, la instal·lació d’un

desfibril·lador al local, i la corresponent

formació de gairebé una vintena de

castellers, fa que la Colla ofereixi un servei

d’emergència vital a tot el barri.

Aquestes dues accions ens apropen més a la

societat que ens envolta i ens fa més

solidaris, alhora que referma els valors

castellers pels que fa 7 anys, a Kenya, la

UNESCO ens va declarar Patrimoni Cultural

Immaterial de la Humanitat.

l’URC I SUMARI 1

l , URC

una revista castellera

SUMARI - EDITORIAL 1

EL RACÓ DEL CAP DE COLLA 2

Mery Mañané

SALA DE JUNTES 3

Rafael Caballero

ELS CASTELLS A L’OBRA DE PICASSO 4

Toni Mañané

EL FENOMEN UNIVERSITARI 8

Julià Legido

AIXÍ SE’NS VEU 9

Benet Iñigo

ELS BAIXOS, COM VIUEN ELS CASTELLS 10

Maria Assumpta Durà

EL 5 DE 9 AMB FOLRE 12

Jordi Planas

DEL 3 DE 7 AL 3 DE 8 PER SOTA 14

Frederic Planas

EL RACÓ DEL CAP DE CANALLA 15

Robert Roselló

ACTUACIONS 2017 (1a part) 16

Consell de Redacció:

Aïda Buaro, Pepe Dobao, Assumpta Dura, Toni Mañané, Mery Mañané,

Frederic Planas, Jaume Plana, Robert Saugar, Carme Soria i Albert Tarragó

Col·laboradors:

Màrius Àrias, Rafael Caballero, Maria Assumpta Durà,Alexandra Estévez, Sergi

García, Carles Girol, Paco Igual, Benet Iñigo, Julià Legido, Cinta Lleixà, Olaga

Lozano, Mery Mañané, Toni Mañané, Oriol Martín, Jordi Marimón, Jesús Mas,

Albert Mateo, Maria Medina, Carme Mellgarejo, Núria Moratona, Eduard París,

Salvador Pons, Eduard Prats, Frederic Planas, Jordi Planas, Marta Rodés, Eva

Sarasa, Garmán Simón, David Tarrats i Àxel Vilaseca.

Fotografia:

Josep Colet, Pau Corcelles, Gabriel Guzman, Albert Mateo, Natàlia Mocholí,

Christian Muñoz i Eduard París.

Il·lustracions:

Albert Tarragó

Correcció:

Mery Mañané, Eduard París i Anna Mollà (Consorci per la Normalització

Lingüística-Sant Martí)

Publicitat:

Arnau Lleixà i Albert Torrella

Maquetació:

Frederic Planas

Edita:

Castellers de Barcelona

Impressió:

Empòrium serveis gràfics

URC:

urc@castellersdebarcelona.cat

Castellers de Barcelona

C/ Bilbao, 212-214 - 08018 Barcelona

Tel./fax/cont. 93 498 27 28 - Mòbil 609 32 77 56

colla@castellersdebarcelona.cat

El Consell de Redacció no es fa responsable de les opinions reflexades en

els articles dels seus col·laboradors.

ENS DEIXA EL FRANCESC CAPELLAN 35

Toni Mañané

URC: 20 ANYS! 36

Toni Mañané

III CONCURS INTERINSTITUTS 37

Maria López Moya

EL MANEL OLIVELLA I LA SEVA HISTÒRIA 38

Toni Mañané

JOSEP DÍAZ 41

Maria Assumpta Durà

LA CANALLA PINTA 42

Maria Medina

LA CANALLA DIU 43

Alexandra Estévez

ADÉU A LA IAIA BOSSES 43

Mery Mañané

CAMINADES CASTELLERES 44

Frederic Planas

Fotografia principal de la portada: Christian Muñoz.


2 l’URC I ÀREA INSTITUCIONAL

El racó del cap de colla

Mery Mañané, cap de colla

D’aquí partim.

Gairebé sense adonar-nos-en hem superat el primer

tram de la temporada i ara ens trobem a les portes de

La Mercè. I com hi arribem? Doncs amb uns registres

que hauríem firmat cegament a principi de temporada:

quatre castells de 9, cinc 5 de 8 i dues torres de 8 amb

folre (1 carregada), tretze 4 de 8 i dotze 3 de 8.

Evidentment, la nota negativa són les dues caigudes

de 3 de 9 amb folre, però hem fet una feina titànica a

l’assaig que s’ha vist reflectida

L’assaig d’abans de vacances va

ser molt exigent, sense cap

prova petita per descansar, i

amb unes ganes i una concentració

increïbles de principi a fi.

amb els resultats finals.

D’aquest primer tram de temporada

em quedo amb un munt

de coses a les que li donarem la

importància necessària quan

agafem perspectiva. En primer

lloc, el fet d’haver recuperat el 2

de 8 després d’un any en blanc. No era un repte fàcil,

teníem pressió sobre aquest castell però la feina a

assaig ha acabat donant els seus fruits.

De Valls, evidentment, em quedo també amb el primer

3 de 9 de l’any. Com us deia, amb el temps li donarem el

valor extraordinari que té el fet d’haver estrenat el primer

castell de 9 a més de 100 km de casa, i a una setmana de

l’Aniversari. Una altra cosa a destacar és l’estrena del 5

de 8 a la diada de Vigília. Deixàvem de fer una vigília relaxada

per a encarar el primer repte del cap de setmana. I

de l’Aniversari, com no?, em quedo amb l’estrena del 4

de 9 folrat, un mes i mig abans del que ho havíem fet mai.

No només amb el resultat, també amb l’actitud ambiciosa

amb la que el vau encarar.

I, evidentment, em quedo amb els fruits recollits a

l’actuació de Màrtirs. Perquè Màrtirs és

màgic, però el gran secret de Màrtirs és

el convenciment absolut amb el que

arribeu a plaça i us veieu capaços de tot.

I em quedo també amb les tímides celebracions

del 3 de 9. En descarregar

aquest castell tots ens vam treure una

espineta, però sabíem que l’actuació no

havia acabat i que encara havíem de

mantenir la tensió per descarregar el 4

de 9. Seny de colla gran.

No ha estat un inici fàcil, ens vam trobar

d’entrada amb baixes de tronc que

podrien condicionar els castells de 9 i

algun de la gamma alta de 8. Però amb

l’esforç de tots i amb les ganes de treballar

i treballar a l’assaig ens n’hem acabat

sortint. També hi ha hagut dos canvis

a nivell de Tècnica, des d’aquí vull agrair a la Lara i

el Manel la feina feta l’any passat, i a l’Eva i l’Aaron el

coratge de posar-se enguany al capdavant.

En aquest inici de temporada hem crescut una mica

més, no tan sols a nivell de castells i registres, sinó

també a nivell d’actitud. Si realment volem entrar a la

Gamma Extra havíem de fer una evolució també en la

manera com actuem davant d’un castell. En aquest

sentit, cada mes hem treballat un objectiu i, finalment,

ens hem vist com una colla gran

capaç d’estar per la feina, de

mirar-se a la pinya i col·locar-se

ràpidament a lloc i d’estar en

silenci per tal d’afavorir la concentració

i el desenvolupament

del castell. Sabem fer-ho bé, som

capaços de fer-ho bé, recordemho

en el segon tram de temporada i en veurem el resultat.

De fet, ja ho vam deixar entreveure en l’últim assaig

abans de vacances. Un assaig molt exigent, amb molta

calor, sense cap prova petita per descansar, i amb unes

ganes i una concentració increïbles de principi a fi. El

resultat? 3 de 8 per sota fins a quarts, 4 de 9 net fins a

dosos, 5 de 9 amb folre fins a quints, 9 de 7 net fins

aixecadors i 2 de 8 net fins a dosos. D’aquí partim.

Sense oblidar el respecte als castells de 9, que són el

nostre sostre actual i hem de seguir fent-los i fer-los

amb molt bones maneres, però amb les ganes i capacitat

immenses de trencar tots els sostres possibles.

Estem a les portes, rematem la feina? Immensament

capaços, totalment convençuts!

Cercavila de la diada del Pati a Valls


l’URC I ÀREA INSTITUCIONAL 3

Sala de Juntes

Rafael Caballero, president

Tant que fem.

Vull transmetre-us de primera mà la

sensació que tinc del que s’està fent, de

l’orgull per aquest grup de persones

que formen allò que tots en diem ‘Colla’.

Donem passes importants per mantenir

el nivell en tots els sentits, tècnicament

i socialment, però encara no el suficient per créixer.

Orgullós, és clar, de la base que s’ha creat i que ben

gestionada donarà encara més fruits en els propers anys,

però recelós perquè no podem arrencar més ràpid, veient

tota la força que tenim.

Vivim en una ciutat molt ben considerada, i tenim la

sort de portar el seu nom, però, alhora, no tenim prou

atracció com perquè de la curiositat es passi al compromís;

moltes persones arriben i se’n van, moltes.

Tècnicament, som la millor colla de 9, amb un potencial

increïble. Però s’ha de materialitzar aquest potencial; per

què no ho aconseguim? per què no pugem un esglaó

més? Mireu fotos d’un 3 de 9 amb folre fora de la plaça de

Sant Jaume o del Concurs de Tarragona; veniu a un

assaig dels més importants de la temporada i fixeu-vos

en la dimensió de la soca del 4 de 9 amb folre quan queda

tancada... Es queda en no res. Tant que fem i tan pocs

que som.

Només que sis persones més,

dels que ara no estigueu

dedicant el vostre temps lliure

a la Colla, volguéssiu ‘tirar

del carro’, ja ho tindríem.

Sento un orgull inoblidable per les

persones que esteu compromeses,

fent això possible cada any, però

sento ràbia que no aconseguim

socialment créixer més. És veritat

que hem crescut, potser ara hi ha

més persones que mai que dediquen

de forma altruista el seu temps lliure a la Colla, però ens

falta quelcom més.

Les bones notícies són que penso que no és ni impossible

ni difícil, ans el contrari, és raonable i ho tenim a

l’abast. Només que sis persones, dels qui ara no estigueu

dedicant el vostre temps lliure a la Colla, volguéssiu ‘tirar

del carro’, ja ho tindríem.

Quin misteri!! Què us diré ara?

Doncs res que no sapigueu; veniu als tallers i d’altres

accions de recaptació que fem i feu un seguiment de les

persones que arriben. Veniu el divendres abans d’assaig i

prepareu la tàctica perquè associacions dels barris de

Barcelona ens coneguin i vulguin col·laborar en els nostres

assajos i diades imprescindibles. Veniu i parleu amb

els companys que no venen de forma regular i al final acaben

desvinculant-se. Dos per a cada iniciativa; només

calen sis persones.

Us hi espero. Som-hi!

GUIPÚSCOA-16

Reparació i venda

d’ordinadors

Joan F. Rodríguez

PREUS ESPECIALS

pels

CASTELLERS DE BARCELONA

Rambla Guipúscoa, 16, baixos local-3 - 08018 BARCELONA

Tel. 936 242 502 - Mòb. 688 235 781

guipuscoa16@yahoo.es


4

l’URC I

MÓN CASTELLER

Els castells a l’obra de Picasso

Toni Mañané

Va ser durant una conversa amb l’amic i pintor

Josep Bestit que em va mostrar una ponència

presentada en un simpòsium casteller on es

parlava de pintors que havien pres com referència els

castells en les seves obres, a banda d’en Bestit, apareixien

noms com Sert, Miró, Eduard Castells i Picasso.

Fins aquell dia només coneixia l’extensa obra bestitiana

i la façana del Col·legi d’Arquitectes de Picasso

com a temàtica artístico-castellera.

No va ser gens fàcil trobar referències de Picasso i els

castells a les xarxes d’internet, per la

qual cosa vaig optar per demanar al

Museu Casa Natal de Picasso a

Màlaga i al propi Museu Picasso de

Barcelona si en sabien res sobre el

tema. Poca cosa podia aportar jo

d’informació més enllà de que havia

vist uns dibuixos en el que el © indicava Sucesión

Pablo Picasso. Als pocs dies la Margarida Cortadella

del Centre de Coneixement i Recerca em citava a la

biblioteca del Museu Picasso per deixar-me veure els

dibuixos.

Com un miracle tenia entre les meves mans el facsímil

del “Cahier de Dessins appartenant Monsieur

Picasso”, el conegut com Cahier 7, que en les seves 98

pàgines té esbossos de Picasso fets en llapis i ploma

durant l’estiu del 1907 i que conté els treballs de

Picasso sobre castells juntament amb “études pour les

demoiselles d’Avignon”.

Al llarg del quasi centenar de

pàgines, trobem els mencionats

esbossos de les “Demoiselles” i

fins a 23 cossos humans o construccions

castelleres.

Segons Brigitte Leal, antiga conservadora

del Musée Picasso de

París, “en els diferents quaderns

entre 1906 i 1907 s’aprecia l’estudi

que Picasso fa dels cos humà i

les seves formes, hi ha un fil transmissor

entre els dibuixos que fa

dels acròbates i el que posteriorment

serien les “demoiselles”.

Per la seva banda, Pierre Daix en

la seva obra El cubismo de

Picasso: catálogo razonado de la

obra pintada, 1907-1916, indica

que “a l’ any 1907, Picasso fa un

canvi en la seva etapa pictòrica

com a expressió de superació de

Tot sembla indicar que Picasso

va poder viure els castells en

directe a Barcelona durant les

festes de la Mercè de 1902.

A la pàgina 51 del Cahier 7 de Picasso trobem un

dibuix que podria ser una estructura de 4, on baixos

i segons miren a l’observador.

© Sucesión Pablo Picasso, VEGAP, Madrid, 2017

les obres d’Ingres i Matisse i abocant-lo cap el cubisme”

que donaria lloc al Nu amb braç aixecat i cortines (1907)

amb clara influència de Cézanne.

Una altra aportació que ens permetrà poder tenir

una visió més àmplia del món de Picasso i les formes

humanes la trobem a “Je suis le Cahier”, obra

d’Arnold i Marc Glimcher que explica que “l’any del

quadern de dibuixos a llapis que presentà el 1907, és

el més important de la seva primera maduresa; l’època

de l ‘any concreta, aparentment, és la primavera de

març a maig, més o menys, quan

està immers a les primeres fases de

les “Demoiselles d’Avignon”.El

quadern ofereix una varietat de

dades visuals i escrits que reforcen

i amplien el nostre coneixement de

la cada cop més sorprenent inventiva

de Picasso per a crear una nova raça humana que

aviat es plasmaria en la convulsió pictòrica de les

Demoiselles (...) i recorda els esforços a començaments

de 1907 per crear figures adequades a un nou

tipus de culte severament simètric, estàtic i geomètricament

esquematitzat”.

Va veure Picasso castells?

Al llarg de la seva vida Picasso va passar llargues estades

a Catalunya fins el cop d’Estat del general Franco

contra la República. Picasso manifestà que no tornaria

mentre Franco fos el Caudillo.

Picasso arriba a Barcelona el

1895 i al llarg de dos anys cursa

estudis de pintura a la nostra ciutat,

posteriorment marxaria a

París. Durant el segon semestre

del 1899 va estar a Horta de Sant

Joan tornant a Barcelona, on va

residir durant el 1900. Tornaria a la

ciutat comtal els anys 1902 i el

període 1903-1904. A Gósol hi va

estar durant la primavera i l’estiu

del 1906. Després d’un llarg interval

a França, torna al país el 1909

on durant el període de maig a

setembre alterna la seva estada

entre Barcelona i Horta de Sant

Joan. El darrer cop que estaria a

Catalunya va ser el 1917 amb els

Ballets Rusos,

Però veient la geoposició de

Picasso a Catalunya es fa difícil


opinar sobre on va veure Picasso els castells en viu.

Horta de Sant Joan es al sud de Catalunya i lluny de la

zona tradicional castellera. Cadaqués,

a les comarques gironines,

per descomptat que no. Tot sembla

indicar que Picasso va poder

viure els castells en directe a

Barcelona, en concret durant les

festes de la Mercè de 1902.

Segons explica Josep Palau i

Fabre a “Picasso vivent 1881-

1902”, les festes de la Mercè estaven

en decadència i l’aleshores

l’alcalde liberal Joan Amat i

Sormaní “decidí ressuscitar amb

major esplendor que mai: fer

d’aquelles unes festes populars (.)

Però des de el punt de vista popular,

l’atracció màxima era la gran

cavalcada històrico-artística a la

qual participaven gairebé totes

les poblacions catalanes de certa

importància”.

En aquesta tessitura l’Ajuntament

de Barcelona, amb la intenció de reimpulsar la

festa, decideix passar la Mercè als dies 4 i 5 d’octubre

a fi i efecte de comptar amb el màxim de carrosses.

En principi la cavalcada estava prevista que sortís de

l’escorxador de Barcelona (prop de la plaça Espanya) el

dissabte dia 4, però segons publicava el Diario de

Barcelona, “es va fer el diumenge 5 i va ploure”.

Aquell cap de setmana El Liberal, publica a portada

un dibuix de Picasso amb elements de la cavalcada.

Estem a principis del segle xx i la tecnologia no permetia

l’immediatesa actual, per la qual cosa Picasso,

els dies anteriors, es desplaça a

A la pàgina 57 s’hi aprecia un 4 de 5 en la seva

totalitat malgrat no apareix l’aixecador.

© Sucesión Pablo Picasso, VEGAP, Madrid, 2017

l’escorxador i pren idees per a fer

els dibuixos. El seguici de les

carrosses no és el mateix que indiquen

profusament diferents diaris

de l’ època. És també pel motiu de

fer el dibuix abans que no apareixen

els castells en aquest seguici picassià, tot i que va

participar alguna colla; sembla ser que aquestes colles

que van actuar a la Ciutadella eren la Colla Vella i la

Nova dels Xiquets de Valls, que van fer castells de 6 i

7 i un 3 de 7 aixecat per sota.

En qualsevol cas va ser en aquest moment que

Picasso veu els castells i ho grava en el seu cervell.

No serà fins cinc anys després que el pintor malagueny,

que ja és a París, recupera de la seva memòria

les torres humanes i comença a treballar a la seva obra

Nu amb braç aixecat i cortines (1907) que donaria pas a

les mundialment conegudes “Demoiselles d’Avignon”.

Una de les característiques

comunes a tots els dibuixos és

que representen als castellers

nus i mirant cap a l’observador.

l’URC I MÓN CASTELLER 5

Picasso vol representar el cos humà i ho fa fent

esbossos d’homes i de dones acabant amb dibuixos

de grup com el que posteriorment

serien les dones i clients representats

al quadre de les Demoiselles o

els acròbates que no tindrien

translació a una obra final de

Picasso.

Han passat cinc anys des que va

veure els castells a Barcelona i

s’inspira en la força i les corbes

dels músculs dels homes per plasmar-los

en el seu cahier. Els noms

amb què titula els dibuixos no deixen

lloc a dubte, i així els 23 que

fan referència als castells els agrupa

en noms com “acrobates faissant

la pyramide”, “études de personnages

(acrobates)”, “deux

homm sur les surmontes des jambes

de deux acrobates” o senzillament

com a nus.

Una de les característiques

comunes en els dibuixos és que

representen al casteller nu i mirant cap a fora, a diferència

dels castells en què la construcció es fa mirantse

tots entre ells. Aquí hi ha dues hipòtesis de treball,

una que Picasso no recordés del tot bé la construcció

de les piràmides i tingués una barreja d’idees amb la

moixiganga, o que el que volgués plasmar fos el cos

humà i per això el presenta nu i mirant cap al davant.

Com són els dibuixos?

