03.08.2019 Views

Història de més de cent anys de música en la Torre

Llibre del centenari de la banda de la Torre de les Maçanes (1919-2019)

Llibre del centenari de la banda de la Torre de les Maçanes (1919-2019)

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

1


2


HISTÒRIA DE MÉS DE<br />

CENT ANYS<br />

DE MÚSICA EN LA TORRE<br />

1919 - 2019<br />

Societat Musical l’Aliança<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> <strong>de</strong> les Maçanes<br />

3


Edita: Societat Musical l’Aliança <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> <strong>de</strong> les Maçanes.<br />

Text: Jaume Miquel Peidró.<br />

Coordinació: Damià Llor<strong>en</strong>s<br />

Maquetació: Javi Llinares. Projecte Sóc <strong>de</strong> Poble.<br />

Recursos gràfics: freepik.es, freepng.es, kisspng.com, pixabay.com<br />

Correcció i revisió <strong>de</strong>l text: Pau<strong>la</strong> Garcia Coloma<br />

Docum<strong>en</strong>tació: Manolo Valois, Paco Luis Coloma, Anna Calvo, Sofia Bravo i Joan Llor<strong>en</strong>s.<br />

Agraïm<strong>en</strong>ts: Atoteslespersonesqueamblesseuesaportacionshancontribuïtqueaquestprojecte<br />

veja <strong>la</strong> llum: Rafael Sirv<strong>en</strong>t i A<strong>de</strong><strong>la</strong>, María Ángeles Sirv<strong>en</strong>t, Minerva Pérez Sanz, Amparo Pérez, Nacho<br />

Picó, Luis Picó, Enrique Llinares, Ernesto Llor<strong>en</strong>s, Bernardo Garrigós, Maxi Llinares, Mar Bernabéu, Julio<br />

Dom<strong>en</strong>ech, José Sa<strong>la</strong>, Gabrie<strong>la</strong> Peiró, Carlota Sirv<strong>en</strong>t, Pau Sanmiguel, Diego Coloma i familia, José<br />

Dom<strong>en</strong>ech, Jordi Monllor, Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> <strong>de</strong> les Maçanes, Antonio Gosálbez, Pepa Santamaria,<br />

Unió Musical Contestana, Unió Musical d'Alcoi, Corporació Musical La Primitiva d'Alcoi, Jaume Jordi<br />

Ferrando, Antolino Castañer i José Luis Calvo per les seues investigacions, José Alvado, Eduardo<br />

Bernabéu, Rafa Tortajada, Fina Verdú, Pepe Dom<strong>en</strong>ech "tofolet", Luis Giner, Mario Espí, A<strong>de</strong><strong>la</strong> Espí, Juan<br />

Miquel, Juan Bertomeu, Fermín Bernabéu, Basilio <strong>Torre</strong>grosa, Adrián Gisbert, José Martínez, Francisco<br />

Alcaraz, José María Pérez, Guillermo Calvo, Salvador Llinares, Miguel Ángel Andreu, Antonio Gosálbez<br />

Verdú, Antonio Gosálbez Cantó, Fe<strong>de</strong>rico Mira, Alfredo Jerez, Biblioteca Municipal <strong>de</strong> Xixona (Mo<strong>de</strong>sta<br />

Sánchez i Pepe Bernabé).<br />

Patrocinadors: Cajamar, amb el cost <strong>de</strong> 300 Cds i l’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> <strong>de</strong> les Maçanes, amb el cost<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> impressió <strong>de</strong>ls 200 llibres.<br />

Pàgina web <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat Musical l’Aliança: https://banda<strong>la</strong>torre.wordpress.com<br />

Impressió: Gràfiques Elull. Tiratge: 200 exemp<strong>la</strong>rs.<br />

1a Edició. Agost <strong>de</strong> 2019. Pres<strong>en</strong>tació <strong>de</strong>l llibre: 4 d’agost.<br />

4


5


6<br />

Tau<strong>la</strong> <strong>de</strong> Contingut<br />

PRÒLEG 9<br />

LA BANDA, UNA AUTÈNTICA AMBAIXADORA<br />

ABANS ... 10<br />

EL SEGLE XIX<br />

L’INICI 12<br />

Gervasio As<strong>en</strong>si Espí 15<br />

CAPÍTOL 1 18<br />

PRIMERA ETAPA (1919 - 1935)<br />

APARICIÓ DE LA S.M. LA ALIANZA 20<br />

ELS ESTATUTS - “REGLAMENTO” 24<br />

EL TIO PIULA 26<br />

Antonio Casa Ridaura 27<br />

LA INTERRUPCIÓ 34<br />

Lor<strong>en</strong>zo Solà Caparrós 35<br />

CAPÍTOL 2 36<br />

SEGONA ETAPA (1946 - 1962)<br />

ELS DIRECTORS RESIDENTS EN LA TORRE 38<br />

Francisco Coloma Gisbert 39<br />

Juan Rubio Tormo 43<br />

Antonio Manresa Aleo 47<br />

Tomás Marco Ba<strong>la</strong>guer 49<br />

Antonio Gisbert Espí 59


CAPÍTOL 3 96<br />

TERCERA ETAPA (1963 - 1966)<br />

EL TRIENNI CONTESTÀ 98<br />

José Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Faus Moltó 99<br />

José Pérez Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na 103<br />

CAPÍTOL 4 116<br />

QUARTA ETAPA (1966 - 1994)<br />

ESTABILITAT I MODERNITAT 118<br />

Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Ivorra Pujalte 119<br />

INCORPORACIÓ DE LA DONA 128<br />

CAPÍTOL 5 154<br />

CINQUENA ETAPA (1994 - 2008)<br />

ARA AMUNT, ARA AVALL 156<br />

Eduardo Bernabéu Valls 157<br />

Paco Varó Gomis 159<br />

Pep Fuster Lloret 167<br />

CAPÍTOL 6 174<br />

SISENA ETAPA (2008 - 2015)<br />

EXPANSIÓ MUSICAL I PENÚRIA ECONÒMICA 176<br />

Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e José Giner Tello 177<br />

CAPÍTOL 7 194<br />

SETENA ETAPA (2016 - 2019)<br />

D’ARA ENDAVANT … DÉU DIRÀ 196<br />

José Espí Alcaraz 197<br />

Jordi Monllor Oltra 203<br />

EPÍLEG 207<br />

LA HISTÒRIA SEGUEIX ...<br />

MÉS FOTOS 208<br />

IMÉSMÚSICS<br />

EL CD DE LA NOSTRA BANDA 210<br />

7


8


M<br />

PRÒLEG<br />

LA BANDA, UNA AUTÈNTICA AMBAIXADORA<br />

ant<strong>en</strong>ir viva l’activitat<br />

musical durant <strong>més</strong> <strong>de</strong> <strong>c<strong>en</strong>t</strong><br />

<strong>anys</strong> <strong>en</strong> un poble tan m<strong>en</strong>ut<br />

com <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> <strong>de</strong> les Maçanes,<br />

mereix tot el respecte i <strong>la</strong><br />

necessitat <strong>de</strong> docum<strong>en</strong>tar <strong>la</strong><br />

història <strong>de</strong> nostra Societat d’una<br />

forma o d’una altra.<br />

Per aquest motiu, fa uns quants<br />

<strong>anys</strong>, va sorgir <strong>la</strong> i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> fer un<br />

treball que recollira el testimoni<br />

d’aquesta banda al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

seua existència. Però no tot ha<br />

estat un camí <strong>de</strong> roses, <strong>la</strong> falta<br />

<strong>de</strong> mitjans, <strong>la</strong> manca<br />

d’informació juntam<strong>en</strong>t amb <strong>la</strong><br />

<strong>de</strong>saparició d’actes i<br />

docum<strong>en</strong>tació important, ha<br />

dificultat <strong>en</strong> gran mesura <strong>la</strong><br />

reconstrucció <strong>de</strong>ls fets.<br />

Apesar<strong>de</strong>lsobstacles,aquest<br />

projecte ha pogut veure <strong>la</strong> llum<br />

per mostrar un poc <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

història <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra Societat<br />

Musical: com ha lluitat per<br />

sobreviure als tombs <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida,<br />

icomhadifóselseus<strong>en</strong>tim<strong>en</strong>t<br />

musical per tots els racons on<br />

ha estat pres<strong>en</strong>t, convertint-se<br />

d’aquesta forma <strong>en</strong> una<br />

autèntica ambaixadora <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Torre</strong> <strong>de</strong> les Maçanes.<br />

Finalm<strong>en</strong>t, agrair a totes<br />

aquelles persones que han<br />

format part d’aquesta gran<br />

família, <strong>en</strong> algun mom<strong>en</strong>t, al<br />

l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua història.<br />

Damià Llor<strong>en</strong>s Jordà<br />

9


10<br />

ABANS ...


EL SEGLE XIX<br />

1886, Arxiu S. M. l’Aliança<br />

11


Fotocòpia d’una fotografia cedida pel tio Rafel <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mullora on apareix <strong>la</strong> data <strong>de</strong> fundació <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> banda. Po<strong>de</strong>m trobar a molts <strong>de</strong>ls que van ser músics <strong>de</strong> l’Aliança, però cal <strong>de</strong>stacar, d’<strong>en</strong>tre<br />

tots, al tio Caixa, l’avi <strong>de</strong> Rafel Sirv<strong>en</strong>t, malnom que li posar<strong>en</strong> per l’instrum<strong>en</strong>t que tocava.<br />

L’INICI<br />

1885 - 1886<br />

A<br />

ctualm<strong>en</strong>t, els docum<strong>en</strong>ts<br />

<strong>més</strong> antics <strong>de</strong>ls quals<br />

disposem són dues fotografies;<br />

una <strong>de</strong> l’any 1885 i una altra <strong>de</strong><br />

l’any 1886.<br />

Ambdues són testimoni <strong>de</strong><br />

l’existència d’una agrupació<br />

musical, potser l’embrió <strong>de</strong><br />

l’anom<strong>en</strong>ada “Banda Vel<strong>la</strong>”. Si<br />

<strong>més</strong> no, es tracta d’una hipòtesi<br />

per <strong>la</strong> manca <strong>de</strong> <strong>de</strong>talls.<br />

L’absència <strong>de</strong> <strong>més</strong> da<strong>de</strong>s i,<br />

sobretot, el fet -docum<strong>en</strong>tatquè<br />

<strong>en</strong> 1886 vinguera a les<br />

festes <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong><br />

B<strong>en</strong>illoba, <strong>en</strong>s fa p<strong>en</strong>sar que el<br />

poble no comptava amb cap<br />

agrupació musical <strong>en</strong> aquell<br />

mom<strong>en</strong>t.<br />

Segons les fonts <strong>de</strong> què<br />

disposem, el 27 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong><br />

1890 és l’any <strong>en</strong> el qual s’inicia,<br />

d’una manera mitjanam<strong>en</strong>t<br />

estructurada i organitzada,<br />

l’activitat musical que po<strong>de</strong>m<br />

anom<strong>en</strong>ar banda <strong>de</strong> <strong>música</strong>.<br />

Tanmateix, no po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>scartar<br />

amb seguretat l’existència d’una<br />

agrupació <strong>de</strong> músics anterior a<br />

aquesta data.<br />

Diario El Serpis, 1886<br />

“... El 9 <strong>de</strong> Mayo daran<br />

comi<strong>en</strong>zo <strong>la</strong>s fiestas <strong>de</strong><br />

<strong>Torre</strong>manzanas, si<strong>en</strong>do el<br />

programa <strong>de</strong> el<strong>la</strong>s muy<br />

variado, <strong>la</strong> <strong>música</strong> <strong>de</strong><br />

B<strong>en</strong>illoba es <strong>la</strong> <strong>en</strong>cargada<br />

<strong>de</strong> am<strong>en</strong>izar<strong>la</strong>s.<br />

Pronto se efectuarán<br />

también <strong>la</strong>s <strong>de</strong> B<strong>en</strong>asau y<br />

P<strong>en</strong>águi<strong>la</strong>...”<br />

12


13


1890<br />

E ldocum<strong>en</strong>tquetotseguit<br />

aportem, és una xicoteta<br />

joia extreta d’un article<br />

d’Antonino Castañer Llinares i<br />

José Luis Calvo Picó aparegut<br />

<strong>en</strong> un programa <strong>de</strong> les festes<br />

patronals <strong>de</strong>l poble l’any 1989,<br />

que <strong>de</strong>dicava una secció a <strong>la</strong><br />

banda amb motiu <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

celebració <strong>de</strong>l 70è aniversari <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Societat Musical <strong>la</strong> Alianza.<br />

Com po<strong>de</strong>m observar, aquest<br />

extret certifica el naixem<strong>en</strong>t <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> banda <strong>la</strong> Vel<strong>la</strong> i <strong>en</strong>s aporta<br />

informació i da<strong>de</strong>s curioses.<br />

El fet <strong>de</strong> referir-nos a aquest<br />

“Bloc <strong>de</strong> anotaciones” com una<br />

“joia” es <strong>de</strong>u a les precisions<br />

que aporta i al ll<strong>en</strong>guatge<br />

natural i espontani que empra.<br />

A<strong>més</strong>,aquestdocum<strong>en</strong>t<strong>en</strong>s<br />

<strong>de</strong>ixa constància <strong>de</strong> <strong>la</strong> data<br />

d’inici <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda, <strong>de</strong>l dia <strong>de</strong><br />

l’arribada <strong>de</strong>l mestre i <strong>de</strong>l dia <strong>de</strong><br />

l’arribada <strong>de</strong>ls instrum<strong>en</strong>ts. Per<br />

tant, <strong>en</strong>s permet intuir que les<br />

dates <strong>de</strong> 1885 i <strong>de</strong> 1886 fan<br />

al·lusió a una agrupació musical<br />

molt elem<strong>en</strong>tal amb manca<br />

d’instrum<strong>en</strong>ts i d’altres mitjans.<br />

Per una altra banda, el<br />

docum<strong>en</strong>t també fa al·lusió a <strong>la</strong><br />

figura <strong>de</strong>l director com a<br />

«maestro»,seguram<strong>en</strong>tperquè<br />

Gervasio As<strong>en</strong>si Espí era mestre<br />

d’esco<strong>la</strong>, com <strong>en</strong>s confirma el<br />

Diario Católico,AñoIII,Número<br />

745 - 1890 <strong>de</strong> 13 <strong>de</strong> juliol on<br />

apareix una referència a <strong>la</strong> seua<br />

titu<strong>la</strong>ció.<br />

Bloc <strong>de</strong> Anotaciones Contables Anónimo, 1878-97, fols.<br />

24vº, 72 vº, 31 r (C-C) ¹<br />

“... La ca<strong>de</strong>mia <strong>de</strong> solfeo para <strong>la</strong> <strong>música</strong> pr<strong>en</strong>sipio dia 27<br />

<strong>de</strong> mayo <strong>de</strong> 1890. El maestro vino dia 16 <strong>de</strong> junio <strong>de</strong>l<br />

mismo...”<br />

“... Dia 1 prime disiembre vino el esturm<strong>en</strong>tal <strong>de</strong>l año<br />

mismo...”<br />

“... El maestro me <strong>de</strong>be el alquiler <strong>de</strong> noviembre asta<br />

mayo meses 7 junio julio agosto no le cobro...”<br />

“... pr<strong>en</strong>sipia o traves <strong>de</strong> setiembre...”<br />

“... Alquiler <strong>de</strong> <strong>la</strong> Ca<strong>de</strong>mia <strong>de</strong> Cantar <strong>de</strong> Gervasio pr<strong>en</strong>cipia<br />

el primero <strong>de</strong> noviembre <strong>de</strong>l 92 dandome 20 reales al<br />

mes...”<br />

“... Me <strong>de</strong>be <strong>la</strong> sociedad <strong>de</strong> <strong>la</strong> musica <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> Enero <strong>de</strong>l<br />

94 asta el dia <strong>de</strong> San migel que fueron a tocar al<br />

Comanador y también el mes <strong>de</strong> <strong>en</strong>ero <strong>de</strong>l 95 el mes <strong>de</strong><br />

febrero no sige o traves <strong>en</strong> marso t<strong>en</strong>go cobrado...”<br />

“... <strong>en</strong> el mes <strong>de</strong> marso <strong>de</strong>l 96 pr<strong>en</strong>sipio el <strong>en</strong>sayo otro<br />

mes dia 22. Estoy pago asta el dia <strong>de</strong> San Juan <strong>de</strong> 96...”<br />

(¹)D’ara<strong>en</strong>davantquancitemaaquestsdosautorshofaremf<strong>en</strong>t<br />

servir les inicials (C-C) -Castañer i Calvo- i (C) -Castañer-.<br />

Diario Católico, Año III, Número 745 - 1890 <strong>de</strong> 13 <strong>de</strong> juliol<br />

D. Eloy Coloma va ser mestre i alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> Xixona i durant el seu<br />

mandat es va edificar el col·legi públic, que, a hores d’ara porta el seu nom.<br />

14


G<br />

ervasio As<strong>en</strong>si, natural <strong>de</strong><br />

Xixona, va vindre a <strong>la</strong> <strong>Torre</strong><br />

per <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupar <strong>la</strong> seua<br />

professió com a mestre. Ací es<br />

va casar amb Dª. Consuelo Espí,<br />

veïna <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra vi<strong>la</strong>, i<br />

coneguda amb el malnom <strong>de</strong> “<strong>la</strong><br />

Cuquel<strong>la</strong>”.<br />

Aquest home va muntar una<br />

acadèmia <strong>de</strong> solfeig, que<br />

l’anònim llogater anom<strong>en</strong>a ”La<br />

Ca<strong>de</strong>mia <strong>de</strong> Cantar <strong>de</strong> Gervasio”<br />

referint-se, s<strong>en</strong>se cap dubte, al<br />

cant <strong>de</strong>l solfeig <strong>de</strong>ls xiquets. El<br />

mestre va reunir alguns músics<br />

l’any 1885 i l’any 1886 per crear<br />

aquesta agrupació coneguda<br />

com “<strong>la</strong> Vel<strong>la</strong>”.<br />

Finalm<strong>en</strong>t, <strong>en</strong>s diu que: «estoy a<br />

pago asta el dia <strong>de</strong> San Juan <strong>de</strong>l<br />

96».<br />

Gervasio As<strong>en</strong>si va exercir una<br />

tasca organitzativa i va bastir<br />

un arxiu d’obres i pasdobles que<br />

han perdurat fins hui i <strong>en</strong> el qual<br />

po<strong>de</strong>m trobar partitures <strong>de</strong>l<br />

segle XIX.<br />

Abandad’exercir<strong>en</strong><strong>la</strong>docència<br />

i<strong>de</strong><strong>la</strong>direcciómusical,va<br />

<strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupar també diversos<br />

serveis per a l’Ajuntam<strong>en</strong>t: pòsit<br />

municipal (1893), padró <strong>de</strong><br />

veïns (1894) i recaptació<br />

d’impostos (1894), d’<strong>en</strong>tre<br />

d’altres.<br />

En el pressupost ordinari <strong>de</strong><br />

1891 - 1892, el regidor D.<br />

Francisco Espí Orts proposa<br />

Gervasio As<strong>en</strong>si Espí<br />

que s’assignara dins <strong>de</strong>l<br />

pressupost una gratificació o<br />

subv<strong>en</strong>ció a <strong>la</strong> <strong>música</strong><br />

d’aquesta vi<strong>la</strong>, que «se está<br />

organizando»,referint-seals<br />

actes religiosos i civils que<br />

patrocinava l’Ajuntam<strong>en</strong>t.<br />

L’existència <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda els <strong>anys</strong><br />

segü<strong>en</strong>ts ve confirmada per <strong>la</strong><br />

partida pressupostària <strong>de</strong> 250<br />

pessetes anuals i l’obligació<br />

d’am<strong>en</strong>itzar les festivitats<br />

mitjançant un acord amb<br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t.<br />

En aquest mom<strong>en</strong>t, po<strong>de</strong>m<br />

par<strong>la</strong>r d’un nombre <strong>de</strong><br />

compon<strong>en</strong>ts d’<strong>en</strong>tre vint-i-cinc i<br />

vint-i-set músics,<br />

aproximadam<strong>en</strong>t.<br />

Pressupost ordinari <strong>de</strong><br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>,<br />

1891 - 1892<br />

“... para gratificación a <strong>la</strong><br />

<strong>música</strong> <strong>de</strong> esta vil<strong>la</strong>, por<br />

tocar <strong>en</strong> <strong>la</strong>s fiestas <strong>de</strong>l<br />

municipio, <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

condición <strong>de</strong> que ha <strong>de</strong><br />

constar <strong>de</strong> veinticinco<br />

músicos y su director...”<br />

Director, 1890 - 1897<br />

Al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong>l pres<strong>en</strong>t llibre<br />

mostrarem un gràfic aproximat <strong>de</strong>l<br />

nombre <strong>de</strong> músics <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra<br />

Societat Musical. No obstant això, <strong>la</strong><br />

xifra serà ori<strong>en</strong>tativa <strong>en</strong> funció <strong>de</strong><br />

les da<strong>de</strong>s què disposem.<br />

15


1897<br />

A<br />

questa agrupació va arribar<br />

auncertnivelld’estabilitat,<br />

no so<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t perquè va complir<br />

el contracte amb l’Ajuntam<strong>en</strong>t<br />

(com acabem <strong>de</strong> veure), sinó<br />

perquè, a <strong>més</strong> a <strong>més</strong>, va eixir <strong>en</strong><br />

les festes <strong>de</strong> Xixona, com cita el<br />

diari Nuevo Alicantino el<br />

dimecres 10 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 1897.<br />

També t<strong>en</strong>im docum<strong>en</strong>tada una<br />

actuació <strong>en</strong> <strong>la</strong> finca <strong>de</strong>l<br />

Comanaor.<br />

En el darrer pressupost on<br />

apareix consignada <strong>la</strong><br />

subv<strong>en</strong>ció a <strong>la</strong> banda,<br />

s’observa que hi ha una<br />

rebaixa <strong>de</strong> 100 pessetes<br />

respecte els <strong>anys</strong> anteriors,<br />

<strong>la</strong> qual cosa <strong>de</strong>nota, o bé,<br />

que no es fari<strong>en</strong> totes les<br />

actuacions contracta<strong>de</strong>s,<br />

obé,queelnombre<strong>de</strong><br />

músics havia minvat<br />

notòriam<strong>en</strong>t.<br />

Mitjançant una<br />

<strong>en</strong>trevista realitzada al<br />

tio Rafel <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mullora<br />

coneixem quatre noms <strong>de</strong><br />

músics d’aquel<strong>la</strong> banda<br />

primigènia: un era l’avi <strong>de</strong>l propi<br />

<strong>en</strong>trevistat, que s’anom<strong>en</strong>ava<br />

Toni “Caixa”. L’altre el tio Justo<br />

“Sarró” i l’últim, <strong>de</strong>l qual gairebé<br />

El Nuevo Alicantino, dimecres 10 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 1897<br />

“...el text continua...”<br />

sabem<br />

alguna cosa, és el tio<br />

Mariano i ... amb alguns dubtes el<br />

quart compon<strong>en</strong>t, Quico “Caseta” que: “... potser<br />

fóra un <strong>de</strong>ls fundadors i li cantav<strong>en</strong> una cançó ...” (Entrevista).<br />

Entrevista. Cançó inèdita <strong>de</strong> <strong>la</strong> tia A<strong>de</strong><strong>la</strong><br />

16<br />

En l’<strong>en</strong>trevista que li vam fer a Rafael Sirv<strong>en</strong>t, aquesta cançó va ser una sorpresa que <strong>la</strong> tia A<strong>de</strong><strong>la</strong> <strong>en</strong>s t<strong>en</strong>ia<br />

reservada. Un mom<strong>en</strong>t molt divertit!


1897 - 1910<br />

Diaris <strong>de</strong> 1910<br />

E l1897mor<strong>la</strong>germana<strong>de</strong><br />

Gervasi, María Consuelo, i, a<br />

<strong>més</strong> a <strong>més</strong>, s’inicia una crisi<br />

interna <strong>en</strong> <strong>la</strong> banda, els motius<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> qual <strong>de</strong>sconeixem.<br />

Aquests dos fets faran que<br />

aquest home <strong>de</strong>ixe el poble <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> <strong>Torre</strong> per trasl<strong>la</strong>dar-se <strong>de</strong> nou<br />

aXixonaamb<strong>la</strong>seuadona,on<br />

morirà <strong>de</strong> tuberculosi al poc <strong>de</strong><br />

temps.<br />

Finalm<strong>en</strong>t, <strong>la</strong> seua dona<br />

s’instal·<strong>la</strong>rà <strong>en</strong> A<strong>la</strong>cant i es<br />

tornarà a casar.<br />

Hem <strong>de</strong> suposar que,<br />

ma<strong>la</strong>uradam<strong>en</strong>t, <strong>la</strong> banda<br />

<strong>de</strong>sapareixeria <strong>en</strong>tre el 26 <strong>de</strong><br />

juliol <strong>de</strong> 1897 i l’abril <strong>de</strong> 1898,<br />

perquè d’ací <strong>en</strong>davant no t<strong>en</strong>im<br />

cap notícia ni constància d’el<strong>la</strong>.<br />

Tanmateix, sí que t<strong>en</strong>im<br />

constància, gràcies a l’estret<br />

d’una notícia <strong>de</strong> diari, que l’any<br />

1910 va vindre a les festes <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Torre</strong> <strong>la</strong> banda Nueva <strong>de</strong>l Iris<br />

d’Alcoi.<br />

Podríem concloure aquest<br />

“preludi” com un perío<strong>de</strong> <strong>en</strong> el<br />

qual <strong>la</strong> banda va <strong>de</strong>ixar petjada<br />

amb <strong>la</strong> primera manifestació<br />

seriosa d’activitat musical al<br />

poble. Hi va existir una banda<br />

estructurada, capaç d’actuar<br />

dins i fora <strong>de</strong> <strong>la</strong> vi<strong>la</strong>, comptava<br />

amb una «Ca<strong>de</strong>mia <strong>de</strong> Cantar»,<br />

un director i unes subv<strong>en</strong>cions<br />

que l’Ajuntam<strong>en</strong>t donava.<br />

Una l<strong>la</strong>vor per arre<strong>la</strong>r<br />

Quan aquesta agrupació <strong>de</strong>ixa<br />

constància <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua<br />

dissolució, per raons no<br />

especifica<strong>de</strong>s, també <strong>de</strong>ixa una<br />

l<strong>la</strong>vor que aprofitarà per arre<strong>la</strong>r<br />

amb <strong>la</strong> nova etapa. Eixa l<strong>la</strong>vor<br />

germinarà <strong>més</strong> avant amb els<br />

músics que formaran part,<br />

tr<strong>en</strong>ta <strong>anys</strong> <strong>de</strong>sprés, <strong>de</strong> l’actual<br />

banda LA ALIANZA.A<strong>més</strong>a<strong>més</strong>,<br />

comptav<strong>en</strong> amb l’arxiu que va<br />

guarnir Gervasi durant <strong>la</strong> seua<br />

estada <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>.<br />

1910. La banda Nueva <strong>de</strong>l Iris d’Alcoi, <strong>en</strong> les festes <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>.<br />

17


18<br />

CAPÍTOL 1


PRIMERA ETAPA (1919 - 1935)<br />

A<strong>la</strong>fotopo<strong>de</strong>mtrobaralguns<strong>de</strong>lsmúsics<strong>de</strong>novaincorporaciócomCarlosPayàalfiscornoPep“Roc”a<strong>la</strong><br />

trompeta, juntam<strong>en</strong>t amb músics que v<strong>en</strong>i<strong>en</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda Vel<strong>la</strong>. Segons semb<strong>la</strong>, no tots els músics <strong>de</strong> l’antiga<br />

banda van voler pertànyer a <strong>la</strong> Alianza.(FotoMinerva).<br />

19


APARICIÓ DE LA S.M. LA ALIANZA<br />

1919<br />

Segons testimonis orals, quan Antonio Casa va reorganitzar <strong>la</strong> Societat Musical, so<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t comptava amb 19 o<br />

20 músics. El mestre va compondre i assajar un pasdoble anom<strong>en</strong>at “El Número 1”: el primer pasdoble que <strong>la</strong><br />

Societat Musical interpretaria. A <strong>la</strong> nostra societat hem trobat diversos papers amb aquest nom però<br />

possiblem<strong>en</strong>t at<strong>en</strong><strong>en</strong> a una numeració d'un llistat <strong>de</strong> pasdobles. Transcripció <strong>de</strong> l’audio <strong>de</strong> Miguel “Campaneta”. (C).<br />

S<br />

ón <strong>més</strong> <strong>de</strong> vint <strong>anys</strong> els que<br />

pass<strong>en</strong> <strong>en</strong>tre <strong>la</strong> data <strong>de</strong><br />

dissolució <strong>de</strong> l’agrupació (1898)<br />

i<strong>la</strong>data<strong>de</strong><strong>la</strong>refundació<br />

(1919).<br />

En <strong>la</strong> creació <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat<br />

Musical <strong>la</strong> Alianza cal <strong>de</strong>stacar<br />

l’interés <strong>de</strong>l municipi per voler<br />

posseir una banda pròpia.<br />

Aquest fet farà que un grup <strong>de</strong><br />

joves es p<strong>la</strong>ntege seriosam<strong>en</strong>t<br />

aquesta possibilitat.<br />

En el prefaci <strong>de</strong>l -REGLAMENTO- d’1 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong><br />

1919, s’especifica:<br />

“... se procedió a tratar <strong>la</strong> conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>cia <strong>de</strong> crear una<br />

sociedad musical, al objeto <strong>de</strong> darle importancia a <strong>la</strong><br />

pob<strong>la</strong>ción y <strong>de</strong> insta<strong>la</strong>r un punto que, a <strong>la</strong> vez sirva <strong>de</strong><br />

<strong>c<strong>en</strong>t</strong>ro <strong>de</strong> reunión a los pres<strong>en</strong>tes, lo sea también <strong>de</strong><br />

instrucción y recreo para <strong>la</strong> juv<strong>en</strong>tud...”<br />

Per tant, <strong>la</strong> Sociedad Musical es pot <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre com un elem<strong>en</strong>t que millora<br />

<strong>la</strong> importància <strong>de</strong>l poble, és a dir, pot<strong>en</strong>cia el paper cultural dins <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció.<br />

Fi<strong>de</strong>l Jordá.<br />

20


1919<br />

M<br />

algrat tot, si <strong>en</strong>s situem <strong>en</strong><br />

l’any 1919 cal dir que és<br />

una data significativa quant als<br />

es<strong>de</strong>v<strong>en</strong>im<strong>en</strong>ts que van ocórrer.<br />

So<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t feia un any que havia<br />

conclòs <strong>la</strong> Gran Guerra o 1a<br />

Guerra Mundial, <strong>la</strong> qual cosa va<br />

suposar una complexitat<br />

<strong>en</strong>orme per a portar <strong>en</strong>davant<br />

qualsevol possibilitat cultural, i<br />

m<strong>en</strong>ys <strong>en</strong> el marc d’un poble<br />

xicotet on les manifestacions<br />

artístiques i culturals es vei<strong>en</strong><br />

reduï<strong>de</strong>s, sobretot, per <strong>la</strong> seua<br />

situació geogràfica.<br />

La banda, per tant, era una<br />

veritable necessitat.<br />

No obstant això, cal rellegir el<br />

text <strong>de</strong>ls “refundadors”, on<br />

po<strong>de</strong>m intuir que les seues<br />

int<strong>en</strong>cions anav<strong>en</strong> una mica<br />

<strong>més</strong> lluny: Voli<strong>en</strong> instal·<strong>la</strong>r un<br />

punt (c/ <strong>de</strong> <strong>la</strong> Creu, núm. 8) que<br />

aprofitara, no no<strong>més</strong> per als<br />

assaigs <strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda, sinó també que fos com<br />

un espai <strong>de</strong>dicat a <strong>la</strong> instrucció,<br />

l’esp<strong>la</strong>i i <strong>la</strong> jov<strong>en</strong>tut. I aquest<br />

serà el verta<strong>de</strong>r fet important<br />

que <strong>de</strong>mostra com <strong>la</strong> banda<br />

volia projectar <strong>la</strong> seua acció i<br />

activitats a tot el poble.<br />

Julio “el Molí” i Carlos Payà, dos músics que <strong>més</strong> <strong>en</strong>davant seri<strong>en</strong><br />

cunyats.<br />

Per un altre costat, cal nom<strong>en</strong>ar<br />

l’existència, ja com<strong>en</strong>tada, <strong>de</strong><br />

músics <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda Vel<strong>la</strong>,<br />

extingida <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1889, amb els<br />

quals van contactar el 1919, i<br />

conseqü<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, va nàixer<br />

l’agrupació sota el nom <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Alianza.<br />

Antonio Espí.<br />

Carlos Payà.<br />

Mariano Giner.<br />

21


1919<br />

Aquests estatuts <strong>de</strong> 1919, així com <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> <strong>la</strong> informació, ha estat cedida per <strong>la</strong> família <strong>de</strong> David Coloma,<br />

que durant tota <strong>la</strong> seua vida va ser un músic i un secretari exemp<strong>la</strong>r.<br />

N oésg<strong>en</strong>s<strong>de</strong>sgavel<strong>la</strong>da<br />

aquesta connexió amb <strong>la</strong><br />

Banda Vel<strong>la</strong>; un músic que t<strong>en</strong>ia<br />

vint <strong>anys</strong> pel 1886 o 1889, <strong>en</strong> el<br />

mom<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> constitució <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

societat <strong>en</strong> tindria 50. Tot i que<br />

l’esperança <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> 1919 no<br />

era, naturalm<strong>en</strong>t, com l’actual,<br />

estem par<strong>la</strong>nt d’unes edats<br />

perfectam<strong>en</strong>t possibles.<br />

Aquest fet, el <strong>de</strong> <strong>la</strong> recuperació<br />

<strong>de</strong> músics <strong>de</strong> “<strong>la</strong> Vel<strong>la</strong>”, va haver<br />

<strong>de</strong> ser vital perquè <strong>en</strong> 1919 van<br />

com<strong>en</strong>çar a trebal<strong>la</strong>r amb un<br />

grup d’educands que<br />

com<strong>en</strong>çav<strong>en</strong> <strong>de</strong> zero. Així doncs,<br />

és lògic p<strong>en</strong>sar que perquè <strong>la</strong><br />

banda poguera tornar a posar-se<br />

<strong>en</strong> funcionam<strong>en</strong>t, seguram<strong>en</strong>t<br />

havia <strong>de</strong> comptar amb el suport<br />

d’alguns músics antics,<br />

contràriam<strong>en</strong>t, hagués estat<br />

<strong>més</strong> difícil <strong>la</strong> refundació. Encara<br />

així, no va ser tot tan s<strong>en</strong>zill,<br />

segons <strong>en</strong>s conta el tio Rafel <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Mullora <strong>en</strong> l’<strong>en</strong>trevista.<br />

22<br />

Entrevista al tio Rafel<br />

“... Molts <strong>de</strong>ls músics <strong>de</strong> “<strong>la</strong><br />

Vel<strong>la</strong>” no voli<strong>en</strong> LA ALIANZA ivan<br />

anar v<strong>en</strong><strong>en</strong>t les seues parts ...”<br />

Arribats a aquest punt, cal citar,<br />

obligatòriam<strong>en</strong>t, a Dª. María<br />

Aracil. Era vídua <strong>de</strong> D. Leopoldo<br />

Soler i fil<strong>la</strong> <strong>de</strong>l secretari <strong>de</strong><br />

l’Audiència <strong>de</strong> Barcelona, D.<br />

Miguel Aracil.<br />

Dª. María va arribar a <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> a<br />

l’inici <strong>de</strong>l segle XX. Va comprar<br />

<strong>la</strong> finca <strong>de</strong>l Comanaor, Vil<strong>la</strong><br />

María i algunes hortes. Era una<br />

dona culta, amb coneixem<strong>en</strong>ts<br />

musicals ja que havia cursat<br />

estudis <strong>de</strong> piano, i que amb el<br />

suport <strong>de</strong>l rector D. José<br />

Galiana Fons i <strong>de</strong>l metge D.<br />

Lluís Polo Guillemín, va ajudar a<br />

què es constituira <strong>la</strong> banda,<br />

<strong>en</strong>cara que <strong>de</strong>sconeixem els<br />

<strong>de</strong>talls concrets.<br />

Tanmateix, el fet que tant D.<br />

José Galiana com D. Luis Polo<br />

sigu<strong>en</strong> els primers vocals socis<br />

protectors, i que sign<strong>en</strong> el<br />

primer reg<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t com a<br />

presi<strong>de</strong>nt i secretari, és b<strong>en</strong><br />

significatiu.<br />

L’agrupació que s’estava<br />

gestant, també va comptar amb<br />

<strong>la</strong> “protecció” o aval <strong>de</strong><br />

l’església i <strong>de</strong>l metge, i, si <strong>de</strong><br />

cas, <strong>de</strong>l mestre d’aleshores.<br />

Tradicionalm<strong>en</strong>t, així se solia<br />

fer; <strong>en</strong> l’Espanya d’aquells<br />

temps era condició garant i,<br />

semb<strong>la</strong> que obligada, per po<strong>de</strong>r<br />

portar <strong>en</strong>davant totes les<br />

iniciatives culturals.<br />

Tots aquests fets ajudari<strong>en</strong> a<br />

crear <strong>la</strong> nova societat que,<br />

segons els estatuts, naix el dia<br />

1<strong>de</strong>novembre<strong>de</strong>1919,eldia<br />

<strong>de</strong> Tots Sants.


23


ELS ESTATUTS - “REGLAMENTO”<br />

La Societat Musical LA ALIANZA naix l’1 <strong>de</strong> Noviembre <strong>de</strong> 1919 amb un reg<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t <strong>de</strong> 34<br />

punts. Una compi<strong>la</strong>ció modèlica p<strong>en</strong>sada per protegir el col·lectiu:<br />

1.- Tindrà una Junta Directiva i una G<strong>en</strong>eral amb funcions molt concretes.<br />

2.- La Societat serà <strong>la</strong> propietària <strong>de</strong>l local, <strong>de</strong>l mobiliari, <strong>de</strong>ls llibres, <strong>de</strong>ls qua<strong>de</strong>rns <strong>de</strong><br />

<strong>música</strong> i <strong>de</strong>ls instrum<strong>en</strong>ts.<br />

3.- Es regul<strong>en</strong> les baixes, les admissions i les multes per no assistir als assajos.<br />

4.- Es prohibeix <strong>la</strong> utilització <strong>de</strong>ls instrum<strong>en</strong>ts -<strong>en</strong> públic- s<strong>en</strong>se el cons<strong>en</strong>tim<strong>en</strong>t <strong>de</strong>l<br />

Presi<strong>de</strong>nt i <strong>de</strong>l Director.<br />

5.-Distingeix <strong>en</strong>tre banda i orquestra. Ent<strong>en</strong><strong>en</strong>t-se que <strong>la</strong> banda és l’actuació <strong>de</strong> tots els<br />

membres <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat i l’orquestra <strong>la</strong> d’un grup <strong>més</strong> o<br />

m<strong>en</strong>ys reduït <strong>de</strong> músics segons les necessitats <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

contrata.<br />

6.-Els membres <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat hauran <strong>de</strong>:<br />

“...guardarse mutuam<strong>en</strong>te <strong>la</strong>s at<strong>en</strong>ciones y<br />

consi<strong>de</strong>raciones que exige <strong>la</strong> bu<strong>en</strong>a educación...”<br />

...- La Junta directiva estarà formada per: Presi<strong>de</strong>nt,<br />

Vicepresi<strong>de</strong>nt, Tresorer i Secretari, <strong>més</strong> tres vocals<br />

membres <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat i altres que tingu<strong>en</strong> caràcter <strong>de</strong> socis protectors. Cada any, el dia<br />

<strong>de</strong> Cap d’any serà r<strong>en</strong>ovada: “... por totalitad...”<br />

... <strong>en</strong> el mateix lloc <strong>de</strong>lsassajos. L’elecció serà per majoria absoluta <strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Corporació i:<br />

“... quedarà insta<strong>la</strong>da <strong>en</strong> el mom<strong>en</strong>to <strong>de</strong> terminada <strong>la</strong> votación...”<br />

...- Els socis protectors no tindran vot, no<strong>més</strong> veu.<br />

...- Els càrrecs <strong>de</strong> <strong>la</strong> Junta Directiva seran obligatoris.<br />

...- La Junta G<strong>en</strong>eral estarà formada per <strong>la</strong> Junta directiva<br />

<strong>més</strong> <strong>la</strong> resta <strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat.<br />

...- Per po<strong>de</strong>r tindre vot s’haurà d’haver complit els divuit<br />

<strong>anys</strong>. Els músics que no els tingu<strong>en</strong> podran ser<br />

repres<strong>en</strong>tats pel seu pare i <strong>en</strong> cas que sigu<strong>en</strong> germans, el<br />

pare tindrà dos vots.<br />

...- La Junta directiva s’haurà <strong>de</strong> reunir el primer dia festiu <strong>de</strong> cada mes i sempre que el<br />

presi<strong>de</strong>nt ho crega conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>t.<br />

...- El càrrec <strong>de</strong> Director <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda o <strong>de</strong> l’orquestra l’elegirà <strong>la</strong> Junta G<strong>en</strong>eral i tindrà <strong>la</strong><br />

duració que s’estipule <strong>en</strong> el contracte i les atribucions pròpies com ara:<br />

“...variar el instrum<strong>en</strong>to a los músicos... siempre que no perjudique <strong>la</strong> salut <strong>de</strong> los<br />

interesados i t<strong>en</strong>ga por objeto <strong>la</strong> variante el mejor resultado <strong>en</strong> <strong>la</strong> ejecución <strong>de</strong> <strong>la</strong>s<br />

obras...”.<br />

...- Podrà imposar multes.<br />

1920<br />

S’ha d’<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre que <strong>la</strong> Junta<br />

Directiva dimiteix cada any i se<br />

n’elegeix una altra nova, i po<strong>de</strong>nt<br />

ser altra vegada els mateixos<br />

compon<strong>en</strong>ts, com ha passat<br />

sovint. Els Socis Protectors però<br />

no apareix<strong>en</strong> <strong>en</strong> cap Junta<br />

Directiva.<br />

Resulta curiós que el càrrec<br />

<strong>de</strong> DIRECTOR l’haja <strong>de</strong> triar <strong>la</strong><br />

Junta G<strong>en</strong>eral i no no<strong>més</strong> <strong>la</strong><br />

Junta Directiva. En <strong>la</strong> pràctica<br />

aquesta serà <strong>la</strong> que, <strong>en</strong> moltes<br />

ocasions ho faça.<br />

...- Les multes, <strong>en</strong> g<strong>en</strong>eral, t<strong>en</strong><strong>en</strong> un p<strong>la</strong>ç <strong>de</strong> pagam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> tres dies i <strong>la</strong> societat, <strong>en</strong> cas<br />

d’impagam<strong>en</strong>ts, les podrà <strong>de</strong>mandar judicialm<strong>en</strong>t.<br />

24


...- Els contractes per actuacions dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció les formalitzarà <strong>la</strong> Junta Directiva, les<br />

eixi<strong>de</strong>s a altres pob<strong>la</strong>cions hauran <strong>de</strong> ser aprova<strong>de</strong>s per <strong>la</strong> Junta G<strong>en</strong>eral.<br />

...- M<strong>en</strong>tre que <strong>la</strong> Societat tinga <strong>de</strong>utes-pagam<strong>en</strong>ts<br />

intrum<strong>en</strong>ts, pagam<strong>en</strong>t <strong>de</strong>l Director, lloguer-... i:<br />

“... no t<strong>en</strong>gan los socios satisfechas <strong>la</strong>s at<strong>en</strong>ciones <strong>de</strong><br />

todos los débitos contraidos, no t<strong>en</strong>drán éstos opción a<br />

retribución alguna, aplicándose todo lo que se ingrese al<br />

pago <strong>de</strong> aquel<strong>la</strong>s <strong>de</strong>udas....”<br />

...- Quan es faça una actuació fora <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció, es<br />

pagarà a cada músic que vaja <strong>la</strong> seua part -igual a <strong>la</strong> <strong>de</strong> tots-. No cobraran res els que no hi<br />

vag<strong>en</strong>.<br />

...- Quan mor un músic, els seus hereus no cobraran res <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat. En comp<strong>en</strong>sació,<br />

aquesta pagarà l’<strong>en</strong>terro i el funeral que:<br />

“...<strong>de</strong>berá ser <strong>de</strong> los ordinarios...”,“... siempre que no t<strong>en</strong>ga ninguna <strong>de</strong>uda...”<br />

I...<strong>la</strong> banda l’acompanyarà tocant marxes fúnebres.<br />

...- La Societat no podrà dissoldre’s m<strong>en</strong>tre que<strong>de</strong>n 6 músics.<br />

...- El contracte actual serà per quinze <strong>anys</strong>.<br />

1920<br />

...- Quan <strong>la</strong> societat no tinga <strong>de</strong>utes, els músics cobraran:<br />

“... por partes iguales lo que gan<strong>en</strong> <strong>en</strong> <strong>la</strong>s contratas...”<br />

Finalm<strong>en</strong>t, apareix <strong>la</strong> signatura <strong>de</strong> tots els membres assist<strong>en</strong>ts a l’acte:<br />

Aquesta darrera norma era<br />

<strong>de</strong> difícil complim<strong>en</strong>t. Haver <strong>de</strong><br />

reunir a <strong>la</strong> Junta G<strong>en</strong>eral cada<br />

vegada que se’ls contractava per<br />

eixir a tocar resultava incòmo<strong>de</strong><br />

i, a vega<strong>de</strong>s, pràcticam<strong>en</strong>t<br />

impossible.<br />

Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Miguel Albero<strong>la</strong>, Miguel Verdú Alcaraz, Gregorio Espí Orts, José Gisbert Payà, Joaquín Castañer Miró,<br />

Antonio Coloma Serra, Francisco Verdú Verdú, José Jordá Llinares, Francisco Garrigós Orts, José Castañer Miró,<br />

Francisco Coloma Serra -como padre <strong>de</strong> los músicos-; José Calvo Verdú, José Verdú Espí y Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Coloma<br />

Llinares; D. Luis Polo Guillemín i D. José Galiana Fons com a socis protectors.<br />

E<br />

ls estatuts es van lliurar <strong>en</strong><br />

el Govern Civil d’A<strong>la</strong>cant el<br />

dia 19 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1919. Es<br />

van imprimir el 1920 <strong>en</strong><br />

l’impremta <strong>de</strong> <strong>la</strong> vídua <strong>de</strong> Luis<br />

Esplà, al carrer Bailén, 14.<br />

Els càrrecs <strong>de</strong> 1919<br />

Presi<strong>de</strong>nt Vicepresi<strong>de</strong>nt Tresorer Secretari<br />

Luis Polo Francisco Verdú Gregorio Espí José Galiana<br />

25


Quadre commemoratiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> refundació <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda el 1919 i pintat per M. Rodríguez.<br />

EL TIO PIULA<br />

1920<br />

U<br />

na vint<strong>en</strong>a <strong>de</strong> xiquets van<br />

com<strong>en</strong>çar l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t<br />

musical i un director, D. Antonio<br />

Casa Ridaura, <strong>més</strong> conegut com<br />

el tio Piu<strong>la</strong>, alcoià, músic<br />

bombardí <strong>de</strong> <strong>la</strong> Primitiva d’Alcoi,<br />

iinstruïtpelmestreCamilo<br />

Pérez Laporta, es va fer càrrec<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

La primera actuació va ser una<br />

cercavi<strong>la</strong> amb un pasdoble<br />

apropiat a <strong>la</strong> qualitat <strong>de</strong>ls<br />

músics educands. El pasdoble<br />

es titu<strong>la</strong>va Nº 1 (que podria fer<br />

referència al primer pasdoble<br />

<strong>de</strong>l repertori) i podria haver<br />

sigut composat pel mateix<br />

director.<br />

La Societat queda<br />

<strong>de</strong>finitivam<strong>en</strong>t constituïda el 20<br />

<strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1920 amb el<br />

nom <strong>de</strong> LA ALIANZA.<br />

Observem que <strong>la</strong> Junta Directiva<br />

ha canviat, ja no hi són el<br />

s<strong>en</strong>yor rector ni el metge. Tot<br />

indica que van “posar el nom”<br />

per legalitzar <strong>la</strong> Societat<br />

Musical i que <strong>en</strong> una Junta<br />

G<strong>en</strong>eral s’elegiria una Junta<br />

Directiva real, és a dir, <strong>de</strong><br />

músics. Així el presi<strong>de</strong>nt serà D.<br />

José Gisbert Payà, el secretari<br />

D. Antonio Verdú i el tresorer D.<br />

Mariano Espí. Po<strong>de</strong>m afegir que<br />

tant Antonio Verdú, com<br />

Arch. Soc. Mus. Papeles sueltos. (C-C)<br />

Mariano Espí, es van haver<br />

d’incorporar posteriorm<strong>en</strong>t a <strong>la</strong><br />

data <strong>de</strong> <strong>la</strong> signatura <strong>de</strong>ls<br />

estatuts, perquè no apareix<strong>en</strong><br />

com a signants <strong>en</strong> el docum<strong>en</strong>t<br />

fundacional.<br />

Iesconstitueixamb<strong>la</strong>inversió<br />

<strong>de</strong> 250 ptes. per persona amb<br />

les quals es compraria<br />

l’instrum<strong>en</strong>tal «a p<strong>la</strong>ços»<br />

segons aquest docum<strong>en</strong>t datat<br />

el 31 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1922:<br />

“... El socio músico D. Fi<strong>de</strong>l Jordá Sirv<strong>en</strong>t ha satisfecho<br />

todas <strong>la</strong>s cantida<strong>de</strong>s refer<strong>en</strong>tes a los p<strong>la</strong>zos <strong>de</strong> los<br />

instrum<strong>en</strong>tos, cuotas por m<strong>en</strong>sualida<strong>de</strong>s y <strong>de</strong>más gastos<br />

ocasionados <strong>en</strong> <strong>la</strong> sociedad musical LA ALIANZA,hasta<br />

treinta y uno <strong>de</strong> diciembre <strong>de</strong> mil noveci<strong>en</strong>tos veinte y<br />

dos. Y como garantia se le <strong>en</strong>trega el pres<strong>en</strong>te docum<strong>en</strong>to<br />

con el cuño <strong>de</strong> <strong>la</strong> sociedad y firman los Señores ...”<br />

26


P<br />

Foto a l’ermita <strong>de</strong>l Comanaor. A <strong>la</strong> dreta veiem a D. Antonio Casa vestit <strong>de</strong> paisà.<br />

er aquells temps, <strong>la</strong> banda<br />

t<strong>en</strong>ia una existència real i<br />

efectiva. D’immediat va assolir<br />

les dues funcions pròpies <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

majoria <strong>de</strong> les ban<strong>de</strong>s<br />

val<strong>en</strong>cianes.<br />

Funcions <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda<br />

-Oferiractuacions<strong>en</strong>lesfestes<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> localitat, tant religioses,<br />

com ara les processons i festes<br />

patronals, com civils, que seria<br />

el cas <strong>de</strong>ls concerts-berb<strong>en</strong>es<br />

d’estiu. A canvi, l’Ajuntam<strong>en</strong>t<br />

atorga una subv<strong>en</strong>ció.<br />

-Realitzareixi<strong>de</strong>sfora<strong>de</strong><strong>la</strong><br />

localitat, amb les quals els<br />

músics tindran l’oportunitat<br />

d’aconseguir uns gu<strong>anys</strong> que<br />

aju<strong>de</strong>n a l’economia familiar.<br />

La banda es comprometia a<br />

am<strong>en</strong>itzar les festes <strong>de</strong> Santa<br />

Anna, Corpus Cristi, Div<strong>en</strong>dres<br />

Sant i altres que acordara <strong>la</strong><br />

Corporació, per una quantitat <strong>de</strong><br />

Antonio Casa Ridaura<br />

Article. Febrer, 1920.<br />

L’alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> Gorga, D.<br />

Victoriano Mora, afirmava:<br />

“... Dejó un imborrable<br />

recuerdo <strong>en</strong> <strong>la</strong> localidad<br />

su fugaz visita, que hizo<br />

concibir, a varios<br />

hombres <strong>de</strong> este pueblo,<br />

<strong>la</strong> feliz i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

creación <strong>de</strong> una Banda <strong>de</strong><br />

Música ...”<br />

400 ptes. En l’any 1924 i 1925 el<br />

pressupost va asc<strong>en</strong>dir a 500<br />

ptes. (C-C).<br />

El bateig fester va ser <strong>en</strong> Gorga,<br />

<strong>en</strong> 1920. La Alianza va tocar <strong>en</strong><br />

les festes patronals. Ho po<strong>de</strong>m<br />

constatar <strong>en</strong> un article datat <strong>en</strong><br />

febrer <strong>de</strong> 1920.<br />

D. Antonio Casa Ridaura, el “tio<br />

Piu<strong>la</strong>”, juntam<strong>en</strong>t amb D.<br />

Fernando <strong>de</strong> Mora, seran els<br />

impulsors -i directors- tant <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Director, 1919 - 1935.<br />

