Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Laidentitat perduda
El rostre,colecciónolorVISUAL
memòria
ocultació
dissolució
CAN MARIO
FUNDACIÓ VILA CASAS
PRESIDENT
Antoni VilaCasas
DIRECTOR GENERAL
Joan Torras Ragué
GERENT
MaríaJosé AlcorizaVivas
DIRECTORA D’ART
GlòriaBosch Mir
ADJUNTA A DIRECCIÓ D’ART
I CAP DE PREMSA I COMUNICACIÓ
NatàliaChocarro Bosom
CAP D’EXPOSICIONS
I PUBLICACIONS
IsabelGómez Rovira
CONSERVADORA
I SERVEI EDUCATIU
AlbaGarcíaArdiaca
Laidentitat perduda
El rostre, colecciónolorVISUAL
EXPOSICIÓ
CURADORES
NatàliaChocarro Bosom
CristinaAgàpito
DIRECTORA DEL MUSEU
NúriaCostaPolo
COORDINACIÓ
NatàliaChocarro Bosom
CristinaAgàpito
IsabelGómez Rovira
EQUIP DE MUNTATGE
José Ramon Eros
Narcís SantamariaNicolau
PREMSA I COMUNICACIÓ
NatàliaChocarro Bosom
Mercè VilaRigat
SERVEI EDUCATIU
HelenaFerrer
REGISTRE D’OBRES
Mercis Rossetti Caral
ASSEGURANCES
Hiscox
TRANSPORTS
Arterri
CATÀLEG
COEDICIÓ
Fundació VilaCasas
Institut d’Estudis Ilerdencs
COORDINACIÓ
IsabelGómez Rovira
FOTOGRAFIES
Fotogasull
TEXTOS
Diàlegentre Antoni VilaCasas
i Ernesto Ventós (NatàliaChocarro -
CristinaAgàpito)
NatàliaChocarro Bosom
CristinaAgàpito
TRADUCCIONS
lacorreccional (serveis textuals)
MireiaBas
MuntsaHolgado
Graham Thomson
DISSENY I MAQUETACIÓ
Ferran Giménez
IMPRESSIÓ
VanguardGràfic sa
Dipòsit Legal:B28343-2018
ISBN: 978-84-09-06915-6
Laidentitat perduda
El rostre,colección olorVISUAL
Pl. Can Mario, 7
17200 Palafrugell(Girona)
Tel. 972 306 246
canmario@fundaciovilacasas.com
www.fundaciovilacasas.com
del 19 de gener
al19 de maigde2019
© dels textos: els autors
© de les fotografies:Carmen Calvo, Manel Esclusa, Jesús Etxarte, Evru, Esther Ferrer, DouglasGordon, Hanna
Hänninen, Markus Oehlen, Jean Michel Othoniel, MartaMaríaPérez Bravo, Charles Sandison, WolfangTillmans,
Valentín Vallhonrat,VEGAP, Barcelona,2019
© d’aquestaedició: Fundació VilaCasas
DiàlegentreAntoni Vila Casasi Ernesto Ventós
Amb motiu de la celebració de l’exposició La identitatperduda.Elrostre,colecciónolorVISUAL,
que se celebra entre els mesosde gener i maig al Museu d’Escultura Contemporània
Can Mario, vamconsiderar que teníem una ocasióúnica per establir un diàleg entre
Ernesto Ventós i Antoni Vila Casas.Un encontre el resultat del qualens hapermès de
comprendre les motivacions de dues personalitats força diferents que coincideixen,
tanmateix, en una mateixapassió, que esdevéfollia entrellaçada a la vida. I és precisament
en aquest bategarincessant lliurat als capricis de la bellesa on se situa el gest
concret i absolutdel col·leccionista.
Evocant la veu d’un dels pensadorsmésrellevants de la primera meitat del seglexx,
Walter Benjamin, introduïm la primera qüestió: “Tota passióconfina ambel caòtic,
però la passiódel col·leccionista confina ambun caosde records”.
Ambdós col·leccionistes coincideixen en l’esperit i la il·lusió que conforma tota
col·lecció. “La mevacol·lecció –afirma Ernesto Ventós– descriu les olors que m’envolten;
per ami, el sentit de l’olfacte és molt important perquè tot en la mevavidafa
olor. Els meus paresi tambéel meu avi vanser-ne els causants,perquè ja treballaven
el món de les olors.”
Per aAntoni VilaCasas, aquestaqüestióéssignificativai dotael seufons d’art d’un
“avantatgerespectedel propi”, atès–aclareix– que respon a dues premisses: “la vista
i l’olfacte”.
Interpel·lats pels orígens de la passiópel col·leccionisme, els motius són ben diferents.
Antoni Vila Casasafirma haver col·leccionat des de la infantesa, uns anyson
4 5
compila tot tipus d’objectes, com ara segells, capsesmetàl·liques de medicaments,
balances... Amb tot, les primeres obres d’art que atresorasón les que pertanyeren als
seus familiars traspassatsi que avui configuren una col·lecció d’autors de principis
del seglexx. Anys méstard, quandirigia els laboratoris, esrelacionavaambartistes als
qualsper Nadal els demanavaunaobrade laqual imprimien unalitografiaque regalavaemmarcadaalsmetgesi
personal d’administració. Un cop esvavendre lacompanyia
farmacèutica,vadecidir de promoure l’art contemporani català,objectiu principal de
la Fundació Vila Casas.
Els inicis d’Ernesto Ventós tambésón peculiars. És el grande vuit germansi el fet
de comptar ambuna discapacitatauditiva el vafer extremadamenttímid. Vacomençar
col·leccionant revistesdel Capitán Trueno, cotxes, caixesde mistos... En tenir disset
anys, interessat pel món de l’art, començaa visitar galeries on – recorda– “em vaig
entusiasmarambTorres-Garcia, per les formes quadradesi els seus colors, i li vaig
dir al meu pare que m’agradaria adquirir-ne una obra, la respostavaser no, hasde
treballar i estudiar. I, vaigcomençar, araja fa quarantaanys,colección olorVISUAL;
volia col·leccionar art, però buscavaunmotiu”.