El primer dibuix sembla representar un 3 de 6 fins

aixecador. Es tracta d’un dibuix molt bàsic i on gairebé

només hi ha línies esquemàtiques. El següent ja es

més detallista i podem veure els

baixos d’un tres mirant cap endavant

amb les mans a la cintura, a

sobre d’ells, els segons. En els

següents dibuixos veiem com apareixen

les cares dels tres baixos i

dos dels segons. A la pàgina 23 del

Cahier apareix un detall del baix, braços a la cintura,

on es destaca els pectorals, músculs de les extremitats

i sexe. Si passem a la pàgina 25 veiem un casteller

en posició de pujar a la torre; el braç dret s’agafa

a alguna cosa no definida, mentre que la cama dreta fa

les primeres passes de pujada. Un dibuix similar trobem

al a pàgina 27, peu esquerra al terra, dret iniciant

l’ascens i els dos braços fent força per pujar. Els dibuixos

corresponents a les pàgines 29 i 30 son molt similars

representant la pujada; en aquest cas una cama

inicia la pujada mentre que la contrària, fora del terra,

inicia l’impuls per a pujar; en aquesta ocasió el cap


6

l’URC I

MÓN CASTELLER

està ben definit i mira cap a amunt.

Arribem als dibuixos de les pàgines

35, 37, 39 i 48 on de nou hi ha un

esbós d’un castell de 3 amb línies

molt simples, com si l’artista el que

volgués en aquesta ocasió fos senzillament

plasmar la idea.

A la pàgina 49, l’estructura canvia;

és una torre o castell de dos on els

baixos, sempre braços al maluc

suporten uns dosos on només es

veuen les cames, això sí; marcant

músculs i articulacions. Si passem a

la pàgina 51, en aquesta ocasió ens

trobem amb una construcció de 4 on

es veuen baixos i segons que clarament

miren cap a davant, mentre

que dels terços només es veuen les

cames.

El dibuix de la pàgina 52 em presenta

un dubte; en principi és una

dona, però aquestes, fins gairebé

finals del segle xx no feien castells,

era una activitat exclusiva dels

homes. A aquest dibuix, però, sembla

que la dona està en posició de

sostenir un segon d’un pilar. Sens

dubte la meva apreciació pot ser equivocada, però

deixo oberta aquesta possibilitat.

Arribem als quatre darrers dibuixos que, sens

dubte, son els més interesants, castellerament parlant,

d’aquest Cahier. es tracta de construccions castelleres

“comme il faut”, això si, sempre mirat al

davant i totalment nues.

Totes representen una construcció de 4 i podríem dir

que aquí Picasso es recrea en el que podria haver estat

una de les seves obres acabades. Ens centrarem en les

tres primeres ja que la darrera, corresponent a la pàgina

58, sembla estar feta a corre-cuita, com si volgués

només plasmar una idea. El dibuix corresponent a la

pàgina 53 és molt semblant al comentat de la pàgina

51, construcció de 4 amb baixos, segons i cames dels

terços,. braços al maluc i cares serioses –al dibuix de la

pàgina 58, les cares són d’alegria com si haguessin

carregat el castell, fins i tot una figura fora del castell

alça els braços en senyal d’alegria–.

Per a mi les dues construccions

que més representen els castells

són les de les pàgines 55 i 57. A la

primera sembla representar un 4 de

5 on baixos, segons i terços estan

ben definits i al que seria el pom de

dalt només es distingeixen uns caps. L’enxaneta dempeus

obre els braços en creu. Aquest dibuix tan sols

marca les siluetes i les cares serioses dels castellers,

El realitzador dels esgrafiats del Col·legi d’Arquitectes de catalunya, a partir dels dibuixos de

Picasso, Carl Nesjar, davant de l’obra. © Revista Cuadernos de Arquitectura, núm. 48, 1962.

Els frisos de la façana del

Col·legi d’Arquitectes a la plaça

Nova ens acompanyen en múltiples

concentracions castelleres.

tots ells mirant cap a l’espectador. El segon dibuix

representa clarament un 4 de 5 amb les siluetes dels

tres primers pisos, una parella de dosos i l’enxaneta

també braços en creu i amb barretina.

El fris de la plaça Nova

Sens dubte, l’obra de Picasso que més coneixem és el

fris situat a la façana frontal del Col·legi d’Arquitectes

de Catalunya (COAC) a la plaça Nova i que va ser inaugurat

el 1962. A l’interior de l’edifici també podem contemplar

dos murals obra de l’artista que es troben a la

sala d’actes.

Al discurs d’ingrés de Xavier Busquets i Sindreu a

l’Acadèmia d’Arquitectes de Barcelona realitzat el

1987 recorda com Picasso va guanyar “els dos concursos

i obtenir l’encàrrec de realitzar el projecte i assumir

la direcció de l’obra”. L’edifici no va estar aliè a la polèmica;

per una banda tenia la muralla romana de la ciutat

i per l’altre, el Palau Episcopal,

Ca l’Ardiaca i la Catedral; era mitjans

dels anys 50. L‘altre element

de polèmica era la col·laboració

entre Xavier Busquets, exmembre

de la feixista División Azul, i l’artista

malagueny, conegut per la

seva defensa de la República espanyola.

En el document citat, Busquets recorda la primera

trobada a Canes amb Picasso, on l’artista l’aborda


amb una primera pregunta “Què fan a Barcelona?”.

Després d’aquest primer contacte vindria un altra

propiciada per la visita que l’arquitecte fa a París el

1958 on veu el mural fet per Miró en col·laboració

amb Llorens Artigas a la seu de l’UNESCO. Busquets

ho té clar i comença a donar-li voltes a la col·laboració

de Picasso i el ceramista Antoni Cumella al que

hauria d’encomanar-li el recobriment

exterior de la façana amb

gres. Aquest projecte no arriba a

bon port.

Picasso decideix que la tècnica

a fer servir serà l’esgrafiat al doll

de sorra, una tècnica nova que

havia estat feta servir a l’edifici del Govern a Oslo.

L’encarregat de fer-ho seria el noruec Carl Nesjar.

És el propi Xavier Busquets qui facilita a Picasso

fotografies i una pel·lícula en 16 mm amb escenes de

la fira de Santa Llúcia, trobades de gegants i castells,

la processó de Corpus i d’altres tradicions.

Els dies passen i Picasso no dona senyals de com

està l’obra. Neguitós, l’arquitecte li diu a Picasso i la

seva dona Jacqueline que no pot esperar més i que

li corre presa tenir els dibuixos. Picasso li respon

amb un lacònic “resa un parenostre perquè t’ho

faci”. Tres dies després, el 18 d’octubre de 1960,

Picasso telefona a Busquets per dir-li que ja té els

dibuixos.

Alexandre Cirici Pellicer defineix els dibuixos com

“els gegants, els cavallins, capgrossos, castellers i

portadors de palmes fan la seva festa (...) com a l’oda

de Maragall. Barcelona és sorollosa i descuidada,

Un dels plafons durant el procés d’elaboració

© Revista Cuadernos de Arquitectura, núm. 48, 1962.

En el fris de la “festa major”,

s’inmortalitza la cultura popular

catalana en general i les festes

de la plaça Nova en particular.

l’URC I MÓN CASTELLER 7

però sap fer somriure al seu cel meravellós”. Mes

endavant el mateix Cirici diu “una versió lliure dels

castellers, als que va fer aixecar palmes com els dansaires

de la Moixiganga de Sitges elevant ciris”.

Els frisos, en realitat, són tres. Els que va fer

Picasso es van fer, segons indica Juan Bassegoda

Nonell a “Una gran obra de Picasso en Barcelona, los

esgrafiados del Colegio de

Arquitectos”, amb pedres volcàniques

de basalt portades de Sant

Joan les Fonts, a la Garrotxa.

Per a realitzar els preparatius de

l’obra es va fer servir un magatzem

del barri de les Corts; allà es

van fotografiar els esbossos i es van projectar les diapositives

a una distància de 10 metres a fi i efecte

d’assolir el tamany real desitjat. Un cop reproduïts

els dibuixos en paper, Carl Nesjar fixà els papers a la

façana del Col·legi d’ Arquitectes i amb un punxó els

resseguia i aplicava el raig de sorra.

Què veiem als tres frisos?

Com ja hem comentat la façana del COAC té tres frisos

diferents amb una longitud de 80 metres i una

alçada de 4,26 metres. En el del carrer dels Arcs, anomenat

“dels nens”, podem veure una barca i un grup

d’adults i nens que ballen al so d’unes gralles. A la

banda oposada està l’anomenat “fris de la senyera”

on dos genets a cavall, un amb una bandera, obren la

comitiva festiva en què apareixen de nou les gralles,

un bou i una barca que precedix a dues figures que

sembla que toquen un timbal.

Sens dubte, però, el fris més conegut és el de la

festa major, el que dona a la plaça Nova. En aquest

fris Picasso va voler immortalitzar la cultura catalana

i les festes de la plaça Nova que daten del 1589. El

pintor s’inspira en la documentació aportada per

Xavier Busquets i el que li diu el seu amic Josep

Palau i Fabre. Han passat molts anys des que va

veure les festes populars a Barcelona. Picasso vol

plasmar en aquest fris els diferents aspectes culturals

de la ciutat, però barreja festes: així, veiem els cavallets

de la plaça Nova, els gegants, la festa de Rams i

les piràmides humanes. A simple vista podrien ser

moixigangues de Sitges com indica Alexandre Cirici,

o una versió actualitzada dels castells que ja va

dibuixar al 1907. En aquesta ocasió sembla representar

una construcció de 3 de 6 amb unes traces molt

senzilles, simplement línies pràcticament sense cos

–a excepció de dos– i on bona part dels castellers

duen palmes.

Siguin castells, siguin moixigangues, el que sembla

clar és que a Picasso li va impactar aquesta tradició i

va voler deixar-la plasmada en el seu llegat malgrat

que per la immensa majoria sigui desconeguda.


8 l’URC I MÓN CASTELLER

El fenomen universitari

Julià Legido i Català

Ami això dels castells em va agafar ja de gran.

Sempre m’havien fascinat però no m’hi vaig

posar fins que vaig entrar a la universitat, quan

el meu germà, que estudiava Enginyeria Informàtica a la

Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, em

va dir que hi havia una colla que assajava cada dijous al

migdia a la gespa d’Empresarials.

Poc després entraria a la colla de la ciutat pel fet

que en aquella època hi havia majoria de Castellers

de Barcelona en aquella colla universitària, i viuria

moments històrics tant a Barcelona (mítica temporada

2003) com a Arreplegats de la Zona Universitària

(primer 3 de 7, 4 de 7 amb agulla, 5 de 7 i pilar de 6

amb folre universitaris).

Aquest és un entre tants exemples del camí que fa un

casteller que comença coneixent el món dels castells des

de la universitat per passar després a les colles convencionals.

Perquè aquestes colles tenen el denominador

comú que no hi ha canalla com a tal i tots els integrants

tenen entre 18 i 25 anys (aproximadament),

però es caracteritzen per la gran

comunió i la infinita motivació i energia

per fer castells (i festa també).

Continuant amb el relat, en aquella

època només hi havia tres o quatre

colles universitàries i això de pertànyer

a una d’aquestes i una convencional

al mateix temps era una cosa, com a mínim, rareta.

Per sort, el món dels castells ha evolucionat i se’ls ha

acabat reconeixent la immensa tasca que duen a

terme: ampliar el món dels castells a altres sectors, formar

nous castellers i nodrir en molts casos les colles

Finalment se’ls ha acabat

reconeixent la immensa

tasca que duen a terme:

ampliar el món dels castells

a altres sectors.

2 de 7 amb folre dels Trempats de l’UPF

convencionals amb castellers joves i amb moltíssima

força per fer castells. Un exemple molt clar el tenim a

casa nostra mateix, primer amb Arreplegats i actualment

amb Trempats de la UPF. I és

ben sabut també que un bon nombre

de caps de colla de les colles convencionals

han passat prèviament per

colles universitàries. Fins a una quarantena

(entre les quals, per exemple,

les sis de Barcelona)!

Actualment ja hi ha una dotzena

de colles repartides per diverses universitats de tot

Catalunya i el nivell casteller assolit ha anat també in

crescendo. Actualment ja són 8 colles fent castells de

7 i mig, colles fent castells folrats, i una fent castells

de 8 (!).


Així se’ns veu

Sempre disposats a lluitar

El vermell s’associa a

la passió, i és precisament

això el que

més desprenen els

Castellers de Barcelona.

Intensitat, viure cada aleta i

cada diada com si no n’hi

hagués cap altra. Els que ja

portem un temps mamant

castells sabem que hi ha

moltes maneres d’entendre’ls,

d’encarar-los, i que

cada colla va definint el seu

tarannà. És un pòsit cultural

que passa dels veterans als

novells i que acaba marcant

la mentalitat del grup en tots

els sentits. Dels Castellers

de Barcelona sempre he

admirat la capacitat de

sacrifici, el no rendir-se mai,

el tornar-se a aixecar quan tot et bufa en contra.

Segurament sou la colla que més capacitat de reacció

heu demostrat a la ciutat davant les

adversitats. Heu anat construint una

mentalitat dura i orgullosa.

Són probablement els anys de trajectòria

que porteu a les esquenes;

l’haver viscut els castells quan tot era

més rude i ningú parlava de tecnificació.

Els actuals castellers de la colla són d’alguna

manera els hereus d’aquella idea primogènita, el més

semblant que hi ha a Barcelona del que coneixem

com a «esperit vallenc». Des de fora sembla que us

sentiu còmodes en la batalla. Sovint els vostres castells

no transmeten la comoditat d’altres colles, però

es nota que els coneixeu i us coneixeu, que sou conscients

de com s’han de treballar. I acumuleu ja molts

galons a tots els nivells per afrontar-los.

He de reconèixer que fa uns anys tenia dubtes

sobre la tendència que seguiríeu els Castellers de

Barcelona. Al meu entendre, teniu elements sociològics

en contra, com ara la identificació dels veïns i

veïnes de la ciutat. Una ciutat que a tots ens enorgulleix

però que alhora té unes dimensions i característiques

que afavoreixen que molta gent busqui la identificació

amb un espai més reduït, més «humà» com

és el barri. I la sensació, encertada o no, que vaig tenir

durant un temps és que l’aparició de més colles a la

ciutat va despertar resistències. Que el nou mapa us

El Benet Iñigo durant una retransmissió a la plaça de la Vila de Vilafranca

Sou el més semblant

que hi ha a Barcelona

del que coneixem com

a «esperit vallenc».

l’URC I MÓN CASTELLER 9

Benet Iñigo

era incòmode sobretot a mesura que d’altres pujaven

el nivell, i que heu necessitat un procés d’adaptació.

Però heu fet aquest camí, i una identitat

de colla tan forta com la vostra us

ha permès no només ressituar-vos

sinó a partir d’aquí fer un salt endavant.

Avui veig uns Castellers de

Barcelona forts i amb base per anar

més enllà. Perquè sí, sueu per fer els castells de 9,

però en veiem uns quants cada any i des de mitjans

de temporada. Perquè teniu una gamma àmplia de

construccions. I sobretot perquè se us veu gaudir,

més alliberats, com si us haguéssiu tret pressió de

sobre. I us dediqueu a lluitar els castells només pensant

en ells i en vosaltres, com tant us agrada. Espero

compartir moltes alegries amb vosaltres ben aviat.

BENET IÑIGO (Barcelona, 1982) és el cap de societat dels

serveis informatius de RAC1. Tota la seva trajectòria ha

estat vinculada a la ràdio, des dels inicis a Ràdio Gràcia

passant per COM Ràdio. També ha tocat la tecla del

periodisme casteller amb les retransmissions de Castells a

RAC1 i col·laboracions esporàdiques amb el programa de

TVC Quarts de 9, elmoncasteller.cat i d’altres mitjans.

Aquest any ha publicat el llibre de divulgació castellera

Pit i Amunt (Columna). Amb 16 anys va participar de la

fundació dels Castellers del Poble Sec on ha ocupat diversos

càrrecs tan a la Tècnica com a la Junta.


10

l’URC I

MÓN CASTELLER

Els baixos, com viuen els castells

Maria Assumpta Durà Guimerà

Els castells són una obra d’enginyeria humana.

És un Tetris a gran escala en el qual hi ha un

lloc per a cada peça i cada peça ha de fer la

seva funció. Però hi ha alguna peça clau en aquest

mecanisme? M’agradaria respondre-us de manera

ràpida i clara aquesta pregunta, però em temo que

no serà possible. En aquest article parlarem dels baixos.

Què és un baix? Un casteller que

ocupa el primer pis del tronc d’un

castell humà i que trepitja directament

el terra [*]. T’imagines un castell

sense aquesta posició? Jo tampoc.

Forma part del nucli i des del

moment mateix en què es comença

a tancar la pinya o la soca desapareix

de la vista de l’espectador. Però sempre hi és.

I qui millor que els mateixos baixos per explicar-ho?

Som-hi, us els presento.

Josep Lluís Mateo, el més veterà dels entrevistats,

fa vint-i-cinc anys que fa de baix a la Colla. Ell va

començar de contrafort.

Òscar Montserrat (Tete), des del 1999. Després de

fer de crossa a la pinya i al folre i proves de tronc, explica

que es va produir una selecció natural i va acabar

parant castells de baix.

[*] Definició elaborada a partir de les del DIEC i la Viquipèdia.

Els baixos coincideixen a

dir que no se senten mai

sols, compten amb les

crossses, el contrafort i fins

i tot, la resta de la pinya.

Marina Homs va començar el 2005, als 32 anys. Té

el mèrit afegit de ser la primera dona baix en fer castells

de 9.

Oriolet Martín fa cinc anys que defensa aquesta

posició. La voluntat i la il·lusió el caracteritzen.

Sergi García, el més novell del grup. Poc més de

tres anys parant castells de baix. De fet, des que va

entrar a la Colla.

I quins són els inicis? Excepte el

Josep Lluís i l’Oriolet, que s’hi van

oferir, la resta dels entrevistats van

arribar a la posició perquè els ho van

proposar. En tot cas, tots són baixos

solvents i contrastats. En Josep Lluís

i el Tete van començar fent castells de

6 i van anar augmentant gradualment

la dificultat dels castells. La Marina i l’Oriolet van

començar amb els de 7. En Sergi, en canvi, va arrencar

amb els de 8. I això té a veure amb el moment en què

arribes a la Colla, de ben segur.

Quan se’ls pregunta pel castell que els ha resultat

més difícil, les respostes també varien. La Marina,

l’Oriolet i en Sergi coincideixen a dir que és el 4 de 8

amb agulla. Sincerament, no m’estranya. No hi ha lloc

ni per tirar-se un pet allà dins!

El Tete no l’ha fet aquest (deu ser dels pocs que té

pendent). Ell comenta que ha patit en molts i n’ha

passat de tots els colors, però en destaca el 4 de 9

Quadrant els baixos del 4 de 9 amb folre de l’Aniversari


L’instant de tancar la soca de la torre a la diada del Patrimoni de Terrassa

amb folre del Concurs del 2014 perquè va sumar tot el

que pot anar malament per un baix en un castell de 9:

pressió excessiva de la pinya, el segon que carregava

cap a la part de darrere de les espatlles...

Sort en va tenir de les crosses que el van

mantenir dret en tot moment, diu.

En Josep Lluís no vacil·la a comentar

que és el 3 de 8 aixecat per sota.

Com que tots han fet castells de nou, els

proposo que expliquin la diferència que

hi ha entre fer un castell de 8 i un de 9. Aquí tenim

força coincidència en les respostes. La pressió de la

pinya (molt superior a la resta de castells i que pot portar

a la manca d’aire), el temps de durada (són considerablement

més llargs) i la foscor que s’esdevé a l’interior

del castells (talment com si es fes de nit). Un altre

dels elements a tenir en compte és el pes, però si el

folre i la soca fan la seva feina treuen una bona part

d’aquest pes, concreten. Si no estàs preparat, et pot

sorprendre l’angoixa.

Els cinc baixos afirmen contundentment que no se

senten mai sols defensant la seva posició. Compten

amb un equip format pel contrafort i les crosses en primera

línia, vitals per ajudar si la cosa va malament.

Però també, com diu l’Oriolet i en Sergi, de tota la resta

de la pinya, que farà la seva feina tan bé com puguin.

En Tete comenta que és clau saber transmetre les instruccions

entre els diferents components de l’equip i,

sobretot, tenir confiança entre tots.

