CAVALL HORT 5 - EL ROMANI

N.5 REVISTA PER A NOIS I NOIES
M&A

REVISTA PER A NOIS I NOIES
N.5
ÍNDEX
PÀG.

REVISTA PER A NOIS I NOIES
N.5
SIMBOLOGIA
Cada cistell es correspon amb un nivell
Educació Infantil
Cicle Inicial
Cicle Mitjà
Cicle Superior*
*Tota la informació del Cicle Superior ha estat elaborada pels alumnes.
1

El ROMANÍ
V
TIPUS
DE
TOSCANA AZUL
ALBUS
KEN TAYLOR
PROSTRATUS
COLLINGWOOD INGRAM
2

LES PARTS DEL ROMANÍ
3

Per a que pot servir el romaní,
que podem fer?
El romaní pot servir per coses
d’olor, per exemple fer bossetes
Amb les fulles podem fer una
infusió per quan tenim mal
Amb les flors també podem fer
una infusió per quan estem
La planta del romaní també la
podem utilitzar per cuinar. Podem
fer pa o en podem posar
unes fulles a la carn.
ALTRES INFORMACIONS:
Les abelles també fan mel amb
el pol·len de les flors de
romaní.
4

Una mica d’informació
El seu nom científic és Rosmarinus officinali.
Com és?
És un arbust mediterrani de fulla perenne, és a dir, les fulles no cauen.
Les fulles són allargades, primes i dures. Són de color verd en la
part superior, i blanquinoses en la part inferior. Fa molta olor, per això
es diu que és una planta aromàtica.
És una planta de secà, això vol dir que no necessita molta aigua per
viure.
Flors i fruits
El romaní floreix durant tot l’any i no necessita gaire
aigua. Les seves flors de color blanc i blau són petites.
El conjunt de pètals se’n diu corol·la.
Fulles i flors del romaní
El seu fruit està format per 4 parts amb una llavor cadascuna.
5

Què podem fer amb el romaní?
El romaní es pot fer servir com a medicina. Ajuda a respirar bé i a fer
bé la digestió, entre d’altres coses. També diuen que ajuda a tenir bona
memòria.
Aquesta planta també la podem trobar en moltes receptes de cuina.
Les fulles del romaní, tant les fresques com les seques, es fan servir
com a espècie perquè les carns i aus tinguin una bona olor. També
serveix per a donar més bon gust a sopes i salses. Una branqueta de
romaní fresc aromatitza olis i vinagres. Fins i tot podem fer infusions.
També utilitzen els seus olis per fer perfums.
Filet de carn amb romaní
6

És un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris
i medicinals.
El romer posseeix en les seves fulles glàndules
que contenen olis essencials que li confereixen una
fragant, fresca i forta olor, sobretot quan es trituren
les seves fulles. És un condiment tradicional de la
cuina mediterrània.
El romaní o romer planta s'utilitza tot sovint a la cuina tradicional
mediterrània, condimentant una gran varietat d'aliments.
Les fulles del romaní, tant les fresques com les seques, es fan
servir com a espècies per a aromatitzar carns i aus. És especialment
apreciat com a condiment de la carn de be.
També serveix per a condimentar sopes, preparacions
a base de verdures, i salses per a acompanyar
la pasta.
El nèctar de les seves flors és excel·lent; el període de florida és
molt llarg i atreu molt les abelles. Al Baix Maestrat i Montsià és molt
apreciada la mel de romer.
A causa de la seva característica fragància, és utilitzat en perfumeria.
Amb el romaní podem fer molts remeis naturals com l´alcohol de romaní
que és un alcohol de fregues que va bé pel dolor i la circulació.
7

La seva distribució geogràfica és abundant, la trobem a tot el
sud d'Europa, a l'oest d'Àsia i al nord d'Àfrica.
Com que és una espècie termòfila, no resisteix gaire bé les gelades.
És un arbust perenne i aromàtic d'un metre d'alçada normalment,
encara que pot arribar als 2 metres. La tija és molt ramificada
amb arrels molt profundes i resistentment ancorades al terreny.
Les fulles són lanceolades i molt abundants. Tenen un color
verd brillant a l'anvers i verd clar al revers, petites, com a molt de
3,5 cm de longitud. Són riques en glàndules d’essència.
Les inflorescències són petites agrupacions de poques flors (3-15
flors) agrupades en petits conjunts formant rams, de color blau violeta.
Les flors del romer apareixen des de finals de primavera fins
a principis d'estiu, encara que pot estar florit tot l'any. Són hermafrodites
i les abelles fan la pol·linització i del seu nèctar produeixen
una mel deliciosa.
El romaní té fruits petits i cadascuna de les quatre parts en
què està dividit el fruit té una llavor.
8

