Sense Moros ni Cristians 2020 Castalla

U Des d’eixe moment, les
idees comencen a sentir que ja
no volen ser-ho més, sinó que
volen convertir-se en fets i coses.
Ací s’inicia un nou període
durant el qual comences a
parlar amb la gent de qui
necessites ajudaa començarà
a obrir-se constantment per
a rebre amics, directiva i
familiars que ens vénen a ajudar
Arriba el dia del descans
i —que estrany!— no
sents eixa peresa que
et porta a sobreviure al
dia de la millor manera
que pots, però res més. Per contra,
alguna cosa sents en l’ambient que
et fa entendre que enguany el bagul
dels vestits de festes no acabarà de
tancar-se del tot. Comença, aleshores,
la millor part: ens quedem
els quatre mirant-nos per a dir-nos
sense necessitat de parlar –I ara què
fem?
Enfrontar-se a un full en blanc
és sempre una tasca dura, però
il·lusionant a cada pas, sobretot per
l’interés que desperta la incertesa del
seu resultat.
Ens organitzem, ens dividim les
tasques i fixem terminis per a portar
a terme les accions assignades a cadascú.
Passen els dies i tornem a les
nostres rutines, però sense perdre
de vista l’objectiu fester.
La primera cita important té lloc
al Mig Any i aquesta ocasiona les
primeres presses —que innocents,
créiem que no ens donava temps
a acabar de cosir les bandes; si
haguérem sabut el que ens vindria
al damunt més tard...—. Des d’eixe
moment, les idees comencen a sentir
que ja no volen ser-ho més, sinó que
volen convertir-se en fets i coses. Ací
s’inicia un nou període durant el qual
comences a parlar amb la gent de
qui necessites ajuda; a poc a poc, la
porta del garatge de casa començarà
a obrir-se constantment per a rebre
amics, directiva i familiars que ens
vénen a ajudar. Què haguera sigut
de tot açò sense la companyia i l’ajut
de totes aquestes persones?
A la fi, després de tots els diversos
actes que la situació comporta,
arribem a l’hora de la veritat. A cert
punt, ho deixem estar tot i decidim
que el que s’havia de fer, o bé ja està
fet, o bé que siga el que la sort vulga.
Ja és la nit de l’Olleta, esperem a la
comparsa i a la música a la porta de
casa per a anar a sopar. No hi ha pas
enrere, només cal deixar-se portar.
Els dies de festes van suposar
per a nosaltres la culminació d’un
sentiment que va començar un
any abans, que a poc a poc va anar
construint-se a través del contacte
amb les persones que ens han acompanyat
i que va acabar per revelar-se
amb els actes com a escenari i les
emocions com a mitjà.
De tot cor.
Família Cerdà Gonzàlez
Castalla 2020 29