La celebració de l’exposició SuggestionsolfactivesalaFundacióJoan Miró, on vaparticipar
com aperfumista, vaser determinant. Ventós vaprendre consciència que allà
es parlavade les olors en general, de com s’obtenien i com ens afectaven,però no de
l’olor del’art, unaqüestió queesconvertiriaen laveritable font d’inspiració delaseva
col·lecció, la sevamemòria olfactiva. Després de diferents intents de contactar per
cartaambartistes i galeristes per explicar-los el projecte, Albert Ràfols-Casamadael
varebre al’estudi. A partir d’aquell moment, la col·lecció vatraçarel seupropi relat.
Des de la diferència que determina ambduescol·leccions, una qüestió que també
volem abordar són els motius pels quals tots dos varen decidir de compartir-les amb
la societat. Per al perfumista, la principal raó fou “ensenyar a la societat a olorar a
travésde l’art contemporani i que la gent s’adoni que té una memòria olfactivaque la
du arecords, sovint oblidats”. Per a Antoni Vila Casas,allò que realment el vaseduir
al’hora de compartir el seu llegat vaser que comptava“amb una activitat afegida”: el
gustper la tradició. A travésde la recuperació d’edificis emblemàtics–antigues fàbriques,
un palaudel seglexvi i uns anticsmagatzemstèxtils–, l’empresari farmacèuticva
traçar una xarxad’espais expositius a travésdels quals es defineixen alguns dels capítols
més pròspers del país, on poder “exposar artistes catalansperquè se sentin a casa
i llueixen més” –afirma–. Antoni Vila Casasconsidera,així, que tantErnesto Ventós
com ell han decidit revertir en la societat allò que aquestaels vaaportar en les seves
senglesprofessions.
En relació alsestils artístics que imperen en el món de l’art, ambdóscoincideixen
en el fet que el públic generalsesent mésaprop d’allò que comprèn i identifica, malgratque
–aclareixen– que aquestano és la tendència imperant. Per aErnesto Ventós,
en particular, són molts els artistes que practiquen un tipus d’art sovint acompanyat
de lectures i relats que en ser traspassatsala pintura resulten “més aviatcomercials”.
“Per al meu gust–conclou–, sempreés millor pintar ambel cor.” Antoni Vila Casas
hi assenteixambel cap. Com vaafirmar Walter Benjamin, “la fascinació més intensa
per al col·leccionista rau en tancar els objectes individuals en un cercle màgicen el
qual quedin congelatsun cop que la darrera emoció, l’emoció de la sevaadquisició,
ha passatper sobre d’ells”.
NatàliaChocarro i CristinaAgàpito
Barcelona,3 dejuliol de 2018
6 7
Laidentitat perduda.
El rostre,colecciónolorVISUAL
Vaig fer de mi el que no sabia.
I el que podiafer de mi no ho vaigfer.
La disfressa que em vaig posar no era la meva.
Van creure que eraqui no era i no els ho vaigdesmentir, i em vaigperdre.
Quan em vaigvoler treure la màscara,
la tenia enganxadaala cara.
Quan la vaigtreure i em vaigveure al mirall,
ja haviaenvellit.
Fernando Pessoa,“Tabacaria”
França, any 2022. El segonmandatde François Hollande ha conclòs i es constitueix
una coalició entre conservadorsi socialistes per tal d’obstaculitzar l’ascensió al’Eliseu
del Front Nacional, ambMarine Le Pen liderant la formació. La presidència recauen
Mohamed Ben Abbes, un musulmà francès moderat que, amb l’ajuda dels seus correligionaris,
es proposa transformar els ciments, aradevastats,sobre els quals s’havia
construït la modernitat.
François, un jove professor de la Universitat de la Sorbona que no semblagaudir
especialment de la sevaprofessió, excepte quan aconsegueix seduir alguna de les seves
alumnes, s’estima més alleugerir el pes d’un vida somnolenta a travésde les passesde
l’escriptor decadentistaJoris-Karl Huysmans(París, 1848-1907). Asfixiat per l’ambient
sufocant que haviaprovocat en el darrer quart del segle xix el laïcisme dominant,
l’ateisme extrem, el racionalisme i laidea, semprepresent en un progréssensefi,
8 9
Huysmansvadecidir retirar-se aun monestir en ple procésde conversió religiosa. Més
de cent anys després, a François tambése li presenta la possibilitat de seguir un camí
semblant. En el seu desig de reconvertir la societatfrancesaal’islam i fundar un nou
imperi queintegri Europa, el Magrebi l’Orient Pròxim, ambFrançaal capdavant,Ben
Abbes considera la universitat un bastió de coneixement capaçde dirigir el país, sota
les consignesde l’Alcorà.
Submissió, la darrera novel·la del controvertit escriptor francès Michel Houellebecq,
ens situa davantd’un escenari fictici però possibleper parlar-nos de la dificultat
de l’home postmodern en la sevarecerca del sentit de la vida.
Amb la dissolució a principi de la dècadade 1970 de les “grans veritats”, tals com
l’estat, la religió i la família, l’individu no anhelatant el ser com l’estar sent, conformant-se
així a viure el present. Des d’aquesta premissa que resulta paradigmàtica
respecte al’etapa anterior —la identitat moderna era entesacom un concepte d’unitat,
homogeneïtati integritat—, en la postmodernitat, i seguint la metàforade la liquiditat
del sociòleg polonès Zygmunt Bauman, la identitat es torna “un factor poderós de
l’estratificació social”. 1 Sense anar més lluny, Ben Abbes o François, els personatges
d’Houellebecq, gaudeixendel privilegi de compondre o descompondreles sevesidentitats;
tanmateix, al’altre costatsesituen tots aquells “aqui se’ls havedatl’accés al’elecció
d’identitat” i acabencarregantamb“les que els han imposat”. “Identitats —assevera—
que estereotipen, que humilien, que deshumanitzen,que estigmatitzen...” 2 En el
context de la globalització, ambla “modernitat líquida” a la qual es refereix Bauman
“s’ha donat plena llibertat a les identitats” 3 i arasón els homes els que s’han d’ocupar
de capturar-les utilitzant la intel·ligència i els mitjans a l’abast. En la societatlíquida
d’avui, laconstrucció de laidentitat éstambéquelcom fluid i lleuger que sesituaen un
procés d’experimentació infinita; al llarg de la vida obtenim diferents identitats que
ens defineixen i funcionen amode d’ancoratgeen un espaii un tempsdeterminats.