El romaní és una planta que vol el sol, la calor i l’aire per tant
són plantes que han de ser conreades a l’exterior, fins i tot en
test.
Creixen molt bé al llarg de les zones litorals del mediterrani i
toleren sense dificultat l’aire salobre. És preferible no obstant
això que es col·loquin en zones protegides de vents freds a
l’hivern.
La temperatura per sota de 10-15 °C l’hi costa tolerar-la, especialment
si la planta té ja un cert nombre d’anys.
Prefereix terrenys secs, per tant poc regats i sovint anant
amb compte de no xopar el terreny i de no deixar embassades,
que no toleren. Les majors sol·licituds hídriques
es tenen quan la planta encara és jove i durant la
floració.
9

És un arbust aromàtic que trobem a les zones mediterrànies, té entre
0,50 cm i un metre d’alçada.
Planta del romaní en flor
Les fulles , les té primes ,estretes , endurides , atapeïdes i són perennes;
són de color verd brillant per la part superior i blanquinós per la
inferior.
Fulles del romaní
Les llavors són petitones, es reprodueix
per elles.
10

Les seves fulles
Les fulles del romaní, tant les fresques com les seques, es fan
servir com a la cuina com a espècies per a aromatitzar carns.
És especialment apreciat com a condiment de la carn de be.
Les seves flors
Les flors poden sortir tot l’any, encara que
més a finals de primavera i principis d’estiu,
són de color blau pàl·lid.
Què es pot fer amb el romaní?
d’olor per l’armari.
Una branqueta de romaní fresc també aromatitza
olis i vinagres, donant un toc diferent i agradable
que combina bé amb alguns plats i amanides.
Com que el nèctar de les seves flors és excel·lent
atreu molt les abelles. És molt apreciada la mel de
romaní.
Xai amb romaní
11

També té propietats medicinals, es pot prendre amb infusió, és
bactericida, diürètic.. i també en forma d’alcohol de romaní,
per fer fregues, activa la circulació i és antiinflamatori. La planta
de romaní té grans quantitats de ferro, calci i vitamina B6.
Olí de romaní
Mel de romaní
12

COM ES DIU ROMANÍ EN ALTRES
LLENGÜES?
Romaní (català)
Romero (castellà)
‏(‏arab‏)ندى الجل
(xinès)
Rosemary (tagalo)
িতেত ববত হয় (bengalí)
ALECRIM (Portugues)
Rumanès ROZMARIN
A QUINES ZONES DEL MÓN ES CULTIVA EL ROMANÍ?
Espanya, França i el Marroc són actualment
els principals productors d'essència
de romaní. A la Regió de Múrcia la producció
de romaní s'ha inclòs entre els
productes ecològics identificats amb la
marca ambiental 'Múrcia Natural' creada
per la CARM per impulsar la recuperació
d'hortes i espais de cultius tradicionals.
13

ROMANÍ DEL CAMINET
Romaní del caminet,
Herba humil floreta blava.
Vora la vinya has crescut
Entre el mar i la muntanya.
Tomàs Garcés
EL ROMERO
A la mata del romero
que hay en nuestra jardinera
le salen flores azules
al llegar la primavera.
Mamá riega con mimo,
está verde y bien cuidada
y aunque hay coches en la calle
huele a campo la ventana.
Hoy he visto una abejita
volando alrededor de ella
y picaba en lo más hondo
de las corolas abiertas.
Mamá dice que hacen miel…
¡Está tan dulce y tan buena!
Abejita negra y oro,
¿dónde tienes la colmena?
Ana serna
14

15

L'esperit del romaní,
el dolor fa fugir.
No tot són flors, ni violes, ni romaní .
(BALBASTRE 1977).
16

LA PASTORETA
Què li donarem a la pastoreta?
Què li donarem per anar a ballar?
Jo li donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.
A la muntanyeta no hi neva ni hi plou,
i a la terra plana tot el vent ho mou.
Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí,
flors i violes i romaní.
Cançó popular catalana
17

PROBLEMES MATEMÀTICS
CICLE INICIAL
1. A l'armari del menjador hi ha, 2 pots de romaní al primer
prestatge, 1 pot en el segon prestatge i 6 pots en l'últim prestatge.
Quants pots de romaní tenim a l'armari?
2. Necessitem 20 grams de romaní per fer una recepta. A la cuina
només en tenim 10 grams. Quants grams de romaní cal que comprem
per fer la recepta?
3. Hem d'anar al mercat a comprar 3 pots de romaní. Si un pot
val 4 euros, quant haurem de pagar pels 3 pots?
4. Que pesa més, 100 grams de romaní fresc o 100 grams de
llavors de romaní?
18

PROBLEMES MATEMÀTICS
CICLE INICIAL
5. A la parada del mercat tenen 12 pots de romaní. Al supermercat n'hi
ha 30 pots de romaní. Quants pots hi ha al supermercat més que a la
parada del mercat?
6. Al jardí de l'escola volem plantar llavors de romaní. Si cada curs de
primària planta 5 llavors, quantes llavors plantarem entre els 6 cursos?
19

