Revista Gidona Juliol 2019

Gidona

Especialistes en estètica dental

En els últims anys hi ha hagut una gran evolució en el món de

l’estètica dental, especialment en tècniques i en millores dels

materials, que els fan molt més estables al llarg del temps.

Us presentem casos tractats a Clínica Cervera amb aquests procediments:

Reconstruccions amb compòsit

Pacient que presentava desgastos severs i malposició dental. S’han reconstruït de manera

transitòria totes les dents amb compòsit (composite), per testar l'estètica i la funcionalitat

abans de fer un tractament més definitiu amb ceràmica.

Abans del tractament

Després del tractament


Canvi de pont de ceràmica

TRACTAMENTS

Canvi de pont de ceràmica antic a incisius centrals i laterals. Aquest s’ha substituït

per un nou pont de zirconi (lliure de metall) i s’han col·locat laminats de ceràmica als ullals.

PERIODÒNCIA

IMPLANTS DENTALS

Abans del tractament

Després del tractament

Ortodòncia i rehabilitació amb

pròtesi sobre els implants

Tractament multidisciplinari que es va realitzar amb ortodòncia, extracció d’incisiu

central enquistat. Després d'alinear les dents es va col·locar un implant i una corona

de ceràmica sobre l’implant a la zona de l’incisiu central i es va fer un emblanquiment

de l’incisiu lateral per acabar de millorar-ne la tonalitat i l’estètica.

REHABILITACIÓ ORAL

ESTÈTICA DENTAL:

- Emblanquiment dental

- Laminats de ceràmica

- Estètica gingival

- Rejoveniment dental

Abans del tractament

Després del tractament

ORTODÒNCIA

Allargaments de corona, laminats

de ceràmica

El tractament realitzat consta de reconstruccions i incrustacions per augmentar la

pèrdua de dimensió vertical de les dents desgastades. Es van realitzar allargaments

de corona per millorar l'estètica de la dent amb el contorn de la geniva, i laminats de

ceràmica a les dents anteriors.

ODONTOPEDIATRIA

PREVENCIÓ

Abans del tractament

Després del tractament


4 GiDONA|juliol 2019

editorial >

No és no i un silenci és no

(Repetim l’editorial per la sentència del Tribunal Suprem sobre el cas de la Manada)

“Una duda, ¿de verdad van diciendo ustedes sí, sí, sí hasta

el final?”. Aquesta és la pregunta que la cap de llista per

Barcelona del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, va fer en

el transcurs d’un debat a 6 a RTVE. La candidata del PP

va atacar la postura feminista segons la qual “tot el que

no sigui un sí, és un no” i va criticar que els silencis s’interpretin

com un no. La incredulitat de la resta dels candidats

presents es va fer patent i va marcar un dels punts

forts de la campanya electoral fora, clar està, del procés

català i dels possibles pactes postelectorals.

És molt greu, i més després de les violacions realitzades

per La Manada a una dona de 18 anys durant les festes

de Sant Fermí de Pamplona. I sobretot per la posterior

sentència judicial que definia d’agressió sexual i no de

violació perquè el tribunal no va trobar proves d’intimidació

o de violència en el delicte.

Ara, aquests seguits de despropòsits s’han vist apaivagats

per la sentència del Tribunal Suprem, que dicta, en contra

del que va dir l’Audiència Provincial de Navarra, que els

fets van ser una violació i els membres de La Manada han

entrat finalment a la presó, on compliran penes de 15

anys, 6 més dels que va dictar el tribunal navarrès.

S’ha fet justícia!

sumari >

Opinions 6

Notícies 16

Dones sobre rodes 42

Vivències 44

Entrevista 50

Tendències

Montse Ten 54

Sonia Magazine 56

Disseny joies 59

Moda casaments 60

Màrqueting 58

Educació 62

Posa’t guapa 63

Salut

Sexologia 64

Odontologia 65

Plantes medicinals 66

Osteopatia 68

Cultura

Dones a la història 72

Art 73

Apunts cultura 74

Anna Carreras 75

Xarxes socials 76

Decoració 78

Viatges

Bruges 80

Delicatessen

Notícies 88

La sala 90

La proposta 92

En ruta 94

El vi 95

El personatge 98

La descoberta 100

Producte 102

La recepta 104

Guia de restaurants 106

GiDONA: 15.000 exemplars distribuïts a subscriptors,

quioscs, llibreries i a 1.500 punts d’interès a les comarques

de Girona.

Director: Jordi Perich (direccio@gidona.com)

Editor: Jordi Aparicio (edicio@gidona.com)

PUBLICITAT: Tel. 617 30 60 30

revista@gidona.cat

Disseny, maquetació i producció:

Jordi Fanyanàs-Meritxell Prats - jfanyanas@gmail.com

Correcció: Sara Borrell - www.elcorrector.es

Impressió: Impremta Pagès

Edita: Visit Serveis Turístics, SL

Redacció, administració i publicitat:

C/ Nord, 18 - 17455 Caldes de Malavella - Tel. 650

919 618 - gidona@gidona.com

Diòsit legal: GI-672-2007

©2006 GiDONA és una marca registrada.

No es permet la reproducció total o parcial dels continguts

de la revista. GiDONA no comparteix necessàriament

l’opinió dels seus col·laboradors. L’opinió de la

revista és la que apareix a la seva editorial.

Col·laboradors: Montse Castaño (Opinió), Laura Servent

(Opinió), Iolanda Sevillano (Opinió), Fundació

Mona (Opinió), Oncolliga Girona (Opinió), Ma Àngels

Pujals (Opinió), Montse Ten (Tendències Moda), Sònia

Fernàndez (Magazine), Sandra Jordà (Casaments), Helena

Frigola i Roser Collell (Shopping), Salvador Maresma

(Disseny de joies), Montserrat Badosa (Trucs),

Dolors Hortal (Estètica), Ester Mullera (Sexologia),

Nadia Jiménez (Plantes), Estel·la Nevado i Raquel Rebollo

(Osteopatia), (Lia Brugué (Odontologia), Laura

Cardona (Màrqueting), Susan Triviño (Educació), Anna

Colomer (Apunts de Cultura), Quim Torra (Dones a la

història), Anna Carreras (Cultura), Joana Reverter (Relats),

Yolanda Expósito (Xarxes socials), Carmen Martínez

(Decoració), Lluís Coll (La sala), Jaime Abel (El vi),

Enric Herce (La recepta).

www.gidona.cat

segueix-nos


6 | opinió > GiDONA|juliol 2019

Elisabet Blanch

Comunicació corporativa

@eli_blanch

La gamba

No us descobriré res si us dic que durant les últimes setmanes

tots hem pensat a seguir una dieta mediterrània més rica en

peixos, marisc i crustacis. I és que aquestes altures de l’estiu

ens ve de gust un bon arròs mariner, una graellada de peix o

un bon plat de gambes.

De fet, i per culpa d’aquestes últimes, un dia, asseguda en una

taula amb uns amics, vam obrir el debat sobre quin era el marisc

més bo.

Després de llistar l’escamarlà, la cloïssa, el bon musclo de roca,

el cranc, les vieires, la gamba, la llagosta, les galeres, la petxina

variada o les navalles, entre altres, vam decidir centrar-nos

només en els crustacis i deixar de banda tot el marisc de clova.

Abans de continuar escrivint aquestes línies, deixeu que demani

disculpes a tots els entesos gastronòmics per si, en un descuit,

no faig bé la categoria d’aquests ingredients. Perdoneu. Sigui

com sigui, tots aquests són igual de deliciosos.

Seguint en el nostre debat i feta la categorització, ens vam centrar

en aquests quatre animalets:

- La llagosta

- El cranc

- L’escamarlà

- La gamba

I tots aquests van tenir la seva valoració pertinent.

Vam coincidir en el fet que la llagosta era la reina del marisc.

Carnosa, gustosa i amb moltes possibilitats culinàries. Malgrat

que la llagosta era un dels nostres mariscs preferits, no va guanyar

el debat perquè en alguns casos, i segons com la cuinis,

la carn pot quedar més dura. Tot és qüestió de gustos.

El cranc no va seguir per bon camí. Deliciós si el trobem en un

bon arròs o en una mariscada, però molts dels meus companys

van afirmar que era més bo per fer-ne un brou que per degustar-lo

sol. Jo en discrepo. I que no n’és, de divertit, mossegar

les seves potes per treure’n tota la carn? Doncs sí!

Per altra banda, l’escamarlà va entrar al debat. El rei del marisc

és l’escamarlà? De carn gustosa, tendra i amb un gust més

que bo. Resulta ideal el cuinis com el cuinis. Ens va encantar i

segurament hauria guanyat la discussió si, al seu costat, no hi

hagués aparegut ella, la reina, la gamba.

Què us puc dir de la gamba? La gamba vermella és la reina de

tot el marisc. Fina, delicada, gustosa i tendra, i fàcil de combinar

amb mil i un ingredients. Vaja, boníssima!

El que els meus amics no saben és que, acabada la xerrada,

vaig anar directament al mercat a comprar un bon grapat de

gambes vermelles. D’aquelles que quan les fas a la planxa deixen

un perfum dolç que no voldries que marxés mai i que, quan

les tastes, són tan bones que es desfan a la boca. Una rere

l’altra me les vaig menjar totes.

I tu, què opines?, quin creus que és el millor tipus de crustaci

o marisc?


El nou espai de Piscines Sant Feliu a

Llagostera és espectacular!

Amb el nou espai situat a Llagostera, Piscines Sant Feliu fa

un pas endavant per tal d’oferir als seus clients i proveïdors

una exposició única a Girona. Amb unes instal·lacions modernes

on regna el disseny amb molt de gust, el client pot

passejar davant d’una gran varietat de productes, equips,

accessoris i tot el que tingui a veure amb el món de les piscines.

I poder-ho escollir amb total comoditat.

Com sempre, Piscines Sant Feliu posa a disposició de tots

els seus amics i clients totes les possibilitats que tenen per

construir una nova piscina, mostrant els materials i realitzant

el disseny que vol el client al moment. Per fer realitat

el seu somni!

Piscines Sant Feliu està a la vostra disposició, i treballa cada

dia per oferir el millor servei amb un tracte únic i exclusiu!

Volem que us sentiu part del nostre projecte!

Ens trobareu al carrer Mestral, 18 Polígon 2 de Llagostera


Disseny i Construcció

de Piscines

Manteniment i tractament d’aigües

Venda de productes i accessoris

Spas - Hidromassatges - Saunes

Servei tècnic post-venda

Equips d’electròlisi i PH automàtics

Porxos i terrasses

TOTA LA INFORMACIÓ DE

PISCINES SANT FELIU

A LES TEVES MANS

Tenim punt de venda col·laborador a Girona:

NOVA ADREÇA: C/ Mestral, 18 Poligon 2 - 17240 Llagostera - Tel. 972 82 01 35

info@piscinassantfeliu.com - www.piscinasantfeliu.com


10 | opinió > GiDONA|juliol 2019

Montse Castaño

Escriptora

‘Si yo tuviera una escoba...’

Juny. Tarda de dissabte. La veu del mar et tempta a endinsar-te, a submergir-te

en les seves aigües, a gaudir de la brisa marina, que suau i càlida, t’acarona la

pell. El vaixell dringa al vaivé de les onades, àmplies, ondoyantes com la mateixa

vida, que diria Michael de Montaigne, en el seu francès renaixentista...

Tot convida a la calma. Respires i els teus pulmons inspiren, àvids, tot l’oxigen

que t’ha mancat durant la setmana. I Montgó, allà a escasses milles, et crida,

amb el xiscle de cada gavià, amb les alenades del vent de garbí que t’acompanya,

amb l’esquitx de cada onada...

La boia 60, aquella a la qual ancoraràs el teu vaixell, t’espera, acollidora, amb dolces

prometences: aigua càlida, posta de sol enlluernadora i bones lectures a recés de

la torre, diligent, vigilant, bell guiatge dins la fosca, sota un cel farcit d’estrelles.

I arribes, i t’hi agafes, desesperadament, desitjosa d’alliberar la teva pell de tot

allò que l’oprimeix, que l’ofega... I mires al teu voltant, dins la preciosa cala, i tornes

a inspirar amb aquell exercici lent, après, que t’allibera. I pares la tovallola,

sobre la teca llustrosa del teu vaixell mariner que ja fa temps que t’acompanya i

et disposes a gaudir. De tot, del bri de vent que t’acarona, del sol que et besa la

pell, de la prometença de l’aigua fresca que et despertarà els sentits, un cop més,

guarint-te.

I de cop, quan ja has decidit que, de gran, vols morir de vella, ancorada dins aquella

meravellosa cala, la sents venir de lluny com una exhalació -sorollosa, invasiva,

trencadora-, i arracones el teu llibre i et protegeixes el cos nu, mentre dreta, a

coberta, maleeixes els ossos d’aquell que gosa envair la teva calma i destruir-la i

li desitges el pitjor mentre, a cavall del seu enginy de l’infern -la maleïda moto

d’aigua-, aquell destorb humà et passa pel costat, amb posat xulesc i mirada

reptadora. -Així et trenquessis fins l’estrep!- li crides mig conilla a coberta,

que segons els tractats de biologia és l’os més petit del cos, situat a l’orella

interna, just aquella que et rebenta amb el seu soroll estrepitós.

I, de sobte, de la llanxa situada a la boia 50, a escassos

15 metres del teu vaixell, en comencen a sortir adolescents

barbamecs, gesticulant, fins al cul de birres,

celebrant l’arribada del col·lega agosarat

que cavalca sobre les onades -Oh, admireu-me

deus de l’Olimp! I el reben, incomprensiblement

per a tu, amb l’èxit musical del 1965, a tot drap:

“Si yo tuviera una escoba, si yo tuviera una escoba...”

“Si yo tuviera una escoba”, senyores i senyors,

a aquestes alçades, “si yo tuviera

una escoba”, déu meu, ¡cuántas cosas

barrería!

Encertats els Sirex.

PARAULA DE GIRONINA


12 | opinió > GiDONA|juliol 2019

Iolanda Sevillano

Filòloga catalana i responsable de continguts

Twitter: @iolandasd

El poder curatiu de la música

Al meu iPhone hi tinc diverses llistes de música. Algunes les vaig crear fa gairebé 10 anys, altres

menys: Banda Sonora, Save The Queen, Rei, Tot Els Amics de les Arts, Tot Manel, Up!!... I una, la

més especial de totes, Gal·la, Ponç i Bruna.

La música cura. La música em parla. Les cançons tenen

lletra, i les lletres em porten un missatge, un record, una

imatge d’un moment concret, una emoció.

De la darrera llista, Gal·la, Ponç i Bruna, en destacaria tres

aportacions: la primera, tres cançons que formen part de

la meravellosa banda sonora de la sèrie The Leftovers. En

aquesta sèrie, un personatge, la Laurie Garvey, està fentse

una ecografia quan, davant dels seus ulls, el seu nadó

desapareix. Quan vaig veure la sèrie jo no havia passat

per la meva traumàtica experiència, però la història de la

Laurie em va impressionar. Era un personatge que no m’agradava,

no hi connectava. El motiu? Perquè fins al final

de la sèrie no el completes, no coneixes què l’empeny a

actuar. Com superes, sense perdre el seny, la pèrdua d’un

fill que has estimat però amb qui mai has interactuat? Ara

he après a entendre la Laurie. Si no heu vist The Leftovers,

ja tardeu. És una sèrie que et trenca, perquè et fa ser conscient

de la fragilitat de les nostres relacions.

La segona aportació especial de la llista són dues cançons

de Jarabe de Palo. La cançó Yep diu: “Vi pasar la vida entera

por delante de mi, cargada de razones buenas para

estar contento, para ser feliz. Pero estaba tan jodido que

me gritó ¡yep! y no me moví. Tirado en el sofá de casa, no

encontré motivos...”.

La cançó Bailar diu: “Cuando todo me va mal, cuando todo

me da igual. Cuando todo en lo que creo se convierte en

un reflejo

y no me gusta lo que veo en el espejo”. Crec que no calen

paraules.

La darrera cançó a destacar d’aquesta llista tan especial

per mi és una que pertany a la fantàstica banda sonora

de la genial sèrie Muñeca Rusa. Alone Again Or m’omple

d’esperança pel futur. Un futur que sembla a tocar

i que, per això mateix, no goso gairebé ni pronunciar.

Ompliu casa vostra de música. Poseu la música a tot

volum. Canteu a crits, salteu, moveu els braços, les

mans, els peus. Deixeu que us ompli el cos i la

ment. Que us acompanyi mentre conduïu, mentre

planxeu, mentre camineu amb uns auriculars. La

música guareix, expressa el que nosaltres no

podem expressar. La música fa que plorem les llàgrimes

més difícils. La música ens ajuda a retrobar

records que volem amagar. La música ens torna els

moments més importants de la vida que volem oblidar.

La música ens retorna les persones importants.

La música ens treu la veritat incòmoda i

ens la mostra davant dels ulls.

Sense música jo no podria viure. Si em veieu pel

carrer amb uns auriculars, ja podeu imaginar quina

llista estic escoltant.


Tornen les nits a la

fresca a Sallés Hotels

Les nits més exclusives!

Un any més, música i gastronomia s’uneixen per crear nits inoblidables i exclusives al

Sallés Hotels de la Costa Brava.

A Platja d’Aro, al luxós i paradisíac Sallés Hotel & Spa Cala

del Pi, al voltant de la magnífica piscina d’aquest luxós

hotel.

Un punt de trobada per als amants de l’alta gastronomia

empordanesa, capitanejada pel xef Enric Herce, que s’uneix

amb la millor música per gaudir les nits d’estiu durant els

mesos de juliol, agost i setembre. Una oportunitat única per

assaborir la cuina del restaurant Aurum, amanit amb diferents

grups d’estils musicals diferents, que van des del jazz

fins a la bossa nova.

A Santa Cristina d’Aro, el Sallés Hotel Spa Mas Tapiolas

combina l’autenticitat d’una masia catalana amb les comoditats

d’un gran hotel amb tots els serveis.

Al capdavant dels fogons de Mas Tapiolas hi ha el xef experimentat

Josep Ayats, un gran apassionat i coneixedor de

la cuina tradicional catalana i empordanesa que combinarà

igualment la música i la gastronomia per crear moments

especials.


Sallés Hotel & Spa Cala del Pi

Edificat sobre una antiga masia d’estiueig de singular bellesa,

Sallés Hotel & Spa Cala del Pi té una situació davant

del mar envejable, amb accés directe a la preciosa i tranquil·la

cala del Pi i al camí de ronda que recorre el litoral de

la Costa Brava.

L’edifici original, del qual encara es conserven elements

com ara la xemeneia o la porta del celler familiar, ha estat

reformat per oferir el màxim confort en un hotel elegant i

acollidor de cinc estrelles.

Un racó idíl·lic envoltat de pins centenaris ideal per gaudir

d'una escapada romàntica o passar uns dies de desconnexió

i relaxació amb tots els luxes i comoditats.

Per reserves: 972 828 429

Sallés Hotel Spa Mas Tapiolas

Amb l’encant d’una autèntica masia catalana i les comoditats

d’un gran hotel.

Construïda l’any 1235, Mas Tapiolas és una antiga masia

catalana on l’herència del passat i les comoditats del present

conviuen en harmonia entre les seves parets de pedra

centenàries. L’edifici ha estat reformat i ampliat preservantne

l’autenticitat original per oferir una experiència única als

nostres hostes.

Per reserves: 972 837 017


16 | notícies > actualitat > comarques gironines GiDONA|juliol 2019

L’Hotel Peralada Wine Spa & Golf es converteix en

el segon hotel a Espanya que ha obtingut el

Healthia Certification

S’ha presentat a l’Hotel Peralada Wine Spa & Golf una de les

grans novetats d’aquest any, que s’incorpora a l’oferta de l’hotel:

el Healthia Certification.

Aquest certificat s’ha obtingut gràcies a una sèrie de novetats

implementades a l’oferta gastronòmica de l’hotel que permeten

alimentar-se saludablement en tots els àpats i en tots els

punts de restauració de l’hotel. La certificació Healthia permet

a l’hoste practicar una alimentació saludable en general

i garanteix que les persones vegetarianes, amb

diabetis, sobrepès o obesitat i/o hipercolesterolèmia

també puguin continuar cuidant-se al llarg de la seva estada.

Martina Miserachs, CEO de Healthia Certification, ens comenta:

"Per poder obtenir el Healthia Certification, els hotels

han de complir els requisits de la ©Norma Healthia,

els quals asseguren que la nova oferta gastronòmica permet

a l’hoste que es vulgui cuidar realitzar eleccions saludables

durant la seva estada en qualsevol moment del

dia. Per poder assolir-los tots, formem i assessorem l’hotel

i, a través d’auditories, avaluem els canvis aplicats. Cal

remarcar que l’Hotel Peralada Wine Spa & Golf és un dels

primers hotels que han obtingut el Healthia Certification,

i a més a més, l’han aplicat respectant la seva identitat

gastronòmica i amb productes de proximitat.”

Carles Dalmau, subdirector de l’Hotel Peralada Wine Spa &

Golf, explica: "Amb el clar objectiu d’oferir una experiència

més completa als nostres clients i apostant per les tendències

actuals que cada vegada més demanen la possibilitat

de poder-se cuidar en tots els aspectes, vam veure

clar que el següent pas havia de ser ampliar l’oferta gastronòmica

amb alternatives més saludables. Assolir

aquest objectiu ha estat possible gràcies al projecte

Healthia Certification, que ens ha proporcionat les eines

necessàries per fer-ho possible."

Una de les eines que ofereix el Healthia Certification és una

plataforma exclusiva per als hostes de l’hotel, a la qual es pot

accedir a través d’un codi QR o un enllaç, en què el client pot

veure de manera específica quina és l’oferta saludable que

ofereix l’establiment i on la pot trobar. Tota aquesta va acompanyada

d’una sèrie de consells elaborats per dietistes-nutricionistes,

per, si l’hoste hi està interessat, poder seguir una

alimentació equilibrada i saludable.

La Norma Healthia està revisada pel CAEC-FEDN (Centro de

Análisis de la Evidencia Científica de la Fundación Española de

Dietistas-Nutricionistas). Els 313 requisits del protocol que revisa

els punts de venda de l’hotel (bufet d’esmorzar, dinar i

sopar, restaurants a la carta, bar i cafeteria, servei d’habitacions,

menús de grups, minibar, amenities i lunch box, entre

altres) són positius i no excloents. Mitjançant auditories es valoren

i garanteixen el compliment i el manteniment dels requisits

Healthia establerts per experts dietistes-nutricionistes.

L’Espai Gironès organitza un festival de

descomptes i promocions per estrenar l’estiu

L’Espai Gironès impulsa del 10 de juny al 31 de juliol un festival

de descomptes i promocions per estrenar la temporada

d’estiu. Uns 60 establiments s’implicaran en aquesta campanya

prèvia a la de rebaixes per oferir als clients descomptes

exclusius, que en alguns casos arriben al 50% i que inclouen

una oferta molt variada.

L’Espai Gironès porta a terme de manera periòdica promocions

diverses, però és la primera vegada que se n’organitza

una d’aquestes característiques per oferir al públic la possibilitat

d’obtenir productes a millor preu abans de l’inici de

l’estiu. El fulletó amb els descomptes es podrà trobar al Punt

d’Informació i també a diferents espais gironins destinats de

promoció turística.

El diumenge 30 de juny i el 7 de juliol el centre comercial estarà

obert al públic.


GiDONA|juliol 2019

comarques gironines < actualitat < notícies |

17

‘Mujeres del vino siglo XXI by Grau’

M. Dolors Segarra, copropietària de Vins i Licors Grau, va

organitzar el 23 de maig el tast “Mujeres del vino siglo

XXI by Grau” amb l’objectiu de donar visibilitat a la dona

en el sector del vi. L’acte va consistir en un tast de vins presentat

per quatre reconegudes enòlogues: Maria José

López de Heredia, besneta i enòloga de Viña Tondonia a

La Rioja; Xandra Falcó, copropietària de Marqués de Griñon

a Toledo; Irene Alemany, enòloga d’Alemany i Corrio

del Penedès, i Anna Espelt, directora i enòloga del Celler

Espelt de l’Empordà. El tast va ser dirigit per la sommelier

i periodista Meritxell Falgueras.

En paraules de la seva organitzadora, M. Dolors Segarra:

“Busco la paritat entre homes i dones en el sector del

vi, per això “Mujeres del vino siglo XXI by Grau” va ser

un tast fet per dones però obert a homes i dones”.

Unes 80 professionals del món del vi i la gastronomia, entre

les quals hi havia enòlogues, sommeliers i propietàries de

cellers i de restaurants, es van reunir a Vins i Licors Grau

per viure l’experiència. En destaquen noms com ara Carme

Hospital, presidenta de la Fundació Jordi Comas, la psicòloga

Imma Puig, Encarna Tirado, copropietària d’El Celler

de Can Roca, o Anna Vicens, presidenta de l’Associació Catalana

de Sommeliers, entre moltes altres.

L’acte va concloure amb un aperitiu del reconegut restaurant

El Celler de Can Roca, que es va servir a la vinoteca.


18 | notícies > actualitat > comarques gironines GiDONA|juliol 2019

Enginyers GI i Comexi premien Eudald Carbonell,

el Sincrotró Alba i la trajectòria de Joan Arimany

als XIV Premis Manel Xifra i Boada

Enginyers GI i Comexi Group han organitzat la 14a edició

dels Premis Manel Xifra i Boada, que va tenir lloc el passat

7 de juny a l’Escola Politècnica Superior de la UdG amb

l’objectiu de reconèixer les contribucions a l’enginyeria i

al coneixement tècnic.

En aquesta edició, el Premi Manel Xifra i Boada a la transmissió

del coneixement tècnic i tecnològic ha estat per a Eudald Carbonell.

És patró fundador i vicepresident de la Fundació Atapuerca,

així com codirector de les excavacions dels jaciments

de la Serra d’Atapuerca. Destaca com a divulgador i autor de

nombrosos assajos en què exposa la seva visió de la condició

humana, influïda per la seva formació de paleoantropòleg i per

una ètica del progrés humà basada en el marxisme. Ha estat

nomenat professor distingit de la Universitat Rovira i Virgili i

és membre del capítol espanyol del Club de Roma i de l’Acadèmia

de Ciències de Nova York. El 1997 li va ser concedit el

premi Príncep d’Astúries en representació de l’equip d’Atapuerca.

L’any 2000 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit

científic, lliurada per la Generalitat de Catalunya, i el 2009 va

ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura.