Alianza <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> com <strong>de</strong> el<br />

Delirio <strong>de</strong> Gorga. Tots dos van<br />

ser directors <strong>de</strong> les dues<br />

<strong>en</strong>titats que gairebé naix<strong>en</strong><br />

alhora.<br />

L’<strong>en</strong>tusiasme <strong>de</strong>ls músics <strong>de</strong><br />

Gorga el veiem reflectit <strong>en</strong> el<br />

nom <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua agrupació<br />

musical: el Deliri.<br />

27


És curiós com <strong>en</strong> aquesta fotografia, apareix el nostre bombo i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> preguntar a molta g<strong>en</strong>t, sols hem<br />

pogut conéixer el nom <strong>de</strong>l trompeta: José Antonio Gisbert.<br />

1921<br />

E l1921<strong>la</strong>bandaparticiparà<br />

<strong>en</strong> un es<strong>de</strong>v<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t<br />

remarcable amb el qual<br />

refermarà el seu re<strong>c<strong>en</strong>t</strong> bateig:<br />

<strong>la</strong> filà <strong>de</strong>ls Muntanyesos<br />

d’Alcoi, que s’iniciava aquell<br />

any <strong>en</strong> <strong>la</strong> festa, i que ja<br />

disposava <strong>de</strong> vestits <strong>de</strong> festa i<br />

locals, es va veure <strong>en</strong><br />

l’<strong>en</strong>trebanc <strong>de</strong> no haver pogut<br />

contractar <strong>en</strong> vespres <strong>de</strong> les<br />

festes cap banda perquè<br />

tocara amb ells.<br />

El Primer Tro era D. José<br />

Conrado López Merita, segons<br />

re<strong>la</strong>ta D. Camilo Bito <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

revista <strong>de</strong> festes <strong>de</strong> 1966 i<br />

també D.Antonio Aura, <strong>en</strong> un<br />

article titu<strong>la</strong>t: Montañeses.<br />

El problema però va ser<br />

solucionat per un músic alcoià<br />

al qual se’l coneixia pel malnom<br />

<strong>de</strong> tio Piu<strong>la</strong> que: «...<strong>en</strong>un<br />

arranque <strong>de</strong> optimismo contrató<br />

<strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> y <strong>la</strong> dirigió<br />

personalm<strong>en</strong>te».<br />

Com sabem, el tio Piu<strong>la</strong> exercia<br />

<strong>de</strong> director <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong><br />

<strong>música</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> feia poc <strong>més</strong><br />

d’un any.<br />

La Alianza va possibilitar així<br />

que <strong>la</strong> filà Muntanyesos poguera<br />

nàixer gràcies a <strong>la</strong> festa d’Alcoi<br />

l’abril <strong>de</strong> 1921, i d’aquesta<br />

manera, filà i banda quedar<strong>en</strong><br />

uni<strong>de</strong>s històricam<strong>en</strong>t.<br />

NOSTRA FESTA V pag. 236. “R<strong>en</strong>uncia a un cargo <strong>de</strong>masiado precipitado”<br />

La aparición <strong>en</strong> <strong>la</strong>s fiestas <strong>de</strong> 1921 ya fue quizás algo precipitada, los<br />

acontecimi<strong>en</strong>tos se <strong>de</strong>sarrol<strong>la</strong>ban, al parecer, con <strong>de</strong>masiada rapi<strong>de</strong>z para<br />

nuestros montañeses y <strong>en</strong> vísperas <strong>de</strong> fiestas t<strong>en</strong>ían todavía que <strong>en</strong>fr<strong>en</strong>tarse a<br />

una importante dificultad para po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>sfi<strong>la</strong>r por <strong>la</strong>s calles, aún no contaban<br />

con <strong>la</strong> necesaria banda <strong>de</strong> <strong>música</strong>, sin <strong>la</strong> cual era imp<strong>en</strong>sable salir <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

Entrada. El problema fue resuelto por el músico alcoyano apodado “piu<strong>la</strong>”<br />

qui<strong>en</strong> contrató a <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>Torre</strong>manzanas y <strong>la</strong> dirigió personalm<strong>en</strong>te...”<br />

28


1922 - 1930<br />

Segons (C-C), <strong>en</strong> el<br />

llibre d’Actes Municipals<br />

<strong>de</strong>ls <strong>anys</strong> 1928/1931,<br />

concretam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> <strong>la</strong> sessió<br />

<strong>de</strong>l 18 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1928,<br />

po<strong>de</strong>m llegir:<br />

“... que como costumbre<br />

reiterada <strong>de</strong>s<strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

fundación <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>música</strong> <strong>de</strong><br />

esta vil<strong>la</strong>, vi<strong>en</strong>e<br />

am<strong>en</strong>izando todos los<br />

domingos <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el 29 <strong>de</strong>l<br />

actual (juliol) hasta el 9<br />

<strong>de</strong> septiembre, tocando<br />

<strong>en</strong> <strong>la</strong> P<strong>la</strong>za <strong>de</strong> Alfonso<br />

XIII, <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el anochecer<br />

hasta <strong>la</strong>s 22 horas, por<br />

cuyos actos, <strong>la</strong> Festividad<br />

<strong>de</strong> Santa Ana, Corpus<br />

Christi, Viernes Santo y<br />

<strong>de</strong>màs que el<br />

Ayuntami<strong>en</strong>to ti<strong>en</strong>e por<br />

costumbre celebrar (com<br />

ja havíem ass<strong>en</strong>ya<strong>la</strong>t), se<br />

abon<strong>en</strong> a <strong>la</strong> misma <strong>la</strong><br />

cantidad consignada <strong>en</strong> el<br />

presupuesto ...”<br />

Icontinua:<br />

La luz eléctrica. Diari Las Provincias, dijous 20 d’agost <strong>de</strong> 1925.<br />

1925. La llum al poble!<br />

L’es<strong>de</strong>v<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t fou molt<br />

celebrat, hi va haver discursos<br />

<strong>de</strong> les autoritats replets <strong>de</strong><br />

reconeixim<strong>en</strong>t a Francisco<br />

Romeu i com no podia ser d’una<br />

altra manera, amb <strong>la</strong><br />

interpretació <strong>de</strong> fons <strong>de</strong> l’Himne<br />

Nacional, el qual, <strong>en</strong>cara que no<br />

es faça al·lusió <strong>en</strong> l’article,<br />

estaria interpretat per <strong>la</strong><br />

Societat Musical <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>.<br />

De seguida es van <strong>en</strong>viar<br />

telegrames al g<strong>en</strong>eral Primo <strong>de</strong><br />

Rivera i al Governador Civil<br />

d’A<strong>la</strong>cant.<br />

E l15d’agost<strong>de</strong>l’any1925va<br />

succeir un fet l<strong>la</strong>rgam<strong>en</strong>t<br />

anhe<strong>la</strong>t per a <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Torre</strong>: arribava l’electricitat per<br />

il·luminar els carrers. Aquest fet<br />

es va produir, segons el diari<br />

Las Provincias,gràciesa<br />

l’emp<strong>en</strong>ta d’un jove alcoià<br />

anom<strong>en</strong>at Francisco Romeu<br />

Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na, <strong>de</strong> l’empresa Albi y<br />

Pont <strong>de</strong> València, <strong>la</strong> qual va<br />

subministrar el g<strong>en</strong>erador i <strong>la</strong><br />

xarxa <strong>de</strong> distribució.<br />

En <strong>la</strong> dècada <strong>de</strong>ls <strong>anys</strong> vint, <strong>la</strong><br />

banda <strong>en</strong>tra <strong>en</strong> un perío<strong>de</strong><br />

d’activitat que ve marcat per una<br />

assiduïtat <strong>en</strong> les festes <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

“... Que no habi<strong>en</strong>do<br />

ultimado <strong>de</strong> tocar <strong>la</strong><br />

<strong>música</strong> <strong>de</strong> esta vil<strong>la</strong>, <strong>en</strong><br />

los dias que se seña<strong>la</strong>ron<br />

<strong>en</strong> el acuerdo <strong>de</strong>l 18 <strong>de</strong><br />

julio último por haber<br />

sido contratados <strong>en</strong><br />

Banifallim y Jijona, se<br />

acordó abonar a <strong>la</strong> misma<br />

por <strong>la</strong>s funciones <strong>en</strong> que<br />

ha tomado parte, <strong>la</strong><br />

cantidad <strong>de</strong> 500 ptas. ...”<br />

vi<strong>la</strong> i per l’obertura d’actuacions<br />

pels pobles <strong>de</strong>l voltant.<br />

Quant a l’espai d’assaig, alguns<br />

músics fan al·lusió a l’hostal El<br />

Xato, malgrat que <strong>la</strong> seu <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

societat s’ubicava <strong>en</strong> el c/ <strong>la</strong><br />

Creu, 8. (C).<br />

29


1931 - 1934<br />

Anècdota <strong>de</strong>l tio Rafel<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> Mullora<br />

El meu pare (banda <strong>de</strong>l tio Piu<strong>la</strong>)<br />

va anar a tocar a Orxeta. Anav<strong>en</strong><br />

apeui<strong>en</strong>“mulos”.Vaaplegar<br />

l’hora <strong>de</strong> missa i quan va acabar<br />

el sermó, el cura necessitava els<br />

músics per continuar (perquè <strong>la</strong><br />

missa semb<strong>la</strong> que <strong>la</strong> cantav<strong>en</strong><br />

els músics) i el “rector” va dir:<br />

-Xe,onestanelsmúsics?<br />

IPayà,<strong>de</strong>s<strong>de</strong>darrereunpi<strong>la</strong>r<br />

va contestar:<br />

-Estanm<strong>en</strong>jantfigues!!<br />

E n1934jahavi<strong>en</strong>prescritels<br />

primers quinze <strong>anys</strong><br />

estipu<strong>la</strong>ts <strong>en</strong> els estatuts o<br />

reg<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t <strong>de</strong> 1919. S’organitzà<br />

una Junta G<strong>en</strong>eral <strong>en</strong> <strong>la</strong> qual<br />

s’acordaria revisar i redactar <strong>de</strong><br />

nou el reg<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t.<br />

Acor<strong>de</strong>n també revalidar els<br />

estatuts <strong>de</strong> nou i aplicar alguns<br />

canvis; com el fet <strong>de</strong>ixar els<br />

instrum<strong>en</strong>ts <strong>en</strong> mans <strong>de</strong> tots,<br />

d’<strong>en</strong>tre altres assumptes.<br />

En <strong>la</strong> foto po<strong>de</strong>m trobar a Pep “<strong>de</strong>l Molí” agafant un parell <strong>de</strong> botijons<br />

1934. Revisió per millorar el Reg<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t<br />

“En <strong>la</strong> vil<strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>Torre</strong>manzanas a veintiseis <strong>de</strong><br />

Diciembre <strong>de</strong> 1934. Reunidos... (es fa m<strong>en</strong>ció<br />

<strong>de</strong> tots els músics), al objeto <strong>de</strong> dar<br />

cumplimi<strong>en</strong>to a <strong>la</strong>s prescripciones <strong>de</strong>l artículo<br />

32, 33 y <strong>de</strong>más aplicables <strong>de</strong>l Reg<strong>la</strong>m<strong>en</strong>to <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Sociedad Musical LA ALIANZA <strong>de</strong> esta vil<strong>la</strong>, <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> que forman parte todos los concurr<strong>en</strong>tes y<br />

que f<strong>en</strong>ecido el p<strong>la</strong>zo estipu<strong>la</strong>do a su<br />

creación, con arreglo a <strong>la</strong>s bases <strong>de</strong>l mismo,<br />

por unanimidad acuerdan. 1º. ... 2º. ...”<br />

30


A<strong>la</strong>fotohipo<strong>de</strong>mtrobara:Miguel“Campaneta”alçata<strong>la</strong>dreta,albombardíValeriano“<strong>de</strong>lMolí”,altrombóel<br />

tio Gori “Pardalet” i amb el baix el tio Pep “<strong>de</strong>l Molí”.<br />

1934<br />

1934. Refundació <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat Musical. Es revalida el Reg<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t, amb alguns canvis<br />

Es suprimeix l’article 1, que era fundacional (<strong>la</strong> qual cosa farà que els números <strong>de</strong>ls segü<strong>en</strong>ts<br />

articles canvi<strong>en</strong> tots) i es modifiqu<strong>en</strong> el 5 i el 20, on se li lleva al Secretari el control <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

cessió <strong>de</strong>ls instrum<strong>en</strong>ts i l’obligació <strong>de</strong> passar revista als propis instrum<strong>en</strong>ts i als béns que<br />

sigu<strong>en</strong> propietat <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda. A partir d’aquest article, torn<strong>en</strong> a coincidir per suprimir-se el 20<br />

vell. I es modifiqu<strong>en</strong> el 27, 31, 32, 33. El 34 és nou i el 35, correspon al 34 antic. Els canvis vol<strong>en</strong><br />

corregir <strong>de</strong>talls observats <strong>en</strong> el funcionam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda, ja siga dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> o <strong>en</strong> les<br />

eixi<strong>de</strong>s i posar al dia xifres, com ara el <strong>de</strong>ute màxim per po<strong>de</strong>r tocar <strong>en</strong> un soterrat: 25 ptes.<br />

L’instrum<strong>en</strong>tal, inv<strong>en</strong>tariat <strong>en</strong> 2.035 ptes., correspon a <strong>la</strong> segü<strong>en</strong>t llista:<br />

-Bombo:50ptes.,Caixa:75ptes.,P<strong>la</strong>ts:100ptes.,Baixos:(4)275ptes.total,<br />

Bombardino: 100 ptes., trombons: (3) 60 ptes. total, trompa: 50 ptes., trompetes: (2) 200<br />

ptes., fiscornos: (2) 100 ptes., Saxo: (3) 325 ptes., C<strong>la</strong>rinets: (7): 245 ptes., requinto: 50<br />

ptes. A <strong>més</strong>: Cuadro artístic: 40 ptes., atriles (7): 75 ptes., cajones: 15 ptes., mesa<br />

escritoria: 25 ptes. i un arxiu amb diverses obres musicals: 250 ptes. (PTD).<br />

El que suposa <strong>la</strong> totalitat <strong>de</strong> les propietats <strong>de</strong> <strong>la</strong> S. Musical.<br />

L´article 35 (ara 34) <strong>de</strong>ixa c<strong>la</strong>r el domicili social <strong>en</strong> el carrer<br />

La Creu núm. 8 i sign<strong>en</strong> <strong>en</strong>:<br />

“... <strong>Torre</strong>manzanas el 1 <strong>de</strong> Noviembre <strong>de</strong> 1934.”<br />

La comissió estava formada per: Francisco Coloma, Carlos<br />

Payà, José Calvo, Antonio Espí i Francisco Verdú.<br />

Aexcepció<strong>de</strong>CarlosPayà<br />

id’AntonioEspí,<strong>la</strong>resta<strong>de</strong><br />

membres estav<strong>en</strong> pres<strong>en</strong>ts<br />

l’any 1919 <strong>en</strong> l’acte <strong>de</strong><br />

refundació <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat.<br />

31


Ací po<strong>de</strong>m observar com estava <strong>la</strong> bastida i al fons <strong>la</strong> construcció <strong>de</strong>l que seria el local <strong>de</strong> LA ALIANZA.<br />

1935<br />

Camilo Pérez Monllor,<br />

prestigiós director i compositor<br />

alcoià (El k'sar el Yedid, L'<strong>en</strong>trà<br />

<strong>de</strong>ls Moros ...), mostra el seu dol<br />

<strong>en</strong>viant aquesta carta a La<br />

Primitiva d’Alcoi, <strong>en</strong> conèixer <strong>la</strong><br />

notícia <strong>de</strong> <strong>la</strong> mort <strong>de</strong>l tio Piu<strong>la</strong>.<br />

(Arxiu <strong>de</strong>l CIM Apolo d'Alcoi).<br />

1935. Mort <strong>de</strong>l tio Piu<strong>la</strong><br />

El dia 9 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1935 morirà<br />

D. Antonio Casa, el “tio Piu<strong>la</strong>”,<br />

data luctuosa per a <strong>la</strong> Societat<br />

Musical, <strong>la</strong> qual cosa<br />

comportarà que s’inicie un<br />

temps <strong>de</strong> crisi.<br />

E n1935vaocórrerunfet<br />

<strong>de</strong>cisiu per a <strong>la</strong> banda. (C).<br />

Un grup <strong>de</strong> catorze membres van<br />

<strong>de</strong>manar un préstec al tio<br />

“Gargal<strong>la</strong>” <strong>de</strong> Tibi. Cada músic li<br />

<strong>de</strong>manà 500 pessetes. Amb<br />

aquests diners comprar<strong>en</strong> un<br />

so<strong>la</strong>r i com<strong>en</strong>çar<strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

construcció <strong>de</strong>l local d’assajos <strong>la</strong><br />

Alianza (<strong>més</strong> tard serà el cine).<br />

La construcció d’aquest local va<br />

ser cosa <strong>de</strong>ls propis músics.<br />

En <strong>la</strong> construcció <strong>de</strong>l local hi<br />

participar<strong>en</strong> com obrers: Toni<br />

“l’Ermita” i Valeriano “Curro.” “El<br />

Roig <strong>de</strong>l Clerio” i Gori “Pardalet”<br />

portav<strong>en</strong> <strong>la</strong> pedra i <strong>la</strong> resta <strong>de</strong><br />

músics er<strong>en</strong> peons.<br />

El preu <strong>de</strong> l’obra va asc<strong>en</strong>dir,<br />

aproximadam<strong>en</strong>t, a les 8.000<br />

pessetes.<br />

Aquest any van <strong>en</strong>trar <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

banda 9 m<strong>en</strong>ors d’edat i un<br />

adult:<br />

-RafaelSirv<strong>en</strong>tCalbo<br />

-SimeónVerdúEspí<br />

-Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>eVerdúGarcía<br />

-SalvadorVerdúGarcía<br />

-GregorioEspíGisbert<br />

-SamuelColomaGisbert<br />

-Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>eDom<strong>en</strong>echEspí<br />

-GregorioOrtsEspí<br />

-GregoriSanz<br />

(PTD - Papers <strong>de</strong>l tio David).<br />

PTD<br />

Sigles que es referiran a: Papers<br />

<strong>de</strong>l tio David.<br />

32


33


LA INTERRUPCIÓ<br />

1936 - 1939<br />

Suposem que és <strong>la</strong> partitura original <strong>de</strong>l Sinc <strong>de</strong> copes d’Antonio Casa Ridaura. Po<strong>de</strong>m veure al capdamunt<br />

com té el nom <strong>de</strong> Quintin (que era Antonio Espí, el pare <strong>de</strong> Jovita) i tocava <strong>en</strong> aquel<strong>la</strong> època el Baix <strong>en</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

Disputa amb un polític municipal i dissolució <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Societat Musical<br />

Els <strong>anys</strong> posteriors a <strong>la</strong> finalització <strong>de</strong> <strong>la</strong> guerra van ser durs i difícils,<br />

ja ho sabem.<br />

Els guanyadors voli<strong>en</strong> mostrar-se i <strong>de</strong>ixar c<strong>la</strong>r qui er<strong>en</strong> ells. Així,<br />

<strong>de</strong>terminats membres <strong>de</strong> <strong>la</strong> fa<strong>la</strong>nge van manar a <strong>la</strong> directiva que <strong>la</strong> banda<br />

hauria <strong>de</strong> portar-los a missa tocant tots els dium<strong>en</strong>ges fins que ells<br />

diguer<strong>en</strong>. Al cap d’un temps, els músics, farts d’aquesta situació, no van<br />

acudir a <strong>la</strong> cita dominical, fet que va provocar forts altercats (<strong>en</strong> els<br />

quals un músic va ser agredit seriosam<strong>en</strong>t). Com a conseqüència, <strong>la</strong><br />

banda es va dissoldre. La Societat Musical, que havia perdurat <strong>en</strong> temps<br />

difícils <strong>en</strong> un marc <strong>de</strong> guerra, es dissoldrà no<strong>més</strong> acabar-se, i no<br />

reiniciarà <strong>la</strong> seua activitat fins el 1946 amb Francisco Coloma.<br />

L a<strong>música</strong>no<strong>de</strong>sapareixeria<br />

durant el temps <strong>de</strong> <strong>la</strong> Guerra<br />

Civil (1936 - 1939); malgrat no<br />

hi havia activitat -docum<strong>en</strong>tadaal<br />

l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong>l conflicte.<br />

Curiosam<strong>en</strong>t, el 1939, ja<br />

acabada <strong>la</strong> Guerra, sorgeix una<br />

disputa amb un polític<br />

municipal i <strong>la</strong> Societat Musical<br />

<strong>de</strong>cidí dissoldre’s a finals<br />

d’aquell any.<br />

34


T<br />

ot indica que Lor<strong>en</strong>zo Solà<br />

Caparrós, va ser el director<br />

durant aquests <strong>anys</strong>, substituint<br />

aunpianistad’A<strong>la</strong>cantqueva<br />

ocupar el lloc per uns mesos.<br />

Tocava el fiscorn i <strong>la</strong> trompeta,<br />

va ser director i mestre <strong>de</strong><br />

solfeig i trompeta <strong>en</strong> <strong>la</strong> Unió<br />

Musical d’Alcoi i, prèviam<strong>en</strong>t, <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> seua antecessora, <strong>la</strong> banda<br />

<strong>de</strong> <strong>música</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> Creu Roja<br />

d’Alcoi. Abans <strong>de</strong> <strong>la</strong> Guerra<br />

havia sigut subdirector alhora<br />

que Mompó.<br />

Lor<strong>en</strong>zo Solà Caparrós<br />

Lor<strong>en</strong>zo Solà Caparrós serà,<br />

<strong>anys</strong> <strong>de</strong>sprés, <strong>en</strong> 1952, director<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda Unión Musical<br />

d’Alcoi fins el 1954, com es pot<br />

comprovar <strong>en</strong> el contracte que<br />

<strong>la</strong> Unión Musical pres<strong>en</strong>ta a <strong>la</strong><br />

Societat d’autors d‘Espanya. Va<br />

ser, el que se’n diu, un músic<br />

avantatjat.<br />

En <strong>en</strong>viudar, se’n va anar a viure<br />

aOni<strong>la</strong>mb<strong>la</strong>seuafil<strong>la</strong>.Segons<br />

Ernesto Llor<strong>en</strong>s, va nàixer a<br />

Mazarrón (Múrcia) però està<br />

soterrat a Onil, on vivia <strong>la</strong> seua<br />

fil<strong>la</strong>.<br />

Director, 1935 - 1939<br />

1935. Una partitura i una pregunta<br />

Des <strong>de</strong> <strong>la</strong> mort d'Antonio Casa i abans que<br />

vinguera Lor<strong>en</strong>zo Solà, t<strong>en</strong>im constància d'algun<br />

possible director que passarà un temps curt <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

nostra societat. Però <strong>la</strong> Guerra Civil ha dificultat<br />

trobar docum<strong>en</strong>tació d'aquest mom<strong>en</strong>t històric.<br />

Tan sols una partitura trobada al nostre arxiu <strong>en</strong>s<br />

fa preguntar-nos sobre aquest home: Cipriano<br />

Cachorro. Músic militar que dimiteix <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda<br />

<strong>de</strong> Castelló l'11 d'abril <strong>de</strong> 1932 per fer-se càrrec <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Unió Musical <strong>de</strong> Dolores fins a 1934. En g<strong>en</strong>er <strong>de</strong><br />

1935, als 38 <strong>anys</strong>, dirigeix <strong>la</strong> Corporació Musical<br />

<strong>de</strong> T<strong>en</strong>ores <strong>de</strong> València i, casualm<strong>en</strong>t, signa<br />

aquest docum<strong>en</strong>t <strong>en</strong> <strong>Torre</strong>manzanas 7-9-1935. En<br />

aquel<strong>la</strong> data Antonio Casa ja era mort i <strong>la</strong> banda<br />

segur que necessitava un director, i casualm<strong>en</strong>t,<br />

apareix aquest mestre per <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>. Tot <strong>en</strong>s fa<br />

p<strong>en</strong>sar que podria haver dirigit <strong>la</strong> banda abans <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Guerra Civil.<br />

Aquesta docum<strong>en</strong>tació aportada pertany a <strong>la</strong><br />

Societat Unió Musical d’Alcoi (facilitada per Ernest Llor<strong>en</strong>s<br />

Clim<strong>en</strong>t) i a l’arxiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra Societat Musical.<br />

35


Societat Musical <strong>la</strong> Alianza <strong>en</strong> festes d’Alcoi amb el seu director <strong>de</strong>l<br />

mom<strong>en</strong>t, Juan Rubio, que arriba a <strong>la</strong> banda a finals <strong>de</strong> l’any 1947.<br />

36<br />

CAPÍTOL 2


SEGONA ETAPA (1946 - 1962)<br />

37


ELS DIRECTORS RESIDENTS EN LA TORRE<br />

1946<br />

El 19 d’agost <strong>de</strong> 1946 <strong>la</strong><br />

Societat compra un fiscorn<br />

Boh<strong>la</strong>nd per 650 ptes. i un<br />

c<strong>la</strong>rinet <strong>de</strong> 15 c<strong>la</strong>us per 400 ptes.<br />

<strong>en</strong> Unión Musical Españo<strong>la</strong>.<br />

El 17 <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1946,<br />

compra una caixa <strong>de</strong> baquetes<br />

per 325 ptes. i el 9 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />

<strong>de</strong> 1946 unes “boquilles”, unes<br />

abraça<strong>de</strong>res i méto<strong>de</strong>s.<br />

38


E<br />

Francisco Coloma Gisbert<br />

n1946,acabada<strong>la</strong>IIGuerraMundial,reapareix<strong>la</strong> Alianza.<br />

IseràaixíperquèFranciscoColomaGisbert-noudirectori<br />

reorganitzador- va tornar a <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> <strong>en</strong> 1944 <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> romandre<br />

quatre <strong>anys</strong> a <strong>la</strong> presó per motius polítics.<br />

Francisco Coloma Gisbert va nàixer <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> el 28 <strong>de</strong> g<strong>en</strong>er <strong>de</strong><br />

1902 i va cursar estudis musicals amb D. Antonio Casa <strong>en</strong> Alcoi.<br />

Ingressà durant el servei militar <strong>en</strong> el Regim<strong>en</strong>t d’infanteria Vizcaya<br />

núm. 21 d’Alcoi, i va ser <strong>de</strong>stinat a <strong>la</strong> banda militar.<br />

Estudià allí <strong>música</strong> i obtingué <strong>la</strong> dignitat <strong>de</strong> músic <strong>de</strong> 3a categoria<br />

<strong>en</strong> Solfeo, Medida i Armonía.En1923estrasl<strong>la</strong>dariaaMelil<strong>la</strong>amb<br />

<strong>la</strong> banda <strong>de</strong>l regim<strong>en</strong>t fins el 1926. Va tornar a <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> i continuà<br />

com a compon<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

El dia 1 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1946 ingressarà com a director <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda<br />

-dissolta <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1939-.<br />

El seu esforç i <strong>la</strong> seua <strong>en</strong>trega personal seran <strong>de</strong>terminants <strong>en</strong><br />

<strong>la</strong> reorganització <strong>de</strong> <strong>la</strong> Alianza.(C).<br />

Director, 1946 - 1947<br />

G<strong>en</strong>t nova i d’abans<br />

El tio Rafel <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mullora <strong>en</strong>trarà<br />

<strong>en</strong> aquesta època <strong>en</strong> <strong>la</strong> banda<br />

amb 15 <strong>anys</strong> d’edat. El tio<br />

Péndu<strong>la</strong>, el tio Payà, Quico el <strong>de</strong>l<br />

Molí, er<strong>en</strong> músics <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda<br />

d’abans <strong>de</strong> 1946, <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong>l<br />

tio Piu<strong>la</strong>. La banda t<strong>en</strong>ia 25<br />

músics -<strong>en</strong>cara que no<strong>més</strong> er<strong>en</strong><br />

5o6elsquetocav<strong>en</strong>-.<br />

Encara que resulte<br />

sorpr<strong>en</strong><strong>en</strong>t és així<br />

Cinc o sis músics portav<strong>en</strong><br />

avant <strong>la</strong> banda, <strong>la</strong> resta feia una<br />

m<strong>en</strong>a d’acompanyam<strong>en</strong>t que<br />

omplia <strong>de</strong> so l’espai per on<br />

tocav<strong>en</strong>, però a males p<strong>en</strong>es<br />

podi<strong>en</strong> seguir <strong>la</strong> partitura.<br />

L’Ajuntam<strong>en</strong>t va aportar 3.000<br />

ptes. i cada músic n’aportà 200<br />

ptes. I amb tot, es posà <strong>en</strong><br />

funcionam<strong>en</strong>t l’acadèmia<br />

musical i es van comprar<br />

instrum<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> segona mà.<br />

Però, <strong>en</strong> realitat, t<strong>en</strong>im el ba<strong>la</strong>nç<br />

complet d´aquest any, <strong>en</strong> el qual<br />

el total d’ingressos va ser <strong>de</strong><br />

4.673 ptes., les <strong>de</strong>speses for<strong>en</strong><br />

<strong>de</strong> 4.169 ptes. La diferència va<br />

ser 503,75 ptes. a favor. (PTD).<br />

Cal apuntar que <strong>en</strong> els<br />

ingressos no apareix cap<br />

eixida <strong>en</strong> l’any 1946. Les<br />

4.673 ptes. prov<strong>en</strong>i<strong>en</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

subv<strong>en</strong>ció que van rebre <strong>de</strong><br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t i <strong>de</strong> les quotes<br />

que els músics i socis<br />

protectors aportav<strong>en</strong>.<br />

A<strong>més</strong>a<strong>més</strong>,<strong>en</strong>1947,es<br />

confeccionar<strong>en</strong> uniformes.<br />

Es van <strong>en</strong>carregar <strong>en</strong> La<br />

Fàbrica (València) i es va<br />

efectuar un primer pagam<strong>en</strong>t<br />

<strong>de</strong> 1.000 ptes. Disposem <strong>de</strong><br />

l’estat <strong>de</strong> comptes <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

g<strong>en</strong>er fins el 12 <strong>de</strong> maig<br />

d’aquest any:<br />

Ingressos: 9.245´75 ptes.<br />

Despeses: 7.719´50 ptes.<br />

Saldo a favor: 1.526´25 ptes.<br />

En aquests mesos t<strong>en</strong>im<br />

docum<strong>en</strong>ta<strong>de</strong>s un parell<br />

d’actuacions: les festes <strong>de</strong> Sant<br />

Gregori, 2.600 ptes., i un<br />

soterram<strong>en</strong>t, pel qual van cobrar<br />

300 ptes. L’Ajuntam<strong>en</strong>t seguirà<br />

aportant <strong>la</strong> subv<strong>en</strong>ció.<br />

A<strong>la</strong>dreta<strong>de</strong>ldirectorJuan<br />

Rubio apareix amb el trombó<br />

Francisco Coloma Palma, fill <strong>de</strong><br />

Francisco Coloma Gisbert. Paco<br />

ha sigut director <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong><br />

Castellò <strong>de</strong> Rugat i un amant<br />

incondicional <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra banda.<br />

La banda reprèn l’activitat que<br />

havia com<strong>en</strong>çat <strong>en</strong> l’etapa<br />

anterior amb eixi<strong>de</strong>s a<br />

Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina, Xixona<br />

(Montnegre), Ibi, Mutxamel i<br />

altres llocs.<br />

En 1947 el director Francisco<br />

Coloma, “Quico”, cobrava 175<br />

ptes. al mes per dirigir.<br />

39


40<br />

1946


1947<br />

41


1947<br />

Fernando <strong>de</strong> Mora<br />

Arribats <strong>en</strong> aquest punt, cal fer m<strong>en</strong>ció, segons testimoni <strong>de</strong>l tio<br />

Francisco, d’un músic que, m<strong>en</strong>tre va ser director Francisco Coloma<br />

“Quico”, pujava a <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> per ajudar <strong>en</strong> <strong>la</strong> direcció, cosa que els músics<br />

li agraï<strong>en</strong> molt.<br />

Es tracta <strong>de</strong> Fernando <strong>de</strong> Mora Carbonell, director <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda Primitiva<br />

d´Alcoi. Aquest home pujava cada 15 dies i aprofitava per fer assajos i,<br />

<strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s, convidava a directors perquè vinguer<strong>en</strong> a dirigir-<strong>la</strong> i, amb<br />

el temps, seria qui va recomanar que contractar<strong>en</strong> a Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Ivorra<br />

Pujalte.<br />

Fernando <strong>de</strong> Mora Carbonell,<br />

una persona que sempre ha<br />

prestat ajuda a <strong>la</strong> Societat<br />

Musical LA ALIANZA.<br />

(Foto cedida per <strong>la</strong> Primitiva<br />

d’Alcoi i facilitada per Jordi<br />

Monllor).<br />

F<br />

ernando <strong>de</strong> Mora, va nàixer<br />

<strong>en</strong> Alcoi el 7 <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong><br />

1897. Com<strong>en</strong>çà a tocar <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

banda El Trabajo, que es<br />

dissoldrà. Va <strong>de</strong>butar com a<br />

c<strong>la</strong>rinetista el 10 d´abril <strong>de</strong> 1909<br />

<strong>en</strong> l’acte <strong>de</strong> <strong>la</strong> Glòria.<br />

Posteriorm<strong>en</strong>t, va perfeccionar<br />

<strong>en</strong> c<strong>la</strong>rinet, requint i fagot. En<br />

Caràtu<strong>la</strong> <strong>de</strong>l primer<br />

<strong>en</strong>registram<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>música</strong> festera,<br />

gràcies a Fernando <strong>de</strong> Mora.<br />

Ba<strong>la</strong>nç <strong>de</strong> comptes <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> banda <strong>de</strong> 1947<br />

•16<strong>de</strong>Marzo,por<br />

p<strong>en</strong>sión y viajes <strong>de</strong>l<br />

señor Mora, 36 ptas.<br />

•10<strong>de</strong>Mayo,alseñor<br />

Mora por <strong>en</strong>sayos y<br />

fiestas, 600 ptas.<br />

•PagadoaJoséGisbert<br />

por viajes <strong>de</strong> Mora, 30<br />

ptas.<br />

morir D. Julio Laporta <strong>en</strong> 1928,<br />

serà, successivam<strong>en</strong>t,<br />

subdirector i director <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Corporació Musical Primitiva<br />

d’Alcoi, a <strong>més</strong> <strong>de</strong> professor <strong>en</strong><br />

l’Acadèmia <strong>de</strong> solfeo i<br />

instrum<strong>en</strong>ts. Tindrà molta<br />

amistat amb D. Antonio Casa<br />

Ridaura, el “tio Piu<strong>la</strong>”, <strong>de</strong>gut a<br />

aquest càrrec.<br />

Va <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupar una gran tasca<br />

d’ajuda i suport <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>,<br />

<strong>en</strong>cara que no com a director,<br />

-llevat <strong>de</strong> breus perío<strong>de</strong>s-,<br />

especialm<strong>en</strong>t, durant els<br />

mom<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> <strong>més</strong> crisi: 1949,<br />

1951, 1954 i 1966. (C).<br />

La seua presència i activitat<br />

vén<strong>en</strong> confirma<strong>de</strong>s pel ba<strong>la</strong>nç<br />

<strong>de</strong> comptes <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong><br />

1947.<br />

42


P<br />

El mestre Juan Rubio i Iluminada <strong>en</strong> una actuació <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>. El fill <strong>de</strong>l mestre Rubio solia tocar el triangle <strong>en</strong><br />

les actuacions <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

er les darreries <strong>de</strong> 1947 es<br />

farà càrrec <strong>de</strong> <strong>la</strong> direcció <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> banda D. Juan Rubio Tormo,<br />

d’Atz<strong>en</strong>eta d’Albaida. Es va<br />

formar <strong>en</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong>l seu<br />

poble, però durant el servei<br />

militar <strong>en</strong> Barcelona, va<br />

perfeccionar <strong>la</strong> seua formació<br />

opositant al títol <strong>de</strong> músic <strong>de</strong> 2a<br />

categoria <strong>en</strong> l’especialitat <strong>de</strong><br />

percussió. En 1939, acabada <strong>la</strong><br />

Guerra, tornà a Atz<strong>en</strong>eta per<br />

convertir-se <strong>en</strong> el director <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

nostra banda a partir <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

segona meitat <strong>de</strong> 1947.<br />

Els músics <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong><br />

el van conèixer <strong>en</strong> una<br />

actuació feta a<br />

Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina, quan era<br />

director Francisco<br />

Coloma.<br />

En aquesta factura<br />

s’observa l’int<strong>en</strong>t <strong>de</strong><br />

comprar 5 mèto<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

Solfeig per a nous<br />

educands, <strong>en</strong>cara que per<br />

motius <strong>de</strong>sconeguts, no<br />

arribari<strong>en</strong> mai a <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>.<br />

Juan Rubio Tormo<br />

Finalm<strong>en</strong>t, es convertirà <strong>en</strong><br />

director <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat Musical<br />

LA ALIANZA i<strong>la</strong>dirigiràfinsel<br />

29 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1949. Amb<br />

Juan Rubio, pr<strong>en</strong> vol l’esco<strong>la</strong><br />

d’educands, però l’impuls no<br />

durarà. Durant aquesta etapa es<br />

faran eixi<strong>de</strong>s a Alcoi, Xixona i<br />

Mutxamel.<br />

De <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> se’n tornà a Atz<strong>en</strong>eta<br />

on va ser director durant quinze<br />

<strong>anys</strong> i dirigirà també La Araña<br />

d’Albaida. (C).<br />

Director, 1948 - 1949<br />

43


Juan Rubio li donava c<strong>la</strong>sses a Tonín (Antonio Gisbert Espí). Va arribar un mom<strong>en</strong>t que li va dir que ja no<br />

podia donar-li lliçó perquè ja sabia <strong>més</strong> que ell.<br />

1948<br />

El tio David amb <strong>la</strong> seua<br />

dona Leoncia. David Coloma<br />

va ser sempre una persona molt<br />

involucrada <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>música</strong> <strong>de</strong>l seu<br />

poble. Durant diverses etapes va<br />

gestionar <strong>la</strong> banda d’una manera<br />

exemp<strong>la</strong>r.<br />

Els càrrecs <strong>de</strong> 1948<br />

Presi<strong>de</strong>nt Vicepresi<strong>de</strong>nt Tresorer Secretari<br />

Rafael Sirv<strong>en</strong>t? ? Rafael Sanchez David Coloma?<br />

D<br />

urant <strong>la</strong> direcció <strong>de</strong> Juan<br />

Rubio, el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda podria ser Rafael Sirv<strong>en</strong>t<br />

Mullor, i David Coloma també<br />

semb<strong>la</strong> que era el secretari <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Junta Directiva d’aleshores.<br />

En 1948 el ba<strong>la</strong>nç <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda<br />

va donar un saldo positiu <strong>de</strong><br />

1.027’95 ptes. S’havia fet una<br />

eixida a les festes d’Alcoi <strong>de</strong><br />

132 ptes., s’havi<strong>en</strong> cobrat 2.223<br />

ptes. per les festes <strong>de</strong> Sant<br />

Gregori i 806’35 ptes. pel<br />

soterram<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> fil<strong>la</strong> d’Antonio<br />

Coloma.<br />

Els músics van po<strong>de</strong>r cobrar, pel<br />

que es veu, les seues actuacions:<br />

Juan Verdú: 143 ptes., Rogelio<br />

Sirv<strong>en</strong>t: 45’75 ptes., Francisco<br />

Coloma Palma: 47’75 ptes.,<br />

Antonio Gisbert: 193 ptes.,<br />

Miguel Verdú: 277 ptes., Adrián<br />

Gisbert: 193 ptes., Enrique<br />

Llinares: 191 ptes., Rafael<br />

Sirv<strong>en</strong>t: 191 ptes., Gonzalo<br />

Castañer: 82’75 ptes. i Carlos<br />

Payà: 38 ptes. (PTD).<br />

A<strong>més</strong>,espagàeldarrertermini<br />

<strong>de</strong>ls uniformes: 1.750 ptes.<br />

Un saxo va tindre <strong>la</strong><br />

culpa!<br />

La banda havia <strong>en</strong>viat un<br />

saxo -l’únic <strong>de</strong> què disposav<strong>en</strong>aquel’arreg<strong>la</strong>r<strong>en</strong><strong>en</strong>València.<br />

Quan va arribar, <strong>en</strong> lloc <strong>de</strong><br />

donar-li’l a Silvestre, el<br />

mestre (Juan Rubio) li’l va<br />

donar al tio Basilio.<br />

Aquest fet va crear<br />

un agravi tal, que<br />

Silvestre es va<br />

<strong>de</strong>ixar <strong>la</strong> banda i<br />

no va tornar mai<br />

<strong>més</strong>. Més tard, el tio<br />

Basilio va agafar el t<strong>en</strong>or.<br />

44


De Juan Rubio ha quedat una història una mica<br />

rocambolesca, o potser seria millor dir rocambolesca <strong>de</strong>l tot:<br />

Cal dir que aquest home confeccionava albarques i espar<strong>de</strong>nyes que<br />

v<strong>en</strong>ia <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> amb el fi <strong>de</strong> millorar els ingressos. Tot i així, s’havia<br />

<strong>en</strong><strong>de</strong>utat amb el poble i no se li va ocórrer una altra cosa que simu<strong>la</strong>r<br />

que havia <strong>de</strong>ixat a <strong>la</strong> dona i al xiquet i que se n’havia anat. Aleshores, el<br />

poble <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> es va bolcar per ajudar a <strong>la</strong> dona (que segons conta <strong>la</strong><br />

tia Mª Angeles, li <strong>de</strong>i<strong>en</strong> Conxa). Li van omplir <strong>la</strong> casa <strong>de</strong> m<strong>en</strong>jar i, al poc<br />

<strong>de</strong> temps, <strong>la</strong> van ajudar a dur totes les seues pertin<strong>en</strong>ces a Atz<strong>en</strong>eta.<br />

Més tard, aquesta dona va escriure una carta a <strong>la</strong> millor amiga que<br />

t<strong>en</strong>ia <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> contant-li que tot havia sigut m<strong>en</strong>tida i que estava<br />

molt p<strong>en</strong>edida i, li <strong>de</strong>manava també, que li diguera a <strong>la</strong> g<strong>en</strong>t que els<br />

perdonar<strong>en</strong>.<br />

Semb<strong>la</strong> que <strong>la</strong> banda també va col·<strong>la</strong>borar amb una aportació <strong>de</strong> 30<br />

ptes., segons consta <strong>en</strong> el docum<strong>en</strong>t segü<strong>en</strong>t, signat el 9 <strong>de</strong> g<strong>en</strong>er <strong>de</strong><br />

1950, quan Rubio ja no era director a <strong>la</strong> banda.<br />

Dos músics <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda a <strong>la</strong> font <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Torre</strong>: Rogelio “Rata” i Jos<strong>en</strong>et “el Xato”.<br />

La nota <strong>la</strong> firma<br />

Rafael Sánchez Picó,<br />

trompeta i músic <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> banda.<br />

La tasca musical <strong>de</strong> Juan Rubio va ser molt reconeguda per <strong>la</strong> seua còpia <strong>de</strong> partitures que van <strong>en</strong>riquir, no<br />

so<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t l’arxiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>, sinó també <strong>la</strong> d’un gran nombre d’<strong>en</strong>titats musicals val<strong>en</strong>cianes.<br />

45


Antonio Manresa i <strong>la</strong> banda a l’any 1950.<br />

1949 - 1950<br />

L abanda<strong>en</strong>tra<strong>en</strong>unaetapa<br />

<strong>de</strong> p<strong>en</strong>úria econòmica i <strong>de</strong><br />

certa <strong>de</strong>sorganització que<br />

arriba a p<strong>la</strong>smar-se <strong>en</strong> una acta<br />

<strong>de</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t.<br />

Hem <strong>de</strong> tindre <strong>en</strong> compte que<br />

aquests temps són difícils. La<br />

«... notoria <strong>de</strong>ca<strong>de</strong>ncia y<br />

disolución...» <strong>de</strong> <strong>la</strong> que es fa<br />

ressò l’Ajuntam<strong>en</strong>t és producte<br />

<strong>de</strong>l mom<strong>en</strong>t.<br />

Els <strong>anys</strong> que es viu<strong>en</strong> són<br />

complicats. El país, gairebé es<br />

troba aïl<strong>la</strong>t, amb una economia<br />

empobrida i autàrquica que no<br />

dóna treva.<br />

Viure resulta complex.<br />

Seguram<strong>en</strong>t, no és el <strong>de</strong>corat<br />

<strong>més</strong> adi<strong>en</strong>t per a les ban<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

<strong>música</strong> perquè els seus cli<strong>en</strong>ts:<br />

les fi<strong>la</strong><strong>de</strong>s <strong>de</strong> Moros i Cristians i<br />

el món <strong>de</strong> les falles i fogueres,<br />

també es veu<strong>en</strong> immersos dins<br />

el mateix tuacte.<br />

No obstant això, l’alcal<strong>de</strong>, <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

sessió <strong>de</strong> <strong>la</strong> Junta acabada<br />

d’esm<strong>en</strong>tar, aconsegueix aturar<br />

<strong>la</strong> dissolució. El 10 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />

<strong>de</strong> 1949 es fa càrrec <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Els càrrecs <strong>de</strong> 1949<br />

Presi<strong>de</strong>nt Vicepresi<strong>de</strong>nt Tresorer Secretari<br />

Santiago Clim<strong>en</strong>t ? Gregorio Espí José Gavilán<br />

Acta Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>, 1949<br />

“....Abierto el acto por el Señor Alcal<strong>de</strong>, que presi<strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

reunión, puso <strong>de</strong> manifiesto que el objeto <strong>de</strong> <strong>la</strong> misma era<br />

recabar <strong>la</strong> conformidad <strong>de</strong> los señores asist<strong>en</strong>tes, si así lo<br />

creian conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>te, para reorganizar <strong>la</strong> referida sociedad,<br />

nombrando nueva directiva, así como nuevo director para<br />

<strong>la</strong> banda, que puedan dar impulso a dicha sociedad, <strong>en</strong><br />

estado, una i otra, <strong>de</strong> notoria <strong>de</strong>ca<strong>de</strong>ncia y disolución...”.<br />

(C-C).<br />

banda, per poc temps, Fernando<br />

<strong>de</strong> Mora, el qual li passarà <strong>la</strong><br />

batuta a D. Antonio Manresa<br />

Aleo.<br />

En aquest mom<strong>en</strong>t era<br />

presi<strong>de</strong>nt D. Santiago<br />

Clim<strong>en</strong>t Ortuño, el<br />

propi alcal<strong>de</strong>; el<br />

secretari era José<br />

Gavilán Monerris (el<br />

mestre d’esco<strong>la</strong>), i el<br />

tresorer, Gregorio<br />

Espí.<br />

La que sempre toca!<br />

A1949<strong>la</strong>S.M.l’Aliançajajugava<br />

aunnombre<strong>de</strong>loteria.<br />

46


Societat Musical LA ALIANZA <strong>en</strong> una <strong>de</strong>sfi<strong>la</strong>da davant el pati <strong>de</strong> les escoles.<br />

Antonio Manresa Aleo<br />

E lnoudirectorseràD.<br />

Antonio Manresa. Aquest<br />

s<strong>en</strong>yor trebal<strong>la</strong>va com a<br />

secretari <strong>de</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t i era<br />

natural <strong>de</strong> Granja <strong>de</strong> Rocamora.<br />

Va nàixer <strong>en</strong> 1906. Son pare i el<br />

seu oncle van ser, durant els<br />

<strong>anys</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua infantesa, els<br />

directors <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda. En 1928<br />

es va trasl<strong>la</strong>dar a Madrid on<br />

va estudiar<br />

solfeig<br />

ic<strong>la</strong>rinet<strong>en</strong>elConservatori<br />

Superior <strong>de</strong> Música. Quan va<br />

tornar a <strong>la</strong> seua terra va ser<br />

secretari <strong>de</strong>l Fondó <strong>de</strong>ls Frares i<br />

<strong>en</strong> 1949 vindrà a <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> per<br />

exercir <strong>la</strong> mateixa tasca <strong>en</strong><br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t. (C).<br />

A<strong>més</strong>a<strong>més</strong>,esvafercàrrec<br />

<strong>de</strong>l Cor Parroquial <strong>en</strong> el qual<br />

tocava el c<strong>la</strong>rinet.<br />

El 29 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong><br />

1949 va ser nom<strong>en</strong>at<br />

director <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda i<br />

Tonín era el mestre<br />

<strong>de</strong> solfeig.<br />

Director, 1949 - 1951<br />

Còpia <strong>de</strong> les partitures <strong>de</strong> Manresa. Po<strong>de</strong>m veure que l’escriptura és<br />

perfecta.<br />

Factura a<br />

nom <strong>de</strong>l<br />

director<br />

Antonio<br />

Manresa per <strong>la</strong><br />

compra d’una<br />

“boquil<strong>la</strong>” <strong>de</strong><br />

trombó. (PTD).<br />

47


Antonio Manresa i <strong>la</strong> banda a l’any 1950.<br />

1950<br />

D<br />

urant l’era <strong>de</strong> direcció<br />

d’Antonio Manresa es<br />

compr<strong>en</strong> nous uniformes a La<br />

Japonesa per un total <strong>de</strong> 11.340<br />

ptes. Van adquirir un total <strong>de</strong><br />

vint-i-ú trages <strong>de</strong> músic<br />

d’estambre b<strong>la</strong>u marí (l’anterior<br />

era gris: guerrera, pantaló i<br />

gorra). Cada uniforme va costar<br />

450 ptes. També es van canviar<br />

les sabates a unes altres <strong>de</strong><br />

color b<strong>la</strong>nc -que<br />

semb<strong>la</strong> que van durar<br />

dos o tres<br />

actuacions-. L’import<br />

<strong>de</strong>ls vestits es va<br />

sufragar mitjançant<br />

festivals i<br />

repres<strong>en</strong>tacions<br />

teatrals. (C-C).<br />

Per aquells temps es<br />

fei<strong>en</strong> dos balls<br />

anuals, s’actuava els<br />

dies <strong>de</strong> Pasqua, <strong>en</strong><br />

Nadal i <strong>en</strong> les<br />

revetlles d’estiu, a<br />

<strong>més</strong> <strong>de</strong> les<br />

actuacions que<br />

s’acordar<strong>en</strong> amb<br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t.<br />

Anècdota <strong>de</strong>l tio Francisco “Corrio<strong>la</strong>”<br />

Una volta van anar Luis "Martines" i Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong> Puça a per el tio Basilio i dos<br />

otres<strong>més</strong>,queestav<strong>en</strong><strong>en</strong>casa<strong>de</strong>Mariu<strong>la</strong>“Tr<strong>en</strong>cadora”,queerael<br />

sant d’el<strong>la</strong>. Puça i Luis els van dir:<br />

-Xe,qu<strong>en</strong>ov<strong>en</strong>iual’assaig?<br />

Ells van contestar que sí, que ara <strong>en</strong> acabar aniri<strong>en</strong>. Però quan els<br />

reca<strong>de</strong>rs van arribar a l’assaig, li va dir Puça a Manresa:<br />

-”Moshanditqu<strong>en</strong>olesdóna<strong>la</strong>ganavindre!”<br />

Al ratet, quan els músics van<br />

arribar a l’assaig, Manresa<br />

els va tirar al carrer i els va<br />

dir que a <strong>la</strong> pròxima<br />

“contrata”, que era per <strong>la</strong><br />

Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> setembre (<strong>en</strong><br />

Mutxamel) no volia que<br />

aniguer<strong>en</strong> a tocar.<br />

El tio Basilio va p<strong>en</strong>sar que a<br />

ell sí que el voldria, i el dia <strong>de</strong><br />

l’eixida es va pres<strong>en</strong>tar vestit<br />

<strong>de</strong> músic i amb l’instrum<strong>en</strong>t,<br />

però el director se’l va<br />

<strong>de</strong>ixar.<br />

Manresa era estricte. Va dir:<br />

estos no han vingut a l’assaig,<br />

doncs, no vén<strong>en</strong> a tocar.<br />

48


Tomás Marco al front <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>en</strong> l’any 1951. Po<strong>de</strong>m veure a Adrián (caixa), Daniel “Soqueta” (p<strong>la</strong>ts), Rafel el<br />

“Carnisser” (trompeta) i, Kiko “G<strong>en</strong>o” (baix) <strong>en</strong>tre d’altres.<br />

1951<br />

Tomás Marco Ba<strong>la</strong>guer<br />

on Antonio Manresa va<br />

D r<strong>en</strong>unciar <strong>de</strong>l càrrec el 1951<br />

amb <strong>la</strong> signatura d’un<br />

docum<strong>en</strong>t, <strong>en</strong>cara que<br />

<strong>de</strong>sconeixem els verta<strong>de</strong>rs<br />

motius que el van portar a<br />

pr<strong>en</strong>dre aquesta <strong>de</strong>cisió.<br />

Malgrat tot, el s<strong>en</strong>yor Manresa<br />

va continuar com a secretari <strong>de</strong><br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t i director <strong>de</strong>l Cor<br />

Parroquial.<br />

El nou director, D. Tomàs Marco<br />

Ba<strong>la</strong>guer, que també dirigia <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong> Relleu, com<strong>en</strong>çarà a<br />

dirigir <strong>la</strong> Alianza.Nosabem<br />

exactam<strong>en</strong>t <strong>la</strong> data exacta<br />

d’inici, però el 30 d’abril ja feia<br />

<strong>de</strong> director. Era natural <strong>de</strong> Sant<br />

Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong> <strong>de</strong>l Raspeig.<br />

Nascut <strong>en</strong> 1897, va estudiar<br />

Solfeo i Requinto <strong>en</strong> <strong>la</strong> Banda<br />

Municipal d’A<strong>la</strong>cant. Es va haver<br />

<strong>de</strong> trasl<strong>la</strong>dar a Tibi per motius<br />

<strong>de</strong> salut, i va formar l’antiga<br />

Banda Municipal, que<br />

actualm<strong>en</strong>t s’anom<strong>en</strong>a La<br />

Magdal<strong>en</strong>a. Eixa actuació tan<br />

afortunada va fer que el<br />

cridar<strong>en</strong> <strong>de</strong> Relleu on va ser<br />

director <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

1948 fins el 1950.<br />

Posteriorm<strong>en</strong>t, es farà càrrec <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Societat Musical <strong>la</strong> Alianza <strong>en</strong><br />

juny <strong>de</strong> 1951. (C).<br />

Durant <strong>la</strong> seua estança <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Torre</strong> va ser fuster.<br />

En aquell mom<strong>en</strong>t el presi<strong>de</strong>nt<br />

era Gregorio Gil i <strong>la</strong> seu <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda es trobava <strong>en</strong><br />

G<strong>en</strong>eralísimo, 17, <strong>en</strong> el local <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Aliança.<br />

Director, 1951 - 1953<br />

49


Antonio Manresa <strong>en</strong>mig <strong>de</strong>l cor parroquial, tots els <strong>anys</strong> t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> una cita ineludible cantant nadales al Sanatori.<br />

1951<br />

E naquestperío<strong>de</strong><strong>la</strong>banda<br />

t<strong>en</strong>ia <strong>de</strong>speses<br />

econòmiques importants, com<br />

<strong>la</strong> reparació <strong>de</strong>ls instrum<strong>en</strong>ts<br />

-que es portav<strong>en</strong> a E. P<strong>en</strong>a<strong>de</strong>s<br />

Garcia, <strong>en</strong> València- o el<br />

pagam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> sou i el lloguer al<br />

director d’una casa <strong>en</strong><br />

l’Avinguda Fco. Franco, 6, 2n<br />

pis, amb un total <strong>de</strong> 100 ptes.<br />

m<strong>en</strong>suals.<br />

La que sempre toca!<br />

Apart<strong>de</strong><strong>la</strong>rifa,tambéesv<strong>en</strong>ia<br />

loteria <strong>de</strong> Nadal. En 1951 jugav<strong>en</strong><br />

al número 51.767 i el dipositari<br />

era el tresorer Gregorio Espí.<br />

Una vaixel<strong>la</strong>. Aquesta va ser <strong>la</strong> boleta premiada!<br />

Amb l’objectiu <strong>de</strong><br />

treure diners, van<br />

<strong>de</strong>cidir fer rifes com<br />

<strong>la</strong> que es mostra. La<br />

vaixel<strong>la</strong> <strong>la</strong> van<br />

comprar <strong>en</strong><br />

Almac<strong>en</strong>es<br />

Marhu<strong>en</strong>da. Va costar<br />

700 ptes. Es van<br />

traure 579’35 ptes. <strong>en</strong><br />

net. Es van fer 2.000<br />

paperetes. Se’n van<br />

v<strong>en</strong>dre 1.816 i se’n van<br />

quedar per<br />

v<strong>en</strong>dre 184.<br />

La nota <strong>la</strong><br />

signa B<strong>en</strong>jamín<br />

Giner que era el<br />

germà <strong>de</strong> Victoria,<br />

el qual reg<strong>en</strong>tava<br />

<strong>la</strong> p<strong>en</strong>sió al costat<br />

<strong>de</strong>l bar El Xato.<br />

50


Docum<strong>en</strong>t que havia <strong>de</strong> signar qualsevol pare<br />

perquè el seu fill poguera <strong>en</strong>trar <strong>en</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

En aquest any van <strong>en</strong>trar quatre músics: José Ibáñez<br />

Llinares, Antolino Castañer, José Luis Miquel Llinares i<br />

Fermín Bernabéu Garcia.<br />

Van haver, a <strong>més</strong>, 10 cessions d’instrum<strong>en</strong>ts: José<br />

Garcia Brotons, Enrique Llinares i Fermín Bernabéu:<br />

c<strong>la</strong>rinet, Luis Picó: caixa, Francisco Verdú: saxo alt,<br />

Rafael Sanchez: trompeta, Juan Gil: requint, Mario<br />

Espí: saxo, Francisco Picó: baix i Valeriano Gisbert:<br />

bombardí. (PTD).<br />

51


Sabem que van ser membres d’aquesta orquestra: Luis "Martines", Enrique “Cañaro”, Fernando “Bomba”, el tio<br />

Basilio, Rafel “Carnisser”, Quico “G<strong>en</strong>o” i P<strong>la</strong>nelles, <strong>en</strong>tre d’altres.<br />

1951<br />

R<strong>en</strong>ovació <strong>de</strong>ls Estatuts. No<strong>més</strong> s’alteraran 5 articles:<br />

•El21.Lesmultesnolesimposaràeldirector,seran<br />

qüestió <strong>de</strong> <strong>la</strong> Junta Directiva. Amb <strong>la</strong> qual cosa li llev<strong>en</strong><br />

al director una funció onerosa que podia <strong>en</strong>frontar-lo<br />

amb <strong>de</strong>terminats músics.<br />

•El22.Lesmulteslespagaranelsinteressatsoelsseus<br />

repres<strong>en</strong>tants.<br />

•El27.Labandatocarà<strong>en</strong>morirunmúsicitambéquan<br />

hag<strong>en</strong> mort -els pares- <strong>de</strong>l músic.<br />

•El28.A<strong>de</strong>quacióalstemps.<br />

•El33.Laseu<strong>en</strong>1951ésAvinguda<strong>de</strong>lG<strong>en</strong>eralíssimnúm17.<br />

52<br />

Un faristol <strong>de</strong>ls Coppers<br />

<strong>en</strong>cara ha arribat viu a <strong>la</strong> nostra<br />

època. Per a <strong>la</strong> persona que l’ha<br />

mimat tant <strong>de</strong> temps i amb tanta<br />

estima, possiblem<strong>en</strong>t siga un<br />

record <strong>de</strong> molt valor d’aquells<br />

mom<strong>en</strong>ts que va viure amb <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong> <strong>música</strong>.<br />

D equalsevolmaneraelfet<br />

<strong>més</strong> interessant d’aquest<br />

any és <strong>la</strong> r<strong>en</strong>ovació <strong>de</strong>ls<br />

Estatuts.<br />

Molt probablem<strong>en</strong>t, aquest any,<br />

el 1951, un fet marcarà una<br />

m<strong>en</strong>a <strong>de</strong> fita o punt <strong>de</strong><br />

referència:<br />

Parlem <strong>de</strong>l naixem<strong>en</strong>t <strong>de</strong> ELS<br />

COPPERS. Era una xaranga,<br />

orquestra o grup musical, fins i<br />

tot podríem par<strong>la</strong>r d’un conjunt<br />

musical; com els que sorgiri<strong>en</strong><br />

<strong>en</strong> els <strong>anys</strong> seixanta i setanta<br />

per tot arreu, un grup pioner.