PROBLEMES MATEMÀTICS
CICLE MITJÀ
PENSA I DECIDEIX!
1. Quan pagaré per comprar dos quilos de orenga i tres quilos de romaní?
2 euros el Kilo 3 euros el Kilo
2. Tinc 480 quilos de romaní, sí els vull posar en vuit caixes per a poder-los vendre
al mercat.
Quants quilos tindré que posar a cada caixa?
3. Sí la Teresa ha recollit 5 quilos de romaní, el Pau 3 quilos de romaní, la Laura
7 quilos de romaní i el Ian 2 quilos de romaní.
Quants quilos de romaní tindran entre tots quatre?
20

PROBLEMES MATEMÀTICS
CICLE SUPERIOR
1.- Tinc 10 plantes de romaní i s’en moren 3.Quantes plantes de romaní tinc?
2.- Tinc 5 llavors de romaní i em cauen 4 i després em compro 6 més. Quantes
llavors tinc en total?
1.- Tinc 4 bosses de llavors de romaní i dins de cada bossa hi ha 6 llavors. Quantes
llavors hi ha en total?
2- El meu germà té 15 euros i compra 2 plantes de romaní per 5 euros. Quants
euros li queden en total?
1. - Tinc 5 amics en casa i de regal tinc 25 plantes de romaní . Quantes plantes
de romaní li regalo a cada amic?
21

RECOMANACIÓ
US RECOMANA
US RECOMANEM EL CONTE :
NO US PODEU PERDRE EL CONTE
“LA BERTA I LES TRES PROVES”.
DESCOBRIREU TOTS ELS TRUCS PER ARRIBAR A SER UNA BRUIXA!
FARIGOLA I ROMANÍ
Farigola i Romaní és un conte que ens explica la història dos
capgrossos que s’han convertit en nens i no recorden el seu
nom. Uns nens i nenes amb les seves mestres que els troben en
una excursió, els ajudaran a recordar-los. Ho aconseguiran?
22

RAVENETS ROSTITS AMB
ROMANÍ, LLIMONA I MEL
10 UNITATS DE RAVENETS
DUES BRANQUETES DE
ROMANÍ FRESC
MEL
½ LLIMONA
OLI D’OLIVA VERGE
SAL
PEBRE
INGREDIENTS
1. Netegem els ravenets i els partim per la meitat.
2. Ho amanim amb sal, pebre i oli d’oliva. Ho col·loquem en
una safata de forn i afegim una branca de romaní. S’ha de
coure a 170ºC durant 15 minuts.
3. Piquem les fulles fresques del romaní en un morter.
Afegim oli i mel fins a aconseguir una textura de vinagreta.
Incorporem unes gotes de suc de llimona.
4. Un cop els raves cuits, ho emplatem, ho amanim amb la
vinagreta i ho decorem amb unes fulles de romaní fresc.
Per a tots els públics.
COST PER RACIÓ 1,5€ | DIFICULTAT BAIXA| TEMPS 20 minuts
23

CRACKER DE ROMANÍ
-250 gr de farina integral d´espelta
-250 gr de farina integral de sègol
-3 cullerades soperes de llavors de
pipes de girasol
-2 cullerades soperes rasses de fulles
de romaní fresc
- Sal
- 1 cullerada sopera d´oli d´oliva
- Aigua a ull
En un bol posem les farines, les llavors de sèsam el romaní rentat i tallat, sal i
oli.
Anem afegint mica en mica l´aigua fins que ens quedi una bola que no se´ns
enganxi a les mans.
Estirem la bola amb un corró, tallem els crackers.
Enfornem a 220º durant 15 minuts
Torrada de sobrasada
amb mel, taronja i
romaní!
Amanida d’api tonyina i pastanga
24

TALLATA DE BOU AMB ROMANÍ
·
·
·
·
·
25

PATATES AL FORN AMB ROMANÍ
I HERBES PROVENÇALS
Ingredients
4 patates mitjanes
8 dents d’all
1 llesca de cansalada viada
2 branques de romaní
1 cullerada de postra d’herbes
provençals
Oli d’oliva i sal
En primer lloc, posem a escalfar el forn a 180 graus a dalt i a baix.
Rentem les patates sense pelar-les i les tallem per la meitat. Agafem cadascuna
de les parts i les tornem a tallar per la meitat. En aquest punt tenim 4
trossos de patata que podem tornar a tallar pel mig fins a tenir-ne 8 per patata.
Agafem una safata de forn i li posem un raig d’oli. Hi anem col·locant els
trossos de patata al damunt.
A continuació tallem el tros de cansalada a dauets i aixafem una mica els
alls amb el ganivet. Ho posem tot repartit per sobre les patates.
Fem el mateix amb les herbes de provençals i el romaní.
Tapem la safata amb un tros de paper albal i ho posem al forn durant 30
minuts. A continuació, obrim el forn, retirem el paper i deixem que es daurin
les patates durant tres o quatre minuts.
26

27

28

ARRIBA
A LA
MEL
29

30

31

32

33

Segueix el camí
fins al romaní
34

Segueix el camí
fins al romaní
35

36

ARRIBA
A LA
MEL
37

38

1
39

40

Segueix el camí
fins al romaní
41

Segueix el camí
fins al romaní
42

43

#juntscreixem