Aquest desdoblamental qual només poden optar aquells individus que pertanyen a
una determinadaclassesocial —recordem, per exemple, l’exclusió que pateixen els mal
anomenatsimmigrants quan l’acció del desplaçamentha quedatenrere o la d’aquells
altres que estigmatitzem com a immigrants de segonai tercera generació—, evidencia
una novaforma encobertad’opressió. El mateix concepte, que en èpoquesprecedents
fou concebut com un concepte d’unió i pertinença, avui, amb la postmodernitat es
transforma en quelcom exclusiu, divisori i ambigu. En aquestcontext, Bauman ens
alerta: “una vegadaque la identitat perd els ancoratgessocials que fan que sembli natural,
predeterminada i innegable, la identificació es fa cadacop més important pels
individus que busquen desesperadamentun nosaltres al qual puguin tenir accés”. 4
Però, com podem pertànyer a un nosaltres quan la solidesa d’allò públic tambés’ha
transformat en líquid amansd’un govern mundial absentde rostre? I el que ésencara
mésimportant, com podemcomprendre l’absència de fronteres per una lliure circulació
de comerç al mateix tempsque s’aixequen murs de contenció al flux de persones?
La societatd’avui, tan líquida, esmunyedissa, mutant i hedonista com és, es proposa,
tanmateix, desafiar la lògica binària entre el jo i l’altre pròpia de la modernitat —la
bèstiai el sobirà de Derrida—, 5 on “el sobirà és presentatcom el subjecte —masculí—
que des de la cimera d’una jerarquia social i política exerceix el seu domini sobre la
bèstia, nom —femení— que s’assignaales minories subordinades(dones, fills, esclaus,
indocumentats). En efecte, amb l’ensorrament de la veritat única i absolutaque illuminà
el període precedent, apareguéuna coexistència de veritats relatives i plurals
que donaren veuales minories exclosesi silenciades i alarevaloració de laculturalocal
com un procés compensatori del caràcterhomogeneïtzador de la globalització. Compensació,
tanmateix, que no semblahaver arribat atemps aaturar el desenvolupament
d’una pàtina monocroma dipositadasobre els vestigis mil·lenaris d’Occident. Davant
d’aquestbatecincessanti reprenent de nou Bauman, “l’home —ens diu— destrueix la
possibilitat d’estar satisfet alguna vegada”, 6 de tal manera que “el desig es converteix en
el seu objectiu, un objectiu únic i inqüestionable”. 7 Aquestaasseveració,tan punyent
com inquietant, que situa l’ésser humà en un deliri estrepitós de desitjos i frustracions,
“acostumaa consistir en un esdevenir perpetu, en una disposició permanent a
canviar”. 8
En aquestcontext de mutació constant, l’individu es torna posseïdor de múltiples
identitats en un procés on el rostre —entès com aquella part de l’ésser humà que ens
fa únics alsulls de l’altre— corre el risc de convertir-se en estereotip o màscaramentre
10 11
que és capaçd’eliminar l’original i, per tant, la pròpia especificitat. En la interacció
social a la qual ens veiem sotmesos avui, en la societat de la imatge i del consum, tan
tecnificada com llevadissa, la substitució del rostre per la màscarao, inclús, per les
màscares,on no hi hacapintimitat aamagar,ens situa en un nou escenari el qual ens
proposem analitzar.
Rostres. Paisatged’unavida
NatàliaChocarro Bosom
1
Z. Bauman, Identidad,BuenosAires, Losada,2005.
2
Z. Bauman, Identidad,op.cit.
3
Ibídem.
4
Ibídem.
5
J. Derrida, Labestiayelsoberano.Volumenii(2002-2003), Buenos Aires,
Ediciones Manantial, 2011.
6
Z. Bauman, Lamodernidadlíquida,CiutatdeMèxic,Fondo de Cultura Económica, 2003, p. 78.
7
Ibídem.
8
Z. Bauman, “Arte,muerte y posmodernidad”, aZ. Baumanet.al., Arte¿líquido?,Madrid,
EdicionesSequitur, 2007.
Unasèrie de trets configuren el nostre rostre d’ençàque naixem, fet que ens faassemblar-nos
al pare o a la mare, als avis o tiets....a vegadesageneracions anteriors i en
altres casossomuna barreja! En poquesocasionsno ens assemblemaningú.... Així i
tot ja canviaremi les semblancescomençaranasorgir. Amb el pasdel temps, el nostre
rostre mostra les marques de la vida, en definitiva els trets de la nostra identitat; es
podria dir que és llavors quan som nosaltres mateixos?
El rostre, diu ladita, “és el mirall del’ànima”, del nostre jo mésprofund i autèntic.
És la manifestació d’allò que som, tot i que de vegadesel modifiquem més o menys.
Malgrat tot, hi ha estudis que contradiuen d’alguna forma aquestamàximai li donen
la volta, afirmant que ésla caraque esreflecteix en l’ànima, ja que cervell i rostre estan
connectatsde forma directa i si modifiquem la fisonomia, la nostra ànimas’emfatitza
ambaquests canvis.
Cadasentiment contrau un grup del centenar de músculs de la carai les expressions
més utilitzades acabenimpreses en el nostre rostre. Així doncs, les zones que el
conformen tenen una correspondència amb la nostra psique i ens presenten d’una
determinada maneradavantdels altres. A l’entrecella hi trobem les marquesde la concentració.