M<strong>en</strong>tre els Coppers actuav<strong>en</strong> pel seu costat, el director Tonín amb alguns músics <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda assajav<strong>en</strong><br />

bai<strong>la</strong>bles per fer el mateix. En aquesta foto po<strong>de</strong>m veure a Fermín, José María “Esqui<strong>la</strong>or”, Tonín, Pep “Tofol”<br />

iPaco“Cigalo”a<strong>la</strong>bateria,<strong>en</strong>caraquetocavaelc<strong>la</strong>rinet.<br />

E nrealitat,elsCoppersno<br />

buscav<strong>en</strong> una altra cosa que<br />

una varietat d’allò que<br />

anom<strong>en</strong>em com <strong>la</strong> segona<br />

funció <strong>de</strong> les ban<strong>de</strong>s<br />

val<strong>en</strong>cianes: traure uns diners<br />

per portar a casa.<br />

Ja sabem que <strong>la</strong> cli<strong>en</strong>te<strong>la</strong> <strong>de</strong> les<br />

ban<strong>de</strong>s són les fi<strong>la</strong>es <strong>de</strong> moros i<br />

cristians, les falles i les<br />

fogueres. Bé, doncs els Coppers<br />

buscav<strong>en</strong> un mercat difer<strong>en</strong>t,<br />

podríem dir que s’assemb<strong>la</strong>v<strong>en</strong><br />

<strong>més</strong> a les orquestres <strong>de</strong> BBC<br />

(bo<strong>de</strong>s, batejos i comunions).<br />

Tocav<strong>en</strong> <strong>en</strong> locals -com ara el<br />

Xato- i <strong>en</strong> altres espais foranis,<br />

perquè <strong>la</strong> g<strong>en</strong>t bal<strong>la</strong>ra, i el que<br />

tocav<strong>en</strong> er<strong>en</strong> els famosos ...<br />

bai<strong>la</strong>bles.<br />

D’<strong>en</strong>trada, però, el problema el<br />

van trobar <strong>en</strong> els mateixos<br />

estatuts, concretam<strong>en</strong>t, <strong>en</strong><br />

l’article 8.<br />

Reg<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t. Article 8<br />

“... Ningún individuo<br />

podrá usar el instrum<strong>en</strong>to<br />

EN PÚBLICO, sin el<br />

cons<strong>en</strong>timi<strong>en</strong>to <strong>de</strong>l señor<br />

Presi<strong>de</strong>nte y el señor<br />

Director <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda u<br />

orquesta, y <strong>en</strong> sus<br />

aus<strong>en</strong>cias <strong>de</strong> <strong>la</strong>s personas<br />

que <strong>la</strong>s repres<strong>en</strong>t<strong>en</strong>. ...”<br />

Cal dir que, amb -el Reg<strong>la</strong>m<strong>en</strong>to<strong>en</strong><br />

<strong>la</strong> mà, no<strong>més</strong> calia <strong>de</strong>manar<br />

permís. I el <strong>de</strong>manari<strong>en</strong> i hi<br />

hauri<strong>en</strong> discussions, moltes i,<br />

seguram<strong>en</strong>t, fortes.<br />

El presi<strong>de</strong>nt i el director hauri<strong>en</strong><br />

<strong>de</strong> par<strong>la</strong>r, <strong>la</strong> resta <strong>de</strong> músics<br />

també, ells havi<strong>en</strong> <strong>de</strong> cedir <strong>en</strong><br />

<strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s qüestions (és el<br />

que se sol fer quan es<br />

discuteix).<br />

Han passat 40 <strong>anys</strong> i el<br />

nombre <strong>de</strong> músics no varia<br />

consi<strong>de</strong>rablem<strong>en</strong>t; els músics<br />

que <strong>en</strong>tr<strong>en</strong> pels músics que ix<strong>en</strong>.<br />

És el que ha passat tota <strong>la</strong> vida i<br />

seguirà passant.<br />

Finalm<strong>en</strong>t, va haver una m<strong>en</strong>a<br />

d’acord: pagari<strong>en</strong> 20 ptes. per<br />

l’ús <strong>de</strong>ls instrum<strong>en</strong>ts per cada<br />

actuació que fer<strong>en</strong> fora <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

societat. (C.C.).<br />

Tot i així, el tema no va quedar<br />

ac<strong>la</strong>rit <strong>de</strong>l tot perquè les<br />

picabaralles van continuar<br />

m<strong>en</strong>tre van existir.<br />

53


A<strong>la</strong>fotopo<strong>de</strong>mtrobaraltioFermínro<strong>de</strong>jat<strong>de</strong>dones:Jovita,Aurelia,Delmira,A<strong>de</strong><strong>la</strong>iRosa.<br />

1951 - 1952<br />

E<br />

ls Coppers van estar <strong>anys</strong><br />

tocant i van fer nombroses<br />

eixi<strong>de</strong>s a pobles veïns (<strong>en</strong> el<br />

Trabajo <strong>de</strong> Xixona t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> molt<br />

d’èxit). Van complir l’objectiu:<br />

que <strong>la</strong> <strong>música</strong>, no so<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t fora<br />

una activitat agradosa, sinó que,<br />

a<strong>més</strong>,elsreportaraunsgu<strong>anys</strong><br />

econòmics.<br />

Ara bé, va ser una segregació <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> banda? Semb<strong>la</strong> que sí, però<br />

no es pot afirmar <strong>de</strong> manera<br />

absoluta. Les memòries <strong>de</strong>ls<br />

músics majors parl<strong>en</strong> que<br />

durant l’etapa <strong>de</strong> direcció <strong>de</strong><br />

Tonín:<br />

No obstant això, a partir <strong>de</strong><br />

1955 va haver una dispersió<br />

<strong>de</strong>ls compon<strong>en</strong>ts: el tio<br />

Fernando se’n va anar a viure a<br />

Mutxamel, Rafel “Carnisser” i<br />

54<br />

Dei<strong>en</strong> <strong>de</strong>ls Coppers ...<br />

“... er<strong>en</strong> sis músics i es van<br />

<strong>de</strong>ixar <strong>la</strong> banda, <strong>en</strong>cara que<br />

continuav<strong>en</strong> tocant <strong>en</strong> algunes<br />

actuacions ...”.<br />

Luis “Martines” es van trasl<strong>la</strong>dar<br />

aA<strong>la</strong>cant,eltioEnrique“Cañaro”<br />

es va casar i el seu lloc el va<br />

ocupar un saxo <strong>de</strong> Gaianes. I els<br />

Coppers van haver <strong>de</strong> plegar.<br />

El tio Basílio i el tio Fernando<br />

van tornar a <strong>la</strong> banda perquè els<br />

agradava molt. La resta, el tio<br />

Enrique “Cañaro”, Quico “G<strong>en</strong>o”,<br />

Luis “Martines” i Rafel<br />

“Carnisser” s’ho van <strong>de</strong>ixar.<br />

Hi ha anècdotes que<br />

manifest<strong>en</strong>, com a mínim,<br />

rivalitats i <strong>de</strong>s<strong>en</strong>contres <strong>en</strong>tre<br />

els Coppers i <strong>la</strong> banda, com <strong>la</strong><br />

que <strong>en</strong>s cont<strong>en</strong> <strong>en</strong> una <strong>de</strong> les<br />

<strong>en</strong>trevistes:<br />

Tocar o bal<strong>la</strong>r ...?<br />

Els membres <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda, trei<strong>en</strong><br />

abal<strong>la</strong>r,<strong>en</strong>elXato,alesnovies<br />

<strong>de</strong>ls músics <strong>de</strong>ls Coppers, amb<br />

una int<strong>en</strong>ció provocadora.<br />

Cont<strong>en</strong> ... hi ha opinions ... que<br />

vén<strong>en</strong> a dir que els Coppers<br />

voli<strong>en</strong> «carregar-se a <strong>la</strong> banda».<br />

Anècdota <strong>de</strong>l tio<br />

Basilio<br />

Una volta, els <strong>més</strong> amics, van<br />

firmar perquè em tirar<strong>en</strong> al<br />

carrer, perquè havíem format<br />

Els Coppers.<br />

Els Coppers van com<strong>en</strong>çar com<br />

una “humorà”. En una ocasió,<br />

<strong>en</strong>s vam <strong>en</strong>terar que els músics<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> banda voli<strong>en</strong> llevar-nos els<br />

instrum<strong>en</strong>ts m<strong>en</strong>tre tocàvem <strong>en</strong><br />

el bar <strong>de</strong>l Xato.<br />

Però nosaltres, vam <strong>de</strong>manar un<br />

saxo a uns coneguts <strong>de</strong> Busot<br />

que vivi<strong>en</strong> a <strong>la</strong> finca l‘Espino.<br />

Quan <strong>la</strong> directiva va <strong>en</strong>trar a<br />

llevar-nos els instrum<strong>en</strong>ts, i<br />

estav<strong>en</strong> a meitat esca<strong>la</strong>, vam<br />

treure ràpidam<strong>en</strong>t el saxòfon<br />

<strong>de</strong>ixat, i vam repr<strong>en</strong>dre el ball,<br />

<strong>de</strong>ixant bocabadats als<br />

membres <strong>de</strong> <strong>la</strong> directiva.<br />

Açò seria per l’any 1952.


1952<br />

E n1952,eltioBasiliova<br />

compondre <strong>la</strong> melodia <strong>de</strong> el<br />

Insospechat iTomàsMarco<strong>la</strong><br />

va instrum<strong>en</strong>tar. Aquesta<br />

informació fa p<strong>en</strong>sar que <strong>la</strong><br />

segregació no existí <strong>de</strong>l tot<br />

perquè <strong>en</strong> 1952, el tio Basilio és<br />

integrant <strong>de</strong> Els Coppers, però<br />

això no va ser cap obstacle<br />

perquè el director li<br />

instrum<strong>en</strong>tara el pasdoble. La<br />

re<strong>la</strong>ció amb <strong>la</strong> banda potser no<br />

estava tr<strong>en</strong>cada <strong>de</strong>l tot o ...<br />

potser Tomás Marco, bona<br />

persona <strong>de</strong> m<strong>en</strong>a que era,<br />

l’instrum<strong>en</strong>tara com un favor<br />

personal. Més <strong>en</strong>cara, fins i tot,<br />

podria ser que <strong>en</strong> 1952, <strong>en</strong>cara<br />

no haguera hagut tr<strong>en</strong>cam<strong>en</strong>t.<br />

Siga com siga, els uns i els<br />

altres van fer el seu paper. La<br />

banda, seguram<strong>en</strong>t, es va<br />

ress<strong>en</strong>tir <strong>en</strong> <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s<br />

actuacions (<strong>en</strong> els Coppers hi<br />

havi<strong>en</strong> bons músics), però va<br />

sobreviure. Els Coppers van<br />

tindre el seu temps i s’ho van<br />

haver <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar. Els seus<br />

membres, com ja hem dit, van<br />

agafar camins difer<strong>en</strong>ts.<br />

Ipotsersigaelmom<strong>en</strong>td’anar<br />

trai<strong>en</strong>t <strong>de</strong>l sac <strong>de</strong> les <strong>en</strong>trevistes<br />

frases que han dit músics <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda, frases escolli<strong>de</strong>s que<br />

<strong>en</strong>s result<strong>en</strong> records<br />

inesborrables. Aquesta n’és un<br />

xicotet tast:<br />

Diu el tio Basilio:<br />

El <strong>més</strong> bonic per a mi va ser<br />

l’estr<strong>en</strong>o <strong>de</strong>l meu pasdoble <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

p<strong>la</strong>ça. Però també he plorat<br />

molt per <strong>la</strong> <strong>música</strong>.<br />

El 23 d’abril <strong>de</strong> 1952 es van<br />

haver <strong>de</strong> comprar sis uniformes<br />

per a: Fernando, Gilberto,<br />

Antolino, Paco Monllor, José<br />

Luis i José Dom<strong>en</strong>ech, a <strong>més</strong><br />

<strong>de</strong> dos pantalons per José<br />

Agulló i Juan Miguel. Els<br />

uniformes es van pagar <strong>en</strong> dues<br />

lletres <strong>de</strong> canvi.<br />

En el temps que Tomás Marco<br />

va ser director es van fer moltes<br />

coman<strong>de</strong>s a l’Editorial Música<br />

Mo<strong>de</strong>rna <strong>de</strong> Madrid. La majoria<br />

d’ells els signava D. José<br />

Gavilán Monerris, mestre<br />

d’esco<strong>la</strong>, i que aleshores era el<br />

secretari <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat Musical.<br />

D. Tomàs Marco va ser home<br />

molt dotat per a <strong>la</strong> <strong>música</strong> i va<br />

aportar una obra que va superar<br />

Anècdota d’Adrián<br />

Peixet anava molts dies a casa<br />

plorant perquè era molt bon<br />

músic d’oïda però no li agradava<br />

estudiar.<br />

les vint peces que <strong>en</strong>cara hui es<br />

conserv<strong>en</strong> <strong>en</strong> l’arxiu musical <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> <strong>Torre</strong>.<br />

55


En <strong>la</strong> foto po<strong>de</strong>m trobar, <strong>en</strong>tre d’altres, a: Desi<strong>de</strong>rio, Pep “Roc”, Fermín i Antolino. Aquesta fotografia pertany a<br />

Fotos Llor<strong>en</strong>s, <strong>de</strong>l 4 d’agost <strong>de</strong> 1959.<br />

1953<br />

S<br />

’ha <strong>de</strong> dir que el seu caràcter<br />

el va fer una persona<br />

admirada i respectada tant <strong>en</strong><br />

l’àmbit musical com <strong>en</strong> el civil.<br />

(C). Tanmateix, <strong>la</strong> situació<br />

econòmica era, com hem<br />

com<strong>en</strong>tat anteriorm<strong>en</strong>t, difícil, i<br />

aD.TomàsMarcolicostava<br />

viure amb el que cobrava <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda i amb el que treia <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

fusteria. Pel maig <strong>de</strong> 1953 va<br />

haver <strong>de</strong> tornar a Tibi, on va<br />

repr<strong>en</strong>dre <strong>la</strong> direcció <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda fins 1967. Mor el 2 <strong>de</strong><br />

novembre <strong>de</strong> 1974.<br />

Tomàs Marco, a banda, signa i copia algunes misses,<br />

(semb<strong>la</strong> que alguns músics les interpretav<strong>en</strong> <strong>en</strong> l’església).<br />

D’<strong>en</strong>tre les misses que es conserv<strong>en</strong> a l’arxiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> S.M.<br />

l’Aliança, <strong>de</strong>staquem:<br />

·Missaatresvoces<strong>de</strong>lpadreGuzman.<br />

·MissaTe<strong>de</strong>um<strong>la</strong>udamus-Perosi.<br />

·MisabreveO.Ravanello.<br />

·Missa<strong>de</strong>Requiem-Nogueras.<br />

·Missa<strong>en</strong>DoporH.Es<strong>la</strong>va.<br />

·Exultatijustia4veuspelPareL.Viadana.<br />

·Missa<strong>en</strong>do-J.Cantó.<br />

·Missaa3vocesporJuanRuiz.<br />

Els papers <strong>de</strong> les misses són per a soprano,<br />

alt, t<strong>en</strong>or, baix, c<strong>la</strong>rinet 1r, c<strong>la</strong>rinet 2n,<br />

c<strong>la</strong>rinet 3r, saxo t<strong>en</strong>or, trompeta, trompa,<br />

trombó, bombardí i tuba.<br />

Aquestes situacions, vistes amb<br />

<strong>la</strong> distància <strong>de</strong>l temps, <strong>en</strong>s<br />

don<strong>en</strong> llicència per p<strong>en</strong>sar que<br />

D. Tomàs Marco va ser una<br />

persona que <strong>en</strong> unes altres<br />

circumstàncies, haguera fet<br />

molt per <strong>la</strong> Societat Musical <strong>la</strong><br />

Alianza;eraunmúsicvaluós<br />

que es va trobar <strong>en</strong>front un<br />

esc<strong>en</strong>ari <strong>de</strong> postguerra, amb<br />

manca <strong>de</strong> mitjans, amb <strong>la</strong> g<strong>en</strong>t<br />

<strong>de</strong>l poble bregant per<br />

sobreviure. Van ser uns temps<br />

<strong>de</strong>sagradosos, també per a l’art<br />

i<strong>la</strong>cultura;tempscomplicatsi<br />

foscos, amb <strong>la</strong> qual cosa es va<br />

veure obligat a marxar i buscarse<br />

<strong>la</strong> vida fora <strong>de</strong>l poble.<br />

Durant aquells <strong>anys</strong>, tant <strong>la</strong><br />

banda, com els músics i els<br />

directors van es<strong>de</strong>vindre<br />

veritables herois: aconseguir<strong>en</strong><br />

superar tota c<strong>la</strong>sse<br />

d’inconv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>ts i conflictes,<br />

bàsicam<strong>en</strong>t per manca <strong>de</strong><br />

diners. Tanmateix, ací caic allà<br />

rellisque, arribaran als nostres<br />

temps per convertir-se <strong>en</strong><br />

elem<strong>en</strong>ts característics i<br />

importants <strong>de</strong>l poble <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Torre</strong>.<br />

Frase d’Adrián<br />

Antes era perquè t’agradava molt<br />

<strong>la</strong> <strong>música</strong>, sino no podria ser.<br />

56


La banda tocarà <strong>en</strong> A<strong>la</strong>cant, <strong>en</strong> <strong>la</strong> foguera P<strong>la</strong>za Chapí, els dies 21, 22, 23, i 24 <strong>de</strong> juny, foguera a <strong>la</strong> que ja ha<br />

anat <strong>en</strong> altres ocasions.<br />

E l18d’abril<strong>de</strong>1953,hav<strong>en</strong>tse’n<br />

anat Tomàs Marco,<br />

assumirà <strong>la</strong> direcció <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda<br />

amb <strong>la</strong> recomanació <strong>de</strong> D.<br />

Fernando <strong>de</strong> Mora: Antonio<br />

Gisbert Espí. Dirigirà <strong>la</strong> banda<br />

durant nou <strong>anys</strong>, fins el 1962, i<br />

marcarà així una etapa<br />

consi<strong>de</strong>rable quant a<br />

<strong>la</strong> gestió artística <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Societat Musical.<br />

Se’l coneixerà pel<br />

malnom <strong>de</strong>: Tonín <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Cervera.<br />

Cal fer m<strong>en</strong>ció, però,<br />

d’una carta datada el<br />

22 d’agost <strong>de</strong> 1952<br />

adreçada a David<br />

Coloma, cosa que<br />

<strong>en</strong>s fa suposar que<br />

podria haver sigut el<br />

presi<strong>de</strong>nt aquell any.<br />

En <strong>la</strong> carta apareix<br />

una signatura, quasi<br />

il·legible, d’un xic <strong>de</strong><br />

Mutxamel que<br />

s’ofereix a dirigir <strong>la</strong><br />

banda. Es tracta<br />

d’un músic que<br />

tocava com a<br />

contractat <strong>en</strong> les<br />

57<br />

eixi<strong>de</strong>s que <strong>la</strong> Societat Musical<br />

feia a Castal<strong>la</strong> i a Ibi.<br />

A<strong>més</strong>d’oferir-secomdirector,<br />

també s’ofereix com instructor<br />

<strong>de</strong> c<strong>la</strong>sses per als educands i<br />

<strong>música</strong> “ligera”. Aquest home<br />

semb<strong>la</strong> estar b<strong>en</strong> re<strong>la</strong>cionat<br />

amb el món <strong>de</strong> <strong>la</strong> festa perquè<br />

insinua que amb ell, hi hauri<strong>en</strong><br />

<strong>més</strong> contractes. Afirma que ja<br />

ha par<strong>la</strong>t <strong>en</strong> alguns músics (ha<br />

d’haver par<strong>la</strong>t <strong>en</strong> les eixi<strong>de</strong>s que<br />

hem apuntat). (PTD).<br />

No hi ha resposta o no <strong>la</strong><br />

coneixem. En qualsevol cas, el<br />

successor <strong>de</strong> Tomàs Marco<br />

serà Antonio Gisbert, Tonín.<br />

57


Actuació <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> amb el seu director Antonio Gisbert. Encara que aquesta fotografia<br />

correspon a <strong>la</strong> cercavi<strong>la</strong> <strong>de</strong> Sant Gregori <strong>de</strong>l 9 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 1961.<br />

1953<br />

P<br />

o<strong>de</strong>m dir que Antonio<br />

Gisbert era torruà, malgrat<br />

va nàixer al carrer Sant<br />

Francesc d’Alcoi el 25 <strong>de</strong> març<br />

<strong>de</strong> 1929, els seus pares sí que<br />

ho er<strong>en</strong>.<br />

En 1937 -<strong>en</strong> pl<strong>en</strong>a Guerra Civiles<br />

trasl<strong>la</strong>darà a <strong>la</strong> finca <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Cervera, heretada <strong>de</strong> sa mare.<br />

S’iniciarà musicalm<strong>en</strong>t amb el<br />

l<strong>la</strong>üt. S’integrà <strong>en</strong> <strong>la</strong> Societat<br />

Musical a partir <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

reorganització <strong>de</strong> 1946 i, <strong>en</strong><br />

molt poc temps, aconsegueix <strong>la</strong><br />

p<strong>la</strong>ça <strong>de</strong> c<strong>la</strong>rinet principal.<br />

D. Juan Rubio li proporcionà els<br />

mitjans i li va impartir c<strong>la</strong>sse.<br />

Ingressà <strong>en</strong> el Regim<strong>en</strong>t Biscaia<br />

núm. 21 d’Alcoi, sota <strong>la</strong> direcció<br />

<strong>de</strong> D. Rafael Giner Estruch. Es<br />

perfeccionà i obtingué diversos<br />

títols acadèmics <strong>de</strong>l<br />

Conservatori <strong>de</strong> Música <strong>de</strong><br />

València, on es llic<strong>en</strong>cià. Va<br />

tornar a Alcoi amb <strong>la</strong> seua<br />

família. Ingressà <strong>en</strong> l’orquestra<br />

<strong>de</strong> pols i pua Armónica<br />

Alcoyana iparticipà<strong>de</strong>manera<br />

activa <strong>en</strong> <strong>la</strong> Corporació Musical<br />

<strong>la</strong> Primitiva i <strong>en</strong> <strong>la</strong> banda Nueva<br />

<strong>de</strong>l Iris. Més avant, <strong>en</strong>trà amb el<br />

contrabaix <strong>en</strong> l’orquestra “Los<br />

Masters” <strong>de</strong> <strong>la</strong> qual va ser<br />

director.<br />

El s<strong>en</strong>yor Bisbe va vindre,<br />

una <strong>de</strong> tantes vega<strong>de</strong>s, a <strong>la</strong> <strong>Torre</strong><br />

<strong>de</strong> les Maçanes. Tonín i alguns<br />

músics <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’actuació ho<br />

van celebrar a l’Ajuntam<strong>en</strong>t i M.<br />

Ángeles i els seus pares que<br />

reg<strong>en</strong>tav<strong>en</strong> el bar <strong>la</strong> P<strong>la</strong>ça, van<br />

ser els <strong>en</strong>carregats <strong>de</strong> preparar<br />

el banquet. En esta foto veiem a<br />

María Ángeles, que asoma el<br />

cabet <strong>en</strong>mig <strong>de</strong> tots els músics.<br />

María Ángeles sempre ha estat<br />

molt lligada a <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>música</strong><br />

iésuna<strong>en</strong>ciclopèdiaoberta,<strong>de</strong><br />

fet <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>talls i<br />

moltes fotografies els t<strong>en</strong>im<br />

gràcies a el<strong>la</strong>.<br />

58


C<br />

Societat Musical <strong>la</strong> Alianza,ambelseudirector,AntonioGisbert.<br />

om hem esm<strong>en</strong>tat <strong>més</strong> arrere,<br />

Tonín es convertí <strong>en</strong> el<br />

director <strong>de</strong> <strong>la</strong> Alianza per<br />

recomanació <strong>de</strong> D. Fernando <strong>de</strong><br />

Mora. I arribà a reg<strong>en</strong>tar el bar<br />

que posseïa <strong>la</strong> banda <strong>en</strong> el carrer<br />

Manresa, conegut com “el Bolero”.<br />

El tresorer <strong>en</strong> 1953 era David<br />

Coloma. En aquesta foto el<br />

po<strong>de</strong>m veure amb <strong>la</strong> seua dona<br />

Leoncia i Merce<strong>de</strong>s “Rita”.<br />

Antonio Gisbert Espí<br />

El 21 <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1958 es va<br />

casar amb Amparo Pérez<br />

Garcia, <strong>de</strong> Sel<strong>la</strong>. (C).<br />

S’adoptar<strong>en</strong> mesures per tal <strong>de</strong><br />

solucionar els problemes<br />

econòmics, especialm<strong>en</strong>t <strong>de</strong><br />

caràcter pecuniari amb les<br />

faltes d’assistència, 5 ptes. si<br />

es tractava d’un assaig i 15<br />

ptes. si es faltava a una<br />

actuació. Van signar també un<br />

docum<strong>en</strong>t on els músics es<br />

comprometi<strong>en</strong> a assistir als<br />

actes concertats amb<br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t (festivitats<br />

religioses i altres actes).<br />

Amb Tonín es canviarà<br />

d’uniforme dues vega<strong>de</strong>s:b<strong>la</strong>nc<br />

-amb jaqueta i gorra- <strong>la</strong> primera<br />

vegada i b<strong>la</strong>u marí <strong>la</strong> segona.<br />

Els van adquirir <strong>en</strong> <strong>la</strong> Casa Vico<br />

d’Alcoi.<br />

Tonín, pel que <strong>en</strong>s cont<strong>en</strong><br />

alguns músics, era un director<br />

exig<strong>en</strong>t i una mica sever.<br />

Director, 1953 - 1962<br />

Els educands apr<strong>en</strong>i<strong>en</strong> solfeig<br />

amb el mèto<strong>de</strong> Es<strong>la</strong>va.<br />

Malgrat les dificultats que<br />

v<strong>en</strong>i<strong>en</strong> arrosegant, po<strong>de</strong>m dir<br />

que aquest perío<strong>de</strong> es<br />

caracteritzarà per una certa<br />

estabilitat amb abundants<br />

eixi<strong>de</strong>s i contractes.<br />

59


En <strong>la</strong> foto po<strong>de</strong>m veure a Tonín al <strong>c<strong>en</strong>t</strong>re <strong>de</strong> tots els nous membres: a <strong>la</strong> caixa, Pepito Mayor; al fiscorn, Pepe<br />

Luis Calvo; als c<strong>la</strong>rinets (d'esquerra a dreta): Joaquin <strong>de</strong>l mas <strong>de</strong> <strong>la</strong> Bo<strong>la</strong>rina, Il<strong>de</strong>fonso, José María "Carnisser" i<br />

Victorino. Darrere amb el baix, Fermín; i el tio Francisco "Corrio<strong>la</strong>" i Luis el "Guapet" a l'esquerra amb els saxofons.<br />

1953 - 1954<br />

E n1953<strong>la</strong>bandavaferuna<br />

actuació per Sant Isidre<br />

-possiblem<strong>en</strong>t <strong>la</strong> primera <strong>de</strong><br />

Tonín com a director-. T<strong>en</strong>im <strong>la</strong><br />

llista <strong>de</strong>ls músics que hi van<br />

interv<strong>en</strong>ir:<br />

1-Victorino,2-JoséIbáñez,<br />

3-FranciscoLlor<strong>en</strong>s,4-David<br />

Coloma, 5 - Fermín, 6 - José<br />

“Peter”, 7 - Fernando, 8 - Paco,<br />

9-Carlos,10-Tofol,11-Javier,<br />

12 - Francisco, 13 - Rafelet,<br />

14 - Victorinet, 15 - Santiago,<br />

16 - Sigalo, 17 - Rafelin,<br />

18 - Taperal, 19 - Director. (PTD).<br />

Frase <strong>de</strong>l tio Rafel<br />

El tio David, bona persona i <strong>en</strong><br />

ganes <strong>de</strong> fer fa<strong>en</strong>a.<br />

Els càrrecs <strong>de</strong> 1954<br />

Presi<strong>de</strong>nt Vicepresi<strong>de</strong>nt Tresorer Secretari<br />

José Gavilán Miguel Verdú Valeriano Gisbert Mario Espí<br />

Durant aquests dos <strong>anys</strong><br />

ingressaran dos músics nous:<br />

Antonio García Llinares i Valor<br />

Bernabéu García. A Antonio<br />

García Llinares, acabat d’<strong>en</strong>trar,<br />

li donar<strong>en</strong> una trompeta amb <strong>la</strong><br />

seua “boquil<strong>la</strong>”.<br />

En 1954 el presi<strong>de</strong>nt era José<br />

Gavilán Monerris, mestre<br />

d’esco<strong>la</strong>, el vicepresi<strong>de</strong>nt<br />

Miguel Verdú, el secretari Mario<br />

Espí Gisbert, el tresorer<br />

Valeriano Gisbert Llinares i els<br />

vocals, Fernando Gisbert i David<br />

Coloma. El director seguirà s<strong>en</strong>t<br />

Tonín.<br />

En l’estat <strong>de</strong> comptes, es<br />

<strong>de</strong>c<strong>la</strong>r<strong>en</strong> 23.481 ptes.<br />

d’ingressos i 22.824´65 <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>speses, el que <strong>de</strong>ixa un<br />

reman<strong>en</strong>t <strong>de</strong> 656’35 ptes. <strong>en</strong><br />

caixa. (PTD).<br />

Es cediran instrum<strong>en</strong>ts a: Juan<br />

Miguel, un fliscorn; Juan Alvado,<br />

un c<strong>la</strong>rinet (Laubé Si b “13<br />

l<strong>la</strong>ves” amb embocadura,<br />

faristol i abraça<strong>de</strong>ra); Francisco<br />

Monllor, un c<strong>la</strong>rinet; Luis Picó,<br />

una caixa; i a Basilio <strong>Torre</strong>grosa<br />

Garrigós, un saxòfon.<br />

60


1954<br />

Tonín i <strong>la</strong> seua dona.<br />

le corresponda, previo pago <strong>de</strong>l<br />

importe, facilitándole a<strong>de</strong>más<br />

los ut<strong>en</strong>silios y vajil<strong>la</strong><br />

necesarios para <strong>la</strong> comida, así<br />

como colchonetas y local a<br />

propósito para su<br />

alojami<strong>en</strong>to....”<br />

El preu final era <strong>de</strong> 6.500 ptes.<br />

per a tr<strong>en</strong>ta músics. El<br />

contracte el rebrà Antonio<br />

Gisbert.<br />

L aSocietatMusicalvarebre<br />

una carta <strong>de</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t<br />

d’Alcoi, <strong>de</strong> <strong>la</strong> Comissió<br />

Municipal <strong>de</strong> Festes <strong>de</strong> Sant<br />

Jordi, per participar <strong>en</strong> <strong>la</strong> Fiesta<br />

<strong>de</strong>l Pasodoble. La Alianza podia<br />

participar <strong>en</strong> <strong>la</strong> segona secció;<br />

<strong>en</strong> ban<strong>de</strong>s <strong>de</strong> m<strong>en</strong>ys <strong>de</strong> 40<br />

p<strong>la</strong>ces.<br />

El concurs se celebrà el dia 21<br />

d’abril <strong>en</strong> el Parc <strong>de</strong> Primo <strong>de</strong><br />

Rivera. Com a premissa, havi<strong>en</strong><br />

d’executar un pasdoble obligat,<br />

Mis amores,iunpasdoble<strong>de</strong><br />

lliure elecció.<br />

Hi havia un premi <strong>de</strong> 2.000<br />

ptes. i un altre <strong>de</strong> 1.000<br />

ptes. per a <strong>la</strong> segona<br />

secció. Rebran 250 ptes.<br />

per les <strong>de</strong>speses.<br />

Fruit <strong>de</strong>ls bons temps<br />

que vivia <strong>la</strong> banda, se<br />

signa un contracte amb<br />

<strong>la</strong> filà Andaluces, el 21<br />

<strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1954.<br />

Actuarà <strong>en</strong> tots els<br />

actes oficials,<br />

«<strong>de</strong>bidam<strong>en</strong>t<br />

uniformada» i<strong>en</strong><strong>la</strong>:<br />

“... tradicional<br />

<strong>en</strong>trada <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

comparsa al<br />

anochecer....” La<br />

comparsa: “... se<br />

compromete a<br />

facilitar a dicha<br />

Banda el<br />

suministro <strong>de</strong>l<br />

Ayuntami<strong>en</strong>to que<br />

Despeses <strong>de</strong><br />

manut<strong>en</strong>ció a les<br />

festes d’Alcoi<br />

61


1955<br />

Extracte <strong>de</strong>l contracte amb l’Ajuntam<strong>en</strong>t signat el 30 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1955<br />

Es reuneix l’alcal<strong>de</strong> D. Primitivo Sirv<strong>en</strong>t Giner, el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda D. Antonio Espí Jordà i el<br />

vicepresi<strong>de</strong>nt D. Miguel Verdú Palma. A <strong>més</strong>, el fester Major D. José <strong>Torre</strong>grosa Verdú i D. Gregorio Espí<br />

Gisbert com a festers i acor<strong>de</strong>n:<br />

1- Que <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> Música <strong>de</strong> esta Vil<strong>la</strong>, compuesta por VEINTICUATRO números actuará <strong>en</strong> <strong>la</strong>s fechas y horario<br />

que se expresarán con el más riguroso or<strong>de</strong>n <strong>de</strong> disciplina con el fin <strong>de</strong> ll<strong>en</strong>ar cumplidam<strong>en</strong>te su <strong>de</strong>ber.<br />

2- Tracta <strong>de</strong>l preu: 3.600 ptes.<br />

3- En todos los actos marcados <strong>en</strong> el programa y <strong>en</strong> los que se seña<strong>la</strong>n <strong>en</strong> este contrato, todos los miembros<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>música</strong> acudirán con puntualidad a <strong>la</strong> hora marcada <strong>en</strong> cada actuación, con el bi<strong>en</strong> <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dido<br />

que <strong>de</strong> llegar <strong>la</strong> hora seña<strong>la</strong>da para <strong>la</strong> actuación <strong>de</strong> dicha banda y por falta <strong>de</strong> músicos no pudiese realizarse el<br />

acto (aunque so<strong>la</strong>m<strong>en</strong>te fuese uno), quedará automaticam<strong>en</strong>te rescindido este contrato, sin <strong>de</strong>recho a<br />

rec<strong>la</strong>mación por parte <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> cantidad <strong>de</strong> ninguna c<strong>la</strong>se.<br />

4- Con el fin <strong>de</strong> llegar a una mayor compr<strong>en</strong>sión lo “extipu<strong>la</strong>do” <strong>en</strong> el apartado anterior, se acuerda que <strong>en</strong> los<br />

casos <strong>de</strong> fuerza mayor, tales como <strong>en</strong>fermedad, acci<strong>de</strong>nte, etc. que pudiese ocurrir a cualquier miembro <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong> músicos, quedará este salvado mediante <strong>la</strong> oportuna justificación y que <strong>la</strong> falta <strong>de</strong> un músico que sin<br />

justificarlo <strong>de</strong>bidam<strong>en</strong>te no asista al acto seña<strong>la</strong>do, serà corregido por <strong>la</strong> Directiva <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

5- En todos los actos fuera <strong>de</strong> programa <strong>de</strong>berá el Sr. Presi<strong>de</strong>nte y Director <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda at<strong>en</strong>erse a cuantos<br />

requerimi<strong>en</strong>tos le sean formu<strong>la</strong>dos por el Festero Mayor al fin <strong>de</strong> actuar <strong>en</strong> <strong>la</strong>s horas que dicho festero crea<br />

oportuno.<br />

Els va faltar fer fitxar a cada músic abans <strong>de</strong> com<strong>en</strong>çar un acte. Hi ha requerim<strong>en</strong>ts i controls propis d’una<br />

exigència seriosa. S’explicaria si, <strong>en</strong> <strong>anys</strong> anteriors s’hauria hagut <strong>de</strong> susp<strong>en</strong>dre un acte perquè no hi havia<br />

banda o n’er<strong>en</strong> tan poquets, que no podi<strong>en</strong> actuar. S’arriba a atemorir a cadascun <strong>de</strong>ls músics i a <strong>la</strong> pròpia<br />

banda: “... (aunque so<strong>la</strong>m<strong>en</strong>te fuese uno) quedarà automàticam<strong>en</strong>te rescindido este contrato ...”<br />

L<br />

’any 1955 <strong>la</strong> banda tornarà <strong>de</strong><br />

nou a <strong>la</strong> filà los Andaluces<br />

per les festes d’Alcoi.<br />

En <strong>la</strong> història d’aquesta filà<br />

apareix el nom <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda com:<br />

Unión Musical <strong>de</strong><br />

<strong>Torre</strong>manzanas. La Directiva<br />

estarà formada pel presi<strong>de</strong>nt,<br />

Antonio Espí Jordà, pel<br />

vicepresi<strong>de</strong>nt Miguel Verdú, el<br />

secretari Mario Espí Gisbert, el<br />

tresorer Valeriano Gisbert i els<br />

Els càrrecs <strong>de</strong> 1955<br />

Presi<strong>de</strong>nt Vicepresi<strong>de</strong>nt Tresorer Secretari<br />

Antonio Espí Miguel Verdú Valeriano Gisbert Mario Espí<br />

vocals Victorino Verdú,<br />

Fernando Gisbert i Rafael<br />

Sirv<strong>en</strong>t.<br />

Aquell any van haver uns<br />

ingressos <strong>de</strong> 25.180’35 ptes. i<br />

unes <strong>de</strong>speses <strong>de</strong> 24.726’35<br />

ptes. Restar<strong>en</strong> <strong>en</strong> caixa un total<br />

<strong>de</strong> 454 ptes.<br />

So<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t canvia el presi<strong>de</strong>nt i<br />

algun vocal. El mestre d’esco<strong>la</strong>,<br />

José Gavilán, <strong>de</strong>ixa el càrrec i<br />

l’agafa Antonio Espí.<br />

Sorprén, però, el contracte amb<br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t, signat el 30 <strong>de</strong><br />

març <strong>de</strong> 1955. S’observ<strong>en</strong> unes<br />

condicions que sembl<strong>en</strong><br />

estrictes i serioses, <strong>més</strong> <strong>de</strong>l que<br />

caldria esperar. Potser hag<strong>en</strong><br />

hagut prece<strong>de</strong>nts que obligu<strong>en</strong><br />

a<strong>la</strong>seuaredacció,però,<strong>en</strong><strong>la</strong><br />

seua lectura i anàlisi, no hi ha<br />

cap dubte que rau una certa<br />

<strong>de</strong>sconfiança per part <strong>de</strong>ls<br />

músics cap a l’Ajuntam<strong>en</strong>t a<br />

l’hora d’aparau<strong>la</strong>r el contracte<br />

per les festes patronals <strong>en</strong><br />

honor a Sant Gregori. Que<br />

aquell any se celebrav<strong>en</strong> els<br />

dies 8, 9, 10, i 11 <strong>de</strong> maig.<br />

62


La S.M. <strong>la</strong> Alianza <strong>en</strong> les fogueres <strong>de</strong> Sant Joan <strong>en</strong> A<strong>la</strong>cant.<br />

1956<br />

L abanda,aquel<strong>la</strong>nyvatocar<br />

<strong>en</strong> <strong>la</strong> foguera P<strong>la</strong>za <strong>de</strong> Chapí<br />

per 3.200 ptes. Er<strong>en</strong> vint-i-sis<br />

músics i el director, havi<strong>en</strong> <strong>de</strong><br />

tocar el dia 21 <strong>de</strong> juny per <strong>la</strong><br />

vesprada -no<strong>més</strong> arribar- i els<br />

tres dies segü<strong>en</strong>ts.<br />

La Comissió <strong>de</strong> <strong>la</strong> Foguera es<br />

comprometia a buscar<br />

allotjam<strong>en</strong>t. Anav<strong>en</strong><br />

“governats”, és a dir, <strong>la</strong> foguera<br />

posava el m<strong>en</strong>jar i pagava els<br />

viatges d’anada i tornada. Els hi<br />

pagav<strong>en</strong> <strong>en</strong> terminis: el primer<br />

-500 ptes.- es va pagar amb <strong>la</strong><br />

loteria <strong>de</strong>l número 59.029, pel<br />

sorteig <strong>de</strong>l 5 <strong>de</strong> maig. La resta<br />

fins arribar als 3.200 ptes. es va<br />

efectuar <strong>en</strong> quatre pagam<strong>en</strong>ts<br />

<strong>de</strong> 700, 500 (2) i 1.000 ptes.<br />

La diferència <strong>en</strong>tre anar<br />

governat i haver <strong>de</strong> cuinar-se es<br />

reflecteix, evi<strong>de</strong>ntm<strong>en</strong>t, <strong>en</strong> el<br />

preu total <strong>de</strong> l’actuació.<br />

Afortunadam<strong>en</strong>t, disposem d’un<br />

“docum<strong>en</strong>t” que <strong>en</strong>s mostra les<br />

<strong>de</strong>speses <strong>de</strong> manut<strong>en</strong>ció amb<br />

prou exactitud (pàg. 61).<br />

Es tracta d’un any <strong>en</strong> Alcoi -no<br />

hi ha data-, però que po<strong>de</strong>m<br />

situar, s<strong>en</strong>se témer errar per<br />

l’època <strong>de</strong>ls <strong>anys</strong> seixanta, <strong>la</strong><br />

banda va cobrar <strong>de</strong> <strong>la</strong> filà<br />

11.500 ptes. i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> pagar<br />

<strong>la</strong> manut<strong>en</strong>ció, a cinc músics<br />

contractats <strong>de</strong> Sant Joan i els<br />

viatges, <strong>de</strong> les festes, trau<strong>en</strong> <strong>en</strong><br />

net 6.395 ptes. Gairebé <strong>la</strong><br />

meitat <strong>de</strong>ls gu<strong>anys</strong> aplicant<br />

aquest raonam<strong>en</strong>t al preu <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Foguera Chapí. De no haver anat<br />

“governats”, fins i tot <strong>en</strong> els<br />

viatges, el preu s’hagués<br />

rebaixat <strong>en</strong> unes 6.500 ptes. per<br />

una estada molt simi<strong>la</strong>r a <strong>la</strong><br />

d’Alcoi.<br />

Ara bé, no estem par<strong>la</strong>nt <strong>de</strong>l<br />

mateix any perquè, com podrem<br />

anar vei<strong>en</strong>t <strong>més</strong> avant, els<br />

pressupostos <strong>de</strong> <strong>la</strong> festa<br />

munt<strong>en</strong> amb certa premura.<br />

Un altre tema seria <strong>la</strong><br />

contractació <strong>de</strong> músics i el seu<br />

preu. En el cas <strong>de</strong>l docum<strong>en</strong>t <strong>de</strong><br />

què disposem, contractar 5<br />

músics li suposava a <strong>la</strong> banda<br />

una <strong>de</strong>spesa <strong>de</strong> 2.050 ptes.<br />

(eixi<strong>en</strong> a 400/450 ptes.), a part<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> manut<strong>en</strong>ció, perquè<br />

m<strong>en</strong>jav<strong>en</strong> <strong>de</strong> “l’ol<strong>la</strong>” comú.<br />

T<strong>en</strong>im una i<strong>de</strong>a aproximada <strong>de</strong><br />

molts diners van guanyar els<br />

músics <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong><br />

<strong>en</strong> aquesta eixida: unes 250<br />

ptes. El que no sabem és si<br />

<strong>de</strong>ixari<strong>en</strong> un per<strong>c<strong>en</strong>t</strong>atge per als<br />

fons <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat Musical.<br />

63


La Societat Musical <strong>la</strong> Alianza <strong>en</strong> el 1 er Desfile Folklòric <strong>de</strong> <strong>la</strong> Província d’A<strong>la</strong>cant.<br />

1956<br />

E l1956hihauràuna<br />

r<strong>en</strong>ovació <strong>de</strong> <strong>la</strong> Junta<br />

Directiva durant una reunió<br />

celebrada el 2 <strong>de</strong> g<strong>en</strong>er.<br />

Després d’aquesta, el presi<strong>de</strong>nt<br />

serà Antonio Espí Jordà, el<br />

vicepresi<strong>de</strong>nt, Miguel Verdú, el<br />

tresorer Rafael Sirv<strong>en</strong>t, el<br />

secretari i -comptador- David<br />

Coloma i els vocals Carlos Payà,<br />

Joaquin Orts i Victorino Verdú.<br />

So<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t canviarà el<br />

tresorer i el secretari,<br />

així com els vocals. El<br />

presi<strong>de</strong>nt i el<br />

vicepresi<strong>de</strong>nt seguiran<br />

s<strong>en</strong>t els mateixos.<br />

El 1956 van <strong>en</strong>trar <strong>en</strong><br />

<strong>la</strong> banda: Il<strong>de</strong>fonso<br />

Orts, Luis Sirv<strong>en</strong>t<br />

Donat, Victor Verdú i<br />

José Dom<strong>en</strong>ech.<br />

En aquest mateix any,<br />

<strong>la</strong> Alianza va participar<br />

<strong>en</strong> el Desfile Folklòric<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> Província<br />

d’A<strong>la</strong>cant, era <strong>la</strong><br />

primera vegada que se<br />

celebrava.<br />

Els càrrecs <strong>de</strong> 1956<br />

Presi<strong>de</strong>nt Vicepresi<strong>de</strong>nt Tresorer Secretari<br />