A tall individual, estan d’acord que necessiten força,

concentració, confiança i tranquil·litat, quant a la part

mental es refereix. Quant a la part física, mantenir la

posició de cos i cames per poder afrontar al més còmodament

possible el castell. Hi afegeixen transmetre

tranquil·litat als companys si el castell no va del tot bé.

La preparació mental,

segurament, és

més determinant

que la física.

l’URC I MÓN CASTELLER 11

Què els deu passar pel

cap, abans d’entrar en un

castell? Doncs aquí tenim

dues posicions totalment

oposades. O bé pensen en el

castell i la responsabilitat de

la posició que ocupen o bé

no pensen en res concret, tot

el contrari: tenir la ment en

blanc, parlar de temes que

els són agradables o no pensar

directament són algunes

de les respostes que he

obtingut.

Però, quina és la tècnica

per ser un bon baix?, els

pregunto. En Tete ho té clar.

No hi ha cap tècnica especial,

diu. El més important és

estar mentalment preparat,

no posar-se nerviós, estar convençut de la teva capacitat

per fer el castell i tenir confiança amb el contrafort,

crosses i mans. La Marina respon que es tracta de

creure en un mateix i en la resta de l’equip.

Amb això coincideix l’Oriolet, que

afegeix que cal escoltar els consells d’altres

baixos més experimentats i anar

adquirint la teva pròpia experiència. En

Josep Lluís explica que és una qüestió

d’humilitat, barrejat amb un esperit de

sacrifici i no tenir por. De fet, té clar que cal seguir el

lema tan conegut pel món casteller: “força, equilibri,

valor i seny”. En Sergi afirma que la tècnica encara està

per descobrir (costa una mica de creure, si veiem la

quantitat de castells que porta a les espatlles, oi?).

Per acabar, els demano que intentin convèncer

algú per fer la posició de baix. I aquí teniu les

seves paraules.

Marina: “Mola molt! Ets el primer a entrar i l’últim a

sortir. I sense nosaltres no hi ha tronc."

Tete: “Si realment vols sentir el que és descarregar

un castell, la posició del baix és la que més intensament

ho viu, no sols individualment sinó també de

forma col·lectiva amb l’equip del baix, contrafort i crosses.

No es necessita un físic determinat, sinó tenir cap,

confiar amb un mateix i amb el teu equip.”.

Sergi: “Suposa un gran repte i és una gran gratificació

descarregar castells grans”.

Josep Lluís: “S’ha de fer amb il·lusió.”

Oriolet: “L’aniria temptant amb alguna explicació

sobre la posició i dient-li que per anar-ho provant

començaria fent alguna prova amb poc pes; després ja

ho aniria provant amb més.”.

Si ja us han convençut, digueu-ho a la Tècnica. Us

esperen amb els braços oberts.


12

l’URC I

TÈCNICA

El 5 de 9 amb folre

Jordi Planas, cap de pinyes

Els darrers anys hem anat tastant i donant voltes

al 5 de 9 amb folre, i aprofitant l’URC, des de

l’Equip de Pinyes hem optat per actualitzar i

recordar l’explicació d’uns quants factors que ens

semblen clau per entendre l’estructura quant a pinyes.

Per acompanyar-nos de l’esquema del 5 de 9 en l’explicació,

entre parèntesi trobareu en el text números

vinculats a caselles de l’esquema i lletres vinculades a

determinades zones marcades també en el dibuix. No

és necessari consultar tots els números per seguir l’explicació,

simplement és un suport.

El model de soca

Comencem pel model de soca. La

part de fora del 3 (B) té el model

normal d’una soca de 3 de 9 amb

folre. Rengles, semicreu –portacrosses-vent

(1) inclòs–, i cordons. La

part de fora de la torre (A), en canvi,

és diferent. Hi trobem les dues

creus de la torre (2 i caselles del

darrere), una mica obertes, alineades

amb els baixos que s’agafen

amb una mida semblant als d’una

torre del 9 de 8. Hi trobem una tercera

creu (3 i caselles del darrere), la

de la rengla, que s’alinea als baixos

i als dos primers castellers de la

rengla (4), que queden entre els baixos

de la torre (5). Hi trobem dues

fileres de laterals (6 i caselles del

darrere), una a cada costat de la

creu de la rengla. I hi trobem cordons

(7 i caselles del darrere), que han de falcar tant les

fileres de laterals com les creus de la torre.

Per què aquesta disposició? El primer vent del folre

de la torre haurà de fer de segones mans de la rengla,

un dels punts crítics del 5 de 9, com explicarem més

endavant. Per tant, ha de quedar prou endavant per

arribar bé als canells del primeres mans. A més, el

segon vent haurà de fer, a la pràctica, de primer vent de

la torre. Les crosses de la torre, per tant, necessiten un

espai per posar els peus, que seran els portacrosseslaterals

(6), amb les mans amunt per ajudar el segon si

cal i es pot, i per fixar els peus de les crosses. I darrere,

perquè el pit arribi directament, caldrà una filera de

laterals. Els cordons ocuparan l’espai restant compactant

creus i fileres de laterals. Aquesta disposició allunya

una mica els portacrosses-laterals, ho comentarem

més endavant quan parlem del folre.

REGLA

ESQ.

DRETA

Esquema de la soca de 5 de 9 amb folre

De tot el model de soca, però, la part més conflictiva

–i on hi ha diferències més grans en els models que

apliquen unes i altres colles–, és la part que queda

entre el 3 i el 2 (C). En el cas de la part interna del 2 hi

ha poca discussió: les crosses necessiten un portacrosses-lateral

(8) que entra perpendicular al baix. Per la

banda interna del 3, hi ha diferents versions. La que

hem triat nosaltres és la de seguir un model força semblant

a la del 3 de 9, amb un portacrosses-vent (9). El

portacrosses-vent es toca d’espatlles amb el portacrosses-lateral

(8) per una banda i amb un primer cordó per

l’altra (10). Darrere del portacrosses-vent, s’hi configura

una mena de

semicreu (11 i caselles del darrere), que quedarà integrada

en els cordons entre el 3 i el 2 (10, 12 i caselles

del darrere). Darrere del portacrosses-lateral, hi haurà

una filera de castellers (12 i caselles del darrere) que

aniran girant la seva posició fins quedar alineats amb

la creu de la torre i compactaran la soca entre creu del

2 i semicreu interna del 3. Entre la semicreu i la creu

del 3, hi haurà cordons, que també compactaran l’estructura.

El folre

Passem al folre. Els models en aquest cas són bastant

semblants, només varia la quantitat de castellers

que pugen en unes o altres rengles de mans,

vents o laterals, i la col·locació dels peus en funció

del model de soca.


l’URC I TÈCNICA 13

Esquema del folre de 5 de 9

Comencem pel nucli. Les crosses de la part del 3 (13

i 14) entren igual que ho fan en un 3 de 9. Les de la part

del 2 (15 i 16) col·loquen els dos peus sobre el seu portacrosses-lateral.

La majoria de colles posen crosses un

pèl més altes a la part de fora del 2 (16) que a la part de

dins (15). Per què? Precisament pel

que hem introduït abans: els portacrosses-laterals

de fora del 2 (6) queden

lleugerament allunyats. La solució:

crosses de fora (16) més altes que

hauran d’acostar-se de cos als

segons per poder-los falcar bé. Aquesta posició s’ha de

treballar, i és una de les coses que aconseguim assajar

amb les proves de 5 de 9 a l’espatllera que de vegades

fem. També treballem en aquestes proves la posició de

les crosses de dins (15), que queden més a prop però

lleugerament desalineades del segon (17).

La tendència del castell, fins ara, ha estat que el

segon de la rengla (18) s’aboqués, pel poc espai que

tenen darrere el contrafort (19) i el primeres mans (20).

A poc a poc ho anem corregint. A la llarga, però, el que

passa en la gran majoria dels 5 de 9 és precisament que

amb el pes la rengla (18) s’obre i s’emporta amb ella els

segons de la dreta i l’esquerra (21). És per això que

generalment les crosses de dins del 3 (14) tindran

molta feina a partir de l’entrada de la canalla.

Pel que fa a les rengles de mans, la més particular és

la de la rengla (20, 22 i caselles del darrere). El primeres

(20) entra sol dins la torre, i qui li fa de segones mans és

el primer vent de la torre (22), com s’ha explicat abans.

Aquest serà un dels punts més conflictius quan la tendència

del castell dugui la rengla a obrir-se. El primeres

de la rengla, a més, estarà sotmès als moviments

dels segons de la torre (17). Si un segon s’entra una

mica més que l’altre, el primeres quedarà de costat i en

una posició impossible per treballar. Per tant, el primeres

corregirà la posició dels segons per buscar una

posició correcta per a tothom.

Novament, una altra part conflictiva serà la que

queda entre el 3 i el 2. Evidentment no hi ha vents

El 5 de 9 amb folre és el

castell quant a pinyes més

difícil que hem assajat.

–perquè no hi caben–, i només els laterals podran falcar

la tendència cap endins dels terços. Els laterals de

dins del 3 (23) treballaran igual que ho fan en un 3 de 9

i tindran un perfil similar. Per als laterals de la rengla

(24), el perfil serà similar al que posem en el 5 de 8: gent

alta que normalment fa de segones mans, segon vent,

o fins i tot primeres, per falcar tan bé com sigui possible

la rengla, que és la part del castell que està sotmesa

a més moviments i tensions. Els laterals de dins del

2 (25) quedaran una mica desplaçats respecte al seu

terç i treballaran amb una posició una mica incòmoda.

Per resoldre-ho, hauran de ser alts i prims, i buscar una

posició des d’on puguin fer prou força.

Encara hem d’acabar de definir el nombre de mans i

laterals que creiem que han d’anar-hi. A priori, però, cal

reforçar els laterals de la rengla (24) amb un tercer lateral

(26), encara que tingui mida d’escaleta, que doni pit

al primer. A més, cal reforçar també les dues fileres de

vents (22, 27 i caselles del darrere). La filera de vents

del 3 (27 i caselles del darrere), probablement

amb un tercer vent més

petit que doni pit al primer i el falqui

bé, i la del 2, amb un tercer vent (28)

–que farà de segon vent, perquè el

primer vent teòric (22) farà de segones

mans–, i una escaleta (29), ja que els castellers del

tronc de la rengla pujaran per aquí.

Algunes reflexions finals

El 5 de 9 és el castell més difícil quant a pinyes que

hem assajat. El 5 de 8 ja és una pinya, per si mateixa,

més complexa que la d’un 3 o la d’un 4. La dificultat,

però, no és només la suma de la dificultat de fer un 5 de

8 i la de fer un 3 de 9, és més que això. Pujar a un folre

el poc espai que hi ha entre el 3 i el 2 en una pinya de

5 de 8 implica una sèrie de desafiaments. Les posicions

incòmodes de les crosses de la torre, per exemple, són

un altre problema. Una sèrie de dificultats que s’afegeixen

al fet de “simplement” folrar un 5. I, sobretot, no

esperem trobar el mateix grau de “comoditat” o “dificultat”,

posició per posició, que podem trobar en un 3

de 9, per exemple. Buscarem maximitzar la comoditat i

minimitzar la dificultat del castell, però evidentment no

és la mateixa i cal ser-ne conscients.

Dit tot això: es pot fer. Ho han fet altres colles, i nosaltres

som capaços de fer-ho. Cal entendre les tendències

del castell, cal afinar mides, alçades, posicions. I,

sobretot, cal ser gent i cal que siguem gent sempre. Per

poder fer grans proves, però també per poder-ne fer de

més petites que ens permetin polir detalls, formar la

gent, especialment la que ha d’ocupar posicions compromeses

i diferents a la d’altres castells. Cada detall

suma, i en un repte tan gran cal que sumem tots els

detalls possibles per poder arribar al final.


14

l’URC I

TÈCNICA

Del 3 de 7 al 3 de 8 per sota

Frederic Planas

Finalment ens posem de valent a aixecar el 3

Durant un munt d’anys hem recordat els mítics

intents de 3 de 8 aixecat per sota dels anys 1995

i 1996 amb la sensació de que era un castell que

difícilment tornaríem a intentar.

S’hi ajuntava una extranya combinació de que tenia

menys prestigi que castells de dificultat similar, de que,

amb l’assoliment dels castells de 9 i del pilar se’ns obrien

noves possibilitats de creixement, i justament també es

deia, i segurament amb raó, que era un castell que ens

prendria un temps valuós d’assaig i no ens facilitaria el

camí a construccions noves.

Els 3 de 7 aixecat per sota s’havia anat deixant de fer

fins a fer-se absent completament en els darrers sis anys,

sense que, aparentment, ningú el trobés a faltar.

La temporada passada es va començar a assajar de

nou amb l’excusa de trobar nous alicients, especialment

els dimarts i, la veritat és que, malgrat la inexperiència de

la majoria,va semblar que no tindríem gaires dificultats a

recuperar.

Però el nom de 3 de 8 per sota no ha aparegut fins

aquesta temporada i a alguns se’ns ha dibuixat un somris

als llavis; finalment ens hi tornarem a enfrontar!

Pros i contres

En el passiu d’aquesta decisió cal posar-hi la inexperiència

de l’“actual” Colla en aixecar el 3. Res a veure com

El 3 de 7 aixecat per sota d’Andorra ha estat el primer després de 6 anys

quan es deia que erem la colla que millor l’aixecava. De

fet, durant molts anys era la nostra targeta de presentació

juntament amb el 4 de 8. Tot i així, aquest any ja

l’haurem aixecat tres vegades amb èxit.

En el nostre actiu hi tenim el fet que el nostre 3 de 8

és molt millor que els que teníem el 1995-1996. Cal

recordar que en aquella època era un castell que

només portàvem un o dos anys fent-lo mentre que ara

ja porta un bagatge de més de 20 anys. Fixem-nos que

l’any 1996 vam descartar de provar a la Mercè el 3 de 9

amb folre (inèdit en aquella època) per no tenir-lo a

punt, i en canvi vam portar-hi el 3 de 8 per sota. Avui

dia és una decisió que sobta.

La clau de volta

Des d’un punt de vista tècnic, l’èxit de l’aixecada rau

en el fet d’alçar les tres rengles a la vegada. L’únic que

podem controlar és l’inici (aquí és on intervé l’agulla)

però no podem saber la força amb la que s’aixeca cada

rengla. Però ho podem intentar esbrinar amb la repetició

dels equips i els diferents resultats. Cal observar els

tres equips d’aixecada (el contrafort i els dos laterals) i

fer els canvis necessaris fins a comprovar que fan la

mateixa força d’aixecada. Un cop això, una obvietat:

cal que els equips siguin sempre els mateixos. Si no

aixequem a la vegada, a part de la inestabilitat del

tronc, ens trobarem que la majoria del pes es dirigeix

cap a la rengla que va tard (el castell cau cap allà) i

encara costarà més aixecar aquesta rengla.

Els equips d’aixecada

Ara, analitzem les posicions: els contraforts han de

ser extraordinàriament forts però no molt voluminosos

perquè tindrien dificultats per posar-se a sota del

castell (recordem que aixequen amb el cap a sota del

cul del casteller que s’ha d’alçar). A la vegada obligarien

a treballar el primeres mans massa allunyat,

tot i que aquest fet no seria concloent. Com que la

segona aixecada és agafant per les aixelles, ha de ser

clarament més alt que els castellers que aniran a

segons que seran els més alts del tronc que hauran

d’aixecar.

Els laterals també han de ser extraordinàriament forts

i, en aquest cas, poden ser més alts de l’habitual perquè

tot i que perjudicarien el treball dels vents aquesta

vegada no és un aspecte determinant. Si no solen fer de

laterals en castells convencionals, n’hauran d’aprendre

i, sobretot, han de pujar molt ràpidament a agafar “de

lateral” després de la darrera aixecada.


Cap d’aquestes tres persones pot

cometre la més mínima errada (la

manera i el lloc d’agafar, la rapidesa

en fer-ho). En la resta de posicions hi

ha cert marge però un error en la feina

d’aquestes tres persones i en un 3 de

8 per sota és determinant.

Els segons laterals (i en certa

manera també, els segones mans i

segons vents) han de tenir braços

llargs i no ser gaire voluminosos perquè

l’ajut al primer no es fa amb els

ronyons sinó ajudant des de més “a

sota” del primer. Per tant s’ha d’esmunyir,

com més avall millor, i aixecar

pels colzes del primer.

Les agulles han d’aixecar en la

mesura del possible però sobretot

s’han de centrar en evitar que el

tronc vagi cap a dins a causa de la

mateixa tècnica d’aixecada.

Aixecaran agafant per la camisa a

l’alçada del pit i pels genolls però

la ma de la camisa és la que s’ha de centrar en evitar

que vagin endavant.

Els primeres mans, a diferència d’altres castells convencionals

on tenen un paper determinant, aquesta

vegada, condicionat pel volum del contrafort, només pot

ajudar en la primera aixecada agafant per la faixa, i en la

segona, alçant pel cul. Com més alts siguin, ho tindran

més fàcil.

Molt més determinant és el paper dels vents, sobretot

en la segona part de l’aixecada perquè són els únics que

es queden “dalt” subjectant pels malucs i mantenint la

mida del castell; recordem que tindran un castell net, que

no agafa ningú, i que segurament estarà fora de mides.

Els baixos, un cop superada la dificultat d’aixecar-se –i

que recomano que utilitzin genolleres per evitar el dolor

de tenir un 3 de 8 a sobre un genoll–, hauran de parar un

3 de 8 seminet (només agafats pels contraforts). Els ajudaria

estar acostumats a parar sovint el 3 de 7 net.

Les mans complementàries

A partir del terceres mans ja no s’ajuda a aixecar perquè

la seva força es perdria pel camí però els toca una tasca

d’allò més determinant: un cop aixecat el castell, es

tanca ràpidament la pinya. Aquesta tancada no és, en

cap cas, ordenada com ho fem en castells convencionals.

Per tant, i per evitar brusquetats que afectin l’estructura,

el terceres mans (i lateral, vent, etc.) han de frenar l’entrada

del gruix i, a continuació, iniciar una tancada suau.

Per altra banda –i igualment crucial– han de cobrir amb

els braços els equips d’aixecada per protegir una caiguda

(tot i així, cal ser conscient que la pinya no està tancada

com en els castells convencionals)

El darrer 3 que hem aixecat ha estat recentment davant del mescat del Clot

l’URC I TÈCNICA 15

El 1995 també apareixia una posició nova i que els

actuals responsables tècnics podran valorar si val la pena

recuperar o no. En l’espai que ocupa el tap, s’hi posava

un casteller molt prim (per no fer nosa) pero relativament

alt que, en el moment que els equips d’aixecada baixen,

ell (talment com ho fa el vent) intentava arribar al tronc (o

a punt de tocar) per estabilitzar-lo. En el moment de l’aixecada,

s’arronsava i endarreria.

Pel que fa al tronc, quatre apunts que no sempre es

tenen prou en compte.

Sempre han d’entrar entre els laterals i els vents. A

cops ho fan entre el castell i els laterals i això obliga a

aquest deixar anar el castell quan són, justament, i ho

hem dit abans, els qui no poden perdre ni un segon ni

cometre cap error.

La mateixa posició d’entrada (a sota del casteller del

pis superior) els força a baixar el pit. Tenir el pit baix els

perjudicarà, han d’intentar tirar el pit enrera encara que

aixó obligui al casteller del pis superior a tenir una posició

una mica forçada.

La mateixa tècnica d’entrada fa que el castell es vagi

cargolant. Això no és greu si, com sembla lògic, totes les

rengles ho fan a la vegada. Més important és rectificar la

mida després de cada aixecada; la tendència és que

se’ns vagi tancant.

A destacar el treball específic de la canalla, principalment

dels dosos, doncs a cada aixecada notaran com els

desestabilitzen les diferències entre rengles.

Però no ens desanimen, en això dels castells no hi

ha res que no es resolgui assajant i, sobretot repetint

una i una altra vegada, perquè, al capdevall... només

“és un pis més”.


16

l’URC I

ACTUACIONS CASTELLERES

Actuacions 2017 (1a part)

Festa Major de Santa Eulàlia

Marta Rodés

Diumenge 12 de febrer de 2017, Santa Eulàlia, un

dia gris i fresquet, primera diada del 2017.