Pel que fa al Premi Manel Xifra i Boada a la millor trajectòria

professional, enguany s’ha reconegut Joan Arimany. Arimany

és enginyer tècnic industrial i durant prop de trenta anys ha

estat vinculat a l’empresa Gas Natural, actualment Nedgia, i

durant els darrers vint anys ha estat delegat i màxim responsable

d’aquesta empresa a les comarques gironines. Recentment

jubilat, durant el seu exercici l’empresa gasista s’ha

expandit per les comarques gironines, arribant a bona part de

les poblacions del territori.

El Premi Manel Xifra i Boada al grup de recerca aplicada o centre

tecnològic s’ha concedit al Sincrotró Alba. Aquesta infraestructura

científica de tercera generació, situada a

Cerdanyola del Vallès, és la més important de la zona del Mediterrani.

Es tracta d’un complex d’acceleradors d’electrons

per produir llum de sincrotró, la qual permet visualitzar l’estructura

atòmica i molecular dels materials i estudiar-ne les

propietats. Aquesta gran infraestructura científica genera unes

6.000 hores de llum anualment i està disponible per oferir servei

a més de 1.000 investigadors de la comunitat acadèmica

i del sector industrial cada any. Ha recollit el premi Caterina

Biscari, directora del Sincrotró ALBA.

Pel que fa als Premis Manel Xifra i Boada de reconeixement

als joves enginyers guardonats pel Patronat de l’Escola Politècnica

Superior de la UdG pel millor projecte de final de carrera,

han estat per a Jordi Ribó, graduat en Enginyeria

Mecànica, pel seu projecte "Disseny d’un tot terreny elèctric.

Avantprojecte"; Marc Comas, graduat en Enginyeria Elèctrica,

pel seu projecte "Instal·lació fotovoltaica per a un grup d’habitatges

aïllats"; Guillem Valls Calm, graduat en Enginyeria Química,

pel seu projecte "Study of the Influence of Different

Enzymatic Treatments of Flax on Fiber Composition", i Genís

Busquets, graduat en Enginyeria en Tecnologies Industrials,

pel seu projecte "Disseny del sistema d’admissió i escapament

i estudi d’una admissió de geometria variable aplicats als vehicles

de Fórmula Student GRT-03 amb motor Yamaha FZ6".

Els premis van néixer l’any 2005, poc després de la mort de

l’enginyer que els dona nom. Manel Xifra i Boada va contribuir

en la creació dels premis i per aquest motiu, i abans d’obrir la

convocatòria, se li va atorgar al primer guardó a títol pòstum,

ja que els premis recullen la filosofia que Xifra i Boada representava.

Manel Xifra i Boada (1928-2005) va ser un enginyer tècnic format

a l’Escola d’Enginyers Industrials de Terrassa, va dedicar

la seva trajectòria professional al sector industrial. L’any 1954

va fundar Comexi, dedicada actualment a la producció de béns

d’equip pel sector de l’embalatge flexible. De profunda convicció

gironina, Manel Xifra Boada va ser membre del consell

rector del Patronat Català pro Europa a Girona, del Patronat

de l’Escola Politècnica Superior de la UdG i del Ple de la Cambra

de Comerç de Girona, així com col·legiat d’honor d’Enginyers

GI.


GiDONA|juliol 2019

actualitat < notícies |

19

Etihad Airways,

patrocinador oficial de

la Setmana de la Moda

de Barcelona

Etihad Airways, l’aerolínia nacional dels Emirats Àrabs Units

i la preferida de la indústria de la moda, va mostrar una vegada

més la seva hospitalitat a la Setmana de la Moda de

Barcelona, coneguda com a 080 Barcelona Fashion, celebrada

el 25 i el 27 de juny.

Durant els dies de la mostra de moda, Etihad Airways va

estar present en la zona de patrocinadors, convidant els assistents

a descobrir quin tipus de viatger són a través del seu

nou eslògan de marca Choose Well: un culture seeker (‘buscador

de cultura’), un desert explorer (‘explorador del desert’)

o un trend-setter (‘precursor de tendències’). Es van fer diferents

sortejos d’articles de moda i viatges de luxe, incloenthi

un viatge per a dues persones a Abu Dhabi. Etihad també

va aprofitar l’ocasió per donar la benvinguda a la seva convidada

especial Camila Morrone, model i actriu nord-americana,

que prova la vinculació de l’aerolínia amb el món de la

moda.

Yasser Al Yousef, vicepresident commercial partnerships d’Etihad

Airways, va comentar: "Ens sentim molt orgullosos

d’estar associats a la marca 080 Barcelona Fashion. Ens

ofereix una plataforma per promocionar Etihad com una

aerolínia líder a tot el món que connecta ciutats i persones,

i la nostra increïble ciutat, Abu Dhabi, una destinació

a la qual recentment hem començat a volar des

de Barcelona".

Entre els visitants, es va sortejar un viatge a Abu Dhabi per

a dues persones entre tots els que es van subscriure al programa

de fidelitat, Etihad Guest. El guanyador volarà a la capital

dels Emirats en classe business i també va guanyar una

selecció d’accessoris de viatge d’alta gamma, de marques

com ara Prabal Gurung i Diane Von Furstenberg.


20 | notícies > actualitat > comarques gironines GiDONA|juliol 2019

Estrena d’‘Els deixebles

de Marcel Duchamp’ al

FILAF Festival de

Perpinyà

El film, dirigit per Josep Pérez, és un viatge a l’interior de

l’art d’acció a través de diverses mirades. Primer, seguint

les apassionades consignes que l’artista nigerià Jelili Atiku

dona a una desena d’estudiants que assisteixen a un taller

de performance que s’imparteix durant el festival, i

on els seus deixebles hauran de seguir la seva exigent

disciplina, moltes vegades creant-se situacions d’alta tensió.

Segon, a través del viatge iniciàtic que una de les estudiants

del taller, l’Anna, una infermera que viu a les

rodalies, farà en endinsar-se en aquesta disciplina. I tercer,

amb l’enregistrament d’una dotzena d’accions a càrrec

d’alguns dels més coneguts artistes de tot el món,

com ara Antoni Karkowski (Polònia), Cecile Richard

(França), Nenad Bogdanovic (Sèrbia), Ramon Guimaraes

(Catalunya), Isabel Corullón (Espanya), etc., que també

aportaran el seu testimoni. I tot, reblat per l’estranya convivència

i el contrast que es genera durant aquells dies

entre els nouvinguts i els vilatans; un contrast entre el

que és rural i el que és cosmopolita; entre el que és atàvic

i el que és conceptual.

Les conferències de ‘La

Traviata’ del Festival de

Peralada arreu de les

comarques gironines

arriben a Girona

L’Auditori Viader de la Casa de la Cultura de Girona va ser

l’escenari, el passat 13 de juny, de la conferència que va

oferir Abigail Prat, arpista i professora de música, cum

laude de la Universitat de Música de Viena i solista de reconegut

prestigi internacional. Abigail Prat pretén acostar

l’univers de La Traviata a un públic que tingui ganes de

connectar amb el món de l’òpera a través d’un llenguatge

molt planer i a partir d’una estructura en què la conferenciant

explica la sinopsis de l’obra, el compositor, l’entorn

sociològic del moment i la nova proposta del festival.

Els assistents a les conferències van poder adquirir entrades

a la zona B amb un descompte del 30% per a les

funcions de La Traviata al Festival Castell de Peralada les

nits del 5 i 7 d’agost.

Seguint la ferma vocació de contribució en el panorama

operístic espanyol, el Festival Castell de Peralada presenta

aquest estiu La Traviata, de Verdi, una nova producció

pròpia, que representa el retorn a Peralada de Paco

Azorín, com a director i responsable de l’espai escènic.

Un any mes, serà una producció de quilòmetre zero construïda

en tallers de l’Empordà.

El president de l’Audiència de Girona participa en

una jornada sobre seguretat industrial a Girona

La seu del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics

Industrial de Girona ha acollit la jornada "Compra de maquinària

nova. Si no té marcatge CE, com ho gestionem?".

L’objectiu ha estat resoldre dubtes per part del teixit

industrial gironí, que sovint es troba el problema d’haver adquirit

maquinària nova provinent de països de fora de la Unió

Europea i que no ha estat certificada d’acord amb els estàndards

de seguretat europeus.

El primer a intervenir ha estat Fernando Lacaba, president

de l’Audiència Provincial de Girona, que en una ponència

ha parlat sobre la seguretat jurídica de les màquines comprades

o fabricades a la Unió Europea i fora d’ella.

A continuació, ha tingut lloc una taula rodona que ha comptat

amb representant de patronal i sindicats gironins. Han intervingut

Montse Gascón, col·laboradora institucional en Prevenció

de Riscos Laborals de PIMEC; Josep Miquel Rey,

responsable de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de

FOEG; Joan Altimir, assessor de la Cambra de Comerç de Girona;

Bartomeu Compte, secretari general de CCOO a les comarques

gironines; Xavier Casas, secretari general de la UGT

a les comarques gironines, i Jiri Tvrdy Moix, cap de l’Àrea Tècnica

i de Formació de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral.

A banda, Jordi Fabrellas, degà del Col·legi d’Enginyers

Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona, ha fet de

moderador de la taula i del debat posterior amb el públic assistent,

entre els quals hi havia el director dels Serveis Territorials

d’Empresa i Coneixement a Girona.


22 | notícies > actualitat > comarques gironines GiDONA|juliol 2019

El turisme de benestar i l’alimentació saludable es

reivindiquen com a nova alternativa a la Costa

Brava i el Pirineu de Girona

El passat 18 de juny, a l’espai Flowers By Bornay, de Barcelona,

es va dur a terme “Infusiona’t”, un esdeveniment

promocional impulsat pel Patronat de Turisme Costa Brava

Girona de la Diputació de Girona centrat a promoure, entre

el públic català, l’oferta específica de productes, activitats

i serveis de salut i benestar de la Costa Brava i el Pirineu

de Girona. Alhora, es van donar a conèixer les noves infusions

ecològiques i del territori Costa Brava Essence i Pyrenees

Essence, creades per l’empresa Tegust Nature.

L’esdeveniment va consistir en una trobada amb tertúlia dirigida

per Núria Coll, directora del mitjà Ets el que menges.

En la tertúlia van participar la nutricionista Carla Zaplana,

el divulgador de la natura i la nutrició conscient Marc Casabosch,

i el director de màrqueting del Patronat de Turisme

Costa Brava Girona, Jaume Marín. Amb ells es va introduir

un debat sobre territori, benestar i nutrició, en el qual es va

parlar de les nombroses experiències vinculades a aquest

àmbit i també de les noves infusions de Tegust.

Sobre el territori, Carla Zaplana va destacar que “és necessari

preservar-lo perquè a través d’aquest podem extreure

moltes coses positives i gaudir del turisme de

benestar”. El divulgador Marc Casabosch va ressaltar que

“les terrers gironines representen una simbiosi de mar

i muntanya, i que a través d’aquest territori podem potenciar

el gust i l’olfacte per generar vincles amb el paisatge”.

Finalment, de la intervenció de Jaume Marín cal

destacar com la demarcació de Girona està enfocant la seva

oferta turística cap a un turisme de benestar, de qualitat i

més sostenible. Marín va comentar que el Club de Salut i

Benestar compta amb més de trenta empreses especialitzades

i va enumerar diverses experiències amb què s’exemplifica

aquesta oferta.

L’acte “Infusiona’t” va dirigir-se a una seixantena de persones,

entre les quals hi havia influencers, professionals del

sector i periodistes especialitzats en alimentació saludable

i benestar. Tanmateix, hi van ser presents representants

d’entitats i empreses associades al Club de Màrqueting de

Salut i Benestar com ara Mindfulkit i Lloret Turisme.

El Festival Castell de Peralada s’adhereix al

programa Apropa Cultura

A través del programa Apropa Cultura, les entitats socials

gaudeixen de la programació habitual de més de 120 teatres,

auditoris, museus i festivals d’arreu de Catalunya, i

a partir d’ara també del Festival Castell de Peralada, que

en aquesta edició ofereix la possibilitat de participar en

quatre espectacles de la programació del 2019. Concretament,

el del Cirque Éloize, el del Ballet Nacional de

Sodre, el d’Acosta Danza i el concert de Jessie J.

Al portal web apropacultura.cat les entitats reserven en

línia les activitats. Les propostes culturals s’ofereixen a

un preu social, a l’abast de tothom. Amb aquesta adhesió,

el Festival de Peralada s’ha compromès a reservar el

2% de l’aforament dels quatre espectacles mencionats,

localitats de bona ubicació i fàcil accés o places

de cadira de rodes per a persones amb mobilitat reduïda.

segura que “tots ens hem emocionat, hem rigut o plorat

gràcies a l’art. Però més enllà dels sentiments, la

cultura també ajuda a desenvolupar la creativitat,

l’autodeterminació personal i la salut. Creiem que la

cultura és una experiència transformadora de la persona

i de la societat”.

El programa té com a objectius principals treballar per la

millora de la vida de les persones en situació més fràgil i

vulnerable de la societat, generar canvis i valors per a la

comunitat, i donar valor afegit i innovar en les propostes

culturals del territori.

El Festival Castell de Peralada considera imprescindible

per a la nostra societat la funció que es duu a terme des

d’aquest programa i se suma a les manifestacions de

Sònia Gainza, directora d’Apropa Cultura, en les quals as-


24 | notícies > actualitat > comarques gironines GiDONA|juliol 2019

‘Girona en moviment’ torna a apostar per la dansa

de primer ordre i els espectacles de producció

pròpia

les activitats gratuïtes que se celebraran al carrer. El director

del festival, per la seva banda, ha destacat que "‘Girona

en moviment’ és un viatge a la recerca de noves experiències

amb la millor dansa del moment i un espai de

diàleg i solidaritat entre diversos agents del món de la

cultura i la salut". "Imaginem Girona com una futura

ciutat de la dansa, una referència en l’àmbit català i europeu

amb la cultura com a element transformador i

de motor del país", ha afegit.

El festival benèfic de dansa “Girona en moviment” celebrarà

del 4 al 7 de juliol la seva segona edició, en la qual manté

l’aposta per oferir dansa de primer ordre i espectacles de

producció pròpia. El festival, impulsat per l’Associació Cultural

David Rodríguez i la Fundació Oncolliga Girona, té

com a objectiu apropar al públic gironí l’art de la dansa i el

talent de ballarins catalans i internacionals de primer ordre

i, alhora, recollir fons per millorar la qualitat de vida dels

malalts de càncer de les comarques gironines i les seves

famílies.

El festival s’ha presentat en roda de premsa, en la qual han

participat la presidenta de la Fundació Oncolliga Girona,

Lluïsa Ferrer; el ballarí gironí David Rodríguez, director

del festival, i la regidora de Salut, Eva Palau, qui ha agraït

la tasca d’ajuda als malalts de càncer i ha animat els gironins

a gaudir dels espectacles programats i a participar de

Dues gales i un espectacle de producció

pròpia

L’espectacle estrella del festival tornarà a ser la gala “Catalunya

dansa contra el càncer”, en la qual participaran

una vintena de ballarins catalans que dansen en companyies

de prestigi de tot el món, acompanyats en alguns casos

per ballarins internacionals que també s’han volgut sumar

a la causa solidària.

Per molts dels ballarins i ballarines catalans que participaran

en les gales, es tracta d’una de les poques ocasions en

què poden actuar a Catalunya, ja que estan desenvolupant

les seves carreres professionals en companyies estrangeres

com el Ballet de Sttutgart, la Sydney Dance Company, el

Ballet d’Hamburg, el Royal Danish Ballet, el Czech National

Ballet, l’Opera Nova W. Bydgoszczyt o el Ballet de Zurich.

El festival no oblida el seu vessant més didàctic i formatiu

al voltant de la dansa i la salut. Així, la programació inclou

la conferència “Meditació, la dansa interior que sana”, a

càrrec de Gerard Arlandes, mestre de meditació, taitxí i txikung.

Aquesta activitat és gratuïta i està oberta a tothom

(Centre Cultural La Mercè, 4 de juliol, 19.30 h).

Presentació Oficial de Circusland, el Palau

Internacional de les Arts del Circ, a Besalú

L’afluència d’espectadors que ha omplert la convocatòria

al teatre Cal Tronc de Besalú ha obligat a obrir-ne una segona

sessió que ha penjat igualment el cartell d’entrades

exhaurides. En total, 400 persones han pogut gaudir de la

presentació.

L’acte ha comptat amb tres atraccions internacionals de

circ convidades: el duo de contorsionistes Amazing Monòlia,

el forçut mongol Gengis Man i el quintet de malambo

Argendance. Els nou artistes, que han actuat entre els diferents

parlaments, han conquerit l’audiència congregada.

Lluís Guinó, alcalde en funcions de Besalú, ha donat la

benvinguda i ha obert l’acte amb una intervenció en la qual

s’ha referit a la importància estratègica en termes locals

d’acollir aquest equipament patrimonial de referència a Europa.

Guinó considera el projecte com un exemple de col·laboració

publicoprivada clau per a la consolidació de

l’aportació cultural i turística del municipi.

Després d’explicar els grans eixos del projecte, Genís Matabosch,

president de Circus Arts Foundation, la fundació cultural

sense ànim de lucre promotora del projecte, ha destacat

les noves oportunitats que s’obren al territori a través de Circusland

en termes culturals, formatius, socials i econòmics.


PELL EXTREMADAMENT

SENSIBLE? AL·LÈRGIA

SOLAR?

Aquest estiu gaudeix del sol sense preocupar-te

de les cremades, vermellors, erupcions

cutànies i taques.

OlioVita ® Sun és un còctel nutritiu i antioxidant formulat a

base d’oli d’arç groc, extracte de pomelo, romaní i vitamina D.

L’oli d’arç groc ajuda a protegir la pell dels danys nocius del

sol i proporciona un bronzejat radiant i durador, sense taques,

vermellors ni sequedat gràcies al seu poder calmant, hidratant

i regenerador.

Si ens exposem directament al sol hem de complementar Olio-

Vita ® Sun amb un foto-protector tòpic.

GAUDEIX

10%

descompte


Palau lo Mirador

Un indret màgic també per esdeveniments per a

empreses, amb opció gastronòmica

Es Portal Hotel Gastronòmic ha entrat amb pas decidit al

sector de l’organització d’esdeveniments per a empreses

utilitzant com a reclam les instal·lacions de Palau lo Mirador

que tenen la virtut d’oferir un espai molt versàtil i flexible,

amb opcions gastronòmiques de gran qualitat sota la

direcció del xef d’Es Portal, Joan Carles Sànchez.

El Palau lo Mirador presenta una combinació ideal de patrimoni

històric, jardins i muralles amb una moderna i diàfana

sala de banquets que pot acollir esdeveniments molt

diversos. La gran sala de banquets admet fins i tot la

instal·lació d’un petit escenari, on algunes empreses han

fet espectacles d’entreteniment o de formació per als

seus equips comercials i directius. Està equipada amb

una gran pantalla per utilitzar mitjans audiovisuals i de cara

a l’exterior és completament insonoritzada.

També ha acollit la presentació de productes combinats

amb conferències, tast i aperitiu, tot a la mateixa sala,

organitzada i distribuïda en diferents espais per facilitar

la realització de conferències, la distribució de productes

entre l’audiència asseguda en format aula, per tot

seguit donar pas a un tast. Aquesta degustació es fa en

una zona habilitada amb taules d’aperitiu tot seguit de

la zona d’aula, amb un espai per a la feina que fan els mitjans

de comunicació que assisteixen a la presentació.


En alguns casos, part de la presentació, o tota, es pot fer

a la part exterior, aprofitant els més de 7.000 metres

quadrats de jardins i de zona de chill-out que disposa

l’establiment. Amb l’església de Sant Genís i el mateix

Palau lo Mirador com a teló de fons, la zona de jardins,

amb la seva terrassa i la seva piscina, és espectacular

i ideal per fer actes a l’aire lliure i còctels on els assistents

es puguin moure i interactuar amb tota llibertat.

També té la virtut que és accessible l’entrada de vehicles

per ser exposats en diferents espais en un marc espectacular

tant de dia com de nit.

A més, també disposa d’altres espais a la part més noble

de l’edifici, com l’espectacular pati gòtic, restaurat per

Rafael Masó, que es pot convertir en una zona d’aperitiu a

peu dret o d’exposició extraordinària. A la primera planta

del Palau hi ha diversos espais o salons que poden acollir

també esdeveniments d’empreses, en què calgui un

format més reduït o que busquin un entorn més clàssic.

Tots aquests esdeveniments es poden completar amb

àpats, des d’un aperitiu a la zona on es dugui a terme

l’esdeveniment o als jardins del Palau fins a un àpat

complet. El Palau lo Mirador disposa de diverses opcions

de menús per a grups i per a banquets que permeten personalització

amb taules temàtiques o córners de productes

de gran qualitat que arrodoniran l’esdeveniment. I sempre

amb la qualitat que aporta el xef d’Es Portal Hotel Gastronòmic,

Joan Carles Sànchez, amb una aposta ferma pels

productes de la terra i de qualitat.

L’oferta del Palau lo Mirador es complementa amb la possibilitat

d’allotjament al mateix Hotel Palau lo Mirador o en altres

establiments propers, com el GR92 o fins i tot Es Portal Hotel

Gastronòmic, que és a menys de 15 minuts en cotxe.

Informació i reserves:

Palau lo Mirador Events - Passeig de l’Església, 1

Torroella de Montgrí - Tel. 972 755 853 - 629 322 091

www.palaulomirador.com


28 | notícies > actualitat > girona

GiDONA|juliol 2019

Es posa en pràctica a Girona la metodologia

I-Decide, de suport a la presa de decisions de les

persones amb discapacitat

El mes de juliol, la fundació tutelar Support començarà a posar

en pràctica, de manera gradual, la metodologia de treball I-Decide,

de suport a la presa de decisions de les persones amb

discapacitat intel·lectual. Aquesta metodologia, consensuada

internacionalment dins el marc del projecte europeu homònim,

consisteix a facilitar a les persones que abraça el col·lectiu

poder actuar segons la seva voluntat i preferències, amb els

suports adequats per evitar conflictes d’interessos i influències

indegudes, seguint uns processos que s’han desenvolupat en

l’estudi. El projecte s’ha centrat en tres àrees de la vida de les

persones: les finances personals (gestió del pressupost mensual,

prioritzar les compres, la relació amb les entitats bancàries,

etc.), els drets com a consumidors (maneres de comprar,

Neix el Rodamons Fest,

un festival per a

persones que vulguin

viure experiències a

l’estranger

La zona exterior de l’Estació Espai Jove va acollirl el passat

20 de juny, la primera edició del Rodamons Fest, un

festival pensat per a persones que hagin viscut o vulguin

viure experiències a l’estranger. L’Ajuntament de Girona,

a través del Servei de Mobilitat Internacional de l’Estació

Espai Jove, ha impulsat aquest festival juntament amb estudiants

de la Unitat de Compromís Social de la Universitat

de Girona.

El Rodamons Fest neix per ser un esdeveniment multicultural

on compartir, a través d’espais d’interacció

creativa, un aprenentatge comú en forma de viatge

per obrir fronteres entre les diferents cultures. Per

primera vegada hi haurà l’oportunitat de generar vincles

i traslladar a peu de carrer la màgia i l’esperit de viatjar

com a forma de vida. L’objectiu és crear xarxa entre aquelles

persones que han fet estades a l’estranger i les que

tenen ganes de fer-ho, per així compartir coneixements i

afavorir sinergies en un espai singular i festiu.

com fer una queixa, etc.) i la gestió de la seva salut (terminologia

i funcionament del sistema de salut, hàbits nutricionals i

d’activitat física, les assegurances de salut, etc.).

El projecte I-Decide, liderat per la Fundació Support i finançat

amb gairebé 200.000 euros de fons europeus, finalitzarà a finals

d’any amb l’edició dels manuals sobre les bones pràctiques

dirigits, d’una banda, als professionals, i de l’altra, a les

persones afectades i les seves famílies. El projecte està coparticipat

per les organitzacions socials internacionals EASPD

(Bèlgica), KVPS (Finlàndia), Social Care Training (Anglaterra) i

Margarita Fundation (Grècia). També en forma part del grup la

fundació gironina Campus Arnau d’Escala.

Girona obre una nova

convocatòria de la Beca

8 de Març, de recerca

sobre la memòria

històrica de les dones a

la ciutat

L’Ajuntament de Girona ha obert la convocatòria de l’edició

2019-2020 de la Beca 8 de Març, de recerca sobre

la memòria històrica de les dones a Girona. L’objectiu

d’aquesta iniciativa és promoure la recuperació del llegat

històric gironí a través de l’estudi de les dones que han

contribuït a formar-lo al llarg dels segles i, alhora, fomentar

la inclusió de la perspectiva de gènere en les recerques

històriques.

La beca té una dotació de 6.000 euros i les sol·licituds

per participar-hi es poden presentar fins al 6 d’agost. El

termini de presentació de la recerca becada finalitza el

31 de desembre del 2020.

La valoració dels projectes tindrà en compte que la recerca

presenti elements innovadors aplicant la perspectiva

de la història de gènere; que tingui en compte la

interdisciplinarietat; que sigui inèdita; que reculli la contextualització,

centrant l’estudi a Girona però posant-la

en relació amb l’entorn i la realitat que l’envolta, i que enriqueixi

les teories, les polítiques i les pràctiques de recerca

històrica i de recuperació del patrimoni de Girona

i l’imaginari ciutadà.


30 | notícies > actualitat > girona

GiDONA|juliol 2019

Les imatges i els pensaments de les grans actrius

del segle XX protagonitzen la nova exposició

temporal del Museu del Cinema

Algunes de les frases més cèlebres de Marlene Dietrich, Katherine

Hepburn o Sophia Loren han acabat definint part de

la seva persona. Amb aquest propòsit de rerefons, el Museu

del Cinema acollirà fins al 29 de setembre la mostra “(Actrius)

Icòniques”, una exposició que recull les imatges i els

pensaments de trenta grans actrius que han marcat la iconografia

cinematogràfica del segle XX. Hi ha una gran tradició

d’imatges d’estudi d’actrius de cinema, totes elles

dedicades a construir celebritat, imatges de rostres, cossos

i mirades ideals, representacions d’una divinitat interpretativa

que queda lluny de les dificultats del rodatge i de les

inconveniències de la quotidianitat.