Antonio Espí Miguel Verdú Rafael Sirv<strong>en</strong>t David Coloma<br />

Participació <strong>en</strong> el Desfile Folklòric <strong>de</strong> <strong>la</strong> Província<br />

d’A<strong>la</strong>cant<br />

“... Llegó <strong>la</strong> fecha seña<strong>la</strong>da y <strong>la</strong> realidad superó <strong>la</strong>s<br />

previsiones más optimistas. Toda <strong>la</strong> fuerza <strong>de</strong> nuestro<br />

alicantinismo <strong>de</strong>sbordó al<br />

contemp<strong>la</strong>r tanta belleza.<br />

Era <strong>de</strong> ver <strong>la</strong> emoción <strong>de</strong><br />

qui<strong>en</strong>es avecindados <strong>en</strong><br />

Alicante, re<strong>en</strong>contraban el<br />

el<strong>la</strong>, <strong>la</strong>s fiestas <strong>de</strong> sus<br />

puntos <strong>de</strong> orig<strong>en</strong>. Y cómo<br />

mostraban <strong>en</strong> voz alta -<br />

con el orgullo <strong>de</strong> qui<strong>en</strong><br />

muestra lo suyo - los mil<br />

<strong>de</strong>talles <strong>de</strong> comparsas y<br />

atavios.<br />

Tomaron parte <strong>en</strong> este<br />

primer Desfile Folklórico<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> provincia, Alcoy, Biar<br />

<strong>Torre</strong>manzanas,<br />

Pedreguer, Bañeres, Jijona<br />

yElda...”<br />

64


Pep “Ronquit” i Fermín amb Fina “Santos” i Mariu “el Surdo”.<br />

1957<br />

E nl’acta<strong>de</strong>l’Assemblea<strong>de</strong>l<br />

dia 2 <strong>de</strong> g<strong>en</strong>er <strong>de</strong> 1957, el<br />

presi<strong>de</strong>nt Antonio Espí Jordà, el<br />

vicepresi<strong>de</strong>nt Miguel Verdú, el<br />

tresorer Rafael Sirv<strong>en</strong>t, el<br />

secretari-comptador David<br />

Coloma i els vocals Carlos Payà,<br />

Victorino Verdú i Luis Sirv<strong>en</strong>t,<br />

van <strong>de</strong>ixar <strong>la</strong> Junta Directiva.<br />

No obstant això, va ser un any<br />

farcit d’activitats, bolli<strong>en</strong> els<br />

contractes.EnA<strong>la</strong>cant<br />

apareguer<strong>en</strong> agències que es<br />

<strong>de</strong>dicav<strong>en</strong> a <strong>la</strong> contractació <strong>de</strong><br />

ban<strong>de</strong>s, orquestres, vocalistes i<br />

altres artistes.<br />

Una d’elles: ISNENSA (també<br />

apareix escrit ISNESA), li<br />

proposà a <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong><br />

tocar <strong>en</strong> fogueres «<strong>en</strong> el distrito<br />

<strong>de</strong> Carolinas Bajas» amb les<br />

<strong>de</strong>speses a compte <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

societat (carta <strong>de</strong> 17 <strong>de</strong> març).<br />

ISNENSA<br />

Aquesta empresa repres<strong>en</strong>ta <strong>en</strong><br />

Espanya els rellotges -Zeltic- i<br />

t<strong>en</strong>ia <strong>la</strong> seu <strong>en</strong> el carrer Angel<br />

Lozano, 3<br />

Més tard, l’agència va <strong>en</strong>viar un<br />

contracte que s’acceptà i <strong>de</strong>l<br />

qual t<strong>en</strong>im constància<br />

mitjançant una carta, per a <strong>la</strong><br />

foguera <strong>de</strong>l “Distrito <strong>de</strong><br />

B<strong>en</strong>alua”. En el dors d’aquesta i<br />

cal·ligrafiat a mà, (tot semb<strong>la</strong><br />

que es tracta d’un esborrany)<br />

apareix escrit:<br />

Arreglo económico ...<br />

“... Esperamos <strong>en</strong>cargue<br />

busque sitio para dormir y<br />

para arreg<strong>la</strong>rnos <strong>la</strong><br />

comida, todo ello lo más<br />

económico posible y<br />

<strong>de</strong>ntro <strong>de</strong>l distrito....”<br />

Fermín i Tonín <strong>de</strong> <strong>la</strong> Cervera.<br />

65


Els músics <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> (semb<strong>la</strong> que <strong>en</strong> Les Fogueres <strong>de</strong> Sant Joan): David Coloma, José “Ser<strong>en</strong>o”, Victorino,<br />

Tonín, Luis “Martines”, Fermín, Carlos Payà Valor, Pepe Luis, Fernando, Rafel “<strong>de</strong> <strong>la</strong> Mullora”, José Dom<strong>en</strong>ech<br />

“Tofolet”, Francisco “Corrio<strong>la</strong>” i Il<strong>de</strong>fonso.<br />

1957<br />

L adiferència<strong>de</strong>preu-<strong>de</strong>300<br />

ptes.- <strong>en</strong>tre una foguera i una<br />

altra semb<strong>la</strong>va haver <strong>de</strong>cantat<br />

l’elecció: Carolinas bajas oferia<br />

8.000 ptes. i B<strong>en</strong>alua 8.300 per<br />

30 p<strong>la</strong>ces inclo<strong>en</strong>t les <strong>de</strong>l<br />

Director i <strong>la</strong> <strong>de</strong>l Ban<strong>de</strong>rer.<br />

La foguera es feia càrrec <strong>de</strong><br />

pagar el 5% <strong>de</strong> l’import a <strong>la</strong><br />

Societat G<strong>en</strong>eral d’Autors.<br />

No van po<strong>de</strong>r at<strong>en</strong>dre,<br />

evi<strong>de</strong>ntm<strong>en</strong>t, a una tercera<br />

foguera: Gral. Mo<strong>la</strong>-R<strong>en</strong>fe, i<br />

David Coloma, secretaricomptador<br />

eixe any, va<br />

contestar amb una diplomàcia<br />

digna d’un professional.<br />

Anècdota <strong>de</strong> Francisco<br />

Corrio<strong>la</strong><br />

“... En Callosa hi havia una<br />

xicona que s’assomava al balcó<br />

cada volta que passava <strong>la</strong> banda<br />

<strong>de</strong> <strong>música</strong>, i tots, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> baix, li<br />

miràvem les cuixes ...”<br />

El tio David respon amb dipolomàcia. Extracte<br />

“... que dado cu<strong>en</strong>ta <strong>de</strong> su escrito a <strong>la</strong> Comisión <strong>de</strong> esta<br />

Banda, me comunican que este año muy a nuestro pesar,<br />

no po<strong>de</strong>mos comp<strong>la</strong>cerles, ya que estamos contratados <strong>en</strong><br />

<strong>la</strong> Hoguera <strong>de</strong> B<strong>en</strong>alua.<br />

De haber sabido antes sus noticias, seguram<strong>en</strong>te, estoy<br />

seguro habríamos llegado a un acuerdo positivo.<br />

Sin otro particu<strong>la</strong>r, y con muchísimos recuerdos a Juanito,<br />

por sus bu<strong>en</strong>os <strong>de</strong>seos para con nosotros, y Vd. Sabe<br />

pue<strong>de</strong> disponer cuanto guste <strong>de</strong> este su affmo, s.s.q.e.s.m.<br />

...”<br />

Com po<strong>de</strong>m llegir, el tio David<br />

havia creat una Comissió que<br />

<strong>de</strong> b<strong>en</strong> segur no existia<br />

anteriorm<strong>en</strong>t, i <strong>la</strong> fa par<strong>la</strong>r. És <strong>la</strong><br />

Comissió “personal” <strong>la</strong> que li<br />

comunica que ja estan<br />

contractats, no el propi David.<br />

Però això sí, si ho haguer<strong>en</strong><br />

sabut abans és a dir: si voleu<br />

que anem l’any que ve, us heu<br />

d’espavi<strong>la</strong>r perquè com po<strong>de</strong>u<br />

observar, nosaltres t<strong>en</strong>im<br />

moltes núvies.<br />

Finalm<strong>en</strong>t, s’acomiada amb un<br />

as que es trau <strong>de</strong> <strong>la</strong> mànega:<br />

«muchísimos recuerdos para<br />

Juanito»,membred’unafoguera<br />

ialqueconeixi<strong>en</strong>d’altres<br />

actuacions. Amb <strong>la</strong> int<strong>en</strong>ció <strong>de</strong>:<br />

-que<strong>en</strong>shajapassataçòamb<br />

l’amistat que t<strong>en</strong>im amb Juanito!<br />

El tio David sabia fer les coses<br />

bé; amb una carta <strong>de</strong> disculpes<br />

s’ha assegurat uns possibles<br />

cli<strong>en</strong>ts per a un altre any. Ja<br />

par<strong>la</strong>ria ell amb Juanito, home!<br />

66


Comprant un c<strong>la</strong>rinet.<br />

L<br />

’activitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda es<br />

reflecteix també <strong>en</strong> una<br />

<strong>de</strong>manda d’instrum<strong>en</strong>ts, <strong>de</strong><br />

reparacions i <strong>de</strong> recanvis, que<br />

g<strong>en</strong>eralm<strong>en</strong>t procedi<strong>en</strong> <strong>de</strong><br />

P<strong>en</strong>a<strong>de</strong>s <strong>en</strong> València i <strong>de</strong> Casa<br />

<strong>Torre</strong>s, així com adquisicions <strong>de</strong><br />

revistes i premsa<br />

especialitzada: Llor<strong>en</strong>s d’Alcoi o<br />

Editorial Música Mo<strong>de</strong>rna <strong>de</strong><br />

Madrid o<strong>la</strong>subscripcióal<br />

setmanari 7fechas<strong>de</strong>l grup<br />

Pr<strong>en</strong>sa <strong>de</strong>l Movimi<strong>en</strong>to,<strong>la</strong><br />

subscripció <strong>de</strong> <strong>la</strong> qual durarà<br />

molts <strong>anys</strong>. D’aquestes<br />

compres hi ha testimoni<br />

docum<strong>en</strong>tal -facturesabundant.<br />

Però semb<strong>la</strong> que <strong>la</strong> r<strong>en</strong>ovació<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> Junta Directiva i el ba<strong>la</strong>nç,<br />

no s’havia <strong>en</strong>viat a Governació<br />

-com era preceptiu- i van rebre<br />

un toc d’at<strong>en</strong>ció mitjançant<br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t apremiant -amb <strong>la</strong><br />

insinuació directa <strong>de</strong> possibles<br />

sancions-.<br />

1957<br />

El 2 <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1957 van<br />

signar un contracte per actuar<br />

<strong>en</strong> les festes <strong>de</strong> Moros i<br />

Cristians <strong>de</strong> Callosa d’<strong>en</strong> Sarrià<br />

<strong>de</strong>l 12 al 15 d’octubre. S’hi<br />

especificava que es cediria a <strong>la</strong><br />

banda un local, mata<strong>la</strong>fets per<br />

El 10 <strong>de</strong> juliol una filà<br />

<strong>de</strong> Mutxamel li <strong>de</strong>manà<br />

a<strong>la</strong>bandaque:<br />

“... apreciaríamos que<br />

Vds. actuaran <strong>en</strong> esta<br />

localidad como <strong>en</strong> años<br />

anteriores. Así espero que<br />

me manda lo antes<br />

possible presupuesto con<br />

viajes <strong>la</strong> manut<strong>en</strong>ción por<br />

cu<strong>en</strong>ta <strong>de</strong> nosotros. ...”<br />

I<strong>en</strong><strong>la</strong>postdataafegir<strong>en</strong>:<br />

“Elnúmero<strong>de</strong>p<strong>la</strong>zasa<br />

ser posible que no pas<strong>en</strong><br />

<strong>de</strong> 20. ...”<br />

dormir i taules i cadires per<br />

m<strong>en</strong>jar, així com les <strong>de</strong>speses<br />

<strong>de</strong>ls viatges. La manut<strong>en</strong>ció<br />

aniria a compte <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda. El<br />

preu <strong>de</strong> pagam<strong>en</strong>t va ser <strong>de</strong><br />

5.700 ptes.<br />

L’estat <strong>de</strong> comptes, a 31 <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1957, era el<br />

segü<strong>en</strong>t: Ingressos: 31.466’70<br />

ptes. Despeses: 30.722’55 ptes.<br />

Saldo a favor: 744’15 ptes.<br />

(Aquest serà <strong>en</strong>viat a<br />

Governació).<br />

67


1958<br />

L<br />

’any 1958 <strong>la</strong> Directiva estava<br />

formada pel presi<strong>de</strong>nt David<br />

Espí, amb domicili <strong>en</strong> Carrer<br />

Major, 25 (industrial), pel<br />

vicepresi<strong>de</strong>nt Juan Gil Montoya,<br />

que vivia <strong>en</strong> el carrer <strong>de</strong>l Castell,<br />

9(l<strong>la</strong>urador),pelsecretariDavid<br />

Coloma, que vivia <strong>en</strong> <strong>la</strong> Pedania<br />

<strong>de</strong> Masets (l<strong>la</strong>urador), pel<br />

tresorer Rafael Sirv<strong>en</strong>t Verdú,<br />

amb domicili <strong>en</strong> Carrer G<strong>en</strong>eral<br />

Mo<strong>la</strong>, 5 (canter), i pels vocals<br />

Victorino Verdú, José Ibáñez<br />

Llinares i Francisco Alcaraz Orts<br />

(l<strong>la</strong>uradors).<br />

El 31 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1958<br />

l’estat <strong>de</strong>ls comptes reflecteix<br />

uns ingressos <strong>de</strong> 31.300 ptes.,<br />

unes <strong>de</strong>speses <strong>de</strong> 31.000 ptes. i<br />

un reman<strong>en</strong>t <strong>de</strong> 300 ptes. <strong>en</strong><br />

caixa.<br />

Si els <strong>anys</strong> anteriors havia hagut<br />

activitat d’eixi<strong>de</strong>s, <strong>en</strong> aquest<br />

any es <strong>de</strong>sborda el cal<strong>en</strong>dari<br />

amb sis actuacions <strong>en</strong> festes.<br />

I, sorpr<strong>en</strong><strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, <strong>la</strong> situació<br />

interna es tambaleja, com<br />

veurem <strong>en</strong> el contingut <strong>de</strong> dues<br />

cartes-docum<strong>en</strong>t. Es tracta <strong>de</strong><br />

dues cartes paral·leles, una<br />

escrita pel director i una altra<br />

pels músics (estretes <strong>de</strong><br />

reunions prèvies molt serioses,<br />

amb <strong>la</strong> Directiva).<br />

Per arribar al punt que ara<br />

anirem <strong>de</strong>sgranant han d’haver<br />

passat fets negatius com<br />

insults, discussions fortes i<br />

situacions <strong>de</strong>sagradoses.<br />

La Junta Directiva imposa una<br />

gestió dura amb <strong>de</strong>talls que<br />

arrib<strong>en</strong> a semb<strong>la</strong>r feridors,<br />

especialm<strong>en</strong>t, <strong>en</strong> el cas <strong>de</strong>l<br />

Director, però també <strong>en</strong> el cas<br />

<strong>de</strong>ls músics.<br />

La banda estava formada per vint músics <strong>en</strong> p<strong>la</strong>ntil<strong>la</strong>, <strong>més</strong> el<br />

Director. Cal dir que el director cobrava 6.000 ptes. anuals paga<strong>de</strong>s <strong>en</strong> 12<br />

m<strong>en</strong>sualitats i, a<strong>més</strong> a<strong>més</strong>, havia <strong>de</strong> donar c<strong>la</strong>sses 3 dies a <strong>la</strong> setmana<br />

als educands. (PTD).<br />

Els càrrecs <strong>de</strong> 1958<br />

Presi<strong>de</strong>nt Vicepresi<strong>de</strong>nt Tresorer Secretari<br />

David Espí Juan Gil Montoya Rafael Sirv<strong>en</strong>t David Coloma<br />

Portar al peu <strong>de</strong> <strong>la</strong> lletra les<br />

condicions a les quals<br />

s’obligu<strong>en</strong>, no resultarà fàcil.<br />

Llegir <strong>la</strong> nova normativa <strong>en</strong>s fa<br />

p<strong>en</strong>sar <strong>en</strong> una banda, no no<strong>més</strong><br />

<strong>de</strong>sorganitzada, sinó <strong>en</strong>frontada<br />

<strong>en</strong> <strong>de</strong>terminats mom<strong>en</strong>ts i,<br />

insistim, amb insults i<br />

discussions a l’ordre <strong>de</strong>l dia.<br />

Els canvis <strong>de</strong> Junta<br />

Torn<strong>en</strong> a canviar el Presi<strong>de</strong>nt i<br />

Vicepresi<strong>de</strong>nt, a data <strong>de</strong> hui<br />

<strong>en</strong>cara continua passant el<br />

mateix; <strong>la</strong> Junta Directiva<br />

canvia amb molta facilitat.<br />

Acab<strong>en</strong> <strong>més</strong> cremats que <strong>la</strong> pipa<br />

d’un Indi.<br />

68


1958<br />

Obligacions <strong>de</strong>l director<br />

“Dirigir los <strong>en</strong>sayos y actos públicos <strong>en</strong> que actue <strong>la</strong><br />

Banda <strong>de</strong> Música.”<br />

“... procurando con su celo <strong>de</strong> que estos cump<strong>la</strong>n todos los<br />

preceptos reg<strong>la</strong>m<strong>en</strong>tarios para el dia <strong>de</strong> mañana sean<br />

Músicos mo<strong>de</strong>los.”<br />

“Asistir con puntualidad a todos los <strong>en</strong>sayos y actos que<br />

actue <strong>la</strong> Banda <strong>de</strong> Música, procurando dar siempre<br />

ejemplo con su seriedad y disciplina.”<br />

“Cumplir i hacer cumplir <strong>en</strong> todas sus partes <strong>la</strong>s<br />

disposiciones <strong>de</strong> este contrato.”<br />

Anècdota d’Adrián<br />

Abans les condicions per<br />

quedar-te a dormir fora <strong>de</strong> casa<br />

er<strong>en</strong> pèssimes. L’aseo podia ser<br />

perfectam<strong>en</strong>t un bancal i un<br />

bidó <strong>de</strong> 200 litres d’aigua era<br />

sufici<strong>en</strong>t per l<strong>la</strong>var-se durant<br />

els tres o quatre dies, però com<br />

el bidó estava rovel<strong>la</strong>t, al tercer<br />

dia ja <strong>en</strong>s l<strong>la</strong>vàvem <strong>la</strong><br />

cara amb rovell, a<br />

<strong>més</strong> <strong>de</strong> dormir <strong>en</strong><br />

matalàs <strong>de</strong> pallocs.<br />

Actes prohibits al director<br />

1.- Cobrar cantidad alguna, ya sea <strong>de</strong> <strong>la</strong> c<strong>la</strong>se que fuere a ningún Educando, Músico o<br />

persona, siempre que esta cantidad se <strong>de</strong>rive o t<strong>en</strong>ga re<strong>la</strong>ción su pago con <strong>la</strong> Sociedad<br />

Musical “<strong>la</strong> Alianza”.<br />

2.- Firmar contratos <strong>de</strong> ninguna c<strong>la</strong>se <strong>en</strong> lo refer<strong>en</strong>te a posibles <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>zami<strong>en</strong>tos <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Banda <strong>de</strong> Música; contratar Músicos para cubrir bajas <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda <strong>en</strong> dias <strong>de</strong> actuación ya<br />

sea <strong>de</strong>ntro o fuera <strong>de</strong> <strong>la</strong> localidad, sin cons<strong>en</strong>timi<strong>en</strong>to <strong>de</strong>l Sr. Presi<strong>de</strong>nte.<br />

3.- Vestir <strong>de</strong> paisano los dias <strong>de</strong> actuación <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda, <strong>de</strong>bi<strong>en</strong>do con su ejemplo vestir el<br />

uniforme <strong>de</strong> Director y hacer que los <strong>de</strong>màs músicos us<strong>en</strong> el suyo, si<strong>en</strong>do su obligación <strong>de</strong><br />

revistar a todos los miembros <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda antes <strong>de</strong> actuar, procurando que todos estén <strong>en</strong><br />

completo estado <strong>de</strong> revista, pues el <strong>de</strong>saliño <strong>en</strong> el vestir infun<strong>de</strong> <strong>de</strong>sprecio.<br />

S ianalitzem,primeram<strong>en</strong>t,<strong>la</strong><br />

carta <strong>de</strong>l Director, <strong>en</strong>s<br />

sorprén el fet que,<br />

possiblem<strong>en</strong>t, Tonín t<strong>en</strong>ia un<br />

contracte oral i ara es<br />

formalitza i se signa.<br />

De fet el primer punt <strong>de</strong>ls nous<br />

acords va ser el nom<strong>en</strong>am<strong>en</strong>t<br />

formal com a director <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda a Tonín. L’acceptà i es<br />

comprometé a complir les<br />

estipu<strong>la</strong>cions <strong>de</strong>l contracte. Es<br />

<strong>de</strong>ixava c<strong>la</strong>r que el sou era <strong>de</strong><br />

6.000 ptes. pagadores a 500<br />

cada mes. I quedava c<strong>la</strong>r també<br />

que el termini <strong>de</strong> duració <strong>de</strong>l<br />

contracte era in<strong>de</strong>finit.<br />

Vist així, es tractava d’una<br />

confirmació <strong>en</strong> el càrrec i, fins i<br />

tot, una m<strong>en</strong>a <strong>de</strong> vot <strong>de</strong><br />

confiança. Però, a continuació,<br />

v<strong>en</strong><strong>en</strong> les obligacions.<br />

Bé, unes obligacions correctes i<br />

lògiques. Si quedara així seria<br />

tot normal. Però hi havia un<br />

apartat que marcava i <strong>de</strong>finia<br />

els ACTES PROHIBITS AL<br />

DIRECTOR.<br />

Aquests articles sembl<strong>en</strong> estar<br />

diss<strong>en</strong>yats, específicam<strong>en</strong>t, per a<br />

Tonín. Tot indica que ell havia<br />

signat contractes -hi ha alguns<br />

d’ells signats- però açò no vol dir<br />

que no haguera consultat amb <strong>la</strong><br />

Junta Directiva. Semb<strong>la</strong> també<br />

que havia pogut cobrar c<strong>la</strong>sses a<br />

educands o a altres persones, i a<br />

<strong>més</strong> a <strong>més</strong>, que havia pogut vestir<br />

<strong>de</strong> paisà o <strong>de</strong> manera informal <strong>en</strong><br />

<strong>de</strong>terminats actes <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda.<br />

S<strong>en</strong>se com<strong>en</strong>taris ...<br />

69


1958<br />

C<br />

Si <strong>en</strong>cara no havia quedat <strong>de</strong>l tot c<strong>la</strong>r, hi ha un apartat<br />

titu<strong>la</strong>t: SANCIONES AL DIRECTOR<br />

Fa al·lusió a les faltes que podia cometre el director. Aquestes<br />

podi<strong>en</strong> ser c<strong>la</strong>ssifica<strong>de</strong>s com a lleus, greus i molt greus.<br />

Per a les faltes lleus se li imposaria una multa <strong>de</strong> 25 ptes.<br />

“... La trangresión individual <strong>de</strong> una disposición <strong>de</strong><br />

pequeña importancia que no l<strong>la</strong>me <strong>la</strong> at<strong>en</strong>ción a <strong>la</strong> Junta<br />

Directiva, y no sea causa directa o indirecta <strong>de</strong><br />

escándalo.”<br />

Per a les greus:<br />

“... <strong>la</strong> acción u omisión <strong>de</strong><br />

positiva trasc<strong>en</strong>dència que<br />

frefleje un espíritu <strong>de</strong> rebeldia<br />

hacia <strong>la</strong> Sociedad Musical “<strong>la</strong><br />

Alianza”negándoseacumplir<br />

<strong>la</strong>s disposiciones <strong>de</strong>l Sr.<br />

Presi<strong>de</strong>nte y <strong>la</strong>s c<strong>la</strong>usu<strong>la</strong>s <strong>de</strong><br />

este contrato: set<strong>en</strong>ta y cinco<br />

ptas.”<br />

Per a les molt greus:<br />

“... La ejecución <strong>de</strong> un hecho<br />

p<strong>en</strong>ado por <strong>la</strong> ley, falta <strong>de</strong><br />

respeto al Sr. Presi<strong>de</strong>nte, Sr.<br />

Secretario, Vocales <strong>de</strong> <strong>la</strong> Junta<br />

Directiva, incumplimi<strong>en</strong>to <strong>de</strong><br />

ór<strong>de</strong>nes que eman<strong>en</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Secretaria <strong>de</strong> <strong>la</strong> Junta: propuesta<br />

expulsión <strong>en</strong> el cargo y anu<strong>la</strong>ción<br />

<strong>de</strong> inmediato <strong>de</strong>l pres<strong>en</strong>te<br />

contrato.”<br />

Il’apartatreferital’organització<strong>de</strong><br />

les c<strong>la</strong>sses que impartiria el Director:<br />

“... Los miércoles, sábados y<br />

domingos, los dos primeros dias<br />

por <strong>la</strong> noche, y el domingo será por<br />

<strong>la</strong> mañana, y <strong>en</strong> <strong>la</strong>s actuaciones <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Banda, dará una re<strong>la</strong>ción <strong>de</strong> los<br />

músicos que asistan. ...”<br />

A<strong>més</strong>a<strong>més</strong>,hauràd’assistirals<br />

assajos.<br />

om hem com<strong>en</strong>tat, va ser<br />

una reunió a dues ban<strong>de</strong>s. A<br />

continuació, podrem llegir <strong>la</strong><br />

conversa que van tindre els<br />

músics amb el Presi<strong>de</strong>nt D.<br />

Antonio Espí Jordà (industrial),<br />

el dia 14 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1958.<br />

Músics assist<strong>en</strong>ts: Carlos Payá,<br />

Victorino Verdú <strong>Torre</strong>grosa,<br />

Fernando Gisbert, Rafel Sirv<strong>en</strong>t,<br />

Francisco Monllor, José Calvo,<br />

José Dom<strong>en</strong>ech, José Pérez,<br />

José Ibáñez, Francisco Alcaraz,<br />

Luis Sirv<strong>en</strong>t, Sebastián Gisbert,<br />

José Mayor, Il<strong>de</strong>fonso Orts,<br />

Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Sirv<strong>en</strong>t, José Miró,<br />

Eduardo Santonja, Desi<strong>de</strong>rio<br />

Jordá, Juan Gil, Joaquin<br />

Castañer, Victorino Verdú.<br />

Als quals se’ls va comunicar:<br />

Comunicat al Director. (PTD).<br />

70


1958<br />

14 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1958. Extracte <strong>de</strong> <strong>la</strong> reunió<br />

“... Que a efectos <strong>de</strong> hacer saber a cada uno <strong>de</strong> los compareci<strong>en</strong>tes los <strong>de</strong>rechos i <strong>de</strong>beres<br />

que le asist<strong>en</strong> como miembros <strong>de</strong> esta Sociedad Musical “<strong>la</strong> Alianza”, y con el fin <strong>de</strong> que<br />

ninguno <strong>de</strong> ellos alegue ignorancia que le exima <strong>de</strong> <strong>la</strong> p<strong>en</strong>a correspondi<strong>en</strong>te a <strong>la</strong><br />

inobedi<strong>en</strong>cia que cometa, se acuerda lo sigui<strong>en</strong>te:<br />

1º.- Todos y cada uno <strong>de</strong> los señores antes expresados, ti<strong>en</strong><strong>en</strong> el <strong>de</strong>ber como Músicos que<br />

son <strong>de</strong> esta Sociedad Musical “<strong>la</strong> Alianza”, <strong>de</strong> contribuir moral i materialm<strong>en</strong>te al<br />

<strong>en</strong>gran<strong>de</strong>cimi<strong>en</strong>to y prosperidad <strong>de</strong> dicha Sociedad Musical, y como para <strong>la</strong> vitalidad <strong>de</strong><br />

esta es <strong>de</strong> todo punto preciso que <strong>en</strong> el s<strong>en</strong>o <strong>de</strong> <strong>la</strong> misma resp<strong>la</strong>n<strong>de</strong>zca siempre el mayor<br />

or<strong>de</strong>n y armonia, se prohibe terminantem<strong>en</strong>te a todos y cada unos <strong>de</strong> los Musicos antes<br />

citados proferir pa<strong>la</strong>bras o conceptos que <strong>de</strong>not<strong>en</strong> <strong>de</strong>sprecio, c<strong>en</strong>sura u of<strong>en</strong>sa para <strong>la</strong><br />

Sociedad Musical, a su Presi<strong>de</strong>nte,<br />

Secretario y Vocales que <strong>la</strong><br />

integran.<br />

2º.- Todos y cada uno <strong>de</strong> los<br />

Músicos antes citados ha <strong>de</strong><br />

satisfacer <strong>la</strong> confección <strong>de</strong> este<br />

docum<strong>en</strong>to, <strong>en</strong> el acto <strong>de</strong><br />

<strong>en</strong>tregarle una copia, <strong>la</strong> cantidad<br />

<strong>de</strong> ocho pesetas, mas dos por<br />

reintegros.<br />

3º.- Los Músicos que integran<br />

esta Banda, se obligan al estricto<br />

cumplimi<strong>en</strong>to <strong>de</strong> <strong>la</strong>s<br />

disposicones cont<strong>en</strong>idas <strong>en</strong> este<br />

docum<strong>en</strong>to, así como al<br />

acatami<strong>en</strong>to <strong>de</strong> cuantas<br />

<strong>de</strong>terminaciones se adopt<strong>en</strong> por<br />

<strong>la</strong> Junta Directiva o por acuerdo<br />

legal <strong>de</strong> su Presi<strong>de</strong>nte.<br />

4º.- Todos los Músicos,<br />

asistirán con toda puntualidad al<br />

<strong>en</strong>sayo que previam<strong>en</strong>te se<br />

anunciará <strong>en</strong> el local <strong>de</strong>signado i<br />

al efecto; obe<strong>de</strong>ceran y<br />

respetaran al Sr. Director; se<br />

comportarán con <strong>la</strong> máxima<br />

educación y disciplina;<br />

procurarán que <strong>en</strong> <strong>la</strong>s<br />

actuaciones <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda realice<br />

asistir siempre vestidos con el<br />

uniforme <strong>de</strong> músico, bi<strong>en</strong><br />

pres<strong>en</strong>tados y <strong>en</strong> completo<br />

estado <strong>de</strong> revista, asi como el<br />

instrum<strong>en</strong>to que ti<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>en</strong><br />

<strong>de</strong>pósito bi<strong>en</strong> limpio, actuaran<br />

<strong>en</strong> los dias y horas que<br />

previam<strong>en</strong>te se les seña<strong>la</strong>rá por<br />

el Sr. Director a cuyas ór<strong>de</strong>nes<br />

están <strong>en</strong> todo mom<strong>en</strong>to.<br />

Comunicat als músics. (PTD).<br />

71


1958<br />

S ANCIONES:<br />

Fan al·lusió al fet d’arribar<br />

tard a l’assaig, a no anar b<strong>en</strong><br />

vestit, a les multes tant <strong>de</strong>l<br />

músic com <strong>de</strong> l’educand (si <strong>la</strong><br />

falta ocorria dues vega<strong>de</strong>s, <strong>la</strong><br />

multa era <strong>de</strong> 50 ptes.). Les<br />

sancions també s’imposav<strong>en</strong><br />

pel fet d’injuriar al director o<br />

faltar-li el respecte greum<strong>en</strong>t.<br />

En el cas <strong>de</strong> produir-se tres<br />

vega<strong>de</strong>s una falta, o haver<br />

reincidència <strong>en</strong> una injúria o falta<br />

<strong>de</strong> respecte al director o a algun<br />

altre membre <strong>de</strong> <strong>la</strong> Junta<br />

Directiva, se li retiraria al músic<br />

<strong>en</strong> qüestió immediatam<strong>en</strong>t<br />

l’instrum<strong>en</strong>t i el donari<strong>en</strong> <strong>de</strong><br />

baixa <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat Musical<br />

s<strong>en</strong>se dret a in<strong>de</strong>mnització <strong>de</strong><br />

cap c<strong>la</strong>sse. Més <strong>en</strong>cara: perdria<br />

tot allò que <strong>la</strong> Banda poguera<br />

<strong>de</strong>ure-li per actuacions. Per<br />

<strong>de</strong>cretar l’expulsió, <strong>la</strong> Junta<br />

Directiva va instruir un expedi<strong>en</strong>t.<br />

Les disposicions que es<br />

marqu<strong>en</strong> als assaigs són dures,<br />

no <strong>de</strong>ix<strong>en</strong> lloc a cap alegria, el<br />

“completo estado <strong>de</strong> revista” i<br />

les sancions, result<strong>en</strong> molt<br />

fortes vistes amb els ulls<br />

actuals. Dit d’una altra manera,<br />

seria quasi impossible mant<strong>en</strong>ir<br />

un estat disciplinari com el<br />

que acabem <strong>de</strong> llegir.<br />

Seguram<strong>en</strong>t, es van haver <strong>de</strong><br />

succeir moltes conductes<br />

greus perquè s’arribés a un<br />

articu<strong>la</strong>t tan estricte com<br />

aquest. En realitat, es<br />

“militaritza” <strong>la</strong> Banda. Potser<br />

que <strong>en</strong> les eixi<strong>de</strong>s hag<strong>en</strong> hagut<br />

bregues, insults i<br />

comportam<strong>en</strong>ts ina<strong>de</strong>quats i<br />

que s’arribe a <strong>la</strong> conclusió <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

necessitat d’imposar mesures<br />

draconianes urg<strong>en</strong>ts com<br />

aquestes.<br />

No es fa referència explícita,<br />

però es pot intuir malestar <strong>en</strong>tre<br />

el Director i alguns músics,<br />

inclús <strong>en</strong> alguna ocasió podri<strong>en</strong><br />

haver arribat a <strong>en</strong>frontam<strong>en</strong>ts o<br />

<strong>de</strong>squalificacions <strong>en</strong>tre ells.<br />

14 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1958. Extracte <strong>de</strong> <strong>la</strong> reunió. SANCIONES<br />

6º.- Durante los <strong>en</strong>sayos, los Músicos se conducirán con<br />

<strong>la</strong> mayor corrección, guardando el <strong>de</strong>bido or<strong>de</strong>n i<br />

compostura, estándoles prohibido promover disputas,<br />

dirigir insultos, usar pa<strong>la</strong>bras o a<strong>de</strong>manes in<strong>de</strong>corosos o<br />

groseros, proferir b<strong>la</strong>sfemias ni voces <strong>de</strong>stemp<strong>la</strong>das ni<br />

pres<strong>en</strong>tarse <strong>en</strong> estado <strong>de</strong> embriaguez.<br />

7º.- Cuando un músico se vea agraviado, atropel<strong>la</strong>do u<br />

of<strong>en</strong>dido <strong>de</strong>ntro <strong>de</strong>l local <strong>de</strong>stinado a <strong>en</strong>sayo o <strong>en</strong> formación<br />

con <strong>la</strong> Banda, pondrá el hecho <strong>en</strong> concimi<strong>en</strong>to <strong>de</strong>l Sr.<br />

Director, qui<strong>en</strong> a su vez lo hará llegar por escrito al Sr.<br />

Presi<strong>de</strong>nte, para que éste or<strong>de</strong>ne su inmediata corrección.<br />

8º.- En interés <strong>de</strong> <strong>la</strong> salud pública, se <strong>en</strong>carece a todos los<br />

Músicos, no escupir <strong>en</strong> el Salón <strong>de</strong>stinado a <strong>en</strong>sayos.<br />

9º.- El Músico que incurriere <strong>en</strong> falta, <strong>de</strong>berá comparecer<br />

ante <strong>la</strong> Junta Directiva cuando esta lo or<strong>de</strong>ne.<br />

10º.- Los <strong>de</strong>beres <strong>de</strong> los Músicos serán:<br />

a- Cumplir y hacer cumplir este contrato.<br />

b- Concurrir a <strong>la</strong>s Juntas G<strong>en</strong>erales y extraordinarias.<br />

c- Acatar y respetar los acuerdos <strong>de</strong> <strong>la</strong> Junta Directiva, Sr.<br />

Presi<strong>de</strong>nte, Sr. Secretario y Director <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda.<br />

d- Asistir a cuantos actos y <strong>en</strong>sayos se les or<strong>de</strong>ne.<br />

e- Guardar or<strong>de</strong>n y compostura inmejorables, durante su<br />

perman<strong>en</strong>cia <strong>en</strong> el local; no permitiéndoseles excesos <strong>de</strong><br />

ningun g<strong>en</strong>ero <strong>en</strong> el mismo, y <strong>en</strong> público y privado<br />

procurar ser <strong>en</strong> lo posible un mo<strong>de</strong>lo digno <strong>de</strong> imitar, por<br />

su bu<strong>en</strong> comportami<strong>en</strong>to y <strong>la</strong>boriosidad, honrando <strong>de</strong> este<br />

modo <strong>la</strong> Sociedad Musical a que pert<strong>en</strong>ece y a si mismo.<br />

Paco “Cigalo”, un trompeta, Toni “Barrabás”, Corrio<strong>la</strong>, i Fermín.<br />

72


Dalt <strong>de</strong>l port <strong>de</strong> B<strong>en</strong>ifallim: Adrián, Puça, Jos<strong>en</strong>et, Toni “Esqui<strong>la</strong>or” i Desi<strong>de</strong>rio, <strong>en</strong>tre d’altres.<br />

1958<br />

E naquel<strong>la</strong>ny,el1958,van<br />

ingressar <strong>en</strong> <strong>la</strong> banda els<br />

educands segü<strong>en</strong>ts:<br />

Francisco Llor<strong>en</strong>s <strong>Torre</strong>grosa,<br />

Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Antonio Jordá, José<br />

Garcia Orts, Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Javier<br />

Sirv<strong>en</strong>t i José Dom<strong>en</strong>ech Orts, i<br />

se li <strong>en</strong>trega a Agustín Santonja<br />

un baix marca Rott.<br />

I, com havíem apuntat a l’inici<br />

<strong>de</strong> l’any, cal ress<strong>en</strong>yar una sèrie<br />

d’eixi<strong>de</strong>s:<br />

Pel febrer, Isn<strong>en</strong>sa els ofereix<br />

-per segona vegada- <strong>la</strong><br />

possibilitat d’anar a les<br />

fogueres d’A<strong>la</strong>cant -<strong>en</strong> junyamb<br />

<strong>la</strong> foguera P<strong>la</strong>za Chapí,a<strong>la</strong><br />

que ja havi<strong>en</strong> anat altres<br />

vega<strong>de</strong>s. El preu seria <strong>de</strong> 7.000<br />

ptes. <strong>més</strong> els viatges i <strong>la</strong><br />

manut<strong>en</strong>ció. La banda havia <strong>de</strong><br />

portar <strong>de</strong> vint-i-tres a vint-i-cinc<br />

músics.<br />

En juny van rebre <strong>la</strong> petició <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Comparsa Marinos “LA BOTETA”<br />

<strong>de</strong> Xixona. Demanav<strong>en</strong> 25<br />

músics <strong>més</strong> el director. Les<br />

<strong>de</strong>speses <strong>de</strong> viatges i<br />

manut<strong>en</strong>ció estari<strong>en</strong> a càrrec <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> banda i <strong>la</strong> comparsa posaria<br />

el local i els mata<strong>la</strong>fs. No es<br />

par<strong>la</strong> <strong>de</strong> diners però se sap que<br />

<strong>la</strong> Societat Musical <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong><br />

va anar a aquestes festes.<br />

Pel juliol hi hauria una altra<br />

petició per a les festes <strong>de</strong><br />

Castal<strong>la</strong>, els van <strong>de</strong>manar<br />

pressupost i van arribar a un<br />

acord <strong>de</strong> 5.000 ptes. per a dihuit<br />

ovintmúsicsielsviatgesi<br />

manut<strong>en</strong>ció a càrrec <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

comparsa, el 17 d’agost.<br />

També s’arribà a un acord amb<br />

<strong>la</strong> Comissió <strong>de</strong> festes <strong>de</strong> Xixona<br />

iamblesfestes<strong>de</strong>Morosi<br />

Cristians <strong>de</strong> Mutxamel per anar<br />

alesfestesambdihuitmúsics,<br />

a60ptes.perdia;untotal<strong>de</strong><br />

3.240 ptes. <strong>més</strong> 800 ptes. pels<br />

viatges, el que faria un total <strong>de</strong><br />

4.040 ptes.<br />

Ifinalm<strong>en</strong>t,tindranunaoferta<br />

<strong>de</strong> Callosa d’<strong>en</strong> Sarrià per 8.500<br />

ptes., amb els viatges i <strong>la</strong><br />

manut<strong>en</strong>ció per part <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda, els quals reconeixi<strong>en</strong><br />

que er<strong>en</strong> pocs diners els que els<br />

oferi<strong>en</strong> però no podi<strong>en</strong><br />

<strong>en</strong>greixar-ho <strong>més</strong> s<strong>en</strong>se<br />

sobrepassar el pressupost. No<br />

sabem si va haver resposta per<br />

part <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat Musical.<br />

L’any <strong>en</strong>s <strong>de</strong>ixa informació<br />

d’aquesta societat amb factures<br />

<strong>de</strong> reparació d’instrum<strong>en</strong>ts i <strong>de</strong>l<br />

pal <strong>de</strong> <strong>la</strong> ban<strong>de</strong>ra, a <strong>més</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

compra <strong>de</strong> material d’oficina.<br />

(PTD).<br />

Anècdota <strong>de</strong> Victorino<br />

Per a <strong>la</strong> festa Tonín era únic,<br />

mai li veia el cul. Tocava fins<br />

que li aguantara el cos.<br />

Moltes vega<strong>de</strong>s, acabada l’<strong>en</strong>trà<br />

<strong>en</strong> qualsevol poble, <strong>en</strong>s <strong>de</strong>ia a<br />

uns quants:<br />

-Va,v<strong>en</strong>iu-se’nambmiquehem<br />

<strong>de</strong> tocar.<br />

Is<strong>en</strong>’anavemambell-10o12-i<br />

fèiem ban<strong>de</strong>ta fins quasi, quasi<br />

<strong>la</strong> matinada. Era<br />

marxós com ningú i<br />

tocava <strong>de</strong> meravel<strong>la</strong>.<br />

73


Francisco “Corrio<strong>la</strong>“, Mariu, Maxi i Faustino. Mariu i Faustino també van reg<strong>en</strong>tar una temporada el Bolero.<br />

1959<br />

P<br />

erò arriba l’any 1959. Un any,<br />

si <strong>més</strong> no, difícil. Els<br />

posseïdors <strong>de</strong> les accions <strong>de</strong>l<br />

local <strong>de</strong> LA ALIANZA,aquelles<br />

74<br />

El cost <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida<br />

Per fer-nos una i<strong>de</strong>a <strong>de</strong>ls<br />

preus i <strong>de</strong>ls gu<strong>anys</strong> <strong>de</strong>ls<br />

músics, afegirem unes da<strong>de</strong>s<br />

indicatives:<br />

El sa<strong>la</strong>ri mig d’un trebal<strong>la</strong>dor <strong>en</strong><br />

Espanya <strong>en</strong> aquests <strong>anys</strong> (1958)<br />

estava <strong>en</strong>tre 65 i 75 ptes. diàries,<br />

el que dona una xifra m<strong>en</strong>sual<br />

d’<strong>en</strong>tre 1.950 i 2.250 ptes.<br />

Els preus d’alguns productes<br />

er<strong>en</strong>:<br />

1Kg<strong>de</strong>pa 7’50 ptes.<br />

1Kg<strong>de</strong>carbó 2’75 “<br />

1Kg<strong>de</strong>sucre 11 “<br />

1Kgcreïlles 2´20 “<br />

1Kgd’arrós 11 “<br />

1litre<strong>de</strong>llet 4 “<br />

1litred’oli 16 “<br />

1camisa 150 “<br />

1parellsabates 140<br />

Tal<strong>la</strong>r monyo 8<br />

“<br />

“<br />

Periòdic 1’50 “<br />

Vestit bo 1.500 “<br />

accions <strong>de</strong> 500 ptes. que havi<strong>en</strong><br />

emprat <strong>en</strong> 1935 (durant <strong>la</strong> II<br />

República) al tio Gargal<strong>la</strong> <strong>de</strong><br />

Tibi, li les v<strong>en</strong><strong>en</strong> al tio Curro, al<br />

tio Escorrim i a altres. La banda<br />

s’ha <strong>de</strong> buscar un altre espai.<br />

Per comparar situacions i<br />

<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre les dificultats reals <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> vida d’aquests <strong>anys</strong>, caldria<br />

veure una llista <strong>de</strong> preus i <strong>de</strong>ls<br />

jornals d’aleshores.<br />

La vida no era barata. Estalviar<br />

resultava molt difícil.<br />

Evi<strong>de</strong>ntm<strong>en</strong>t, el jornal que<br />

cobrava Tonín no s’at<strong>en</strong>ia a una<br />

<strong>de</strong>terminada quantitat d’hores.<br />

Aparador <strong>de</strong>l<br />

Bar “el Bolero”<br />

amb una futura<br />

músic asseguda a<br />

<strong>la</strong> barra.<br />

El jornal d’un director <strong>de</strong> banda<br />

es fixava per acord. Malgrat tot,<br />

resulta c<strong>la</strong>r que 500 ptes. al<br />

mes, no donav<strong>en</strong> per portar una<br />

família avant, per <strong>la</strong> qual cosa <strong>la</strong><br />

tasca <strong>de</strong> direcció s’havia<br />

d’ajudar amb uns altres<br />

ingressos sota p<strong>en</strong>a d’arruïnarse,<br />

com va ser el cas <strong>de</strong> D.<br />

Antonio Manresa quan va<br />

<strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupar <strong>la</strong> fa<strong>en</strong>a <strong>de</strong><br />

secretari <strong>de</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t, com<br />

el cas <strong>de</strong> D. Tomàs Marco,<br />

muntant una fusteria fallida, o<br />

com el cas <strong>de</strong> Tonín, f<strong>en</strong>t-se<br />

càrrec <strong>de</strong> <strong>la</strong> rebosteria i<br />

gerència <strong>de</strong> el Bolero.