Aquesta és una actuació que jo particularment

recordaré, ja que ha debutat

per primera vegada l’Aina Gascón

de crossa. Felicitats, Aina!!!!!

Aquesta vegada fem una actuació

matinera. Actuem les sis colles de

Barcelona més d’hora del que estem acostumats. La

concentració és a la plaça Nova. Ens enfaixem i anem

amb cercavila pel carrer del Bisbe fins a la plaça de Sant

Jaume. Però, com és habitual, primer ens aturem davant

la porta de Santa Eulàlia a fer un pilar de 4. Aquest cop

és de dol, en memòria de l’antiga membre de la Colla

Margarita Andrés. En aquest pilar ha debutat el Josep

Cuenca de segons. Felicitats, Cuenca!!!!!

Seguim la cercavila i entrem a la plaça de Sant Jaume,

com sempre abarrotada de turistes. Anem directes a

l’Ajuntament, sense fer cap pilar. Hi entrem, hi deixem

les bosses i, sorprenentment, tots sortim a plaça. Ens

preparem per començar, ja que és una diada a l’antiga,

sense rondes establertes.

En tres quarts d´hora, les

sis colles de Barcelona hem

descarregat 18 castells.

Anuncien els castells que farem cada colla i, seguidament,

tanquem pinya per fer un 5 de 7. És un castell que

sempre ha anat molt bé i jo, que fa vuit anys que estic a

la Colla, que recordi no ha caigut mai; evidentment, es

descarrega sense cap problema.

Sense marxar ningú de la plaça, ja ens preparem per

fer el segon castell. Abans, la colla dels Castellers de

Gràcia ens demanen ajuda per fer el seu 7 de 7, que descarreguen

sense problemes. Després ells ens ajuden a

fer el nostre 4 de 8 i, amb molta il·lusió, anem tancant

pinya. Amb el guirigall de les gralles sonant totes a la

vegada i la gent aplaudint, no he pogut gaudir del toc de

l’aleta; sort que els companys ens n’anaven informant i,

pel que he viscut, ha anat prou bé i s’ha descarregat

sense problemes. Ja tenim el 1r carro

gros de l’any. Castell dedicat sense

cap dubte al Cinto. Pell de gallina.

Sense perdre el temps ens preparem

per fer el 7 de 7, en què han debutat el

Garriga i el Mario a segons; un castell

que no ha anat gens malament.

Per finalitzar, totes les colles fem els pilars de comiat,

però aqueta vegada amb una causa solidària per als refugiats.

Enlairem un pilar de 4 i un de 5 i les anxanetes despleguen

una pancarta donant suport a la campanya

“Casa meva casa vostra”. Moment molt emotiu. En tres

quarts d’hora, les sis colles de Barcelona hem descarregat

18 castells.

Felicitats a tots els debutants!

Ha sigut una gran diada i un gran començament de

temporada, digne d’una gran colla.

Plaça de Sant Jaume de Barcelona, 12 de febrer de 2017

Castellers de Sants:

pilar de 4 (porta Santa Eulàlia Catedral), 5 de 7, 7 de 7, 4 de 7 amb agulla,

vano de 5

Castellers de la Vila de Gràcia:

pilar de 4 (porta Santa Eulàlia Catedral), 5 de 7, 7 de 7, 4 de 7 amb agulla,

vano de 5

Castellers del Poble-Sec:

pilar de 4 (porta Santa Eulàlia Catedral), 5 de 6, 2 de 6, 3 de 7, tres pilars

de 4

Castellers de la Sagrada Família:

pilar de 4 (porta Santa Eulàlia Catedral), 4 de 7, 4 de 7 amb agulla, 3 de

7, vano de 5

Colla Jove de Barcelona:

pilar de 4 (porta Santa Eulàlia Catedral), 3 de 7, 4 de 7, 4 de 6 amb agulla,

pilar de 5 al balcó

Castellers de Barcelona:

pilar de 4 dol per Margarita Andrés (porta Santa Eulàlia Catedral), 5 de 7,

4 de 8, 7 de 7, pilar de 5 i pilar de 4


Festes de Sant Josep Oriol

Arribem a la plaça del Pi, muntem

botigueta i a vendre! És dissabte

a la tarda i hi ha molt turista. I és un

lloc on venem molt... Estem la Maria

Rosa Somalo, l'Anna Pérez i qui us

escriu, la Núria Moratona.

Comencem amb dos pilars de 4 cada

colla, Castellers de Cerdanyola i nosaltres:

els seus semblen més grans perquè

són més alts.

El primer castell nostre és un 5 de 7,

amb l'estrena de la

Laia Muñoz de dosos

a la rengla, la Laia

García i la Saray

Garriga de dosos a la

torre i l'Enric Górriz

de segon. Aquest

És un plaer veure com la

gent s'emociona amb el

descobriment de l'agulla

quan es desmunta el 4.

castell l'hem fet amb ajuda d'una app al mòbil que ens

permetia situar més ràpidament la gent a la pinya:

tothom qui tenia l'aplicació podia veure al seu telèfon

la seva posició. Cerdanyola ha fet un 3 de 7.

El segon castell és un 4 de 7 amb agulla. Des de la

meva posició de la botigueta, el pilar l'he vist a càmera

lenta i hem pogut veure l'aleta perfectament. La

plaça ha esclatat amb aquest castell; és un plaer veure

com la gent s'emociona amb el descobriment de l'agulla

quan van marxant els components de l'estructura

del 4 (entre ells, estrena de la Montse Pachon a terços).

Cerdanyola ha fet un 4 de 7 treballat.

I per últim, fem un 4 de 7, on debuta la Marina

Meléndez i la Júlia Bassols de quartes, l'Aina “Bitxo”

l’URC I ACTUACIONS CASTELLERES 17

Núria Moratona

de terça i l'Ian Borrell d'anxaneta.

Molts debuts i una mica desquadrat al

meu gust, però és principi de temporada.

Cerdanyola ha fet un 3 de 6 amb

agulla.

Per acabar, un pilar de 5 del Màrius

Arias de segon, aguantant l’Aïda

Buaro, l’Ainara Muñoz i l’Emma Álvarez;

molt aplaudit. Els nostres fillols de

Cerdanyola han fet un pilar de 4 aixecat

per sota.

En resum, una diada molt ‘xula’ i

amb molts turistes: famílies, joves, tots amb càmera

de fotos o mòbil, i cridant quan la canalla arribava a

dalt. Ah, i respecte a la botigueta, també hem fet una

molt bona diada!!

M.ª Victòria

Gómez i Travesset

ADVOCADA

El 5 de 7 davant de l’església del Pi

Passatge Puigmadrona, 4

08026 BARCELONA

Mòbil 650 430 304

e-mail: gomeztravesset@icab.cat

Plaça del Pi de Barcelona, 18 de març de 2017

Castellers de Cerdanyola:

dos pilars de 4, 3 de 7, 4 de 7, 3 de 6 amb agulla, pilar de 4 aixecat per

sota

Castellers de Barcelona:

dos pilars de 4, 5 de 7, 4 de 7 amb agulla, 4 de 7, pilar de 5


18

l’URC I

ACTUACIONS CASTELLERES

Diada d’inici de temporada

Vaaaaa!!!!!, som-hiiii!!!!!!,

que ja hi tornem!!!!! Ja

hem començat oficialment la

temporada de castells!!!!!

Tot i haver actuat ja ahir a

la diada de Sant Josep Oriol,

i per la Festa Major d’hivern

de Santa Eulàlia, avui

comença oficialment la temporada

de castells per als

Castellers de Barcelona, o

sigui, per nosaltres. I com

sempre, ho fem a la plaça de Valentí

Almirall, ben a prop del nostre local.

I també com sempre ho fem marcant

estil propi i ritme "canyero" (no estic

parlant del de La Mulata, no), ni més

ni menys que amb un pilar caminant,

un 3 de 8, un 4 de 8, un 7 de 7 i un vano de 5.

Els nostres convidats són, per una banda, els

Sagals d’Osona i, per l’altra, els Castellers de

Viladecans, que aporten un color molt primaveral

Sempre fa il·lusió tornar a

començar temporada i

retrobar calbes conegudes.

David Tarrats

amb les seves camises, i junt amb el

sol que ens acompanya fa que

aquest diumenge sigui un dia ideal

per ser a plaça.

A la gent se li noten les ganes de

castells, tothom està atent a les alineacions

que la Tècnica ens envia a través de l’app.

Tot i que sempre hi ha el “memòriadepeix” que, als tres

segons de consultar la posició, apareix a la banda oposada

de la pinya...

Com cada inici de temporada, tots els novatos

estan a peu del canó, amb les camises noves i ben

planxades, amb un vermell brillant. Els veteranos ja

no tenim aquesta alegria de vermell, les camises ja

estan més descolorides. Sempre fa il·lusió tornar a

començar temporada i retrobar calbes conegudes,

com la de l’Emilio, que es va fer un tip d’enfaixar

gent entre acudit i acudit.

Com és habitual, les televisions locals entrevisten les

forces vives de la Colla. En aquesta ocasió, li va tocar

al Piku donar la cara i donar les explicacions pertinents,

tot i que al final em va passar el mort a mi.

En acabar, marxem cap al local per celebrar l’èxit

d’aquesta primera diada i a esperar que algú posi els

vídeos mentre la fem petar amb una cervesa a la mà.

Pel mullader que queda a la plaça un cop marxem, es

pot deduir la quantitat de debuts que hi ha hagut

aquesta jornada. Ha debutat gent a tronc, a nucli, a

pinya i em sembla que fins i tot a la paradeta...

Apa, gent... quel ritmo no pare no pare noooo, quel

ritmo no pareeee.

Plaça Valentí Almirall de Barcelona, 19 de març de 2017

Un matiner 3 de 8 a la plaça de Valentí Almirall

Sagals d’Osona:

pilar de 4 de dol, pilar de 4 caminant, 3 de 7, 5 d e7, 3 de 7 amb agulla,

pilar de 5

Castellers de Viladecans:

pilar de 4, 4 de 6, 3 de 6 amb agulla, 3 de 6, pilar de 4 aixecat per sota

Castellers de Barcelona:

pilar de 4 caminant, 3 de 8, 4 de 8, 7 de 7, vano de 5


Diada de Can Jorba

l’URC I ACTUACIONS CASTELLERES 19

Carme Mellgarejo

El dia es lleva radiant, amb sol i caloreta; és un

magnífic dia de primavera per gaudir del meu

primer Can Jorba.

En aquesta diada sembla ser que es

commemoren els concursos de castells

que es celebraven en aquest lloc

des de mitjans dels anys 60.

Avui les colles convidades, en

aquest dia quasi estiuenc, són els

Minyons de Terrassa i els Castellers de Sant Cugat.

El que més m’impacta d’aquesta diada és la cara i

les reaccions dels turistes i resta de personal que,

aprofitant el magnífic dia i la coincidència amb la

Cursa del Corte Inglés, passeja per la nostra

Barcelona. Tots aquells que no han vist mai un castell,

queden impressionats en veure amb quina bona

tècnica i sense fer soroll, fins que la música de les

gralles comença a sonar, a poc a poc el castell està

El que més m’impacta

d’aquesta diada és la

cara i les reaccions

dels turistes.

carregat i l’enxaneta ens

dedica l’aleta. Ostres! Això

de fer castells realment deixa

el públic bocabadat. Al voltant

de la nostra botigueta es

podien sentir comentaris i

exclamacions del tipus Oh

my God!! ...It’s amazing...

Maravilloso!! S’ha de reconèixer

que poder actuar en un

emplaçament tan cèntric i

popular com és el Portal de

l’Àngel augura una bona acollida

de públic.

Tot i això la jornada va tenir

un regust agredolç… El 4 de 8 es resistia, però finalment

a la tercera va la vençuda. Fins no assolir el

castell els ànims de la Colla anaven

una mica per terra. Està clar que calia

més concentració... Massa gent

amunt i avall i la canalla neguitosa.

De mica en mica torna la concentració

i finalment la feina feta avui per

començar han estat 2 pilars de 4

simultanis, un 3 de 8, el 4 de 8 que es resistia... i un 5

de 7. Per tancar, un vano de 5.

Jo definiria, per resumir, una diada magnífica, amb

regust agredolç i sense arriscar gaire.

Entrepans i tapes varia-

“Els callos dels Castellers de

Llibreteria,

23

Telèfon 93 315 05

59

Avinguda Portal de l’Àngel de Barcelona, 2 d’abril de 2017

Minyons de Terrassa:

dos pilars de 4, 2 de 7, 4 de 8, 5 de 7, dos pilars de 5

Castellers de Sant Cugat:

dos pilars de 4, 4 de 8, 3 de 8, 2 de 7, vano de 5

Castellers de Barcelona:

dos pilars de 4, 3 de 8, intent desmuntat de 4 de 8, intent desmuntat de4 de

8, 5 de 7, vano de 5


20

l’URC I

ACTUACIONS CASTELLERES

Diada del Mercat del Ram de Vic

Paco Igual

En aquesta diada l'objectiu és fer la primera clàssica

de 8 de l'any. Comença la diada amb pilars caminant

sense cap incident (l'any anterior ens havia caigut). Tot i

que encara ens anem familiaritzant amb l'app el ritme de

pinyes a l'actuació és prou bo. Sortim amb el 3 de 8, el

tercer de l'any que es descarrega sense incidències. A la

segona ronda afrontem la torre de 7, el repte de la diada,

que encara no havíem portat a plaça (l'havíem completat

a assaig sota la xarxa). Es descarrega prou bé i amb un

debut a terços, l'Eric Llambric. Per completar la clàssica

descarreguem el 4 de 8 en tercera ronda, el quart de

l'any, després de desmuntar un peu.

L'ensurt de la diada el tenim en els pilars de comiat en

què no podem completar el vano de 5 en caure el pilar de

5 abans de poder-lo carregar.

Pel que fa a les altres colles, els Xics de Granollers feien

el seu primer 4 de 8 de la temporada i Sagals feien castells

de 7 i mig. Bona actuació amb bastant públic i

ambient festiu.

Plaça Major de Vic, 16 d’abril de 2017

El pilar d’entrada a la plaça Major de Vic

Sagals d’Osona:

pilar de 4 caminant, 5 de 7, 7 de 7, 4 de 7 amb agulla, vano de 5

Xics de Granollers:

pilar de 4 caminant, 5 de 7, 4 de 8, 7 de 7, vano de 5

Castellers de Barcelona:

pilar de 4 caminant, 3 de 8, 2 de 7, 4 de 8, intent de pilar de 5 i dos

pilars de 4

Diada de Sant Jordi a Vilanova i la Geltrú

Màrius Àrias

La diada de Sant Jordi l’hem passada actuant, com ja

és habitual, a Vilanova i la Geltrú. Convidats pels

Bordegassos, que celebraven el seu 45è aniversari.

Amb nosaltres, també actuaven els Nens del Vendrell,

la Joves Xiquets de Valls i, excepcionalment, la Nova

Muixeranga d’Algemesí. Almenys personalment, és el

primer cop que actuo amb una muixeranga. Amb cinc

colles, es plantejava una llarga diada.

A 2/4 de 12 ja érem a la plaça on havíem d’actuar. Per

a sorpresa de tots, no hi ha ningú de les altres colles, però

de mica en mica anaven apareixent castellers i al quart

d’hora se sentien les gralles que indicaven que arribaven

els Bordegassos, acompanyats amb la Muixeranga.

És moment d’enfaixar-se i començar a ocupar la nostra

posició a plaça, davant de l’Ajuntament. Tothom

comença a mirar l’app a veure si ja han posat les pinyes

i sí, de moment tenim el 2 de 7 i el 3 de 8. Gent de

Tècnica ens comunica que aquest serà l’ordre i que continuarem

amb el 4 de 8. Com era esperable, intentarem

repetir la tripleta clàssica de Vic.

Quan ja s’acosta l’hora d’iniciar l’actuació, i la

Muixeranga està fent la seva construcció anomenada

“La Tomasina”, la nostra cap de colla, Mery, ens comunica

l’ordre d’actuació així com el procediment que seguirem:

som quarts, anem darrere de la Joves de Valls i, per

agilitzar la diada, quan ells baixin terços, nosaltres hem

d’enfilar segons.

Ara, de moment, anem a ajudar a Bordegassos amb la

seva primera construcció, un 4 de 8. Per la meva constitució,

si no puc entrar ben endins a la pinya, prefereixo

posar-me al cordó extern. Malgrat el que la gent pensa, és

una de les posicions potser amb més responsabilitat a la

pinya, perquè de tu depèn que cap casteller arribi a terra

en cas que el castell faci llenya. De vegades em sembla


l’URC I ACTUACIONS CASTELLERES 21

Els Jordis de la Colla el dia del seu sant

que això no tothom que s’hi posa ho té clar i el que representa.

Sigui com sigui, també és una posició privilegiada

per veure l’evolució del castell. En aquest cas, vàrem

poder veure com l’enxaneta no estava gens convençuda

de pujar al castell, ja que plorava quan estava damunt la

pinya. Tot i així ha pujat, ha fet l’aleta, però a l’hora de baixar

s’ha despenjat i ha fet caure el pom de dalt.

Després hem anat a ajudar els Nens

del Vendrell i han fet un 3 de 8 molt

parat, sense cap incidència remarcable.

I ja hem començat a muntar la

pinya per arrencar quan toca.

A la torre estic de primer vent i la

meva funció és evitar que aquesta

giri. Almenys intentar-ho. Quan hem tancat la pinya i

han pujat els segons, veiem que l’estructura queda

oberta, però sembla no importar al tronc, així que el

castell tira amunt. I realment no dóna excessiva feina,

amb excepció d’una sacsejada que sabem defensar

sense més incidències.

L’actuació continua avançant: Bordegassos proven el 9

de 7, però els torna a fallar la canalla i queda en intent

desmuntat; els Nens descarreguen el 4 de 8; la Joves

intenta també el 4 de 8, però també la canalla recula i fan

un intent desmuntat.

Nosaltres tanquem la pinya del 3 de 8. Ara sí, ocupo la

meva posició natural, la de primeres mans, en aquesta

ocasió a l’esquerra de la rengla, pendent avall. El castell

La primera novetat és que,

excepcionalment, compartim

acuació amb la Nova

Muixeranga d’Algemesí.

no ens dóna cap maldecap i també l’aconseguim descarregar

sense problemes.

Entrem així en la tercera ronda: Bordegassos han de

desmuntar un 5 de 7, Nens descarreguen el 2 de 7 completant

també la tripleta clàssica, la Joves descarreguen

el segon intent del 4 de 8 i nosaltres ens preparem per

enlairar el 4 de 8.

Torno a ocupar la posició de primeres

mans, de nou en la rengla contra el

pendent. Aquest cop sí que ha tocat

treballar, ja que quan pujava la canalla

el meu segon començava a seure i ha

tocat la rengla de mans fer la funció

d’ajudar a sostenir-lo. Quan van maldades,

és millor obrir de mides el castell i és aquí quan la

rengla de mans entrem en acció. Sortosament tot queda

en un ensurt i aconseguim descarregar el castell. Hem

aconseguit fer de nou la tripleta clàssica!

Abans dels pilars de sortida queda la ronda de repetició.

Bordegassos enlaira el 4 de 7 amb agulla gràcies als

ànims del públic, que ha aconseguit que l’acotxadora

decidís continuar pujant i no recular de nou. La Joves fa

el 2 de 7.

Hem aconseguit fer l’actuació en dues hores i ja només

queden fer pilars. Es decideix que totes les colles fan

simultàniament els pilars de sortida. La Tècnica de Pilars

demana muntar la pinya d’un pilar de 6 però per a un pilar

de 5, per donar ‘taules’ al nou segon que la Colla està provant.

De nou em situo com primeres mans, en aquest cas

per darrere, i el pilar no dóna cap mena de problema.

Així doncs hem fet una gran diada. Tots els castells els

hem enlairat amb el primer peu i, de manera general, ha

anat molt fluid pel que semblava que havia de ser.

Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, 23 d’abril de 2017

Bordegassos de Vilanova:

4 de 8 carregat, intent desmuntat de 9 de 7, intent desmuntat de 5 de 7,

4 de 7 amb agulla, pilar de 5

Colla dels Joves Xiquets de Valls:

5 de 7, intent desmuntat de 4 de 8, 4 de 8, 2 de 7, vano de 5

Nens del Vendrell:

3 de 8, 4 de 8, 2 de 7, tres pilars de 4

Castellers de Barcelona:

2 de 7, 3 de 8, 4 de 8, pilar de 5


22 l’URC I ACTUACIONS CASTELLERES

Diada del Roser a Cerdanyola

Oriol Martín

A punt per fer la torre de 7 de la primera ronda

Com sol ser habitual a la diada de Cerdanyola alguns

membres de la Colla vam recórrer la distància que hi

ha entre Barcelona i Cerdanyola a peu, en un trajecte

bastant atractiu i fàcil de realitzar.

Després d’una estona de relax, degut

a que els caminants vàrem arribar una Amb el 4 de 8 completàvem

una clàssica en la qual

bona estona abans, arriba el gruix de la

Colla que acompanya la cercavila, juntament

amb els locals i els Castellers cions en tots els castells.

van haver debuts i rota-

de Sant Cugat, i la diada comença amb

els pilars caminants corresponents.

A primera ronda vam realitzar un intent desmuntat

de torre de 7 que va baixar perquè estava malament

de mides; castell que es va tornar a fer després del

torn de Sant Cugat i aquest cop sí que es va descarregar.

La segona ronda és el torn del 3 de 8, castell

que va pujar al segon peu, i que, tot i ser un

castell treballat, diria que el més treballat de la

diada, també es va aconseguir descarregar.

L’última va veure com descarregàvem el 4

de 8 i completàvem així una clàssica en la

qual van haver debuts i rotacions en tots els

castells; cosa que demostra que la Colla està

en un bon nivell pel que fa a actius.

A la ronda de pilars es va fer un pilar de 5, que

tenia una alineació que deixava veure que ja

s’estava pensant a incloure un pis més al pilar.

Respecte a les altres colles que van ser a

plaça amb nosaltres van realitzar els següents

castells:

Els Castellers de Cerdanyola van començar

amb un 5 de 7, el primer que portaven a

plaça, el qual va quedar només carregat,

degut a un despenjament de la canalla, però això no

va fer que es fessin enrere amb els seus objectius i

van continuar la diada realitzant el 3 i 4 de 7, tots dos

amb agulla, i per últim van realitzar

un vano de 5.

Per la seva banda, els Castellers de

Sant Cugat van realitzar una actuació

gairebé idèntica a la nostra, en

què van portar a plaça la clàssica de

8 acompanyada d’un pilar de 5.

elpuntdelclot

PAPERERIA

COPISTERIA

Carrer del Clot, 93

08018 Barcelona

Tel. 932 654 130

Plaça de l’Abat Oliba de Cerdanyola del Vallès, 7 de maig de 2017

Castellers de Cerdanyola:

pilar de 4 caminant, 5 de 7 carregat, 4 de 7 amb agulla, 3 de 7 amb agulla,

vano de 5

Castellers de Sant Cugat:

pilar de 4 caminant, 2 de 7, 3 de 8, 4 de 8, pilar de 5

Castellers de Barcelona:

pilar de 4 caminant, intent desmuntat de 2 de 7, 2 de 7, 3 de 8, 4 de 8,

pilar de 5


Festa Major de Nou Barris

El 14 de maig, dia de Santa Gemma, hem actuat a la

Festa Major de Nou Barris davant la seva Seu de

Districte a la plaça Major de Nou Barris, juntament amb

la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau.

Hem començat una mica més tard de

l’hora prevista (12 h), però en ser sols dues

colles i només desmuntar un peu, hem

acabat a bona hora.

Ha estat un matí calorós però, per sort,

de tant en tant passava un núvol per

donar un respir i, com ja ens va passar a l’anterior diada

a Cerdanyola, amb el “handicap” de l’oloreta a rostit de la

paradeta del costat que ens envaïa.

No érem gaires a plaça per part d’ambdues colles, però

veníem preparats i amb ganes de fer una bona diada. Tot

i finalment no poder plantejar-nos una construcció que

requeria un considerat gruix de gent, hem gaudit d’una

diada tranquil.la on hem demostrat, un cop més, que

aquests castells no es faran esperar.

Després dels dos pilars de 4 de sortida per les dues

colles, els Castellers de Barcelona hem apostat per fer la

quarta clàssica de 8 consecutiva (abans a Vic, Vilanova i

Cerdanyola). Hem començat de 3 amb molta solidesa,

Va cridar l’atenció

l’espectacular pilar

de 6 que va clavar

Sant Pere i Sant Pau.

l’URC I ACTUACIONS CASTELLERES 23

Eduard Prats

després hem alçat la torre de 7, que si ja de per si no té la

mateixa estabilitat d’un 3, ha estat bastant tranquil·la tot

i haver-la de descarregar amb molta suavitat per part de

la canalla per evitar ensurts. I, per últim, el 4 de 8, altrament

dit carro gros, que, després de desmuntar un peu

per estar els baixos desquadrats i tenint en compte el

cansament per ser el tercer castell i sols actuar amb una

segona colla, s’ha aconseguit fer sense patir en excés,

almenys a pinya, que era on estava. Per tancar l’actuació,

hem descarregat el pilar de 5.

Per part dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, en

aquesta actuació han deixat clar que el seu punt fort, a

aquestes alçades de temporada, és el pilar; amb un clavat

pilar de 6 i unes agulles solvents a les seves dues primeres

construccions. Tant en el primer

castell (3 de 7 amb agulla) com en el

segon (4 de 7 amb agulla), s’ha notat una

bona feina d’assajos al darrere per la solidesa

en pujar i la tranquil·litat en desmuntar,

tot amb la complicació afegida al

castell de tenir una agulla al mig. Al tercer

castell, han optat per assegurar la diada i fer altra cop el

3, però aquesta vegada sense agulla per encarar i centrar-se

en el repte del pilar de 6 com a construcció rellevant

de la jornada, que han realitzat perfectament. Per

tancar l’actuació, han fet dos pilars de 4 de comiat.

Al final de la jornada, és clar, ha arribat la remullada de

la canalla dels Castellers de Barcelona a la bassa de la

plaça. (Per cert, algú que no és canalla també ha acabat

en remull). Tot un clàssic a Nou Barris, que desitgen els

nens i nenes de la Colla en finalitzar la diada, i més quan

el dia acompanya.

Lope de Vega, 282

08018 - Barcelona

—ZONA WIFI—

Plaça Major de Nou Barris de Barcelona, 14 de maig de 2017

Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau:

dos pilars de 4, 3 de 7 amb agulla, 4 de 7 amb agulla, 3 de 7, pilar de 6,

tres pilars de 4

Castellers de Barcelona:

dos pilars de 4, 3 de 8, 2 de 7, 4 de 8, pilar de 5


24

l’URC I

ACTUACIONS CASTELLERES

Diada del Patrimoni a Terrassa

En un maig que s’ha anomenat com a "clau",

aquest dissabte 13 ens toca actuar a Terrassa, i en

un lloc molt maco i en un horari poc habitual en el món

casteller, les 18.30 h, i en la Diada del Patrimoni, on

actuem per primer cop.

A més d’un això ens va fer perdre una migdiada, però

l’ocasió ho valia. Com dic, es tracta

d’una actuació dins d’un mes clau, i

on, després de l’assaig imprescindible

del dia anterior, pintaven estrenes,

i amb aquest pensament anem

a plaça.

Un castell el sabem segur, el 2 de

8 amb folre, que a mi em fa una particular

il·lusió; no vaig en cap lloc principal de nucli,

però és el primer castell folrat que vam fer, cap a l’any

1995 a la plaça Rius i Taulet... Quins records que tinc

d’aquell dia del cuc a la panxa; avui no, avui és diferent,

els anys, l’experiència... no sé perquè, però, tot i

això és un castell que em fa molta il·lusió.

Així anem a plaça. També pensava que potser estrenaríem

el 4 de 8 amb agulla aquesta temporada, però

aviat sabem que el pla d’actuació és 3 de 8, 2 de 8 amb

folre, 4 de 8 i potser pilar de 6; així, a totes!

L’indret és maco: el parc de Vallparadís. Té racons

preciosos i ens ofereix un bon passeig des de l’estació

fins a la Seu d’Ègara.

Tot i que les proves a l’assaig

havien estat molt

bones, no vam poder el 2 de

8 amb folre en les dues ocasions

que el vam provar.

Carles Girol

Comencem l’actuació amb el 3 de 8, on repetim l’alineació

del que vam fer a Nou Barris, i, després de

desmuntar un peu per problemes d’alçades, es canvia

un baix i cap amunt, sense problemes i descarregat.

El primer al sarró! (Permeteu-me un punt crític:

lleig canviar un baix a peu de plaça per problemes

d’alçada... Va, ja està!)

L’actuació segueix, i afrontem el

segon castell de la tarda, l’objectiu

del dia, el 2 de 8 amb folre. Les proves

de l’assaig anterior van anar

molt bé i presagiaven que el podríem

descarregar. El castell va pujar

bé, un pèl nerviós però bé, fins que,

amb la canalla a dalt, hi va haver una important rebrincada

a alçada de quarts, que, tot i que es va parar, va

fer que la cap de colla decidís desmuntar el castell. En

aquests moments, cal ser prudent i evitar lesions i que

la canalla agafi por.

Com que ens crèiem el castell, com que l’havíem

vist a l’assaig, el vam tornar a provar, i el vam tornar

a tirar. Vam arribar més lluny, però la canalla no ho va

veure clar i va tirar avall. La canalla mana i no hi ha

res a dir.

A la ronda de repetició buscàvem el 4 de 8. Va ser un

castell que va patir força canvis per ajustos necessaris

en el tronc i va pujar força deformat. I així va anar

durant tot el castell, sense que tampoc arribés a passar

perills seriosos, però es va patir i molt, i és que el 4

sembla un castell fàcil, però no ens hi confiem mai,

senyors, que un 4 és un carro gros.

I per finalitzar, acabem amb un pilar de 5; el de 6 no

era dia per a tirar-lo.

Pel que fa a les altres colles, els Minyons van portar

dos castells nous en aquesta temporada: el 3 de 9 folrat,

que va estar impecable, i un 3 de 8 amb agulla, que

va patir força, però el van descarregar i apunta a grans

diades aquesta temporada. Van completar amb el 5 de

8 i el pilar de 6, i deu pilars de 4 simultanis.

L’altra colla participant van ser els Capgrossos de

Mataró, que varen fer sense problemes el 3 i 4 de 8 a

més del 2 de 7, i van tancar amb el vano de 5.

La Seu d’Ègara de Terrassa, 20 de maig de 2017

Vam intentar fins a dos cops la torre de 8 folrada a la Seu d’Ègara

Minyons de Terrassa:

pilar de 4 caminant (pont), 3 de 9 amb folre, 5 de 8, 3 de 8 amb agulla,

pilar de 6, deu pilars de 4

Capgrossos de Mataró:

3 de 8, 4 de 8, 2 de 7, vano de 5

Castellers de Barcelona:

3 de 8, intent desmuntat de 2 de 8 amb folre, intent desmuntat de 2 de 8

amb folre, 4 de 8, pilar de 5


Festes de la Barceloneta

l’URC I ACTUACIONS CASTELLERES 25

Eva Sarasa

Barceloneta agredolça

Divendres al pati d’assaig l’Assumpta em va comentar

si m’agradaria escriure la crònica de la diada de la

Barceloneta a l’URC, i la primera resposta va ser “no sé

escriure”; però em va insistir que no calia saber-ne i

que només havia de plasmar les meves impressions, i

com a persona que li costa molt dir que no –“no li

digueu als meus fills”– vaig acceptar el repte.

El diumenge es va llevar amb un sol radiant, jo ja

estava nerviosa per la diada ja que el dia anterior vam

acabar amb la sensació agredolça de no haver assolit el

nostre objectiu, la torre de 8 amb folre, que s’havia quedat

dues vegades en intent desmuntat, però era el nostre

dia, ho intuïa.

Una diada diferent per a mi. Normalment sortim tota

la família en troupe corrent cap a la diada. Era un dia

tranquil, només baixàvem l’Ainara i jo, la resta estaven

escampats per la geografia catalana.

Vàrem arribar una mica tard, la calma no és bona,

t’acostumes i passa el que passa. No havia començat,

per sort: en ser la Festa Major de la

Barceloneta hi havia altres activitats

que demoraven la diada.

Vam començar amb dos pilars de 4

perfectes com sempre, en els quals

anaven en el primer pilar, de baix el

“Pinxo”, de segon el “Gran Oriolet”,

d’aixecadora la Carla i d’enxaneta la Laia M. Al segon

pilar anaven de baix el "Moya", de segon l’Arnau

Lleixà, la Marina d’aixecadora i la Lucía d’enxaneta.

Els nervis es palpaven en l’ambient, volíem descarregar

la torre de 8, la gent ja tenia ganes d’aconseguir-ho.

El primer peu es va quedar en desmuntat; en el segon

Una diada agredolça, on es

va carregar la torre i el

pilar però sense poder dir

que havíem acabat la feina.

Pilars simultanis de comiat a la Barceloneta

intent estava a la pinya sentint com les gralles tocaven

amb l’alegria de fer l’aleta però just es va despenjar el

pom de dalt amb una caiguda molt lletja que va dur a

la Berta Sellarès a l’hospital amb una fissura a la clavícula.

La diada va quedar trista per moments.

Recordo com la Joves de Valls van

descarregar la torre de 8 folrada amb

un esforç enorme que ens va posar a

tota la plaça la pell de gallina.

Després d’una estona d’incertesa

per veure la gent que havia pres mal,

va continuar la diada amb un toc de

decepció i vam fer un solvent 3 de 8 i un 4 de 8.

Volíem acabar la diada descarregant el pilar de 6,

però no era el nostre dia: un cop feta l’aleta el pilar no

va aguantar una sacsejada i va anar avall. Va ser la primera

vegada que estant a la pinya vaig notar com

queia algú a sobre, no em vaig fer mal perquè anava de

tap, i estava totalment coberta per l’Ignasi, que sí que

va rebre.

Es va acabar la diada fent pujar tota la canalla en sis

pilars de 4.

Una diada agredolça, on es va carregar la torre i el

pilar però sense poder dir que havíem acabat la feina,

però no tardaríem massa temps en fer-ho.

Vaig marxar sola de la diada, la canalla anava a la

platja!!!

Aconsegueix la MASTERCARD dels

CASTELLERS DE BARCELONA

Agència 0817

Aragó-Lope de Vega - T. 933072051

Plaça de la Barceloneta de Barcelona, 21 de maig de 2017

Colla dels Joves Xiquets de Valls:

pilar de 4, 3 de 8, 2 de 8 amb folre, 4 de 8, pilar de 6 carregat, vano de 5

Encantats de Begues:

pilar de 4, 5 de 6, 4 de 6 amb agulla, intent desmuntat de 2 de 6, 2 de 6,

pilar de 4

Castellers de Barcelona:

dos pilars de 4, 2 de 8 amb folre carregat, 3 de 8, 4 de 8, pilar de 6 carregat,

sis pilars de 4


26

l’URC I

ACTUACIONS CASTELLERES

Identi’CAT 2017

El passat 27 de maig la Colla va fer un viatge a la

Catalunya Nord, més concretament a Baó, per participar

a la setzena edició de l’Identi’CAT 2017. Els amfitrions

van ser els Castellers del Riberal, colla de la qual

som padrins, que celebraven vint anys.

Més de 110 castellers ens vam desplaçar en autocar

i vehicles particulars per participar en

un cap de setmana ple d’activitats,

que constitueixen la més gran festa

cultural del poble nord-català.

L’horari previst de sortida dels dos

autocars es fixa a les 8.30 hores del matí,

però finalment surten cap a les 9 hores.

Primera anècdota del viatge, algú es

queda a terra per una distracció i no agafa l’autocar.

Després d’un viatge sense incidències i que transcorre

amb tranquil·litat, passem la frontera i entrem a la

Catalunya Nord. Primera aturada: Perpinyà. Allà disposem

de temps lliure per dinar i conèixer la ciutat fins a les

16.30 hores. Durant aquestes hores fàcilment trobem

grups de castellers que aprofiten per visitar els llocs d’interès,

com el Palau dels Reis de Mallorca o la Catedral de

Sant Joan Baptista.

A les 16.30 hores agafem de nou els autocars per anar

a Baó. Arribem al local dels Castellers del Riberal. Es procedeix

a distribuir tota la gent per dormir: al mateix local,

a una zona d’acampada situada a uns 900 metres i a

cases particulars.

Al mateix local també s’allotgen altres grups que han

vingut per participar en aquest cap de setmana festiu

(diables, geganters...).

A la nit els amfitrions ens ofereixen un sopar compost

per embotits, formatges i cous-cous, i abundant beguda.

Un cap de setmana

intens, de retrobaments,

de diversió, de promoció i

difusió de les nostres tradicions

i cultura popular.

Olga Lozano i Salvador Pons

Tot seguit comença la festa amb «Un concert per a

Catalunya Nord» amb Pere Figueres, Gerard Jacquet i

Pascal Comelade, acompanyats dels músics Patric

Felices i Gérard Meloux.

Una part dels castellers, després de voltar pel poble i

quan ja creien que no seria possible, aconsegueixen trobar

un lloc on poder veure, tot i que en

francès, el partit de la final de la Copa

del Rei entre el FC Barcelona i l’Alavés.

Passades les 22 hores s’inicia un

correfoc pel carrer principal del poble

amb la participació de tots els grups

participants en la festa i dels habitants

de la ciutat, que finalitza al costat del

local dels Castellers del Riberal amb una gran apoteosi

de foc i música. Simplement espectacular!

Posteriorment gran concert d’Oques Grasses, que des

del primer moment connecta amb el públic. Tot un

espectacle que aconsegueix que fins i tot la geganta de

la Bisbal balli al seu ritme i que s’aixequi un pilar durant

la seva actuació. Festa i diversió fins a la matinada. Una

gran manera de finalitzar aquest dia!

Diumenge, amb un dia espectacular i molt calorós,

toca matinar, gens fàcil després de la festa de la nit anterior,

i a les 9 hores es fa un esmorzar popular.

Posteriorment sortim del local dels nostres amfitrions en

cercavila. En primer lloc ens dirigim al principi del terme

municipal de Baó, on es procedeix a la inauguració d’un

cartell que indica, just a sota del nom del municipi, la

seva pertinença a la Catalunya Nord. Es tracta d’un acte

ple de significat i simbolisme.

Tot seguit, quan encara són presents al carrer principal

els senyals del correfoc de la nit anterior, continua la cer-


l’URC I ACTUACIONS CASTELLERES 27

4 de 7 de germanor amb els Castellers del Riberal

cavila de tots els grups de cultura popular presents

(Gegants de Taltahull, la Bisbal d’Empordà,Argelers, Ball

de Gitanes de Vilafranca de Penedès, Gegantons del

col·legi de Toluges i Grallers i Sorollosos del Riberal,

Castellers de Barcelona i Castellers del Riberal) per tot el

poble cap a l’ajuntament.

Un cop arribats, els Castellers del Riberal fan un pilar

al balcó i nosaltres un pilar de 4. Posteriorment, travessant

una arcada per sota l’ajuntament al nucli original

del poble, accedim a la plaça de l’Església de Sant

Vicenç, on ha de tenir lloc l’actuació castellera.

Prèviament es realitza una exhibició de ball de gitanes

i de ball de gegants de les diferents agrupacions abans

esmentades.

Passades les 11 hores, actuació castellera per part dels

Castellers de Barcelona i dels Castellers del Riberal.