A més de Dietrich, Hepburn o Loren, “(Actrius) Icòniques”

recull també els testimonis de les actrius Lauren Bacall, Brigitte

Bardot, Ingrid Bergman, Cate Blanchett, Joan Crawford,

Olivia De Havilland, Catherine Deneuve, Jane Fonda, Jodie

Foster, Judy Garland, Greta Garbo, Ava Gardner, Rita Hayworth,

Audrey Hepburn, Scarlett Johansson, Grace Kelly, Deborah

Kerr, Nicole Kidman, Vivien Leigh, Marilyn Monroe,

Julianne Moore, Natalie Portman, Julia Roberts, Meryl

Streep, Elisabeth Taylor, Mae West i Kate Winslet.

“(Actrius) Icòniques” ha estat produïda pel Museu del Cinema

i comissariada Jordi Dorca. La mostra està formada

per 45 frases transcrites i 91 fotografies que pertanyen al

fons del Museu del Cinema i a la Col·lecció Vicenç Arroyo,

que conté una colossal sèrie d’imatges autografiades que

ressegueixen tota la història del cinema.

La celebració del Dia Internacional de la Música a

Girona arriba a la vintena edició

hi va haver el Ramon Prats Trio, una formació de jazz contemporani

liderada pel guitarrista Francesc Adroher, el bateria

Ramon Prats i el baixista Marc Cuevas.

La celebració del Dia Internacional de la Música a Girona,

el Viu21música, arriba a la vintena edició. Des de l’any

2000, l’Ajuntament de Girona ha promogut de manera ininterrompuda

aquesta festa dels valors culturals, socials i

educatius de la música i hi han participat milers de músics

aficionats de la ciutat.

El passat 21 de juny van tenir lloc a la ciutat més de seixanta

actuacions d’estils musicals diferents repartides en dotze

escenaris, des de l’havanera fins al hard rock, passant per

la rumba i el cant coral. Cal destacar la implicació de set

escoles de música de la ciutat, que van mostrar la tasca

feta per l’alumnat durant el curs.

El gruix de les actuacions va anar a càrrec de músics aficionats,

però, com és habitual, dos dels escenaris es van

cloure amb actuacions professionals: el Sunset Jazz Club

i la plaça dels Jurats. Per una banda, al Sunset Jazz Club

Per altra banda, la plaça dels Jurats va tancar el seu programa

amb una actuació destacada: la formació barcelonina

de jazz rock psicodèlic Gambardella, formada pel bateria

Òscar Altaba, el guitarrista Jaime L. Pantaleón i el baixista

Víctor Teller. Aquest concert va ser possible gràcies a la

col·laboració entre Viu21musica i l’associació Orella Activa,

dedicada a la promoció i difusió de la música moderna.

El naixement de la celebració del Dia Internacional de la Música

a Girona l’any 2000 va agafar el testimoni d’algunes iniciatives

puntuals anteriors amb l’objectiu de promoure, des

de l’Ajuntament de Girona, un model d’activitat que s’ha

desenvolupat ininterrompudament fins al dia d’avui. Es tractava

de fer visibles els valors de la música en una jornada

en què els escenaris prenen al centre de la ciutat amb el

protagonisme de músics aficionats de qualsevol edat i estil

musical. D’aquesta manera, es van posar les bases d’una

programació sense cap filtre artístic, simplement amb la voluntat

d’oferir un escenari a tothom que hi vulgui participar,

prioritzant només l’ordre d’inscripció i la proximitat a l’àrea

de Girona.


32 | notícies > actualitat > girona

GiDONA|juliol 2019

L’Ajuntament de Girona ofereix

una trentena d’activitats per a

joves aquest estiu

L’Ajuntament de Girona oferirà una trentena d’activitats per a joves aquest estiu.

Les inscripcions per participar en les propostes formatives, culturals, lúdiques

i informatives que s’han organitzat de juliol a setembre es poden fer a través

dels webs municipals www.girona.cat/estacio, www.girona.cat/quimics i

www.girona.cat/guell.

31896

2019

Aquest estiu, a l’Estació Espai Jove hi haurà un cicle de cinema i música a la

fresca a les palmeres del Parc Central, amb projeccions els dimecres de juliol

i també l’actuació de Karamba, el dijous 11 de juliol, en el marc del cicle Notes

al Parc. El mes de setembre es donarà el tret de sortida a la 29a edició del Mostrar’t

amb un concert de Gaspar i un nou cicle de tallers de mobilitat internacional

“El Rodamón”.

Els Químics Espai Jove organitzarà novament una extensa oferta formativa de

cursos, xerrades i tallers, durant els mesos de juliol i setembre, agrupats en

setmanes temàtiques: setmana del teatre i l’expressió corporal, setmana de la

dansa hip-hop i freestyle, setmana dels batuts reflexius, setmana del circ, setmana

del joc i setmana de la ràdio.

L’Ajuntament de Girona

implantarà, de forma pionera, un

sistema de videointerpretació en

llengua de signes en les oficines

d’informació i atenció ciutadana

L’Ajuntament de Girona implantarà properament un sistema de videointerpretació

en llengua de signes en les oficines d’informació i atenció ciutadana del

municipi. Aquesta iniciativa, que és pionera a tot Catalunya, té com a objectiu

facilitar la tramitació i les gestions que han de fer les persones sordes i amb

discapacitat auditiva i, sobretot, fer possible que aquestes persones puguin accedir

a la informació amb autonomia i en igualtat de condicions que la resta de

la ciutadania.

C/ Sta. Eugènia, 30 - Tel. 972 201 533

C/ Indústria, 36-38 “MAS XIRGU”

Tel. 972 243 765

17005 GIRONA - M. 627 580 310

corcoy@corcoy.info

www.corcoy.info

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va anunciar la incorporació d’aquest

nou servei al consistori coincidint amb la commemoració del Dia Nacional de

les Llengües de Signes, al qual l’Ajuntament es va adherir amb la il·luminació

de la façana de l’edifici consistorial de color blau, i en el marc d’una trobada

amb l’Associació Gironina de Sords. Per part de l’entitat, van assistir a la reunió

la presidenta, Teresa Vila; la secretària, Clara Bacquelaine, i el tresorer, Salvador

Valls, a més de diversos socis i sòcies. Els mateixos membres de l’associació

van oferir formació al personal municipal per familiaritzar-se amb l’eina de videointerpretació.

El sistema de videointerpretació en llengua de signes que posarà en marxa l’Ajuntament

el proporciona la plataforma SVIsual (www.svisual.org), un projecte

impulsat per la Fundació CNSE per a la Supressió de les Barreres de Comunicació

en col·laboració amb la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE).


GiDONA|juliol 2019

figueres < actualitat < notícies |

33

La VI edició de Figueres es Mou omplirà la capital

de l’Alt Empordà de dansa i arts del moviment

Del 2 al 6 de juliol, el festival portarà a Figueres 6 espectacles

internacionals, 10 de catalans i 4 de la resta de l’Estat. S’hi

podran veure propostes de Costa Rica, Anglaterra, Austràlia,

la Xina i Suècia.

En la seva VI edició, del 2 al 6 de juliol, el Festival crearà un

món emergent transformant Figueres en un escenari per

a espectacles de gran qualitat, tallers per a la comunitat

i classes per a professionals, entre altres activitats.

Figueres es Mou, organitzat pel col·lectiu Agitart, comptarà

amb 20 propostes artístiques d’alta qualitat; de les quals 6

són internacionals, 10 són catalanes i 4 són de la resta de

l’Estat. Aquestes tindran lloc en diversos espais de la capital

de l’Alt Empordà, com la plaça de l’Ajuntament, la Biblioteca

Fages de Climent, el claustre de l’Institut Ramon Muntaner,

el Cinema Las Vegas, el Museu Empordà, l’església de Sant

Pere i el Teatre el Jardí.

El festival és la culminació de les activitats que el col·lectiu

Agitart realitza al llarg de l’any, amb l’objectiu de compartir

la dansa i el moviment amb tothom. L’objectiu principal

de Figueres es Mou és apropar la dansa i arts del moviment

trencant les barreres entre el públic i els artistes; amb la intenció

d’oferir una proposta cultural i artística a la ciutat de

Figueres.

Agitart és una entitat formada per professionals de la dansa,

que realitzen un conjunt d’activitats amb l’objectiu de compartir

l’essència de la dansa contemporània amb un ampli públic,

dotant-lo de l’oportunitat de veure la dansa, participar-hi

i opinar. Des de l’any 2014, Agitart ha ofert un sòlid i consolidat

programa de dansa durant tot l’any, a través de cinc línies

de treball, i col·labora en diverses xarxes professionals,

pel treball transversal entre diversos projectes, que es realitzen

arreu del món: Red Acieloabierto, Plataforma Arts de Carrer,

segell EFFE (Europe for Festivals, Festivals for Europe),

La Cate Figueres, Pla Impuls de la Dansa de Catalunya (Generalitat

de Catalunya), Col·lectiu Som Dansa i Conarte Internacional.


34 | notícies > actualitat > figueres

GiDONA|juliol 2019

‘Gala/Dalí: imatge i mirall’, l’exposició de Púbol del

2019

La Fundació Gala-Salvador ha inaugurat l’exposició temporal

del Castell de Púbol. Una mostra que es compon d’una

seixantena de fotografies, la majoria provinents dels fons

de la Fundació Dalí. La selecció compta amb imatges creades

per fotògrafs de prestigi internacional, com ara Man

Ray, Cecil Beaton, Philippe Halsman o Eric Schaal, i amb

fotografies inèdites o de recent adquisició. L’exposició es

complementa amb un apartat documental integrat per llibres,

fullets i revistes que posen de relleu els diferents usos

de la fotografia per part dels surrealistes i, en especial, per

part de Salvador Dalí.

Noves perspectives

Una vegada més, l’extens fons fotogràfic del Centre d’Estudis

Dalinians ha permès revisitar les vides de Gala i Salvador

Dalí i proposar un altre discurs possible.

Enguany, l’exposició posa de relleu el paper del document

fotogràfic com a vehicle i testimoni en la construcció de la

imatge de Gala i Salvador Dalí, més enllà de la visió esbiaixada

que li atribueix a ella el rol de musa passiva i a ell el

paper de l’artista demiürg. Amb aquesta mostra de petit

format continua el camí iniciat ara fa més de 20 anys al Castell

de Púbol, que té com a objectiu complementar la visita

a aquest espai i endinsar-se en el coneixement de Gala i

Dalí.


Lloguers

Habitatges amb mobles i sense

Locals comercials i magatzems

Despatxos i naus industrials

Places de pàrquing, etc.

www.finquestrilla.com

trilla@finquestrilla.com

A Figueres: C/ Sant Llàtzer, 9

Tel. 972 505 701 - 972 510 054 - Fax 972 502 250

A Roses: C/ Cap Norfeu, 16 (Dimarts i Divendres) - Tel. 972 255 415


36 | notícies > actualitat > figueres

GiDONA|juliol 2019

La biblioteca de Figueres rep un

donatiu realitzat per La Muga

Caula

Amb motiu de la 15 edició de la ja nostrada trobada internacional de poesia

d’acció i performance, La Muga Caula fa donació a la biblioteca de Figueres

d’un important nombre de llibres relacionats amb la performance i l’art d’acció.

Es tracta d’edicions presentades al llarg dels anys en el marc de La Muga Caula,

de petites edicions portades a terme per LMC, de donacions realitzades pels

propis artistes, etc.

Fins al 28 de juny, la biblioteca de Figueres presenta aquest fons en format expositiu,

i tot seguit passarà a estar disponible per a la consulta en un nou apartat

de la col·lecció de la biblioteca dedicat la performance i l’art d’acció, que

s’anirà ampliant amb les noves donacions que realitzi La Muga Caula.

Cada any, La Muga Caula presenta llibres relacionats amb els artistes de la trobada:

catàlegs d’exposicions, recopilacions d’altres trobades d’acció, llibres

d’artista i llibres-acció; és a dir, llibres que formen part indissoluble d’una acció

o que operen com un llibre de partitures. Llibres difícils o impossibles de trobar

en les llibreries comercials. Entre les novetats d’enguany, dos volums monumentals

del grup d’acció estonià Nongrata, que aquest 2019 és l’autor del cartell

de la 15a edició de La Muga Caula.

La Schubertíada compta amb la

celebració dels 25 anys del

debut de Matthias Goerne

L’edició d’enguany, com les anteriors, comptarà amb grans figures que doten

la Schubertíada d’una gran qualitat artística, que la fa consolidar com un dels

festivals de referència a Europa. Això també és gràcies a la seva aposta ferma

pel lied, la forma musical vocal més netament romàntica. Amb una mirada al

futur, també comptarà amb la participació d’intèrprets més joves que hi fan el

seu debut o el retorn d’artistes el nom dels quals ja no es pot oblidar.

S’han programat un total de 19 concerts durant l’estiu entre Vilabertran, Figueres,

Castelló d’Empúries i Valdegovía/Gaubea (Àlaba, País Basc). Se n’hi

afegeixen 5 més al llarg de l’any a Barcelona, que en fan un total de 24.

En aquesta 27a edició de la Schubertíada se celebren els 25 anys del debut de

Matthias Goerne i dos recitals que commemoren la relació entre el baríton i el

festival. Tal com diu Jordi Roch, president de l’Associació Franz Schubert: “Ell

simbolitza la fidelitat a la nostra iniciativa”.


Tot en instruments

musicals

Girona. Bonastruc de Porta, 29

T. 972 223 140 / girona@grupvivaldi.com

Figueres. Nou, 186

T. 972 670 946 / figueres@grupvivaldi.com


38 | notícies > actualitat > costa brava

GiDONA|juliol 2019

Cinema Lliure a la

Platja arriba a Tossa

Del 27 de juny a l’1 d’agost arriba la 8a edició de Cinema

Lliure a la Platja, la mostra gratuïta de cinema

independent que se celebra a l’estiu a les platges de

Barcelona, Badalona, el Prat de Llobregat i Mataró, a

més de Palamós i Tossa de Mar.

Com cada any, s’aposta per programar pel·lícules de cinema

independent de qualitat que han estat guardonades

o han obtingut un ressò destacat, tot i que no han

gaudit d’un circuit comercial extens. El Cinema Lliure a

la Platja que es podrà gaudir a la Platja Gran de Tossa

serà el dia 7 de juliol, amb el film Bienvenida a Montparnasse,

dirigit per Léonor Serraille, i el diumenge 21

de juliol, amb Kubo y las dos cuerdas mágicas, dirigit per

Travis Knight.

A més, abans de la projecció de cada pel·lícula, s’emetrà

un curtmetratge seleccionat per FILMETS Badalona Film

Festival. Els curtmetratges d’aquesta edició aglutinen tota

mena de gèneres: stop motion, comèdia, drama, animació

i ficció... i la majoria han viatjat a festivals importants.

Més de 15.000

persones celebren la

gran revetlla de la

Costa Brava a l’Estartit

El Festival Ítaca, Cultura i Acció va celebrar el 22 i 23

de juny dues nits multitudinàries de festa i música per celebrar

l’arribada de l’estiu. En la seva quarta edició, l’#ItacaSantJoan

s’ha tornat a confirmar com la primera gran

festa de l’estiu i la revetlla musical més multitudinària de

la Costa Brava. Les nits de dissabte i diumenge, el recinte

de la platja Gran de l’Estartit es va omplir de gom a gom

per acollir vuit concerts i dues sessions de DJs. En total,

10.000 espectadors van presenciar dins el recinte les actuacions

d’Els Catarres, Oques Grasses, Berri Txarrak, Iseo

& Dodosound, Doctor Prats, Roba Estesa, Lildami, Vandal i

Serial Killerz. Les dues nits el festival va penjar el cartell de

sold out i milers de persones van seguir les actuacions des

de la platja en quedar-se sense entrada. Així mateix, els paquets

que oferien l’assistència als concerts més plaça de

càmping es van exhaurir setmanes abans de la celebració

del festiu cap de setmana. L’elevada assistència d’aquests

dos dies suposarà un important increment d’espectadors

pel festival, que tancarà la sisena edició amb la xifra més

alta d’assistència de la seva història.


40 | notícies > actualitat > costa brava

GiDONA|juliol 2019

Empreses

Vols donar una imatge de

qualitat i professionalitat?

Un llenguatge correcte també

forma part de la teva marca.

Pàgines web

Vols atraure clients potencials?

Les errades donen una

impressió de deixadesa i

poden dissuadir els visitants.

Estudiants

No vols que les faltes

d’ortografia et facin abaixar la

nota dels treballs? Podem

ajudar-te per menys del que

t’imagines.

‘Tangències’ s’exposa a Cadaqués

Sota el títol “Tangències”, entre els mesos de novembre del 2016 i febrer del

2017 es va presentar una exposició col·lectiva a la Casa Empordà i al Museu

de l’Empordà de Figueres, comissariada per Pilar Farrés i Anna Maria Puig

Griessenberger, i produïda pel Museu de l’Empordà i l’Ajuntament de Figueres.

Plantejada amb voluntat de fer itinerància, la mostra va arribar a la Ciutadella

de Roses durant els mesos de juliol i agost del 2018, i ara ho fa, en un format

més reduït, a la Societat l’Amistat de Cadaqués, on s’exposarà des del 21 de

juny fins al 21 de juliol.

En la seva proposta inicial, “Tangències” posava en relació dotze peces patrimonials

(en reproducció fotogràfica, obra de Jordi Puig) provinents de jaciments

i monuments de la comarca pertanyents a èpoques històriques

diferents amb dotze artistes contemporanis, cadascun amb l’objectiu de buscar

un punt de tangència amb la peça patrimonial. Al catàleg homònim, dotze

textos escrits per historiadors i arqueòlegs acompanyaven les peces patrimonials,

i dotze més signats per Cristina Masanés i per Enric Tubert resseguien

la tangència perseguida per l’artista contemporani corresponent.

De les dotze peces inicials que van donar peu a la mostra, ara se n’han seleccionat

set, una tria cronològicament ampla i variada pel que fa als estils. No

cal dir que la presència de la dedicada al retaule de l’església parroquial de

Santa Maria de Cadaqués hi era obligada.

“Tangències” es planteja com un exercici de contemporaneïtat, rigor expositiu

i voluntat de projecció universal, una proposta excel·lent per difondre

patrimoni i territori i prendre el pols a la creació contemporània

alt-empordanesa.

Escriptors

Vols publicar la teva obra?

No n’hi ha prou amb un

contingut d’interès; els textos

també han d’estar ben escrits.

No permetis que un

text pobre o amb

errades repercuteixi

negativament en la

imatge que vols

donar.

Els teus escrits

Els teus escrits

són la teva imatge!

618 033 111 / info@elcorrector.es

www.elcorrector.es

‘De l’arbre al tap, del tap a

taula’: una experiència surera

única

“De l’arbre al tap, del tap a taula” és la nova proposta turística pels mesos

de juny i juliol, organitzada pel Consorci de les Gavarres i el Museu del

Suro de Palafrugell. Es tracta d’unes matinals sureres que coincideixen amb

la temporada de la pela del suro amb la voluntat de descobrir als visitants

aquest primer pas del procés de transformació del suro.

Per fer-ho, s’han organitzat, pels caps de setmana de juny i juliol (del 9 de

juny al 14 de juliol), unes demostracions de pela que inclouen un esmorzar,

una visita cultural i una degustació de vins de la DO Empordà; a les

poblacions de Cassà de la Selva i Palafrugell, els dos pobles surers per

excel·lència del nostre territori.

L’objectiu d’aquesta proposta és “fer viure als participants una experiència

única i en directe, compartint la saviesa i l’experiència d’aquests professionals

del món forestal que són part important del nostre patrimoni

cultural”, tal com ha explicat Annabel Marin, coordinadora de l’activitat.

L’activitat té un preu de 15 euros per als adults, de 8 euros per als joves de 7

a 16 anys, i gratuït per a infants de fins a 6 anys.

Per a més informació podeu consultar els webs www.gavarres.cat i www.museudelsuro.cat.


42 | dones sobre rodes >

GiDONA|juliol 2019

Susanna Vila

www.redboxsport.com

Ana Carrasco

Un referent femení del motociclisme

Sabem que el món de les motocicletes normalment és considerat

de territori masculí. Però hi ha dones disposades a

trencar amb aquests paradigmes. La pilot de velocitat

Ana Carrasco n’és una, i de fet el món del motociclisme

va canviar des que va guanyar el 2018 World Supersport

300 Championship. Era la primera vegada a la història

que una dona guanyava un campionat mundial de motociclisme.

Tenint en compte la seva dominant victòria a Imola al maig,

seguida d’una brillant carrera a Donington o la dramàtica

victòria en el Grand Prix de Portugal, tot apuntava que seria

la campiona.


GiDONA|juliol 2019

< dones sobre rodes |

43

OBRIM BOTIGA VIRTUAL

www.saisbikes.com

Hi trobaràs tot el que

busques sobre el món

de les bicicletes

Model:

Zaskar 9R Elite

Després de guanyar el campionat, el que li preocupa a l’Ana és ser recordada

com una gran pilot i no com un estel fugaç. Vol transmetre que la dona pot ser

tan bona pilot com un home, i vol que les noies s’animin a participar en el món

del motociclisme de manera professional.

Model: ASR Carbon

Som distribuïdors

a Girona

I TAMBÉ TENIM

ACCESSORIS I RECANVIS

MOTO - SCOOTER - QUAD - JET SKY

GRAN ASSORTIMENT EN

CASCS JUVENILS

C/ Pedret 31-35 · 17007 Girona

Tel. 972 200 736 · Fax 972 218 697

info@saispower.com

www.saispower.com

www.saisbikes.com


44 | vivències > GiDONA|juliol 2019

Fotografies: Lluis7

Esteticista integral, model

i actriu esporàdica


GiDONA|juliol 2019

ruth sánchez < vivències | 45

Em dic Ruth, soc de Girona i tinc 31 anys. Vaig néixer un 22

d’octubre, i la meva infantesa la vaig viure a Sarrià de Ter,

en un barri humil i dins d’un ambient molt familiar; envoltada

dels pares, avis, oncles i cosines, amb qui vaig compartir

moltes estones de joc. Em considero molt treballadora i perfeccionista,

positiva, independent i molt responsable, i encara

que vaig ser molt tímida, amb el temps m’he convertit

en una persona molt sociable. Soc una gran amant de la naturalesa

i dels animals, sobretot dels gats. M’agrada practicar

esport i estar amb els meus amics.

Vaig estudiar la primària a l’escola Montserrat de Sarrià de

Dalt, on vaig fer grans amistats que encara conservo. Tot seguit,

vaig continuar estudiant a l’IES Narcís Xifra de Girona,

on vaig finalitzar l’ESO. Després va començar la meva experiència

laboral a Figueres, ciutat en què em vaig traslladar i

vaig viure-hi, al principi només els caps de setmana.

En aquesta ciutat hi vaig treballar com a integradora social

i després de dependenta, treball que sí que va acabar ocupant-me

la jornada sencera. I d’aquí, vaig fer el salt de nou

cap a Girona, on vaig iniciar els estudis de grau mitjà d’Estètica

Personal i Decorativa i on vaig començar la meva

aventura professional al restaurant Dolce Vita de la plaça

de la Independència: em coneixien com a la cambrera del

Dolce Vita. Aquesta experiència em va servir per desenvolupar-me

com a persona, tant a escala professional com personal,

i sobretot vaig tenir la sort que el gerent m’influís molt

positivament i em donés suport i m’ajudés en moments puntuals

i delicats de la meva vida, com per la mort del meu avi


46 | vivències > ruth sánchez GiDONA|juliol 2019

matern i la d’un molt bon amic, fent que tot fos més fàcil d’encaixar

i de dur.

Un dia, però, vaig reflexionar i arribar a la conclusió que necessitava

un canvi radical, i vaig decidir reprendre els meus

estudis d’estètica, la meva gran passió des que era ben petita.

I així va ser com vaig tornar de nou a l’IES Narcís Xifra i

vaig cursar-hi el grau superior d’Estètica Integral i Benestar.

Aleshores, em va tocar compaginar estudis i feina, però,

amb molt esforç i sacrifici personal, vaig aconseguir arribar

a l’últim any d’estudi, tot i que vaig haver de deixar la meva

feina conscient que a la vida cal prendre decisions i, de vegades,

també arriscar-se. Arribava així el moment de començar

les meves pràctiques d’estètica al Balneari Vichy

Catalan de Caldes de Malavella, on vaig adquirir nous coneixements

i refermar l’après a l’aula. A més, vaig tenir molta

sort amb els professionals, que em van guiar i vaig aprendre

molt d’ells. Actualment és el meu lloc de treball, però en un

futur no massa llunyà m’agradaria poder tenir el meu propi

centre de bellesa, malgrat que encara he de consolidar la

meva formació i assolir nous objectius professionals i personals.

Tot i això, soc de l’opinió que amb sacrifici i esforç acabes

descobrint-te a tu mateixa i sabent el que ets capaç de

fer i desconeixies. És tot un aprenentatge vital!

Currículum professional

En un principi, quan tenia uns 22 anys, alguns fotògrafs em

van oferir fer-los de model fotogràfica per promocionar-se a


GiDONA|juliol 2019

ruth sánchez < vivències | 47


48 | vivències > ruth sánchez

GiDONA|juliol 2019

través de pàgines web, i més endavant les xarxes socials em

van permetre donar-me a conèixer amb més profunditat en

aquest vessant artístic. A partir d’aquests primers treballs

fotogràfics, vaig poder col·laborar en un videoclip del grup

musical Vuit, en què vaig ser una de les protagonistes.

El món de la fotografia i el maquillatge, que sempre m’han

agradat però no per dedicar-m’hi professionalment, em va

oferir l’oportunitat de maquillar models per a books de fotos

i endinsar-me una mica en aquest món; quan podia, anava

pel meu compte amb la meva càmera rèflex fotografiant les

amigues i fent-los àlbums personalitzats, tot això de franc,

òbviament. Va arribar, però, la meva gran oportunitat de tenir

el meu primer contacte amb el món del cinema de la mà del

cineasta caldenc Mateu Ciurana, amb qui vaig poder formar

part com a figurant, maquilladora i perruquera del seu curtmetratge

Diògenes, el gos, al costat del reconegut cantant

de Sopa de Cabra, Gerard Quintana. Guardo d’ells dos un

gran record i estima. D’aquell rodatge en va sorgir l’oportunitat

de fer de model d’una marca de roba.

Per finalitzar, he de deixar clar que tot i continuar tenint contactes

amb el món artístic i realitzar, de tant en tant, algun treball

com a model i maquilladora, a mi el que m’apassiona de

veritat i més m’interessa és l’estètica, i crec que per créixer

com a persona i com a professional també cal estar sempre

posant-se al dia i obrint-se nous camins i horitzons, i sobretot,

posar en pràctica un lema que sempre tinc present: no deixis

que els obstacles prenguin el lloc dels teus somnis.