El front, ja històricament, s’associavaalaintel·ligència per lasevaproximitat
amb el cervell, com palesen els retrats fets per artistes d’èpoques passadesquequan
volien representar un aire de santedat,idealitat o intel·ligència, ho feien ambfronts
amplesi brillants. Els ulls són un òrgan alhoraintern i extern, són la màximarepresentació
de l’expressivitat. Uns ulls grossoshan estat sinònim de bondat, d’una gran
12 13
ànima, i una mirada dèbil deixa el rostre sense vida anímica. També els ulls vius són
sinònim de joventut, i unamiradaintensatot i l’edat ésun senyald’esperit jove. El nas
té moltes mitologies: un nasaguilenc denotacaràcteri sabermanar, en canvi els nassos
petits mostraven queestenia pocapersonalitat. També el nas, segonsla sevaforma, ens
marcala raçade la persona o pot ser segell familiar que passade pares a fills. La boca
és el centre dels instints més primaris i de les sensacionssensitives del gust, com afont
de plaer. A més, configura un dels símbols mésclaramentsexualsdel rostre. Uns llavis
importants denoten una persona instintiva, infantil o enfadada;en l’home denoten
caràcteri en ladona, sensualitat.Si els llavis són prims indiquen espiritualitat, control
dels instints, però si són massaprimspoden significar crueltat.
Des de l’antiguitat s’habuscatla perfecció. Al Renaixement, la proporció àuria o el
número π permeten establir les proporcions perfectes: tot allò que matemàticament
més s’aproximés aπ era percebut com amés bell i perfecte. Aquestanoció de perfecció
i bellesas’aplicavaaarquitectura, art, música, persones...
Però la perfecció no té ànima, i els rostres senseànima ens deixen indiferents. El
rostre éscomun cabdell: estirant el fil hi trobesexperiències vitals, moments, històries
viscudes... Si modifiquem massalanostrafisonomia, potser podemarribar aperdre la
nostraidentitat. Per tantpodemafirmar com diu Pierre Gonnord: “El rostre no ésel
mirall de l’ànima, sinó el mapadela nostra vida”.
Ulls, orelles, boca, nas... a part de configurar la nostra fisonomia, alberguen els
sentits que ens ajuden a desenvolupar-nos i a tenir relació ambl’exterior: veiem, escoltem,
mengem, olorem. Però, i sense adonar-nos-en, tambéens connecten ambel
nostre interior, uns mésque els altres, i ésel sentit de l’olfacte el quepossiblementens
lliga ambel jo mésprofund.
El sentit olfactori és el primer que ens guia en néixer; l’olor de la mareen proporciona
tranquil·litat, calidesa, estimació... Sentit que té la capacitat,si li prestem
una mica d’atenció, d’emocionar-nos, atèsque una olor és capaçdefer-nos recordar
quelcom que ens pensàvemque teníem oblidat.
La importància del sentit de l’olfacte al llarg de la història de l’home haestatfonamental.
No obstantaixò, en els nostres dies, el sentit de l’olfacte s’ha vist relegataun
papersecundari, especialmenten els païsosoccidentals. Probablement, tant l’accelerat
estil de vida actualcom el predomini d’ingents quantitatsd’estímuls visuals o auditius
ens han portat a aquestasituació. Com la resta dels sentits humans, el de l’olfacte està
molt interrelacionat ambels altressentits i requereix unes condicions d’entorn propícies
per adesenvolupar adequadamenttotes les sevescapacitats.
Els records associatsales olors no ho són tant de fets o esdeveniments com d’emocions.
Es tractade l’anomenat “efecte Proust”, en homenatgeal’escriptor francès que
vareviure intensament en una de les sevesobres cabdals(À larecherchedutempsperdu)molts
records de la sevainfantesa que creia oblidats per sempre en percebre l’aroma d’una
magdalena sucadaen te.
Molta gent reconeixeria l’olor del brioix del berenar, per posarun exemple, que
amenitzavales tardes de la infància, olor gravadade forma indeleble en la memòria
de molts. Encara que un no haguéstornat a percebre aquestaolor en molts anys, la
podria reconèixer si seli presentésen una provad’olor. Aquest ésun fet curiós ja que
altres aspectesessencialsde la infància, com el nom i el rostre de la mestra o el nom
de companysque un tenia aclasse,se solen oblidar. Si un torna aolorar aquestmateix
brioix, sovint afloren els records del passat. Quan ambprou feines recordem
res de la
nostra èpocaa l’escola, l’olor del guix pot portar-nos algun record. En altres paraules,
les olors activen la memòria; l’olfacte pot funcionar com una espècie de “motor
d’arrencada” capaçd’evocar tota mena d’experiències, emocions i successosdel passat
rellegats, en aparença, a l’oblit, encara que un no sàpigaanomenar o descriure amb
precisió l’olor percebuda.
I així éscomesconstrueix colección olorVISUAL, apartir dels records olfactius del
col·leccionista. Ernesto Ventós, creador d’essències i poetade les olors té, bé sigui per
la sevaprofessió o de forma innata, o per ambduesraons, una àmplia memòria olfactòriaque
li serveixde fil conductor per anarconstruint aquestasingularcol·lecció. Les
obres que la conformen hi són perquè en veure-les ha declarat “aquestaobrafaolor”.La
sentènciano ésliteral o física, sinó que el seu hipocamps’haposat en marxai relaciona
el queveu–sigui formao color– ambolor reconeguda,olor recordada,béper un moment
viscut o per una relació que Ventós troba i fa ambla sevafeina.
