Informacion archivo coleccion Lluis Benejam Buhigas

lluisbenejambuhigas
  • No tags were found...

Dedica sus horas libres a la creación de un archivo de cine con información impresa de las películas que se podido ver en nuestro país, desde 1900 hasta la fecha actual, información que se ha utilitzado para diversas publicaciones ,

particular que col·lecciona i conserva

material de cinema»; col·leccionador:

«Persona que col·lecciona»; col·leccionisme:

«És una afició que consisteix en

l’agrupació i organització d’objectes

d’una determinada categoria». Ara bé,

la idea de Lluís Benejam no sembla que

sigui acumular objectes pel plaer de ferho;

ell exposa: «Als anys noranta varen

començar a funcionar les multisales i

molts cinemes antics anaven tancant

per la impossibilitat de poder competir

amb aquests nouvinguts, i això volia

dir que, per a la majoria del material

guardat, el seu destí era la deixalleria

[…] Veia que era necessari salvaguardar

aquet material, i això va motivar-me per

començar un arxiu de cinema».

Aquest afany de preservar la memòria

del cinema converteix la imatge en

un fons documental en què s’aprèn.

Després dels programes de mà, que ja

hem comentat en què consistien, convé

parlar d’altres formats i objectes salvats

de l’oblit: un cartell és un full gran creat

per fixar-lo en espais públics. S’utilitzava

per anunciar les pel·lícules i, fins a

finals dels anys setanta, la seva edició era

sufragada pels distribuïdors de cada país,

cosa que va propiciar una riquesa artística

i personalitzada dels cartells segons

el país en què es distribuïa la

pel·lícula. Les guies publicitàries o pressbooks

eren el material que les distribuïdores

facilitaven als crítics cinematogràfics

i als empresaris de les sales

d’exhibició: cada guia contenia una fitxa

tècnica i argumental de la pel·lícula.

La matèria primera que es feia servir era

el paper, matèria que ha estat substituïda

per suports digitals, que, atesa la capacitat

d’emmagatzematge que tenen,

contenen molta més informació.

Els fotocroms o lobbycards eren

fulls en què es podia contemplar alguna

escena de la pel·lícula i que es deixaven

a l’entrada dels cinemes.

Del gènere documental o dels suports

VTR (vídeo o DVD), TV, discs

de vinil i CD, hi ha poca cosa a afegir

que el lector no sàpiga; tampoc faré

menció dels llibres dedicats al cinema,

biografies o assajos saberuts, els llibres

de guions literaris mereixerien ser esmentats;

però, pensant que moltes de

les narracions fílmiques són adaptacions

d’obres literàries, prefereixo convidar

el lector a llegir, per exemple, Doctor

Jivago, de Borís Pasternak, i, tot seguit,

a submergir-se en el guió literari de la

seva adaptació cinematogràfica, per

continuar una tarda de cinema mirant

la pel·lícula i completar l’experiència

amb una navegació per l’arxiu de Lluís

Benejam. Asseguro al lector, a l’espectador

i a l’internauta que viuran una experiència

d’aprenentatge completa.

92 encesa literària 5

More magazines by this user
Similar magazines