50 | entrevista > GiDONA|juliol 2019

Anna

Santolària

Vitrallera i

conservadora de vitralls


GiDONA|juliol 2019

anna santolària < entrevista |

51

D’on prové la teva passió pels vitralls?

A Belles Arts es toquen totes les tècniques artístiques excepte

les vinculades amb el vidre! Era un material que m’interessava

i no vaig parar fins a aconseguir trobar una escola

on me l’ensenyessin a treballar. Malauradament, ara, si vols

estudiar vitrall de manera reglada, només hi ha un cicle formatiu

a Lleó, no ha quedat res a Catalunya.

Què és un vitrall?

Una pintura feta amb llum. És com si fessis un quadre però en

realitat estàs treballant amb peces de vidre de diferents colors

que manipules: les talles, les pots pintar i coure al forn, i un

cop la pintura està de forma permanent sobre el vidre, pots

emplomar-ho amb un perfilat de plom en forma d’H que aguanta

una peça per cada costat. I com que és flexible, pots fer

les corbes que vulguis. És una feina molt laboriosa, un ofici que

gairebé no ha canviat en els seus més de mil anys d’història.

La teva professió no és gaire comuna…

Soc vitrallera i conservadora de vitralls. Vaig estudiar Belles

Arts i en acabar vaig fer un curs a la Fundació Centre del

Vidre de creació contemporània de vitralls, una escola que

ja no existeix. Vaig fer pràctiques al taller J. M. Bonet de

Barcelona, un taller històric que, entre altres obres fa els

vitralls de la Sagrada Família. Després d’aquelles pràctiques

em van contractar i vaig treballar amb ells tres anys més.

Allà vaig aprendre molt de l’ofici de vitraller.

Però la teva passió era i ho continua sent la restauració

de vitralls.

Sí! Per aquest motiu vaig anar a Anglaterra a fer un màster

de dos anys sobre conservació de vitralls i gestió de patrimoni.

Són uns estudis que no existeixen a Espanya. La tesina

final la vaig dedicar a la taula de vitraller de Girona,

que és al Museu d’Art, i em vaig instal·lar a Girona en principi

per tres mesos, mentre estudiava l’obra, però al final

la ciutat em va enamorar i m’hi vaig quedar. De fet, com

que em volia dedicar a la restauració de vitralls, què millor

que el meu taller estigués al Barri Vell gironí, on tota la província

està farcida de patrimoni interessant.

Estàs especialitzada en la restauració de vitralls, tot i

que també fas peces noves per encàrrec...

La restauració és el que em possibilita, sobretot, trobar sortida

professional a la meva professió. Cada vegada més, i

penso que pel bé del patrimoni, es necessiten vitrallers qualificats

en conservació-restauració i a Espanya en tenim

molt pocs, a causa de la manca d’oferta formativa a l’Estat.

A més de formació reglada, hi ha d’haver, és clar, un aprenentatge

d’ofici: els tallers agafen un aprenent i li ensenyen

la tècnica. Jo, durant els 10 anys que m’he dedicat al vitrall,

m’he format tant en la banda acadèmica com en la d’ofici,

i crec que això m’ha ajudat molt, tot i que sempre queden

coses per aprendre!

Els teus clients principals són els bisbats?

Així és, les esglésies i les catedrals conserven gran part del

patrimoni vitraller. Els vitralls són peces que requereixen

manteniment, i aquí sovint els descuidem. Quan ja és tard

per fer una intervenció preventiva, i s’han de restaurar, i

abans s’ha de fer un estudi historicoartístic de la peça.

Aquest estudi és bàsic per saber qui va ser l’autor de la peça


52 | entrevista > anna santolària GiDONA|juliol 2019

i quin any es va realitzar, però també i per quines restauracions

ha passat i quin és el material original conservat. Perquè

com que té una naturalesa tan fragmentària, són tot

peces que estan ajuntades entre elles amb aquest metall

que pot haver estat reemplaçat en algun moment, i això vol

dir que les peces han pogut canviar de posició. De fet, a vegades

et trobes amb uns puzles considerables, i has de passar

moltes hores per posar-hi ordre. Per tant, si en

descobreixes l’autor, pots trobar fons documentals que et

poden ajudar a recuperar la seva composició original.

Quan fa que vas instal·lar el teu taller a Girona?

Fa cinc anys, però podem dir que va ser una inauguració

simbòlica, perquè just després vaig anar a treballar a Suècia

durant uns mesos. Ara, a poc a poc m’han anat coneixent

i cada vegada tinc més feina a Girona. He mirat de

fer promoció del vitrall, perquè penso que és indispensable

per posar en valor el vitrall Gironí. Amb el Museu d’Art

hem muntat una exposició permanent sobre els vitralls

gòtics de la Catedral. I miro de fer xerrades i conferències

sobre els vitralls que tenim més a prop i sovint desconeixem.

Però és una feina lenta, i he tingut molta sort de

mantenir els contactes de la Universitat de York. Gràcies

a ells treballo tant a Girona com a l’estranger. Aquest

Nadal vaig estar treballant a la catedral de Naumburg, a

Alemanya, amb vitralls datats del 1250. Aquí he restaurat

tots els vitralls de l’església de Bordils, i la gran rosassa

de l’Escala, entre altres feines.

Més que un negoci, és una passió?

Totalment. Sempre tinc més interès per la peça en si que pel

client, poso en primer terme el que la peça necessita, i intento

fer entendre al client o a l’arquitecte per què aquell vitrall

necessita una actuació determinada. A vegades és

complicat perquè diuen que qui paga mana! És un ofici en

què és millor no comptar les hores que t’hi passes, tant en

restauració com en creació, si ets perfeccionista les hores

volen. Però és una feina que no canviaria per res, ho té tot: la

part creativa, en la qual fas el disseny i les noves peces; la

part de bastides, que sempre és excitant, i la part més de recerca

i mecànica que pot tenir la restauració. El que he evitat

sempre és assistir a fires i crear peces petites per vendre,

aquestes hores no les gaudiria.

És una feina que té grans recompenses quan guanyes

premis d’àmbit internacional, com és el teu cas.

No passa gaire sovint, però sí. Haig de dir que recompenses

són quan veus la teva feina reinstal·lada, o quan un

client confia en tu per fer la restauració d’una peça. Això

ja és un premi. El premi de les arts de la construcció és

un reconeixement que m’ha donat la Fundació de Richard

H. Driehaus pels meus treballs. Driehaus és un filantrop

enamorat de les tècniques tradicionals de l’arquitectura.

La subdelegació de la fundació a Madrid, juntament amb

INTBAU i el Ministeri de Foment entreguen cada any quatre

premis, i aquest any en la categoria de ferro i vidre

m’han triat a mi. Encara no m’ho crec! És un reconeixement

important a escala estatal, amb una organització

molt acurada. Van venir a fer un reportatge sobre el meu

taller i han organitzat una exposició a Las Arquerías del

Ministeri de Foment a Madrid, que es pot visitar fins al 29

de juliol. Ara em sento empoderada per seguir fent el que

he fet fins ara, i seguir esforçant-me per millorar.

I, a més, has posat en valor les taules del vitraller de

Girona, fruit de la teva tesina...

Sí, l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural va

voler publicar-la en edició bilingüe. Finalment, el món anglosaxó,

sempre molt interessat per aquest objecte únic,

té accés a aquesta informació. Pensa que hi ha gent d’arreu

del món que ve a Girona expressament per veure les

taules de vitraller del Museu d’Art. Els taulons emblanquinats

eren les eines més importants a l’hora de realitzar

els vitralls: en aquestes s’hi dibuixaven els ploms, es tallaven

els vidres i s’emplomaven els vitralls. Avui contenen

molta informació encara per desxifrar. Girona ha tingut la

gran sort de conservar l’única taula de vitraller que es coneix

i que encara conserva els vitralls que s’hi van fer al

damunt. Com que només era una eina, les fustes no es

conservaven, per això és una peça tan important. Ara

aquesta peça s’exposa envoltada de fragments de vitrall

gòtic del mateix mestre i del mestre Letumgard. Una exposició

que no us podeu perdre.


54 | moda > tendències GiDONA|juliol 2019

A l’estiu, colors vius

Montse Ten

Comunicadora de moda i tendències

https://www.facebook.com/webMODAGIRONA

Any rere any i temporada rere temporada, l’Institut

Pantone fa una predicció dels colors que seran tendència

aquella temporada. Ho fan a través del Pantone

Fashion Color Trend Report, una guia que s’elabora a

partir dels colors més vistos a les desfilades de la Fashion

Week de Londres. Una vegada més, no anaven errats

en la predicció, i les tonalitats que van predir estan

triomfant aquesta temporada de primavera-estiu.

Es diu que l’ull humà pot distingir entre un milió de variacions

cromàtiques i que els cons de la retina poden

distingir entre 100 graduacions diferents de verds, blaus i

vermells (i les combinacions d’aquests colors entre ells),

de manera que l’Institut Pantone no es limita a dir-nos quin

color es portarà, sinó que especifica tonalitats concretes

de cada color que seran tendència.

Hem de tenir en compte, a més, que cada persona veu

un mateix color de manera diferent, en funció dels

tipus de cons i bastons (cèl·lules fotoreceptores) que té

la seva retina i la llum que arriba a l’objecte.

Anem, doncs, a descriure els colors d’aquest estiu 2019:

El Fiesta és un to vermell ataronjat, que aporta frescor

i alegria.

El Pink Peacock, un fúcsia intens, molt femení.

Jester Red és un vermell intens i elegant que recorda el

color del vi, ideal per als esdeveniments importants i les

nits d’estiu.

El Sweet Lilac, un rosa-lila claret, pastel, molt afavoridor.

El Turmeric (o cúrcuma) és un taronja potent que aporta

molta lluminositat i alegria, recorda el sol i la sorra de platges,

i fa estiu.

El Pressed Rose és un to de maquillatge, un rosa claret

molt càlid.

El Living Coral és un corall suau amb un punt daurat.

L’Aspen Gold es tracta d’un groc durat que recorda els

rajos del sol.


GiDONA|juliol 2019

tendències < moda |

55

El Lemon Verbena, un groc llimona molt vistós, cítric i

divertit.

El Mango Mohito, un groc entre ataronjat i camel, semblant

al mostassa.

El Pepper Stem és un to verd claret amb un toc groguenc.

El Terrarium Moss, un verd fosc grisós que recorda lleugerament

el verd de camuflatge.

El Princess Blue és un blau potent, profund i elegant,

ideal per lluir en les grans ocasions.

El Toffee és un color més típic de la tardor, com és el

marró, que se’ns ha colat en aquest estiu.


@sonialafem

10

1

3

5

8

4

7

1. Vestit llarg groc de @lulus

2. La bloguera @sincerilujules

amb un dels seus looks amb

vestit llarg

6

2

3. Ulleres de Carey Oversize,

de Tom Ford

4. Bossa de mà XL de

@maya_handbags

5. Collar XL de @pippandme

6. @sincerilyjules novament

amb vestit XL

7. Eau de toilet Femme adorable

d’Angel Schlesser

9

8. Cunyes d’espart XL de Pura

López en color daurat

9. Vestit de cotó Tyedye d’

@analuacoto, ara amb botiga

a Girona

10. Cinturó de ràfia amb sivella

de Carey (www.asos.com)


BEAUTY

@sonialafem

Duet Bronze et Lumière és un bronzejador

mes il·luminador de Chanel

Nova barra de llavis de la

casa Estée Lauder en corall

preciós, per l’estiu.

És el núm. 321, short fuse

Bagira

Centre de Bellesa

Extensions pestanyes - Micropigmentació

Ungles de gel i esmaltat permanent

La bloguera italiana Chiara

Ferragni i la firma Lancome ens

presenten aquesta nova línia de

maquillatge amb el nom de

Chiara Ferragni

La Roche-Posay Anthelios

SPF50+ fluid.

Protecció solar

Ronda Ferran Puig, 26, 1r 1a de Girona - T. 698 560 864


58 | màrqueting > GiDONA|juliol 2019

Per com fumis et coneixeran.

El llenguatge no verbal del fumador

abaixa el cap, la seva actitud és hostil i simbolitza que està

enfadat.

Laura Cardona Saldaña

Màrqueting, publicitat, comunicació i protocol

Tot i que cada vegada és més difícil fumar en espais privats,

i és un hàbit nefast per la nostra salut, fumar és un llenguatge

que pot dir de la personalitat del que fuma molt més

del que pensem. La manera de fumar delata nombroses

dades del fumador, com ara l’aparença que desitja projectar

als altres o el seu estat anímic en aquell moment.

Per la manera d’agafar el cigarret o el puro es pot

inclús interpretar la seva personalitat i la seva procedència.

Avui en dia, l’acte de fumar segueix sent el refugi de moltes

persones davant l’estrès que comporta la vida moderna (la

nicotina ajuda a controlar l’ansietat). Diuen que quan una

persona inhala una cigarreta, inconscientment, invoca l’acte

de succionar del pit matern, i així sent relaxació i seguretat.

Sigui aquest freudià pensament cert o no, el fet és que la

manera de fumar que té una persona pot indicar-nos si està

nerviosa, furiosa o té sentiments de superioritat.

A més dels gestos de les mans, el cos i la

cara del fumador, en la comunicació no

verbal també es pot parlar de la direcció

i la velocitat a l’hora d’exhalar el

fum.

Per exemple, les persones positives,

amb gran autoconfiança

o que se senten superiors

als altres exhalen el fum cap a

dalt. En canvi, les persones

que pretenen ocultar alguna

cosa o que són pessimistes

expulsen el fum cap a baix.

En l’àmbit empresarial,

si el nostre interlocutor

exhala el fum cap

a baix significarà

que el projecte no

li interessa o

que ha decidit

no participarhi.

Si a més

Topografia del fumador:

• Expulsar el fum cap a algú, a part d’una falta de respecte,

és senyal de menyspreu.

• Colpejar el cendrer amb el cigarret mostra nerviosisme

i inseguretat.

• Una persona que exhala el fum cap a dalt significa que

està de bon humor o entusiasmada davant una idea, inclús

que està disponible pels altres. També és un gest de

qui es vol fer notar com a segur d’ell mateix. Alerta!

També és propi de les personalitats egocèntriques.

• Si algú fuma cap a baix, té un estat d’ànim alterat i no ho

vol dir. El millor és deixar-lo sol en aquell moment. Segurament

aquest gest d’exhalar el fum per baix vindrà

acompanyat d’altres gestos que denotin preocupació o

molèstia.

• Com més de pressa s’exhala el fum cap a dalt, més

confiat se sent el fumador. Per contra, com més de

pressa l’expulsi cap a baix, més negatiu se sentirà.

• Encendre una cigarreta i apagar-la abans que s’hagi

fumat sencera indica intranquil·litat i desig de relaxarse.

• Exhalar el fum pel nas és senyal d’una persona molt segura

de si mateixa i amb un gran autocontrol. És típic dels

líders carismàtics i de qui sap bé el que està fent.

• Qui expulsa el fum bufant i per un lateral de la boca

segurament no és una persona molt correcta ni lleial (tot

i que alguns s’excusen dient que ho fan per no tirar el

fum a la cara de la persona del davant, el correcte seria

no tenir ningú davant mentre es fuma).

• Si es consumeix el cigarret de pressa és perquè la persona

no es troba massa tranquil·la ni serena. D’altra

banda, qui expulsa lentament el fum és perquè està relaxat

o busca estar-ho.

Com podeu comprovar, no és molt difícil convertir-se en un

intèrpret del llenguatge corporal, tan sols cal ser observador,

veure els gestos principals i els que els acompanyen

per treure’n les conclusions.


GiDONA|juliol 2019

disseny de joies < moda |

59

Transformació i disseny de joies.

‘Made in’ Girona

Salvador Maresma

Dissenyador de joies

info@mbosch.com / www.mbosch.com

He dedicat molt de temps intentant

descobrir com ser

més creatiu. Innovant, explorant

camins tradicionals cap a

la creativitat amb diferents

tipus de llenguatges. Encara

que tots aquests camins van

despertar el meu esperit creatiu,

em vaig adonar que no estava

anant a l’arrel de

l’assumpte.

Per realment aprofitar la nostra naturalesa creadora, n’hi ha

prou que ens adonem d’una cosa: de les coses que ens envoltem,

una pedra, els arbres, les fulles, el mar. O coses més

artificials: edificis, façanes. Fins i tot creacions artístiques:

un quadre, un monument. Moltes vegades no veiem el que

estem mirant. Tots som artistes. Tu estàs creant tot el temps,

simplement, perquè estàs viu.

Quan saps que estàs creant artísticament, t’involucres més

en la teva vida, t’emociones. Comences a viure de manera

més conscient el que estàs creant.

professional. Potser no caldrà

fondre-les, només fer-los

una polida, un mate diamantat

o un mate fi, i li donarem

aquell toc diferenciat.

Una foto, un dibuix, una

idea... és el principi del procés

de creació d’una joia per

encàrrec.

La dissenyem amb la tecnologia 3D, i pots veure una simulació

de la joia a mida real. Fem les teves joies, exclusives i úniques,

amb la millor qualitat i sense que això representi una

gran despesa.

Equip, treball, creativitat, imaginació i tu, que ets la nostra raó

de ser.

#sihopotsimaginarhofemrealitat

Per això, si t’animés a reciclar

les joies i les pedres, siguin

diamants o pedres de color,

joies que saps que no faràs

servir i que és molt probable

que no tornis a lluir, aprofitales

i transforma-les al teu gust.

Deixa’t aconsellar per un joier


60 | moda > casaments GiDONA|juliol 2019

Lluna de mel: 4 destinacions ‘top’

De ben segur que el vostre casament serà fantàstic! I llavors,

amb tots els nervis fora… toca relaxar-se! Potser

no és una raó prou de pes per casar-se, però anar de lluna

de mel és quasi tan important com el casament en si. És

on comença la vostra gran aventura. No importa on aneu,

qualsevol lloc és bo per començar aquest camí, però a

continuació us deixo quatre llocs per a tots els gustos i

que són un encert segur!

El Japó

Sandra Jordà Wedding Center

Especialista en vestits de núvia i complements

www.sandrajorda.com

Si voleu descobrir una cultura diferent de l’occidental, el

Japó és el vostre destí. Un dels únics països que sap

conviure en harmonia amb el seu gran passat històric

i la modernitat més extrema.

Les seves platges de somni i la seva aigua cristal·lina

fan que sigui el lloc perfecte per relaxar-se i deixar-se

cuidar. Esports aquàtics i passejades romàntiques en les

seves llarguíssimes platges de sorra blanca durant la posta

de sol converteixen aquestes fantàstiques illes en el còctel

ideal per passar la vostra lluna de mel.

La costa oest dels EUA

Sovint associem els Estats Units amb grans metròpolis.

Però res més lluny de la realitat. Només cal llogar un cotxe

per endinsar-se en les infinites carreteres d’aquest fantàstic

país i recórrer Califòrnia, Nevada i Arizona.

Yosemite Valley, les magnífiques sequoies, el desert de

Death Valley o el Gran Canyó del Colorado faran les delícies

per als amants de la naturalesa per rematar-ho, això

si, a l’Strip de Las Vegas.

Un road trip de pel·lícula.

Entre els seus destins bàsics hi podem destacar llocs com ara

Tòquio (la capital), Osaka, Kyoto, Nagoya, Tsumago o Hakone.

Menjar sushi, comprar tecnologia o admirar els temples religiosos

i respirar pau interior. El país del sol naixent ho té absolutament

tot per no avorrir-vos ni un segon.

Les Maldives

Al bell mig de l’oceà Índic, hi trobem el regne de les mil illes,

el país més petit de tot el continent asiàtic. Al sud-oest de

l’Índia,1.190 illes plenes de paisatges submarins de coral:

les Maldives.

Kènia

Un dels països més desenvolupats del continent Africà.

Kènia és el destí ideal per aquelles parelles que volen

relaxació i aventura. Explorar aquesta joia de país no seria

el mateix sense viure l’experiència d’un safari envoltat de

la seva fauna salvatge. Una lluna de mel amb Jeep en plena

sabana és una aventura única.

Tranquil·litat i plaer és el que et promet aquest viatge de

nuvis a la fi del món. I és que, a part de la sabana africana,

també hi trobareu platges paradisíaques o zones muntanyoses

que completen una rica i diversa naturalesa africana.

Però sobretot, no us oblideu de les vacunes i els medicaments

necessaris per viatjar a Kènia.

I vosaltres, ja sabeu on anireu de lluna de mel? No dubteu

d’assessorar-vos en una agència especialitzada per fer

que el vostre viatge de noces sigui una experiència única i

inoblidable més enllà del destí.


Kamtxatka

Una de les zones més salvatges de l’Extrem Orient, Kamtxatka, s’ha

comparat amb el territori veí de més enllà de l’oceà, Alaska. Aïllada

durant dècades pel recel de les autoritats soviètiques, a Kamtxatka s’hi

troba una gran concentració de volcans, 29 dels quals són actius.

Les diferents tribus autòctones, com ara els koriaks o els itelmens,

centraven la seva activitat econòmica en la pastura de rens, la caça o la

pesca. L’arribada dels russos al s. XVIII va suposar la progressiva aniquilació

de la població local i la seva economia, fins a reduir-la a una nimietat

folklòrica. A diferència de la civilització occidental, els pobles indígenes

eren conscients de la seva dependència de l’entorn, i els seus rituals i els

elements que veneraven demostren aquest respecte i harmonia vers els

elements, el bosc, el riu i el gran depredador del territori, l’os.

La duresa de l’orografia fa que qualsevol incursió en l’esplendorosa taigà

sigui tota una aventura. L’activitat volcànica és constant i perceptible pel

gran nombre de fonts d’aigües termals, així com la silueta dels 160

volcans que s’eleven per tot el territori, el qual amaga la famosa vall dels

Guèisers, descoberta el 1941 per la geòloga Tatiana Ustinova.

La gran riquesa natural de Kamtxatka, curulla d’ossos, rens, ants, martes

i un llarg etcètera, la converteixen en un destí molt atractiu per a tots els

qui vulguin descobrir un dels territoris més salvatges i impracticables de

l’Extrem Orient rus.


62 | educació > GiDONA|juliol 2019

‘The world needs you to share

her message’

Susan Triviño González

Escriptora àrea Educació

Susan Triviño González

Greta, a partir de l’agost del 2018, va decidir faltar cada divendres

de classe per anar a protestar davant de la seu del Parlament

suec, fins que s’adoptin mesures reals per combatre el

canvi climàtic.

“Actuar en consciència significa lluitar pel que consideres just.

Totes les persones tenim l’obligació moral de fer el possible

per millorar el món. La situació dels drets humans i la crisi climàtica

van de la mà. No se’n pot resoldre una sense resoldre

l’altra.”

Què estem deixant als nostres nens?

Greta Thunberg, nominada al Premi Nobel de la Pau amb tan

sols 16 anys, no va dubtar el 2018 a protestar contra els governs

del món que no fan res pel canvi climàtic. Afirma que la

nostra civilització està sent sacrificada per un grup petit de

persones que pasten fortunes, rics, com els del seu país, que

viuen en i pel luxe. Diem que estimem els nostres nens, però

els estem robant el futur davant dels seus propis ulls, afirma

l’activista. Els líders polítics han ignorat en el passat la necessitat

d’actuar i ho ignoren una altra vegada. El temps passa i

les excuses també, continua declarant Greta en un dels seus

discursos. El febrer del 2019, científics d’arreu de la Terra

donen suport al moviment, el missatge d’aquesta gran lluitadora

que ens fa pensar en referents per la humanitat com ara

Mandela, Goodall, Maria Montessori i Gandhy.

“Ara és el nostre torn”. Hem de parlar clar, ens diu, no podem

resoldre la crisi si no la tractem com una crisi:

“The real power belongs to the people!”

Amnistia Internacional ha entregat el màxim guardó a Greta i

al moviment d’activistes pel clima Divendres pel Futur. La pròpia

Amnistia defineix el premi Ambaixador de Consciència com

un homenatge a persones que han demostrat valentia i un lideratge

extraordinaris en la defensa dels drets humans. I justament

això és el que ella està demostrant al món sencer.

“Cada jove participant en el Divendres pel Futur representa el

que significa actuar en consciència. Ens recorden que tenim

molt més poder del que imaginem, i que cada persona pot

ser part activa en la protecció dels drets humans enfront de

la catàstrofe climàtica.”

Les monedes sempre tenen dues cares

El diari Libremercado sentencia que les idees de Greta Thunberg

suposarien un súper impost de 60.000 milions d’euros

l’any a Espanya. “Sólo tiene usted que escuchar algunos discursos

de Thunberg, leer un par de sus artículos y… ¡voilà! Descubrirá

su profunda ideología anticapitalista”. Altres medis

titulen: “Protesten contra el canvi climàtic amb pancartes de

plàstic i se’n van a un McDonald’s”.

El que necessitem i desitgem, si volem una vida de respecte

pel món que ens envolta i, per tant, una vida de respecte per

nosaltres mateixos i pels nostres fills, ho hem de lluitar amb

passió i intel·ligència. Fixeu-vos en el Consell Econòmic i Social

de l’ONU, que té per objectiu promoure la materialització de

les tres dimensions del desenvolupament sostenible (econòmica,

social i ambiental). Aquest òrgan constitueix una plataforma

fonamental per fomentar el debat i el pensament

innovador, aconseguir un consens sobre la forma d’avançar i

coordinar els esforços encaminats a aconseguir els objectius.

La feina no acaba conscienciant part de la població mundial

de la necessitat d’actuar, ens hem de dotar de l’estructura

i els recursos necessaris i sostenibles per poder actuar

amb èxit.

El que tinc clar és que no hi ha somnis

impossibles, com bé diuen, només hi

ha voluntats més o menys fortes.


GiDONA|juliol 2019

estètica < posa’t guapa |

63

El poder de la

radiofreqüència

Descobreix la tecnologia més efectiva, segura i

NO invasiva

Què és la radiofreqüència? Com funciona? Quina és la millor? Com s’aplica en

els tractaments de bellesa no invasius? Aquestes són algunes de les preguntes

que fa anys que explico per donar a conèixer una tecnologia molt efectiva i

segura que no passa de moda. L’experiència ens ha demostrat de manera fefaent

que la radiofreqüència dona resultats, i els vull compartir amb tu.

Dolors Hortal

Esteticista i psicòloga

info@institutdh.com

www.institutdh.com

Els anys passen i en el sector de la bellesa apareixen

moltes tecnologies. Algunes es queden

i demostren ser efectives i altres passen de

moda sense gaire resultat. Com a professional,

si he d’escollir una d’aquestes tecnologies no

tinc cap dubte: em quedo amb els sistemes de

radiofreqüència per la seva efectivitat, la seva

seguretat i la seva aplicació no invasiva en qualsevol

tractament corporal i facial.