Q<br />

ueda <strong>en</strong>tés que <strong>la</strong> banda no<br />

podia pagar <strong>més</strong>. De fet,<br />

com po<strong>de</strong>m veure, subsistia<br />

amb prou feines. Un canvi<br />

d’uniforme, que, darreram<strong>en</strong>t,<br />

havia sigut bastant freqü<strong>en</strong>t,<br />

suposava una inversió <strong>de</strong> 450<br />

ptes. per músic, una xifra<br />

respectable per a l’època.<br />

Si repartim les 3.200 ptes. <strong>de</strong><br />

l’eixida a <strong>la</strong> foguera <strong>de</strong> <strong>la</strong> P<strong>la</strong>ça<br />

<strong>de</strong> Chapí <strong>de</strong> 1956 <strong>en</strong>tre els vint<br />

músics, eixi<strong>en</strong> a 160 ptes., <strong>de</strong><br />

les quals hauria que<br />

<strong>de</strong>scomptar <strong>la</strong> quantitat que es<br />

quedaria <strong>la</strong> Societat Musical per<br />

<strong>la</strong> seua propia manut<strong>en</strong>ció.<br />

Potser parlem <strong>de</strong> 120 ptes.? Una<br />

camisa, per exemple, valia <strong>més</strong>!<br />

Deixar el local <strong>de</strong> LA ALIANZA<br />

<strong>de</strong>gué <strong>de</strong> fer mal a <strong>la</strong> societat;<br />

havi<strong>en</strong> passat vint-i-quatre <strong>anys</strong><br />

<strong>de</strong>s què <strong>de</strong>manar<strong>en</strong> el préstec<br />

al tio Gargal<strong>la</strong>, i <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong>ls<br />

músics que l’havi<strong>en</strong> sol·licitat<br />

aleshores, <strong>en</strong>cara vivi<strong>en</strong>.<br />

L’edifici, com sabem, l’havi<strong>en</strong> fet<br />

amb les seues pròpies mans;<br />

d’oficials i mestres uns,<br />

carregant pedres els altres i f<strong>en</strong>t<br />

<strong>de</strong> peons, <strong>la</strong> resta.<br />

Aquell local, a <strong>més</strong> a <strong>més</strong>,<br />

oferia unes condicions adi<strong>en</strong>ts<br />

per als assajos,peròdavant<strong>la</strong><br />

situació <strong>de</strong>l mom<strong>en</strong>t, van haver<br />

<strong>de</strong> v<strong>en</strong>dre les accions. Quantes<br />

vega<strong>de</strong>s ve<strong>en</strong>t les pel·lícules<br />

que es projectari<strong>en</strong> <strong>en</strong> el local,<br />

<strong>més</strong> <strong>en</strong>davant, no p<strong>en</strong>sari<strong>en</strong> <strong>en</strong><br />

les hores passa<strong>de</strong>s llegint<br />

partitures dificultoses i<br />

int<strong>en</strong>tant f<strong>en</strong>t sonar <strong>de</strong> manera<br />

harmònica els instrum<strong>en</strong>ts, tot<br />

vol<strong>en</strong>t <strong>en</strong>llestir tres o quatre<br />

pasdobles i, potser un parell <strong>de</strong><br />

marxes mores per a les festes<br />

<strong>de</strong> qualsevol poble i ... quantes<br />

<strong>més</strong> coses que no recordari<strong>en</strong>;<br />

com tots els esforços que van<br />

fer els seus pre<strong>de</strong>cessors per<br />

alçar aquelles parets.<br />

Sí, hagué <strong>de</strong> ser un cop molt<br />

fort per a tots ells. Però no va<br />

ser <strong>la</strong> fi. Ja que <strong>la</strong> Junta G<strong>en</strong>eral<br />

va <strong>de</strong>cidir:<br />

1959<br />

Asamblea 30-11-1959.<br />

Canvi <strong>de</strong> domicili<br />

“... tras<strong>la</strong>dar el domicilio<br />

<strong>de</strong> esta sociedad por<br />

necesidad propia, recurrir<br />

alosseñoresmúsicosy<br />

socios, para que aport<strong>en</strong><br />

<strong>la</strong>s cantida<strong>de</strong>s que<br />

bu<strong>en</strong>am<strong>en</strong>te dispongan<br />

para sufragar los gastos<br />

que esta sociedad se ve<br />

obligada a realizar, para<br />

cuya <strong>de</strong>volución se<br />

tomarán acuerdos <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

próxima asamblea ...”.<br />

(C-C).<br />

Acordando: “... tras<strong>la</strong>dar<br />

el domicilio social <strong>de</strong> esta<br />

sociedad <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> Avda.<br />

<strong>de</strong> Franco, nº 15, a <strong>la</strong> calle<br />

Manresa, nº 5, lugar <strong>de</strong> su<br />

nueva resi<strong>de</strong>ncia, con el<br />

fin <strong>de</strong> abrir un “C<strong>en</strong>tro<br />

Educativo” con café-bar<br />

para los socios<br />

protectores y músicos,<br />

si<strong>en</strong>do administrado todo<br />

ello por esta Junta<br />

Directiva”. (C-C).<br />

Aquestes paraules són fortes,<br />

tristes, <strong>de</strong> <strong>de</strong>rrota. Són paraules<br />

que no es po<strong>de</strong>n llegir <strong>de</strong><br />

manera lleugera perquè<br />

regalim<strong>en</strong> abatim<strong>en</strong>t: es va<br />

haver <strong>de</strong> recórrer a músics i a<br />

socis perquè aportar<strong>en</strong><br />

qualsevol quantitat, voli<strong>en</strong><br />

assegurar-se que els ho<br />

tornari<strong>en</strong>, <strong>en</strong>cara que no sabi<strong>en</strong><br />

massa bé com.<br />

En Sant Isidre.<br />

Anècdota <strong>de</strong>l tio Rafel<br />

En Vill<strong>en</strong>a vam anar a tocar i<br />

anàvem a quedar-se a una<br />

fonda i m<strong>en</strong>tre no tocàvem van<br />

anar a vore els bous, però<br />

volíem <strong>en</strong>trar s<strong>en</strong>se pagar,<br />

“co<strong>la</strong>nt-mos” i van<br />

pil<strong>la</strong>r al pobre<br />

David pujant<br />

una esca<strong>la</strong><br />

ilivanpegar<br />

dos galta<strong>de</strong>s.<br />

Asamblea 30-11-1959.<br />

Queda intacta, però, <strong>la</strong><br />

int<strong>en</strong>ció inicial <strong>de</strong>l<br />

REGLAMENTO <strong>de</strong> 1919 que<br />

<strong>de</strong>ia:<br />

“... se procedió a tratar <strong>la</strong><br />

conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>cia <strong>de</strong> crear una<br />

sociedad musical, al<br />

objeto <strong>de</strong> darle<br />

importancia a <strong>la</strong><br />

pob<strong>la</strong>ción y <strong>de</strong> insta<strong>la</strong>r un<br />

punto que, a <strong>la</strong> vez sirva<br />

<strong>de</strong> <strong>c<strong>en</strong>t</strong>ro <strong>de</strong> reunión a los<br />

pres<strong>en</strong>tes, lo sea también<br />

<strong>de</strong> instrucción y recreo<br />

para <strong>la</strong> juv<strong>en</strong>tud ...”<br />

Els americans aju<strong>de</strong>n<br />

En aquests <strong>anys</strong>, els xiquets i<br />

les xiquetes, <strong>en</strong> eixir a les cinc<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> vesprada d’esco<strong>la</strong>,<br />

rebi<strong>en</strong> una ber<strong>en</strong>a <strong>de</strong><br />

llet i formatge -ajuda<br />

americana-.<br />

75


El Bolero, al carrer Manresa, núm. 5<br />

D equalsevolmanerahavia<br />

nascut “EL BOLERO”.<br />

D’aquell dia <strong>en</strong>davant seria el<br />

lloc on es fari<strong>en</strong> els assajos.<br />

Van perdre intimitat, és c<strong>la</strong>r. Hi<br />

havia vega<strong>de</strong>s que s’havia<br />

d’assajar escoltant <strong>de</strong> fons el<br />

xivarri <strong>de</strong> les fitxes <strong>de</strong> dòmino i<br />

els crits <strong>de</strong>ls jugadors <strong>de</strong> coto<br />

<strong>en</strong> cantar les vint i, <strong>més</strong> <strong>en</strong>cara<br />

<strong>en</strong> ser les quaranta! Havia estat<br />

un canvi seriós, no es pot dir el<br />

contrari, però <strong>la</strong> banda, <strong>la</strong><br />

Societat Musical, seguia el seu<br />

camí.<br />

El propi director, com hem<br />

com<strong>en</strong>tat, es va quedar <strong>de</strong><br />

conserge, s<strong>en</strong>se cap <strong>de</strong> dubte<br />

buscava un complem<strong>en</strong>t<br />

econòmic que li permetés<br />

sobreviure davant les possibles<br />

adversitats.<br />

Tonín ho int<strong>en</strong>taria, igual com<br />

ho fer<strong>en</strong> els seus pre<strong>de</strong>cessors,<br />

però no durarà.<br />

Aquest any, el 1959, <strong>la</strong> Junta<br />

Directiva no canvia i el ba<strong>la</strong>nç<br />

pres<strong>en</strong>ta uns ingressos <strong>de</strong><br />

62.750’95 ptes. i unes <strong>de</strong>speses<br />

<strong>de</strong> 58.561’80 ptes. el que <strong>de</strong>ixa<br />

4.189’15 ptes. <strong>en</strong> caixa.<br />

Adata<strong>de</strong>6<strong>de</strong>junysecitàa<br />

tots els músics <strong>de</strong> <strong>la</strong> Alianza per<br />

fer una reunió, <strong>en</strong> <strong>la</strong> qual, amb<br />

tota seguretat, es tractar<strong>en</strong> els<br />

temes re<strong>la</strong>cionats amb el<br />

trasl<strong>la</strong>t al Bolero.<br />

En abril tocar<strong>en</strong> <strong>en</strong> Alcoi amb els<br />

Muntanyesos. El contracte diu:<br />

1959<br />

Contracte amb els<br />

Muntanyesos d’Alcoi<br />

“La banda <strong>de</strong> Música<br />

“Alianza” <strong>de</strong><br />

<strong>Torre</strong>manzanas,<br />

compuesta por 25<br />

profesores...”<br />

El pressupost seria <strong>de</strong> 9.000<br />

ptes. que es pagari<strong>en</strong> <strong>en</strong> mà a<br />

les 23:00 hores <strong>de</strong>l dia 23<br />

d’abril. La filà posà l’allotjam<strong>en</strong>t<br />

i<strong>la</strong>banda<strong>la</strong>manut<strong>en</strong>ció.<br />

El 6 d’agost signari<strong>en</strong> el<br />

contracte per anar a Mutxamel.<br />

Les festes van ser els dies 9,10 i<br />

11 <strong>de</strong> setembre i se’ls assignà<br />

una comparsa quan van arribar.<br />

Van cobrar 6.500 ptes. La banda<br />

pagà els viatges i <strong>la</strong> resta<br />

quedava a càrrec <strong>de</strong> <strong>la</strong> Comissió<br />

<strong>de</strong> festes <strong>de</strong> Moros i Cristians.<br />

Anècdota <strong>de</strong>l tio<br />

Francisco “Corrio<strong>la</strong>”<br />

Fermín, el tio David i jo estàvem<br />

<strong>en</strong> el Bolero. Tonín duia el bar i<br />

una volta va anar a buscar-lo<br />

(s’<strong>en</strong>t<strong>en</strong> que Amparo, <strong>la</strong> seua<br />

dona) al Bolero amb camisó i<br />

estàvem tots <strong>de</strong> festa.<br />

76


L abandavatocartambé<strong>en</strong><br />

les festes <strong>de</strong> Xixona, però<br />

abans hi va haver una reunió per<br />

acceptar el segü<strong>en</strong>t:<br />

Acord abans <strong>de</strong> les<br />

Festes <strong>de</strong> Xixona<br />

a) Cada músic que signa<br />

es compromet a assistir<br />

puntualm<strong>en</strong>t a totes les<br />

actuacions <strong>en</strong> les festes <strong>de</strong><br />

Xixona.<br />

b) Si algú no es pres<strong>en</strong>tara<br />

<strong>en</strong> el mom<strong>en</strong>t <strong>de</strong> l’eixida,<br />

se li imposarà una multa<br />

<strong>de</strong> 100 ptes. <strong>més</strong> el<br />

pagam<strong>en</strong>t <strong>de</strong>l seu<br />

sustitut, a no ser que<br />

estiga ma<strong>la</strong>lt <strong>de</strong> manera<br />

<strong>de</strong>mostrable.<br />

1959<br />

c) El s<strong>en</strong>yor Director està<br />

obligat a dirigir <strong>la</strong> banda<br />

<strong>en</strong> tots els actes, però <strong>en</strong><br />

el cas <strong>de</strong> les actuacions<br />

dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> “kàbi<strong>la</strong>” on no<br />

cal dirigir, ha <strong>de</strong> tocar<br />

com a músic, no pot<br />

anar-se’n. Si se n’anara,<br />

<strong>de</strong>ixaria <strong>de</strong> cobrar el doble<br />

sou que ve cobrant. A <strong>més</strong><br />

ha <strong>de</strong> contro<strong>la</strong>r que els<br />

músics vag<strong>en</strong> a dinar a<br />

l’hora i que també es<br />

pres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> a l’hora a les<br />

actuacions per, <strong>en</strong> cas <strong>de</strong><br />

no anar un músic, posarli<br />

una multa.<br />

No semb<strong>la</strong> que l’estat policíac<br />

que mostra l’acord <strong>de</strong>l 58<br />

hagués fet massa carrera,<br />

perquè per eixir a Xixona calia<br />

llegir <strong>la</strong> cartil<strong>la</strong> una altra vegada,<br />

a<strong>més</strong>,haviacanviatelPresi<strong>de</strong>nt<br />

i, potser, el nou no ho aplicaria.<br />

D’una banda, el malestar amb el<br />

tema <strong>de</strong> les responsabilitats <strong>de</strong>l<br />

director estava viu: el director<br />

no podia <strong>de</strong>saparéixer al l<strong>la</strong>rg<br />

<strong>de</strong>ls tres dies <strong>de</strong> festa; s’havia<br />

convertit <strong>en</strong> una m<strong>en</strong>a <strong>de</strong><br />

cuidador / vigi<strong>la</strong>nt <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

Desi<strong>de</strong>rio i Maximina <strong>en</strong> el dia <strong>de</strong> Corpus. Desi<strong>de</strong>rio tocava <strong>la</strong><br />

trompeta <strong>en</strong>cara que va com<strong>en</strong>çar <strong>en</strong> el saxo com diu aquest docum<strong>en</strong>t<br />

<strong>de</strong> damunt <strong>la</strong> foto.<br />

C<strong>la</strong>r, <strong>la</strong> qüestió <strong>de</strong> fons és que<br />

cobrava doble -com a director i<br />

com a músic- però el que alguns<br />

músics no li perdonav<strong>en</strong> era que<br />

els <strong>de</strong>ixara tocant xarangues <strong>en</strong><br />

<strong>la</strong> kàbi<strong>la</strong> i se’n aniguera -segons<br />

es <strong>de</strong>dueix-.<br />

D’una altra banda, el tema <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

puntualitat als actes estava<br />

sempre pres<strong>en</strong>t.Leseixi<strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />

l’any es van tancar <strong>en</strong> Callosa<br />

d’<strong>en</strong> Sarrià els dies 11, 12 i 13<br />

d’octubre. El preu va ser <strong>de</strong><br />

8.000 ptes. La manut<strong>en</strong>ció <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Banda i l’allotjam<strong>en</strong>t i el viatge<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> Comissió <strong>de</strong> festes van<br />

conv<strong>en</strong>ir que:<br />

Preparant <strong>la</strong> eixida a<br />

Callosa d’<strong>en</strong> Sarrià<br />

“Ya veremos <strong>de</strong> que<br />

forma arreg<strong>la</strong>remos lo <strong>de</strong>l<br />

transporte; ya os escribiré<br />

dici<strong>en</strong>do <strong>la</strong> hora y si os<br />

mandamos un camión o<br />

un autobús.<br />

Ya sabéis que a ser posible<br />

os mandaremos un<br />

autobús.”<br />

77


1959<br />

C<br />

om hem pogut llegir <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

comunicació <strong>de</strong> l’eixida a<br />

Callosa, era fonam<strong>en</strong>tal que<br />

<strong>en</strong>viar<strong>en</strong> un autobús. P<strong>en</strong>sar <strong>en</strong><br />

el viatge <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> a<br />

Callosa, amb el cabàs <strong>de</strong><br />

revoltes que els separava i amb<br />

l’estat <strong>de</strong> <strong>la</strong> carretera <strong>en</strong> aquells<br />

temps, pegant tombs dins <strong>la</strong><br />

caixa d’un camió,<br />

<strong>de</strong>smoralitzaria al <strong>més</strong> pintat.<br />

Afinalsd’<strong>anys</strong>ecedir<strong>en</strong><br />

instrum<strong>en</strong>ts a: David Espí, una<br />

trompeta; Francisco Llor<strong>en</strong>s, una<br />

caixa amb dues baquetes; Rafel<br />

Sirv<strong>en</strong>t, un c<strong>la</strong>rinet; Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e<br />

Antonio Jordá, un Saxòfon;<br />

Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Javier Sirv<strong>en</strong>t, una<br />

trompeta; José García, un requint;<br />

José Domènech, un bombardí; i<br />

Antonio Llinares, un c<strong>la</strong>rinet.<br />

Com a dada curiosa, es van<br />

comprar vint caixes <strong>de</strong> cervesa<br />

<strong>de</strong> 1/3 amb un total <strong>de</strong> 480<br />

ampolles, (amb motiu <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

inauguració <strong>de</strong>l Bolero?) el 30<br />

<strong>de</strong> setembre.<br />

La p<strong>la</strong>ntil<strong>la</strong> <strong>de</strong> músics ha<br />

crescut un poc, passem <strong>de</strong> ser<br />

20 a 23 músics.<br />

Tonín va rebre <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda 160 ptes. per copiar partitures <strong>de</strong> peces:<br />

El negro Sansón, Gloria al pueblo, Operador, Torero i Muchachita.<br />

Es mantindria al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> l’any<br />

el tràfec <strong>de</strong> factures <strong>de</strong><br />

reparació d’instrum<strong>en</strong>ts.<br />

Dues còpies <strong>de</strong> partitures <strong>de</strong> Tonín. La primera intuïm que Tonín<br />

hauria <strong>de</strong> ser molt xicotet pel tipus d’escriptura, i <strong>la</strong> segona, seguram<strong>en</strong>t<br />

pertany a una època <strong>més</strong> d’adult.<br />

78


1960<br />

Anècdota <strong>de</strong> Victorino<br />

En Ibi, es feia un concurs amb<br />

les ban<strong>de</strong>s que tocav<strong>en</strong> <strong>en</strong> les<br />

festes.<br />

Nosaltres havíem llogat un<br />

brigada <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong>l<br />

regim<strong>en</strong>t d’Alcoi per reforçar les<br />

actuacions. Però <strong>en</strong>s vam<br />

adonar que aquest s<strong>en</strong>yor, que<br />

tocava el baix, no feia totes les<br />

notes <strong>de</strong> <strong>la</strong> peça que era<br />

obligatòria i que a <strong>més</strong> a <strong>més</strong><br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> tocar amb nosaltres<br />

va tocar <strong>en</strong> una altra banda on<br />

sí que tocava bé.<br />

Mai <strong>més</strong> no el vam contractar.<br />

Anècdota <strong>de</strong> José<br />

Dom<strong>en</strong>ech<br />

L<br />

Aquesta és <strong>la</strong> llicència <strong>de</strong> Govern Civil, autoritzant l’obertura <strong>de</strong>l local<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> banda com a café-bar. EL BOLERO HAVIA NASCUT!!<br />

Els càrrecs <strong>de</strong> 1960<br />

Presi<strong>de</strong>nt Vicepresi<strong>de</strong>nt Tresorer Secretari<br />

Rafael Sirv<strong>en</strong>t Segundo Cantó Carlos Payà David Coloma<br />

’any 1960 s’a<strong>de</strong>quà un nou<br />

local. La directiva estaria<br />

formada pel presi<strong>de</strong>nt David<br />

Espí (fins l’agost, <strong>de</strong>sprés serà<br />

Rafael Sirv<strong>en</strong>t), pel<br />

vicepresi<strong>de</strong>nt Segundo Cantó, el<br />

secretari seguiria s<strong>en</strong>t David<br />

Coloma, el tresorer Carlos Payà<br />

ielsvocalsJoséIbáñez,José<br />

María Serra i Simeón Bravo.<br />

Tonín continuà <strong>de</strong> director i<br />

l’alcal<strong>de</strong>, <strong>en</strong> aquell mom<strong>en</strong>t, era<br />

Primitivo Sirv<strong>en</strong>t.<br />

La nova adreça <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat, ja<br />

nom<strong>en</strong>ada anteriorm<strong>en</strong>t, se<br />

També <strong>en</strong> València, vam anar al<br />

port -al Grao- Pep Peter es va<br />

perdre i sa mare era una <strong>de</strong> les<br />

cuineres i li dèiem que no<br />

tardaria, que v<strong>en</strong>ia amb un<br />

músic d’una altra banda, però<br />

nosaltres com<strong>en</strong>çavem a estar<br />

asustats. Però finalm<strong>en</strong>t va<br />

arribar. Va pujar al vagó d’un<br />

tr<strong>en</strong> i quan passava a prop <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

fal<strong>la</strong> va saltar, això sí, va caure<br />

<strong>en</strong> un bancal <strong>en</strong>fangat i el va<br />

haver <strong>de</strong> travessar, així quan es<br />

va pres<strong>en</strong>tar portava fang fins a<br />

mitjant pit.<br />

situarà <strong>en</strong> el carrer Manresa<br />

núm. 5: el Bolero.<br />

L’estat <strong>de</strong> comptes <strong>de</strong> l’any<br />

acaba amb un superàvit <strong>de</strong><br />

15.010 ptes. que prov<strong>en</strong><strong>en</strong>i<strong>en</strong><br />

d’uns ingressos <strong>de</strong> 148.149<br />

ptes. i d’unes <strong>de</strong>speses <strong>de</strong><br />

133.139 ptes., un creixem<strong>en</strong>t<br />

<strong>de</strong>ls ingressos espectacu<strong>la</strong>r,<br />

que seguram<strong>en</strong>t es podria<br />

explicar amb algun ingrés<br />

<strong>de</strong>sconegut.<br />

79


1960<br />

Gu<strong>anys</strong> <strong>de</strong>ls músics <strong>en</strong><br />

les festes <strong>de</strong> Sant Gregori.<br />

E naquestany,el1960,se<br />

signà el contracte <strong>de</strong><br />

l’arr<strong>en</strong>dam<strong>en</strong>t <strong>de</strong>l Bolero amb<br />

David Espí. Pel que es veu, era<br />

un contracte important. La<br />

situació era <strong>la</strong> segü<strong>en</strong>t:<br />

David Espí era el propietari <strong>de</strong><br />

l’immoble que <strong>en</strong>s ocupa, es<br />

tractava d’un local que feia <strong>de</strong><br />

magatzem d’una indústria <strong>de</strong><br />

serreria mecànica i va <strong>de</strong>cidir<br />

fer obres <strong>en</strong> <strong>la</strong> p<strong>la</strong>nta baixa i<br />

habilitar-<strong>la</strong> com a saló d’assajos<br />

icafé-bar.<br />

L’arr<strong>en</strong>dam<strong>en</strong>t estaria vig<strong>en</strong>t <strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> l’1 <strong>de</strong> g<strong>en</strong>er i hauri<strong>en</strong><br />

d’abonar 3.000 ptes. a l’any.<br />

Com que es van fer obres per<br />

a<strong>de</strong>quar el local -per un valor <strong>de</strong><br />

25.217’15 ptes.- i aquestes<br />

obres les va pagar <strong>la</strong> Societat<br />

Musical LA ALIANZA,esva<br />

acordar que el propietari <strong>de</strong>l<br />

local, David Espí, hauria <strong>de</strong><br />

tornar eixe import <strong>de</strong> les obres<br />

al 6% anual -concretam<strong>en</strong>t<br />

1.513’02 ptes.-, fins que s’anés<br />

amortitzant aquest <strong>de</strong>scobert i<br />

liquidés el càrrec.<br />

80


1960<br />

E naquestcontracte<br />

d’arr<strong>en</strong>dam<strong>en</strong>t es<br />

<strong>de</strong>ixà c<strong>la</strong>r també que, si<br />

<strong>la</strong> banda canviava <strong>de</strong><br />

local i rescindia el<br />

lloguer, s’emportaria els<br />

mobles i béns que for<strong>en</strong><br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> seua propietat; com<br />

ara les taules, cadires,<br />

cuina, estufa, mostrador,<br />

les instal·<strong>la</strong>cions <strong>de</strong>l<br />

café-bar, tubs<br />

fluores<strong>c<strong>en</strong>t</strong>s, aixetes,<br />

tuberia <strong>de</strong> plom, dipòsit<br />

d’uralita, persianes,<br />

vaixel<strong>la</strong>, cafetera exprés,<br />

jocs <strong>de</strong> baralles i<br />

dòminos ...<br />

En cas què <strong>la</strong> banda es<br />

trasl<strong>la</strong>dés a un altre local,<br />

no cediria les c<strong>la</strong>us<br />

d’aquest al propietari si<br />

aquest no havia complit<br />

el tracte <strong>de</strong> tornar el<br />

capital invertit <strong>en</strong> les<br />

obres <strong>de</strong>l local.<br />

Finalm<strong>en</strong>t, es va fer el que<br />

<strong>la</strong> lògica indicava: el <strong>de</strong>ute<br />

a<strong>la</strong>bandaperpart<strong>de</strong><br />

David Espí. Els interessos,<br />

<strong>de</strong>ls quals v<strong>en</strong>íem par<strong>la</strong>nt,<br />

es pagari<strong>en</strong> <strong>de</strong>l lloguer<br />

que <strong>la</strong> banda li havia <strong>de</strong><br />

pagar cada any al s<strong>en</strong>yor<br />

David Espí. Si aquest ho pagava<br />

tot <strong>de</strong> cop, <strong>de</strong>s d’eixe dia <strong>la</strong><br />

banda hauria d’abonar <strong>la</strong><br />

quantitat <strong>de</strong> 250 ptes. al mes.<br />

Tot arreg<strong>la</strong>t! Durant aquesta<br />

sessió també van acordar que<br />

<strong>la</strong> banda li pagaria a Carmelo<br />

Hernán<strong>de</strong>z Cortés amb una<br />

garrafa <strong>de</strong> 16 litres d’oli pels<br />

serveis que prestava a <strong>la</strong><br />

Societat, i que s’<strong>en</strong>carregaria a<br />

<strong>la</strong> papereria Ibáñez<br />

d’A<strong>la</strong>cant 200 paperetes per a <strong>la</strong><br />

votació <strong>de</strong> <strong>la</strong> nova Junta<br />

Directiva, el càrrec <strong>de</strong> <strong>la</strong> qual<br />

l’ocuparia <strong>de</strong> nou el presi<strong>de</strong>nt<br />

David Espí Sirv<strong>en</strong>t.<br />

Acontinuacióse’lshiva<br />

informar a aquells compon<strong>en</strong>ts<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> banda que t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> capital<br />

invertit <strong>en</strong> els fons <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Societat Musical <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’1 <strong>de</strong><br />

g<strong>en</strong>er, podri<strong>en</strong> cobrar<br />

un interés <strong>de</strong>l<br />

6%. És c<strong>la</strong>r que<br />

molts <strong>de</strong>ls<br />

inversors<br />

necessitari<strong>en</strong><br />

els diners i, <strong>en</strong><br />

el cas que <strong>la</strong><br />

banda no <strong>en</strong><br />

tinguera<br />

sufici<strong>en</strong>ts, es<br />

faria una<br />

insacu<strong>la</strong>ció<br />

<strong>de</strong>ls noms i,<br />

segons <strong>la</strong><br />

banda pogués,<br />

els tornaria.<br />

El 6 <strong>de</strong> febrer<br />

es va fer una<br />

acta <strong>de</strong> concert<br />

individual amb<br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t<br />

per <strong>la</strong> qual <strong>en</strong> el<br />

Bolero es<br />

podri<strong>en</strong> v<strong>en</strong>dre<br />

begu<strong>de</strong>s i<br />

alcohols. Així<br />

podria pagar<br />

arbitris com si<br />

for<strong>en</strong> un bar,<br />

per un valor<br />

total <strong>de</strong> 2.000<br />

ptes. a l’any.<br />

Bé, La Societat<br />

Musical t<strong>en</strong>ia<br />

un local per fer els assajos. Era<br />

un local on retrobar-se i xarrar,<br />

on <strong>de</strong>s d’aquell instant podri<strong>en</strong><br />

reunir-se, “fer banda”, jugar al<br />

coto o al dòmino i fer-se <strong>la</strong><br />

cervesa.<br />

El Bolero seria, a partir d’aquell<br />

mom<strong>en</strong>t i per un temps, <strong>la</strong> l<strong>la</strong>r<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

Acta <strong>de</strong><br />

concert<br />

individual, per<br />

po<strong>de</strong>r v<strong>en</strong>dre<br />

begu<strong>de</strong>s i<br />

alcohols.<br />

81


1960<br />

E l29<strong>de</strong>febrervansignarun<br />

contracte per anar a <strong>la</strong> fal<strong>la</strong><br />

d’Alboraia. La banda rep les<br />

partitures <strong>de</strong> El Fallero per<br />

po<strong>de</strong>r-<strong>la</strong> assajar.<br />

Havi<strong>en</strong> d’anar vint músics,<br />

inclo<strong>en</strong>t-hi el director i el<br />

ban<strong>de</strong>rer. Havi<strong>en</strong> d’estar <strong>en</strong><br />

València a les 7’30 hores <strong>de</strong>l dia<br />

17 <strong>de</strong> març. La contrata<br />

s’acabaria per <strong>la</strong> nit <strong>de</strong>l dia 19.<br />

Havi<strong>en</strong> d’actuar <strong>en</strong> un mínim <strong>de</strong><br />

3actesperdia.<br />

El preu, 7.500 ptes., se li<br />

pagari<strong>en</strong>, al director al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> tot<br />

el dia 19. La fal<strong>la</strong> els hi facilitaria:<br />

Contracte per anar a<br />

<strong>la</strong> fal<strong>la</strong> d’Alboraia<br />

“... local <strong>de</strong><strong>c<strong>en</strong>t</strong>e <strong>en</strong> que<br />

po<strong>de</strong>r pernoctar durante<br />

los dias <strong>de</strong> actuación, asi<br />

como igualm<strong>en</strong>te dará<br />

facilida<strong>de</strong>s <strong>en</strong> cuantas<br />

cosas <strong>de</strong> índole reservado<br />

sea necesario para <strong>la</strong><br />

asistència <strong>de</strong> todo su<br />

personal ...”<br />

A<strong>més</strong>:<br />

“... se estan realizando <strong>la</strong>s<br />

gestiones pertin<strong>en</strong>tes<br />

para comp<strong>la</strong>cerles lo<br />

mejor posible, así como,<br />

tambi<strong>en</strong>, lo que se refiere<br />

a<strong>la</strong>scamaspara<strong>la</strong>sSras.<br />

que solicita ...”<br />

El contracte volia assegurar <strong>la</strong><br />

participació <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat<br />

Musical <strong>en</strong> les festes <strong>de</strong>l poble<br />

i<strong>en</strong>actuacionscíviquesall<strong>la</strong>rg<br />

<strong>de</strong> tot l’any i amb un preu <strong>de</strong><br />

6.000 ptes. anuals.<br />

Si es produïa el fet que <strong>la</strong> banda<br />

tingués una actuació fora <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

vi<strong>la</strong>, i coincidia amb una <strong>de</strong> les <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> <strong>Torre</strong>, es comunicaria amb<br />

ante<strong>la</strong>ció a l’Ajuntam<strong>en</strong>t i aquest<br />

<strong>de</strong>cidiria segons <strong>la</strong> importància<br />

<strong>de</strong> l’actuació. Es tractava d’un<br />

acord que assegurava 6.000<br />

ptes. anuals però que alhora<br />

resultava exig<strong>en</strong>t quant a <strong>música</strong>.<br />

P<strong>en</strong>sem que so<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t amb les<br />

huit verb<strong>en</strong>es ocupari<strong>en</strong> 16 hores.<br />

El dia <strong>de</strong> Santa Anna t<strong>en</strong>ia una<br />

<strong>de</strong>nsitat important i <strong>la</strong> Setmana<br />

Santa, també.<br />

Perquè <strong>la</strong> banda pogués complir<br />

l’acord, havia <strong>de</strong> pr<strong>en</strong>dre’s molt<br />

seriosam<strong>en</strong>t els assajos,<br />

contràriam<strong>en</strong>t, no aconseguiria<br />

un repertori sufici<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t variat<br />

per omplir els concerts d’estiu.<br />

Per a l’Ajuntam<strong>en</strong>t era un bon<br />

tracte: assegurava una activitat<br />

musical molt interessant durant<br />

l’estiu i, a <strong>més</strong>, es cobria les<br />

festes patronals, fins i tot,<br />

podria disposar <strong>de</strong> dues<br />

actuacions reserva<strong>de</strong>s a<br />

casos protocol·<strong>la</strong>ris<br />

que es poguer<strong>en</strong><br />

pres<strong>en</strong>tar <strong>en</strong><br />

un mom<strong>en</strong>t<br />

donat.<br />

La banda toca <strong>en</strong> el<br />

poble per 6.000 ptes. a l’any<br />

a) Les actuacions seran<br />

verb<strong>en</strong>es,<strong>en</strong><strong>la</strong>P<strong>la</strong>ça<br />

Major. La primera serà<br />

cada any el primer<br />

dium<strong>en</strong>ge <strong>de</strong> <strong>la</strong> segona<br />

quinz<strong>en</strong>a <strong>de</strong> juliol i així<br />

dium<strong>en</strong>ge rere dium<strong>en</strong>ge<br />

fins al primer dium<strong>en</strong>ge<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> segona quinz<strong>en</strong>a <strong>de</strong><br />

setembre. L’horari <strong>de</strong><br />

l’actuació-concert serà <strong>de</strong><br />

8a10<strong>de</strong><strong>la</strong>nit.<br />

b) Actuarà també <strong>en</strong> les<br />

processons <strong>de</strong> Setmana<br />

Santa i Corpus Cristi. El<br />

dia <strong>de</strong> <strong>la</strong> festa <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

patrona -Santa Anna-,<br />

actuarà tot el dia:<br />

passacarrer pel matí,<br />

acompanyam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> les<br />

autoritats, missa, concert<br />

<strong>en</strong> <strong>la</strong> P<strong>la</strong>ça i processó.<br />

c) A<strong>més</strong>podràactuar<strong>en</strong><br />

dues ocasions <strong>més</strong> al l<strong>la</strong>rg<br />

<strong>de</strong> l’any quan ho <strong>de</strong>mane<br />

l’alcal<strong>de</strong> per si cal fer<br />

qualsevol recepció oficial ...<br />

Aquest any, <strong>de</strong>sprés d’un “canvi<br />

d’impressions” <strong>en</strong>tre una<br />

comissió formada per membres<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat Musical i una<br />

altra formada per l’Ajuntam<strong>en</strong>t,<br />

<strong>la</strong> banda va <strong>de</strong>cidir exposar les<br />

seues conclusions a l’alcaldia.<br />

Com a conseqüència, el dia 5<br />

d’agost van signar el segon<br />

contracte important <strong>de</strong> l’any <strong>en</strong><br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t. Aquest t<strong>en</strong>ia una<br />

data <strong>de</strong> caducitat propera i<br />

podia ser rescindit si una <strong>de</strong> les<br />

dues parts l’incomplia.<br />

82


1960<br />

E l28<strong>de</strong>juliol<strong>la</strong>bandava<br />

signar un contracte amb <strong>la</strong><br />

filà L<strong>la</strong>uradors per les festes<br />

<strong>de</strong> Xixona <strong>de</strong>l dia 22 al 25<br />

d’agost.<br />

Havi<strong>en</strong> d’assisitir un mínim<br />

<strong>de</strong> vint-i-cinc músics.<br />

Cobrari<strong>en</strong> 11.000 ptes. I <strong>la</strong><br />

banda es faria càrrec <strong>de</strong>ls<br />

viatges i <strong>la</strong> manut<strong>en</strong>ció.<br />

Pel setembre <strong>la</strong> banda va<br />

tocar durant les festes<br />

d’Ibi. Havi<strong>en</strong> d’estar a les<br />

8’30 hores <strong>de</strong>l dia 8 i<br />

romandre allà fins el dia<br />

11. El preu total <strong>de</strong>l<br />

pressupost van ser unes<br />

20.000 ptes., a part <strong>de</strong> les<br />

2.000 ptes. pels extres.<br />

Van anar d’<strong>en</strong>tre dihuit o<br />

dinou músics.<br />

Sorprén <strong>la</strong> quantia <strong>de</strong><br />

20.000 ptes. per unes<br />

festes, malgrat sab<strong>en</strong>t<br />

que <strong>la</strong> manut<strong>en</strong>ció<br />

estaria a càrrec <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda.<br />

Des <strong>de</strong>l 1960 al 1969 <strong>la</strong><br />

Alianza aniria a Alcoi<br />

amb <strong>la</strong> filà Guzmanes,<br />

ininterrompudam<strong>en</strong>t.<br />

En 1960 <strong>la</strong> societat va<br />

cedir dos<br />

instrum<strong>en</strong>ts: un<br />

trombó amb<br />

“boquil<strong>la</strong>” a Juan<br />

Pablo Santonja i un<br />

c<strong>la</strong>rinet a Antonio<br />

Clim<strong>en</strong>t. En aquest<br />

any <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ntil<strong>la</strong> era<br />

<strong>de</strong> 25 músics, els<br />

noms <strong>de</strong>ls quals<br />

-<strong>de</strong> tots ellsconeixem.<br />

Músics <strong>en</strong> B<strong>en</strong>ifallim: Andrés, Juanito, Paco, Adrián, Guillermo,<br />

Fernando, Toni, Desi<strong>de</strong>rio i Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>, <strong>en</strong>tre d’altres.<br />

Amàoamàquina?<br />

Apartird’aquestany,calfer<br />

m<strong>en</strong>ció d’un es<strong>de</strong>v<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t molt<br />

important: NAIX LA PRIMERA<br />

FOTOCOPIADORA! La còpia <strong>de</strong><br />

papers a mà t<strong>en</strong>ia els dies<br />

comptats.<br />

83


84


LLISTAT DE SOCIS A L’ANY 1960. (PTD).<br />

85


1961<br />

E n1961espo<strong>de</strong>ncomptar<br />

nombroses actuacions:<br />

Falles <strong>de</strong> València, Alcoi, Sant<br />

Gregori, Sant Isidre, Fogueres<br />

d’A<strong>la</strong>cant, Busot, Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina,<br />

Fadrins, van estar dues vega<strong>de</strong>s<br />

<strong>en</strong> <strong>la</strong> Font Roja, Castal<strong>la</strong>, Ibi i<br />

Callosa.<br />

Docum<strong>en</strong>tació facilitada per<br />

E. Llor<strong>en</strong>s.<br />

En febrer van signar un<br />

contracte per anar a <strong>la</strong> fal<strong>la</strong><br />

Molinell-Alboraia <strong>de</strong> València.<br />

Vint «profesores».Tocarantres<br />

passacarrerscadadia.Si<br />

<strong>de</strong>sprés d’ells <strong>la</strong> Comissió els<br />

<strong>de</strong>manava <strong>més</strong> <strong>música</strong>, podi<strong>en</strong><br />

acordar el preu amb ells perquè<br />

ja no <strong>en</strong>traria <strong>en</strong> l’acord. La<br />

Banda va cobrar 8.500 ptes. La<br />

fal<strong>la</strong> els disposà el local<br />

«<strong>de</strong><strong>c<strong>en</strong>t</strong>e» imata<strong>la</strong>fets,ipera<br />

les dones cuineres, «casas<br />

<strong>de</strong><strong>c<strong>en</strong>t</strong>es».Elsviatgesi<strong>la</strong><br />

manut<strong>en</strong>ció aniri<strong>en</strong> a càrrec <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> banda.<br />

A<strong>més</strong>,trobemescritun<br />

com<strong>en</strong>tari a mà <strong>de</strong>l<br />

repres<strong>en</strong>tant <strong>de</strong> <strong>la</strong> fal<strong>la</strong> que diu:<br />

Els mata<strong>la</strong>fets!<br />

“... Esperemos que nos<br />

man<strong>de</strong>n con tiempo<br />

sufici<strong>en</strong>te <strong>la</strong>s<br />

colchonetas, con el fin <strong>de</strong><br />

t<strong>en</strong>er tiempo para su<br />

rell<strong>en</strong>o ...”<br />

Semb<strong>la</strong> que ja és un poc tard per elegir un bon districte.<br />

En març li arribà a Antonio<br />

Gisbert un contracte <strong>de</strong><br />

l’agència, el qual seguia signant<br />

els contractes amb tota<br />

seguretat i amb el vistip<strong>la</strong>u <strong>de</strong>l<br />

Presi<strong>de</strong>nt, -malgrat que amb les<br />

noves directives no semb<strong>la</strong>va<br />

que aquelles clàusules <strong>de</strong> 1958<br />

estiguer<strong>en</strong> <strong>en</strong> <strong>la</strong> seua vigència<br />

<strong>més</strong> aferrissada-, per tocar <strong>en</strong><br />

les fogueres <strong>de</strong> Sant Joan <strong>en</strong><br />

A<strong>la</strong>cant. Semb<strong>la</strong> que ja era una<br />

mica tard i que <strong>de</strong> tots els<br />

districtes que quedav<strong>en</strong> ...<br />

Proposta <strong>de</strong> l’agència<br />

per anar a Fogueres, que<br />

no va qual<strong>la</strong>r<br />

“... lo mejor es el distrito<br />

<strong>de</strong>l que le mando el<br />

contrato por ser un barrio<br />

nuevo y <strong>la</strong>s calles estan<br />

todas asfaltadas y l<strong>la</strong>nitas<br />

ybu<strong>en</strong>ag<strong>en</strong>te<strong>la</strong><strong>de</strong><strong>la</strong><br />

comisión por lo que estoy<br />

seguro que están bi<strong>en</strong> ...”<br />

Els com<strong>en</strong>taris <strong>de</strong> l’agència, que<br />

vol<strong>en</strong> v<strong>en</strong>dre <strong>la</strong> burra, són d’un<br />

grafisme <strong>de</strong>liciós.<br />

Finalm<strong>en</strong>t, aniran a <strong>la</strong> foguera<br />

<strong>de</strong>l districte <strong>de</strong>l carrer Sant<br />

Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong> (que no era precisam<strong>en</strong>t<br />

un barri nou). Els carrers, això<br />

sí, estav<strong>en</strong> asfaltats.<br />

El pressupost va ser d’11.000<br />

ptes. i pel compte <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda,<br />

com era el <strong>més</strong> habitual, <strong>la</strong><br />

manut<strong>en</strong>ció i els viatges. La<br />

comissió posava el local per<br />

allotjar-se i buscaria un pis per<br />

alesdonescuineres.Havi<strong>en</strong><strong>de</strong><br />

ser un total <strong>de</strong> vint-i-quatre<br />

músics, inclo<strong>en</strong>t-hi el Director i<br />

el ban<strong>de</strong>rer.<br />

86


1961<br />

E nabrilvanassistira“Las<br />

<strong>en</strong>tradas <strong>de</strong> Alcoy” que,<br />

presumiblem<strong>en</strong>t, es referia a les<br />

<strong>en</strong>traetes prèvies a les festes.<br />

Iapareix<strong>la</strong>llista<strong>de</strong>lsmúsics<br />

amb els gu<strong>anys</strong> <strong>de</strong> cadascun i<br />

les respectives signatures.<br />

En juny, <strong>la</strong> banda va ser<br />

contractada per <strong>la</strong> filà<br />

Mudéjares <strong>de</strong> Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina per un<br />

import <strong>de</strong> 7.000 ptes. per 23<br />

músics inclòs el Director.<br />

Pagari<strong>en</strong> els viatges a part. Es<br />

comprometi<strong>en</strong> a posar el local<br />

per dormir i els estris per cuinar.<br />

En juliol van rebre <strong>la</strong> invitació<br />

per anar a les festes <strong>de</strong><br />

setembre <strong>de</strong> Mutxamel.<br />

La invitació <strong>de</strong>ia:<br />

“... <strong>en</strong> <strong>la</strong>s que ha v<strong>en</strong>ido<br />

actuando con sumo acierto<br />

esa Agrupación Musical <strong>en</strong><br />

anteriores años ...”<br />

Hi ha referències <strong>en</strong> <strong>la</strong> premsa<br />

Ciudad <strong>de</strong>l dia 22 d’agost <strong>de</strong><br />

què <strong>la</strong> banda acompanyà a <strong>la</strong><br />

romeria <strong>de</strong>l 308é aniversari <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> trobada <strong>de</strong>ls lliris <strong>de</strong> <strong>la</strong> Font<br />

Roja.<br />

Una setmana <strong>de</strong>sprés, el 29<br />

d’agost, hi haurà una altra<br />

romeria al mateix lloc:<br />

Romeria a <strong>la</strong> Font Roja<br />

“... La llegada <strong>de</strong> romeros<br />

<strong>en</strong> los más variados<br />

transportes fue rubricada<br />

con numerosos ap<strong>la</strong>usos y<br />

alegres <strong>de</strong>mostraciones<br />

<strong>de</strong> <strong>en</strong>tusiasmo. Misa, acto<br />

seguido <strong>en</strong> <strong>la</strong> ermita y<br />

<strong>música</strong> alegre por <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong> <strong>Torre</strong>manzanas<br />

que <strong>de</strong> bu<strong>en</strong>a mañana dio<br />

un recorrido por el lugar<br />

<strong>de</strong>spertando a todos <strong>en</strong><br />

una sonora diana ...”<br />

Gu<strong>anys</strong> <strong>de</strong>ls músics <strong>en</strong> les<br />

festes d’Alcoi.<br />

Victorino Verdú. 1961<br />

Fal<strong>la</strong>s Val<strong>en</strong>cia 210 ptes.<br />

Fiestas Alcoy 300 ptes.<br />

Fiestas San Gregorio 180 ptes.<br />

Fiestas San Isidro 60 ptes.<br />

Fiestas Alicante 100 ptes.<br />

Fiestas Busot 100 ptes.<br />

Fiestas Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina 210 ptes.<br />

Fiestas Fadrins 100 ptes.<br />

Fiestas Font Rocha 125 ptes.<br />

Fiestas Castal<strong>la</strong> 400 ptes.<br />

Fiestas Ibi<br />

330 ptes.<br />

Fiestas Callosa 425 ptes.<br />

Gu<strong>anys</strong> <strong>de</strong> 1961 <strong>de</strong>l músic<br />

Victorino Verdú <strong>Torre</strong>grosa.<br />

87


1961<br />

T<br />

onín es<br />

<strong>de</strong>ixarà <strong>la</strong><br />

consergeria, <strong>la</strong><br />

qual havia<br />

reg<strong>en</strong>tat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

mom<strong>en</strong>t d’obrir<br />

fins a <strong>la</strong> presa <strong>de</strong><br />

possessió <strong>de</strong><br />

Segundo Cantó,<br />

per trasl<strong>la</strong>dar-se<br />

aviureaAlcoi.<br />

El nou ger<strong>en</strong>t <strong>de</strong>l<br />

Bolero serà D.<br />

Segundo Cantó<br />

Verdú, que va<br />

signar el contracte<br />

el 15 <strong>de</strong> setembre<br />

<strong>de</strong> 1961, <strong>en</strong><br />

principi, per dos<br />

<strong>anys</strong>, <strong>en</strong>cara que<br />

seran r<strong>en</strong>ovables si<br />

totes dues parts<br />

estan d’acord.<br />

El conserge s’havia<br />

<strong>de</strong> fer càrrec <strong>de</strong> les<br />

<strong>de</strong>speses<br />

tributàries: <strong>la</strong> llum i<br />

l’aigua. Els<br />

b<strong>en</strong>eficis seri<strong>en</strong><br />

totalm<strong>en</strong>t seus.<br />

Com po<strong>de</strong>m<br />

observar, <strong>en</strong> el<br />

contracte se cita<br />

una llista d’escurada<br />

ivaixel<strong>la</strong>quees<br />

posseïa i que hauria<br />

<strong>de</strong> cuidar.<br />

Aquest any hi van<br />

haver dues cessions<br />

d’instrum<strong>en</strong>ts: un<br />

trombó i un atril per a<br />

Francisco Picó<br />

Navarro i un c<strong>la</strong>rinet<br />

amb boqueta per a<br />

Juan Bertomeu Mayor.<br />

Contracte <strong>de</strong>l Bolero amb Segundo Cantó Verdú.<br />

88


1961<br />

Hi ha un docum<strong>en</strong>t datat el 15 <strong>de</strong> setembre que <strong>en</strong>s resulta ac<strong>la</strong>ridor:<br />

El presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda: Rafael Sirv<strong>en</strong>t i el Director,<br />

Antonio Gisbert, arrib<strong>en</strong> a un acord que oficialitz<strong>en</strong> <strong>en</strong> 6<br />

punts:<br />

1.- Don Antonio Gisbert Espí, Director <strong>de</strong> esta Banda <strong>de</strong><br />

Música <strong>de</strong>s<strong>de</strong> hace más <strong>de</strong> diez años, ha <strong>de</strong>mostrado<br />

durante todo ese <strong>la</strong>pso <strong>de</strong> tiempo su capacidad<br />

organizadora i sus indiscutibles dotes <strong>de</strong> dirección <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong> <strong>música</strong> a él <strong>en</strong>com<strong>en</strong>dada, por lo que es muy<br />

querido y respetado por todos cuantos ti<strong>en</strong><strong>en</strong> honor <strong>de</strong><br />

formar <strong>en</strong> <strong>la</strong>s fi<strong>la</strong>s <strong>de</strong> esta mo<strong>de</strong>sta banda local; a ello, hay<br />

que añadirle el esfuerzo que diariam<strong>en</strong>te realiza <strong>en</strong> pro <strong>de</strong><br />

esta Organización al formar nuevos elem<strong>en</strong>tos para el<br />

<strong>en</strong>gran<strong>de</strong>cimi<strong>en</strong>to <strong>de</strong> esta banda <strong>de</strong> <strong>música</strong>, <strong>de</strong> <strong>la</strong> cantera<br />

<strong>de</strong> jóv<strong>en</strong>es <strong>de</strong> <strong>la</strong> localidad a los cuales procura instruir,<br />

inculcando <strong>en</strong> sus juv<strong>en</strong>iles corazones el arte sublime <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> <strong>música</strong>.<br />

2.- Que habi<strong>en</strong>do tras<strong>la</strong>dado reci<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te su resi<strong>de</strong>ncia<br />

a<strong>la</strong>ciudad<strong>de</strong>Alcoy,elcitadoDirectorsehaceprecisasu<br />

asist<strong>en</strong>cia a <strong>la</strong>s c<strong>la</strong>ses <strong>de</strong> Educandos por lo m<strong>en</strong>os tres<br />

dias a <strong>la</strong> semana, con <strong>la</strong> obligación ineludible <strong>de</strong> dirigir los<br />

<strong>en</strong>sayos todos los sábados o los dias que <strong>la</strong> Junta Directiva<br />

lo crea conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>te, para <strong>la</strong> bu<strong>en</strong>a marcha <strong>de</strong> <strong>la</strong> misma, y<br />

<strong>en</strong> <strong>la</strong>s horas <strong>de</strong> costumbre, tanto para <strong>en</strong>sayos, como para<br />

<strong>la</strong>s c<strong>la</strong>ses <strong>de</strong> Educandos.<br />

3.- Por sus trabajos, el señor Director, percibirà un sueldo<br />

m<strong>en</strong>sual <strong>de</strong> 1.000 ptas., o sean doce mil ptas. anuales, que<br />

percibirá <strong>en</strong> doxavas partes, con puntualidad y con cargo<br />

al presupuesto <strong>de</strong> esta Sociedad; <strong>en</strong> los <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>zami<strong>en</strong>tos<br />

fuera <strong>de</strong> <strong>la</strong> localidad, percibirá el duplo <strong>de</strong> lo que<br />

corresponda a otro miembro <strong>de</strong> <strong>la</strong> Música.<br />

4.- El Director actuará siempre al fr<strong>en</strong>te <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda <strong>de</strong><br />

Música <strong>en</strong> cualquier ocasión que ésta actue, ya sea <strong>de</strong>ntro<br />

<strong>de</strong> esta p<strong>la</strong>za o fuera <strong>de</strong> el<strong>la</strong>: acudirá al l<strong>la</strong>mami<strong>en</strong>to <strong>de</strong>l<br />

Sr. Presi<strong>de</strong>nte cuando este se lo or<strong>de</strong>ne, cumplirá <strong>la</strong>s<br />

ór<strong>de</strong>nes <strong>de</strong> éste y <strong>de</strong>l señor Secretario, y nunca podrá<br />

excusarse <strong>de</strong> su cumplimi<strong>en</strong>to, a no ser por causas <strong>de</strong><br />

fuerza mayor.<br />

5.- El horario <strong>de</strong> los <strong>en</strong>sayos, será: los sábados a <strong>la</strong>s diez<br />

treinta <strong>de</strong> <strong>la</strong> noche, y para Educandos <strong>de</strong> siete a nueve y<br />

media <strong>de</strong> <strong>la</strong> noche.<br />

6.- Don Antonio Gisbert Espí, acepta todas y cada una <strong>de</strong><br />

estas condiciones y promete cumplir bi<strong>en</strong> y fielm<strong>en</strong>te <strong>la</strong>s<br />

obligaciones <strong>de</strong> su cargo, con el bi<strong>en</strong> <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dido, que <strong>de</strong><br />

faltar sin motivo justificado a tres <strong>en</strong>sayos consecutivos,<br />

se propondrá a <strong>la</strong> Junta Directiva su separación como<br />

Director <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda <strong>de</strong> Música.<br />

E ldirectorcobraràdoble<strong>en</strong><br />

les actuacions, es diu que és<br />

“muy querido y respetado”. Li<br />

marqu<strong>en</strong> un horari, li recor<strong>de</strong>n<br />

l’obediència a <strong>la</strong> Junta Directiva<br />

il’adverteix<strong>en</strong><strong>de</strong>quèsifalta<br />

tres vega<strong>de</strong>s consecutives als<br />

assajos ... se’l separarà <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda.<br />

Bé, una mica estrany. Vol<br />

aquest text amagar alguna<br />

<strong>de</strong>savin<strong>en</strong>ça?<br />

Segons <strong>la</strong> data d’aquest<br />

contracte, queda c<strong>la</strong>r que Tonín<br />

<strong>de</strong>ixaria <strong>la</strong> consergeria però<br />

continuaria a càrrec <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda<br />

com a director.<br />

En octubre apareix una nota <strong>de</strong><br />

Segundo Cantó Verdú -ger<strong>en</strong>t<br />

<strong>de</strong>l Bolero- s<strong>en</strong>se signar, ni per<br />

<strong>la</strong> banda ni per l’interessat, <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

qual reconeix que és <strong>de</strong>utor a <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong> 10.000 ptes. que li<br />

han <strong>de</strong>ixat per at<strong>en</strong>dre a les<br />

necessitats -per com<strong>en</strong>çar a<br />

reg<strong>en</strong>tar el bar-. Les haurà <strong>de</strong><br />

tornar el dia 1 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />

1962, amb un interés <strong>de</strong>l 6%.<br />

Unes fu<strong>la</strong>nes <strong>de</strong> por!<br />

En València, <strong>en</strong> una fal<strong>la</strong>, vam<br />

anar uns quants músics a pegar<br />

una volta. Sa<strong>la</strong>, que havia fet <strong>la</strong><br />

mili allí, <strong>en</strong>s va dir que anàrem<br />

amb ell que no <strong>en</strong>s perdríem.<br />

Però a mitat camí <strong>en</strong>s vam<br />

separar i <strong>en</strong>s vam adonar que<br />

s’havíem perdut. Nosaltres<br />

t<strong>en</strong>dríem <strong>de</strong>u o dotze <strong>anys</strong>. Així<br />

que vam vore <strong>de</strong> tornar anant<br />

per <strong>la</strong> vora <strong>de</strong>l riu fins als<br />

jardins <strong>de</strong> Viveros per vore<br />

d’arribar a <strong>la</strong> fal<strong>la</strong>. Pel camí,<br />

davant una casa, hi havi<strong>en</strong> unes<br />

“fu<strong>la</strong>nes” que al veure’ns vestits<br />

<strong>de</strong> músics i tan<br />

m<strong>en</strong>uts, <strong>en</strong>s van<br />

cridar ri<strong>en</strong>t-se, i<br />

nosaltres<br />

aporegats i<br />

afrontats se’n<br />

vam anar<br />

corr<strong>en</strong>t.<br />

89


1961<br />

Pel <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1961<br />

comprari<strong>en</strong> una cafetera<br />

mo<strong>de</strong>rna. Es pagarà <strong>en</strong> 12 rebuts.<br />

Lam<strong>en</strong>tablem<strong>en</strong>t no apareix el<br />

preu.<br />

Aquell aparell era d’un mo<strong>de</strong>l<br />

mo<strong>de</strong>rn <strong>de</strong> 125 watts, amb quadre<br />

automàtic i bomba d’aigua a<br />

doble efecte. L’adquirir<strong>en</strong> a<br />

Pucha<strong>de</strong>s, <strong>en</strong> València, al carrer<br />

Malil<strong>la</strong>, 9. Marca CUBISE.<br />

Malgrat anàrem superant <strong>la</strong><br />

crisi <strong>de</strong>l 58, ja tornem a estar<br />

com al principi <strong>en</strong> nombre <strong>de</strong><br />

músics.<br />

90


1962<br />

La Comparsa Guzmans pagant drets d’autor a <strong>la</strong> S.G.A.E.<br />

En 1962 es van tornar a<br />

r<strong>en</strong>ovar els uniformes. En el<br />

llibre <strong>de</strong> comptes apareix un<br />

pagam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> 460 ptes. <strong>en</strong><br />

concepte d’uniforme i <strong>en</strong> una<br />

factura -16 d’abril- <strong>de</strong> <strong>la</strong> Pañeria<br />

Siglo XX d’Alcoi, es v<strong>en</strong><strong>en</strong> 74<br />

metres <strong>de</strong> bel<strong>la</strong>rdina a <strong>la</strong> banda<br />

per un valor <strong>de</strong> 4.070 ptes.<br />

L aJuntaDirectiva<strong>de</strong>1962<br />

estava formada per: Rafael<br />

Sirv<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Presi<strong>de</strong>nt, Fermín<br />

Bernabéu <strong>de</strong> Vicepresi<strong>de</strong>nt.<br />

David Coloma <strong>de</strong> Secretari.<br />

Juan Bautista Bertomeu <strong>de</strong><br />

comptador i Francisco Alcaraz,<br />

José Garcia Espí i Carlos Payá,<br />

<strong>de</strong> vocals.<br />

L’estat <strong>de</strong>ls comptes a 31 <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>sembre era d’uns ingressos<br />

<strong>de</strong> 75.802 ptes. i d’unes<br />

<strong>de</strong>speses <strong>de</strong> 71.447’50 ptes.<br />

Amb un saldo a favor <strong>de</strong><br />

4.354’50 ptes.<br />

I, <strong>en</strong>cara que no apareix el<br />

contracte, sabem que <strong>la</strong> banda<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> toca tots aquests<br />

<strong>anys</strong> (fins a 1969) amb <strong>la</strong> filà<br />

Guzmanes d‘Alcoy (ja ho havíem<br />

com<strong>en</strong>tat), els quals pagu<strong>en</strong> els<br />

drets d’autor, com ho testifica<br />

un rebut <strong>en</strong> po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat<br />

Musical.<br />

Els càrrecs <strong>de</strong> 1962<br />

Presi<strong>de</strong>nt Vicepresi<strong>de</strong>nt Tresorer Secretari<br />

