URC nº 38

Cap d’aquestes tres persones pot
cometre la més mínima errada (la
manera i el lloc d’agafar, la rapidesa
en fer-ho). En la resta de posicions hi
ha cert marge però un error en la feina
d’aquestes tres persones i en un 3 de
8 per sota és determinant.
Els segons laterals (i en certa
manera també, els segones mans i
segons vents) han de tenir braços
llargs i no ser gaire voluminosos perquè
l’ajut al primer no es fa amb els
ronyons sinó ajudant des de més “a
sota” del primer. Per tant s’ha d’esmunyir,
com més avall millor, i aixecar
pels colzes del primer.
Les agulles han d’aixecar en la
mesura del possible però sobretot
s’han de centrar en evitar que el
tronc vagi cap a dins a causa de la
mateixa tècnica d’aixecada.
Aixecaran agafant per la camisa a
l’alçada del pit i pels genolls però
la ma de la camisa és la que s’ha de centrar en evitar
que vagin endavant.
Els primeres mans, a diferència d’altres castells convencionals
on tenen un paper determinant, aquesta
vegada, condicionat pel volum del contrafort, només pot
ajudar en la primera aixecada agafant per la faixa, i en la
segona, alçant pel cul. Com més alts siguin, ho tindran
més fàcil.
Molt més determinant és el paper dels vents, sobretot
en la segona part de l’aixecada perquè són els únics que
es queden “dalt” subjectant pels malucs i mantenint la
mida del castell; recordem que tindran un castell net, que
no agafa ningú, i que segurament estarà fora de mides.
Els baixos, un cop superada la dificultat d’aixecar-se –i
que recomano que utilitzin genolleres per evitar el dolor
de tenir un 3 de 8 a sobre un genoll–, hauran de parar un
3 de 8 seminet (només agafats pels contraforts). Els ajudaria
estar acostumats a parar sovint el 3 de 7 net.
Les mans complementàries
A partir del terceres mans ja no s’ajuda a aixecar perquè
la seva força es perdria pel camí però els toca una tasca
d’allò més determinant: un cop aixecat el castell, es
tanca ràpidament la pinya. Aquesta tancada no és, en
cap cas, ordenada com ho fem en castells convencionals.
Per tant, i per evitar brusquetats que afectin l’estructura,
el terceres mans (i lateral, vent, etc.) han de frenar l’entrada
del gruix i, a continuació, iniciar una tancada suau.
Per altra banda –i igualment crucial– han de cobrir amb
els braços els equips d’aixecada per protegir una caiguda
(tot i així, cal ser conscient que la pinya no està tancada
com en els castells convencionals)
El darrer 3 que hem aixecat ha estat recentment davant del mescat del Clot
l’URC I TÈCNICA 15
El 1995 també apareixia una posició nova i que els
actuals responsables tècnics podran valorar si val la pena
recuperar o no. En l’espai que ocupa el tap, s’hi posava
un casteller molt prim (per no fer nosa) pero relativament
alt que, en el moment que els equips d’aixecada baixen,
ell (talment com ho fa el vent) intentava arribar al tronc (o
a punt de tocar) per estabilitzar-lo. En el moment de l’aixecada,
s’arronsava i endarreria.
Pel que fa al tronc, quatre apunts que no sempre es
tenen prou en compte.
Sempre han d’entrar entre els laterals i els vents. A
cops ho fan entre el castell i els laterals i això obliga a
aquest deixar anar el castell quan són, justament, i ho
hem dit abans, els qui no poden perdre ni un segon ni
cometre cap error.
La mateixa posició d’entrada (a sota del casteller del
pis superior) els força a baixar el pit. Tenir el pit baix els
perjudicarà, han d’intentar tirar el pit enrera encara que
aixó obligui al casteller del pis superior a tenir una posició
una mica forçada.
La mateixa tècnica d’entrada fa que el castell es vagi
cargolant. Això no és greu si, com sembla lògic, totes les
rengles ho fan a la vegada. Més important és rectificar la
mida després de cada aixecada; la tendència és que
se’ns vagi tancant.
A destacar el treball específic de la canalla, principalment
dels dosos, doncs a cada aixecada notaran com els
desestabilitzen les diferències entre rengles.
Però no ens desanimen, en això dels castells no hi
ha res que no es resolgui assajant i, sobretot repetint
una i una altra vegada, perquè, al capdevall... només
“és un pis més”.