Per què radiofreqüència?

Està clar, la radiofreqüència no només dona resultats,

sinó que és una tecnologia molt versàtil

que s’adapta a tots els tipus de tractaments estètics

facials i corporals. Efecte antiedat en envelliment

prematur, tractament d’arrugues i

línies d’expressió, millora del relleu cutani, estries,

cicatrius, recuperacions postoperatòries,

fisioteràpia, remodelació corporal... Els tractaments

no invasius, sense agulles ni infiltracions,

que permeten dur a terme una tecnologia basada

en la radiofreqüència són molt extensos,

i podríem dir que gairebé tot el que vulguem millorar

en el rostre i en el cos ho podem fer amb

la radiofreqüència.

Venus Freeze, una novetat tecnològica basada

en la radiofreqüència

A l’Institut DH estem en evolució constant, incorporant

als nostres tractaments corporals

les últimes tecnologies basades en la radiofreqüència

perquè els resultats són segurs,

efectius i no invasius. L’última novetat que ja

estem implementant s’anomena Venus

Freeze, un nou equip de radiofreqüència multipolar

amb polsos magnètics que incideixen

en l’angiogènesi reforçant i estimulant la formació

de nous vasos sanguinis i regenerant

profundament els teixits. I això què vol dir?, et

deus preguntar. És ben senzill, vol dir que

aquesta radiofreqüència tan nova i efectiva

eleva la temperatura de la zona tractada i provoca

la formació natural de nou col·lagen i

nova elastina. Així s’aconsegueix tensar i millorar

l’elasticitat, la textura i la qualitat de la

pell. La radiofreqüència Venus Freeze és eficaç

en tota mena de pells, fins i tot en les més

sensibles, i els tractaments es poden fer tot

l’any amb resultats visibles des de la primera

sessió, per això es considera un excel·lent

tractament flash.

Tractaments VIP amb radiofreqüència

L’experiència ens ha demostrat que la combinació

de tecnologies és molt efectiva. I precisament

aquesta és un altre dels avantatges

que ofereix la radiofreqüència, la possibilitat

de fer tractaments combinats amb resultats

garantits amb cavitació, ultrasons, endotèrmia,

electroteràpia, criolipòlisi, àcid hialurònic,

pressoteràpia, oxigènesi, dermocosmètica i

amb la Càpsula del Temps. A banda de la nova

Venus Freeze, a l’Institut DH tenim més tecnologies

basades en la radiofreqüència, que

permeten fer tractaments facials i corporals

efectius, segurs i no invasius:

• RF Alma Laser és una tecnologia que actua

escalfant de manera gradual el teixit dèrmic i

subdèrmic per enfortir i remodelar tant superficialment

com pel que fa al volum. Aquest escalfament

fa que les fibres de col·lagen es

contreguin i es multipliquin, de manera que corregeix

la flacciditat i millora la qualitat de la pell.

• RF Velashape combina en un sol equip el

poder de la radiofreqüència bipolar amb el

vacum o massatge mecànic, que fa un sistema

de succió augmentant el metabolisme i

afavorint un drenatge limfàtic i una millora de

la pell corporal i facial.

• RF D-finitive EVO és una radiofreqüència

molt profunda que emet un camp electromagnètic

capaç de regenerar els teixits sense causar

cap efecte negatiu superficial. Amb la

radiofreqüència profunda de D-finitive EVO, no

només aconseguim reduir greix i remodelar,

sinó que també refermem la pell.

EL MEU CONSELL

A l’Institut DH tenim un mètode propi, el Global Body System, amb el qual diagnostiquem

i combinem diferents tipologies de radiofreqüència i altres tecnologies no invasives

adaptades a les teves necessitats específiques per obtenir els millors i més

ràpids resultats, amb un tractament personalitzat. Deixa’t assessorar amb un diagnòstic

gratuït i posa’t a les nostres mans!


64

| salut > sexologia

GiDONA|juliol 2019

Pacte de fidelitat

Ester Mullera Godoy

Psicòloga clínica (col·l. 20.416), especialitzada en

trastorns afectius i d’ansietat de l’adult. Sexòloga i

terapeuta de parelles. ester.mullera@copc.cat

www.estermullera.wix.com/sexualidad

Cada vegada més, anem obrint l’imaginari de les parelles. La parella

tradicional ha anat experimentant canvis al llarg dels últims

anys. La diversitat en les parelles sembla mostrar-nos un canvi,

però ens seguim encallant en el mateix punt: la infidelitat.

Intentar-la definir és complex i té moltes excepcions i mirades,

tantes com persones hi ha al món. Però de manera unificada,

s’ha intentat definir-la com l’incompliment d’un pacte, implícit o

èxplicit, d’exclusivitat.

El primer error que cometen les persones és donar per fet que

tenim la mateixa mirada, la mateixa definició, el mateix concepte

que la parella. A vegades potser sembla que sigui una qüestió

delicada, però el millor que podem fer és parlar-ne obertament.

És a dir, expressar a la meva parella què és per mi la infidelitat,

quines consideracions en tinc, quins determinats actes o comportaments

són, des del meu punt de vista, infidelitat. És ben

cert que no és el mateix un afer d’una nit de festa que tres

mesos d’enganys. Però significa el mateix per cadascú de nosaltres?

Hi ha qui ja considera una infidelitat el fet de quedar amb una

altra persona, pel simple fet de no dir-ho, encara que no hi hagi

hagut res. De fet, si ens fixem en aquest últim exemple, podem

observar que el que es posa en perill és la confiança.

Hem de tenir en compte que les conseqüències d’una infidelitat

són devastadores.

Quan l’altra persona descobreix l’engany o li expliquen, els sentiments

que sorgeixen són complexos. Els primers que emergeixen

són la ràbia, la impotència, la decepció, les pors, els

dubtes i les incerteses. Tot això, acompanyat d’una davallada de

confiança.

A més a més, la inseguretat, la gelosia i la por que torni a passar

s’apoderaran de la relació.

No podem evitar que una infidelitat passi, però sí que podem

fer explícites les conseqüències que se’n podrien derivar. Treballar

de manera conjunta per millorar la relació és un pilar bàsic.


GiDONA|juliol 2019

odontologia < salut |

65

La salut bucal durant l’embaràs

Dra. Lia Brugué

Col·legiada núm. 3.131

B&V Clínica dental - Tel. 972 211 324

bivclinicadental@gmail.com

L’embaràs és un dels moments més emocionants de la vida.

Moltes emocions i canvis hormonals es presenten en

aquesta etapa, i és un moment per tenir cura de la salut en

general, per tal que el nadó es desenvolupi de manera saludable.

La salut bucodental per l’embarassada també és

molt important, ja que la quantitat de canvis que es produeixen

poden afectar en diferents àmbits, tant dental com

gingival o periodontal.

Quins problemes bucals poden aparèixer

durant l’embaràs?

Molts estudis recents demostren que hi ha una gran quantitat

d’embarassades que experimenten gingivitis, coneguda com

a gingivitis de l’embaràs, i que aquest fet afecta tant la dona

com el futur nadó. Els principals símptomes que apareixen

són les genives envermellides, sensibles, inflamades i amb

sagnat abundant. Aquest tipus de gingivitis es presenta durant

lembaràs a causa de l’elevació en el nivell d’hormones, fet que

augmenta la reacció de les genives davant la presència de la

placa bacteriana. No obstant això, les hormones no són la

principal causa de la gingivitis, sinó que ho continuaria sent

la placa bacteriana.

Un altre risc que pateix l’embarassada és l’aparició de càries,

que es deu, d’una banda, a la disminució de la saliva, que,

com sabem, ens protegeix davant dels bacteris, i d’altra

banda, a l’augment de l’acidesa bucal, sobretot en els primers

mesos i en casos de nàusees i vòmits. En aquests casos d’acidesa

bucal que és deguda als vòmits o a les nàusees dels

primers mesos, és recomanable realitzar gàrgares amb aigua

per restablir el pH bucal, i passats uns 30 minuts, raspallarse

les dents, ja que d’aquesta manera no fem una erosió

sobre l’esmalt dental.

Consells per a la salut bucal de

l’embarassada

1. Informar el dentista de confiança de l’embaràs. D’aquesta

manera, l’especialista informarà dels passos a seguir durant

aquesta etapa i s’encarregarà del seguiment o del tractament

en cas necessari.

2. Fer una revisió més una higiene bucodental cada 3 mesos.

Convé realitzar una higiene bucodental trimestral, per tal de

mantenir estable l’estat de les genives i de la boca en general.

3. Tenir cura d’una bona higiene bucal. Raspallar-se les dents

després de cada àpat i fer ús del fil dental per netejar les zones

interproximals de les dents, entre altres, són consells per mantenir

una correcta salut oral.

4. És important en aquesta etapa, i sobretot en casos de gingivitis,

fer servir un raspall adequat. Un raspall de duresa suau,

amb uns filaments fins i que permetin netejar tant les dents

com la geniva de manera adequada. S’ha de canviar el raspall

cada 3 mesos.

5. Anar amb compte amb els excessos de sucre. És recomanable

limitar el consum d’aliments amb un alt nivell de sucres

i el fet de picar entre hores, que pot produir canvis a la saliva

i augmentar el risc de patir càries. S’han de substituir els productes

ensucrats per productes que fomenten la salut i el creixement,

com la fruita, els làctics o els fruits secs.

6. Cal beure molta aigua, ja que, com hem comentat, durant

l’embaràs es pot produir sequedat bucal o xerostomia, i comporta

també un augment del risc de patir càries.


66 | salut > plantes medicinals GiDONA|juliol 2019

Empelts en plantes hortícoles

Nadia Jiménez Molina

Fitoterapeuta (terapeuta de plantes) i pagesa

Facebook: "Nadia Plantas Aromaticas"

Tel. 626 989 969

Els empelts en plantes hortícoles fins ara eren una pràctica

poc coneguda, però en els últims anys s’està donant a conèixer

gràcies als seus múltiples beneficis. Normalment pensem en

els empelts com una cosa exclusiva dels arbres fruiters, i no

és així, perquè actualment s’estan utilitzant moltíssim en plantes

hortícoles com ara la tomata, l’albergínia, el cogombre, etc.

Les característiques bàsiques d’una planta

empeltada són les següents:

• Redueix els atacs de malalties, bacteris, fongs i problemes

d’arrels. D’aquesta manera és molt més fàcil fer un hort ecològic.

• Aporta més vigor i fullatge a la planta i, com a conseqüència,

el color del fruit millora.

• S’aconsegueix escurçar el temps que es tarda a produir fruits,

i a més afavoreix la productivitat i la mida del fruit.

• La planta és més resistent a climes i sòls (terres) que abans

no ens haurien donat una bona productivitat.

Tècniques que es fan servir per empeltar

L’empelt és un tipus de tècnica agrícola utilitzada amb finalitats

agronòmiques o estètiques que ja s’utilitzava en civilitzacions

antigues. Empeltar és l’operació de fer un empelt entre dues

plantes: una és l’empelt (part que ens donarà els fruits) i l’altre

el patró o portaempelt, que és la planta que té les arrels i sobre

la qual s’uneix la varietat a empeltar (aquesta part de la planta

servirà per aconseguir beneficis a la nostra planta, però no ens

donarà fruits).

En l’empeltada s’han d’unir les zones del càmbium dels dos

exemplars, cosa que s’aconsegueix amb diverses tècniques i

en uns moments determinats de la vegetació. Així s’aconsegueix

que creixin com una única planta. Resumint, es cultiva

una planta amb l’arrel d’una altra planta.

Per què es fan empelts hortícoles?

Doncs normalment el que es vol aconseguir és aprofitar les

propietats beneficioses de les dues espècies empeltades, ja

que el portaempelt o patró (part inferior) sol ser una espècie

resistent a diverses plagues o malalties les quals la part empeltada

és susceptible de contraure, o la seva resistència al

medi és major perquè és més autòctona o més resistent al

clima, per exemple, i proporciona a la varietat empeltada un

suport més vigorós per poder créixer més i millor.

Fer un empelt hortícola és complicat, ja que la unió de l’empelt

no és instantània. Han de passar uns quants dies fins que s’uneixin

les dues parts, i durant aquest temps s’han de controlar

molt les condicions d’humitat i temperatura, les quals han de

ser constants durant la fase d’unió.

Actualment hi ha diverses tècniques per fer empelts en espècies

hortícoles:

• empelt d’aproximació

• empelt de pua o cunya

• empelt d’empalme

• empelt adossat

El més comú és l’empelt d’empalme. En aquesta tècnica es

talla el patró en bisell per sota o per sobre dels cotilèdons. La

varietat que es vol inserir es talla igual i amb el mateix angle

que l’anterior, de manera que tingui el mateix diàmetre que el

patró en el punt de tall. S’ajunten els dos brots unint-los amb

una pinça especial.

La part superior, la que va empeltada sobre el patró, sol ser

una varietat molt bona i gustosa, però que no es desenvolupa

en alguns llocs perquè és susceptible de patir malalties, o perquè

el terra on es cultiva o el clima no són els adequats per la

planta. Així doncs, combinant aquestes dues dimensions aconseguim

un cultiu amb moltes qualitats


GiDONA|juliol 2019

plantes < salut |

67

Les plantes hortícoles que

s’empelten més són la tomata,

el pebrot, l’albergínia,

el cogombre, la síndria, el

meló i el carbassó. En qualsevol

cas, en totes les plantes el

sistema d’empelt és semblant.

L’única diferència a

destacar és que, un cop empeltada,

a la tomatera, quan

ja s’ha unit l’empelt, se li talla

el cap principal, i d’aquesta

manera al cap d’uns dies creixen

dos caps. Això es pot fer

perquè el patró li dona molta

força a l’empelt, així la planta

té prou força per tenir dos

caps i d’aquesta manera és

molt més productiva. Això sí,

Tomatera empeltada amb un sol cap en plantar les tomateres amb

dos caps, haurem de tenir en

compte deixar una distància entre de 80 cm o 1 metre entre

elles, ja que ocuparan més espai d’amplada que les convencionals,

les quals se solen plantar a 50 cm.

Planter de tomatera

amb dos caps


68 | salut > osteopatia GiDONA|juliol 2019

Els sentits ens fan créixer

Estel·la Nevado Buenavida

Osteòpata i fisioterapeuta núm. col·l. 2.523

Osteopatia i fisioteràpia pediàtrica i per adults.

enevadobuenavida@gmail.com.

www.centredefisioterapia.com

Els sentits que es desenvolupen primer en el fetus són el

sistema vestibular de l’oïda interna, el sentit del tacte i el

sentit propioceptiu, que l’informa de com està col·locat

dins de l’úter matern. Aquests sentits tenen un paper clau

en el creixement del cervell del fetus i del nadó.

L’oïda interna està estimulada pels moviments del cap, per

la influència de la gravetat i pels moviments de la mare,

per això és important que, si no ha de fer repòs, la mare

faci vida normal. El seu moviment beneficia el nadó.

El fetus comença a bellugar-se aviat, a partir de les 18 setmanes,

i és quan la mare pot notar que el seu bebè li fa

patadetes. Aquests moviments són programats des de la

part desenvolupada del sistema nerviós. Amb aquests moviments

de cap, braços i cames anirà estimulant el seu

sentit propioceptiu, per anar aprenent a moure el cos i ser

conscient d’aquest. També l’estimularà quan es posi el

polze a la boca o jugui amb les seves manetes amb el

cordó umbilical. El sentit del tacte el treballarà gràcies al

contacte amb les parets de l’úter i el líquid amniòtic.

Quan el bebè neixi, aquestes condicions, adequades per

la primera fase del desenvolupament, canviaran, de tal

manera que s’haurà d’adaptar a un medi on li serà més difícil

moure’s. Això explica els moviments bruscs i sense

control que fan amb les extremitats, i per això el cap i

tronc del nadó té molt menys moviment que quan estava

al ventre matern.

Si som conscients de la importància que té que un nounat

continuï rebent l’estimulació tàctil, propioceptiva i vestibular

que tenia a l’interior del ventre matern, per afavorir

el seu desenvolupament, serà més fàcil entendre que cal

agafar els nens a coll, portar-los, fer-los massatges, bressolar-los,

tocar-los, etc. Aquesta estimulació, feta amb

amor, juntament amb l’activació del programa de moviments

rítmics que els aniran apareixent espontàniament

(voltejar, aixecar el cap quan està panxa avall, fer el balancí,

girar sobre el melic, fer la croqueta...) ajudarà a un

bon desenvolupament motor, de la parla, la visió, les emocions

i les habilitats cognitives. Si hi ha dificultat perquè

les àrees del cervell estiguin ben connectades entre elles,

apareixeran comportaments d’impulsivitat i hiperactivitat,

així com problemes d’atenció.

Cal saber que, a part d’aquests factors que propicien el

bon desenvolupament, també n’hi ha altres que l’interfereixen,

i, per tant, cal tenir en compte aspectes mèdics

com ara la prematuritat, factors hereditaris, infeccions els

primers dies de vida o durant l’embaràs, lesions cerebrals

durant el part i altres d’ambientals com les vacunes pels

seus metalls pesants, radiacions electromagnètiques com

les dels mòbils i altres aparells, metalls pesants com el

mercuri i la falta d’estimulació tàctil, vestibular i propioceptiva

que propiciaria passar molta estona en hamaques,

cotxets, caminadors... perquè privarien el seu moviment

lliure en una superfície.

Per tant, quan algun nen, de manera habitual, sigui patós,

xoqui amb les coses, li costi saltar, corri de manera estranya,

se li escapi el pipí a les nits, s’assegui amb el cap recolzat

a la mà i/o el peu sota el cul, li costi fer tombarelles,

no li agradi caminar, sigui lent, tingui poca força o tingui

molta laxitud a les articulacions, aquests símptomes ens

poden indicar que, durant aquest procés de desenvolupament

i interconnexió, hi ha hagut alguna dificultat. I s’haurà

de fer un treball per poder reeducar aquests patrons que el

nen no pot controlar.


GiDONA|juliol 2019

osteopatia < salut |

69

La importància de la quarantena

Raquel Rebollo Bentzen

Fisioterapeuta i Osteòpata núm. col·l. 3.576

Especialitat: uroginecologia i fisiosexologia

www.centredefisioterapia.com

Felicitats, mami! Acabes de donar a llum, per fi tens el teu

nadó entre els braços, però t’adones que ara tot gira al voltant

del nadó. Només tenim ulls per aquesta personeta que

acaba de néixer i que necessita tota la nostra atenció. Però

què passa amb la mare? Què passa amb la seva salut?

El postpart és una etapa crucial pel sòl pelvià de la dona, i

com es visqui la quarantena serà primordial per l’estat de

salut del sòl pelvià i per la seva recuperació.

Avui dia moltes mares que acaben de donar a llum viuen

aquesta etapa de postpart com un acte social. Ja no estan

durant els primers quaranta dies de vida del seu nadó a casa,

reposant i deixant-se cuidar; volen sortir al carrer, quedar

amb més persones, passejar i posar-se en forma al més ràpid

possible. Potser és perquè avui dia les xarxes socials i les influencers

que surten en els mitjans de comunicació donen

molta importància a recuperar la silueta en temps rècord just

després d’haver parit!

Està clar que ens hem de cuidar, que cal tenir una bona rutina

d’exercicis i que ens hem d’alimentar correctament (sobretot

durant l’embaràs i el postpart), però no ens tornem boges!

Després del part el cos necessita el seu temps i cal respectar

aquest temps de recuperació. Posar-se en forma després del

part és important, però el teu perineu i els abdominals necessiten

molta atenció abans no passis a l’acció.

Durant la primera setmana de postpart és quan es produeix

el moment de màxima involució uterina. L’úter va disminuint

la seva mida, es van eliminant les restes de

l’endometri i a poc a poc va tornant a la seva posició inicial.

Aquest procés pot durar pocs dies o setmanes. És per això

que durant la quarantena cal que la mare estigui al màxim de

temps possible estirada, evitant estar estones a peu dret o

fent llargues caminades, per afavorir que tots els òrgans situats

dins de la pelvis tornin a la seva posició inicial i que el

pes de les vísceres abdominals no afebleixin encara més el

sòl pelvià.

Recomanacions per cuidar el sol pelvià en

el postpart:

• Descansa, descansa i descansa! Aquest punt és súper important,

cal dormir tot el que puguis. És una etapa esgotadora

i cal que recuperis energia descansant. El teu cos i la teva

ment ho agrairan.

• Durant la quarantena, estigues estirada al màxim de temps

possible! Aquest punt és crucial per després poder recuperar

bé la musculatura del sòl pelvià i de l’abdomen.

• Cuida en tot moment la teva postura: quan estiguis estirada,

asseguda, donant el pit, agafant el nadó, etc.

• Procura no fer esforços. Amb això no em refereixo només a

no agafar pesos, em refereixo també en com t’estires i t’aixeques

del llit o de la cadira, sense augmentar la pressió del perineu.

• Protegeix el teu sòl pelvià contraient els músculs del perineu

i activant el transvers de l’abdomen.

• Exercita el sòl pelvià per afavorir-ne la recuperació.

Totes aquestes recomanacions les ensenyem i practiquem a

les classes de prepart que realitzem els fisioterapeutes especialitzats

en reeducació abdominopelviana. Durant l’embaràs

és important visitar una persona fisioterapeuta

especialitzada en sòl pelvià, que t’ensenyi quins exercicis

pots fer durant l’embaràs, així com el que pots fer la primera

setmana just després de donar a llum i durant la quarantena.

I un cop passats aquests quaranta o seixanta dies, visita un

fisioterapeuta perquè et faci una valoració de l’abdomen, el

sòl pelvià i la postura, i perquè t’indiqui quins són els exercicis

més indicats per al teu cas.


72 | dones a la història >

GiDONA|juliol 2019

99 noms de dones a la història

Quim Torra

Locutor, divulgador

torraquim@gmail.com

Aquest és el meu article número 100 a GiDona. Fins ara,

nou anys ininterromputs divulgant quelcom de les vides de

dones a la història. Han aparegut dones literates, pintores,

científiques, religioses, de la reialesa, de la faràndula… per

donar i per vendre! Algunes, quan va aparèixer el seu article,

estaven vives. Sempre he dit que els homenatges s’han de

fer en vida. Aquí teniu el llistat de les dites dones.

Aprofito l’ocasió per demanar a la lectora o al lector la seva

opinió, en definitiva, per saber si els ha agradat o no. La

meva adreça electrònica és aquesta: torraquim@gmail.com.

Gràcies.

Llistat de dones a la història:

1. Margarita Colom, poeta

2. Anna Maria Dalí, escriptora

3. Madeleine Carroll, actriu de cinema

4. Isabel Vilà, sindicalista

5. Carmen Amaya, bailaora

6. Mela Muter, pintora

7. Cándida Pérez, compositora

8. Maria Castanyer, poeta

9. Emilia Xargay, pintora-escultora

10. Caterina Albert, escriptora

11. Victoria dels Àngels, cantant d’òpera

12. Aurora Bertrana, escriptora

13. Montserrat Llonch, pintora

14. Agustina Rexach, escriptora

15. Lidia Nogués de Costa, peixatera

16. Llúcia Jonama, heroïna de Sta. Bàrbara

17. Gala, musa i esposa de Salvador Dalí

18. Remedios Varo, pintora

19. Sibil·la de Fortià, reina

20. Mercè Rodoreda, escriptora

21. Llucieta Canyà, escriptora

22. Maria Gay, fundadora de Germanetes St. Josep

23. Ava Gardner, actriu cinema

24. Francina Boris, locutora

25. Montserrat Vayreda, poeta

26. Ermessenda, comtessa

27. Maria Montessori, pedagoga

28. Margarida Xirgu, actriu de teatre

29. Lola Anglada, escriptora

30. Isabel la Catòlica, reina

31. Juana de Jugan, monja fundadora d’asil de pobres

32. Joana Enríquez, reina

33. Montserrat Roig, escriptora

34. Maria Aurèlia Campany, escriptora

35. Madame Curie, química

36. Edith Piaff, cantant

37. Evita, presidenta d’Argentina

38. Shirley Temple, actriu de cinema

39. Nati Mistral, cantant i actriu de teatre

40. Valentina Tereshkova, cosmonauta

41. Maria Àngels Anglada, escriptora

42. Ayn Rand, filòsofa

43. George Sand, novel·lista i amant de Chopin

44. Rosa Leveroni, escriptora

45. Sara Bernhardt, actriu de teatre

46. Irene Sendler, infermera a camps nazis

47. Dolores, inspiradora d’una jota

48. Mary Santpere, artista

49. Mariana Pineda, heroïna

50. Clara Campoamor, feminista

51. Olga Ramos, cupletista

52. Teresa de Jesús, santa

53. Lliberada Ferrarons, santa

54. Ana de Mendoza, princesa

55. Celestina Vigneaux, pedagoga

56. Imperio Argentina, cantant i actriu

57. Agatha Christie, novel·lista

58. Maria Callas, soprano

59. Ana Frank, nena jueva

60. Carmen de Burgos, periodista

61. Frida Kahlo, pintora

62. Indira Ghandi, primera ministra

63. Isabel II, reina

64. Rosalind Franklin, científica

65. La Monyos, personatge popular

66. Chavela Vargas, cantant

67. Magdalena Aulina Saurina, religiosa

68. Gloria Lasso, cantant

69. Teresa de Calcuta, santa

70. Montserrat Caballé, soprano

71. Celia Cruz, cantant

72. Pinito del Oro, trapezista

73. Rita la Cantaora, cantant de coplas

74. Montserrat Tresserres, nedadora

75. Joana I, reina

76. Marie Brizard, emprenedora

77. Maria Anna Mozart, compositora

78. Ana Maria Matute, escriptora

79. Frederica Montseny, sindicalista

80. Carmen Sevilla, actriu

81. Joan Baez, cantant

82. Concha Velasco, artista

83. Margot Moles, atleta

84. Marilyn Monroe, actriu de cinema

85. Coco Chanel, dissenyadora

86. Joaquima Vedruna, religiosa

87. Amelia Mary Earhart, aviadora

88. Jacqueline Kennedy, primera dama americana

89. Nuria Feliu, cantant

90. Maria Zambrano, filòsofa

91. Sara Montiel, actriu de cinema

92. Dolores Ibarruri, política

93. Artemisia, pintora

94. Baccara, duet femení

95. Mae West, actriu-cantant

96. Mata Hari, espia

97. Amanda Lear, musa de Dalí

98. La Chata, infanta

99. Massiel, cantant i artista


GiDONA|juliol 2019

< art |

73

A l’estudi de...