14 15
Els records i les olors que les obres desperten al col·leccionista, cal classificar-les i
ordenar-les. Sovint són matisosmolt subtils que nomésel nasil·lustrat del perfumista
saptrobar i que resulta dificultós captarquan els vol compartir. Mitjançant les notes
olfactives enllacem lapeçaartísticai aquell record olfactiu que es despertaen lamemòria
del col·leccionista. Així el vídeo MeditationPracticesII.Tryingtobeabetterme(2009), on
l’artista Nanna Häninnen mostrael seu interès per la meditació en tant que territori
íntim de la ment, per a Ventós evocal’olor de flor de taronger. L’obra No.40 – sèrie:
CristalOscuro(1994), on Valentín Vallhonrat analitzala naturalesahumanaapartir de la
sevarepresentació i critica els models d’una realitat construïda per la cultura a manera
d’imatges simbòliques, li suggereix una nota al·liàcia. Rostromarchito(2012) de Lola
Guerrera –que declara que materialitza la sevaexperiència creativa en instal·lacions
amb un component comú: el fet efímer de l’escultura, congelat gràcies a l’acte fotogràfic;
però que sobretot es deixa portar pel component matèric– li rememora al
compositor d’essències la nota floral/afruitada. Una nota olfactòria oriental/fresca va
lligada a l’obra Larelación(2013) de José Leguey, el qual crea les sevesobres a partir de
petits objectesreciclats i retalls d’altres pecesque no es vanarribar afer; la precarietat
dels materials utilitzats és buscadaper l’artista per ressaltar les possibilitats plàstiques
que generen. Jean-Michel Othoniel, autor d’Autorretrato(1993),sent passióper tot tipusdemetamorfosis,
sublimacions i transmutacions i té predilecció pels materialsamb
propietatsreversibles. Els ritus de pasd’un estatal’altre reflecteixen un ritual essencial
en l’obrade l’artista: el dels viatgesi lamemòria, que el col·leccionistatradueix en una
nota cítrica. Markus Linnenbrink, mitjançant la contínua experimentació ambmaterials
comarapigment sec, aigua,capesacríliques i resinaepoxi, exploraamb habilitat la
transparènciai la consistència de la pintura mitjançant múltiples ondulacions cromàtiques.
La sevasuggeridora i matèrica pintura Skull6 (Yourhouseismyworld)(2012) remet,
en la memòria olfactòria del creadorde colección olorVISUAL, ala notade fruita.
Tornem, per acabar,aProust. En aquestfragment descriu com els records através
de l’olfacte ens fan rememorar allò que creiem oblidat i que l’Ernesto Ventós conjuga
mitjançant l’obra d’art contemporània i la sevacol·lecció: “En elmateixinstantenquèaquest
xarrupdetebarrejat ambel saborapastísvatocarel meupaladar... el recordesvafer present... Era el mateix
sabord’aquella magdalenaquela mevatieta emdonavaels diumengesalmatí. Tanaviat comvaigreconèixer els
saborsd’aquella magdalena...vaaparèixerla casagrisai la sevafaçana,i amblacasala ciutat, la plaçaala que
sem’enviava abansdelmigdia,elscarrers…”
L’olfacte ens porta als sentiments primaris, a la nostra identitat. Amb el pasdel
temps, aquestsentit olfactiu es vaperdent i possiblement tambéla nostra identitat.
CristinaAgàpito Bruguera
16 17
memòria
18 19
La mevapeçaLanoviai el perfum,
estanimpregnatsdel seglexix. El segle
xix és la mevaobsessió. Lanoviafa olor a
naftalina. La naftalinaésel millor
aroma, el que els altres rebutgen però
el que conservatot allò que els
altres han oblidat.
ÀngelBofarull
ÀNGEL BOFARULL
La novia | 1994
Collage| 22,5 x 15,5 x 6,5 cm
20 21
La infanta Azucena guardavatotes les sevesemocions en petites bossesde paper, per
això, la infanta i els sobresfeien olor d’assutzena.
Un dia Azucena que era jove i altiva vadescobrir que en el calaix de la dreta del seu
tocador hi haviauna dotzena d’assutzenes; vapensar que això era estrany i meravellós
alhora. Des de llavors lainfantaes vaanar transformant micaen micaen unaassutzena
trista.
La infanta no feia malaolor però el seu gossí.
ÀngelBofarull
ÀNGEL BOFARULL
S/t | 1999
Collage | 35 x 32 cm
22 23
Text relacionatambl’olor i el treball deJonathanCallan
Jonathan Callan manipula els seus materials perquè revelin una mica més d’ells mateixos
que el que és immediatament aparent. El seu mal ús genèric de llibres potser
és generat pel seu interès en aquells moments d’ocupació ambel món en el qual les
paraulesno serveixen.
Vaig conèixer Jonathan Callan el 1980, quan vamestudiar junts art en la universitat
de Goldsmiths. A tots dos ens interessaven els espaisper a galeries alternatives i
conjuntament amb altres artistes vammuntar un espai i diversos habitacles en unes
casesvelles prop de Goldsmiths. El que mostràvem en aquestespaialternatiu era bastant
intranscendent comparatambl’experiència de treballar en una casaen ruïnes i
fer-la de nou habitable.
Des del principi vaquedar palèsque Jonathan tenia una granfacilitat ambels materials
de construcció. La casafeia pudor de guix podrit i cadamatí ens despertàvem
ambaquell tuf i la pols al nas. En el meu record perdura la transformació de la casa
durant tot un any.
De mica en mica la casai la galeria s’anaven acabanti l’olor de guix fresc i de pi
serrat substituïa l’olor de descomposició. Jonathan va quedar molt complagut amb
aquellatransformació i l’ús d’eines i materialsdeconstrucció perduraen el seutreball
fins avui. Els llibres són transformatsen espaisminiatura. L’estudi de Jonathan està
convenientment situat prop del mercatdels encants, un lloc on troba la majoria dels
llibres que fa servir com amatèria primera de la sevaactualsèrie de treballs.
L’estudi de Jonathan té un sostre de plàstic transparentper on entra la llum i on
al’estiu pot arribar afer moltacalor. La calor escalfaelsllibres humits, la fusta... i la
pols de guix. Aquests “perfums de transformació” vanassociatsaJonathan Callan i la
sevaobra. Pols i cosesvelles reutilitzats, que tenen una novavida sotael nom d’Art!
PaulHedge
Director Halis Gallery, London
JONATHAN CALLAN
Elspethtocherin bukardvonspeyer | 2000
Llibre perforatambplexiglàs | 48,2 x 63,5 cm
24 25
On resideix l’olor d’unafotografia?
Com parlar d’olor desde la fotografia...
Quan projecto una idea que després esdevindrà una fotografia, l’olor no hi és
present de forma conscient, vaig lliscant per l’espai mental a través d’imatges que
construeixen apoc apoc el que serà la imatgefinal...