Comencem amb dos pilars de 4 i continuem amb un 3 de

7, un 4 de 7 i un 4 de 7 amb l’agulla. Construccions amb

molts debuts a diverses posicions. En tot moment hi ha

col·laboració entre les dues colles. Com a fi de l’actuació,

abans dels pilars de comiat, es fa un 4 de 7 de germanor,

on el color vermell i verd d’ambdues colles s’aixequen

fins a fer l’aleta. Per finalitzar, pilar de 5 del Riberal i dos

pilars de 4 nostres. Com a cloenda, foto conjunta de les

dues colles.

Posteriorment, dinar de germanor de totes les entitats

participants. En finalitzar, els Castellers del Riberal fan

obsequi d’una reproducció del rètol oficial de

l’Identi’CAT 2017 a totes les entitats. Els Castellers de

Barcelona fan lliurament als seus fillols d’una fotografia

emmarcada del dia del seu bateig casteller fa 20 anys. A

les 16.30 hores s’agafen els autocars per tornar a Barcelona.

Ha estat un cap de setmana intens, de retrobaments,

de diversió, de promoció i difusió de les nostres tradicions

i cultura popular.

Molt agraïts pel tracte rebut per part dels nostres fillols

dels Castellers del Riberal. Desitjant-los molts anys més

de salut i castells. Els felicitem pels 20 anys i pel manteniment

que fan de la cultura catalana a terres de la

Catalunya Nord.

Fins aviat, Baó!

Plaça de l'Església de Baó (Catalunya Nord), 28 de maig de 2017

Castellers del Riberal:

pilar de 4 al balcó (ajuntament), tres pilars de 4, 3 de 7, 4 de 7, 5 de 6, 4

de 7 de germanor, pilar de 5

Castellers de Barcelona:

pilar de 4 (ajuntament), dos pilars de 4, 3 de 7, 4 de 7, 4 de 7 amb agulla,

4 de 7 de germanor, dos pilars de 4

Diada del Pati deValls

Per a un casteller sempre és especial actuar a Valls.

Era dissabte 10 de juny, dos dies exactament després

que la Colla fes 48 anys, a les tres de la tarda tots convocats

a la sortida d’autocars des del local

de la Colla. Amb nervis i emoció, enfilàvem

per segon cop (tret de Decennals)

el camí a Valls, bressol dels castells, a fer

el que millor sabem fer, després d’una

breu cercavila amb origen al local dels

amfitrions de la Joves de Valls.

Arribàvem les cinc colles a plaça:

Moixiganguers d’Igualada, els Nens del Vendrell,

Castellers de Vilafranca, els amfitrions i nosaltres.

Un cop fets els pilars d’inici, tots ells de 5, començava

la històrica diada. L’ordre a plaça ens feia actuar

en quart lloc. De sortida, la Tècnica va apostar pel 3

Per algú que s’estrena

amb un castell de 9, té

un encant especial. Mai

abans sents tan profundament

el fet casteller.

Àxel Vilaseca

de 9 amb folre, el primer de la temporada i el que la

Colla hem fet més lluny de casa. Un 3 de postal, molt

parat i, segons més d’un casteller de folre, força

còmode, que vam descarregar amb

molta fermesa i seguretat. Personalment,

per a una persona que s’estrena

amb un castell de 9, té un encant

especial. Mai abans sents tan profundament

el fet casteller.

Després de la lògica eufòria vam atacar

el nostre segon repte del dia: descarregar

la torre de 8 folrada, que ens va quedar només

en carregada a la Barceloneta, i que amb la mateixa

serenor del 3, ara sí, vam descarregar després de dues

temporades sense assolir-la, i que un cop més vam fer

nostra amb fermesa. Val a dir que la canalla va demos-


28

l’URC I

ACTUACIONS CASTELLERES

trar molt d’ofici i empenta tot i el sotrac de la diada

marinera.

Ja per acabar, abans de les rondes de repetició i

pilars, vam afluixar l’accelerador amb vistes de

l’Aniversari amb un solvent 4 de 8 que apuntava força

maneres, amb els crits de la pinya d’un pis més, fet que

el deixava ben encaminat per ser folrat ben aviat.

Pel que fa a les altres colles, sobretot cal destacar

l’estrena de la gamma extra enguany, de mans dels

Castellers de Vilafranca, amb un tranquil 3 de 9 amb

folre i agulla i una torre de 9 amb folre i manilles amb

molta èpica a les manilles a la baixada del pom. Pel que

fa a la colla local, després de carregar el 3 de 9 folrat i

el 4 de 8 amb agulla, van apostar per recuperar confiança

amb el 4 de 8 bàsic.

Una diada a Valls és un record que sempre tens al

cap, i que et fa valorar la feina que cada dia d’assaig

fem des de la Colla, ja sigui nuclis, pinyes, soques,

canalla i pilars.

Plaça del Pati de Valls, 10 de juny de 2017

Eufòria després de l’excel·lent actuació a Valls

Colla dels Joves Xiquets de Valls:

vano de 5, 3 de 9 amb fore carregat, 4 de 8 amb agulla carregat, 4 de 8,

dos pilars de 5 i dos pilars de 4

Nens del Vendrell:

pilar de 5, 4 de 8, intent desmuntat de 3 de 8, 2 de 7, 3 de 8, pilar de 6,

dos pilars de 4

Castellers de Vilafranca:

pilar de 5, 3 de 9 amb folre i agulla, 2 de 9 amb folre i manilles, 4 de 9

amb folre, pilar de 7 amb folre carregat

Moixiganguers d’Igualada:

pilar de 5, 2 de 8 amb folre, intent desmuntat de 3 de 8, 3 de 8, 4 de 8,

vano de 5

Castellers de Barcelona:

pilar de 5, 3 de 9 amb folre, 2 de 8 amb folre, 4 de 8, vano de 5

Vigília del 48è Aniversari

És el cap de setmana del nostre 48è Aniversari, que

pinta molt bé. Després de la diada espectacular a

Valls i d’uns fenomenals assajos previs

de la setmana, les vibracions són molt

positives.

Per començar la celebració, tenim la

vigília, el dissabte a la tarda a la plaça del

Rei (al rovell de l’ou del Gòtic), i ens

acompanyen els Castellers del Prat i els

Castellers de Santpedor. Les tres colles preparades, les

gralles afinades, força públic expectant (majoritàriament

turistes) i, oh sorpresa!, manca l’ambulància!

Trucades telefòniques, explicacions al públic impacientat,

grallers tocant diverses peces i, tres quarts d’hora

després, apareix l’ambulància, la diada pot començar!

A la primera ronda encarem el repte de l’actuació, portar

a plaça el primer 5 de 8 de la temporada, que puja al

primer peu i amb un ritme extraordinàriament ràpid, un

vist i no vist. És un castell amb moltes estrenes a diversos

pisos i sobretot una injecció d’adrenalina per encarar

la resta de la diada i molta moral per a la diada

d’Aniversari de demà.

A la segona ronda plantem un 3 de 8, al primer peu,

sense cap contratemps i amb molta comoditat i facilitat.

A la tercera ronda és el torn del 4 de 8 també a la primera,

amb alguna petita sotragada però en general força

bé; s’ensuma que està preparat per ser folrat.

Finalitzem l’actuació amb un pilar de 5 en solitari i tres

El primer 5 de 8 de la

temporada, que puja

amb un ritme extraordinàriament

ràpid.

Germán Simón

pilars de 4 simultanis amb les altres colles.

Les altres colles van completar la seva actuació amb la

gamma de castells de 6, 2 de 6, 3 de 6, 3

de 6 amb el pilar i 4 de 6.

La sensació final d’aquesta actuació és

que era el preàmbul de la gran diada

d’Aniversari de l’endemà, a la nostra

plaça de Sant Jaume.

Plaça del Rei de Barcelona, 17 de juny de 2017

Castellers del Prat:

3 de 6, 4 de 6, 3 de 6 amb agulla, pilar de 4, pilar de 4

Castellers de Santpedor:

3 de 6 amb agulla, 3 de 6, 2 de 6, pilar de 4, pilar de 4

Castellers de Barcelona:

5 de 8, 3 de 8, 4 de 8, pilar de 5, tres pilars de 4


48è Aniversari

Quan et fas gran, si tens la sort de tenir uns amics o

família d’aquells que et posen moltes espelmes al

pastís, per molt que bufis sempre en pot quedar alguna

per apagar…

Això mateix ens va passar a la diada de l’Aniversari de

la Colla. 48 anys que volíem celebrar amb una tripleta

com Déu mana, però que ens va crear dificultats amb el

3 de 9 amb folre.

Però anem pas a pas:

Diumenge al matí ens vam plantar a

la plaça, a la nostra, a Sant Jaume,

amb ganes de menjar-nos un bon pastís

d’aniversari juntament amb els

Castellers de Sabadell i els Xiquets de

Tarragona. I un convidat d’excepció:

la calor extrema que feia que qualsevol petit moviment

ja fes que suessis com si haguessis fet un esforç considerable.

Vam sortir amb un vell conegut, el 5 de 8. Una catedral

que es va erigir tremolosa davant del cap i casal de la

ciutat. Un castell que es va treballar força a la pinya, ja

que es va fer especialment feixuc, tot i que era el de sortida.

Des de fora, un castell consolidat que es movia en

un dia sense vent.

En segona ronda, el 4 de 9 amb folre. A l’assaig de

divendres el vam pujar fins a sisens, però amb moltes

queixes de com va sortir. En canvi a plaça, amb la camisa

posada i ben enfaixats, això va ser diferent. Seriositat

i creença es van conjugar per fer un 4 de 9 quiet, tranquil,

maco des de fora i tranquil des de dins. L’estrena de la

temporada, el primer de l’any a plaça i a l’Aniversari, un

L’estrena de la temporada,

el primer 4 de 9 folrat de

l’any a plaça i a l’Aniversari,

un 2x1 que cap negoci de

menjar ràpid pot superar.

l’URC I ACTUACIONS CASTELLERES 29

Jesús Mas Calero

2x1 que cap negoci de menjar ràpid pot superar.

Llavors, entre el mar de castellers i gent present a

plaça, va aparèixer la nostra Moby Dick del dia, el 3 de 9.

En la primera tongada, un peu desmuntat (un clàssic

que no pot faltar) i un intent que va fer figa… Una soca

com una roca i el tronc que va cedir. Decepció a la cara

de molts castellers… Feia una setmana que havíem pujat

aquest castell a Valls i ara no podia

passar que a casa nostra això no funcionés.

Tot i això, la força del compromís

amb la Colla es veia a les

cares dels qui érem allà i la sensació

de tornar a provar-lo era molt ben

rebuda per tots.

Però la balena blanca es deixava

veure pel mar de castellers tot i que no va permetre que

ens hi acostéssim. Així doncs, després de les darreres

actuacions de Sabadell i Tarragona, ho tornem a provar.

Pleguem veles, ens posem de cara al vent per pujar la

velocitat i es produeix el mateix resultat. Un peu desmuntat

i un segon intent de pujar que es va parar perquè

el castell es movia prou com perquè la mateixa cap de

colla decidís que això no anava enlloc. Per sort i a diferència

del Capità Achab, no ens vam entossudir amb el

castell i no el vam tornar a provar. Així que es va improvisar

un 3 de 8 per finalitzar una actuació que, malgrat

l’aparició de la balena blanca, va deixar un molt bon gust

de boca per la feina feta.

Un pilar de 5 al balcó de l’Ajuntament va donar per

conclosa la gran actuació de la diada de l’Aniversari.

Com sempre, hem d’agrair l’ajut a les colles de

El nucli del folre del 4 de 9 de l’Aniversari


30

l’URC I

ACTUACIONS CASTELLERES

Sabadell i Tarragona, que, malgrat les dificultats que vam

tenir amb el 3 de 9, van estar allà en cadascuna de les

quatre vegades que el vam voler pujar.

Vull acabar amb una frase que vaig llegir o escoltar no

sé on, però que ve al cas: [...] els qui només compten els

castells descarregats i no saben valorar els intents

fallits és que realment no saben valorar el veritable

esforç que hi ha darrere [...]. Aquí podem afegir una altra

frase que va dir Herman Melville, autor (casualitat?) de

Moby Dick:“Només quan un home ha estat vençut es

pot descobrir la seva veritable grandesa”.

Per això, estiguem contents pel 5 de 8, per l’estrena del

4 de 9 i, també per això, per les quatre proves a plaça

d’un castell que tornarem a pujar ben aviat… Encara

queden moltes diades abans de tornar a casa nostra per

la Mercè i serà, en aquestes jornades que ens queden, on

demostrarem el que som.

Som grans perquè no vam defallir. Ni defallirem. Som

bons perquè ho sabem demostrar a cada plaça que trepitgem.

Som... els Castellers de Barcelona!

Plaça de Sant Jaume de Barcelona, 18 de juny de 2017

Xiquets de Tarragona:

pilar de 4 caminant, 4 de 8 amb agulla, 3 de 8, 4 de 8, pilar de 6, tres pilars de 4

Castellers de Sabadell:

pilar de 4 caminant, 7 de 8, 2 de 8 amb folre, 3 de 8, vano de 5

Castellers de Barcelona:

pilar de 4 caminant, 5 de 8, 4 de 9 amb folre, intent de 3 de 9 amb folre,

intent desmuntat de 3 de 9 amb folre, 3 de 8, pilar de 5 al balcó

Festes del Roser de la Massana

Cinta Lleixà

Cap de setmana a Andorra

El passat cap de setmana 8 i 9 de juliol ens vam desplaçar

fins a Andorra per passar el cap de setmana. Vam sortir

del local dissabte al matí i, després de fer una parada

a l’alçada de Montserrat, vam arribar a Andorra la Vella a

l’hora de dinar. Allà ens esperaven alguns membres dels

Castellers d’Andorra per donar-nos la benvinguda i proporcionar-nos

alguns descomptes per gaudir de Caldea

durant la tarda, opció que molts vam aprofitar, mentre

altres van dedicar les hores a visitar la zona o fer algunes

compres. Ja al vespre, els autocars ens recollien per durnos

fins a la Massana, una de les parròquies del Principat,

on ens allotjàvem i on l’endemà faríem l’actuació. Vam

arribar-hi, ens hi vam instal·lar i vam sopar a cortesia dels

amfitrions. A la nit vam baixar fins a la plaça de

l’Església, on hi havia el concert de la festa major i, després

d’uns quants balls, la gent tornava cap al pavelló on

dormíem gran part dels desplaçats fins allà.

Diumenge al matí, després d’un bon esmorzar proporcionat

pels mateixos Castellers d’Andorra, vam recollir el

pavelló i els autocars ens van conduir fins al lloc de l’actuació.

Compartíem plaça amb els Castellers d’Andorra,

i vam obrir amb dos pilars de 4 simultanis cada colla. A

primera ronda els amfitrions feien el 2 de 6 i nosaltres

recuperàvem el 3 de 7 aixecat per sota després de molts

anys sense dur-lo a plaça. La segona ronda l’obrien els


l’URC I ACTUACIONS CASTELLERES 31

locals amb el 3 de 6 amb el pilar i la tancàvem amb el 4

de 7 amb el pilar. A la tercera ronda descarregaven el 4

de 6 i per la nostra banda repetíem estructura amb un pis

més. Els pilars de comiat van consistir en un pilar de 5

nostre i, posteriorment, alçàvem un pilar de 4 simultani a

dos pilars de 4 dels Castellers d’Andorra. Per acabar la

trobada vam ajudar la colla local a fer una prova de 3 de

7 aprofitant el volum de gent.

Després de l’actuació ens van repartir unes bosses de

pícnic i ens van proporcionar més descomptes per a

altres activitats, com anar a la piscina, opció que van

aprofitar alguns, i pujar al cim de les pistes d’esquí amb

el telecadira, opció que altres van escollir. A primera hora

de la tarda ens trobàvem a l’aparcament on ens recollien

els autocars per enfilar el camí de tornada cap a

Barcelona, que, després d’una llarga cua de cotxes

durant els primers quilòmetres, es va produir passades

les nou del vespre.

Va ser un gran cap de setmana de germanor.

Plaça de les Fontetes de la Massana (Andorra), 9 de juliol de 2017

Castellers d’Andorra:

dos pilars de 4, 2 de 6, 3 de 6 amb agulla, 4 de 6, dos pilars de 4

Castellers de Barcelona:

dos pilars de 4, 3 de 7 aixecat per sota, 4 de 7 amb agulla, 4 de 7, pilar

de 5, pilar de 4

Festa Major del Raval

El 15 de juliol ens trobàvem a la plaça de la Gardunya

(darrere el mercat de la Boqueria) els Castellers de

Cerdanyola, els Xicots de Vilafranca, la Muixeranga de

Xàtiva i els Castellers de Barcelona.

Començàvem l’actuació recordant

amb tres pilars de dol la "Iaia Bosses", la

Montserrat Elias, que ens havia deixat

sobtadament el passat dijous 13 de juliol,

i també per a dos castellers més:

Francesc Capellan Navarro i Ignasi

Marroyo Rodríguez.

Vam començar decidits amb el 3 de 9 amb folre,

castell que se’ns havia resistit per l’Aniversari, però a

l’entrada de dosos el castell es va trencar. En ronda

Tot i la caiguda del 3,

vam apostar pel 5 de

8 en segona ronda i

el vam descarregar.

Albert Mateo

de repetició descarregàvem el 3 de 8 sense cap problema.

En segona ronda no vam baixar el ritme i apostàvem

pel 5 de 8, que va pujar mogut però que vam descarregar

amb ofici. I, per acabar, en tercera ronda

vam fer un 4 de 8 on hi havia bastantes

novetats al tronc i que també es va haver

de treballar més del compte en una rengla

que s’estava enfonsant, però que

finalment es va descarregar.

Pel que fa a la resta de colles, els

Xicots de Vilafranca descarregaven la torre de 7, el 4 de

8, el 3 de 8 i un pilar de 5 de comiat; els Castellers de

Cerdanyola portaven a plaça el 3 de 7 amb agulla, el 4

de 7 amb agulla, el 4 de 7 i en ronda de pilars un de 5 i

un pilar de 4, tot descarregat.

La colla convidada de la Muixeranga de Xàtiva

descarregava una torreta desplegà de 4, un castell de

4, la torreta sense desplegar de 4, felipet i un vano

complet.

Plaça de la Gardunya de Barcelona, 15 de juliol de 2017

Pilars de dol a l’inici de l’actuació del Raval

Xicots de Vilafranca:

2 de 7, 4 de 8, 3 de 8, pilar de 5

Castellers de Cerdanyola:

3 de 7 amb agulla, 4 de 7 amb agulla, 4 de 7, pilar de 5 i pilar de 4

Muixeranga de Xàtiva:

torreta desplegà de 4, castell de 4, torreta sense desplegar de 4, felipet,

vano complet

Castellers de Barcelona:

tres pilars de 4 de dol (Francesc Capellan, Ignasi Marroyo, Montserrat

Elias), intent de 3 de 9 amb folre, 3 de 8, 5 de 8, 4 de 8, pilar de 5


32 l’URC I ACTUACIONS CASTELLERES

Festa Major de Begues

Sergi García

Un any més, i ja en van tres des que sóc casteller de

Barcelona, hem gaudit de la companyia i l’amabilitat

dels nostres fillols, els Encantats de Begues, però

aquest cop em toca a mi fer la crònica d’aquesta diada

(no sé qui ha estat l’insensat o insensata que ha decidit

que jo podia aportar alguna idea).

Dit això, intentaré fer-vos la crònica el menys feixuga

possible dins les meves capacitats intel·lectuals.

Una diada de tràmit a esperes de Màrtirs d’aquí a

dues setmanes i amb els dos castells bàsics de 8

força ràpids i segurs, castells als quals pensem pujar

un pis més en dues setmanes i que ens serveixen

com una bona prova de cara al que ve abans de les

vacances.

D’altra banda, hem començat l’actuació amb un 5

de 8, el quart de la temporada, si no m’equivoco. El

castell, que ha tirat amunt a la segona vegada, ja que

els baixos de la torre érem força a prop de la rengla,

s’ha vist segur en tot moment, no ha patit gaire i

l’hem pogut descarregar amb força solvència i amb la

sensació, com a mínim des del nucli, de força comoditat.