Rafael Sirv<strong>en</strong>t Fermín Bernabéu Juan Bertomeu David Coloma<br />

Pel mes <strong>de</strong> maig, <strong>la</strong> filà<br />

Marineros <strong>de</strong> Castal<strong>la</strong> es va<br />

interessar per contractar a <strong>la</strong><br />

Banda i, finalm<strong>en</strong>t al juliol, va<br />

signar un contracte amb 18 o 20<br />

p<strong>la</strong>ces. Actuaria <strong>de</strong> l’1 al 4 <strong>de</strong><br />

setembre per 9.000 ptes. La<br />

comparsa pagà <strong>la</strong> manut<strong>en</strong>ció i<br />

l’estança i per compte <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda, els viatges.<br />

També pel maig es va fer una<br />

comanda a José Ruiz Real <strong>de</strong>l<br />

carrer Sant Francesc, 44 d’Alcoi<br />

d’un molinet <strong>de</strong> café -<strong>de</strong>via ser<br />

per al Bolero- que costarà 3.400<br />

ptes.: 400 d’<strong>en</strong>trada i tres<br />

<strong>en</strong>tregues m<strong>en</strong>suals <strong>de</strong> 1.000<br />

ptes.<br />

Al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> l’any continuar<strong>en</strong> les<br />

factures per <strong>la</strong> reparació<br />

d’instrum<strong>en</strong>ts.<br />

91


1962<br />

Cercavi<strong>la</strong> <strong>de</strong> Sant Gregori acompanyant a autoritats i festers.<br />

I<br />

<strong>en</strong>tre setembre, agost i<br />

octubre hi ha un <strong>en</strong>creuam<strong>en</strong>t<br />

<strong>de</strong> cartes amb <strong>la</strong> Comissió <strong>de</strong><br />

Callosa d’<strong>en</strong> Sarrià i no queda<br />

c<strong>la</strong>r si <strong>de</strong>finitivam<strong>en</strong>t <strong>la</strong> banda<br />

va anar a actuar perquè hi<br />

havi<strong>en</strong> 1.000 ptes. <strong>de</strong> reman<strong>en</strong>t.<br />

Una d’aquestes<br />

cartes, datada el<br />

7d’octubre<strong>de</strong><br />

1962, diu:<br />

Anem a Callosa, o no?<br />

“... Muy Sr. mio: Nos ha<br />

extrañado mucho el<br />

recibir su carta, pues<br />

nosotros ya creíamos que<br />

ya estaba todo ultimado, y<br />

Vds. Preparados para<br />

v<strong>en</strong>ir a Fiestas, pues así lo<br />

t<strong>en</strong>íamos concertado con<br />

Antonio Gisbert ...”<br />

En aquells mom<strong>en</strong>ts, Tonín<br />

<strong>en</strong>cara exercia <strong>de</strong> Director i,<br />

alhora, signava contractes. I ...<br />

amb tota probabilitat ja hauria<br />

avisat a <strong>la</strong> societat <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua<br />

marxa mesos abans, perquè<br />

aquesta feia gestions per<br />

buscar-li un substitut i li havia<br />

ofertat a Salvador Abars Seguer,<br />

el director <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong>l<br />

Palomar, <strong>la</strong> direcció <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Societat Musical <strong>la</strong> Alianza.<br />

Aquest Salvador contestà <strong>en</strong><br />

una carta datada el 6 d’agost <strong>de</strong><br />

1962:<br />

92


1962<br />

E<br />

ncara hi ha un docum<strong>en</strong>t,<br />

que potser no arribe a serho,<br />

perquè no el signa ningú, <strong>en</strong><br />

<strong>la</strong> introducció <strong>de</strong>l qual <strong>la</strong> banda<br />

semb<strong>la</strong> fugir <strong>de</strong> l’oficialitat<br />

pròpia <strong>de</strong>ls contractes, <strong>la</strong> <strong>de</strong>ls<br />

estatuts i també <strong>de</strong> les<br />

<strong>de</strong>cisions i acords presos a<br />

nivell institucional, com els que<br />

hem pogut llegir re<strong>c<strong>en</strong>t</strong>m<strong>en</strong>t.<br />

Qui l’escriu ho fa <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dins; es<br />

queixa. Seguram<strong>en</strong>t, van ser<br />

propostes discuti<strong>de</strong>s <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

Junta G<strong>en</strong>eral o a <strong>la</strong> Junta<br />

Directiva perquè al costat <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

primera proposta, l’autor escriu:<br />

«Se aprueba». Datada l’11 <strong>de</strong><br />

maig <strong>de</strong> 1962.<br />

De fet, les da<strong>de</strong>s segü<strong>en</strong>ts<br />

segell<strong>en</strong> <strong>la</strong> fi d’una etapa i<br />

<strong>de</strong>scobreix<strong>en</strong> que, amb el canvi<br />

<strong>de</strong> direcció dins <strong>la</strong> banda, hi ha<br />

cert <strong>de</strong>scont<strong>en</strong>t.<br />

“Informe sobre los actuales acontecimi<strong>en</strong>tos <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Sociedad Musical <strong>la</strong> Alianza”<br />

Acausa<strong>de</strong>lrumboque<strong>la</strong>scosastomanatravés<strong>de</strong>l<br />

tiempo, y que los hombres <strong>de</strong>l día quier<strong>en</strong> hacer los<br />

propios para satisfacer mas que nada sus caprichos <strong>de</strong><br />

diversión o <strong>de</strong> provecho econòmico, esta Sociedad se ve<br />

obligada a reformar algunas <strong>de</strong> <strong>la</strong>s normas que seguian<br />

<strong>de</strong>s<strong>de</strong> varios años.<br />

Primera:Delimportearepartir<strong>de</strong>cadaactuación<strong>de</strong><strong>la</strong><br />

Banda u Orquesta, se restará el 5% para Fondos <strong>de</strong> esta<br />

Sociedad. Y a<strong>de</strong>más todos los actos que algún músico no<br />

esté pres<strong>en</strong>te se le <strong>de</strong>scontará <strong>la</strong> parte que le corresponda<br />

<strong>de</strong> su haber y <strong>la</strong> multa que su falta <strong>de</strong> cumplimi<strong>en</strong>to le<br />

<strong>de</strong>be <strong>de</strong> proce<strong>de</strong>r.<br />

Segunda:Proponera<strong>la</strong>JuntaquelosEducandos<strong>de</strong>b<strong>en</strong><br />

percibir <strong>la</strong> mitad que los músicos durante el primer año, y<br />

<strong>la</strong>s dos terceras partes durante el segundo si son m<strong>en</strong>ores<br />

<strong>de</strong> catorce años, para igua<strong>la</strong>rse a <strong>la</strong> categoria <strong>de</strong> músicos<br />

el tercero <strong>de</strong> los años <strong>de</strong> apr<strong>en</strong>dizaje.<br />

Tercera:Nomeparecebi<strong>en</strong>e<strong>la</strong>ctualsistema<strong>de</strong>lSr.<br />

Director <strong>de</strong> que cobre doble sin tocar, ni que con lo que<br />

vi<strong>en</strong>e cobrando <strong>de</strong> ser Director esté vivi<strong>en</strong>do <strong>en</strong> Alcoy;<br />

pues es insufici<strong>en</strong>te <strong>la</strong> <strong>la</strong>bor que vi<strong>en</strong>e realizando respecto<br />

a<strong>la</strong>formación<strong>de</strong>nuevosmúsicos.<br />

Cuarta:Losinteresesquesevi<strong>en</strong><strong>en</strong>pagandoalosmúsicos<br />

<strong>de</strong>b<strong>en</strong> <strong>de</strong> <strong>de</strong>saparecer, pues no repres<strong>en</strong>ta ningún<br />

sacrificio para los señores que lo obti<strong>en</strong><strong>en</strong>.<br />

Anècdota <strong>de</strong> Victorino<br />

Vam fer molts viatges amb <strong>la</strong><br />

Torruana. Una vegada, davant<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> Font Roja, on havíem tocat,<br />

se li van tr<strong>en</strong>car els fr<strong>en</strong>s i<br />

baixàvem <strong>en</strong> segona i <strong>en</strong><br />

algunes revoltes havíem <strong>de</strong><br />

daval<strong>la</strong>r per aguantar l’autobús.<br />

Altra vegada, <strong>en</strong> el port<br />

d’Albaida, vam avançar al cotxe<br />

<strong>de</strong> Pep el Grandot, que se<br />

n’anava amb <strong>la</strong> dona <strong>de</strong> viatge<br />

<strong>de</strong> nuvis i no<strong>més</strong> passar-li es va<br />

tr<strong>en</strong>car un palier i vam passar<br />

quasi tot el dia perquè<br />

l’arreg<strong>la</strong>r<strong>en</strong>.<br />

Anècdota Victorino i José María<br />

José María i jo <strong>en</strong>s vam disgustar una vegada amb <strong>la</strong><br />

banda, perquè <strong>en</strong> Alcoi el cotxe <strong>en</strong>s va <strong>de</strong>ixar <strong>en</strong> terra<br />

ivamhaverd’agafaruntaxi.Eldisgustvaserperquè<br />

<strong>en</strong> realitat havi<strong>en</strong> segut uns minuts i altres vega<strong>de</strong>s<br />

s’havi<strong>en</strong> esperat a altres músics <strong>més</strong> temps.<br />

Vam estar sis o set <strong>anys</strong> s<strong>en</strong>se tornar.<br />

93


1962<br />

C<br />

Pep “Ronquit” i Fermín.<br />

ada músic pagava una quota <strong>de</strong><br />

soci <strong>de</strong> 60 ptes. i, a <strong>més</strong> a <strong>més</strong>,<br />

es posav<strong>en</strong> les segü<strong>en</strong>ts multes:<br />

•Perarribartardal’actuació<strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Nit <strong>de</strong> Capdany: 10 ptes.<br />

•Pernovoleractuar<strong>en</strong>eixe<br />

acte: 30 ptes.<br />

Eixe any, el 1962, alguns músics<br />

van arribar tard i altres no van<br />

voler actuar. Er<strong>en</strong> signes <strong>de</strong><br />

malestar a l’interior <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Societat Musical.<br />

Tanmateix t<strong>en</strong>im una factura <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> reparació d’un fiscorn<br />

signada per D. José Faus Moltó<br />

el 3 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre, <strong>la</strong> qual cosa<br />

<strong>en</strong>s fa p<strong>en</strong>sar que probablem<strong>en</strong>t<br />

es trobaria amb el malestar <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> banda. Potser <strong>la</strong> nit <strong>de</strong> Cap<br />

d’Any <strong>la</strong> banda actuara amb<br />

direcció pròpia, el que queda<br />

c<strong>la</strong>r és que Tonín ja no estava.<br />

Així, el darrer contracte signat<br />

<strong>en</strong>tre <strong>la</strong> banda i Tonín, semb<strong>la</strong><br />

que s’havia tr<strong>en</strong>cat (va durar un<br />

parell <strong>de</strong> mesos). Potser, el fet <strong>de</strong><br />

viure <strong>en</strong> Alcoi i haver <strong>de</strong> muntar a<br />

<strong>la</strong> <strong>Torre</strong> els dissabtes, els<br />

dium<strong>en</strong>ges i, seguram<strong>en</strong>t, alguns<br />

dies <strong>més</strong>, li fei<strong>en</strong> dificultosa <strong>la</strong><br />

tasca com a director,<br />

probablem<strong>en</strong>t, també van jugar<br />

un paper important les<br />

condicions, una miqueta<br />

“agrosetes” que li proposava <strong>la</strong><br />

societat van facilitar <strong>la</strong> seua<br />

<strong>de</strong>cisió, potser <strong>la</strong> queixa <strong>de</strong><br />

l’últim escrit referit al seu doble<br />

cobram<strong>en</strong>t o potser, que un<br />

músic amb serioses qualitats<br />

per <strong>la</strong> composició necessitava<br />

un ambi<strong>en</strong>t <strong>més</strong> adi<strong>en</strong>t, <strong>de</strong> <strong>més</strong><br />

vo<strong>la</strong>da, que el que li podia oferir<br />

<strong>la</strong> <strong>Torre</strong>. Tot junt i rem<strong>en</strong>at ...<br />

confirmava el fet: Tonín <strong>de</strong>ixava<br />

<strong>la</strong> Banda.<br />

Amb l’adéu <strong>de</strong> Tonín s’acaba<br />

una etapa, que fa uns fulls<br />

nom<strong>en</strong>av<strong>en</strong> com a SEGONA. Hi<br />

ha un motiu c<strong>la</strong>r: Des <strong>de</strong> 1946<br />

fins el 1962, els directors <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda han estat persones<br />

RESIDENTS <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>:<br />

Francisco Coloma, Juan Rubio,<br />

Antonio Manresa, Tomàs Marco<br />

iAntonioGisbert“Tonín”.Tots<br />

han tingut dins el poble una<br />

ocupació que els ajudava a<br />

portar avant una casa. D’ara<br />

<strong>en</strong>davant, els directors vindran<br />

unes hores, una vesprada <strong>de</strong><br />

dissabte o <strong>en</strong>tre setmana, però<br />

no residiran al poble.<br />

És un canvi reflectit <strong>en</strong> <strong>la</strong> forma<br />

<strong>de</strong> viure: hi ha noves<br />

possibilitats <strong>de</strong> <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çam<strong>en</strong>t<br />

que permetran a persones que<br />

viu<strong>en</strong> <strong>en</strong> Alcoi o <strong>en</strong> Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina,<br />

acostar-se a <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> el temps<br />

necessari per po<strong>de</strong>r portar<br />

avant <strong>la</strong> banda.<br />

Els dos primers directors<br />

duraran poc <strong>en</strong> el seu<br />

càrrec, però <strong>de</strong> seguida<br />

n’apareixerà un que “farà<br />

carrera” i es consolidarà<br />

durant una estada l<strong>la</strong>rga <strong>en</strong><br />

<strong>la</strong> Societat Musical.<br />

Reparant instrum<strong>en</strong>ts.<br />

94


Convocatòria <strong>de</strong> reunió. Potser estigu<strong>en</strong> p<strong>en</strong>sant<br />

<strong>en</strong> buscar nou director?<br />

95


96<br />

CAPÍTOL 3


TERCERA ETAPA<br />

(1963 - 1966)<br />

97


EL TRIENNI CONTESTÀ<br />

1963<br />

98


José Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Faus Moltó<br />

E l1963elnoudirectorseràD.<br />

José Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Faus Moltó,<br />

successor <strong>de</strong> Tonín. Va nàixer<br />

<strong>en</strong> Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina el 23 <strong>de</strong> març <strong>de</strong><br />

1935. Als quinze <strong>anys</strong> va<br />

ingressar <strong>en</strong> <strong>la</strong> Unión Musical<br />

Contestana on va rebre c<strong>la</strong>sses<br />

<strong>de</strong> solfeig i trompeta, just <strong>en</strong> el<br />

mom<strong>en</strong>t <strong>en</strong> què era director D.<br />

Enrique Pérez Margarit. En el<br />

món musical se’l coneixia amb<br />

el malnom <strong>de</strong> “el Iaio”.<br />

Realitzà estudis d’harmonia i<br />

fou nom<strong>en</strong>at subdirector <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda juntam<strong>en</strong>t amb D. José<br />

Pérez Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na. Trebal<strong>la</strong>va<br />

d’empleat <strong>de</strong> banca <strong>en</strong><br />

Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina. (C).<br />

Després <strong>de</strong> posar-se <strong>en</strong><br />

contacte amb Valeriano<br />

Bernabéu, el qual s’havia<br />

trasl<strong>la</strong>dat a Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina, acceptà<br />

<strong>la</strong> direcció <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat<br />

Musical <strong>la</strong> Alianza.Cobrarà<br />

12.000 ptes. anuals. Aquesta<br />

quantitat igualà el sou <strong>de</strong> Tonín<br />

<strong>de</strong>ls darrers mesos, però Faus, a<br />

<strong>més</strong>, cobraria el doble que els<br />

músics <strong>en</strong> les eixi<strong>de</strong>s i <strong>en</strong> les<br />

actuacions.<br />

No t<strong>en</strong>im moltes da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> qui<br />

componia <strong>la</strong> Junta Directiva <strong>en</strong><br />

1963, el que sí sabem és que<br />

David Coloma era el secretari i<br />

que Faus Moltó era el director.<br />

Director, 1963 - 1964<br />

Compte <strong>de</strong> ingressos i <strong>de</strong>speses per festes <strong>de</strong> Xixona<br />

Ingressos per tocar: 16.000 ptes..<br />

Despeses:<br />

•5.891ptes.<strong>en</strong>elm<strong>en</strong>jar-ques’hacomprat<strong>en</strong><strong>la</strong><strong>Torre</strong>-.<br />

•450ptes.<strong>en</strong>elsou<strong>de</strong>lescuineres.<br />

•800ptes.<strong>en</strong>el“coche”(autobús).<br />

Així, que<strong>de</strong>n <strong>en</strong> net: 8.859 ptes..<br />

S’ha <strong>de</strong> restar:<br />

•1.020ptes.<strong>en</strong>unapartatquediu:“gastos<strong>en</strong>Jijona”,que<br />

no s’especifiqu<strong>en</strong>.<br />

S<strong>en</strong>t així el resultat final seri<strong>en</strong>: 7.839 ptes. que es<br />

repartiran <strong>en</strong>tre els músics (pràcticam<strong>en</strong>t el 50% <strong>de</strong>l que<br />

cobr<strong>en</strong> per actuar).<br />

Anècdota José María i<br />

Guillermo.<br />

Anem a tocar a Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina i <strong>en</strong>s<br />

anem tots els xiquillos i David a<br />

<strong>la</strong> piscina d’Alcoi. Es tir<strong>en</strong> tots<br />

els xiquets <strong>de</strong> dalt <strong>de</strong>l trampolí i<br />

darrere David, però no sabíem<br />

que David no sabia nadar.<br />

Aleshores tots mirant-se: I<br />

David? I David? I el van haver <strong>de</strong><br />

traure <strong>de</strong> baix <strong>de</strong> l’aigua, sinó,<br />

s’ofega.<br />

En agost d’aquest any van anar<br />

alesfestes<strong>de</strong>Xixona,no<br />

consta el contracte, però sí un<br />

docum<strong>en</strong>t <strong>de</strong> molt d’interés: els<br />

comptes a mà <strong>de</strong> les <strong>de</strong>speses i<br />

<strong>la</strong> manut<strong>en</strong>ció d’aquel<strong>la</strong> eixida.<br />

En eixos comptes es<br />

<strong>de</strong>sgloss<strong>en</strong> les <strong>de</strong>speses <strong>de</strong>l<br />

m<strong>en</strong>jar, el sou <strong>de</strong> les cuineres i<br />

els viatges. Com que <strong>la</strong><br />

distància era curta, hi van haver<br />

queviures que es comprar<strong>en</strong> <strong>en</strong><br />

<strong>la</strong> <strong>Torre</strong> i altres, <strong>en</strong> Xixona, com<br />

po<strong>de</strong>m observar.<br />

Semb<strong>la</strong> confirmada <strong>la</strong> presència<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>en</strong> Castal<strong>la</strong> <strong>de</strong> l’1 al<br />

4<strong>de</strong>setembre.Ambaquesta<br />

eixida <strong>la</strong> banda <strong>en</strong>ca<strong>de</strong>nà tres<br />

actuacions segui<strong>de</strong>s: Castal<strong>la</strong>,<br />

Vill<strong>en</strong>a i Ibi. El pressupost amb<br />

Castal<strong>la</strong> va ser d’11.200 ptes.<br />

amb <strong>la</strong> comparsa Mariners.<br />

El 1963 <strong>la</strong> banda va tocar <strong>en</strong><br />

Vill<strong>en</strong>a <strong>en</strong> <strong>la</strong> comparsa Moros<br />

Nuevos, <strong>de</strong>l 5 al 9 <strong>de</strong> setembre.<br />

Van anar vint-i-quatre músics<br />

amb un preu acordat <strong>de</strong> 20.000<br />

ptes. La comparsa, a <strong>més</strong> a<br />

<strong>més</strong>, els pagaria els viatges,<br />

l’allotjam<strong>en</strong>t i <strong>la</strong> manut<strong>en</strong>ció.<br />

Les <strong>de</strong>speses <strong>de</strong>ls timbals<br />

correri<strong>en</strong> a compte <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

José Mª m<strong>en</strong>ja pol<strong>la</strong>stre<br />

El primer pol<strong>la</strong>stre que em vaig<br />

m<strong>en</strong>jar jo, va ser <strong>en</strong> Ibi!<br />

Tanmateix, <strong>en</strong> el suposat cas<br />

que <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong><br />

haguera anat a tocar a Castal<strong>la</strong><br />

el dia 4, eixe mateix dia,<br />

possiblem<strong>en</strong>t pernoctari<strong>en</strong> <strong>en</strong><br />

Vill<strong>en</strong>a, contràriam<strong>en</strong>t, aniri<strong>en</strong> a<br />

Vill<strong>en</strong>a el dia 5 pel matí.<br />

99


1963<br />

Q<br />

uant a l’eixida <strong>de</strong> Vill<strong>en</strong>a, el<br />

Secretari <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>en</strong>vià<br />

una sol·licitud <strong>de</strong> permís al<br />

Coronel <strong>de</strong>l Regim<strong>en</strong>t<br />

d‘infanteria Vizcaya 21,<br />

adreçada al soldat-músic<br />

Francisco Monllor Garrigós. El<br />

coronel, Carlos Valero Coll,<br />

contestà que <strong>en</strong> aquelles dates<br />

hi havia molts soldats <strong>de</strong><br />

permís i que, malgrat era<br />

impossible, li’l concediria el cap<br />

<strong>de</strong> setmana (dissabte i<br />

dium<strong>en</strong>ge).<br />

Immediatam<strong>en</strong>t <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />

Vill<strong>en</strong>a vindran les festes d’Ibi.<br />

Aquest any <strong>la</strong> banda tocarà <strong>en</strong><br />

<strong>la</strong> comparsa Chumberos amb un<br />

pressupost <strong>de</strong> 19.500 ptes. i<br />

amb <strong>la</strong> manut<strong>en</strong>ció a càrrec <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> banda. Per una altra part,<br />

Faus, el director, escrivia <strong>en</strong> una<br />

carta contestant a una invitació,<br />

datada el 15 d’agost <strong>de</strong> 1963:<br />

Faus contestà a <strong>la</strong><br />

invitació per participar <strong>en</strong><br />

un certam<strong>en</strong> <strong>en</strong> Ibi<br />

“Ha subido un poco el<br />

presupuesto porque aquí,<br />

como seguram<strong>en</strong>te<br />

tambi<strong>en</strong> ahí, los jornales<br />

han subido mucho y<br />

tambi<strong>en</strong> quiero llevar,<br />

para el certam<strong>en</strong> a los<br />

mejores músicos <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong> Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina, <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

qual soy subdirector, con<br />

el objeto <strong>de</strong> que <strong>la</strong> banda<br />

<strong>de</strong> <strong>Torre</strong>manzanas que<strong>de</strong><br />

<strong>en</strong> bu<strong>en</strong> lugar. Los gastos<br />

que pueda ocasionar el<br />

timbalero, seran aparte y<br />

acargo<strong>de</strong>Vds.”<br />

José Alfosea <strong>en</strong>via una còpia <strong>de</strong> Señorío Español aFausMoltó<br />

Efectivam<strong>en</strong>t, Faus contestà a<br />

<strong>la</strong> invitació per tal <strong>de</strong> participar<br />

<strong>en</strong> un certam<strong>en</strong> musical <strong>en</strong> Ibi el<br />

dia 14 <strong>de</strong> setembre,<br />

concretam<strong>en</strong>t, durant les festes<br />

locals. Havi<strong>en</strong> d’interpretar un<br />

pasdoble lliure i un altre obligat,<br />

Señorio español <strong>de</strong> José<br />

Alfonsea Pastor.<br />

El Director reacciona<br />

ràpidam<strong>en</strong>t i <strong>de</strong>mana amb<br />

urgència quatre còpies <strong>de</strong>l<br />

pasdoble que havi<strong>en</strong> d’executar<br />

obligatòriam<strong>en</strong>t, i per això es<br />

posà <strong>en</strong> contacte amb el propi<br />

compositor. Aquest li va <strong>en</strong>viar<br />

so<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t un exemp<strong>la</strong>r perquè<br />

les edicions d’aquel<strong>la</strong> peça<br />

estav<strong>en</strong> esgota<strong>de</strong>s.<br />

El Jurat <strong>de</strong>l certam<strong>en</strong> estava<br />

format pel director <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda<br />

Iris d’Alcoi i el professor <strong>de</strong><br />

<strong>música</strong> Enrique Castro, pel<br />

director i subdirector <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda d’Ibi, Manuel Sabater i<br />

Emilio Arnal i pels solistes <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda d’Ibi, José Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na i<br />

Emilio Valero.<br />

Vistes les dates <strong>en</strong> què es<br />

trobav<strong>en</strong>, comptav<strong>en</strong> amb poc<br />

m<strong>en</strong>ys d’un mes per muntar <strong>la</strong><br />

peça que els <strong>de</strong>manav<strong>en</strong>, i<br />

t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> una ag<strong>en</strong>da, com hem<br />

pogut llegir <strong>més</strong> amunt, b<strong>en</strong><br />

apretada. De qualsevol manera,<br />

no hi ha notícies <strong>de</strong>l resultat <strong>de</strong>l<br />

certam<strong>en</strong> que donava tres<br />

premis amb l’import <strong>de</strong> 2.000,<br />

1.000 i 500 ptes.,<br />

respectivam<strong>en</strong>t.<br />

100<br />

Contestació a <strong>la</strong> sol·licitud <strong>de</strong><br />

permís per al soldat-músic<br />

Francisco Monllor Garrigós. El<br />

coronel contestà que hi havia molts<br />

soldats <strong>de</strong> permís i que era<br />

impossible, li’l concediria el cap <strong>de</strong><br />

setmana.


1963<br />

Paco “Cigalo” i Luis Giner, trombó <strong>de</strong> Mutxamel -que va escriure aquesta carta dirigida al tio David-.<br />

D<br />

’aquest any, a <strong>més</strong>, cal<br />

<strong>de</strong>stacar notícies -cartes- on<br />

po<strong>de</strong>m llegir com <strong>la</strong> Societat<br />

Musical es posà <strong>en</strong> contacte<br />

amb músics <strong>de</strong> Relleu i <strong>de</strong><br />

Mutxamel perquè els<br />

contractar<strong>en</strong> <strong>en</strong> mom<strong>en</strong>ts (com<br />

els <strong>de</strong> l’estiu <strong>de</strong> 1963) <strong>en</strong> el qual<br />

les eixi<strong>de</strong>s quasi arribav<strong>en</strong> a<br />

<strong>de</strong>sbordar <strong>la</strong> capacitat<br />

d’actuació <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

Concretam<strong>en</strong>t, <strong>en</strong> <strong>la</strong> carta <strong>de</strong><br />

resposta <strong>de</strong> Cosme P<strong>en</strong>alva <strong>de</strong><br />

Relleu po<strong>de</strong>m llegir que té<br />

ganes d’anar amb <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Torre</strong> a Alcoi, però li ha <strong>de</strong> dir <strong>la</strong><br />

data exacta perquè també són<br />

festes <strong>en</strong> Relleu i <strong>en</strong> un<br />

paràgraf, cap el final d’aquest<br />

docum<strong>en</strong>t, afig:<br />

Cosme P<strong>en</strong>alva<br />

s’alegra pel nou director<br />

“... Me alegro que el nuevo<br />

director “hos” sea <strong>de</strong><br />

vuestro agrado ya que una<br />

banda por muy bu<strong>en</strong>a que<br />

sea sin director no es mas<br />

que una charanga ...”<br />

Un músic <strong>de</strong> Mutxamel,<br />

contestà també «al estimado<br />

amigo David» el març <strong>de</strong> 1963,<br />

confirmant-li l’assistència per<br />

anar amb ells a les festes<br />

d’Alcoi i li ofereix un trompeta,<br />

un saxo i un c<strong>la</strong>rinet:<br />

Fan falta músics?<br />

“... lo que hiciese falta<br />

avise con tiempo pues<br />

podria utilizar los<br />

compañeros <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

orquesta ...”<br />

Tanmateix, semb<strong>la</strong> que al<br />

mutxameler li van bé les coses<br />

perquè quan el cri<strong>de</strong>n per a les<br />

festes <strong>de</strong> Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina, l’amic<br />

músic diu que bé, que ell tocarà<br />

<strong>en</strong> Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina, però que ell és<br />

oficial (obrer) i que guanya 200<br />

ptes. al dia i que c<strong>la</strong>r, que es<br />

posar<strong>en</strong> <strong>en</strong> el seu lloc, 200 ptes.<br />

són moltes pessetes. Si<br />

respectav<strong>en</strong> eixe preu, ell faria<br />

els 60 km, contràriam<strong>en</strong>t, no els<br />

faria el favor d’anar-hi.<br />

No hi ha resposta docum<strong>en</strong>tada<br />

per part <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>,<br />

Estat <strong>de</strong> comptes individuals <strong>de</strong> tres músics<br />

1.963:<br />

però és <strong>la</strong> segona referència<br />

que trobem quant a l’augm<strong>en</strong>t<br />

<strong>de</strong>ls jornals, <strong>la</strong> primera,<br />

recor<strong>de</strong>m, l’acabava <strong>de</strong> fer Faus<br />

quan va <strong>en</strong>viar el contracte a<br />

Ibi.<br />

També posseïm d’aquest any,<br />

uns apunts sobre l’estat <strong>de</strong><br />

comptes individuals <strong>de</strong> tres<br />

músics pertany<strong>en</strong>ts al 1963 i<br />

1964 -el d’aquest darrer any<br />

incomplet-, on es <strong>de</strong>sgloss<strong>en</strong><br />

els ingressos per actuació i els<br />

pagam<strong>en</strong>ts per quotes <strong>de</strong> soci i<br />

<strong>de</strong> loteria a <strong>la</strong> banda. Ens<br />

interess<strong>en</strong> els ingressos per<br />

actuacions <strong>en</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

Hi apareix<strong>en</strong>, com a músics<br />

cobradors: Santiago Galiana<br />

Aracil, Francisco Llor<strong>en</strong>s<br />

<strong>Torre</strong>grosa i Francisco Alcaraz<br />

Orts.<br />

Abril 24: Por <strong>la</strong> fiesta <strong>de</strong> Alcoy<br />

375 ptes.<br />

Mayo 15: Por <strong>la</strong> fiesta <strong>de</strong> San Isidro<br />

70 ptes.<br />

Agosto 13: Por <strong>la</strong> fiesta <strong>de</strong> Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina<br />

250 ptes.<br />

Agosto 26: Por <strong>la</strong>s fiestas <strong>de</strong> Jijona<br />

390 ptes.<br />

Total: 1.085 ptes.<br />

1.964:<br />

Mayo 9: Por <strong>la</strong>s fiestas <strong>de</strong> San Gregorio<br />

Mayo 17:<br />

Total<br />

250 ptes.<br />

80 ptes.<br />

330 ptes.<br />

101


Festes <strong>de</strong> Sant Gregori amb Faus Moltó al cap <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

1963<br />

D efet,<strong>en</strong>l’any1963nohi<br />

apareix cap referència a les<br />

festes <strong>de</strong> Vill<strong>en</strong>a, ni tampoc a<br />

les <strong>de</strong> Castal<strong>la</strong>, Ibi i Callosa.<br />

Podria ser que aquests tres<br />

músics no anar<strong>en</strong> a aquestes<br />

eixi<strong>de</strong>s, però semb<strong>la</strong> estrany.<br />

En qualsevol cas els preus per<br />

dia estan prou per davall <strong>de</strong> les<br />

200 ptes. que <strong>de</strong>manava l’oficial<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> construcció. Si <strong>en</strong>s fixem,<br />

<strong>la</strong> festa <strong>de</strong> Sant Isidre <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Torre</strong> es paga a 70 ptes. Les<br />

eixi<strong>de</strong>s vindri<strong>en</strong> a oscil·<strong>la</strong>r -<br />

sempre que parlem <strong>de</strong> 3 dies<strong>en</strong>tre<br />

unes 80 ptes., <strong>en</strong> el cas <strong>de</strong><br />

Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina, i d’<strong>en</strong>tre 25/130<br />

ptes., <strong>en</strong> el cas d’Alcoi i <strong>de</strong><br />

Xixona, <strong>en</strong>cara que podria haver<br />

hagut un doblet <strong>en</strong> les <strong>en</strong>tra<strong>de</strong>s.<br />

En octubre el Bolero passarà una<br />

inspecció sanitària -122 ptes.-.<br />

Així mateix, es millora <strong>la</strong><br />

instal·<strong>la</strong>ció d’aigua (1.508 ptes.).<br />

També es pagu<strong>en</strong> dues factures<br />

aGuillermoLluquet<strong>de</strong>València<br />

per suministres musicals, pels<br />

educands i pels instrum<strong>en</strong>ts<br />

(857 ptes. i 453 ptes.).<br />

102<br />

Cal afegir que, com ja va<br />

passar <strong>en</strong> l’any 1921 amb<br />

els Muntanyesos d’Alcoi,<br />

van anar a fer l’eixida a<br />

Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina aquell any<br />

perquè una filà<br />

s’estr<strong>en</strong>ava <strong>en</strong> el món <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> festa. Concretam<strong>en</strong>t,<br />

es tractava <strong>de</strong> <strong>la</strong> filà els<br />

G<strong>en</strong>tils.<br />

Per un altra part, a finals<br />

d’aquest any José<br />

Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Faus, davant <strong>la</strong><br />

impossibilitat <strong>de</strong><br />

trasl<strong>la</strong>dar-se a <strong>la</strong> <strong>Torre</strong><br />

per motius <strong>la</strong>borals (ja<br />

que l’asc<strong>en</strong><strong>de</strong>ix<strong>en</strong> a<br />

Director d’oficina),<br />

cedirà el seu càrrec a<br />

D. José Pérez<br />

Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na el dia 30 <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1963.<br />

Faus va estar poc <strong>més</strong><br />

d’un any dirigint <strong>la</strong><br />

banda.<br />

Una llàstima, tot<br />

indicava que tant <strong>la</strong><br />

Junta Directiva com els músics<br />

havi<strong>en</strong> connectat amb ell.<br />

Mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> contracte <strong>en</strong> 1963<br />

amb <strong>la</strong> comparsa Chumberos<br />

d’Ibi. (PTD).


José Pérez Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na<br />

1964<br />

L aJuntaDirectiva<strong>de</strong>1964<br />

estava constituïda per Rafael<br />

Sirv<strong>en</strong>t Giner com a presi<strong>de</strong>nt,<br />

David Coloma com a tresorer i<br />

<strong>en</strong>cara que no apareix el nom<br />

<strong>de</strong>l Secretari, o no <strong>en</strong> va haver, o<br />

David Coloma feia <strong>de</strong> Secretari i<br />

Tresorer alhora. I serà aquesta<br />

Junta <strong>la</strong> que contracte com a<br />

nou director a D. José Pérez<br />

Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na.<br />

José Pérez Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na va nàixer<br />

el 1929 <strong>en</strong> Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina. Cursà<br />

estudis superiors <strong>de</strong> <strong>música</strong> <strong>en</strong><br />

el Conservatori <strong>de</strong> València amb<br />

D. Joaquin Cortés Sansalvador<br />

(solfeig), amb D. Manuel Pa<strong>la</strong>u<br />

(composició) i amb D. Rafael<br />

Giner Estruch (harmonia),<br />

aquest darrer, era capitàdirector<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong>l<br />

Regim<strong>en</strong>t d’Infanteria Bizcaia 21<br />

d’Alcoi.<br />

En 1946 ingressà <strong>en</strong> <strong>la</strong> banda<br />

Unión Musical Contestana,<br />

dirigida aleshores per D. Rafael<br />

Giner, i <strong>en</strong> <strong>la</strong> qual exercirà <strong>de</strong><br />

subdirector i <strong>més</strong> tard, el 1958,<br />

<strong>de</strong> director.<br />

El 30 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1963 va<br />

assumir <strong>la</strong> direcció <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

Acudia els dissabtes per <strong>la</strong><br />

vesprada, feia c<strong>la</strong>sses <strong>de</strong><br />

solfeig i, per <strong>la</strong> nit, assajava.<br />

L’esco<strong>la</strong> d’educands va agafar<br />

impuls i, a <strong>més</strong> a <strong>més</strong>, va<br />

r<strong>en</strong>ovar <strong>la</strong> uniformitat <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda amb un nou uniforme <strong>de</strong><br />

color gris “pata <strong>de</strong> gallo”.<br />

Director, 1964 - 1966<br />

Es van fer eixi<strong>de</strong>s a Alcoi (1964-<br />

1965), a Xixona (1964) i a<br />

Callosa d’<strong>en</strong> Sarrià (1965).<br />

Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na ha sigut el director<br />

amb <strong>més</strong> composicions i<br />

premis <strong>de</strong> tots els que ha tingut<br />

<strong>la</strong> Societat Musical LA<br />

ALIANZA.Perlesdarreries<strong>de</strong><br />

1965 va <strong>de</strong>ixaria <strong>la</strong> banda. (C).<br />

Fotos <strong>de</strong> José Pérez Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na<br />

cedi<strong>de</strong>s per <strong>la</strong> Unió Musical<br />

Contestana. © Fletxa.<br />

103


L<br />

’1 <strong>de</strong> març <strong>de</strong>1964 el<br />

Bolero canvia <strong>de</strong> conserge i<br />

assumeix el càrrec Antonio<br />

Giner Llinares signant un<br />

contracte que resulta una còpia<br />

<strong>de</strong> l‘anterior tot salvant un <strong>de</strong>tall<br />

important: segons l’article 7, el<br />

conserge haurà d’abonar a <strong>la</strong><br />

banda, trimestralm<strong>en</strong>t, 2.100<br />

ptes., és a dir; 700 ptes. al mes.<br />

Cal recordar que l’anterior<br />

conserge no havia <strong>de</strong> pagar res,<br />

er<strong>en</strong> gu<strong>anys</strong> nets els que<br />

obt<strong>en</strong>ia <strong>de</strong> l’explotació <strong>de</strong>l local.<br />

En aquest mateix mes, <strong>la</strong><br />

societat va rebre una carta <strong>de</strong><br />

l’alcaldia d’Alcoi (Francisco<br />

Vitoria Laporta) <strong>en</strong> <strong>la</strong> que se’ls<br />

comunicava que a partir<br />

d’aquel<strong>la</strong> data, els alumnes <strong>de</strong><br />

<strong>música</strong> que volguer<strong>en</strong> continuar<br />

<strong>la</strong> carrera musical, no havi<strong>en</strong><br />

104<br />

Contracte moros vermells (PTD)<br />

d’anar a València a<br />

examinar-se ja que podri<strong>en</strong> ferho,<br />

a partir d’aquell mom<strong>en</strong>t, <strong>en</strong><br />

l’Esco<strong>la</strong> <strong>de</strong> Belles Arts d’Alcoi.<br />

Aquell fet, si <strong>més</strong> no, marcà un<br />

abans i un <strong>de</strong>sprés: el po<strong>de</strong>r<br />

examinar-se al costat <strong>de</strong> casa<br />

els estalviaria molts viatges i<br />

els hi facilitaria les coses. Per<br />

als músics era una notícia<br />

positiva.<br />

En juny <strong>de</strong> 1964 el director<br />

signà un contracte per anar a<br />

tocar a les festes <strong>de</strong> Moros i<br />

Cristians <strong>de</strong> Xixona amb José<br />

Antonio B<strong>la</strong>nquer, repres<strong>en</strong>tant<br />

d’aquesta filà. El pressupost<br />

que acordar<strong>en</strong> fou per 22.500<br />

ptes., amb 23 músics <strong>més</strong> el<br />

director. Viatges i manut<strong>en</strong>ció<br />

anav<strong>en</strong> a<br />

compte <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

1964<br />

En juliol també negociar<strong>en</strong> el<br />

preu per anar a les festes <strong>de</strong><br />

Mutxamel. La banda <strong>de</strong>manà<br />

18.000 ptes. per 18/20 músics,<br />

<strong>en</strong>cara que no t<strong>en</strong>im constància<br />

d’un contracte ferm.<br />

Anècdota <strong>de</strong>l tio<br />

Francisco “Corrio<strong>la</strong>”<br />

AVi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>naelportavajototsels<br />

dies a Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina amb <strong>la</strong> vespa<br />

<strong>en</strong> acabar l’assaig. Un dia es va<br />

queixar que <strong>la</strong> vespa feia olor a<br />

betum i vaig p<strong>en</strong>sar que <strong>la</strong><br />

pròxima volta se n’aniria a casa<br />

apeu.


1964<br />

E nagost,<strong>la</strong>comparsaPirates<br />

d’Ibi va <strong>de</strong>manar pressupost<br />

i<strong>la</strong>bandacontestà:<br />

Pressupost per als<br />

Pirates d’Ibi<br />

“... El presupuesto a 22<br />

p<strong>la</strong>zas con todo a nuestro<br />

cargo es <strong>de</strong> 22.000 ptas.”<br />

Gu<strong>anys</strong> <strong>de</strong>ls músics <strong>en</strong><br />

les festes <strong>de</strong> Sant Gregori.<br />

T<strong>en</strong>im els apunts <strong>de</strong>ls gu<strong>anys</strong><br />

<strong>de</strong>l músic: Valeriano Bernabéu<br />

Garcia que, <strong>en</strong> les festes d’Alcoi,<br />

va traure 590 ptes. i <strong>en</strong> les <strong>de</strong><br />

Xixona 600 ptes.<br />

Efectivam<strong>en</strong>t, els preus pujav<strong>en</strong><br />

(a l’amic l’oficial <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

construcció <strong>de</strong> Mutxamel ... ja<br />

quasi podri<strong>en</strong> pagar-li).<br />

I...d’aquestanytambé<br />

disposem <strong>de</strong> <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció <strong>de</strong><br />

músics que van actuar <strong>en</strong> Sant<br />

Gregori.<br />

Anècdota José María i<br />

Guillermo.<br />

El millor mestre era Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na, el<br />

que <strong>més</strong> sabia, però el que volia<br />

fer <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> era impossible.<br />

Va com<strong>en</strong>çar a donar teoria ...<br />

era el <strong>més</strong> professional, però<br />

era mot difícil <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>. No<br />

podies riure´t d’ell, era molt dur i<br />

disciplinari.<br />

Anècdota José María i<br />

Guillermo.<br />

Ser<strong>en</strong>o, <strong>en</strong> el carrer Sant Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong><br />

d’Alcoi, es va cabrejar i li va<br />

pegar una “bufetà” a un fester.<br />

Primavera va ser impresa el<br />

mateix 1964 i editada per<br />

l’Associació <strong>de</strong> Sant Jordi <strong>en</strong><br />

discs i musicassettes per “Emi-<br />

O<strong>de</strong>ón S.A.” <strong>en</strong> 1977.<br />

La col·lecció <strong>de</strong> <strong>música</strong> festera<br />

JA BAIXEN, va gravar el pasdoble<br />

dins <strong>de</strong>ls volum<strong>en</strong>s 24: ”Per<br />

Alcoi” i 29: “Alcoi”.<br />

En 2014 i coincidint amb els 50<br />

<strong>anys</strong> <strong>de</strong> PRIMAVERA, <strong>la</strong> Dra. Ana<br />

María Botel<strong>la</strong> Nicolás, <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Universitat <strong>de</strong> València, li <strong>de</strong>dica<br />

un article <strong>en</strong> <strong>la</strong> Revista <strong>de</strong> festes<br />

<strong>de</strong> Moros i Cristians d’Alcoi pp.<br />

136-137.<br />

105


Como todo <strong>en</strong> <strong>la</strong> vida, lector<br />

ti<strong>en</strong>e sus sorpresas, también el I<br />

Festival <strong>de</strong> Música Festera,<br />

celebrado reci<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te, <strong>la</strong>s<br />

tuvo y muy simpáticas por Cierto<br />

aunque nos <strong>de</strong>t<strong>en</strong>gamos hoy<br />

so<strong>la</strong>m<strong>en</strong>te <strong>en</strong> <strong>la</strong>s más<br />

significativas, es <strong>de</strong>cir: <strong>en</strong> el<br />

autor <strong>de</strong>l pasodoble que obtuvo el<br />

premio.<br />

La pr<strong>en</strong>sa y <strong>la</strong> radio difundieron<br />

<strong>la</strong> noticia <strong>de</strong> que Antonio Gisbert<br />

L<br />

Espí era el afortunado autor <strong>de</strong>l<br />

pasodoble pres<strong>en</strong>tado bajo el<br />

lema «Primavera» que, con el<br />

titu<strong>la</strong>do «Font Roja», acaparó <strong>la</strong><br />

at<strong>en</strong>ción <strong>de</strong>l respetable. «¡Eso<br />

son pasodobles para marchar!»,<br />

c<strong>la</strong>maba <strong>en</strong>tusiasmado el<br />

elem<strong>en</strong>to festero al que<br />

pulsamos <strong>en</strong> el intermedio <strong>de</strong>l<br />

concierto.<br />

Otros, <strong>en</strong> cambio, se <strong>la</strong>s<br />

imaginaban felices viéndose ya,<br />

San Nicolás abajo, con el atu<strong>en</strong>do<br />

<strong>de</strong> «festero» -vestido <strong>de</strong><br />

«chano» soñaba <strong>de</strong>s<strong>de</strong> su<br />

’any 1964 portaria un fet que<br />

afectaria directam<strong>en</strong>t a <strong>la</strong><br />

Societat Musical. Antonio<br />

Gisbert Espí “Tonín”, va<br />

pres<strong>en</strong>tar el pasdoble Primavera<br />

al teatre Cal<strong>de</strong>rón d’Alcoi el dia<br />

22 <strong>de</strong> novembre i va rebre el<br />

primer premi <strong>de</strong>l concurs <strong>de</strong><br />

Composició <strong>de</strong> Música Festera<br />

(amb dura competència <strong>en</strong>front<br />

el pasdoble Font Roja). Aquest<br />

any el certam<strong>en</strong> va ser<br />

gestionat per l’Associació <strong>de</strong><br />

Sant Jordi (fins aquell mom<strong>en</strong>t,<br />

ho havia gestionat sempre<br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t).<br />

butaca un bu<strong>en</strong> amigo nuestro-,<br />

alossones<strong>de</strong>estosairosos<br />

pasodobles<br />

Total: que el objetivo que<br />

perseguía <strong>la</strong> Asociación <strong>de</strong> San<br />

Jorge, organizadora <strong>de</strong>l festival,<br />

fue logrado con creces y <strong>la</strong> g<strong>en</strong>te<br />

-¡por fin!- ese día habló y discutió<br />

<strong>de</strong> <strong>música</strong>, como si <strong>en</strong> <strong>la</strong> vida no<br />

hubiese hab<strong>la</strong>do ni discutido <strong>de</strong><br />

otra cosa.<br />

El teatro registró una bu<strong>en</strong>a<br />

<strong>en</strong>trada, faltando lo que se dice<br />

muy poco para ser agotadas <strong>la</strong>s<br />

localida<strong>de</strong>s. Pero, lo que son <strong>la</strong>s<br />

cosas: «Información» <strong>de</strong><br />

Alicante, <strong>de</strong>l martes, apuntó que<br />

el autor <strong>de</strong>l pasodoble premiado<br />

no pudo asistir al concierto por<br />

falta <strong>de</strong> localidad.<br />

-¿Quéhay<strong>de</strong>cierto<strong>en</strong>ello?-<br />

preguntamos a Antonio Gisbert,<br />

para abrir el diálogo.<br />

1964<br />

Docum<strong>en</strong>tació facilitada per E. Llor<strong>en</strong>s Clim<strong>en</strong>t. Ciudad, 1/12/1964<br />

-Dinos<strong>la</strong>verdad:¿esperabas<br />

obt<strong>en</strong>er el premio?<br />

-No.Estimoque<strong>en</strong>losdoce<br />

pasodobles pres<strong>en</strong>tados había<br />

excel<strong>en</strong>tes trabajos.<br />

-¿Entonces…?<br />

-Apartetécnicas,«Primavera»<br />

es un pasodoble p<strong>en</strong>sado i<strong>de</strong>ado<br />

para <strong>la</strong> fiesta, con una melodía<br />

grata y nada más. ¿No se<br />

buscaba eso?<br />

-Dicho<strong>de</strong>otromodo:hecho<br />

aposta para el elem<strong>en</strong>to «fester»<br />

¿no?<br />

-Naturalm<strong>en</strong>te.Cuandofue<br />

votado es porque gustó.<br />

-Unguasóndijo,yperdona,<br />

que sacaste más votos que<br />

habitantes ti<strong>en</strong>e <strong>Torre</strong>manzanas<br />

¿Vale?<br />

-¡Loshabrá <strong>de</strong>…!Bu<strong>en</strong>o<br />

aunque me crean nacido <strong>en</strong><br />

<strong>Torre</strong>manzanas, pueblo don<strong>de</strong><br />

residí muchos años yo vine al<br />

mundo <strong>en</strong> Alcoy, calle <strong>de</strong> San<br />

Francisco, 68. hace <strong>de</strong> esto<br />

treinta y cinco años.<br />

-Háb<strong>la</strong>nosahora<strong>de</strong>tus<br />

estudios musicales.<br />

-Estudiésolfeoconelmaestro<br />

Rubio, director que fue <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong> <strong>Torre</strong>manzanas. Luego<br />

con don Fernando <strong>de</strong> Mora. Con<br />

los maestros Giner y<br />

Casasempere, don Rafael,<br />

apr<strong>en</strong>dí Armonía, <strong>de</strong> <strong>la</strong> que<br />

aprobé tres cursos <strong>en</strong> el<br />

Conservatorio <strong>de</strong> Val<strong>en</strong>cia.<br />

Al diari Ciudad <strong>de</strong> l’1 <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>sembre apareix una<br />

<strong>en</strong>trevista on es pot constatar<br />

que molta g<strong>en</strong>t d’Alcoi<br />

consi<strong>de</strong>rava a Tonín torruà<br />

perquè, <strong>en</strong> un mom<strong>en</strong>t<br />

<strong>de</strong>terminat, l’<strong>en</strong>trevistador<br />

com<strong>en</strong>ta que un guasó havia dit<br />

que:<br />

Al diari Ciudad<br />

“... para ganar el premio<br />

habia conseguido más<br />

votos que habitantes t<strong>en</strong>ia<br />

<strong>la</strong> <strong>Torre</strong> ...”<br />

-Inexactoamásnopo<strong>de</strong>r.<br />

Con mi esposa y unos amigos<br />

asistí al acto <strong>de</strong>s<strong>de</strong> <strong>la</strong> primera fi<strong>la</strong><br />

<strong>de</strong>l patio <strong>de</strong> butacas.<br />

En <strong>la</strong> banda <strong>de</strong>l Regimi<strong>en</strong>to<br />

Vizcaya, <strong>en</strong> el que hice <strong>la</strong> «mili»,<br />

toqué el c<strong>la</strong>rinete, instrum<strong>en</strong>to<br />

que me llevó a pert<strong>en</strong>ecer a <strong>la</strong><br />

banda Primitiva y a <strong>la</strong> <strong>de</strong><br />

<strong>Torre</strong>manzanas, <strong>en</strong> <strong>la</strong> que<br />

estr<strong>en</strong>é dos pasodobles.<br />

-¿Títulos…?<br />

-«AmparínGisbert»,<strong>de</strong>dicado<br />

amihija,y«AlianzaMusical».<br />

-¿Cómote<strong>la</strong>sarreg<strong>la</strong>spara<br />

componer <strong>música</strong>?<br />

-Afalta<strong>de</strong>piano,con<strong>la</strong><br />

guitarra.<br />

-Tu<strong>de</strong>dicaciónactual.<br />

-Conmihermanollevouna<br />

pequeña industria <strong>de</strong> tejidos,<br />

absorbiéndome <strong>la</strong> <strong>música</strong> los<br />

ratos libres. Actualm<strong>en</strong>te dirijo<br />

una orquesta <strong>de</strong> <strong>música</strong> ligera, <strong>en</strong><br />

<strong>la</strong> que a<strong>de</strong>más toco el contrabajo.<br />

-¿Túcrees<strong>en</strong>eléxito<strong>de</strong><br />

nuevos festivales <strong>de</strong> <strong>música</strong><br />

festera?<br />

-Autoressíhay,pero<br />

componer marchas moras y<br />

cristianas no es cualquier cosa.<br />

A<strong>de</strong>más, para esta c<strong>la</strong>se <strong>de</strong><br />

<strong>música</strong> hay que llevar metido<br />

aquí muchos años y saber lo que<br />

<strong>la</strong> fiesta rec<strong>la</strong>ma.<br />

-¿Y<strong>de</strong><strong>la</strong>scincomilpesetas,<br />

qué?<br />

-Túverás.Aunqu<strong>en</strong>oessólo<br />

eso, sino <strong>la</strong> edición <strong>de</strong>l pasodoble,<br />

para mí lo más interesante.<br />

-Dospreguntasfinales:<br />

¿qué faltó al festival?<br />

-Laejecuciónpor<strong>la</strong>sdos<br />

bandas actuantes <strong>de</strong> los<br />

respectivos lotes. Un poco más<br />

trabajoso si se quiere, pero <strong>la</strong><br />

interpretación que una pueda<br />

darles ¿quién sabe si <strong>la</strong> otra<br />

podría mejorar<strong>la</strong>?<br />

-¿Yquélesobróalfestival?<br />

-Nada.<br />

-¡Enhorabu<strong>en</strong>a,Antonio!<br />

Anècdota <strong>de</strong>l tio<br />

Francisco “Corrio<strong>la</strong>”<br />

Una “gamberrà” <strong>de</strong> Peixet era:<br />

Quan anàvem a quedar-se a<br />

festes d’un poble a algun local<br />

<strong>de</strong> músics, <strong>la</strong> primera nit quan<br />

tornava al local <strong>de</strong> dormir<br />

<strong>de</strong>sprés d’haver estat <strong>de</strong> festa,<br />

<strong>de</strong>spertava als músics que hi<br />

havi<strong>en</strong> dormint amb sons <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

boca. El tio Ser<strong>en</strong>o es cabrejava<br />

ialmatísegü<strong>en</strong>tlesfeiaalçarse<br />

a les 5:15h i havi<strong>en</strong> dormit un<br />

parell d’hores com a molt. I<br />

possiblem<strong>en</strong>t l’hora <strong>de</strong> tocar era<br />

ales9<strong>de</strong>lmatí(estav<strong>en</strong>4hores<br />

dansant per allí).<br />

Tonín par<strong>la</strong>va <strong>de</strong>ls seus <strong>anys</strong><br />

viscuts <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> i nom<strong>en</strong>à els<br />

dos pasdobles estr<strong>en</strong>ats quan<br />

era director <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda:<br />

Amparín Gisbert i Alianza<br />

Musical,ireconeixhavernascut<br />

al carrer Sant Francesc núm. 68.<br />

Quan va rebre el premi t<strong>en</strong>ia 35<br />

<strong>anys</strong>.<br />

106


1964<br />

En aquesta Foto, cedida per <strong>la</strong> Unió Musical Contestana, veiem a José Pérez Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na (el director <strong>de</strong>l<br />

mom<strong>en</strong>t) assegut al piano i revisant una composició. © Fletxa.<br />

E nl’<strong>en</strong>trevista,Tonínexplicà<br />

que per compondre emprava<br />

<strong>la</strong> guitarra, a falta <strong>de</strong><br />

coneix<strong>en</strong>ça <strong>de</strong> piano. També<br />

contava que <strong>en</strong> aquell mom<strong>en</strong>t,<br />

portava, juntam<strong>en</strong>t amb el seu<br />

germà, una indústria tèxtil<br />

m<strong>en</strong>uda i li <strong>de</strong>dicava el temps<br />

lliure que t<strong>en</strong>ia a <strong>la</strong> composició.<br />

Iquedirigiaunaorquestra<strong>de</strong><br />

<strong>música</strong> lleugera <strong>en</strong> <strong>la</strong> qual<br />

tocava el contrabaix.<br />

La peça -dotada amb un premi<br />

<strong>de</strong> 5.000 ptes.-, gairebé el sou<br />

que podia guanyar d’un any com<br />

adirector<strong>en</strong><strong>la</strong><strong>Torre</strong>,roman viva<br />

<strong>en</strong> l’acte <strong>de</strong> <strong>la</strong> Diana <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

mom<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua estr<strong>en</strong>a, ja<br />

que s’interpretava tots els <strong>anys</strong>.<br />

Per a <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>, Tonín<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> Cervera era consi<strong>de</strong>rat, a<br />

tots els efectes, torruà; llevat<br />

<strong>de</strong>l <strong>de</strong>tall anecdòtic d’haver<br />

nascut <strong>en</strong> el carrer Sant<br />

Francesc, 68 -ja que actualm<strong>en</strong>t,<br />

el número 68 <strong>de</strong>l carrer Sant<br />

Francesc no existeix-. Potser es<br />

canviara <strong>la</strong> numeració o hi<br />

haguer<strong>en</strong>, posteriorm<strong>en</strong>t, canvis<br />

urbanístics. Una llàstima!<br />

Aquest any, però, va estar<br />

carregat <strong>de</strong> problemes quant al<br />

conv<strong>en</strong>i, que durant <strong>anys</strong>,<br />

pactav<strong>en</strong> amb l’Ajuntam<strong>en</strong>t.<br />

Iperaquestmotiu,<strong>la</strong>banda<br />

<strong>en</strong>vià una carta al Consistori el<br />

juliol <strong>de</strong> 1964, on manifestav<strong>en</strong><br />

<strong>la</strong> disconformitat amb el<br />

pressupost que l’Ajuntam<strong>en</strong>t<br />

donava <strong>de</strong> 6.000 ptes., atés que<br />

hi existia un canvi <strong>en</strong> el nivell <strong>de</strong><br />

vida i aquesta quantitat els<br />

semb<strong>la</strong>va insufici<strong>en</strong>t per cobrir<br />

les dotze actuacions que fei<strong>en</strong><br />

amb eixe preu. Van <strong>de</strong>manar<br />

també que el pagam<strong>en</strong>t per part<br />

d’aquest s’efectués <strong>en</strong> terminis<br />

trimestrals.<br />

Ivanincloureelrequisit<strong>de</strong>què<br />

si un dium<strong>en</strong>ge <strong>de</strong><br />

verb<strong>en</strong>a/concert t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> una<br />

actuació fora <strong>de</strong>l poble, l’alcal<strong>de</strong><br />

ol’Ajuntam<strong>en</strong>tnoposaria<br />

impedim<strong>en</strong>ts que poguer<strong>en</strong><br />

provocar pèrdues econòmiques<br />

als músics i afegir<strong>en</strong>, a <strong>més</strong>,<br />

que si no fos possible l’augm<strong>en</strong>t<br />

<strong>de</strong> subv<strong>en</strong>ció, <strong>la</strong> banda<br />

int<strong>en</strong>taria actuar <strong>en</strong> allò que<br />

creies conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>t d’acord amb<br />

el pressupost <strong>de</strong> 6.000 ptes.<br />

que rebi<strong>en</strong> <strong>en</strong> aquell mom<strong>en</strong>t.<br />

107


108<br />

Carta al Consistori el juliol<br />

<strong>de</strong> 1964, on <strong>la</strong> banda manifestava<br />

<strong>la</strong> disconformitat amb les 6.000<br />

ptes. que donava l’Ajuntam<strong>en</strong>t.