Em moc sigil·losament en un boscque es troba al’altra realitat que viu paral·lela a
mi... De vegadesnomésesticdins d’unafoscor densaque m’ofegai d’altres, em trobo
en clarianes lliures de malesa, però el camí continua fins que em desperto ambuna
vagaideadel que seguiré treballant aquí, en aquestarealitat en la qual tots els sentits
són ¿“reals”?...
M’és difícil posar olor a les obres, però l’interessant de tot aquestprocés és que
l’espectador les senti ambtots els seussentits. L’olor éspart de la memòria de l’ésser,
igual que les imatgesque escapbussen,esvaïdesi velades, en l’inconscient del record i
que quan reneixen de les cendres es revifen ambtots i cadascundels sentits...
Tan sols en l’experiència personal quedaran emmagatzemadeslessensacions i les
olors que marxaran ambcadascú.
SoledadCórdoba
SOLEDAD CÓRDOBA
Enraizar | 2003
Cibachrome(4 fotografies)- Edició: 1/5 | 75 x 50 cm
26 27
Hadormit durant centenars d’anys– al seuvasple d’alcohol – s’haconvertit gairebéen
escultura – tota impermanència acabada– el seu temps conservat– sentim reverència
envers aquell temps – davantla sensació de saberque ell vaviure fa 250 anys– la mort
té alguna cosatendra en aquestrostre, però la mort és tambéuna cosamolt abstracta,
difícil de fer tangible.
Una olor familiar per anosaltres, quan entrem en una col·lecció – quan ens submergim
en un món de preparacions d’alcohol – misteriosament – als seus prestatges
d’arxiu, esperant aser considerats com aéssers, ano ser oblidats.
Cadavisita ens porta sorpreses noves, confrontacions noves...
Daniel& GeoFuchs
DANIEL & GEO FUCHS
Cabezadeniño congorro turco | 1999
ImpressiófotogràficaCibachromesobrepaperambmetacrilat- Edició: 4/4 | 60 x80 cm
28 29
Xina és una festa privada en un immens club de socis al que només hi accedeixen els
que han superat totes les pressions i els que van saberinterpretar els manamentsrevolucionaris
combinant-los comels millors xefs. Nitrats i espumesd’idealsque s’emplaten
deliciosament per al consum de pocs. Des de d'alt de lasevatorre d'ivori, aceri
vidre, miren com es posael sol (naixent) i la sevapell s'estarrufa davantuna paletade
tarongesque no fan olor.
A baix, esperant ala llarga cuad'entrada al club i escoltant la música disco de fons,
distorsionada per les portes blindades i els crits dels guàrdies de seguretat, estan els
que tenen vides normals, iguals, rutinàries. 1300 milions de personesque sabenque
hi hauna festaperò que esperen donant-ho tot, com manala revolució.
Cristinade Middel
CRISTINA DE MIDDEL
# 32 daytoday(Sèrie Party) | 2013
Fotografiasobre paperde cotó il·luminadaamà- Edició: 2/5 | 50 x 85 cm
30 31
Si no sócno oloro,
si sóc molt decanto,
si deixo de ser, em recorden pel que vaigser,
no sé si seré.
La mevaquímica surt pels porus i escampaaquestamescla
de laboratori viscut de vides químicament complexes.
Ara existeixo en aquestafoto congeladaper ala memòria.
JesúsEtxarte
JESÚS ETXARTE - EVRU
Noyos | 2015
Fotografiaenb/n sobrepaperHahnemühleMatt Fibre 200 gr/m 2 - Edició: única | 80 x 60 cm
32 33
Hi hauna carasilenciosa però en lleu moviment, els ulls tancats,respirant i espirant.
Les olors es tornen tan intenses que em distreuen de l’exercici. Hi hauna olor d’encens
de sàndali noto la mevaaixella una mica tensa. Un moment de pau, ni un sol so
ala salade meditació, el caosal’exterior de les sevesvores. Igual que la ciutat que mai
dorm, o que la teva ment, la ment que és una construcció més gran que el que una
ciutat pugui arribar aser mai. Sóc testimoni de tot això i ala vegadadeixoque flueixi.
Estic aquí. Estic en pau.
La ment pot estar en equilibri o no, no ho pots veure. Tampoc pots veure la ciutat
però sí les sevesllums, capturades.El tempsd’exposició fou tan llarg quelamevarespiració
vaquedar “registrada” ala pel·lícula. Com una performancefetaambl’instrument
mésmínim però tambéel mésessencialque existeix en el món: la respiració i, per tant
l’olfacte, jaque tots dosestanindissolublement units. Mentre revelavael negatiupodia
olorar la fragànciade romaní i el sopar que estavencuinant els nostres veïns. Em vaig
sentir sola, ja que no vaigtenir companyiaper soparaquellanit.
HannaHänninen
HANNA HÄNNINEN
MeditationPractices ii.Trying tobeabetterme | 2009
HD DVD - Durada8’ 36” (loop) - Edició: 1/5 + 1AP | midesvariables
34
35
Sentits, sensacions,percepcions
Els records que evoquen els nostres sentits
Vincular una experiència sensorial ambel passat
Associar un record ambuna olor, un sabor
Com la rosade Rilke
Com la magdalenade Proust
Com aquestarosa
SaraHuete
SARA HUETE
Decouvrir le potauxroses | 2000
Collagedediversosmaterialssobrefotografia| 39 x39 cm
36 37
Aquestaobrade Guillermo Kuitcarepresentaun rostre femení cartografiat.L’afany de
Kuitca per cartografiarno té com aorigen la voluntatd’oferir-nos capmenad’informació
de caràctergeogràfic. El que pretén en realitat és que els elements cartogràfics
adquireixin una capacitatdescriptiva que vamés enllà de la merament geogràfica. La
construcció d’un llenguatge propi que va més enllà del mapai que té com a basela
retícula i els nodes.
Mapesde lasensibilitat i dels sentits, un recorregut analític pels sentits i capalssentits
atravésd’un rostre femení que rastreja llocs ambprou feines coneguts.