Josep M. Ortega

RP i comunicació

Comissari d’exposicions

Aquest cop ens endinsem en l’estudi de l’escultora i gravadora

Mercè Riba, barcelonina de naixement i empordanesa arrelada

des de fa més de 40 anys.

Mercè Riba ens rep al seu estudi taller situat al barri del Puig,

un agrupament de masies, algunes dels segles XVII-XVIII del

veïnat de Llampaies, prop de Camallera. “Fa quaranta anys,

el 1979, vaig arribar aquí procedent de Barcelona, on vaig

néixer -ens diu-, i aquí és on he realitzat la meva obra, primer

en un espai força petit i ombrívol i, més tard, vaig

poder arreglar aquest espai, que és on treballo”. Val a dir

que Mercè Riba, com a escultora, necessita per a la seva feina

un espai gran, ja que sol fer força treballs de grans dimensions.

El seu estudi actual està orientat al sud, d’esquena a la tramuntana,

envoltat d’un pati des d’on es veuen camps de conreus

i petits boscos de pins dispersos entre els conreus i les

suaus ondulacions dels camps de l’Empordà. Ha plogut fa una

estona però llueix un sol espectacular i un cel net de núvols,

blau i clar de primavera que s’estén per damunt nostre. De fet,

ara, a la primavera i a l’estiu, “treballo enmig dels dos espais,

entre el taller i el pati, tant per la facilitat per la meva

feina, que de vegades fa pols, com per poder gaudir d’aquestes

vistes i del cel empordanès”, ens diu.

L’estudi, o potser hauríem de dir més aviat taller, gairebé no té

parets: totes les superfícies estan ocupades per prestatges

plens d’eines, estris, atuells i obres seves en diferents mides i

materials per aquí i per allà, com un mena de cambra de les

meravelles. “Per mi és com un desordre planificat, ja que

sempre sé on tinc cada cosa i em sento acompanyada”.

De fet, per companyia, compta quasi sempre amb la d’un gatet

negre, en Lennin, que entra i surt quan vol i salta entre les

peces i dos antics taulells de fuster que utilitza de suport per

a les eines que necessita quan està treballant. L’altra companyia

li dona la ràdio, que “escolto mentre treballo, especialment

música clàssica a Ràdio 3 i La competència, dels

Òscars, a RAC 1”. Ens diu que li agrada tant aquest programa

que “de vegades em programo la feina en funció de l’horari

d’emissió”.

Mercè Riba es va titular en escultura a l’Escola Massana (1976)

i en pintura a la Facultat de Belles Arts (1980). Entre el 1978 i

el 1982 forma part del col·lectiu d’artistes Taller Nou, amb el

qual s’inicia en les tècniques calcogràfiques. És autora d’una

obra profunda i intimista dins de la figuració expressionista.

Des del 1973 exposa les seves obres tant dins del país (Barcelona,

Madrid, Bilbao, Girona, Figueres, Berga, Vic i Cadaqués)

com a l’estranger (Nova York, Ginebra, Stuttgart,

Mercè Riba

Luxemburg, Brussel·les, Anvers, Gant i Sant Genís de Fontanes).

Entre el 1980 i el 1991 va donar classes de gravat i modelatge

a Girona, Osca, la Bisbal i la Universitat de Barcelona.

Pel que fa a la seva obra pública, ha realitzat diverses obres

de gran format, com el Sant Jordi i el drac, a la plaça de Catalunya,

de Figueres; El llançador de Llampaies, a la plaça Major

del seu poble; Monument a Josep Irla, a la plaça Josep Irla, de

Girona; el Sant Lleí, escultura de marbre i resina a Sant Antoni

de Vilamajor, Barcelona; el Crist de braços oberts, talla directa

sobre fusta de til·ler, i Verge maternal, peça en terracota policromada

per a l’església de Sant Antoni de Vilamajor, Barcelona,

entre altres.

Com a dibuixant i gravadora, ha il·lustrat amb dibuixos i gravats

els llibres de bibliòfil Cabaret, Contes comestibles (vol. 1

i vol. 2) i Trànsit, i recentment ha realitzat el llibre d’artista Errant.

Actualment el seu projecte immediat és “la realització i

publicació de dos nous llibres, que giraran entorn de l’escultura

-ens comenta-, encara que sempre surt algun encàrrec

o alguna mostra per aquí o per allà, com ara la

mostra col·lectiva que, amb el títol de Verd, va tenir lloc

al Km7 Espai d’Art, de Saus, o la participació en l’exposició

‘Mulheres e cidadania’ a Porto (Portugal)”.

Per als seus dibuixos i gravats, l’artista disposa d’un altre espai

annex on poder treballar, així com d’una gran sala on exposa

de manera permanent part de la seva obra.

Acabarem amb unes paraules que li va dedicar l’historiador de

l’art Francesc Miralles el 2002: “Mercè Riba, en aquests moments

en què una bona part de l’art es decanta cap a l’espectacle

i el buit, ens torna a un moment en el qual la

passió íntima enllaça amb la societat i amb l’art. Per això

la seva obra ens colpeix interiorment. I es converteix en

consciència social.”

Per saber més d’aquesta artista us podeu adreçar al seu web:

www.merceriba.com


74 | apunts de cultura > GiDONA|juliol 2019

3 llibres

Anna Colomer

La nostra proposta: tres lectures recomanades! Llibres on les

dones són protagonistes. Si voleu recomanar qualsevol apunt cultural,

envieu un correu a gidona@gidona.com

Una llibreria a Berlín

Autora: Françoise Frenkel

Edicions de 1984, 2019, 320 pàg.

Françoise Frenkel, llibretera francòfila, jueva d’origen polonès, esdevé tot d’una conscient de

la follia de l’Alemanya nazi, cosa que l’obliga a marxar-ne i a refugiar-se a França. Però això és

només l’inici d’un viatge erràtic: publicada el 1945, Una llibreria a Berlín és el testimoni en primera

persona del desassossec dels jueus que, tot i víctimes de les persecucions, fins a l’últim

moment van veure en la França dels drets de l’home un recer de l’antisemitisme que assotava

tot Centreeuropa, però que el govern col·laboracionista de Vichy va convertir en un parany

que en portaria molts als camps de concentració i a la mort.

La dansa del rellotge

Autora: Anne Tyler

Edicions Proa, 2019, 320 pàg.

La Willa és una dona de vora seixanta anys que viu retirada amb el seu segon marit a Arizona.

De petita, la relació amb la seva mare va marcar-la molt, la mare de la Willa era una dona imprevisible

que acostumava a marxar de casa sense dir res. La Willa va anar a la universitat i

es va fer lingüista, però no va poder acabar la carrera perquè es va quedar embarassada del

seu primer fill, en Sean, i va acabar ensenyant anglès a immigrants. Anys després que el seu

primer marit morís en un accident de cotxe, la Willa rep la trucada d’una veïna de l’antiga parella

del Sean, la Denise. La dona li explica que la Denise ha rebut un tret a la cama i que algú

ha de cuidar la Cheryl, la filla de la Denise. La Willa viatja a Baltimore, es fa càrrec de la nena

i, en contra de tot pronòstic troba, en aquesta família monoparental que no té res a veure amb

ella, una nova raó de viure i el seu veritable lloc al món.

El conte de la serventa

Autora: Margaret Atwood

Editorial: Quaderns Crema, 2018, 360 pàg.

L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení

per part del govern. En un futur no gaire llunyà, assolat per una natalitat en declivi, les dones

fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El

seu relat descarnat, a estones fred i irònic, d’altres vehement, desvelarà les tenebres d’una societat

que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig

de llibertat.


GiDONA|juliol 2019

< cultura |

75

La perruca rosa

Anna Carreras

Escriptora

A la pel·lícula Lost in Translation, dirigida per Sofia Coppola

l’any 2003 i interpretada amb una destresa excepcional

per Scarlett Johansson i Bill Murray s’hi parla

d’amor, de solitud i d’autoconeixement. En Bob és un

actor famós en hores baixes que viatja a Tòquio per fer

una campanya publicitària de whisky. La Charlotte és una

jove acabada de llicenciar en Filosofia i de casar-se amb

un fotògraf d’èxit bastant llardós, una mena d’hipster lleuger

i pseudomodernet. Tots dos s’allotgen al mateix hotel

de luxe a la capital del Japó. Sota l’aparença d’una comèdia

romàntica, Coppola ens submergeix en una melangia

radical blava com ella sola. La pel·lícula abandona la frivolitat

a l’ús i exposa els petits moments de joia i les grans

connexions que podem arribar a establir amb segons qui

enmig de tanta misèria i solitud.

Lost in Translation. Perduts en la traducció. Perduts i incompresos

per l’entorn, en Bob i la Charlotte es fonen i, a

estones, es fan u. Perduts no només perquè són en un

país d’idioma desconegut ple de brogit i de neons en cadena,

sinó perquè no es comuniquen amb fluïdesa ni amb

el seu entorn immediat. Un cinquantí i una filòsofa de vinti-pocs

que s’agraden d’una manera senzilla i real, sense

enamoraments passionals ni castells de focs. El seu és un

amor de mirades cansades a l’ascensor, de somriures sincers

enmig d’una conversa. Una intimitat sensual als antípodes

del sexe. La millor de les escenes de la pel·lícula és

la del karaoke. La Charlotte canta a casa d’uns coneguts

amb una perruca rosa de tall cleopàtric i serrell deliciós,

absolutament seductora. Sense dir res, són els ulls qui

parlen. Els silencis parlen. La perruca parla. La tendresa

parla. Que ella recolzi el cap amb la perruca a l’espatlla

d’ell sense dir-se res. Aquesta escena parla. I molt.

En Bob i la Charlotte es completen, no només perquè

estan sols i es fan companyia, sinó perquè tenen una personalitat

complementària, com Oniria i Insomnia dels Love

of Lesbian. La Charlotte gasta un esperit assossegat i pregon

que va més enllà de la seva edat. Gaudeix de l’aïllament

i la calma, el passeig i la contemplació asocial, i no

se sent atreta per l’escàndol i el glamur de l’extravertida

Tòquio, una metròpoli que, com Nova York, no dorm mai.

Ella és una outsider, no té els mateixos interessos que el

seu marit i, per contra, la mirada li brilla com als feliços

pocs que somnien en un canvi vital. Aquesta actitud anima

en Bob, li facilita l’explosió del seu millor sentit de l’humor.

En resum: en Bob se sent més viu al costat de la singular

Charlotte. La necessita com l’aire. La bellesa i la tristesa

de tot plegat és que quan se separen cadascú a la seva

habitació d’hotel es retroben amb el propi buit existencial,

insadollable, infinit.

No hi ha neó ni extravagància ni acció desfermada, a Lost

in Translation. Tot és naturalitat i elegància, com en

un envelat de festa major on les bombetes de colors

són una cadena d’instants de bellesa visual,

de Pantone fred ruixat pel pes

melancòlic, ombrívol, de poca llum.

Quan la Charlotte, des d’una solitud

crònica, mira per la finestra

de l’habitació de l’hotel impersonal

en què s’allotja

hi veu una ciutat borrosa,

capitalista,

superficial. Ella

és poesia. I el

món no la sap

llegir.


76 | xarxes socials > GiDONA|juliol 2019

6 consells per vendre a Instagram

Yolanda Expósito

Community manager i fotògrafa professional

info@yolandaeb.com

Tel. 691 239 725

www.yolandaeb.com

Vols vendre productes i/o serveis del teu negoci, però no

saps ni per on començar? Amb aquests consells tindràs

mitja feina feta. Vinga, pren nota!

Consell #1 - Optimitza el teu perfil

d’empresa d’Instagram

Una foto de perfil. Tria una foto on aparegui la marca

(com un logotip), que faci que la teva empresa sigui fàcil

d’identificar.

Una biografia ben elaborada. La teva biografia ha d’incloure

una descripció clara de la teva empresa que arribi

al públic. Fes-li saber exactament què ofereixes.

Un enllaç a la teva botiga. La secció URL de la teva biografia

és l’únic enllaç per fer clic que pots agregar a la

teva pàgina d’Instagram, així que assegura’t d’usar-lo!

Aquest és un excel·lent lloc per atreure trànsit des de les

teves publicacions individuals i històries d’Instagram.

Crear un URL únic també et donarà l’oportunitat de fer

un seguiment de les visites a la teva pàgina web des d’Instagram.

Una vegada hagis configurat el teu perfil empresarial a

Instagram, podràs decidir quant desitges gastar, on vols

que es vegi l’anunci i per quant temps desitges que funcioni.

Instagram permet a les empreses una varietat d’opcions

de segmentació per adaptar-se millor a les

necessitats de la teva empresa.

Consell #3 - Crea històries d’Instagram

amb enllaços a productes

Les històries d’Instagram són l’oportunitat perfecta perquè

les empreses interactuïn amb el públic de manera

més freqüent i personal. Moltes marques usen les històries

per capturar els seus productes en acció, promocionar

ofertes especials o exhibir articles nous.

L’algorisme d’Instagram ara també té en compte totes les

interaccions que reps en les teves històries d’Instagram,

com els comentaris i les respostes, o quan les teves històries

s’envien a algú. Així que, com més interactuï un

usuari amb les teves històries, més probabilitats haurà

que els teus posts apareguin en la seva pàgina d’inici

d’Instagram o feed.

Consell #2 - Utilitza els anuncis d’Instagram

per arribar al teu públic objectiu

Amb els continus canvis en l’algoritme d’Instagram i una

major competència perquè es vegi el contingut, els anuncis

d’Instagram s’han convertit en una part fonamental de

l’estratègia de màrqueting d’Instagram per a les empreses.

Consell #4 - Crea un feed d’Instagram

que inciti a comprar

Hem de posar-ho molt fàcil perquè l’usuari arribi ràpidament

a la compra. Aprofita la funció de compres d’Instagram

que permet a les empreses etiquetar els productes

que estan disponibles per a la venda (mitjançant la pàgina

de Facebook), i després permet que els usuaris els com-


GiDONA|juliol 2019

< xarxes socials |

77

prin directament dins de l’aplicació.

Consell #5 - Ofereix promocions només

per Instagram

Instagram és el lloc perfecte per promocionar una

oferta, fer el llançament d’un nou producte o oferir un

codi de descompte exclusiu per als teus seguidors. Pots

agregar la informació de la teva promoció en una llegenda

de foto o en les històries d’Instagram, animant els usuaris

a fer clic en l’enllaç de la teva biografia per a així aprofitar

l’oferta. Hem de fer sentir especial l’usuari.

Consell #6 - Estableix aliances amb

influenciadors d’Instagram

Actualment, els consumidors ja no confien en la publicitat

tradicional, sinó que confien en les persones. Per això, el

màrqueting d’influenciadors brinda a les marques una

oportunitat única per arribar a un públic especialitzat i

compromès.

Si no tens el pressupost per associar-te amb un gran influencer,

considera buscar un microinfluenciador. Aquests

influencers tenen una quantitat significativa de seguidors,

però no massiva, que oscil·la entre 1.000 i 100.000 seguidors.

Els microinfluenciadors solen estar molt més disposats

a fer un acord en espècie, intercanviant productes

per promocions. Si ets una empresa petita, invertir en microinfluenciadors

podria ser una excel·lent manera d’atreure

clients potencials a la teva pàgina.

Comencem?

I si tens qualsevol pregunta, no dubtis a contactar-nos.

Som especialistes en xarxes socials.

info@yolandaeb.com

Tel. +34 691 239 725

I al proper article... “Obert per vacances” (Què fer amb les

xarxes a l’estiu?).


78 | decoració > GiDONA|juliol 2019

El canvi d’armari

Carmen Martínez de Trincheria

Interiorista - Col·legiada núm. 1.310

Vocal de la Junta del Col·legi de Dissenyadors

d’Interiors i Decoradors de Girona

Ara que tindrem uns dies de vacances, és el moment ideal

per fer el canvi d’armari amb calma i per pensar en la possibilitat

de llençar o donar la roba que no utilitzem i veure

quina hem de substituir. És el moment ideal per reorganitzar

l’interior dels armaris; una pràctica que hauríem de realitzar

dos cops l’any, a la primavera i a la tardor, coincidint amb

l’arribada de les temporades de calor i fred, respectivament.

Però si encara no has tingut temps de fer-ho, aprofita

els dies de vacances!

El primer que hauràs de fer és seleccionar què et poses i

què no utilitzes. Moltes vegades agafem tant d’afecte a algunes

peces que és dificilíssim desfer-se’n, ens passa a

tots! No obstant això, és fonamental per mantenir l’ordre

dels armaris, ja que les cases no són magatzems i no es

pot conservar tot indefinidament.

Recorda que un armari ordenat repercuteix en el nostre

estil: moltes vegades vestim sempre igual perquè no veiem

bé tota la roba que hi ha emmagatzemada. Però per poder

organitzar bé un armari, abans cal haver pensat i dissenyat

adequadament la distribució interior segons les nostres preferències

en la manera de vestir. No és el mateix espai el

que necessitarem per penjar vestits, camises i jaquetes que

el de roba més informal, com ara texans i samarretes.

L’elecció del nostre armari ideal serà el que més s’ajusti al

que realment ens cal, i això no és una tasca fàcil. L’armari

ha de ser atractiu i funcional i s’ha d’ajustar no només a les

nostres necessitats d’espai, sinó també d’organització.

La varietat d’armaris que hi ha al mercat és molt àmplia: armaris

encastats (ideals per estalviar espai), armaris exempts,

armaris fets a mida, armaris personalitzats amb

fotografies, vinils o que incorporin, fins i tot, la televisió.

En primer lloc, cal que siguem molt conscients i analítics

amb l’espai de què disposem, la qual cosa ens pot motivar

a decantar-nos per un armari encastat o un que no ho és i,

evidentment, el seu sistema d’obertura. De la mateixa manera,

hem de reflexionar sobre quin tipus d’objectes són els

que emmagatzemarem en l’interior, i si doblegarem les

peces o si les penjarem.

Un altre punt a tenir en compte és el seu estil i color. Una

opció és comprar un armari que combini amb la decoració

del dormitori, o al contrari, podem optar per triar un armari

d’un estil totalment diferent per trencar una mica amb l’ambient

i donar una nota d’originalitat a l’habitació. En això

ens pot orientar perfectament un interiorista, que és qui

donarà el punt d’originalitat que busquem i alhora ens aconsellarà

sobre com treure el màxim rendiment a l’habitació.

Un cop tinguem clar què hi guardarem i com ho farem, serà

l’hora de dissenyar l’estructura de l’armari per tal de treureli

el màxim partit als metres de què disposem. Si per sort

disposes d’una habitació extra, i pots tenir un vestidor, has

de tenir en compte, també, el disseny de la il·luminació.

Cada punt de llum ha d’estar molt estudiat per tal d’il·luminar

correctament cada zona. També s’estudiarà on convé

ubicar el mirall i la resta de mobles auxiliars, per tal de no

produir ombres i visualitzar sense esforç tots els teus complements.

I ara, el profund dilema: què penjar i què plegar. Camises,

pantalons de vestir i americanes és millor que vagin penjats,

i així ens estalviarem planxar de més. Els vestits i les

camises només es poden plegar quan fem la maleta per

viatjar. Per tant, cal que sempre els pengem en penjadors

gruixuts, perquè no es deformin les espatlles.

Llenceu els penjadors de metall prims i invertiu en uns bons

penjadors de fusta o amb formes per a les mànigues (a Ikea

n’hi ha a molt bon preu). Escollir-los tots de la mateixa mida

i forma donarà unitat visual a l’armari. No necessitareu penjadors

per a les samarretes, que és millor plegar-les en lleixes.

Els jerseis de llana o de punt, així com la roba elàstica,

senzillament no poden anar penjats, perquè es deformarien

pel seu propi pes.


GiDONA|juliol 2019

< decoració |

79

Classifica les peces per tipus i color. Mira de col·locar al

teu armari dues barres, una a dalt i una a baix. A la de dalt,

col·loca-hi camises i roba similar, organitzades per tipus

(sense màniga, màniga curta, màniga llarga) i per colors;

comença amb les peces de color blanc, i continua amb les

de tons clars, tons foscos i, finalment, les negres. A la barra

de sota, col·loca-hi els pantalons i les faldilles. D’aquesta

manera, cada matí en obrir l’armari obtindràs una impressió

visual de com combinen millor les teves peces de roba.

En lleixes i calaixos col·loca-hi les samarretes i les peces

de punt, guardades per tipus i colors. Personalment, considero

que són millors les lleixes que els calaixos, ja que permeten

veure quines peces tenim a primera vista. També

hauries de tenir un compartiment per a peces més llargues,

com ara vestits i abrics.

Utilitza fundes de plàstic per guardar les peces més delicades

que no utilitzaràs en els pròxims mesos, així es conservaran

millor. La roba que s’ha d’emmagatzemar plegada i que

no utilitzaràs aquesta temporada pots guardar-la en caixes

grans, i col·locar-les a la part superior de l’armari, que sovint

sol ser el lloc de més difícil accés. Hi ha moltes mides i colors,

perquè puguis triar les que millor s’adaptin al teu estil.

També és important tenir cura de la neteja de l’armari per

evitar les olors que de vegades es desprenen de la roba. Un

saquet amb essències o un ambientador agradable contribuiran

a fer del teu armari un lloc més agradable.

I per acabar, un consell: si, com tanta gent, comparteixes

armari amb la teva parella, és inevitable que la cosa es compliqui.

Una mala organització és susceptible de provocar

tota una Guerra dels Rose. L’ideal? Separació de béns: el

50% de l’espai per a cada un. Si us porteu molt bé (però

molt, molt bé), us podeu permetre el luxe de compartir alguna

lleixa.

Un consell per als nois: no somieu tenir més espai que nosaltres!

En tot cas, succeeix a l’inrevés, ja que les noies portem

anys d’avantatge en el consum de moda. I si la cosa es

complica, només puc dir que estalvieu i feu un vestidor propi

decorat de manera personal i molt masculina per tal que

elles no hi entrin mai!

Girofinques Interiorisme

Pl. Marquès de Camps, 11, baixos - 17001 GIRONA - Tel. 972 22 46 68 - www.girofinquesinteriorisme.com


80 | viatges > GiDONA|juliol 2019

Jordi Aparicio

edicio@gidona.com

www.gidona.cat

Bruges

Una ciutat de conte i extremadament

borgonyona


GiDONA|juliol 2019

< viatges |

81

Bruges és una ciutat que enamora. Situada a Flandes, al

nord-est de Bèlgica, aquesta imprescindible ciutat que s’emplena

de visitants durant el dia, amb turistes que busquen,

amb pressa, les seves instantànies que penjaran a les xarxes

socials, es buida, incomprensiblement, al vespre, quan

la munió de turistes ha marxat, amb massa pressa. És un

error no fer nit (o nits) a Bruges, una petita ciutat amb

poc més de 100.000 habitants, on els carros de cavalls i

les bicis han tret, amablement, els cotxes del centre històric

i l’han fet ser Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Agradables botigues amb tot luxe de detalls es converteixen en verdaders museus

del petit comerç, juntament amb un increïble patrimoni i l’arquitectura urbana

que l’envolta. Perdre’s per Bruges és, segurament, la millor opció que ha de tenir

tot visitant en aquesta ciutat i ara, amb la inauguració de l’espectacular Museu de

Gruuthuse, la seva visita és obligatòria.


82 | viatges > GiDONA|juliol 2019

La prosperitat de Bruges va arribar en forma de tempesta

una nit del 1134, quan la força de l’aigua va obrir un canal

natural, el Zwin, que la connectava amb el mar del Nord.

Allò va convertir Bruges en un dels ports més importants

de l’Europa medieval i en un punt d’atracció per pintors. La

pèrdua del port al segle XVI va causar la decadència i va

contribuir a preservar el fantàstic nucli històric fins al dia

d’avui. I segurament el millor inici per passejar per Bruges

és el Minnewater o llac dels Enamorats. En el seu parc es

fan concerts a l’estiu i servia de moll per les embarcacions

que feien la ruta Bruges-Gant als segles XIV i XV. És aquí

on trobarem el famós beateri, el Begijnhof, molt ben conservat

i l’indret on es veuen les tres torres que ajudaran a

orientar-se entre l’irregular traçat de carrers empedrats i

les desenes de ponts (brugge, en neerlandès). La torre més

alta que albirem, de 123 metres, és la de l’església de Nostra

Senyora de Bruges (segle XIII); la segona pertany a la

catedral de Sant Salvador (també del segle XIII), i finalment,

l’última és l’icònic Belfort, símbol del poder econòmic de

les ciutats flamenques durant l’Edat Mitjana. I és que a Bruges

durant l’Edat d’Or van passar moltes coses, entre altres,

la primera borsa del món, amb la invenció de les lletres de

canvi, que dona una pista del gran poder econòmic que va

arribar a tenir Bruges sent la ciutat, juntament amb Venècia,

més rica de l’Europa del segle XVI.

El Museu de Gruuthuse, obert des del

mes de maig

Però segurament és la inauguració del reformat i impressionant

Palau Gruuthuse, reconvertit ara en museu, el que

fa encara més atractiva la visita a Bruges. El Museu de Gruuthuse

va obrir les portes el passat mes de maig, després

d’una exhaustiva restauració que va durar molts anys. Aquí

s’ofereix al visitant una experiència de museu personalitzada,

en què es coneixerà la història de Bruges des de l’Edat

Mitjana mitjançant una selecció d’obres mestres. La capella

de Louis Gruuthuse, un monument únic a Europa, és de visita

obligada. Va ser construïda com un oratori per aquest

cavaller burgundi i el seu palau connectava directament

amb el cor gòtic de l’església, de manera que podia seguir

la missa sense sortir de casa.

El fil conductor de la col·lecció del Museu de Gruuthuse és

el lema familiar de Louis Gruuthuse: plus est en vous, que

significa que hi ha sempre “més” dins la persona per donar.

I segurament és la característica més borgonyona de la Bruges

de tots els temps.

El bressol dels grans mestres flamencs

A banda de botigues artesanals i de xocolateries (no hem

d’oblidar que n’és una de les capitals), de passejar pels canals

observant tot quedant bocabadats l’impressionant patrimoni

urbà i religiós, a Bruges, més que a cap lloc, cal anar

als museus, on trobarem obres mestres dels més grans artistes

flamencs de l’Edat d’Or i on sempre s’inauguren grans

exposicions úniques al món.