Músics <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda tocant <strong>en</strong> el bar La P<strong>la</strong>ça i f<strong>en</strong>t-se algun que altre “quintet” Veiem a: Peixet, Adrián,<br />

Guillermo, Toni i Basilio, d’<strong>en</strong>tre d’altres.<br />

1964<br />

F al’efectequelescoses,<strong>la</strong><br />

vida, els diners ... agafav<strong>en</strong><br />

velocitat. En qüestió <strong>de</strong> cinc<br />

<strong>anys</strong> els preus <strong>de</strong>ls contractes<br />

havi<strong>en</strong> muntat com <strong>la</strong> bromera,<br />

però <strong>la</strong> dotació <strong>de</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t<br />

era insufici<strong>en</strong>t.<br />

Puja <strong>la</strong> vida. Po<strong>de</strong>m fer-nos una i<strong>de</strong>a si observem<br />

aquesta seqüència:<br />

•En1959-faset<strong>anys</strong>-elscontractes<strong>de</strong>festeses<br />

signav<strong>en</strong> per 6.500 / 9.000 ptes.<br />

•En1960,hofei<strong>en</strong><strong>en</strong>tre7.500/11.000ptes.<br />

•En1964hofanper17.000/22.000ptes.<br />

Però el que resulta <strong>més</strong> ac<strong>la</strong>ridor si cal, es <strong>la</strong> seqü<strong>en</strong>cia<br />

<strong>de</strong>ls ingressos <strong>de</strong> La Societat Musical:<br />

1954: 23.481 ptes.<br />

1955: 25.180’35 ptes.<br />

1957: 31.466’70 ptes.<br />

1958: 31.300 ptes.<br />

1959: 62.750’95 ptes.<br />

1960: 148.149 ptes<br />

1962: 75.802 ptes.<br />

1965: 68.439’50 ptes.<br />

Cal p<strong>en</strong>sar que aquesta<br />

xifra, <strong>en</strong> 1960, per raons que<br />

<strong>de</strong>sconeixem, no correspon a<br />

uns ingressos “normals”, potser<br />

es comptabilitze algun ingrés<br />

atípic.<br />

Anècdota <strong>de</strong>l tio<br />

Francisco “Corrio<strong>la</strong>”<br />

En el local <strong>de</strong> <strong>la</strong> filà d’Ibi, fei<strong>en</strong><br />

un pol<strong>la</strong>stre rosat per a<br />

cadascú.<br />

Allí hi havia un “mancal” <strong>en</strong> una<br />

bassa pl<strong>en</strong>a <strong>de</strong> calç a remul<strong>la</strong> i<br />

Peter, f<strong>en</strong>t el llepó, se’n va anar<br />

cap a dins a pixar i va caure<br />

dins <strong>la</strong> bassa. Va eixir b<strong>la</strong>nquet!<br />

109


Dos palos a tiempo -p.d. G. Garríguez- Arxiu Societat Musical l’Aliança.<br />

1965<br />

Encara que continuav<strong>en</strong> figurant <strong>en</strong> les actes <strong>de</strong> les reunions <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda d’<strong>en</strong>tre vint-i-cinc i vint-i-sis músics, per a les actuacions<br />

so<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t es podia comptar amb vint o vint-i-ú músics <strong>de</strong>ls quals el<br />

director necessitava saber si assistiri<strong>en</strong>, o no, a les actuacions que <strong>la</strong><br />

societat musical contractava.<br />

E n1965<strong>la</strong>bandavatocar<strong>en</strong><br />

Alcoi <strong>en</strong> <strong>la</strong> filà Guzmans.<br />

No<strong>més</strong> t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> un pasdoble<br />

assajat: Dos palos a tiempo,i<br />

van estar totes les festes tocant<br />

únicam<strong>en</strong>t aquesta peça. A<br />

Alcoi van anar 20 músics. A<br />

<strong>més</strong> a <strong>més</strong>, el director<br />

<strong>de</strong>manava l’assistència <strong>de</strong> tots<br />

ells per po<strong>de</strong>r anar a tocar a les<br />

festes <strong>de</strong> Callosa d’<strong>en</strong> Sarrià. La<br />

situació com<strong>en</strong>çava a ser<br />

preocupant.<br />

Els músics que havi<strong>en</strong> <strong>de</strong> donar<br />

<strong>la</strong> conformitat per anar a tocar a<br />

les festes <strong>de</strong> Callosa d’<strong>en</strong> Sarrià<br />

er<strong>en</strong>:<br />

1. Victorino Verdú<br />

2. José Ibáñez<br />

3. Francisco Llor<strong>en</strong>s<br />

4. David Coloma<br />

5. Fermín Bernabéu<br />

6. Francisco Picó<br />

7. José Dom<strong>en</strong>ech<br />

8. Carlos Payà<br />

9. Javier Sirv<strong>en</strong>t<br />

10. Basilio <strong>Torre</strong>grossa<br />

11. Francisco Alcaraz<br />

12. Adrián Gisbert<br />

13. Rafael Sirv<strong>en</strong>t<br />

14. Santiago Galiana<br />

15. Rafael Sirv<strong>en</strong>t Verdú<br />

16. Juan Bertomeu<br />

17. Desi<strong>de</strong>rio Jordá<br />

18. Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Gisbert<br />

19. Antonio Jordà<br />

20. Guillermo Calvo.<br />

110


1965<br />

Disposem <strong>de</strong> <strong>la</strong> llista <strong>de</strong>ls queviures que es van comprar per al m<strong>en</strong>jar <strong>en</strong> festes d’Alcoi: Pa, carn, vi, olives,<br />

faves, taronges, arròs, llonganisses i botifarres, ous, oli, conills ... I un <strong>de</strong>tall curiós: netejar <strong>la</strong> pael<strong>la</strong> valia 20 ptes.<br />

Els càrrecs <strong>de</strong> 1965<br />

Presi<strong>de</strong>nt Vicepresi<strong>de</strong>nt Tresorer Secretari<br />

Rafael Sirv<strong>en</strong>t Fco. Picó Verdú Carlos Payà David Coloma<br />

Francisco Picó Verdú va estar poc temps a <strong>la</strong> banda, però es va<br />

implicar <strong>en</strong> <strong>la</strong> directiva.<br />

Anècdota José María i<br />

Guillermo.<br />

-DiuVi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na:<br />

-AvoreFernando,unab<strong>la</strong>nca<br />

què val?<br />

-2ptes.<br />

-Iunanegra?<br />

-1pta.<br />

Ieldirectorlivapegaruna<br />

“bufetà”.<br />

P<br />

er les festes d’Alcoi cada<br />

músic va cobrar 380 ptes.,<br />

llevat <strong>de</strong>l Director que <strong>en</strong> va<br />

cobrar 760 i els educands que<br />

variav<strong>en</strong> d’<strong>en</strong>tre 100 i 280 ptes.,<br />

segons els <strong>anys</strong> que portar<strong>en</strong> <strong>en</strong><br />

<strong>la</strong> banda. La manut<strong>en</strong>ció va<br />

costar 2.230’50 ptes.<br />

El ba<strong>la</strong>nç <strong>de</strong> l’any -<strong>en</strong>cara que<br />

amb reserves- podria ser d’uns<br />

ingressos <strong>de</strong> 68.439’50 ptes., i<br />

unes <strong>de</strong>speses <strong>de</strong> 63.833’50 i<br />

Anècdota d’Adrián<br />

En les Festes <strong>de</strong> B<strong>en</strong>illoba, quan<br />

va ser R<strong>en</strong>é fester major<br />

<strong>de</strong>ls Fadrins i no va fer <strong>la</strong><br />

festa, vam anar a tocar<br />

aB<strong>en</strong>illoba,iallínohi<br />

havia aigua així que pel<br />

matí es l<strong>la</strong>vav<strong>en</strong> <strong>la</strong> cara<br />

<strong>en</strong> casera i <strong>de</strong>sprés<br />

t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> tota <strong>la</strong> cara<br />

apegalosa.<br />

amb un reman<strong>en</strong>t<br />

d’aproximadam<strong>en</strong>t 4.606’00<br />

ptes.<br />

Per les festes <strong>de</strong> Sant Gregori<br />

cada músic va cobrar 300 ptes.<br />

ieldirector<strong>en</strong>vacobrar600.<br />

111


1965<br />

E n1965<strong>la</strong>JuntaDirectiva<br />

estava formada per: Rafael<br />

Sirv<strong>en</strong>t com a presi<strong>de</strong>nt,<br />

Francisco Picó Verdú <strong>de</strong><br />

Vicepresi<strong>de</strong>nt, el secretari era<br />

David Coloma, el tresorer Carlos<br />

Payà i els vocals er<strong>en</strong> José<br />

Basílio <strong>Torre</strong>grosa, Victorino<br />

Verdú i Juan Bertomeu Saval.<br />

Amb <strong>la</strong> direcció continuava D.<br />

José Pérez Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na.<br />

En juny, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Mutxamel, es<br />

<strong>de</strong>manava pressupost per anar<br />

alesfestes.<br />

Per les primeries <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />

es canvia <strong>de</strong> conserge <strong>en</strong> el<br />

Bolero. Entra Faustino Llinares<br />

Monllor. Les noves condicions<br />

són idèntiques al <strong>de</strong>l seu<br />

antecessor, és a dir; havia <strong>de</strong><br />

pagar un lloguer <strong>de</strong> 700 ptes. al<br />

mes, <strong>en</strong>cara que <strong>en</strong> una nota<br />

escrita darrere d’un <strong>de</strong>ls fulls<br />

<strong>de</strong>l contracte, po<strong>de</strong>m llegir:<br />

Canvi <strong>de</strong> conserge<br />

“... por acuerdo <strong>de</strong> <strong>la</strong> junta<br />

directiva i el conserje este<br />

abonará ochoci<strong>en</strong>tas<br />

pesetas m<strong>en</strong>suales por<br />

razón <strong>de</strong> <strong>la</strong>s reformas<br />

efectuadas <strong>en</strong> el bar.”<br />

El mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre va resultar<br />

un mes protocol·<strong>la</strong>ri perquè<br />

arribà un escrit <strong>de</strong> Governació<br />

pel qual s’havia <strong>de</strong> reunir <strong>la</strong><br />

Junta G<strong>en</strong>eral extraordinària per<br />

fer una adaptació <strong>de</strong>ls estatuts<br />

(ordre governam<strong>en</strong>tal <strong>de</strong> 24-12-<br />

64) i havi<strong>en</strong> d’<strong>en</strong>viar<br />

certificacions per triplicat, tot<br />

amb poc temps i molta pressa.<br />

La Junta es constitueix el 10 <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>sembre. Es fer<strong>en</strong> les<br />

adaptacions oportunes i<br />

s’<strong>en</strong>viar<strong>en</strong> aprova<strong>de</strong>s per<br />

unanimitat (com sol<strong>en</strong> aprovarse<br />

aquestes coses), sobretot,<br />

perquè les societats que no<br />

<strong>en</strong>tregar<strong>en</strong> els papers abans <strong>de</strong>l<br />

termini límit <strong>de</strong> 28 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre,<br />

es consi<strong>de</strong>rari<strong>en</strong> dissoltes.<br />

Afinals<strong>de</strong>1965Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na<strong>de</strong>ixa<br />

<strong>la</strong> banda i aquesta <strong>en</strong>tra <strong>en</strong> un<br />

mom<strong>en</strong>t <strong>de</strong> pèrdua <strong>de</strong>l nord.<br />

En agost <strong>la</strong> filà Moros Vermells <strong>de</strong> Xixona, els contestava al<br />

pressupost que <strong>la</strong> Societat Musical LA ALIANZA els havia <strong>en</strong>viat.<br />

112


Pujada <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda al cem<strong>en</strong>teri <strong>en</strong> les festes <strong>de</strong> Sant Gregori.<br />

1965<br />

E n1966eltuacteespres<strong>en</strong>ta<br />

difícil: s’int<strong>en</strong>ta buscar<br />

director. Po<strong>de</strong>m llegir <strong>la</strong> carta<br />

que el secretari d’aquell<br />

mom<strong>en</strong>t va <strong>en</strong>viar a D. Joaquín<br />

Pastor Suay, director <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda d’Alcañiz (Teruel).<br />

El s<strong>en</strong>yor Joaquín Pastor Suay,<br />

va contestar que necessitava<br />

referències <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda i que,<br />

quan les seues obligacions li ho<br />

permeter<strong>en</strong>, veuria <strong>de</strong> posar-se<br />

<strong>en</strong> contacte. No t<strong>en</strong>im el<br />

docum<strong>en</strong>t però va haver <strong>de</strong> ser<br />

així perquè <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong><br />

s’<strong>en</strong>vià aquesta nova carta.<br />

Mirem com ho mirem, result<strong>en</strong><br />

dues missives una mica<br />

sorpr<strong>en</strong><strong>en</strong>ts. En primer lloc,<br />

perquè es van dirigir a un<br />

director <strong>de</strong> fora <strong>de</strong> l’àmbit<br />

cultural-territorial, és a dir; <strong>de</strong><br />

fora <strong>de</strong> l’Alcoià-Comtat, <strong>de</strong><br />

l’A<strong>la</strong>cantí i <strong>de</strong> <strong>la</strong> Marina.<br />

En segon lloc, perquè <strong>la</strong> segona<br />

carta-resposta, regalima una<br />

s<strong>en</strong>sació <strong>de</strong> <strong>de</strong>rrota.<br />

Les dues cartes són una mostra<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>sànim, allò <strong>de</strong> no veure<br />

una eixida c<strong>la</strong>ra i no saber cap<br />

on anar.<br />

Una s<strong>en</strong>sació <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>rrota ...<br />

“... regu<strong>la</strong>r”, “... Estamos<br />

un poco abandonados”.<br />

113


114


1966<br />

C<br />

uriosam<strong>en</strong>t, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1919<br />

fins el 1965 havi<strong>en</strong> passat<br />

per <strong>la</strong> Societat Musical<br />

veritables directors, veritables<br />

músics <strong>de</strong> tal<strong>la</strong>, el repertori<br />

compositiu <strong>de</strong>ls quals, i que<br />

adjuntem, ratl<strong>la</strong> amb el que<br />

podríem anom<strong>en</strong>ar<br />

extraordinari. Per poc que es<br />

conega una mica el món fester<br />

<strong>de</strong> l’àmbit Moros i Cristians o<br />

<strong>de</strong>l món faller-foguerer, hi ha<br />

títols emblemàtics i result<strong>en</strong><br />

clàssics i d’obligatòria<br />

coneix<strong>en</strong>ça:<br />

Segrellles, Als berebers,<br />

Voluntat <strong>de</strong> fer, Guàrdia<br />

Jalifiana, G<strong>en</strong>tileza, Primavera,<br />

El sinc <strong>de</strong> copes, El artista, Pal<br />

Chato...<br />

I<strong>més</strong>lluny<strong>en</strong>cara,<strong>de</strong>s<strong>de</strong>l’any<br />

1919 <strong>la</strong> Societat Musical <strong>la</strong><br />

Alianza ha mantés una re<strong>la</strong>ció,<br />

gairebé perman<strong>en</strong>t, amb Alcoi i<br />

d’on s’ha bastit d’un comp<strong>en</strong>di<br />

nombrós <strong>de</strong> directors:<br />

Però l’any portà un veritable<br />

<strong>de</strong>sori; una notícia luctuosa:<br />

Antonio Gisbert, Tonín, mor <strong>en</strong><br />

un acci<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> moto el 9 <strong>de</strong><br />

febrer, prop <strong>de</strong> Mutxamel. El<br />

Ciudad se’n faria ressò:<br />

Tonín, al diari Ciudad<br />

“... Contaba Antonio<br />

Gisbert 37 años <strong>de</strong> edad y<br />

habia sido director<br />

durante once años <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong> <strong>música</strong> <strong>de</strong><br />

<strong>Torre</strong>manzanas, <strong>de</strong> don<strong>de</strong><br />

era natural, formando<br />

parte actualm<strong>en</strong>te <strong>de</strong> una<br />

orquesta <strong>de</strong> nuestra<br />

ciudad <strong>en</strong> <strong>la</strong> que residia<br />

como vecino <strong>de</strong> <strong>la</strong>rgo<br />

tiempo.”<br />

Dos errors: Tonín va ser<br />

director poc <strong>més</strong> <strong>de</strong> nou <strong>anys</strong>, i<br />

no havia nascut <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>.<br />

Fins ara, els directors prov<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>de</strong> l’Alcoià - Comtat<br />

-D.AntonioCasaRidaura,“tioPiu<strong>la</strong>”(1919-1935).<br />

-Eneltemps<strong>de</strong>ls“directorsresi<strong>de</strong>nts”,D.Fernando<strong>de</strong>Morasempre<br />

es<strong>de</strong>vingué com una m<strong>en</strong>a <strong>de</strong> tutor que ajudava i quan feia falta,<br />

recomanava nous directors, i col·<strong>la</strong>borava <strong>en</strong> els assajos, <strong>en</strong> <strong>de</strong>finitiva,<br />

estava. En <strong>de</strong>terminats mom<strong>en</strong>ts va exercir <strong>de</strong> director real.<br />

-Tonínque,<strong>en</strong>caraqueconsi<strong>de</strong>rat<strong>de</strong><strong>la</strong><strong>Torre</strong>,musicalm<strong>en</strong>tv<strong>en</strong>ia<br />

d’Alcoi.<br />

-FausiVi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>nasónContestansque,sibéaport<strong>en</strong>cadascúd’ellsuna<br />

bona funció, també és cert que el seu perío<strong>de</strong>, no<strong>més</strong> durarà tres <strong>anys</strong>:<br />

1963 - 1966.<br />

-En1966,<strong>de</strong>sestimadal’opciód’Alcañiz,<strong>en</strong>trarà<strong>de</strong>director,Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e<br />

Ivorra Pujalte -alcoià i músic <strong>de</strong> <strong>la</strong> Unión Musical-, recomanat per<br />

Fernando <strong>de</strong> Mora. Aquesta recomanació <strong>de</strong> Fernando, serà<br />

possiblem<strong>en</strong>t, el darrer servei, d’una l<strong>la</strong>rga llista d’ells, a <strong>la</strong> Sociedad<br />

Musical <strong>la</strong> Alianza.Totunamic!<br />

Amb aquest acci<strong>de</strong>nt se’n va un músic amb una progressió<br />

compositiva que hauria sigut prolífica i <strong>de</strong> qualitat. Un cop per al<br />

món <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>música</strong> festera, i per a <strong>la</strong> Alianza i<strong>la</strong>g<strong>en</strong>t<strong>de</strong>lpoble,<br />

<strong>de</strong>so<strong>la</strong>ció.<br />

Cal <strong>de</strong>stacar <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda amb Alcoi, que abarcà <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

1919 fins el 1994, any que <strong>de</strong>ixarà <strong>la</strong> direcció Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Ivorra. Un<br />

total <strong>de</strong> 72 <strong>anys</strong> -<strong>de</strong>scomptant el tri<strong>en</strong>ni contestà-. Són molts <strong>anys</strong>!<br />

Ciudad, 15 febrer 1966 (E.LL.).<br />

115


116<br />

CAPÍTOL 4


QUARTA ETAPA (1966 - 1994)<br />

117


Formació <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda al cap D. Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Ivorra Pujalte director <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1966.<br />

ESTABILITAT I MODERNITAT<br />

1966<br />

V<br />

i<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Ivorra -”¡CARAI,<br />

RECONTRA!”- arriba <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

mà <strong>de</strong> D. Fernando <strong>de</strong> Mora,<br />

com ja hem com<strong>en</strong>tat, i ve per<br />

quedar-se. Serà el director <strong>de</strong><br />

<strong>més</strong> volum <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda: vint-ivuit<br />

<strong>anys</strong>.<br />

En aquest any, el 1966, es van<br />

r<strong>en</strong>ovar els estatuts,<br />

<strong>la</strong>m<strong>en</strong>tablem<strong>en</strong>t no disposem<br />

Anècdota <strong>de</strong> Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>. Ell volia tres t<strong>en</strong>ors<br />

Quan van anar a comprar instrum<strong>en</strong>tal, van <strong>de</strong>manar<br />

tres t<strong>en</strong>ors i li van dir a Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>:<br />

-Nos’hauràequivocat<strong>en</strong><strong>de</strong>manartrest<strong>en</strong>ors?<br />

AloqueVi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>varespondre:<br />

-NO,NO!estàbe.<br />

<strong>de</strong> da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls canvis, ni sabem<br />

amb certesa els fets que van<br />

motivar les segü<strong>en</strong>ts<br />

modificacions.<br />

Sabem que <strong>la</strong> quota <strong>de</strong> soci <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> banda va continuar <strong>en</strong> 60<br />

ptes. i que el tio Rafel Sirv<strong>en</strong>t i<br />

el tio David Coloma han sigut<br />

presi<strong>de</strong>nt i secretari <strong>en</strong> vàries<br />

ocasions. Concretam<strong>en</strong>t, el tio<br />

Era difícil que una banda tan m<strong>en</strong>uda tinguera tres t<strong>en</strong>ors<br />

<strong>en</strong> aquel<strong>la</strong> època, però, <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> <strong>en</strong> t<strong>en</strong>ia.<br />

Rafel, havia sigut presi<strong>de</strong>nt -que<br />

ell recor<strong>de</strong>- <strong>en</strong> dues ocasions.<br />

De qualsevol manera: Fermín,<br />

Peixet i David van estar, <strong>en</strong><br />

difer<strong>en</strong>ts mom<strong>en</strong>ts, <strong>en</strong> <strong>la</strong> Junta<br />

Directiva.<br />

Al poc temps d’<strong>en</strong>trar Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong> es<br />

van comprar instrum<strong>en</strong>ts a <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong> Xàtiva i <strong>en</strong> P<strong>en</strong>a<strong>de</strong>s.<br />

Entre d’altres, es va comprar <strong>la</strong><br />

tuba <strong>de</strong> Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong> Gil (Puça) i tres<br />

t<strong>en</strong>ors.<br />

Cal dir també que, amb Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong><br />

<strong>de</strong> director, es va passar molt<br />

prompte <strong>de</strong> tindre un pasdoble<br />

<strong>en</strong> el repertori a tindre’n vuit.<br />

La Comissió <strong>de</strong> festes <strong>de</strong><br />

Mutxamel, un clàssic, <strong>de</strong>manà<br />

pressupost <strong>en</strong> agost, <strong>en</strong>cara<br />

que no hi ha constància <strong>de</strong> cap<br />

resposta.<br />

118


P<br />

er par<strong>la</strong>r <strong>de</strong> Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong> Ivorra<br />

Pujalte, cal fer, com amb <strong>la</strong><br />

resta <strong>de</strong> directors <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat<br />

Musical, una obligada<br />

referència biogràfica.<br />

Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong> va nàixer <strong>en</strong> Alcoleja el<br />

22 <strong>de</strong> g<strong>en</strong>er <strong>de</strong> 1940. Als 9 <strong>anys</strong><br />

ingressà <strong>en</strong> <strong>la</strong> Banda Unión<br />

Musical d’Alcoi. El seu<br />

primer instrum<strong>en</strong>t va<br />

ser el f<strong>la</strong>utí i, <strong>més</strong> tard,<br />

el requint. Realitzà<br />

estudis <strong>en</strong> l’Esco<strong>la</strong><br />

Municipal <strong>de</strong><br />

Música i obtingué<br />

el títol <strong>de</strong><br />

professor <strong>en</strong><br />

l’especialitat <strong>de</strong><br />

saxo <strong>en</strong> el<br />

Conservatori<br />

Superior <strong>de</strong><br />

Música Óscar<br />

Esplà<br />

d’A<strong>la</strong>cant.<br />

Dirigí <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong><br />

P<strong>en</strong>àgui<strong>la</strong><br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

1958 fins<br />

el 1960 i,<br />

<strong>en</strong><br />

diverses<br />

ocasions, <strong>la</strong><br />

<strong>de</strong> B<strong>en</strong>illoba. En 1967<br />

ingressà com el director <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Societat Musical <strong>la</strong> Alianza <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> <strong>Torre</strong>, i ho serà al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong>ls<br />

propers vint-i-vuit <strong>anys</strong>. En<br />

1973 va ser també director <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda La Magdal<strong>en</strong>a <strong>de</strong> Tibi i <strong>en</strong><br />

1977 dirigí <strong>la</strong> seua pròpia<br />

banda: <strong>la</strong> Unión Musical d’Alcoi,<br />

<strong>la</strong> qual arribarà a tindre noranta<br />

músics i obtindrà nombrosos<br />

premis, <strong>en</strong>tre d’ells, el màxim<br />

guardó provincial <strong>en</strong> el<br />

Certam<strong>en</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> Diputació.<br />

Va ser durant quinze <strong>anys</strong><br />

professor d’instrum<strong>en</strong>ts <strong>de</strong><br />

fusta <strong>de</strong>l Conservatori Superior<br />

<strong>de</strong> Música d’Alcoi. En 1977<br />

aconseguí el màxim honor que<br />

pot tindre un músic alcoià:<br />

dirigir l’himne <strong>de</strong> festes.<br />

Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Ivorra Pujalte<br />

Va eixamp<strong>la</strong>r estudis <strong>de</strong> formes<br />

musicals i contrapunt amb D.<br />

Javier Darias, director <strong>de</strong>l<br />

Conservatori d’Alcoi. A <strong>més</strong> a<br />

<strong>més</strong>, era instrum<strong>en</strong>tista <strong>de</strong> vio<strong>la</strong><br />

<strong>en</strong> l’Orquestra Simfònica<br />

Alcoiana. (C).<br />

Guar<strong>de</strong>m <strong>la</strong> primera carta a <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong> Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e datada el 21<br />

<strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1966:<br />

Veritable docum<strong>en</strong>t c<strong>la</strong>u per<br />

a<strong>la</strong>SocietatMusicalperquè,<strong>de</strong><br />

les converses que van fructificar<br />

positivam<strong>en</strong>t, vindrà el perío<strong>de</strong><br />

<strong>més</strong> estable, musicalm<strong>en</strong>t<br />

par<strong>la</strong>nt, <strong>de</strong> tota <strong>la</strong> història <strong>de</strong><br />

l’<strong>en</strong>titat. Així, aquesta data es<br />

converteix <strong>en</strong> un refer<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda,unmom<strong>en</strong>ttanimportant<br />

com el propi reinici <strong>de</strong> 1946 amb<br />

Francisco Coloma o, s<strong>en</strong>se<br />

arribar a tant, el mom<strong>en</strong>t difícil<br />

<strong>de</strong>l <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1949 que va<br />

portar a Manresa a ser director,<br />

<strong>en</strong> un primer mom<strong>en</strong>t amb<br />

l’ajuda <strong>de</strong> Fernando <strong>de</strong> Mora i <strong>de</strong><br />

Santiago Clim<strong>en</strong>t, que era<br />

l’alcal<strong>de</strong> i el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

banda.<br />

Director, 1966 - 1994<br />

Anècdota <strong>de</strong> Victorino<br />

Recor<strong>de</strong> també que <strong>en</strong><br />

Castal<strong>la</strong> <strong>en</strong>s <strong>en</strong>viav<strong>en</strong> a casa <strong>de</strong><br />

festers i al tio Rafel <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mullora<br />

el van <strong>en</strong>viar a una. Quan es va<br />

pres<strong>en</strong>tar al dia segü<strong>en</strong>t va anar<br />

al director a dir-li que l’havi<strong>en</strong><br />

<strong>de</strong> canviar <strong>de</strong> casa<br />

perquè el fester <strong>en</strong><br />

qüestió, per<br />

<strong>de</strong>s<strong>de</strong>junar li va<br />

<strong>de</strong>ixar damunt <strong>la</strong><br />

tauleta <strong>de</strong> nit, a les<br />

set <strong>de</strong>l matí ... un got<br />

<strong>de</strong> vi! Any 1965/66.<br />

119


Amb aquesta fotografia hi apareix<strong>en</strong> les primeres dones <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra Societat musical <strong>en</strong>cara que no<br />

<strong>en</strong>traran a <strong>la</strong> banda fins els 5 o 6 <strong>anys</strong> posteriors.<br />

E n1967es<br />

van fer<br />

nous<br />

uniformes. En<br />

abril, <strong>la</strong> casa<br />

Virgilio Vico<br />

d’Alcoi, anuncia<br />

<strong>la</strong> seua visita a <strong>la</strong><br />

<strong>Torre</strong> per mostrar<br />

el seu surtit <strong>de</strong><br />

panyeria per <strong>la</strong><br />

confecció <strong>de</strong><br />

vestits <strong>de</strong> músics i<br />

paisans. Aquesta<br />

casa va<br />

confeccionar, com a<br />

mínim, dues vega<strong>de</strong>s<br />

els uniformes a <strong>la</strong><br />

banda.<br />

Pel g<strong>en</strong>er el secretaricomptador<br />

emet una<br />

re<strong>la</strong>ció <strong>de</strong> socis -<br />

acreedors- per un<br />

pressupost final <strong>de</strong><br />

40.855 ptes. (S’ha <strong>de</strong><br />

referir als ingressos per<br />

actuacions p<strong>en</strong><strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />

l’any anterior).<br />

120<br />

1967


Puça i Jos<strong>en</strong>et <strong>en</strong> Fogeres d’A<strong>la</strong>cant.<br />

1967<br />

L aFoguera<strong>de</strong>SantB<strong>la</strong>i<br />

d’A<strong>la</strong>cant <strong>en</strong>via una carta<br />

<strong>de</strong>manant pressupost i <strong>en</strong> març<br />

se signarà. Es tractava d’un<br />

pressupost molt sucul<strong>en</strong>t <strong>en</strong> el<br />

preu: 21.500 ptes. per quatre<br />

dies d’actuació amb vint-iquatre<br />

músics. Els viatges,<br />

allotjam<strong>en</strong>t i manut<strong>en</strong>ció<br />

estari<strong>en</strong> a càrrec <strong>de</strong> <strong>la</strong> Comissió<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> foguera.<br />

Des d’Alcoi es notificà a <strong>la</strong><br />

banda <strong>la</strong> participació <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

“Fiesta <strong>de</strong>l Pasodoble” el qual<br />

consistia <strong>en</strong> l’assaig <strong>de</strong> l’himne<br />

<strong>de</strong> festes <strong>en</strong> el carrer Oliver i<br />

una cercavi<strong>la</strong> <strong>de</strong> cada banda<br />

fins “<strong>la</strong> Ban<strong>de</strong>ja” oP<strong>la</strong>ça<br />

d’Espanya, amb un pasdoble <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> seua elecció. Calia anar<br />

mudats i amb ban<strong>de</strong>ra. Les<br />

ban<strong>de</strong>s rebri<strong>en</strong> per aquest acte<br />

1.500 ptes.<br />

En agost signar<strong>en</strong> un contracte<br />

amb els Contrabandistes d’Ibi a<br />

«p<strong>en</strong>sión completa» iautobús<br />

Alcoyana per a una banda <strong>de</strong><br />

vint-i-dos p<strong>la</strong>ces, inclo<strong>en</strong>t-hi el<br />

director. Els <strong>de</strong>manav<strong>en</strong> que<br />

portar<strong>en</strong> REDOBLANT:<br />

Porteu el redob<strong>la</strong>nt!<br />

“... porque consi<strong>de</strong>ramos<br />

es mas lucido y ll<strong>en</strong>a mas<br />

<strong>la</strong> Banda ...”.<br />

Els Moros Viejos <strong>de</strong> Vill<strong>en</strong>a,<br />

però, <strong>de</strong>sestimar<strong>en</strong> el<br />

pressupost que li havia <strong>en</strong>viat <strong>la</strong><br />

banda per consi<strong>de</strong>rar-lo<br />

excessivam<strong>en</strong>t car, el màxim<br />

que pagari<strong>en</strong> seria 250 ptes. per<br />

dia i músic.<br />

Anècdota d’Adrián<br />

Recor<strong>de</strong> que l’<strong>en</strong>trà <strong>més</strong> l<strong>la</strong>rga<br />

que he fet ha segut <strong>en</strong> Orio<strong>la</strong>.<br />

Vam acabar a les 2 <strong>de</strong>l matí i<br />

quan vam acabar em van <strong>de</strong>ixar<br />

sols <strong>en</strong> els timbals. Estava sols i<br />

s<strong>en</strong>se saber on estava l’autobús.<br />

Em vaig perdre jo i les<br />

bombonetes (timbals vells que<br />

pareixi<strong>en</strong> dos olles).<br />

M<strong>en</strong>ys mal que un home em va<br />

vore agobiat i em va<br />

acompanyar, si no, m’haguera<br />

quedat jo i els timbals <strong>en</strong> Orio<strong>la</strong>.<br />

Aquell home em va dur al<br />

“puesto”<br />

ilivaig<br />

donar<br />

<strong>de</strong>sprés<br />

20<br />

duros.<br />

121


1968<br />

E n1968vanvisitar<strong>de</strong>nouel<br />

Distrit Fogueril <strong>de</strong> Sant B<strong>la</strong>i,<br />

<strong>en</strong> A<strong>la</strong>cant. Van anar quatre<br />

dies un total <strong>de</strong> catorze músics.<br />

El pressupost era <strong>de</strong> 25.000<br />

ptes. La Comissió es faria<br />

càrrec <strong>de</strong> <strong>la</strong> manut<strong>en</strong>ció,<br />

l’allotjam<strong>en</strong>t i els viatges -fins<br />

arribar a les 3.000 ptes.-.<br />

En juny, l’empresa Ediciones<br />

Mundo Melódico, distribuïdora<br />

musical, ofereix a <strong>la</strong> banda una<br />

subscripció trimestral per rebre<br />

les partitures <strong>de</strong> <strong>música</strong><br />

bai<strong>la</strong>ble actual. El preu era <strong>de</strong><br />

140 ptes. i cada <strong>en</strong>viam<strong>en</strong>t<br />

constava <strong>de</strong> quatre peces. Les<br />

primeres seri<strong>en</strong>: LA LA LA (1er<br />

premi d’Eurovisió), Cuando salí<br />

<strong>de</strong> Cuba, Congratu<strong>la</strong>tions (2n<br />

premi d’Eurovisió) i Los chicos<br />

con <strong>la</strong>s chicas.<br />

També <strong>en</strong> juny, l’obra social <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> CAAM, convida a <strong>la</strong> banda a<br />

un Certam<strong>en</strong> Popu<strong>la</strong>r <strong>de</strong> Ban<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> Música <strong>en</strong> A<strong>la</strong>cant. No hi ha<br />

constància <strong>de</strong> <strong>la</strong> participació <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Societat Musical.<br />

I<strong>la</strong>comparsa“Marinos<br />

Corsarios” <strong>de</strong> Vill<strong>en</strong>a, <strong>de</strong>mana<br />

pressupost.<br />

Van anar a les festes patronals<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> “Hoguera <strong>de</strong> Los Ángeles”<br />

<strong>en</strong> agost els dies 3 i 4 per<br />

13.500 ptes. amb totes les<br />

<strong>de</strong>speses paga<strong>de</strong>s.<br />

També van fer una eixida a<br />

Mutxamel <strong>de</strong> tres dies per<br />

19.000 ptes. La Banda so<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t<br />

pagaria els viatges.<br />

Més tard, van participar <strong>en</strong> el<br />

concurs <strong>de</strong> pasdobles amb <strong>la</strong><br />

partitura obligada, Segrelles.<br />

122<br />

La Fal<strong>la</strong> Duque <strong>de</strong> Gaeta - Pob<strong>la</strong><br />

<strong>de</strong> Farnals acceptà <strong>la</strong> proposta<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat Musical i el<br />

dium<strong>en</strong>ge 27 d’octubre, nou o<br />

<strong>de</strong>u membres <strong>de</strong> <strong>la</strong> fal<strong>la</strong><br />

visitaran <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> per a:<br />

Visitaremos <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>,<br />

para ...<br />

“pasar un dia <strong>de</strong> fraternal<br />

camara<strong>de</strong>ría con todos<br />

Vds.”<br />

Semb<strong>la</strong> que tot va anar bé<br />

perquè es va signar el contracte<br />

per tocar <strong>en</strong> les falles <strong>de</strong> 1969<br />

-tres dies- per 23.500 ptes. Un<br />

total <strong>de</strong> vint-i-cinc músics.<br />

Pagav<strong>en</strong> 6.500 ptes. pel<br />

<strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çam<strong>en</strong>t a València, <strong>la</strong><br />

manut<strong>en</strong>ció <strong>de</strong>ls músics i<br />

l’allotjam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> mata<strong>la</strong>fets, per<br />

un import <strong>de</strong> 7.500 ptes.<br />

Es tractava d’un bon contracte,<br />

<strong>en</strong>cara que les 7.500 ptes. per<br />

<strong>la</strong> manut<strong>en</strong>ció no arribari<strong>en</strong> a<br />

cobrir les <strong>de</strong>speses necessàries<br />

inoconstaelviatge<strong>de</strong>tornada.<br />

La Fe<strong>de</strong>ració Regional <strong>de</strong><br />

Societats Musicals (València)<br />

va convidar a <strong>la</strong> Societat<br />

Musical a una reunió el dia 22<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>en</strong> l’Institut<br />

Musical Óscar Esplà, per par<strong>la</strong>r<br />

<strong>de</strong>ls estatuts que acabav<strong>en</strong> <strong>de</strong><br />

rebre.<br />

Govern Civil els recordava que<br />

al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> g<strong>en</strong>er<br />

hauri<strong>en</strong> d’<strong>en</strong>viar una còpia <strong>de</strong><br />

l’estat <strong>de</strong>ls comptes.<br />

Anècdota <strong>de</strong>l tio<br />

Francisco Corrio<strong>la</strong><br />

Un fester <strong>de</strong> <strong>la</strong> filà Aragonesos<br />

diu:<br />

-Set o vuit músics que se’n<br />

vingu<strong>en</strong> <strong>en</strong> mi.<br />

El tio Ser<strong>en</strong>o li va dir:<br />

-Te’nsdiners?<br />

-Vosaltresnopatiui<br />

v<strong>en</strong>iu-se’n <strong>en</strong> mi!<br />

Ivancom<strong>en</strong>çaratocariquan<br />

se li van acabar els diners se’l<br />

van <strong>de</strong>ixar <strong>més</strong> soles que <strong>la</strong> una.<br />

Anècdota José María i<br />

Guillermo.<br />

Valor tocava el bombardino <strong>de</strong><br />

maravil<strong>la</strong> però f<strong>en</strong>t els solos es<br />

posava nerviós i no podia ferlos.<br />

En Ibi vam tocar Lo cant <strong>de</strong>l<br />

Val<strong>en</strong>cià i quan vam arribar al<br />

solo, Valor, que ho feia bé a<br />

l‘assaig, eixe dia es va posar a<br />

tremo<strong>la</strong>r i no va po<strong>de</strong>r fer el<br />

solo, casi acabem el pasdoble.<br />

El tio Rafel<br />

també es<br />

posava nerviós<br />

als solos.


1969<br />

E n1969<strong>la</strong>bandava<br />

assistir a les festes<br />

d’A<strong>la</strong>cant amb <strong>la</strong><br />

Foguera Carolinas Bajas.<br />

Van anar vint-i-cinc<br />

músics per 25.000 ptes.,<br />

<strong>més</strong> les <strong>de</strong>speses <strong>de</strong>ls<br />

viatges i <strong>la</strong> manut<strong>en</strong>ció i<br />

... <strong>en</strong>cara que no es<br />

nom<strong>en</strong>a, també<br />

l’allotjam<strong>en</strong>t. La Foguera<br />

B<strong>en</strong>ito Pérez Galdós<br />

també <strong>de</strong>manaria<br />

pressupost però arribar<strong>en</strong><br />

tard.<br />

Del dia 10 al 12 <strong>de</strong><br />

setembre aniri<strong>en</strong> a<br />

Mutxamel. Cobrari<strong>en</strong><br />

20.500 ptes. amb totes les<br />

<strong>de</strong>speses paga<strong>de</strong>s. A <strong>més</strong>,<br />

havi<strong>en</strong> <strong>de</strong> participar <strong>en</strong> un<br />

concurs <strong>de</strong> ban<strong>de</strong>s que es<br />

feia el dia 10 amb un<br />

pasdoble obligat, El Nostre.<br />

En octubre van anar a tocar a<br />

les festes <strong>de</strong> Sant Francesc<br />

<strong>de</strong> Crevill<strong>en</strong>t. Havi<strong>en</strong> d’estar<br />

allí a les 7 <strong>en</strong> punt perquè <strong>la</strong><br />

diana com<strong>en</strong>çava a les 7:30<br />

hores. Acompanyar<strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

comparsa Cristianos Astures.<br />

No calia portar timbals. L’<strong>en</strong>trà<br />

era per <strong>la</strong> vesprada, a les<br />

16:00 hores. La manut<strong>en</strong>ció i<br />

l’autobús anava a compte <strong>de</strong><br />

l’Associació <strong>de</strong> Festes <strong>de</strong><br />

Moros i Cristians <strong>de</strong> Crevill<strong>en</strong>t:<br />

-Preud’actuació9.000ptes.<br />

-Viatge:4.000ptes.<br />

-Total13.000ptes.<br />

En un apunt a mà, sota <strong>la</strong><br />

signatura <strong>de</strong>l contracte, po<strong>de</strong>m<br />

observar <strong>la</strong> segü<strong>en</strong>t operació:<br />

25 x 350 = 8.050 ptes. Una<br />

elem<strong>en</strong>tal interpretació diu que<br />

les 350 ptes. pertanydri<strong>en</strong> al<br />

sou <strong>de</strong> cada músic i <strong>la</strong> banda<br />

rebria les 950 ptes. sobrants.<br />

El 8 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1970 <strong>la</strong> fal<strong>la</strong> els<br />

Xiquets <strong>de</strong>l P.S. <strong>de</strong> Xirivel<strong>la</strong> va<br />

<strong>en</strong>viar una carta amb un to una<br />

mica dramàtic. Semb<strong>la</strong> que<br />

s’havia arribat a un acord però<br />

<strong>la</strong> Fal<strong>la</strong> els remetia:<br />

No falleu, que estem<br />

apurats!<br />

“... les agra<strong>de</strong>ceríamos<br />

hicieran lo imposible para<br />

<strong>en</strong>contrarse <strong>en</strong> ésta a<br />

dicha hora (4 <strong>de</strong> <strong>la</strong> tar<strong>de</strong>)<br />

ya que puesto que <strong>la</strong>s<br />

otras fal<strong>la</strong>s llevaran sus<br />

respectivas bandas,<br />

creemos hariamos el<br />

ridiculo si <strong>la</strong> nuestra<br />

acudiera sin banda ...”<br />

Ilespersones<br />

t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> raó, fari<strong>en</strong> un ridícul<br />

espantós! A ningú que li passe!<br />

Una llàstima que no coneguem<br />

<strong>la</strong> fi d’aquest drama faller.<br />

Anècdota <strong>de</strong> Basilio<br />

Esperant <strong>en</strong> A<strong>la</strong>cant a que els<br />

tocara per a fer el <strong>de</strong>sfile, em<br />

vaig adormir <strong>en</strong> un portal i no<br />

em vaig donar compte que <strong>la</strong><br />

banda havia eixit.<br />

123


Jos<strong>en</strong>et i Puça <strong>en</strong> Fogeres d’A<strong>la</strong>cant.<br />

1970<br />

E njunytornari<strong>en</strong>alDistricte<br />

<strong>de</strong> Sant B<strong>la</strong>i durant quatre<br />

dies. Hi havia 28 p<strong>la</strong>ces per a un<br />

pressupost <strong>de</strong> 32.000 ptes. La<br />

Comissió es faria càrrec <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

manut<strong>en</strong>ció i l’allotjam<strong>en</strong>t i <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong>ls viatges.<br />

També aniri<strong>en</strong> a les festes<br />

d’Alcoi amb els Aragonesos<br />

durant cinc <strong>anys</strong>, fins el 1976,<br />

quan el director era Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e<br />

Ivorra.<br />

T<strong>en</strong>im <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció <strong>de</strong>ls 24 músics<br />

que van anar a Alcoi, on, a <strong>més</strong><br />

<strong>de</strong> les festes completes, van fer<br />

dues <strong>en</strong>tra<strong>de</strong>s. El sou complet<br />

<strong>de</strong> cada músic va ser <strong>de</strong> 1.500<br />

ptes. Les <strong>en</strong>tra<strong>de</strong>s es van<br />

cobrar a 200 ptes. cadascuna i<br />

les festes a 1.100 ptes. Hi va<br />

haver qui va cobrar m<strong>en</strong>ys<br />

perquè, seguram<strong>en</strong>t, faltaria<br />

algun dia <strong>de</strong> festa i, ja sabem<br />

que els educands cobrav<strong>en</strong><br />

segons l’any d’antiguitat, així hi<br />

ha qui va cobrar 650 ptes.,<br />

altres 300 ptes. i 200 ptes., i un<br />

que <strong>en</strong> va cobrar 100.<br />

Hi apareix una novetat: el Director cobraria el mateix que els músics.<br />

124


El tio David, Guillermo, Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong> “Puça”, Julián, el tio José “Ser<strong>en</strong>o”, Adrián, el tio Victorino, Pepa i Maxi.<br />

1970<br />

Hi ha un esborrany, <strong>de</strong> finals <strong>de</strong> maig, anònim, que po<strong>de</strong>m resumir així:<br />

Aquest any, <strong>de</strong>sprés “d’un canvi d’impresions” <strong>en</strong>tre una comissió <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda i un altra<br />

<strong>de</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t, <strong>la</strong> banda exposa les seues conclusions a l’alcaldia:<br />

1- Que <strong>la</strong> subv<strong>en</strong>ció que l’Ajuntam<strong>en</strong>t li atorga a <strong>la</strong> banda, no<strong>més</strong> cobreix <strong>la</strong> meitat <strong>de</strong>l sou<br />

<strong>de</strong>l Director i li <strong>de</strong>man<strong>en</strong> a l’Ajuntam<strong>en</strong>t que augm<strong>en</strong>t<strong>en</strong> aquesta subv<strong>en</strong>ció. Suggereix<strong>en</strong><br />

<strong>la</strong> possibilitat que <strong>la</strong> Diputació participe <strong>en</strong> <strong>la</strong> qüestió. Així podran <strong>de</strong>dicar els seus<br />

recursos -escassos- a <strong>la</strong> manut<strong>en</strong>ció, compra d’instrum<strong>en</strong>tal, uniformes i altres<br />

<strong>de</strong>speses.<br />

2- Deuri<strong>en</strong> suprimir-se les verb<strong>en</strong>es <strong>de</strong>ls estius, per dues raons: una és que result<strong>en</strong><br />

<strong>de</strong>sfasa<strong>de</strong>s <strong>en</strong> aquests temps i l’altra, perquè provoqu<strong>en</strong> mermes importants <strong>en</strong> el<br />

pressupost <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat Musical.<br />