Aquesta obra evocales olors pròpies d’aquests llocs poc freqüentats, olor al fang
humit de camins sensegairebépetjades, aromes de molsanaixent sobre pedres calcàries
i dels fongs que neixen al peu dels troncs d’arbres centenaris. Perfums que es troben
continguts en una espessacapade boira com si fos un flascó que conté les essències de
l’inescrutat.
Deconstruir, disseccionar, esmicolar, desdibuixar o cartografiar són pràctiques
constantsen l’obra de Guillermo Kuitca, exercicis d’anàlisi minuciosa que evoqueni
recreen rastres del passat.
LluciàHoms –Jordi Mesalles
(validatperGuillermo Kuitca)
GUILLERMO KUITCA
S/t | 1991
Oli sobretela | 92 x 67 cm
38 39
Sí, clar, m’estimo l’olor de les mevespintures a l’oli…. una i una altravegadaoloro
els meus quadres. Va ser amor a la primera olor, recordo molt bé aquestdia, quan
vaigobrir les mevesprimeres pintures a l’oli. Però com a contingut del text tot això
em sembla força banal.
Unavegadai unaaltraem dedicavaaltema… així que alfinal se’m vaocórrer laidea
de pintar ambel nas.
Mike MacKeldey
M I K E M a cK E L D E Y
Paulaver | 2012
Oli sobretela | 133 x 133 cm
40 41
Algunes de les característiques dels monstres són:
la inestabilitat d’un costou i fluid capaçdemetamorfosar-se,
l’heterogeneïtatd’un coshíbrid format per combinacionsil·legítimes,
l’obscenitat d’un cossensevores o contenció que transgredeix els seuspropis
límits.
Amb tot, el que realment és esgarrifós és el cosidealitzat o canònic, un cosrígid, pur
i segellat. No séqui podria habitar-hi sensepatir rampes,autismei claustrofòbia.
Per sort només ésun cosimaginari.
El nas, l’oïda, les conquesdels ulls, la boca,els porus de la pell... Els nostres sentits
reposen en orificis. La nostra pell no és una armadura,mésaviatuna fràgil membrana
mòbil, foradada,permeable, contigua ala restadel món.
MarinaNúñez
MARINA NÚÑEZ
RED | 2006
DVD - Durada1’50’’ - Edició: 1/3 | midesvariables
42 43
Quan era petit en el vell ascensor de fusta i vidre que portavaacasade la mevamare,
amblaque vivia, unao dues vegadesal’any reconeixia, combinat ambel de l’ascensor,
una olor barreja de cigar Chesterfield i una antigacolònia que contenia fusta de sàndal
i vetiver. Era l’olor del meu pare. Fadosanysvamorir i no aconsegueixorecordar
aquellaolor. Només quedala descripció.
Valentín Vallhonrat
VALENTÍN VALLHONRAT
Nº 40. Sèrie Cristaloscuro | 1994
Gelatinade plata,alumini- Edició: 1/5 | 140 x 112 cm
44 45
L’obra es basaenuna anàlisi de dos tipus de relació:
El rigor pictòric en l’abstracció típica de les avantguardesartístiquesdel seglexx.
La ruptura com aimpuls racional.
PUTIN
És una obrainspirada pels polítics. Un retrat de Putin (Vladimir) és un signe, i un
símptoma, de la dolorosa ceguesadavantdels defectesde polítics abjectes. Ja no es pot
dibuixar res.
SHOES AND COLOURS
Les sabatessónuna apassionadadedicacióal principi que la brutícia organitzadaté les
sevespròpies qualitats estètiques.
La pràctica artística és la premissa necessària per a la creació del procés creatiu,
de manera que l’empremta d’una sabataesconverteix en substànciapictòrica, cola o
material adhesiu.
Des del principi, unes determinades sensacionsolfactives han anatunides aaquestes
dues obres: és curiós com el retrat de l’estadista desprèn una certa olor a vell, a
tancat i brut, mentre que Shoesandcoloursobreles finestres i deixa entrar una aroma
molt mésoptimista.
Vedovamazzei
VEDOVAMAZZEI
Shoesandcolours/ Putin | 2012
Oli sobrefusta | 43 x 37 cm/ 43 x 37 cm
46 47
Un dibuix sobre un paperde 56 x 76,5 cm, prou rugós perquè la fricció del carbonet
sobrela superfície permeti deixar un traçdiscontinu i subtil. La imatgedescriu un cap
recolzat en un dels costats.El que primer ens suggereixéslaideade màscara,potser per
com estàencerclat el rostre i per la tensió que la composició genera, ocupant pràcticament
els límits del margedel paper.
El rostre té els ulls tancats,com si estiguésdormint, ambuna actitud de placidesa,
sensacióque reforça el títol en francès Rêve,“somni”. El títol vaacompanyatper dues
lletres, R.H., unareferènciaalafotografiaque Raoul Hausmannrealitzàambel mateix
títol el 1930.
No sé per què és recorrent en la mevaobra aquestaimatge d’un caprecolzat ambels
ulls tancats.Suposo que té algunacosaaveure ambla suspensió de la consciència i dels
sentits. Una imatge però no és mai unívoca sinó que ella mateixa aglutina múltiples
significats i associacions.Probablement a causadel gestque descriu el rostre, el sentit
que Rêvehasuggerit ésel de l’olfacte, perquè els altres estananul·lats, no hi havisió, ni
so (el rostre no té orelles i la bocaes manté tancada).
¿No éscert tambéque quanvolem olorar algunacosafem un gestsimilar i intentem
anul·lar el altres sentits per potenciar i concentrar-nos en el sentit que estemutilitzant?
Oriol Vilapuig
ORIOL VILAPUIG
Rêve(R.H.) | 2008
Carbonetsobrepaper | 76,5 x 56 cm
48 49
ocultació
50 51
“Buscallibres quesiguin mésvells quejo. Aquestfaolor deresclosit. Obre’n un altre.
Té l’olor del terra d’una botigade rampoines. I araun altre. Aquestfa olor d’aula de
ciències d’institut.