A partir d’un matrimoni molt ben concertat, la cort de Borgonya

es va unir al comtat de Flandes. Els ducs de Borgonya

es trobaven molt a gust a Bruges i s’allotjaven al luxós Prin-


GiDONA|juliol 2019

< viatges |

83


84 | viatges > GiDONA|juliol 2019

senhof, l’actual Dukes’ Palace, el meravellós i únic hotel de

5 estrelles de la ciutat. El seu bon gust i la inclinació per la

pompositat van fer que encarreguessin projectes a grans

artistes com ara Jan Van Eyck, que va ser el pintor de la cort

que va exercir gran influència a grandiosos artistes com

Hans Memling, les obres del qual es poden admirar, entre

altres llocs, al Museu Groeninge i a l’Hospital de Sant Joan,

el que va ser el més antic d’Europa, la visita del qual és d’obligat

compliment.

En el cas, per exemple, de l’Hospital de Sant Joan (Sint-Janshospitaal),

entre el 4 d’abril i el 6 de setembre alberga l’exposició

de “Memling Now: Hans Memling en l’art

contemporani”. Aquesta exposició arranca de la pintura

de Hans Memling, que pertanyia als pintors més importants

de la Bruges burgúndia, pintava fins a tres peces per l’altar

i les seves obres es troben entre les millors obres d’art dels

primitius flamencs, així com de l’Arqueta de Santa Úrsula,

de renom internacional.

Però en aquest recinte que representa l’hospital més antic

d’Europa, amb peces que recorden el seu passat, també

s’hi exhibeix una exposició exclusiva sota el nom “De Mena,

Murillo i Zurbarán, mestres del Barroc espanyol”. Una

col·lecció meravellosa del segle XVII en què s’exhibeixen

20 escultures religioses i pintures plenes de passió. Una

oportunitat única i poc coneguda d’aquests artistes espanyols

del Segle d’Or espanyol. Aquesta exposició estarà

oberta fins al 6 d’octubre d’aquest any.

No serà fins al 2020 que s’inaugurarà l’exposició “Jan Van

Eyck in Bruges”, al Museu Groeninge, una exposició consagrada

a dues obres mestres del pintor de la cort burgundi,

de les quals Bruges mostra La verge i el canònic Joris

van der Paele i el Retrat de Margaretha van Eyck, la seva esposa.

L’exposició permetrà descobrir Jan van Eyck en la

seva etapa a Bruges i es materialitza a la plaça que rep el

seu nom amb la seva hieràtica estàtua en plena Academiestraat.

En definitiva, el primer error pel visitant neòfit de Bruges és

voler-la visitar en un sol dia, sense fer-hi nit: no sabeu el

que us perdeu! Bruges és una ciutat de conte, i els seus canals

i la seva arquitectura amb els teulats de les cases punxegudes

conviden a passejar-hi. És una ciutat de somni,

amb molts trams exclusius per a vianants, bicicletes i carruatges

de cavalls, una manera peculiar de conèixer la part

vella de Bruges, farcida de mercats, com l’extraordinari

Mercat d’Antiquaris, que tots els caps de setmana para al

llarg de la meravellosa Rambla, al carrer Dijver, a tocar del

riu. Tot el centre de Bruges està declarat per la UNESCO

com a Patrimoni Mundial de la Humanitat i, per tant, passejar

pels seus vells carrers, amb els seus canals com a referència,

és una manera de reviure constantment el passat

ric, medieval, d’aquesta ciutat de Flandes. Però Bruges és

també la capital de la xocolateria artesanal de tota Bèlgica

i la mostren amb orgull; i és al llarg de carrers com el de

Mariastraat on diferents artesans talladors recorden el que

va ser el centre neuràlgic del comerç dels diamants, ara arrabassat

per Anvers. Són moltes les activitats a fer a Bruges

a banda de visitar els museus. Una excursió en vaixell pels

seus canals o pujar al Belfort, el campanar, a tocar de la

plaça Major (Markt), amb una alçària de 83 metres, que fa

que pujar 366 esglaons tingui la seva recompensa: observar

la ciutat com mai més la veuràs. És un dels must imprescindibles

de Bruges.


GiDONA|juliol 2019

< viatges |

85


86 | viatges > GiDONA|juliol 2019

Com arribar

Des de Girona, la companyia Ryanair

disposa de dues connexions directes

a Brussel·les, tant a l’aeroport de Zaventem

com al de Charleroi (www.ryanair.com).

Des de Barcelona, Brussels Airlines és

la millor opció per volar a l’aeroport

internacional de Brussel·les-Zaventem

(www.brusselsairlines.com).

Des de l’aeroport de Zaventem surten

trens directes a Bruges cada hora.

On dormir

L’Hotel Dukes’ Palace és l’únic 5 estrelles

de Bruges. Un hotel carregat

d’història, ja que és l’antiga residència

de la noblesa borgonyona, situat al

cor de Bruges

(www.hoteldukespalace.com).

Per a més informació

Sobre Bruges: www.visitbruges.be


SUPLEMENT GASTRONÒMIC DE GiDONA Núm. 82

La proposta

Emporium

Castelló d’Empúries

La descoberta

Ses Negres

Begur

El personatge

Jordi Ribas

El vi

Clos d’Agon

La recepta

Esqueixada de bacallà

Restaurant de producte

Les Corones

L’Estartit

Foto. Restaurant Emporium


88 | notícies > actualitat Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

El Museu de l’Empordà celebra la jornada

‘Repensar el menjar. De la cuina de mercat a la

cinquena gamma’

El passat 27 d’abril s’inaugurava al Museu de l’Empordà

l’exposició "El país dels cuiners. De Ca la Teta a elBulli",

un recorregut a través de l’evolució de la cuina i la gastronomia

a l’Alt Empordà i la influència que ha tingut en els

avui considerats millors restaurants del món.

En relació amb aquesta exposició, es va programar una jornada

orientada a tots els públics, però sobretot a les persones

interessades en la gastronomia i l’alimentació, que

va inaugurar Ferran Adrià parlant de l’"Accent empordanès

d’elBulli".

El professor de filosofia de la ciència de la Universitat Autònoma

de Barcelona va reflexionar sobre innovació i pensament

al voltant de l’activitat gastronòmica. Vicent

Marquès va parlar del seu treball sobre la Història de la

cuina catalana i occitana, una enciclopèdia de 10 volums

que ha editat recentment Edicions Sidillà.

El periodista gastronòmic Salvador Garcia-Arbós va dedicar

la seva ponència a parlar dels valors en la utilització dels

productes de proximitat, i Clara Antúnez, nutricionista i

sommelier, va destacar els maridatges amb Aigua de Vilajuïga,

empresa col·laboradora del projecte. Els torns de la

tarda van ser per dues taules dinamitzades per les periodistes

Carme Gasull i Paula Molés, la primera, dialogant

amb Carme Ruscalleda i Núria Serrat per preguntar-se la

raó de la manca de dones xef en el panorama de l’alta

cuina, i la segona, amb Mateu Casañas i Jordi Subirós, els

hereus dels clàssics. L’objectiu d’aquesta jornada va ser reflexionar

al voltant del menjar, el mercat, l’ofici de la cuina

i els reptes de futur que es plantegen en aquests espais.

La cuina de l’Empordanet col·labora en el llibre

“Història de la cuina catalana i occitana” de

Vicent Marqués

La Cuina de l’Empordanet ha col·laborat en l’edició del llibre

Història de la cuina catalana i occitana, del valencià Vicent

Marqués, al Museu del Suro de Palafrugell. El xef del restaurant

Casamar de Llafranc, Quim Casellas, i el xef del restaurant

La Plaça de Madremanya i president de La Cuina

de l’Empordanet, Vicenç Fajardo, van intervenir en un

col•loqui sobre cuina, i van aprofitar per elogiar la tasca

de Vicent Marqués, que ha dedicat tota la seva vida a recopilar

la història de la gastronomia del nostre país.

Història de la cuina catalana i occitana és un volum que inclou

200 monografies i més de 300 receptes de salses,

aperitius, amanides i sopes. Acompanyades de les il·lustracions

de Montse Mayol, les prop de 1.000 pàgines del llibre

no només expliquen els processos d’elaboració de les receptes.

L’obra de Marqués sobretot esdevé un recorregut

històric, filològic, literari i cultural de dues cuines germanes

com són la catalana i l’occitana.

40 anys de feina

Abans de la seva jubilació, Vicent Marqués es dedicava a

la cuina i, paral·lelament, també escrivia llibres d’àmbit gastronòmic.

La idea de recopilar la història de la cuina catalana

i occitana va sorgir fa 40 anys, quan va iniciar una

recerca de dades, que encara avui segueix en procés. El resultat

és Història de la cuina catalana i occitana (Edicions

Sidillà), una obra mestra que ajuda a preservar la història

d’uns lligams que van més enllà de la cuina.


Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

actualitat < notícies |

89

David Steegmann explica com afecta el menjar a la

casa i a la ciutat

El passat 20 de juny, l’Arxiu Municipal d’Olot va acollir la segona presentació de la IV

edició del cicle de conferències sínTESIS Arquitectòniques, programat pel Departament

de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC. En aquesta ocasió, va ser

David Steegmann Mangrané, doctor arquitecte per Universitat Politècnica de Catalunya

el 2017, qui va presentar la seva tesi doctoral, amb el títol "Ciudad, casa, comida.

Una aproximación poliédrica a los límites entre lo público y lo privado”.

Aquest treball té l’objectiu posar en relleu la influència del menjar a la casa i a la

ciutat, i centra l’estudi en els països de l’oest industrialitzat, on els costums alimentaris,

en gran part per l’existència d’una mateixa base de creences religioses i uns nivells

similars de desenvolupament, resulten comparables.

Can Xapes es consolida com un espai gastronòmic

que alhora és escola de formació professional

lligat a un compromís social per formar professionalment jovent

en situacions de vulnerabilitat i amb dificultats per accedir

al món de la formació reglada o el treball. D’aquesta

manera, la cuina i la sala de Can Xapes funcionen com una

escola per tal que joves puguin aprendre l’ofici de cuinar i les

normes bàsiques del món laboral.

Recuperar l’essència d’un restaurant històric, i més

La singularitat del renaixement de Can Xapes no és sols reobrir

un restaurant que havia funcionat en una altra època. És

empeltar-se de la història del Quim Vicens i la Carme Coll.

El passat 11 de juny, es va complir el primer any de la reobertura

de Can Xapes, després que romangués durant 8 anys tancat,

des que va abaixar la persiana el 2010. Rere l’impuls

d’aquesta nova etapa hi ha l’entitat gironina AD’Iniciatives Socials,

una associació sense afany de lucre que treballa per a

la millora del benestar de la infància, l’adolescència i les seves

famílies, a través de programes i serveis especialitzats, orientat

a la prevenció, l’atenció i la protecció.

Amb la reobertura, AD’Iniciatives Socials ha volgut conjugar

l’experiència i el valor de Can Xapes amb un projecte culinari

Un restaurant sense ànim de lucre

Durant els tres primers anys, va funcionar només com a escola:

tot l’engranatge real d’un restaurant i d’una sala al servei

de les promocions d’estudiants que s’hi formaven per aprendre

l’ofici. Però l’any passat, després d’un banc de proves, es

va optar per reobrir Can Xapes al públic i es va optar per la

contractació d’un equip de professionals que gestiona actualment

el restaurant. Can Xapes és, doncs, un restaurant concebut

com un espai gastronòmic on les propostes de cuina

es basen en l’excel·lència del producte, l’alta qualitat i la proximitat.


90 | la sala > Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

Lluís Coll Nicolau

Professor de Serveis en Restauració

Escola d’Hostaleria de Girona

www.professionalsdesala.com

No et deixis prendre el pèl, aquest

estiu!

Durant els mesos d’estiu, aprofitant que acostumem a

estar més relaxats i de vacances, és quan abunden les estafes

en bars i restaurants.

Per la manca d’informació, alguns hotelers s’aprofiten de

la bona fe dels comensals per cobrar alguns serveis del

tot il·legals.

Subministrar medicaments, cobrar per utilitzar els lavabos,

negar-se a acceptar bitllets grans, compartir menús

i tota una llarga llista de situacions que poden comportar

malentesos. Molts clients callen per vergonya o desconeixement

i paguen, però que no us enganyin!

Suplement pel servei de pa. El pa només es pot cobrar

si figura a la llista de preus (carta). En qualsevol cas, no

s’hauria de servir si el client no el demana. Per cert, si es

cobra per cada peça, no descartis que el preu augmenti

si s’acaba i se’n sol·licita més.

Suplement pel gel. A més de ser del tot ridícul, és il·legal.

L’únic supòsit, per exemple, seria que en un bar el cafè

amb gel aparegui més car que un cafè sol. Però demanar

glaçons per l’aigua o el refresc i que ens els cobrin és rotundament

il·legal.

Cobrar per cobert. Tot i que cada vegada passa menys,

fa uns anys era del tot habitual l’aparició del concepte pa

i cobert. La llei en aquest sentit és molt clara: no es pot

cobrar res que resulti necessari per la prestació del servei.

IVA. Està totalment prohibit no incloure l’IVA en els preus

de la carta. La llei és molt clara en aquest aspecte: sempre

cal indicar el preu final complet. Per tant, et pots negar

a pagar més de l’import que has llegit al costat de cada

plat.

PSM (preu segons mercat). Pot ser habitual i raonable

que cada certs dies, o fins i tot diàriament, canviïn els

preus de carns, peixos i mariscs en funció del preu del

mercat. Però això no exclou que no sigui necessari indicar

el preu exacte. El bar o restaurant haurà d’actualitzar els

preus sempre que sigui necessari.

Plats del dia. És molt comú aquella frase del maître de:

“A part de la carta, tenim un gall de Sant Pere fresquíssim”,

però mai ens diuen el preu. Doncs això tampoc no

està permès, ja que de qualsevol plat se n’ha d’indicar el

preu a la carta, al menú o en algun altre llistat.

Cobrar per conceptes no sol·licitats. És un bon detall,

per exemple, servir un aperitiu, unes olivetes o un xarrup

sense que el client ho hagi sol·licitat. Però en cap cas ens

poden cobrar per aquests serveis no comandats expressament

pel consumidor.

Preus diferents a la barra i a la terrassa. Demanar una

consumició a la terrassa pot comportar un suplement en

el preu. Però obligatòriament s’ha d’indicar exactament el

preu a la carta, desglossat.


92 | la proposta >

Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

Emporium (Castelló d’Empúries)

La història familiar d’èxit continua

Text i fotos : Jordi Aparicio i Jordi Perich

gidona@gidona.com

www.gidona.cat

Castelló d’Empúries representa el mar i la muntanya. La

sortida al mar d’aquest municipi la trobem a Empuriabrava,

encara que el poble resta a l’interior, a l’altre costat de l’autovia

de Roses, on trobem un univers medieval amb l’extraordinària

basílica de Santa Maria com a cap i casal del municipi

alt-empordanès. I aquest mar i aquesta muntanya són també

una de les característiques presents en aquest magnífic establiment

familiar que vam poder visitar a mitjans del mes

de juny.

La família Jordà va decidir, fa més de cinquanta anys, obrir

un hotel-restaurant a peu de l’antiga carretera que portava

a Roses des de Figueres. Ja des d’un bon principi van voler

apostar per la qualitat amb propostes de cuina tradicional

empordanesa gràcies a l’àvia Elvira, que, segons diuen, era

una extraordinària cuinera. El pare d’en Salvador Jordà, propietari

actual de l’establiment juntament amb la seva dona,

Elena Giró, va seguir oferint aquesta cuina basada en l’entorn,

en la qual no faltaven mai els peus de porc, la sarsuela,

els fantàstics, diuen, calamars a la romana i, en definitiva,

diferents platillos de tota la vida. Era un temps en què es

buscava volum de feina, fer molts menús i que els clients

quedessin satisfets. Molta feina, feta amb tots els integrants

de la família, l’autèntic baluard d’aquest restaurant.

Fa més deu anys, amb la tercera generació de l’Emporium

en marxa, Salvador Jordà i la seva dona, Elena Giró,

van decidir fer un canvi en la proposta del restaurant. Va

començar una revolució tranquil·la, amb una idea clara:

o ens reinventem o morim. Es van marcar l’objectiu d’oferir

una alta cuina de producte, en la qual la tradició i els sabors

persistissin, donant via lliure a la creativitat amb

coccions precises i presentacions molt visuals. La proposta

va anar agafant solidesa, de mica en mica, picant

molta pedra, però no va ser fins al 2010, amb l’entrada

també dels fills, els bessons Joan i Màrius, que el projecte

va tenir cara i ulls. La família altre cop!

I el 2016, com vam presagiar des d’aquestes mateixes

pàgines, van rebre un dels guardons que més feliços

els ha fet i que ha donat sentit a tota aquesta revolució

tranquil·la. Assolir 1 estrella de la Guia Michelin, la més

prestigiosa que hi ha al món, malgrat els seus sempre desdibuixats

criteris, va ser un bàlsam i un reconeixement a la

feina que van plantejar en Salvador i l’Elena i que van

materialitzar amb la seva incorporació, els seus dos fills,

en Màrius i en Joan. Ara són ells dos qui estan a la cuina.

Els que creen, interpreten i versionen plats molt personals

en què el producte de qualitat sempre hi és present, com

en els seus mars i muntanyes.


Delicatessen |GiDONA|juliol 2019 emporium < la proposta |

93

Com a prova d’això, vam tastar el menú anomenat Mar i Muntanya,

a un preu de 79 euros, malgrat que en disposen d’un

més llarg (a 105 euros) i un de més curt (a 59 euros). I ens

vam trobar plats d’alt nivell gastronòmic, molt gustosos,

amb molt bon producte de qualitat i presentacions molt

visuals. I sí, el mar i muntanya continua present a cadascun

dels plats, com ara amb les gambes blanques de Roses

presentades a sobre d’un personalíssim ajo blanco. Mar

i muntanya, sí, i també simbiosi nord-sud. O amb la vedella

de l’Albera, curada en sal i presentada amb anxoves i botàriga,

el segon entrant fred i que fa despertar la personalíssima

cuina dels bessons Jordà Giró. També és fantàstic el

seu morro de bacallà, amb la seva cocotxa, acompanyat

d’espàrrec blanc, i cigrons. Un altre personalíssim mar i

muntanya, fugint, això sí, dels potents sofregits de ceba i tomata

que solen ser la base dels mars i muntanyes tradicionals.

Aquí, tal qual, producte del mar combinat amb producte

de la terra. Bones combinacions. Meravellosos productes!

I el menú finalitza amb l’espatlleta de cabrit lletó amb caviar

i sardina fumada. Un espectacle de sabors en boca extremadament

ben harmonitzats. Un plat excel·lent que els

dignifica com allò que són: un restaurant d’alt nivell gastronòmic.

Però al costat de la renovada sala ha aparegut un bistró amb

menús a 15 euros que pugen a 20 euros els caps de setmana.

I on continuen servint esmorzars i bons entrepans a

partir de les 6 del matí. I acaben de reformar l’antic hostal,

reconvertint-lo en un hotel amb encant, amb espaioses habitacions

modernes i amb bon gust.

Ningú no els ha regalat res. Són, senzillament, una família

que reinverteix els beneficis i s’endeuta en el seu propi negoci,

apostant per la qualitat i pels seus clients. La família

Jordà-Giró continua fent història. Una història que encara no

està escrita, però en què la família continuarà sent el pal de

paller de l’èxit de l’Emporium.

Que així sigui!

Restaurant Emporium

C/ Santa Clara, 31 - Tel. 972 250 593

Castelló d’Empúries

www.emporiumhotel.com


94 | la proposta > emporium Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

Arribant a Emporium Restaurant, a Castelló

d’Empúries, amb... el nou Renault Scénic

La nova generació del Renault Scénic ja es pot provar al

concessionari Santiago Juandó, així com la versió més

llarga, el Grand Scénic. El monovolum més popular de la

marca francesa apareix amb importants millores d’espai

tant per als passatgers com per a la càrrega; pel seu disseny,

tant interior com exterior, i, finalment, apareix amb

un equipament i una tecnologia totalment innovadors, en

què sobten sobretot les impressionants llandes de 20”

que venen de sèrie en tots els seus models. El Renault

Scénic apareix definitivament nou en tots els aspectes!

Per la seva part, la gamma de motors del nou Renault Scénic

es comercialitzarà amb dos motors de benzina de 115

i 130 CV de canvi manual, i un total de sis combinacions

en què no faltaran els dCi de 95 i 110 CV (manual i automàtic),

de 130 i de 160 CV (amb canvi de doble embragament

EDC) i fins i tot un model híbrid que encara no està

al mercat.

creuer, frenada d’emergència amb detecció de vianants,

càmera d’aparcament, connexió automàtica de fars i sensors

d’aparcament a tot el voltant del vehicle, entre molts

i molts altres sistemes de seguretat i confort. Una autèntica

meravella de la tècnica.

El nou Scénic hereta la pantalla vertical del seu germà

gran, l’Espace, de 8,7”, amb un alt grau de connectivitat,

de modes de conducció (Renault Multi Sense), control de


Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

< el vi |

95

Jaime Abel Varón

Sommelier

sommelier_jaime_abel

Jaime Abel Varón

Fotografies: Jordi Perich - gidona@gidona.com

Clos d’Agon

El celler dels vins diferents a l’Empordà

Clos d’Agon és un celler que està fonamentat al Mas Gil, una

antiga masia del 1792 ubicada en el parc natural de les Gavarres,

al Baix Empordà.

El celler està situat a cent metres d’altitud i amb una orientació

sud-oest, protegida per una important extensió muntanyosa

de boscos. La superfície total de la finca està formada

per 42 hectàrees, 16 de les quals estan destinades al cultiu

d’una àmplia varietat de raïms internacionals, repartides en

29 parcel·les.

Al centre de vinya hi trobem el celler i una antiga masia centenària,

que conté una assolellada i bonica terrassa amb vistes

al mar.

L’any 2002 van començar els treballs de construcció d’un celler

més gran que l’existent fins aleshores, projecte que va ser

una realitat l’any 2006.

La història moderna del Clos d’Agon (sense deixar d’oblidar

l’antic Mas Gil) comença l’any 1987, quan un matrimoni d’origen

franc-belga decideixen comprar aquella antiga masia

amb 350 anys d’història a l’esquena.

En aquells moments, la masia estava formada per 12 hectàrees

de vinyes plantades de la varietat híbrida (una combinació

de dos ceps de Vitis), en conducció vas i amb un marc

de cultiu força estret.

Philippe Dambois, prestigiós per diversos projectes vitivinícoles,

decideix donar un tomb important al celler. Assessorat

pels seus amics Pierre Galet i André Crespy, de la Universitat

de Montpeller, substitueix les vinyes velles en vas per vinyes

en conducció espatllera, que van ser unes de les primeres en

terres catalanes.

Aquest no seria l’únic canvi que es va produir en aquell mo-


96 | el vi > Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

ment, ja que Dambois, fidel amant de les varietats típiques

franceses i especialment captivat per les bordeleses i de la

vall del Roine, va decidir plantar-ne vuit hectàrees, sempre

sota la supervisió d’en Crespy.

Als anys 90, Dambois decideix vendre l’explotació, i és aleshores

quan el projecte passa a ser propietat d’un grup de sis

amics suïssos (quatre en l’actualitat), amb una dèria en comú:

la passió pel vi.

Clos d’Agon estava predestinat a ser un referent per la qualitat

dels seus vins, elaborats amb varietats que mai ningú havia

tingut a la zona, varietats que s’expressen en consonància

amb l’entorn mediterrani, donant lloc a vins únics i de gran

prestigi.

El 1988 comença l’etapa fulminant de Clos d’Agon de la mà

de qui són avui els actuals propietaris: Frank Ebinger (Casa

del Vino, Zurich), Silvio Denz (Château Faugères, Château Rocheyron,

Château Lafaurie-Peyraguey, Montepeloso i Denz

Wine), Alfons Niedhart (Dr. Spengler) i Jurg Maurer.

Aquest grup d’amics va fixar el seu objectiu en un dels enòlegs

més prestigiosos a escala mundial, Peter Sisseck, conegut

per encapçalar projectes immortals com ara Pingus i

Hacienda Monasterio, i Clos d’Algon no en seria l’excepció.

És en aquest moment quan aquest extraordinari alquimista

comença un nou projecte encarat cap a un augment de la producció

de vins de qualitat, amb l’augment de la superfície de

plantació, recuperant antics bancals en les parts més altes

de la finca, i amb la construcció d’un nou celler dissenyat per

l’arquitecte Jesús Manzanares, un arquitecte de reconegut

prestigi que ha estat l’artífex de cellers tan emblemàtics com

Bodegas Pago de los Capellanes, Bodegas Mauro, Bodegas

Álvaro Palacios i Bodegas Aalto, entre altres.

Actualment, el director tècnic Miguel Coronado, assessorat

per l’enòleg Peter Sisseck, segueixe treballant per intentar

treure el màxim rendiment al terrer particular de Clos d’Algon,

i amb això seguir elaborant grans vins que es caracteritzin per

un marcat estil i qualitat.

Al Clos d’Algon tot és perfecte, cadascun dels components

juga un paper important: l’equip humà, el celler, l’entorn, els

vins i sobretot la matèria primera. Una matèria primera que

es reflecteix en un ampli ventall de varietats foranes, començant

per les negres com ara caberent franc, syrah, cabernet

sauvignon, petit verdot, merlot, i entre les blanques, viognier,

roussanne i marsanne. La plantació més recent va ser el 2019,

amb la incorporació de garnatxa negra, garnatxa blanca i garnatxa

gris.


Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

< el vi |

97

El treball a la vinya se centra a fer una selecció dels brots descavallats,

el desfullatge i, si és necessari, l’aclariment del raïm,

un control exhaustiu de la maduració, la decisió precisa del

moment òptim de la verema i la recol·lecció manual en caixes

de 15 kg.

Les sales de fermentació posseeixen dipòsits d’acer termoregulats.

Les sales de criança i malolàctica, completament climatitzades,

es troben a ambdós costats de la sala de fermentació.

La zona de recepció està en una escala superior, el que els

permet treballar per gravetat en quasi tot el procés.

És així com sorgeixen els seus extraordinaris vins de prestigi,

qualitat i varietat, que no han passat desapercebuts i han

estat distingits i elogiats per periodistes especialitzats a escala

internacional com ara Robert Parker, James Suckling,

Stephen Tanzer, José Peñín i Mario Scheuermann. Cal esmentar

que el Clos d’Agon Blanc 2006 va ser nomenat millor vi

blanc d’Espanya per la revista Wine Advocate, i l’Amic Rosat

2015 com el millor rosat de Catalunya en els premis Vinari

2016.