Ha estat un castell que sembla que ens l’estem

fent prou nostre com per treballar-lo més i més i així,

amb una miqueta de sort, algun dia poder posar-li

una soca a sota.

Com tots els anys la diada ha acabat amb el típic

dinar de germanor amb senglar, aquest any de botifarra,

i amb la sensació d’haver complert amb els

deures. I a fer tot posant la vista al proper 5 d’agost,

en què esperem fer una gran diada.

Carrer Ferran Muñoz de Begues, 23 de juliol de 2017

Encantats de Begues:

pilar de 4 aixecat per sota, 5 de 6, 4 de 6 amb agulla, 3 de 6 amb agulla,

tres pilars de 4

Colla dels Joves Xiquets de Valls:

pilar de 5, 2 de 8 amb folre, 4 de 8 amb agulla, 3 de 8, pilar de 6, vano

de 5

Castellers de Barcelona:

dos pilars de 4, 5 de 8, 3 de 8, 4 de 8, pilar de 5


Diada de Màrtirs Street

Degut als meus horaris, quan coincideix una diada

amb la meva festa llarga de 5 dies la Nuri busca un

hotelet bé de preu per tal de, tal com vàrem fer a Andorra,

aquesta vegada fer nit a Vilafranca per anar a Màrtirs.

Què podem dir d’aquesta diada tan

màgica? El que vam viure tots els que

estàvem allà no té precedents. Veníem

d’un assaig de divendres estratosfèric,

com va dir la nostra estimada cap de

colla, i això va donar els seus fruits.

Vam començar amb un 5 de 8 ben plantat i, com em va

dir l’Ainhoa, molt parats a dalt. Després, vam anar a treure’ns

la nostra espina clavada: descarregar el 3 de 9 amb

folre. En les dues ocasions anteriors només el vam poder

carregar, així que era necessari descarregar-lo per tal

d’encarar amb confiança el següent desafiament: el 4, i

En aquest punt del 4 de 9, a

una Mercè ni l’haguéssim

carregat, però som a Màrtirs!

l’URC I ACTUACIONS CASTELLERES 33

Jordi Marimón

ho vam fer. Es va treballar força, a nivell de soca i folre, i

un cop carregat es va descarregar amb garanties.

–…Ara ve el monstre …ara ve el titànic …ara ve la

serp verinosa, com deia lo Ramon. Es varen quadrar bé

les mides i, decidit, el quatre va tirar

amunt. Quan vaig sentir… –dosos

col·locats!!! –des de la meva posició

de porta-crosses vaig sentir com

començàvem a treballar, soca i folre, a

“full equip” (com diem a la feina):

…crosses canviant els peus de posició, …“Monto”

posant peus a l’agulla… jo aguantant genolls de dos

segons que s´enfonsaven… però era Màrtirs! ... i hi ha

màgia a la nostra plaça! En aquest punt, a una Mercè ni

l’haguéssim carregat, però era el màxim dels màxims,

cadascú feia força amb cada múscul del seu cos, aguantant

dolors inexplicables, ajudant al del costat. A la vegada

no podem deixar d’esmentar l’esforç titànic del nostre

fabulós tronc, i enviar petons a la nostra canalla, que

sense ells no som res ...fina i valenta!, i el vam descarregar…!!.

Va ser un castell merescut i celebrat…!!!!!. Per

acabar, vam fer tres pilars de 5 simultanis amb alineacions

que apunten maneres…!

Per part de Xicots, van començar amb un 2 de 8 folrat

que van tirar amunt en un segon peu, tenint una canalla

súper ràpida que els va permetre una descarregada fàcil.

Després, van intentar dos peus del 4 de 9 amb folre, però

no quadraven bé les mides i l’última vegada que l´havien

intentat ja havien caigut. Així doncs, van voler assegurar

i no córrer riscos descarregant 3 de 8 i 4 de 8.

Ens treiem l’espina de les darreres diades descarregant el 3

Plaça de la Vall del Castell de Vilafranca del Penedès, 5 d’agost de 2017

El 4 de 9 amb folre, èpic a la descarregada, desfermarà l’eufòria

Xicots de Vilafranca:

pilar de 4 (Plaça de la Vila), 2 de 8 amb folre, 3 de 8, 4 de 8, pilar de 5 i

quatre pilars de 4

Castellers de Barcelona:

pilar de 4 (Plaça de la Vila), 5 de 8, 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre,

tres pilars de 5


34

l’URC I

ACTUACIONS CASTELLERES

Altres actuacions

La canalla al Born Centre Cultural

Eduard París

Aquesta primera part de la temporada 2017 hem tingut

actuacions petites que passem a referir. En primer

lloc, en el projecte per fer un llibre sobre 50 pilars a

50 llocs emblemàtics hem fet un pilar de 4 (a vegades

repetit, però mai simultàniament) als següents llocs:

Castell de Montjuïc (tres pilars) i Estadi Olímpic Lluís

Companys (tres) el 25 de febrer, Catedral de Barcelona

(tres), Plaça Sant Felip Neri (dos), Plaça del Rei (dos) i

Plaça Catalunya (un) el 18 de març, Parc d’Atraccions del

Tibidabo (un) i Torre de Collserola (dos) l’1 d’abril,

Búnquers del Carmel (dos) el 22 d’abril, davant del

Monument als Xiquets de Valls a Valls (un) el 10 de juny,

Camp Nou (dos) el 19 de juny, i MACBA (dos), Mercat de

la Boqueria (un) i Rambles prop del Monument a Colom

(un) el 15 de juliol.

Altres compromisos ens han portat a fer una actuació

de congrés per a Chanel el 21 de març al costat del restaurant

Bestial (3 de 7, 4 de 7, 5 de 6, pilar de 4) i una

doble actuació de congrés el 3 d’abril al Born Centre

Cultural per a uns cardiòlegs (3 de 6, 4 de 6 amb agulla,

4 de 6, pilar de 4) i a la Llotja de Barcelona per a gent de

Singapur (pilar de 4, 4 de 6, pilar de 4). També hem anat

a la vuitena edició de la Mona Solidària que va organitzar

la pastisseria La Palma i Eix Clot i a la Plaça Font i Sagué

vam fer dos pilars de 4 (no simultanis) el 22 d’abril. El 5

de maig vam fer un pilar de 4 a l’Escola Provençals

(carrer Perú, 105), amb motiu de la inauguració del Camí

Escolar. A la tradicional cercavila de primavera del Clot-

Camp de l’Arpa vam fer el 6 de maig quatre pilars de 4

(no simultanis): Plaça Can Robacols, carrer Rogent amb

institut Juan Manuel Zafra, carrer Rogent amb carrer

Bassols i Avinguda Meridiana amb carrer Corunya (seu

de l’Orfeó Martinenc, d’on depenen els Diables del Clot,

que compleixen 40 anys i van convidar a xocolatada). El

18 de maig a la tarda vam fer un pilar de 4 en un altre

congrés a la Llotja de Mar.

A un congrés per a patrocinadors del Barça al mateix

Camp Nou, davant tribuna, vam fer un 3 de 7 i un pilar de

4 el 22 de juny, i el 23 de juny, revetlla de Sant Joan, vam

fer un pilar de 4 per rebre la Flama del Canigó a la Plaça

de Sant Jaume i un altre al davant de l’Orfeo Martinenc

(Avinguda Meridiana amb carrer Corunya), quan els

donàvem el foc per la seva foguera.

Finalment, al juliol, el dia 5 vam fer un 3 de 7 al Pla de

la Catedral en el XIX Congrés de Carilló, mentre sonava

una peça musical, el dia 16 vam fer un pilar de 5 de dol

per la Montserrat Elias “iaia bosses” al Tanatori de

Sancho de Ávila, i el dia 29 vam participar a la Festa

Catalana (especial torres humanes amb Falcons de

Barcelona, Muixeranga de la Plana (Castelló) i Ball de

Valencians de Vilanova i la Geltrú) a la Plaça Nova: pilar

de 4 carregat, 3 de 7, 3 de 7 aixecat per sota, pilar de 4,

pilar de 4 (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya).

Pilar a l’interior del Palau de Mar

Congrés Mundial de Carilló davant de la Catedral de Barcelona


El passat 20 de juny ens va

deixar en Francesc

Capellan Sánchez als 85 anys

d’edat.

Per als qui no el coneixíeu, en

Francesc o –com li dèiem, el

“Capellà”–, va venir a la Colla

empès pel seu fill, el “Capellà

petit”, l’any 2007, i durant

aquest temps va estar vinculat a

la Colla fins que en els darrers

anys problemes a l’oïda li feien perdre l’equilibri i va fer

que no vingués ja ni a assajos ni actuacions.

En Francesc sempre tenia un humor

irònic, aportant tota la força d’un home

gran dedicat en cos i ànima al seu fill

discapacitat Francesc. En un URC va

publicar una carta, escrita a la seva estimada

Horta de Sant Joan, en què deia

“ens vam sentir acollits per la Colla i

cada vegada més integrats. Us he de

donar les gràcies per l’acceptació del meu fill i un servidor,

que tot i tenir uns anyets a les esquenes m’he

atrevit a fer pinya (...) ja tenim tots dos les camises que

portarem amb orgull i us farem quedar bé”.

En un altre URC feia gala de la seva ironia: “atenció,

castellers: segons un informe de la Direcció General de

la Bona Salut s’ha produït un brot de “castellitis”

benigna; les anàlisis revelen que el virus està localitzat

al carrer Bilbao, 212” i com a símptomes d’aquest virus,

“unes ganes boges de fer castells i si pot ser un 4 de 8

l’URC I COLLA 35

Ens deixa el Francesc Capellan

Toni Mañané

Allà on siguis, la

nostra canalla aixecarà

la mà per fer-te

una carícia des de

dalt del castell.

en amunt, millor”. O aquell altre

escrit en què s’infundava de

capellà de l’entitat i recomanava

reconduir els bons hàbits on

s’acabin les apretades pecaminoses

i lascives entre castellers

i castelleres, que es parlés en

esperanto en lloc de en català i

que s’instal·lessin dos confessionaris

a la pista, “un pels nois

i un altre per les noies per redimir

els pecats. Recordeu, germans, que l’infern també

existeix”.

Sempre vas oblidar-te de tu per fer

pinya amb els tres fills, als quals estimaves

per sobre de tot, o amb els castellers.

Com es va dir a la cerimònia civil de

comiat, no et va mai importar anar a l’estranger

amb la Colla i mal dormir si això

feia la felicitat del teu fill.

Recordo quan hi havia canvi d’horari

que em venies i em deies “Toni, ja tenim el rellotge en

hora”; era la teva petita aportació a la Colla, i et senties

orgullós quan el miraves i anava puntual.

Vas escriure “vosaltres, que grateu el cel, sabeu que

al cel també s’arriba amb bones accions”. Segur que

tu, Francesc, “Capellà” gran, has arribat al cel a través

d’una autopista de molts carrils; la teva bondat i l’amor

que escampaves arreu t’ha fet entrar per la porta més

gran. Allà on siguis, la nostra canalla aixecarà la mà per

fer-te una carícia des de dalt del castell.

Forn de pa

Cafeteria

Pastisseria

Catering

Ciudad Real, 6 local 1 baixos (Gràcia)

Fredi Planas: 93 219 54 55

frederic@emporiumgrafic.com

Concili de Trento, 77 T. 933 077 179

Bilbao, 206-208 T. 933 075 358

Villarroel, 193 T. 934 190 635

BARCELONA

Fabricació de tot tipus de

segells de goma


36 l’URC I COLLA

URC, 20 anys!

Toni Mañané

Setembre del 1997, la Colla

comença a preparar la Mercè, on

es va descarregar el 3, 4 i la torre

de 8 amb folre. Setmanes abans, però,

els castellers reben com a novetat “Una

Revista Castellera, l’URC”; era l’inici de la

publicació amb més vida de la Colla i que

aquest setembre compleix 20 anys.

Han passat ja dues dècades i, fidels a la

cita, L’URC és repartit dos cops a l’any

coincidint amb les dues festes majors de la

nostra ciutat, Santa Eulàlia i la Mercè.

Va ser gràcies a l’empeny de gairebé una

vintena de persones que va poder aparèixer

aquesta publicació. Dels fundadors actualment queden

com a actius a la Colla el Fredi Planas, el Paco Igual,

Josep Dávila, Josep Farreny, el Joan Penas, l’Afra Suárez,

que en aquella època era la correctora ortogràfica, i els

incombustibles Josep Sala i Pere Rovira, així com una

canalla anomenada Ona Pons.

El número 1 de la revista anunciava “La Màgia de la

Mercè” i estava il·lustrada per una foto de l’“improvisat”

3 de 8 descarregat a Sitges a finals d’agost, i a la contraportada,

una foto titulada "Obrint noves places" reflectia

un pilar de 3 aixecat a la Pica d’Estats.

El color vermell de la portada i contraportada va ser una

constant fins el número 13, que apareixeria al desembre

del 2004. Crida l’atenció el color dels textos i fotos a les

pàgines interiors en un blau cridaner.

Aquest primer número constava de

vint pàgines i el contingut era una

amalgama de texts i reflexions personals,

tot i que ja apareix l’escrit del

cap de colla i el resum dels castells

fets al primer tram de la temporada.

En el número 3 el text blau de les

pàgines interiors ja desapareix i

passa a ser de color vermell, un color molt més proper

a nosaltres, però tipogràficament igual d’horrorós.

Afortunadament algú deuria posar seny i es va començar

a editar amb textos en negre. El número de pàgines

va incrementant-se i es passa regularment a la trentena

i fins i tot a les cinquanta-sis del número 9 (setembre

2002).

En aquesta primera etapa de la revista, en els números

6, 7. 8, 10, 12 i 13, a les pàgines centrals s’inclou un

“encartament” amb “el RUC”, quatre pàgines impreses

sobre paper groc on s’incloïen articles amb caire irònic.

Durant aquesta primera etapa la periodicitat va

variant, editant-se tretze números entre el setembre del

1997 i el desembre del 2004. Al 2002 es van

publicar tres números encara que algun any

només es va fer un únic exemplar.

Nova etapa

És el número 14 (juliol 2005) on es produeix

el primer canvi important: s’incorpora el

color a les pàgines exteriors i es canvia l’escut

i la manxeta o nom de la revista.

Visualment s’incorpora el color a les pàgines

exteriors. Aquesta nova imatge es

manté al llarg de tres números i al corresponent

a juny del 2007, el 18, es canvia

de nou la manxeta i a la portada s’inclou informació

d’alguns dels articles destacats de l’interior i s’intenta

l’aparició bianual.

En aquesta nova època s’obre més el contingut als

components de la Colla fent-los partícips de les cròniques

de diades i suggerint-los algun article concret. Es valora

més la pluralitat de col·laboradors que un estil acurat de

redacció, buscant a l’apartat de cròniques que aquestes

reflecteixin les sensacions i emocions de l’autor.

També s’han incorporat plomes prestigioses i en el

comentat URC 14 iniciàvem la col·laboració d’escriptors

reconeguts com la Isabel Clara-Simó, Ignasi Riera,

Matthew Tree, Lleonard del Rio o l’Emili Teixidor. També

hi va participar l’il·lustrador Bernat Lliteras.

Les planes de l’URC han estat també oferides a persones

alienes a la Colla i hem volgut

Coberta de l’URC número 1

En el transcurs dels anys

hi han col·laborat plomes

prestigioses com ara Isabel

Clara-Simó, Ignasi Riera,

Matthew Tree, Lleonard

del Rio o l’Emili Teixidor..

conèixer com ens veuen des de fora:

així ho han fet els periodistes castellers

Pep Ribes, Xavier Capdevila, Josep

Almirall o l’Efrén Garcia, i fins i tot ens

hem atrevit amb l’alcaldessa Ada

Colau i els caps de Grups Municipals

de l’actual Ajuntament de la ciutat.

Al llarg d’aquests 20 anys són moltes

les anècdotes succeïdes al voltant de la nostra revista.

Potser la que més em va impactar va ser precisament fa

poc, en recollir les impressions del Consistori barceloní

acabat de formar, on un o una (deixem el dubte en suspens)

cap de Grup Municipal manifestava la seva esperança

per tal que continuéssim en la nostra progressió i

ben aviat “assoliu els castells de 9 pisos”.

Predecessors de l’URC van ser “L’Esguerrat”, publicat

entre 1990 i 1993, i “La Xurriacada: Premsa lliure dels

Castellers de Barcelona”, que va publicar almenys set

números entre finals del 90 i començaments del 2000, un

mitjà NO-OFICIAL impulsat per gent de la Colla (l’ABB

-Associació de Baixos Borratxos-).


III Concurs InterInstituts

El passat 3 de juny es va realitzar al parc del Clot la

tercera edició del Concurs Interinstituts ‘Nascuts

per fer pinya’ organitzat per la nostra colla. Tres

edicions del concurs en les quals he participat amb els

alumnes del meu col·legi, Escolàpies Sant Martí.

Queda lluny quan la Cinta m’explicava

el projecte i m’oferia la possibilitat

de participar-hi. Una idea agosarada

per partida triple: que el projecte

fos acceptat pel director del meu

col·legi; que els alumnes s’engresquessin

a participar, i que un ‘primeres

mans’ com jo realitzés les tasques

de cap de colla. Bé, de fet, no tan sols de cap de colla,

sinó que en encapçalar el projecte havia d’assumir la tècnica

de totes les parts del castell, des del pom de dalt fins

a la pinya. Però vaig acceptar el repte i, fins avui, hem

aconseguit participar en les tres edicions amb actuacions

molt dignes.

Haig de reconèixer que el primer any va ser especialment

dur per aquesta assimilació tècnica que havia d’adquirir.

Per sort em van ajudar molt els promotors del concurs

d’aleshores: Cinta,

Robert, Meritxell... Més encara

quan s’apuntaven a l’activitat

més de 30 alumnes de

diferents cursos de l’ESO.

Aquell primer concurs

pràcticament el guanyàvem

amb un pilar de 4 amb folre

èpic, i potser ha estat la clau

de tots els èxits que han vingut

a continuació. M’omple

d’orgull escoltar que els

meus alumnes, quan presenten

el nostre centre, una de

les coses que remarquen és

que fem castells.

Si parlem del nivell organitzatiu

dels assajos amb els

El que més valoren els meus

alumnes no és el fet de guanyar

el concurs, sinó la interacció

que es produeix entre

‘petits’ i ‘grans’ de l’escola.

Meritori pilar de 4 a la final del Concurs Interinstituts

l’URC I COLLA 37

Màrius Àrias

meus alumnes, us haig de dir

que no hi ha gaire diferència

amb el que ens trobem dia a dia a la nostra colla. Potser

l’única cosa a remarcar és que, gràcies als assajos que

fem al pati del col·legi, cada any tenim un grapat de nois

i noies que tenen ganes de pujar als castells en començar

l’ESO. De fet, penso que aquest és un dels punts que

han marcat molt la diferència respecte a d’altres instituts

que han anat participant en les diferents edicions del

concurs: el fet que al meu col·legi tenim educació primària,

i els alumnes ja venen motivats a fer castells.

D’aquesta manera queda en part compensada la marxa

d’alumnes quan finalitzen 4t d’ESO.

Aquests tres anys de participació al concurs també

han fet que els meus alumnes ja tinguin un nivell tècnic

important que ha fet, per exemple,

que enguany no tinguéssim cap problema

en enlairar estructures bàsiques

de quatre pisos. I si això ho

ajuntem al fet que algunes de les

meves alumnes assisteixen als nostres

assajos amb assiduïtat, fa que

estem a un nivell que ens ha permès

plantar cara als joves de la nostra colla que van ‘competir’

amb nosaltres al concurs.

La gran dificultat que té el projecte és aconseguir que

algun professor o professora s’animi a encapçalar-lo, i

això ha fet que al llarg d’aquestes tres edicions hi hagi

hagut un degoteig de centres que s’han presentat puntualment

i no ho han tornat a fer. Aquí cal fer un esment

especial a l’Institut Quatre Cantons, on han estat les

mateixes alumnes les que han tirat endavant el projecte

i han fet una actuació més

que digna en el concurs, tot

i que tan sols eren set les

participants.