Propos<strong>en</strong> <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda, que si l’Ajuntam<strong>en</strong>t no vol que <strong>de</strong>saparegu<strong>en</strong> les verb<strong>en</strong>es,<br />

formar un grup m<strong>en</strong>ut <strong>de</strong> joves que actuar<strong>en</strong> <strong>de</strong> manera particu<strong>la</strong>r. Això sí, <strong>la</strong> banda faria<br />

dos concerts -s’<strong>en</strong>t<strong>en</strong> que cada any- <strong>de</strong> selectes obres <strong>de</strong> lluïm<strong>en</strong>t i pasdobles <strong>en</strong> el pati <strong>de</strong><br />

les Escoles.<br />

N osabemsiaquestes<br />

propostes van arribar a<br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t, <strong>en</strong> qualsevol cas,<br />

no consta cap resposta. No ha<br />

quedat c<strong>la</strong>r, <strong>en</strong> aquesta<br />

<strong>de</strong>c<strong>la</strong>ració d’int<strong>en</strong>cions, si les<br />

festes <strong>de</strong> Sant Gregori i les <strong>de</strong><br />

Santa Anna seguiri<strong>en</strong> dins <strong>de</strong><br />

l’acord amb l’Ajuntam<strong>en</strong>t o si es<br />

negociaria a banda. El que sí<br />

sabem és que marqu<strong>en</strong> una<br />

postura molt <strong>de</strong>cidida a<br />

aprofitar el temps fester <strong>en</strong><br />

estiu -Moros i Cristians i<br />

fogueres-, i les verb<strong>en</strong>es <strong>en</strong>tr<strong>en</strong><br />

directam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> conflicte amb<br />

els interessos <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

En juny, <strong>la</strong> Diputació (Instituto<br />

<strong>de</strong> Estudios Alicantinos)<br />

convida a <strong>la</strong> Banda a pres<strong>en</strong>tar<br />

un currículum sobre: concerts,<br />

assajos, localitats on haguer<strong>en</strong><br />

actuat, educands, instrum<strong>en</strong>tal i<br />

da<strong>de</strong>s que consi<strong>de</strong>rar<strong>en</strong><br />

d’interés. Oferia informació al<br />

voltant <strong>de</strong> convocatòries per a<br />

premis <strong>de</strong> composició per a<br />

Banda i cor mixte i, a <strong>més</strong>, se’ls<br />

comunicava que continuaria el<br />

programa <strong>de</strong> concerts<br />

“Campaña <strong>de</strong> Difusión Social <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Música”,especialm<strong>en</strong>t<br />

<strong>de</strong>dicada a autors a<strong>la</strong>cantins.<br />

125


126


1970 - 1971 - 1972<br />

E njuliolsecelebrava<br />

l’Assamblea G<strong>en</strong>eral<br />

Ordinària <strong>de</strong> <strong>la</strong> Fe<strong>de</strong>ració<br />

Regional Val<strong>en</strong>ciana <strong>de</strong><br />

Societats Musicals <strong>en</strong><br />

Lliria.<br />

La Societat Musical LA<br />

ALIANZA va rebre <strong>la</strong><br />

invitació <strong>en</strong>carint <strong>la</strong> seua<br />

presència.<br />

El programa d’actes<br />

constava <strong>de</strong> tres ponències:<br />

•Elporqué<strong>de</strong><strong>la</strong>crisis<br />

bandista.<br />

•P<strong>la</strong>n<strong>de</strong>activida<strong>de</strong>s<br />

culturales y <strong>de</strong>sarrollo <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

fe<strong>de</strong>ración 70/71.<br />

•Quéespera<strong>la</strong>fe<strong>de</strong>ración<strong>de</strong><br />

los po<strong>de</strong>res públicos.<br />

Id’unconcert<strong>de</strong><strong>la</strong>Primitiva<br />

<strong>de</strong> Lliria.<br />

No sabem si es van <strong>en</strong>viar<br />

algun repres<strong>en</strong>tant a l’acte. La<br />

darrera eixida <strong>de</strong> l’any 1970 es<br />

farà a Crevill<strong>en</strong>t, amb un preu <strong>de</strong><br />

15.000 ptes.<br />

En 1971, concretam<strong>en</strong>t <strong>en</strong><br />

g<strong>en</strong>er, el Districte <strong>de</strong> Sant B<strong>la</strong>i<br />

contractà a <strong>la</strong> banda per les<br />

festes <strong>de</strong> Sant Joan.<br />

Aquell any <strong>la</strong> banda obtingué<br />

<strong>en</strong> Mutxamel el tercer premi <strong>en</strong><br />

el certam<strong>en</strong> organitzat per les<br />

festes.Vasermoltcurióselfet<br />

que quedara <strong>de</strong>sert el segon<br />

premi i donar<strong>en</strong> so<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t els<br />

dos primers. Cal dir que <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

Societat Musical <strong>la</strong> Alianza<br />

sempre ha hagut una sospita<br />

molt arre<strong>la</strong>da <strong>de</strong> què aquest<br />

concurs havia estat amanyat.<br />

D’aquest any hi ha constància<br />

que van actuar <strong>en</strong> les festes <strong>de</strong>l<br />

poble acompanyant als festers i<br />

autoritats i també <strong>en</strong> el ball <strong>de</strong>l<br />

farolet.<br />

Van anar a les festes patronals<br />

<strong>de</strong> B<strong>en</strong>ifallim el 29 <strong>de</strong> setembre<br />

<strong>de</strong> 1972, festes <strong>en</strong> honor a Sant<br />

Miquel on, com a mínim, fari<strong>en</strong><br />

un concert.<br />

Anècdota d’Adrián<br />

Un <strong>de</strong>ls millors “puestos” on he<br />

tocat era <strong>en</strong> Ontiny<strong>en</strong>t on<br />

tocàvem 2 hores pel matí i dos<br />

hores per <strong>la</strong> vesprada, t<strong>en</strong>ies tot<br />

el dia lliure i els festers voli<strong>en</strong> 10<br />

músics <strong>de</strong> xarangueta <strong>en</strong> ells,<br />

pagats a 1.000 ptes., a part.<br />

Anècdota José María i<br />

Guillermo.<br />

Estàvem tocant <strong>en</strong> l’Ajuntam<strong>en</strong>t<br />

itocavaRataelbombardino,<br />

Xaparro el trombó i buscàvem a<br />

David.<br />

-On està?<br />

Acabat el passacarrer,tornema<br />

l’Ajuntam<strong>en</strong>t, apareix David i diu:<br />

-Xexiquets,quancom<strong>en</strong>cem?<br />

-PeròDavid,sijahemacabat!<br />

127


Festes <strong>de</strong> Sant Gregori <strong>de</strong> 1974. María Ángeles, Maximina, Fausti, María Matil<strong>de</strong>, Julián, Samuel, Rafel, Pepet i<br />

Tomás.<br />

INCORPORACIÓ DE LA DONA<br />

1974<br />

E n1974<strong>en</strong>traunnougrup<strong>de</strong><br />

músics: María Ángeles,<br />

Maximina, Tomàs, Pepet, Rafael,<br />

Samuel, Julián, Fausti, María<br />

Matil<strong>de</strong> i Tito.<br />

Cal ressaltar que aquest any va<br />

suposar una data molt<br />

remarcable per una raó<br />

important:<br />

Una BANDA amb DONES!<br />

LA ALIANZA es converteix <strong>en</strong><br />

una <strong>de</strong> les primeres ban<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

<strong>música</strong> <strong>en</strong> portar xiques.<br />

El fet és una innovació <strong>en</strong> el<br />

món fester. La banda <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong><br />

va sorpr<strong>en</strong>dre, resultava exòtica,<br />

tothom se’n feia creus. Com era<br />

possible allò: xiques tocant?<br />

Hui <strong>en</strong> dia <strong>en</strong>s pot resultar<br />

estrany que aquesta<br />

incorporació provocara un<br />

aldarull, perquè <strong>la</strong> m<strong>en</strong>talitat<br />

havia anat canviant -potser amb<br />

m<strong>en</strong>ys velocitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> que seria<br />

conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>t-, però sí, <strong>en</strong> aquells<br />

mom<strong>en</strong>ts va tr<strong>en</strong>car esquemes,<br />

va ser una xicoteta -o gran o<br />

potser molt gran- revolució que<br />

ràpidam<strong>en</strong>t va ser seguida per<br />

<strong>la</strong> resta <strong>de</strong> ban<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

contornada i <strong>de</strong> fora d’el<strong>la</strong>.<br />

La dona <strong>en</strong>trava així <strong>en</strong> un<br />

camp que, fins ara, li havia<br />

estat vedat.<br />

Anècdota <strong>de</strong> Maxi<br />

Quan anav<strong>en</strong> a tocar als pobles,<br />

els músics majors d’altres<br />

ban<strong>de</strong>s soli<strong>en</strong> posar-mos a<br />

prova, no es crei<strong>en</strong> que tocàvem<br />

i<strong>de</strong>vega<strong>de</strong>s<strong>en</strong>s<strong>de</strong>i<strong>en</strong>:<br />

-Avorexiqueta,sapsferelsol<br />

sost<strong>en</strong>ido?<br />

I<strong>de</strong>sprés<strong>de</strong>fer-los<strong>en</strong>secap<br />

reparo, es quedav<strong>en</strong> una mica<br />

sorpresos i responi<strong>en</strong>:<br />

-Ah!puessíquesaps,SÍ!<br />

128


Angelita i Pep a <strong>la</strong> porta <strong>de</strong>l “Bolero” amb amics. Bar que reg<strong>en</strong>tav<strong>en</strong> <strong>en</strong> 1974.<br />

1974<br />

C<br />

al que <strong>en</strong>s aturem una mica<br />

<strong>en</strong> els motius pels quals <strong>la</strong><br />

Alianza fa aquesta aportació,<br />

perquè els canvis sobtats no es<br />

produeix<strong>en</strong> <strong>de</strong> manera<br />

espontània, els canvis v<strong>en</strong><strong>en</strong><br />

perquè hi ha una <strong>de</strong>manda forta<br />

operquèun<strong>de</strong>terminatgrup<strong>de</strong><br />

persones veu<strong>en</strong> <strong>la</strong> necessitat <strong>de</strong><br />

fer-los.<br />

En el cas <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong><br />

hi havia dos factors<br />

<strong>de</strong>terminants: un era l’existència<br />

<strong>de</strong> el Bolero, que feia <strong>de</strong> l<strong>la</strong>r <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> banda i <strong>de</strong>ls músics i on una<br />

xiqueta, María Ángeles, es crià<br />

dins d’eixe ambi<strong>en</strong>t perquè els<br />

seus pares reg<strong>en</strong>tav<strong>en</strong> el local.<br />

Parlem <strong>de</strong> músics, d’assajos, <strong>de</strong><br />

<strong>música</strong>, <strong>de</strong> c<strong>la</strong>sses <strong>de</strong> solfeig,<br />

<strong>de</strong> contarelles <strong>de</strong> les eixi<strong>de</strong>s ...<br />

un ambi<strong>en</strong>t agradós que crearà<br />

<strong>en</strong> el<strong>la</strong> una afectivitat forta cap<br />

a<strong>la</strong>bandaicapa<strong>la</strong><strong>música</strong>i<br />

que l’emp<strong>en</strong>yeran a estudiar<br />

solfeig per tocar un instrum<strong>en</strong>t,<br />

iportaràaungrupd’amiguesa<br />

fer-li costat.<br />

Aquesta nova t<strong>en</strong>dència va<br />

es<strong>de</strong>vindre, <strong>en</strong>tre d’altres<br />

motius, pel fet <strong>de</strong> comptar amb<br />

un director posseïdor d’una<br />

visió i d’una m<strong>en</strong>talitat molt<br />

favorable a<strong>la</strong>incorporació<strong>de</strong><br />

les dones: Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong> Ivorra.<br />

Podríem, fins i tot, par<strong>la</strong>r d’un<br />

tercer factor, <strong>més</strong> diluït, però<br />

cert: <strong>la</strong> bona disposició <strong>de</strong> les<br />

famílies a què les xiques<br />

formar<strong>en</strong> part <strong>de</strong> <strong>la</strong> Banda. No<br />

hem d’oblidar que LA ALIANZA<br />

arriba a tindre gairebé dos-<strong>c<strong>en</strong>t</strong>s<br />

socis, xifra que ve a dir que <strong>la</strong><br />

pràctica totalitat <strong>de</strong> les famílies<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> vi<strong>la</strong> t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> un lligam amb<br />

<strong>la</strong> Societat Musical.<br />

El resultat va ser altam<strong>en</strong>t<br />

positiu, no so<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t per a <strong>la</strong><br />

Alianza,sinótambépera<strong>la</strong><br />

resta <strong>de</strong>l món fester-fallerfoguerer.<br />

Va ser una veritable<br />

aportació qualitativa. D’aquesta<br />

data <strong>en</strong> avant, les ban<strong>de</strong>s van<br />

po<strong>de</strong>r disposar <strong>de</strong> <strong>més</strong> músics,<br />

<strong>de</strong> <strong>més</strong> educands i, <strong>de</strong> manera<br />

lògica i inevitable, d’una millor<br />

qualitat interpretativa.<br />

Anècdota <strong>de</strong> Maxi<br />

El mestre <strong>en</strong>s cuidava<br />

molt i sempre <strong>en</strong>s<br />

portava dolços.<br />

P<strong>en</strong>sem que ell, el<br />

que estava era<br />

orgullós <strong>de</strong> que <strong>la</strong><br />

seua banda portara<br />

xiques quan ninguna<br />

altra ho feia.<br />

129


Fausti, Mª Ángeles, Mª Matil<strong>de</strong> i Maximina. L’uniforme <strong>de</strong> les xiques era b<strong>la</strong>u marí, amb falda, botes i una gorra<br />

<strong>de</strong> “plàtan”.<br />

1974<br />

Guar<strong>de</strong>m una <strong>en</strong>trevista col·lectiva feta per: Maxi, María Matil<strong>de</strong>, María Ángeles, Fausti i<br />

Lour<strong>de</strong>s (10-3-2018), al bar d’Adrià, a <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>:<br />

Què p<strong>en</strong>s<strong>en</strong> ...?<br />

-Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>feiamolt<strong>de</strong>pare,s’interessavapersiestàvembé.Miravafinsitotsielnostreallotjam<strong>en</strong>testavabé.<br />

-Toteslesqueestemacívamgaudir<strong>de</strong>ltempsquevamestar<strong>en</strong><strong>la</strong>banda.Vaserunaèpocamoltbonica.<br />

Acabàvem cansa<strong>de</strong>s però <strong>en</strong>s ho passàvem molt bé.<br />

-Enseixi<strong>en</strong>nuvis-músics-pertotselspobles.<br />

-“Hihaviauncaixaperahíque...”<br />

-EnIbi<strong>en</strong>sallotjàvemmoltbé,eraunhoteletques’anom<strong>en</strong>avaEl Laurel,peròtambéhemanatacases<br />

particu<strong>la</strong>rs, a escoles amb lliteres. El record que queda no és dol<strong>en</strong>t.<br />

-Elsm<strong>en</strong>jarser<strong>en</strong>bons,quasisempreerapael<strong>la</strong>,gaspatxosoputxero.<br />

-Eltracte<strong>en</strong>treelsaltresmúsicseramoltbo,nohihavi<strong>en</strong>malsrotllos.<br />

-Elpasdobleque<strong>més</strong>lesagrada:aquatred’ellesPrimaveraia<strong>la</strong>cinqu<strong>en</strong>a:EltioRamón.<br />

-Laban<strong>de</strong>ra<strong>la</strong>portàvem<strong>de</strong>manerarotativa,mainovahaveruna<strong>en</strong>carregadaoun<strong>en</strong>carregatfixe.<br />

-Anosaltreseixiramb<strong>la</strong>banda<strong>en</strong>svaobrirelmón-1975-.Enss<strong>en</strong>tíemimportants,<strong>la</strong>g<strong>en</strong>tap<strong>la</strong>udiaquan<br />

tocàvem i això <strong>en</strong>s agradava molt.<br />

-Vamvoremón:Falles,Fogueres,MorosiCristians<strong>en</strong>moltspobles...<br />

130


Col<strong>la</strong>ge fotogràfic on po<strong>de</strong>m veure a Maxi, Fausti i Samuel el “Colega” d’<strong>en</strong>tre d’altres.<br />

1974<br />

De Maxi (Maximina) disposem d’una <strong>en</strong>trevista individual. Entre altres records, <strong>en</strong>s<br />

interess<strong>en</strong> els que parl<strong>en</strong> <strong>de</strong>l Bolero i <strong>de</strong> les persones que el van portar, a banda <strong>de</strong> Tonín:<br />

“... Yo empecé solfeo con Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Jesús Gil Monllor creo que con 10 años <strong>en</strong> el bar <strong>de</strong> <strong>la</strong> sociedad Musical “el<br />

Bolero” ya estaba <strong>de</strong> maestro D. Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Ivorra Pujalte ...”<br />

“... según me dice mi madre cuando el bar empezó lo reg<strong>en</strong>taba Segundo Cantó (el padre <strong>de</strong> Segunda) cuando él<br />

lo <strong>de</strong>jó <strong>en</strong>tró Rafael Garcia “Pinocha” (el padre <strong>de</strong> Rafa y Bea), y <strong>de</strong>spués <strong>de</strong> él <strong>en</strong>traron o mis padres Faustino y<br />

Mariu o Pepe y Angelita, no recuerdo qui<strong>en</strong> fue primero yo t<strong>en</strong>ia unos 5 años y <strong>en</strong>tonces estaba <strong>de</strong> maestro<br />

Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na, creo que se l<strong>la</strong>maba Pepe. Recuerdo que mi primera salida a tocar remunerada fue a hogueras, nos<br />

quedábamos a dormir <strong>en</strong> <strong>la</strong> antigua prisión <strong>de</strong> José Antonio. T<strong>en</strong>dria yo unos 13 o 14 años <strong>en</strong> 1974-75, cobré 800<br />

pesetas <strong>en</strong> total. Seguram<strong>en</strong>te con anterioridad iríamos a otros pueblos, pero no recuerdo dón<strong>de</strong> ...”<br />

Segueix contant:<br />

“... nuestra banda fue pionera <strong>en</strong> t<strong>en</strong>er chicas, los hombres mayores <strong>de</strong> <strong>la</strong>s otras bandas se acercaban a<br />

nosotras pidiéndonos que tocáramos alguna nota <strong>en</strong> concreto o algún pasaje <strong>de</strong>l papel que llevábamos para<br />

comprobar si tocábamos <strong>de</strong> verdad. Estábamos muy mimadas. D. Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e (el mestre) como lo l<strong>la</strong>mábamos no<br />

v<strong>en</strong>ia ningún dia sin traernos algún dulce o regalito a cada una. Se gastaria una fortuna porque siguió con <strong>la</strong><br />

costumbre toda <strong>la</strong> vida, incluso cuando vino al hom<strong>en</strong>aje que le hizo <strong>la</strong> banda <strong>de</strong>spués <strong>de</strong> haber <strong>de</strong>jado <strong>la</strong><br />

dirección ...”<br />

Icaldirquevaseruna“vida”l<strong>la</strong>rga:28<strong>anys</strong>!<br />

131


1974<br />

Què p<strong>en</strong>s<strong>en</strong> ...?<br />

-Ens<strong>en</strong>vam<strong>de</strong>ixar<strong>en</strong>fer-nos<br />

nuvi. No totes, Pepita va seguir i<br />

<strong>en</strong>cara toca <strong>de</strong> manera quasi<br />

professional.<br />

-MaríaÁngeles:Elmeunuviem<br />

va dir que si em <strong>de</strong>ixava <strong>la</strong><br />

banda. Jo li vaig dir que <strong>en</strong> voler<br />

jo. Vaig estar un any <strong>més</strong>.<br />

- No<strong>més</strong> una d’elles, Maxi, recorda<br />

que, amb els gu<strong>anys</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda<br />

que va estalviar, es va po<strong>de</strong>r<br />

traure el carnet <strong>de</strong> conduir i<br />

pagar dos o tres lletres <strong>de</strong>l cotxe.<br />

Pepet, Mº Ángeles, Samuel i Maxi.<br />

L abandaaconseguícrearun<br />

ambi<strong>en</strong>t adi<strong>en</strong>t i acollidor per<br />

als nous membres joves,<br />

especialm<strong>en</strong>t <strong>en</strong> el cas <strong>de</strong> les<br />

xiques. Aquest re<strong>la</strong>t <strong>de</strong> Maxi<br />

<strong>en</strong>s mostra uns directius molt<br />

protectors i una familiaritat molt<br />

ress<strong>en</strong>yable, a <strong>més</strong> <strong>de</strong>l fet<br />

“ber<strong>la</strong>ngesc” <strong>de</strong>ls músics<br />

majors d‘altres ban<strong>de</strong>s que se<br />

sorpr<strong>en</strong>i<strong>en</strong> <strong>de</strong> què les xiques,<br />

realm<strong>en</strong>t, sapier<strong>en</strong> tocar les<br />

notes.<br />

I, també <strong>en</strong> aquest any, podríem<br />

afegir, que <strong>la</strong> Alianza<br />

aconsegueix oficialitzar-se,<br />

cosa que no havia fet fins<br />

aquest mom<strong>en</strong>t. El dia 22 <strong>de</strong><br />

Anècdota <strong>de</strong> Maxi<br />

En Fogueres, no sabem quina<br />

d’elles ho refereix, hi havia una<br />

vorera amb boles <strong>de</strong> pedra per<br />

evitar que aparcar<strong>en</strong> els cotxes<br />

iJos<strong>en</strong>etvadir:<br />

-“Araveureuquinxut”.<br />

Ilivapegarunapatada<br />

aunap<strong>en</strong>sant-seque<br />

era un baló i es va<br />

tr<strong>en</strong>car el peu.<br />

març s’<strong>en</strong>registraria <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

Fe<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> Ban<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Comunitat Val<strong>en</strong>ciana (FSMCV),<br />

amb el núm. <strong>de</strong> registre, 108.<br />

A<strong>la</strong>ComunitatVal<strong>en</strong>cianahiha<br />

actualm<strong>en</strong>t 550 ban<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

<strong>música</strong> amb <strong>més</strong> <strong>de</strong> 40.000<br />

músics i al voltant <strong>de</strong>ls 60.000<br />

educands. Així mateix hi ha vora<br />

els 200.000 socis <strong>de</strong> les<br />

ban<strong>de</strong>s. Cal afegir que <strong>la</strong> CV té<br />

les ban<strong>de</strong>s <strong>més</strong> antigues <strong>de</strong><br />

tota Espanya:<br />

Cercle Musical Primitiva<br />

d´Albaida i <strong>la</strong> Primitiva <strong>de</strong> Lliria<br />

(1819). Es, amb diferència, <strong>la</strong><br />

comunitat amb <strong>més</strong> i,<br />

seguram<strong>en</strong>t, millors ban<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

<strong>música</strong> d’Espanya.<br />

NOTA: La segü<strong>en</strong>t comunitat<br />

per nombre <strong>de</strong> ban<strong>de</strong>s és<br />

Andalusia amb 256, seguida <strong>de</strong><br />

Castel<strong>la</strong>-La Manxa amb 132 i<br />

Galicia amb 99.<br />

Fira, orxata i a dormir!<br />

Como presi<strong>de</strong>nte t<strong>en</strong>íamos a<br />

Fermín Bernabéu, querido y<br />

respetado por los jóv<strong>en</strong>es <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

época.<br />

Fermín, Rafael, Ser<strong>en</strong>o, Victorino<br />

yDavidse<strong>en</strong>cargaban<strong>de</strong><br />

llevarnos a <strong>la</strong> feria por <strong>la</strong>s<br />

noches para que diéramos<br />

algunas vueltas <strong>en</strong> los caballitos<br />

yantes<strong>de</strong>iradormirnos<br />

invitaban a una horchatita.<br />

Millor amb cuineres!<br />

Llevábamos cocineras para <strong>la</strong>s<br />

salidas que nos quedábamos<br />

todos los dias. En <strong>la</strong> época <strong>de</strong><br />

José Pérez, fueron mi madre, <strong>la</strong><br />

tia Merce<strong>de</strong>s (madre <strong>de</strong> Puça) y<br />

<strong>la</strong> tia María <strong>la</strong> Viuda.<br />

Con Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Ivorra, mi madre ya<br />

no v<strong>en</strong>ia. La paci<strong>en</strong>cia que<br />

t<strong>en</strong>ian <strong>la</strong> tía Merce<strong>de</strong>s y <strong>la</strong> tia<br />

María <strong>la</strong> viuda con nosotras! Les<br />

hacíamos <strong>la</strong>s mil perrerias.<br />

Los nombrados anteriorm<strong>en</strong>te,<br />

Fermín y compañia, también<br />

t<strong>en</strong>ían mucha paci<strong>en</strong>cia con<br />

nosotras, c<strong>la</strong>ro nosotros íbamos<br />

creci<strong>en</strong>do y haci<strong>en</strong>do<br />

gamberradas. Más <strong>de</strong> una vez<br />

nos costó una colleja.<br />

132


1974<br />

E nagost,<strong>la</strong>bandaparticiparà<br />

<strong>en</strong> les festes <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> amb<br />

una cercavi<strong>la</strong> i acompanyam<strong>en</strong>t<br />

d’autoritats i fadrins a<br />

l’església.<br />

En aquest any també van tocar<br />

amb l’esquadra negres <strong>de</strong><br />

l’Alferez <strong>de</strong> <strong>la</strong> filà Chanos.Es<br />

van contractar 35 músics.<br />

També va ser una <strong>de</strong> les setze<br />

ban<strong>de</strong>s que van participar <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

Fiesta <strong>de</strong>l Pasodoble <strong>en</strong> Alcoi.<br />

Però no va po<strong>de</strong>r interpretar<br />

l’himne <strong>de</strong> festes d’Alcoi per<br />

estar <strong>en</strong>cara els instrum<strong>en</strong>ts<br />

amb diapasó bril<strong>la</strong>nt. La<br />

Societat Musical no el<br />

canviari<strong>en</strong> a -normal- fins dos<br />

<strong>anys</strong> <strong>de</strong>sprés, com veurem <strong>de</strong><br />

seguida.<br />

Pepita i Salvador amb <strong>la</strong> indum<strong>en</strong>tària <strong>de</strong> <strong>la</strong> filà aragonesos.<br />

Acompanyats per Sari, novia <strong>de</strong> Salvador ja <strong>en</strong> aquel<strong>la</strong> època.<br />

Pepita, cosina <strong>de</strong> Maxi, <strong>en</strong>s conta que:<br />

“... Jo vaig com<strong>en</strong>çar a <strong>la</strong> banda a l’any 1975, l’any anterior estudiava solfa<br />

a<strong>la</strong>rondal<strong>la</strong>“<strong>la</strong>Paloma”<strong>de</strong>Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina,peròalfer-m<strong>en</strong>uvitorruài<br />

tubista (Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong> Gil), vaig acabar a <strong>la</strong> banda <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>. T<strong>en</strong>íem <strong>de</strong> mestre a D. Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Ivorra<br />

Pujalte, i <strong>en</strong>tre que al mestre li feia gracia que una xica tocara el bombardí, que el nuvi era tubista i<br />

m’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yava les primeres lliçons i que el tio Fernando (pare <strong>de</strong> Loreto) va perdre molta vista i se’n va passar al<br />

trombó (que segons ell podia tocar millor o fer acompanyam<strong>en</strong>ts), vaig agafar el bombardí.<br />

Recor<strong>de</strong> que el tio Fernando em <strong>de</strong>ia: “Pepita jo vaig darrere <strong>de</strong> tu i no em perd”.<br />

En formació <strong>de</strong> tres, primera fi<strong>la</strong> bombo, p<strong>la</strong>ts i caixa. Segona fi<strong>la</strong> dues tubes (el tio David i Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>) i <strong>en</strong> mig jo<br />

amb el bombardí. Tercera fi<strong>la</strong> tres trombons (el tio Fernando <strong>en</strong> mig).<br />

La primera eixida important que recor<strong>de</strong> fou a les festes <strong>de</strong> moros i cristians d’Alcoi a l’any 1976. Aquest any<br />

celebrav<strong>en</strong> el VII <strong>c<strong>en</strong>t</strong><strong>en</strong>ari i for<strong>en</strong> el mes <strong>de</strong> maig. La nostra banda tocava a <strong>la</strong> filà Aragonesos, recor<strong>de</strong> que<br />

vinguer<strong>en</strong> a <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> a pr<strong>en</strong>dre’ns mi<strong>de</strong>s per fer-nos un vestit <strong>de</strong> músic aragonés que estr<strong>en</strong>arem per a l’Entrà<br />

<strong>de</strong> cristians.<br />

També recor<strong>de</strong> que tocarem Primavera però no estic segura si per a l’Entrà o per a <strong>la</strong> Diana.<br />

Jo n’estava molt orgullosa amb el bombardí, <strong>en</strong>cara que no trobava <strong>la</strong> millor forma <strong>de</strong> portar-lo a les <strong>de</strong>sfi<strong>la</strong><strong>de</strong>s<br />

perquè vaig int<strong>en</strong>tar modificar <strong>la</strong> corretja, però no s‘adaptava massa a l’anatomia fem<strong>en</strong>ina.<br />

133


Al’esquerra:Pepita,Jos<strong>en</strong>etiVi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>“Puça”<strong>en</strong>festes<strong>de</strong>Co<strong>c<strong>en</strong>t</strong>aina.A<strong>la</strong>dreta:PepitaiLour<strong>de</strong>s<strong>en</strong>festes<strong>de</strong><br />

Busot. Pepita, és l’única xica <strong>música</strong> que a data <strong>de</strong> hui segueix tocant <strong>en</strong> una banda (Unió Musical d’Alcoi).<br />

1975<br />

E nl’any1975<strong>la</strong>bandatocarà<br />

amb els Aragonesos d’Alcoi,<br />

que, segons po<strong>de</strong>m llegir al<br />

diari Ciutat <strong>de</strong>l 4 <strong>de</strong> març, es<br />

van <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çar:<br />

Aragonesos a <strong>la</strong> <strong>Torre</strong><br />

“... casi <strong>la</strong> totalidad <strong>de</strong> sus<br />

miembros acompañados<br />

<strong>de</strong> sus esposas y<br />

familiares, con el fin <strong>de</strong><br />

contratar a <strong>la</strong> banda<br />

titu<strong>la</strong>r <strong>de</strong> aquel<strong>la</strong> vil<strong>la</strong><br />

para <strong>la</strong>s próximas fiestas<br />

<strong>de</strong> San Jorge.<br />

La jornada transcurrió<br />

<strong>de</strong>ntro <strong>de</strong> un ambi<strong>en</strong>te<br />

simpático y amable <strong>en</strong>tre<br />

los habitantes <strong>de</strong><br />

<strong>Torre</strong>manzanas i nuestros<br />

paisanos festeros.<br />

Anècdota d’Adrián <strong>en</strong> les festes d’Alcoi, any <strong>de</strong><br />

l’aniversari:<br />

AAlcoivaiganartota<strong>la</strong>vida“hasta”quevamferl’última“gamberrà”,va<br />

ser l’any <strong>de</strong>l C<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ari crec, no recor<strong>de</strong> (VII C<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ari - 1976). Anàvem a<br />

fer <strong>la</strong> processó i el temps estava prou emboiregat i <strong>en</strong>s toca eixir a<br />

mosatros pels carrers estrets cap a <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça d’Espanya, i <strong>en</strong> el mom<strong>en</strong>t<br />

que eixíem <strong>de</strong> <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça, pega un tro i com<strong>en</strong>ça a caure aigua, i estàvem<br />

<strong>en</strong> eixe mom<strong>en</strong>t davant <strong>de</strong>l teatro Cal<strong>de</strong>rón i algú va dir: Cada u que<br />

s’amague on puga!! i vam pegar tots els músics a fugir. Es va quedar <strong>la</strong><br />

filà soles aguantant l’aigua, músics ni uno. Jo i alguns <strong>més</strong> <strong>en</strong>s vam<br />

po<strong>de</strong>r c<strong>la</strong>var <strong>en</strong> el teatro Principal que estava a l’altre costat <strong>de</strong> <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça<br />

i<strong>de</strong>sd’aquel<strong>la</strong>fecha ja no hem tornat a Alcoi <strong>en</strong> actes oficials. Mos va<br />

agarrar el primer tro i els va dir als <strong>de</strong> <strong>la</strong> directiva lo que no pot s<strong>en</strong>tir<br />

ningú. Era <strong>en</strong> els Aragonesos i el primer tro era operador <strong>de</strong> cine.<br />

134


Maxi, mestra <strong>de</strong> solfeig <strong>en</strong> aquesta època. Donava c<strong>la</strong>sses <strong>de</strong> solfeig <strong>de</strong>sinteressadam<strong>en</strong>t, com <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong><br />

músics que havi<strong>en</strong> tingut aquest càrrec tan remunerat abans. Gràcies a estes persones que imparti<strong>en</strong> c<strong>la</strong>sses<br />

(Maxi, Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong> “Puça”, El tio Rafel … ) <strong>la</strong> banda podia anar creix<strong>en</strong>t. Un treball que <strong>de</strong>s d’ací volem agraïr.<br />

1975 - 1976 - 1977<br />

E l1976els“reixos”passar<strong>en</strong><br />

per <strong>la</strong> Societat Musical: es<br />

r<strong>en</strong>ovà tot l’instrum<strong>en</strong>tal i els<br />

uniformes amb el suport <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Diputació Provincial, s<strong>en</strong>t<br />

l’alcal<strong>de</strong> Peixet. Es va fer el<br />

canvi <strong>de</strong> tots els instrum<strong>en</strong>ts. El<br />

presi<strong>de</strong>nt era Fermín.<br />

Era un mom<strong>en</strong>t <strong>en</strong> què <strong>la</strong> banda<br />

<strong>de</strong>notava aires nous: <strong>en</strong>trar<strong>en</strong><br />

educands nous, es fei<strong>en</strong> eixi<strong>de</strong>s<br />

continua<strong>de</strong>s ... Semb<strong>la</strong> que el<br />

nivell estava molt <strong>més</strong> alt<br />

respecte sis o set <strong>anys</strong> <strong>en</strong>rere.<br />

Hi havia un instrum<strong>en</strong>tal<br />

r<strong>en</strong>ovat, les lliçons <strong>de</strong> solfeig<br />

-continua<strong>de</strong>s- aportar<strong>en</strong><br />

qualitat. Mai no s’havia arribat a<br />

aquest nivell musical, i el<br />

mom<strong>en</strong>t d’harmonia interna es<br />

nota <strong>en</strong> els testimonis orals i <strong>en</strong><br />

els records <strong>de</strong> les actuacions.<br />

Frase <strong>de</strong>l tio Ser<strong>en</strong>o:<br />

¡Por <strong>la</strong> noche leones, por <strong>la</strong><br />

mañana cagones!<br />

Una mostra <strong>de</strong>l nivell qualitatiu<br />

que van anar adquirint són les<br />

convivències musicals que es<br />

van fer <strong>en</strong> A<strong>la</strong>cant els <strong>anys</strong><br />

1976-77. En aquestes<br />

convivències assajav<strong>en</strong> <strong>de</strong><br />

dilluns a dissabte i el dium<strong>en</strong>ge<br />

fei<strong>en</strong> un concert. El director <strong>de</strong><br />

cada banda <strong>de</strong>cidia a qui<br />

<strong>en</strong>viava, i es feia <strong>en</strong> l’Esco<strong>la</strong><br />

Universitària <strong>de</strong> formació <strong>de</strong>l<br />

Professorat (Magisteri).<br />

Però no tot va ser tan positiu.<br />

La banda es va veure amb <strong>la</strong><br />

necessitat d’haver <strong>de</strong> canviar<br />

<strong>de</strong> local; i <strong>la</strong> Societat Musical<br />

<strong>de</strong>ixà “el Bolero”.<br />

El motiu d’aquest canvi resultà<br />

ser urbanístic; el Bolero, com ja<br />

hem dit, era un local llogat i el<br />

propietari volia disposar d’ell<br />

per edificar.<br />

Després <strong>de</strong> l<strong>la</strong>rgues converses<br />

amb l’Ajuntam<strong>en</strong>t s’aconsegueix<br />

el local <strong>de</strong>ls baixos <strong>de</strong>l propi<br />

Ajuntam<strong>en</strong>t. El local s’arreglà<br />

amb diners <strong>de</strong> <strong>la</strong> Societat<br />

Musical i una subv<strong>en</strong>ció <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Diputació. Les obres van tindre<br />

un cost <strong>de</strong> 800.000 ptes.<br />

La cessió queda reflectida <strong>en</strong> el<br />

llibre d’actes <strong>de</strong> 1981. S’arribà a<br />

l’acord <strong>de</strong> què, m<strong>en</strong>tre hi<br />

haguer<strong>en</strong> activitats culturals per<br />

part <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda, l’Ajuntam<strong>en</strong>t<br />

mantindria cedit aquest espai o<br />

un altre <strong>de</strong> característiques<br />

simi<strong>la</strong>rs (Llibre d’actes <strong>de</strong> l’Arxiu<br />

Municipal, any 1981 Sessió <strong>de</strong>l<br />

8-6-1.981). (C-C).<br />

Ser<strong>en</strong>o, 27 ous!<br />

Al tio Ser<strong>en</strong>o li agradav<strong>en</strong> els<br />

ous fregits d’un dia per l’altre i<br />

es feia <strong>en</strong>trepans amb ells. Les<br />

males ll<strong>en</strong>gües atestigü<strong>en</strong> que<br />

s’<strong>en</strong> va m<strong>en</strong>jar 27 ous fregits<br />

d’un esmorzar.<br />

135


Albert, Antonio Ángel, Javi, Paco Luis, Luis Rico a <strong>la</strong> ban<strong>de</strong>ra. Damián, Carlos i Manolo.<br />

1978 - 1979<br />

E n1978-79<strong>la</strong>bandavarebre<br />

una nova remesa<br />

d’educands que <strong>la</strong> va fer<br />

ressorgir: Damià, Paco Luis,<br />

Javier, Albert, Carlos, Manolo i<br />

Antonio Angel. Les c<strong>la</strong>sses <strong>de</strong><br />

solfeig es donav<strong>en</strong> <strong>en</strong> “el<br />

Bolero”. I el que impartia les<br />

c<strong>la</strong>sses era Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>e Jesús<br />

“Puça” i, <strong>més</strong> tard, Maximina.<br />

El 1979 <strong>la</strong> banda va anar a tocar<br />

alesfestesd’Ontiny<strong>en</strong>tamb<strong>la</strong><br />

filà Moros Marinos i a les festes<br />

<strong>de</strong> Busot, on els músics es<br />

quedar<strong>en</strong> a dormir <strong>en</strong> les cases<br />

<strong>de</strong>ls festers.<br />

Anècdota d’Adrián<br />

En B<strong>en</strong>ifallim, un cotxe va<br />

passar i li va arrancar <strong>la</strong><br />

maquinària <strong>de</strong>l baix al tio David.<br />

Uns quants músics es van<br />

quedar <strong>en</strong> ell, f<strong>en</strong>t-li costat, i<br />

van acabar tots bufats. La<br />

processó va ser un <strong>de</strong>sastre i ja<br />

no vam tornar <strong>més</strong>.<br />

El tio Fernando, José María,<br />

Juan, Fermín i Pep.<br />

136


1980<br />

E l1980téllocunfetquepot<br />

emmarcar-se dins d’un bon<br />

mom<strong>en</strong>t musical i grupal que<br />

vivia <strong>la</strong> banda. Per al poble va<br />

ser una innovació:<br />

La BANDA JUVENIL!<br />

“... Es fa un passacarrer amb els<br />

joves <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda que com<strong>en</strong>c<strong>en</strong><br />

atocar.Seria<strong>la</strong>creació<strong>de</strong><strong>la</strong><br />

primera Banda juv<strong>en</strong>il <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Torre</strong> ...”<br />

El nombre <strong>de</strong> músics <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

nostra banda havia augm<strong>en</strong>tat<br />

consi<strong>de</strong>rablem<strong>en</strong>t. La remesa<br />

d’educands <strong>de</strong>ls <strong>anys</strong> 70 i <strong>la</strong><br />

remesa <strong>de</strong>l 80 fa que <strong>la</strong> banda<br />

ressorgisca, juntam<strong>en</strong>t amb <strong>la</strong><br />

incorporació <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona <strong>en</strong> <strong>la</strong><br />

banda <strong>de</strong> <strong>música</strong>. Tot un èxit!<br />

Primera cercavi<strong>la</strong> <strong>de</strong>ls jóv<strong>en</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda.<br />

Anècdota <strong>de</strong> Damián<br />

Quan vaig com<strong>en</strong>çar a eixir amb<br />

<strong>la</strong> Banda, els majors: tio David, tio<br />

Ser<strong>en</strong>o, Fermín ... m’agafav<strong>en</strong> a<br />

l’hora <strong>de</strong> dinar i em posav<strong>en</strong> un<br />

ll<strong>en</strong>çol com si fos l’esto<strong>la</strong> d’un<br />

cura -el Padre Damián- i em fei<strong>en</strong><br />

b<strong>en</strong>eïr <strong>la</strong> tau<strong>la</strong>. Com que jo no<br />

sabia que dir li ho vaig preguntat<br />

aMiguelÁngeliemvadir:<br />

-Tuacabatodas<strong>la</strong>spa<strong>la</strong>bras<strong>en</strong><br />

“orum” que és <strong>la</strong>tín.<br />

Ijo,me’nvaigmuntarauna<br />

cadira i vaig dir:<br />

-”Queestabandorumcoma<br />

muchorum y bonorum”.<br />

La qual cosa es va celebrar <strong>en</strong><br />

rialles sorolloses <strong>de</strong> <strong>la</strong> resta <strong>de</strong>ls<br />

músics. Era un temps que<br />

recor<strong>de</strong> amb molt “carinyo”<br />

perquè <strong>en</strong>s ho passavem molt bé.<br />

-Damián:Una <strong>de</strong> les meues primeres eixi<strong>de</strong>s <strong>en</strong> <strong>la</strong> banda va ser a<br />

Castal<strong>la</strong> i recor<strong>de</strong> que va ploure prou. Ací estic <strong>en</strong> Jos<strong>en</strong>et, Puça i Don<br />

Paco, el cura <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong>.<br />

137


Banda Societat Musical <strong>la</strong> Alianza <strong>en</strong> 1984.<br />

1981 -1984<br />

E n1982esvanr<strong>en</strong>ovarels<br />

uniformes <strong>de</strong> bell nou, i els<br />

comprar<strong>en</strong> <strong>en</strong> El Corte Inglés.<br />

L’any segü<strong>en</strong>t, s’arribà a un<br />

acord amb l’Ajuntam<strong>en</strong>t <strong>de</strong><br />

80.000 ptes. que<br />

s’increm<strong>en</strong>taria per actuar<br />

anualm<strong>en</strong>t <strong>en</strong>: cavalcada <strong>de</strong><br />

Reis, processó <strong>de</strong>l Div<strong>en</strong>dres<br />

Sant, Corpus, Santa Anna i una<br />

verb<strong>en</strong>a el 25 <strong>de</strong> juliol. (C-C).<br />

Els càrrecs <strong>de</strong> 1984<br />

Presi<strong>de</strong>nt Vicepresi<strong>de</strong>nt Tresorer Secretari<br />

M. Angel Andreu ? Adrián Gisbert Salvador Llinares<br />

Amb el temps, creixeria també<br />

<strong>la</strong> quantitat rebuda i les<br />

actuacions: processons <strong>de</strong> les<br />

festes <strong>de</strong>ls Fadrins i Fadrines.<br />

Apartir<strong>de</strong>1984ifinsel1987,<strong>la</strong><br />

directiva estaria formada per:<br />

Miguel Ángel Andreu Gómez<br />

com a presi<strong>de</strong>nt, Salvador<br />

Llinares com a Secretari, el<br />

tresorer era Adrián Gisbert,<br />

Fermín i Basilio els vocals, i el<br />

director seguia s<strong>en</strong>t Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong><br />

Ivorra.<br />

Festes <strong>de</strong> Sant Gregori 1983. Festers i músics <strong>en</strong> les festes <strong>de</strong>l poble.<br />

138


UNS QUANTS TORRUANS:Toni,Juan,JoséMª,Pep,Jos<strong>en</strong>et,MiguelÁngel,ValerianoiAdrián.<br />

1985<br />

A ll<strong>la</strong>rg<strong>de</strong>1985<strong>la</strong>banda<br />

actuava amb notable èxit <strong>en</strong><br />

difer<strong>en</strong>ts concerts per <strong>la</strong><br />

província.<br />

Els músics diu<strong>en</strong> que:<br />

“... <strong>la</strong> banda <strong>en</strong>tra <strong>en</strong> auge i es<br />

respira bon ambi<strong>en</strong>t ...”<br />

Tant és així que, seguram<strong>en</strong>t,<br />

recordant als “Coppers” <strong>de</strong>ls<br />

<strong>anys</strong> 50, apareix un nou grup.<br />

La informació que t<strong>en</strong>im<br />

continua di<strong>en</strong>t:<br />

Un nou grup, <strong>de</strong> majors<br />

“... i els majors com<strong>en</strong>c<strong>en</strong> a fer<br />

eixi<strong>de</strong>s pel seu compte. S<strong>en</strong>se<br />

avisar als joves d‘aquesta<br />

Societat ...”<br />

Els joves els diran “Los<br />

Guapos”, per <strong>més</strong> que ells<br />

s’anom<strong>en</strong><strong>en</strong> “Uns quants<br />

torruans”. Aquest grup és<br />

distint als Coppers, no són cap<br />

escissió, naix<strong>en</strong> quan van anar a<br />

tocar <strong>en</strong> Finestrat. Va ser que<br />

Miguel Llorca, alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong><br />

Finestrat, coneixia a Juan<br />

Bertomeu, tots dos alcal<strong>de</strong>s (<strong>de</strong><br />

1983 a 1987) i <strong>en</strong> 1984 els van<br />

contractar. Ells, semb<strong>la</strong> que per<br />

immortalitzar l’es<strong>de</strong>v<strong>en</strong>im<strong>en</strong>t,<br />

es van fer unes camisetes amb<br />

el nom: “Uns quants torruans”.<br />

Iper<strong>més</strong>queelsreg<strong>la</strong>m<strong>en</strong>ts<strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Societat manav<strong>en</strong> cobrar una<br />

quantitat pel lloguer <strong>de</strong>ls<br />

instrum<strong>en</strong>ts, <strong>en</strong> els temps<br />

mo<strong>de</strong>rns, aquest article va<br />

caure <strong>en</strong> <strong>de</strong>sús, per <strong>la</strong> qual cosa<br />

<strong>la</strong> circu<strong>la</strong>ció d’instrum<strong>en</strong>ts és<br />

gairebé lliure.<br />

Uniforme: pantaló gris amb<br />

una ratlleta b<strong>la</strong>nca i camisa<br />

b<strong>la</strong>nca. Este uniforme va durar<br />

poc, el pantaló gris era una<br />

dificultat a l’hora <strong>de</strong> llogar<br />

músics.<br />

En 1985 l’uniforme <strong>de</strong> <strong>la</strong> banda<br />

era <strong>de</strong> pantaló b<strong>la</strong>u i camisa<br />

b<strong>la</strong>va. Però Miguel Ángel<br />

Andreu, que, aleshores, era el<br />

presi<strong>de</strong>nt, va fer uniforme nou<br />

-d’estiu- amb pantaló Gris i<br />

camisa b<strong>la</strong>nca. Més avant, <strong>en</strong><br />

1986-87, es canvià l’escut <strong>de</strong>l<br />

poble <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Torre</strong> -segons<br />

estudis realitzats per José Luis<br />

Calvo- i s’aprofità aquesta<br />

conjuntura per r<strong>en</strong>ovar també<br />

l’uniforme d’hivern amb el nou<br />

escut. (allò <strong>de</strong> què ... aprofitant<br />

que el Pisuerga passa per<br />

Val<strong>la</strong>dolid ...).<br />

Un músic Zulú!<br />

Tocàvem <strong>en</strong> <strong>la</strong> filà Zulús <strong>de</strong> Sant<br />

Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>. La Retreta es feia a <strong>la</strong><br />

vesprada i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> dinar <strong>en</strong>s<br />

vam <strong>de</strong>dicar a pintar-nos <strong>la</strong><br />

cara. L<strong>la</strong>vors, vam veure que <strong>en</strong><br />

una cambreta <strong>de</strong>l local hi era el<br />

tio David pegant una “beca<strong>de</strong>ta”<br />

i... va passar, <strong>en</strong>tre tots li vam<br />

<strong>de</strong>ixar <strong>la</strong> cara com un quadre<br />

acolorit.<br />

Havia que s<strong>en</strong>tir-lo quan<br />

es va <strong>de</strong>spertar i es<br />

va mirar a l’espill.<br />

Cal dir que hi va haver el<br />

càstig correspon<strong>en</strong>t.<br />

139


Actuació <strong>de</strong>ls Guapos al port d’A<strong>la</strong>cant, “Club <strong>de</strong> regates”.<br />

1985 -1987<br />

E l1985vaserunanyfarcit<strong>de</strong><br />

notícies. Falta fer constar<br />

que es va anar a les festes <strong>de</strong><br />

Sant Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong> amb <strong>la</strong> filà Zulues.<br />

Despedida zulú<br />

“... Y acto seguido se<br />

<strong>de</strong>spidió a <strong>la</strong> que hasta ese<br />

mom<strong>en</strong>to era <strong>la</strong> banda <strong>de</strong><br />

<strong>música</strong> oficial <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

comparsa, <strong>la</strong> <strong>de</strong><br />

<strong>Torre</strong>manzanas, por los<br />

hechos ocurridos durante<br />

<strong>la</strong>s fiestas, uno <strong>en</strong> <strong>la</strong> kábi<strong>la</strong><br />

yotro<strong>en</strong><strong>la</strong>procesión.”<br />

Ja el 1987, l’aparició <strong>de</strong> “Los<br />

Guapos” té com a conseqüència<br />

un efecte simètric. Apareix una<br />

xaranga <strong>de</strong> joves que<br />

s’anom<strong>en</strong>aran “Los Feos”.<br />

Inicialm<strong>en</strong>t, semb<strong>la</strong> formada per<br />

10 membres joves <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Societat Musical.<br />

En l’acta constitutiva <strong>de</strong> “Los<br />

Feos”, que<strong>de</strong>n c<strong>la</strong>res les seues<br />

int<strong>en</strong>cions, les quals, com <strong>en</strong> el<br />

cas <strong>de</strong> “Los Guapos”, no t<strong>en</strong>i<strong>en</strong><br />

caràcter secessionista, com es<br />

<strong>de</strong>dueix <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua<br />

convocatòria:<br />

“... <strong>en</strong> el que se t<strong>en</strong>drá como<br />

punto <strong>de</strong> partida nuestra<br />

animación y <strong>en</strong> pasar ratos<br />

agradables...”<br />

Un canó carregat i un músics hiperactius ...<br />

Qué pot eixir mal?<br />

Va ser <strong>en</strong> Sant Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong>, <strong>en</strong> <strong>la</strong> comparsa Zulues. Estàvem acabant<br />

d’esmorzar dins d’una cotxera. Que seria d’algun membre <strong>de</strong> <strong>la</strong> filà. Prop<br />

<strong>de</strong> nosaltres hi havia un canó que fei<strong>en</strong> servir per als trons...<br />

L<strong>la</strong>vors, Vi<strong>c<strong>en</strong>t</strong> Puça i Jos<strong>en</strong>et es van posar a jugar apuntant-nos,<br />

apropant-li un <strong>en</strong>c<strong>en</strong>edor. Tothom es reia <strong>de</strong> les ocurrències. Però Puça<br />

va fer un pas <strong>en</strong>davant. Va dir:<br />

-Anemaposar-limetxais’acolloniran.<br />

Va buscar una metxa i li <strong>la</strong> va posar.<br />

-Vaiga<strong>en</strong>cerdre-<strong>la</strong>nanos!<br />

Ningú va fer cas.<br />

En l’últim mom<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> combustió <strong>de</strong> <strong>la</strong> metxa, Jos<strong>en</strong>et o<br />

el tio Ser<strong>en</strong>o, li va pegar un puntelló a <strong>la</strong> roda <strong>de</strong>l canó i el<br />

va <strong>de</strong>sviar cap a <strong>la</strong> paret.<br />

Va ser provi<strong>de</strong>ncial perquè, <strong>de</strong> sobte, es va s<strong>en</strong>tir una explosió que va<br />

retronar per tota l’estança i va fer <strong>en</strong> mil bocins els cristalls d’una<br />

finestra <strong>de</strong>l local. El canó estava carregat. Haguera pogut ser un<br />

veritable <strong>de</strong>sori.<br />

I<strong>en</strong>caraassegur<strong>en</strong>:<br />

“... Como miembros <strong>de</strong> esta<br />

(banda) somos ... (?)”<br />

Tindran, això sí, una Junta<br />

directiva i un sistema <strong>de</strong><br />

recaptació econòmic propi (<strong>en</strong><br />

el mom<strong>en</strong>t que que<strong>de</strong> c<strong>la</strong>r quins<br />

compon<strong>en</strong>ts són).<br />

La xaranga <strong>de</strong> “Los Feos”<br />

quedava oberta a tots els joves<br />

que vulguer<strong>en</strong> integrar-se,<br