El celler està emparat per dues denominacions d’origen, com

són la DO Catalunya i la DO Empordà, i elabora vins de reconeguda

qualitat, amb una àmplia gamma de diversos

clients.

• Clos d’Agon Selecció Especial. És un vi negre seleccionat

de les millors barriques, on s’ofereix una edició limitada d’ampolles

amb un estil bordelès però sense presència de syrah.

• Clos d’Agon Syrah. És la posada en escena del celler per

oferir un vi monovarietal d’aquesta varietat de gran qualitat.

• Clos Valmanya. És un acoblament atípic de dues varietats

com són el merlot i la syrah, però que genera un vi exuberant

i amb molta personalitat.

Finalment, el celler ens presenta la gamma Amic, una línia de

vins més comercials en què hi trobem vi blanc, rosat i negre.

Així és Clos d’Agon, un celler que és a la meravellosa zona de

Calonge, a la Costa Brava. Un paratge immillorable d’històriques

oliveres i arbres exòtics que fixen la mirada en una cultura

llegendària que guarda una estreta relació amb el vi.

Clos d’Agon Blanc 2014

Marsanne, roussanne, viognier

Vi blanc d’aspecte net i brillant, de color groc palla d’intensitat alta, reflexes daurats

i tons oliva, llàgrima gruixuda i abundant de caiguda lenta.

En el primer nas és net i franc en aromes, d’intensitat i complexitat alta, aromes de

fruita blanca com la pera molt madura i algunes notes de violetes marcides.

En un segon nas destaca la fruita amb os, com el préssec molt madur, compota d’albercoc

i mel vella, sobre un fons que recorda l’ametlla torrada i les fulles d’eucaliptus sec.

En boca és llarg a l’atac, amb una bona acidesa, d’intensitat i complexitat alta.

En el pas per boca es mostra un vi voluminós i amb molta untuositat, gras, amb bona

estructura, amb unes notes iodades i salines.

En el retro nasal arriben records de raïm botrititzat sec, i en segueix destacant un

final amb bona presència d’acidesa, notes iodades i salines combinades amb fruits

secs torrats com ara l’avellana i l’ametlla.

Ideal per maridar amb:

• Un filet de porc amb préssecs rostits.

• Plàtans flamejats amb rom i ametlles.

Temperatura ideal: 12 °C

Tipus de copa: borgonya


98 | el personatge > Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

L’honestedat de Jordi Ribas, del

restaurant Sol Blanc (Pals)

Text i fotos: Jordi Aparicio i Jordi Perich

gidona@gidona.com

www.gidona.cat

La filosofia

Jordi Ribas és un amant, abans que res, del producte. No li

importa haver-lo d’anar a buscar a fora si la qualitat s’ho mereix.

I adapta la carta a la seva passió per la cuina, una passió

que no veu sovint a molts restaurants tant d’aquí com de

fora.

És per aquest motiu que proliferen també a l’Empordà restaurants

de baixa qualitat, de menjar ràpid: “Si no apostes

per la qualitat, tindràs un client de poca qualitat”, denuncia

Jordi Ribas. “Per obrir un restaurant s’haurien de

requerir uns mínims, i aquí la feina hauria de ser del govern

i dels ajuntaments, i que les associacions de restaurants

pressionessin. Però no es fa”. Segons Ribas, el

jovent ja no valora una cuina de qualitat. No volen gastar-se

més de 10 o 12 euros, i això és així perquè no els ensenyem

a casa, perquè els col·legis donen uns càterings de baixa qualitat,

perquè en general no hi ha una cultura gastronòmica.

“Pocs restaurants neixen des de la passió que tenim

pocs restauradors, perquè si no hi ha passió és absurd

mantenir un restaurant obert tot l’any, treballant cada

dia moltíssimes hores i amb l’estrès que comporta”,

afirma Jordi Ribas.

Nous plats i plats de sempre:

l’evolució del Sol Blanc

Nous plats acompanyaran aquesta nova etapa estiuenca del

Sol Blanc. Pel que fa a entrants pensats per compartir, estrenem

una amanida d’enciams i cabdells, en què totes

les verdures són del nostre hort, i verat marinat amb sal.

També estrenem una truita dròpola, servida en llauna

amb alls tendres de l’hort i llagostins a dauets amb una

emulsió dels seus caps, i la truita poc feta per sobre.

També introduirem una pasta fresca feta amb una base de

tomata de l’hort tallat concassé i oli d’oliva de l’Empordà,

i llobregant escaldat només 2 minuts i pelat tallat en trossos

grans. La pasta fresca la fem nosaltres amb farina de Tramuntana

i farina d’arròs, i queda una massa molt bona.

També oferirem un pernil d’ànec fumat a casa amb una

coca gruixuda amb escalivada amb romesco i alguna verdura

crua de l’hort. El roast beef el mantenim canviant el

foie-gras de l’hivern pel formatge, així com el nostre tàrtar

de gambes.

Amb el nou carro continuarà fent el clàssic steak tartare

amb el filet de vedella i davant del client, i, a més, continuarà

oferint els txuletons, “malgrat que ara en diem mitjanes

de vedella, perquè ara hi traiem l’os i les parts més

dures, així com el greix, i queda la part alta de l’entrecot.

I queda el centre de la mitjana, el tall més exclusiu de la

vedella o de la vaca”. A més, “hem incorporat un madurador

de carn a la vista dels clients amb les diferents peces

que venem, totes amb maduracions controlades”. Pel que fa

a la carn, continuen apostant pel filet Wellington, que continua

tenint molt d’èxit entre els seus clients. I “continuem

oferint el xai lletó del nostre proveïdor, Pauet de Jafre”,

desossat i marcat a la brasa. Amb els ossos fent un fondo de

xai lletó i acabant la cocció al forn. D’aquesta manera obvien

coure’l a baixa temperatura, que, de fet, se n’està fent un

abús en molts establiments, i així, en canvi, s’aconsegueix

una peça tova per dins però cruixent per fora.

Pel que fa a les postres, Jordi Ribas comenta que no pot tocar

res. “El nostre coulant de galetes Oreo i Maria, i sobretot


Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

< el personatge |

99

el nostre xuixo fet al moment, són les estrelles”. Jordi Ribas

va ser el pioner d’oferir per postres el xuixo, fet a casa i de

manera acadèmica, i són molts els restaurants que han copiat

aquesta proposta. També destaca l’ensaïmada bèstia

amb xocolata, oli i sal i la seva versió del pastís de formatge,

fet amb recuit de l’Empordà i fet amb una crema de formatges

del seu carro. “I sobretot continuem amb el nostre

nou carro de formatges, en què en presentem fins a 20

varietats, tots catalans.”

Els arrossos

I, com sempre, hi seran presents els omnipresents arrossos,

la gran marca de la casa “Sempre de l’Estany de Pals, el millor

productor d’arròs de Pals i extremadament honest. Ens

agrada molt treballar l’arròs perquè estem envoltats d’arrossars,

i el fem de totes maneres: sec, caldós, en Papillotte, en

llauna... Mirem que els nostres clients els gaudeixin, i com a

novetat, a la carta presentaré un nou arròs servit amb àmfora

i donaré un servei especial amb un arròs un pèl

fumat, amb peix de roca, que promet ser espectacular!”

Jordi Ribas comenta que “a vegades vols créixer i fer coses

noves, però el client et va limitant i no podem deixar d’oferir

l’arròs d’espardenyes, que és el més car de la carta perquè

hi posem 125 grams d’espardenyes per persona i

està fet amb l’arròs bomba cultivat a l’Estany de Pals.

La qualitat i la quantitat té un cost, i el client ho sap”. El

de calamar i pollastre és el que té més èxit de tots els que

fan, i sobretot els brutals, que són amb producte de qualitat

i de temporada, fets amb una llauna amb molt poc

gruix d’arròs. Tots els arrossos els podem fer per una persona

menys el brutal, que és per a dues persones com a mínim.

Però també són molts els incondicionals que aposten pel seu

peix a la brasa amb un acompanyament d’arròs a banda.

Els suggeriments, un dels

secrets del Sol Blanc

“El nostre joc són els suggeriments fora de carta. No solem

canviar gaire sovint de carta justament perquè si m’arriba un

producte de temporada o microtemporada, no s’hi és a

temps”. Aquesta és la filosofia de Jordi Ribas, la qualitat per

damunt de tot. “Jo vull veure els meus clients repetir cada

setmana, aquesta és la meva finalitat, i per aquest motiu

els suggeriments de temporada o microtemporada són

el nostre tret distintiu, en què la varietat és el que anima

a repetir.”


100 | la descoberta > Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

Ses Negres

(Platja de Sa Riera, Begur)

Un ‘xiringuito’ amb un alt nivell de cuina

Text i fotos: Jordi Aparicio i Jordi Perich

gidona@gidona.com

www.gidona.cat

Quan els propietaris del renovat Hostal Ses Negres, un clàssic

de la Platja de Sa Riera, a Begur, van proposar al cuiner

Vicenç Fajardo, propietari del Restaurant la Plaça i de Saó

Càtering, fer-se càrrec del restaurant que acull aquest hostal,

ja sabien que el camí que havien triat no era un altre que el

de l’excel·lència. De fet, la propietat, dos joves empresaris

d’èxit, Josep Moya i Rafa Serra, ja eren clients seus de La

Plaça i sabien perfectament el que volien pel Ses Negres.

L’hostal, totalment renovat aquest 2019, amb molt de

gust i amb aire inconfusiblement eivissenc, està dirigit per la

Cèlia Blázquez, que, amb la cap de sala, la Berta Dotu, i en

Vicenç Fajardo, fan un trident molt potent.

La sala del restaurant Ses Negres disposa de dos ambients,

un dins l’establiment, amb una marcada atmosfera de l’estil

d’Eivissa, i l’altre a la terrassa, davant del mar, a tocar de la

sorra de Sa Riera, amb un aire de xiringuito amb estil, i amb

unes vistes privilegiades a les illes Medes i al cap de

Creus. El Ses Negres no neix com un restaurant de temporada

estiuenca, sinó que la propietat vol obrir des de Setmana Santa

fins a octubre o novembre, ajudant d’aquesta manera a desestacionalitzar

un indret com Sa Riera i motivant, d’aquesta

manera, a cohesionar a tot l’equip de sala i cuina.

Malgrat que la casa mare de Vicenç Fajardo continua a La

Plaça i al servei de Saó Càtering, un dels més prestigiosos

del país, ell sap que un simple assessorament no funciona

sense una profunda implicació. Per aquesta raó, no només

ha dissenyat la carta i els diferents plats de suggeriments,


Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

ses negres < la descoberta |

101

sinó que també tot el personal de cuina és seu, i per tant, estarà

molt vinculat a aquesta seva nova casa.

Una atractiva carta dividida en plats per compartir, brasa,

planxa i arrossos, en què podem trobar magnífiques creacions

com ara l’albergínia escalivada, formatge d’ovella i all

negre, que representarà, estic convençut, un dels must del Ses

Negres. Grandiós plat. Altres plats que semblen teletransportats

de La Plaça són els daus de tonyina bluefin amb tomàquet,

festuc i alvocat. I també plats en què el producte d’alta

qualitat és el protagonista, com les ostres Amélie del núm. 2

amb Ponzu. No es poden deixar de tastar els musclos a la

brasa o el pop de roca a la brasa amb papada, patata i romesco,

que es converteix en una delícia al paladar.

I com no podria ser d’una altra manera, trobant-nos al lloc

que ens trobem, ofereix tres tipus d’arrossos secs. D’aquests,

vam poder tastar el de calamar i salsitxes coronat

amb uns escamarlans posats a l’últim moment, amb una

mínima cocció, que representa tot el que Fajardo vol transmetre

en aquesta nova aventura: senzillesa, qualitat i una

bona cuina.

Bones postres com el seu cheese cake, el fantàstic pastís

de formatge, que, si esteu sopant, us farà albirar totes les estrelles

del firmament des de la galàxia Fajardo. Un xiringuito

no ha d’estar renyit amb la qualitat. I, almenys, al Ses Negres

s’abandona el concepte de mediocritat que sol poblar molts

establiments a peu de platja, oferint aquí un alt nivell de

cuina amb una bona relació de qualitat-preu.

Restaurant Ses Negres

C/ del Mar, 8 - Platja de Sa Riera (Begur)

Tel. 649 715 171 - www.hostalsesnegres.com


102 | restaurants de producte > Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

Les Corones (l’Estartit)

L’ambaixador de Getaria a la Costa Brava

Text i fotos: Jordi Aparicio i Jordi Perich

gidona@gidona.com

www.gidona.cat

La població guipuscoana de Getaria és famosa per tots

els amants de la cuina perquè la majoria dels establiments

estan especialitzats en peixos a la brasa, que els cuinen en

graelles situades a fora de l’establiment. La qualitat de les

peces que arriben al seu port pesquer provinents del Cantàbric

fan feliços a tots els comensals que cada dia s’apleguen

per menjar aquesta especialitat pròpia del País Basc.

A Catalunya segurament el màxim referent de peix a la

brasa el trobem a l’Estartit, al restaurant Les Corones,

on el seu propietari, Pere Miquel Carreras, ha aconseguit

traslladar tota la màgia del producte a la brasa a la Costa

Brava. Segurament per això l’anomenen l’ambaixador de Getaria

a la Costa Brava. I ho fa des de fa més de 10 anys després

de visitar el restaurant L’Astillero d’aquesta població

guipuscoana. Els seus propietaris li van ensenyar totes les

tècniques, fins i tot la miraculosa aigua de Lourdes amb la

que banyen el peix a la brasa. Els punts de cocció, la matèria

primera i sobretot els estris per coure el peix són les bases.

I per aquest motiu es va comprar les graelles i les besugueres

a un ferrer de Getaria que és el proveïdor per a tots els restaurants

de la zona. Volia que l’experiència de fer un àpat

a Les Corones fos la mateixa que hom pot gaudir a les

millors parrillas de Getaria. I ho ha aconseguit. I tant que

ho ha aconseguit!

Pere Miquel Carreras m’explica que la graella representa

el desembarcament de la manera de cuinar dels pescadors

a la mar. Quan els mariners arribaven a port amb peix

que els hi corresponia s’aturaven a la taverna per fer uns

vins amb els amics i de tant en quan demanaven al propietari

de la taverna que els hi cuinés el peix. Però mica en mica

aquests propietaris, savis i bons comerciants , van posar

unes graelles a fora perquè els pescadors es coguessin ells

mateixos el peix al seu gust. I així ho feien. Però allò flairava

tant bé que de seguida els clients volien allò mateix que feien

els pescadors a fora. I per aquest motiu tots els restaurants

de Getaria tenen les graelles a fora del restaurant, adossades

a la façana i ocupant les voreres.

Mentre Pere Miquel Carreras ens explica aquesta anècdota

arriba a taula un besuc de piga, el més saborós que podem

trobar i que s’identifica per la piga que tenen a la zona de la

galta, fet, com mana la tradició en aquest imprescindible restaurant

de l’Estartit, a la brasa. Prové, com la majoria dels

peixos que té a carta o per encàrrec, d’aigües del Cantàbric,

malgrat que si el preu ho permet també en té de la Mediterrània.

El peix del Cantàbric, ens explica, manté una regularitat


Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

< restaurants de producte |

103

de preu que fa que a Les Corones es fugi sempre del maleit

concepte PSM, és a dir, preu segons mercat.

La graella és una manera de cuinar que sembla fàcil però que

no ho és. I més si parlem de peixos amb punts de cocció molt

crítics. Aquí no hi ha ni comandaments ni botons, ni medidors

de temperatura ni rellotges. És tot un joc d’habilitats (pujar i

baixar la graella, ajuntar i separar les brases...) i de conèixer

a la perfecció la matèria primera que es posa a la graella. I

tot amb un estri imprescindible i que alhora és el logotip del

restaurant Les Corones: les besugueres. Una graella amb

forma de peix i on hi quep tota la peça i que fa més fàcil la

manipulació de la béstia.

El besuc de la piga que sàviament neteja la Juani , l’experimentada

cambrera del restaurant Les Corones, davant nostre,

és un dels més exclusius que hi podrem trobar, malgrat

que no sempre està disponible. El mercat té aquests inconvenients.

Però juntament amb el besuc, el turbot, el gall de

Sant Pere, el sard reial o el mero són els peixos més demandats,

que els couen enters i un cop nets davant del client

deixen el cap i si és turbot les espines laterals per tal de ser

menjats amb les mans. Tota una tradició! Un sabor excels

gràcies també al toc final fet amb una barreja d’oli, sal i diferents

cítrics, l’aigua de Lourdes, que Pere Miquel Carreras,

com de fet tots els cuiners de Getaria, amaga gelosament el

seu secret i segueix sense desvetllar-me-la!

Cal dir que les anxoves confitades a casa, les majestuoses

raves, potes de calamar, gens olioses, fregides al punt, amb

una dolçor espectacular i la textura que un bon calamar ha

de tenir són alguns del entrants que s’hi ha de menjar. Bons

els tartars de gamba i salmó i meravellosos postres fets

per una pastisseria de Peralada dels que destaco un

excel·lent pastís de formatge.

La sala comandada per la dona d’en Pere Miquel, Àngels

Clotas, és propera, amable i professional en un espai magnífic,

luxós i còmode. Curta carta de vins que es complementa

per després de l’àpat amb una rica carta de licors del

que destaquem la magnífica col·lecció de roms en especial

el seu Don Papa filipí.

Un restaurant obligat per ser descobert, per tornar-hi i repetir

tantes vegades com ganes tinguem d’enfrontar-nos a un espectacle

com són el peixos a la graella. Altament recomanat

i profundament addictiu! Un restaurant recomanat per

la Guia Michelin i per un servidor.

Restaurant Les Corones

Av. Roma, 50 - L’Estartit - Tel 972 750 099

www.lescorones.com


104 | la recepta >

Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

L’esqueixada de bacallà

Enric Herce

Xef del Restaurant Aurum Hotel & Spa Cala del Pi

*****

Als catalans ens agrada el bacallà, ens agrada molt. De fet,

juntament amb Portugal, és on el receptari d’aquesta saladura

és més extens i exquisit. També hi ha una bona cuina

de bacallà a Italià i a França, sobretot a la Provença, tots

aquests, països de tradició cristiana; perquè com és ben

sabut, la cuina d’aquest peix salat és un regal, entre moltes

cometes, de l’església catòlica, que a l’edat mitjana va imposar

el dejú quaresmal. Això va fer que la indústria dels

bacallaners augmentés espectacularment, beneficiant sobretot

els mariners i els armadors bascos, històrics pescadors

de bacallà en competència amb els pescadors nòrdics,

amb l’avantatge que els bascos tenien sal i podien conservar

millor les seves captures, cosa que els permetia anar a

cercar-la més lluny. Curiosament, als països nòrdics productors

de bacallà només es consumeix en fresc, com qualsevol

altre peix.

I ens agrada tot i de totes maneres. En cuinem el morro o

el llom, la part més gruixuda amb innumerables receptes:

amb samfaina, amb cigrons, a la llauna, amb tomàquet i

amb una infinitat de fórmules. Amb la penca i la ventresca,

talls més econòmics però a vessar de gelatina, totes aquelles

receptes del tipus pil-pil, que requereixen aquella untuositat

enganxifosa que tant ens suggereix. Encara més

econòmica és la cua, tan sols bullida amb patates o cigrons,

i un raig d’oli d’oliva, és clar, deliciosa. Talls més complicats

i alhora atractius pel cuiner o la cuinera, com les cocotxes,

les galtes, que s’han de guisar o també arrebossar aconseguint

una fritura plena de textures i matisos. Fins i tot les

tripes, que ja requereixen una cuina més experta, formant

part de plats exquisidíssims de mar i muntanya, com el més

barroc de la cuina catalana: el niu, veritable paradigma de

la cuina del país. Aquest ample receptari és possible, a més

de per la gran imaginació col·lectiva dels cuiners i cuineres

catalans, per l’experta tasca dels bacallaners, ofici que no

existeix a cap altre país del món. Aquesta circumstància

descriu perfectament la importància que els catalans

donem a les coses del menjar.

Entre la infinitat de receptes de bacallà a Catalunya, l’esqueixada

és amb tota probabilitat la que ens diferencia clarament

de la resta dels països bacallaners. I és que a cap

d’aquests hi ha un plat semblant. Una recepta d’origen clarament

humil, com ho eren tots els plats de bacallà, i rural,

que amb el pas dels temps, i a mesura que el preu d’aquesta

salaó el situava al mateix nivell d’altres peixos nobles,

s’anava incorporant a la carta dels restaurants. La

recepta tradicional és senzilla de fer i resulta extraordinària

quan els ingredients que la componen són els millors. Tal

com ja diu l’enunciat, el bacallà ha de ser esqueixat, que

vol dir pessigat, o estripat, amb els dits, mai amb ganivet,

com fem tot sovint els cuiners professionals. Es pot fer amb

el bacallà salat i remullar-lo després, o un cop dessalat. Això

sí, és importantíssim el punt de sal. Ni salat, ni fat!, doncs

no hi ha peix més avorrit que un bacallà massa dessalat.

Amb un bon raig d’oli d’oliva, ja tindríem l’amanida, però generalment

se sol guarnir amb ceba, tallada molt fina, sigui

blanca, de Figueres (molt millor) o tendra, o per què no, escalivada;

una mica de tomàquet, en rodelles o a daus, prèviament

pelat i sense llavors i un grapadet d’olives negres,

per exemple d’Aragó, o per què no, d’aquelles olioses de

Kalamata. A partir d’aquí, el que vulguem o ens vingui de

gust: unes tires de pebrot escalivat, unes rodanxes d’ou dur,

unes anxoves de l’Escala... o fins i tot unes mongetes del

ganxet bullides. És clar que llavors tindrem un empedrat,

un altre de les amanides clàssiques de la cuina catalana,

juntament amb l’escalivada, el poti-poti i d’altres que conformen

un ample, apetitós i fresc ventall de plats estiuencs.


Delicatessen |GiDONA|juliol 2019 < la recepta |

105

Esqueixada de bacallà

Ingredients per 4 pers.

400 g de llom de bacallà, dessalat

al punt, sense pell ni espines

2 tomàquets madurs però ferms

1 ceba gran escalivada

200 g d’olives negres desossades

50 ml d’oli d’oliva extra verge

100 g de mesclum (o la barreja de

fulles que us agradi més)

Oli d’oliva extra verge avoe

Sal i pebre blanc

Vinagreta de remolatxa

50 g de remolatxa cuita amb

250 ml d’oli d’oliva 0,4°

50 ml de vinagre de Xerès

Sal i pebre negre

Tritureu tot i passeu-ho per un

colador.

Elaboració

Primer de tot, esqueixeu el bacallà amb els dits i reserveu-lo en fred.

A continuació, peleu els tomàquets i traieu-los tant les llavors com l’aigua de

vegetació. Picoleu-los en dauets, salpebreu-los i ruixeu-los amb oli. Reserveulos

en fred. Després peleu la ceba escalivada, salpebreu-la i ruixeu-la amb oli.

Reserveu-la en fred, també.

Tot seguit, tritureu les olives desossades amb l’oli verge fins a obtenir una

crema ben fina. Poseu-la a punt de sal i pebre i reserveu-la en fred.

Finalment, poseu al plat un cèrcol, metàl·lic o de plàstic, de 5 cm d’alçària. A

dins, disposeu-hi, en primer lloc, uns 3 cm de bacallà. A sobre d’aquest, una

capa de puré d’oliva; a sobre, una capa de ceba, i finalment una capa de tomàquet.

Després retireu el cèrcol i col·loqueu al costat un buquet d’amanida.

Per acabar, ruixeu-ho amb la vinagreta de remolatxa i decoreu-ho amb unes

fulles de julivert i cerfull ben fresques. Serviu aquest plat ben fresc.

Tots els ingredients habituals de la tradicional esqueixada de bacallà, conjuntats

de manera que es faciliti la degustació conjunta de tots aquests sense que perdin

la seva pròpia personalitat. Aquest seria un exemple perfecte de com actualitzar

una recepta tradicional sense que perdi gens ni mica el seu concepte

original, cosa que no sempre és possible ni, molt menys, convenient.


106 | guia de restaurants >

Delicatessen |GiDONA|juliol 2019

Guia de restaurants

Si vol publicar el seu establiment truqui al telèfon 617 306 030 o bé enviï un

correu electrònic a gidona@gidona.com

Siloc

Ctra. Àngels, km.2 | La Creueta (Girona) | Tel. 972 468 481

info@restaurantsiloc.com | www.restaurantsiloc.com

Dijous a dilluns de 13 a 16.00h. De dijous a dissabte de 20.30 a 23h

Vols sorprendre o que et sorprenguin? Busques un lloc amb encant, amb història,

amb natura i diferent a la resta? A 5 minuts de Girona, al mig de la natura.

T’esperem a Siloc Restaurant, on et servirem il·lusió, creativitat, disseny, qualitat

i quantitat a cada plat. T’oferim un el·laborat menú diari per 16,50€ o 24,50€

i una innovadora carta cada dia de la setmana que no et deixarà indiferent; i

el cap de setmana un menú especial de 26,50€. Personalitzem el teu casament,

la cel·lebració o la trobada al teu gust i possibilitats.

Ca la Maria de Mollet

de Peralada

C/ Unió, 5 | Mollet de Peralada | Tel. 972 563 382

www.restaurantcalamaria.net

Durant 50 anys, el Restaurant Ca la Maria de Mollet de Peralada ha estat regentat

per la família Barris, oferint-vos una cuina casolana i empordanesa

basada en els plats catalans i de temporada. Situat des de 1986 en un fantàstic

celler que data de 1736, amb espectaculars arcs, que conserva l’ambient

típic del país en un entorn acollidor.

Can Mià

Palol de Revardit | Tel. 972 594 246 | www.peremia.com

Plats casolans. Criança pròpia de les aus a l’entron del restaurant.

Entre els plats a recomanar es fan notar molt positivament els embotits fets

a casa, les aus de tota mena rostides a la cassola segons receptes familiars,

els cargols, el cabrit i el xai (a la brasa, principalment). Els pica-piques són

esplèndids i molt variats. En cas de voler algun plat de peix, cal encarregarlo

anticipadament.

Sancho Panza

Ctra. N-II km 9a | 17730 Hostalets de Llers | Tel. 972 505 639

info@restaurantsanchopanza.com

50 anys de cuina tradicional i mediterrània. Un entorn agradable, carta molt

variada amb bona relació qualitat preu i menú diari de dilluns a diumenge.

Menús i preus especials per grups i empreses.

Per a més informació i reserves: 972 50 56 39


O

Similar magazines