Ja només queda parlar

d’allò que fa tan interessant

la nostra activitat: els valors

castellers. No en va, moltes

empreses s’han estat interessant

per la nostra manera

de fer, com a exemple d’allò

que es coneix com a treball

en equip. I, és clar, també

resulta una activitat molt

interessant per a treballar

amb adolescents. Si hagués

de dir què és el que més han

valorat els meus alumnes de

l’activitat castellera que fem

al centre, no és el fet de

guanyar el concurs, sinó la interacció que es produeix

entre els ‘petits’ i els ‘grans’ de l’escola; el fet de tenir un

objectiu comú, d’haver de confiar entre ells, fa que hi

hagi un lligam especial.

Si fos pels meus alumnes, encara continuarien els

assajos. Però el curs escolar ja s’ha acabat i aviat en

començarà un de nou. I més aviat del que ens pensem,

arribarà el 4t concurs i esperem poder estar-hi.


38

l’URC I

COLLA

El Manel Olivella

i la seva història

Toni Mañané

Passar una estona amb el Manel Olivella, sitgetà de naixement l’any 1951, fa ensumar castells a cada

moment de la conversa, amb la seva facilitat de paraula i sobretot la seva memòria detallada, et transporta a

una època pretèrita, on fer castells era molt més complicat que ara, tant tècnicament com socialment. Amb

els estudis d’enginyeria desenvolupats a Bull (en companyia del Josep Sala) es podria dir que van tenir el privilegi

de convertir els Castellers de Barcelona en la primera colla castellera informatitzada, amb l’extracció de

llistes de convocatòries de manera automàtica.

Membre dels Castellers de Barcelona des de l’any 72, després d’una breu estada a la (ja desapareguda) Colla

dels Castellers de Sitges, i arrossegat pel Josep Sala, ha format part de la Tècnica de Tronc i ha estat president

dels Castellers de Barcelona durant els inicis de la dècada dels anys 80.

Manel, com va ser la teva entrada al

món casteller?

Jo vivia a Sitges, i no m’agradaven els

castells, ni a la meva família ni a mi. A

Sitges no es vivia la tradició castellera,

però el cap de grup de l’associació d’escoltisme

tenia família a Vilafranca i em va

preguntar si volia fer castells, li vaig dir

que no, però mira, les coses... Vaig anar

un dia a l’assaig i em vaig posar a la

pinya i em va agradar. Vaig anar a viure a

Barcelona i, per seguir, i amb la insistència

del Sala, havia d’anar als Castellers de

Barcelona!!!

Com ha canviat el fet casteller des dels anys

70-80 fins ara?

Tècnicament ha canviat molt. Si

haguessis vist com dirigien pinyes

als anys 70!!! Aquí, a Barcelona,

estava tot molt més organitzat,

però a Castellers de Sitges, per

exemple, el seu cap de pinyes –que va copiar el sistema

dels de Vilafranca– cantava les pinyes des de

Jo, per exemple, patia molt

més a sota del folre que de

baix en un castell de 7.

El Manel Olivella

dins; es posava a la seva posició i anava cantant les

posicions des d’allà, sense moure’s de la posició que

ocupava a la pinya, i així la gent que

no volia participar-hi, aprofitava per

allunyar-se, i, és clar, no sentien quan

els cridaven...

Socialment també ha canviat molt.

Abans era molt complicat fer castells,

arrossegar gent, etc. Per exemple, una de les

diferències bàsiques és que a Gràcia o Sants era

molt més fàcil: la gent baixava les escales i pràcticament

ja estava al local d’assaig. En canvi nosaltres,

al Clot, hi havia gent, però no gaire, i molta

venia de fora, i això sempre és més complicat.

Fitxa de l’actuació de Banyeres del 1982 on es va carregar el pilar de 6

Una de les coses que em criden l’atenció a la

Colla és la gent que els donen la camisa i no

tornen, no els tornem a veure el pèl. Per què

creus que no tornen?, què els diries?

No tinc cap explicació a això. Pensa que la gent

s’apunta al carro guanyador; si una colla va bé, i no

cau sovint, hi entrarà molta gent. I potser la gent s’adona

que fent castells es pateix molt, sobretot si van

folrats. Les colles tendeixen a créixer i fer cada vega-


l’URC I COLLA 39

da castells més grans i a sota del folre es pateix... i

molt... Jo, per exemple, patia molt més a sota del folre

que de baix en un castell de 7. També deu dependre

de la colla; suposo que a Vilafranca es pateix menys,

les pinyes més grans queden més lligades. Per

exemple, de vegades el Sala anava buscant gent per

la plaça per tancar la pinya; la gent s’amagava, sabia

que patiria, i la gent no en tenia ganes, i més si veien

que el primeres mans era fluixet, o es veia que la

pinya no era gaire consistent. Si ha d’haver-hi alguna

explicació potser és aquesta: a la gent, no li agrada

patir.

© Albert Rambla


40

l’URC I

COLLA

Tots a la Colla tenim la nostra

història, d’una manera més o

menys explícita, amb algun fet

pendent o passat, i basada en

alguna situació concreta o en

alguna fita pendent. La història

del Manel Olivella passa per un

castell, que sobrevola sempre

qualsevol punt de la conversa

que vam mantenir aquella

tarda de juliol: el pilar de 6,

sempre hi era.

La història del Manel Olivella

La meva història amb el pilar de

6 va començar l’any 80, al

Concurs de Tarragona. Teníem

una estructura factible, comptàvem

amb 2 anxanetes, però una

de 8 anys, de 17 kg!!! I amb el

Dionisio vam dir,“ostres, aquest

nen ens pot servir pel pilar de 6”

i, com que, torno a dir, teníem

l’estructura més que treballada,

el vam provar, i perfecte fins al

quint, però el nano es va parar a la motxilla, fins que

finalment va caure; no sabem què hauria passat si

hagués seguit.

L’any següent, el 81, el segon d’aquella estructura va

desaparèixer de la Colla; el Sala a terç i el quart es va

mantenir, però amb algun canvi per dalt el vam

seguir treballant sense fer res.

El 82 va entrar el Josep Maria Padullés, el segon del

pilar de 6, que venia de Vilafranca, que coneixia al Pere,

a l’Agut, al Sala; i ho vam parlar:“ostres, endavant amb

el pilar”. El vam estar treballant durant tot l’any, tot i

que tampoc el podíem provar en condicions: estàvem

al local de Gràcia i només el podíem fer al carrer i, amb

tanta poca gent a la pinya, era arriscat. Aquest any, el

vam provar dues vegades, una a Màrtirs, i l’altra l’11 de

Setembre a Banyeres del Penedès. Al primer, la canalla

estava molt mentalitzada, i a plaça estava molt maco i

parat, però una trompada enrere que va agafar per sorpresa

el segon va fer-lo caure. Aquell pilar l’hauríem

carregat segur, fins i tot el podríem haver descarregat,

anava molt fi, una llàstima. El de l’11 de Setembre, en

canvi, el vam provar i, coi, va pujar fatal, tot girat i

rebregat... Però, mira, el vam poder carregar com a

mínim. Aquest any, al Concurs de Tarragona, l’enxaneta

no volia pujar, però el millor és que vam obligar la

colla de Vilafranca (ells no sabien que la nostra canalla

dubtava) a fer un intent desmuntat del pilar de 6 a la

cinquena ronda, per por que no el féssim nosaltres i no

els passéssim al concurs.

L’any següent el vam voler seguir treballant, l’any 83.

Vam posar el quint com a enxaneta i el germà del

Intent de pilar de 6 a la diada de Màrtirs de 1983

que no volia pujar el 82. Aquest era

un pilar molt més fotut, més pesat,

i el vam provar dues vegades, una

a Mataró (que jo no volia provar

per reservar-lo per a Màrtirs) i la

segona, ara sí, per Màrtirs. El vam

provar però el quint es va tirar

endavant i es va trencar (vegeu

foto).

Abans era molt difícil assajar un

pilar de 6; érem poca gent, no teníem

xarxa i, tot i així, als assajos fins

al quint estava molt parat; era

quan pujava l’enxaneta que ho

removia tot.

Hi ha un detall curiós. Tots hem

aportat coses al món casteller. A la

meva època, jo no havia vist mai

això que fan ara al pilar, de portar el

puny cap endavant. El primer que

vaig veure fer això va ser al Sala. A

partir de llavors, tothom ho feia; es

podria dir que ho van copiar d’ell.

Així com la utilització de les espatlleres;

a Santa Coloma els deien els ‘farolillos’ perquè

assajaven als fanals, i nosaltres vam col·locar al local

antic una espatllera perquè la gent provés de pujar i

baixar; no crec que hi hagués cap colla que ho tingués

això.

Manel, per finalitzar... unes dades:

Quantes camises vermelles guardes?

Dues o tres, tot i que no em va bé cap (riu)... i ben

descolorides que estan... però no goso a demanar-ne

una altra (continua rient).

Un castell preferit?

El 3 de 8... tot i que el pilar de 6, evidentment,

també...

Un castell odiat?

El 7 de 8. És un castell relativament nou... un bunyol

que no m’agrada, és lleig.

Un castell desitjat?

El 3 de 8 per sota... Ens va faltar un punt de sort.

Una plaça?

Alguna de Valls... o Vilafranca.

Una posició (castellera)?

Quan feia de terç o segon.

Una colla propera?

La Vella de Valls.


Josep Díaz

Si el busqueu, el trobareu

l’URC I COLLA 41

Maria Assumpta Durà Guimerà

Si en la darrera publicació parlàvem amb la Sílvia Rue, és de justícia que també ho fem amb el Josep Díaz

perquè el dia a dia de la Colla no s’entendria tant sense comptar amb aquesta parella de castellers.

Quan vas entrar a la Colla? Com vas conèixer

Castellers de Barcelona?

Vaig entrar a la Colla l’any 84. Jo era electricista i em

van contractar, a través del meu cunyat, per fer la

instal·lació del local vell. A partir d’aquí, ja m’hi vaig

quedar.

M’ha arribat la informació que vas portar el

bar de la Colla, Josep?

El meu cunyat portava el bar. El local només

s’obria a la tarda, quan hi havia assajos.

Per qüestions de feina, el va haver

de deixar i el va agafar la meva

dona. Jo l’ajudava en moments

de molta feina, o bé anava a

comprar i ajudava a preparar

les coses. Vam estar quatre

anys al local antic al carrer

Rossend Nobas i, després, amb

el trasllat, dos anys al carrer

Bilbao.

I algun record especial del

sr. Díaz?

Sí. Per a mi, l’any 85, perquè

hi va haver l’escissió dels castellers

que se’n va anar a fundar la

colla de Castellers de Santa

Coloma. I aleshores va entrar la

meva filla Susanna, que tenia 5

anys i mig. No teníem enxaneta.

Tota la canalla petita era de Santa Coloma. I en

aquell moment van agafar la meva filla i la van

entrenar com a enxaneta. Es va estrenar a Sant

Jaume.

Quines posicions has ocupat a la Colla, Josep?

Normalment, fix era de lateral. I, en actuacions

més fluixes, com ara congressos, tant podia ser

agulla o primeres mans, en ser castells més

petits, si no hi havia mans superiors, és clar.

Quina podries dir que és la teva diada preferida?

La Mercè, sens dubte. Perquè és on anem a defensar

la nostra plaça. A tirar el màxim que puguem.

Si surt o no surt... (Aquí, s’emociona. En Josep sent

la Colla amb tota la seva ànima).

Després de parlar del passat… Ara toca el

present. Actualment quina és la

teva feina a la Colla?

Ara sóc... Què et diria...? Com t’ho

diria jo...? De tot i de res. O sigui,

cobreixo tot. Avui he sigut

ajudant de cuina i ahir

també, al Dia de la Colla. A la

meva edat no estic jo per a fer

moltes històries. Aleshores, sóc com

un comodí. Si no hi ha un altre ho faig jo.

Sempre estic jo, i la meva dona, és clar. I

a plaça em segueixo posant als castells,

però més enrere. La joventut apreta.

Mor el fotògraf Ignasi Marroyo

Eduard París

El 30 de juny va morir el fotògraf Marià-Ignasi Marroyo i Rodríguez. Conegut del nostre

Pere Rovira (va fer les fotos de la seva boda), va ser en certa manera “fotògraf oficial” de

la Colla als anys 80.

Ignasi Marroyo s’havia traslladat a Barcelona amb la seva família l’any en què va néixer

(Madrid, 1928). S’inicia en la fotografia quan els seus pares li regalen una càmera a finals

de la dècada de 1940. Rubinenc d’adopció, comença amb la fotografia documental, que el

portarà a captar bones imatges del barri de barraques del Somorrostro, el mercat del Born,

la Setmana Santa o les places de toros de Barcelona, i evoluciona cap a la fotografia industrial

i publicitària. Membre actiu de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, i Creu de Sant

Jordi 2014, actualment el seu fons es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Des de la Colla vam recordar-lo amb un pilar de dol a la Festa Major del Raval i traslladàvem

el nostre condol a la seva família i amistats.


42 l’URC I COLLA

La canalla pinta

Maria Medina


l’URC I COLLA 43

La canalla diu…

Alexandra Estévez

Soc castellera!!!

Avui em llevo amb il·lusió

perquè és dia d’actuació.

Haig de fer un gran esmorzar

ja que forces he d’agafar.

La camisa vermella llueixo

mentre a plaça em dirigeixo.

Tota la colla ens trobem,

ara toca que ens enfaixem.

Les gralles ja estan tocant

i la canalla pujant.

Quan per primer cop has fet un castell

et mullen fins al clatell.

Contenta i feliç estic

perquè amb els meus amics ric!!!!

Adéu a la Iaia Bosses

Comença l’actuació i el primer

que se sent és “on és la Iaia

Bosses?”. Tothom busca la referència,

la camisa vermella amb l’imperdible

de la senyera, la faldilla blanca i el

tamboret.

Has estat un emblema de la Colla,

una persona estimada per tothom, una

figura sense la qual no seríem la Colla que som ara. Vas

arribar sent l’àvia de l’Eva, la Neus, el Jordi i el David i

amb el pas dels anys has acabat sent la iaia de tots.

La teva feina sempre anava molt més enllà de vigilarnos

les bosses. Ens guardaves totes les coses de valor en

un lloc segur, a la butxaca, a la mà o damunt de les

cames. Sabies perfectament on havíem deixat cadascú

Ens has demostrat, a

nosaltres i a tot el món

casteller, que no cal ser

enxaneta o pujar al

folre per sentir la Colla.

Mery Mañané

les nostres coses, i així ens ho indicaves

quan tornàvem a buscar-les. Has ensenyat

a generacions i generacions a dir

“bon dia” i “moltes gràcies”. Ens has

demostrat, a nosaltres i a tot el món casteller,

que no cal ser enxaneta o pujar al

folre per sentir la Colla amb els cinc sentits

i deixar-s’hi la pell setmana rere setmana.

Ens has felicitat quan les coses sortien bé i ens

has aixecat els ànims en els pitjors moments, tot recordant-nos

que l’important era no caure.

Sabem que des d’allà on siguis seguiràs controlant que

les nostres bosses estiguin vigilades, i en cada toc, en

cada aleta, et sentirem una mica més a prop. Cuidarem

dels teus i no se sentiran mai sols. Fins sempre, iaia.

La Montse a la diada de Nou Barris d’enguany

Homenatge que la Colla va retre a la Montse a la diada del Raval


44

l’URC I

COLLA

Caminades castelleres

De Begues cap el mar a través del Garraf

Des de l’aparició de la colla local és força habitual

que actuem a Begues per la festa major. Hi ha

diversos motius que conviden a la caminada. Per

una banda, el senglar que ens ofereixen per dinar demana

a crits una bona digestió i res millor que una bona

passejada per tirar avall..

Per l’altra, Begues està situada enmig d’un pla a una

alçada considerable i això fa que, agafem la direcció que

agafem, malgrat haver de pujar

potser una mica al començament,

BEGUES

la resta d’excursió sigui de cara

avall. Podem escollir moltes destinacions

i a la majoria hi trobarem

transport públic per tornar. Podem

anar cap a Vallirana, cap a

Torrelles de Llobregat, cap a Sant

Climent de Llobregat, etc.

Jo recomano especialment anar

cap a mar. No sempre tenim la sort

de fer una excursió amb el mar de

fons com a testimoni i la visió del

mar i el delta del Llobregat des de

dalt del Garraf és molt agraïda.

L’únic inconvenient és que al

mes de juliol fa molta calor al

Garraf (on no hi ha boscos que

ens proporcionin ombra), per

tant, ja va bé allargar una mica el

dinar per tal de començar quan el

sol va de baixa. El dia encara és

llarg i necessitarem quatre hores

de llum: podem començar fins i

tot a les 5 tocades.

GARRAF

00.00 h Sortirem de Begues baixant

pel passeig de l’Església (lloc de l’actuació) i pel

carrer Puigmoltó.

00.05 h Creuarem la carretera per un pas soterrat i ja trobem

les marques del GR92. Passem per davant del mas

del Pati, creuem un camí asfaltat i seguim les marques

per un sender.

00.10 h Arribem a un creuament de pistes. Si hem sortit

de Begues per una altra banda arribarem a aquest punt

per la pista de l’esquerra. Nosaltres agafem, tot recte, la

pista direcció S. Si haguéssim arribat per la de l’esquerra,

aquí hauríem de girar a l’esquerra.

00.30 h Deixem a l’esquerra una pista cap a la font

Sangonera.

00.35 h Coll de la Clota. Pals indicadors. Diversos camins.

Nosaltres escollim el que segueix cap al Puig de les

Frederic Planas

Agulles. Als pocs metres el GR deixa la pista per tal de fer

drecera però si seguim la pista arribarem al mateix lloc.

00.55 h Ja som dalt la carena. Veiem a l’esquerra el mar

i el delta del Llobregat; a la dreta, el pla de Begues i

Montserrat. A l’esquena ens queda el castell de

l’Eramprunyà i la ciutat de Barcelona al fons. Deixem la

pista de la vall del Teix i seguim per la que ens porta a la

Morella.

01.30 h Punt culminant del

Garraf: la Morella. La visió és de

360º.

01.45 h Deixem a l’esquerra el

camí de cal Ganxo i Castelldefels.

A la dreta, camí cimentat i posteriorment

tram de carretera asfaltada.

01.55 h Pla de Campgràs. A

causa del material de les roques

calcàries, l’aigua dissol la pedra

i crea avencs i coves. Paradís

dels espeleòlegs. Els múltiples

avencs estan assenyalats amb

pals indicadors però, tot i així,

aneu amb compte.

02.00 h Encreuament. Deixem a

la dreta la direcció de Vallgrassa.

Nosaltres escollim la Pleta, a l’esquerra.

Ara anem clarament de

baixada.

02.20 h Antiga masia de la Pleta i,

actualment, centre d’interpretació

del parc.

02.25 h Deixem l’asfalt. El GR

agafa un sender a la dreta. Ens

durà a una pista que baixa entre

pedreres i la visió del mar enfront.

02.50 h Abandonem la pista de les pedreres. El GR torna

a agafar un sender a la dreta. Baixada forta. Ja es veu el

port del Garraf davant nostre.

03.30 h Estació de ferrocarril del Garraf..

FITXA TÈCNICA

Distància: uns 10 km

Desnivell: +250 de pujada, -600 de baixada

Horari: 3 h 30’ sense comptar les aturades. Per tant és factible fer-ho després

de l’actuació, i fins i tot de menjar el senglar.

Dificultat: fàcil, recorregut per pistes o camins fresats. Atenció a la zona

de Campgràs per la proliferació d’avencs. No hi ha aigua en tot el camí.

Orientació: fàcil, sempre que seguim les marques vermelles i blanques del

GR92. Si no és així, la ruta segueix una zona elevada i la vista del mar ens

ajudarà a orientar-nos.

Cartografia: Editorial Alpina, mapa Garraf. Escala: 1:25.000

More magazines by this user
Similar magazines