Tapa-li els ulls, la bocai el nasambpaperretallat.”
BrianBress
BRIAN BRESS
Planer | 2012
Collage | 92,5 x 61 cm
52 53
Olor, presènciadel rostre
Rostre, banyatd’ulls
Ulls oberts, que ploren
Ploren llàgrimes complexesd’olor
Olor de sal
Sal del Mediterrani
Mediterrani ja, viscut
Viscut dejàvu(ja vist)
Vist els ulls
Que evoquenvívids records
CarmenCalvo
CARMEN CALVO
Quien suponenquesoy | 2013
Tècnicamixta- Edició: única | 101 x 66 cm
54
55
Les flors deplàstic nomoren
Que quedi ben clar: el personatged’aquestasèrie de Luciana Crepaldi no és una romànticaestúpida,
renovant la sevacreençaen la regeneració de l’home. Ella s’interessa
per les tulipes blanques com una performancequefereixi sedueix. Es tracta, potser, del
fetitxe d’una solitària? Però quina classede solitud? Ella no té capgustbabaca 1 perla
determinació que denota fragilitat, submissió i insignificança. No és la damade les
camèlies.Pot ser dit impunement, fins i tot ambun cert somriure, que totsels somnis
perfumatsl’embolcallen, instrument o escenari per aunadeterminadaactivitat màgica
o poètica. No hi hamés mentides, no es jugaambel cor: fi de les metàfores, regne de
l’olor. Tot l’esperit delanoiafaolor degrocpàl·lid; coloració dauradadelmarquanes
fafosc; abellesardentsbrunzint i zigzaguejantperles olors. Lallum delstons dejardins
invisibles; els trèvols liles de les il·lusions perdudes; alecrín 2 icanyella;el sucverd d’una
vella música dels Titãs 3 ; una densai selvàticadelícia d’obra finalment acabada.
En veureaquestestranyrostre(feliç?), dopatper l’olor deles flors inventades,qualsevol
persona, conforme ambel seuestatd’ànim, apreciael seuart i els pètalsde tulipes
amb gran entusiasme.
AntonioJúnior, Brasil, 2002
1
Babaca:expressió brasilera per adeterminar quelcom passatdemoda, vulgar, idiota, sensesentit.
2
Alecrín: arbre de la família deles verbenàcies,d’Amèrica meridional, de fustasemblantala
caoba,però méspesadai de color mésbonic.
3
Titãs: grup derock brasiler.
LUCIANA CREPALDI
SundayFebruary13 (Sèrie escaneándome) |
2000
Impressió fotogràficasobrepaper,muntatsobred’alumini - Edició: 1/5 | 21 x 30 cmc/u
56 57
En PinkAgentsempredeixa seqüeles al qui el respira... curioses mutacions i canvis radicals
en l’estètica inicial de les persones que entren en contacteambell. En PinkAgent
té una olor indescriptible, una barrejade trementina i líquid de revelat, s’acostariaa
aquestasensació que es percep en olorar una tela acabadadefa poc o una foto recentment
treta de la cubeta.
De Val & Leto
DE VAL & LETO
Portrait#4 (SèriePink Agent) | 2010
ImpressiófotogràficaLambdasobrepaper,oli i collage | 40 x30 cm
58 59
Està ambbot.
EstherFerrer
ESTHER FERRER
Autorretratoconberza(Sèrie performance:LasCosas) | 1990 / 1995
Fotografiaen b/n, acoloridaamà- Edició: única | 76 x 66 cm
60 61
A propostadesentits privilegiats oprovocats:l’obradeDouglasGordon
Alguns artistes de la modernitat van entendre que els nous procediments per a la
creació plàstica, les anomenades artsvisuals,podien assumir més que no pas aspectes
representatius o reproductius, actituds agressivesi transgressoresque en lloc de conservar
l’establert portessin a la sevadestrucció, una nova forma possible, inèdita de
la realitat ambient. És real tot el que es veu, però tambéés real allò que convertim en
real, a què donem presència inèdita. Aquestaopció plàsticaté sentit pel fet d’oferir
presències activesreals que ens obliguen adonar-los contingut, significat, encaraque
sigui insòlit o inesperat, de vegadesobligatper la novacoherència que calordenar des
dels sentits perquè el presentatsigui accessibleal’enteniment. DouglasGordon ésun
d’aquests agressorsde l’immediat i ho practicafent servir el temps però també–com
en el caspresent– el foc. Un tempso un foc controlats, lligats demans, que suspenen
la sevaacció i activitat quan l’artista ho decideix, que és quan ha aconseguitque l’observadorel
segueixi aell i no pasl’objecte primigeni que motival’acció.
Aquestes imatges així suspesesi interrompudes en el temps en els seus processos
altres, inclòs l’agressiu, es presten, s’ofereixen a noves funcions. La que posseeix la
colección olorVISUAL, passadeser una fotografiaatemptada,perun motiu subjectiu
o d’aberrant joc sàdic, al margede la desfiguració aconseguida,a adquirir un sentit i
un significat nous: el seu nas ha estatalterat i en aquestprecís instant, el que clamai
posaen evidèncialaimatge ésl’imperatiu de l’olfacte. Després –amb el consentiment o
sensedel’agressor– calpreguntar: de quin sentit bàsicvolies desposseirlaimatge? ¿Del
de la bellesa o del de l’olor? Els ha aconseguittots dos i el segonambescreix, posant
en evidència l’horrorosa i, per al piròman, dolça olor del foc que cremao la fortor
pudenta de la carn abrasada.
Digne premi Turner, el de DouglasGordon.
ArnauPuig
DOUGLAS GORDON
Self-portrait ofyou+ me(Jenny Agutter) | 2006
Impressió fotogràficasobrepaper,cremati mirall | 65,6 x 61,1 cm
62 63
Un bodegóambrostre de dona.
Un cúmul de pètals que ens embolcalla en una fragànciaefímera.
La sensació olfactiva del constant canvi.
La fugacitatde la bellesa i la tensió del temps…
Un intent de conservaciócom si estractésd’alquímia…
Només ens quedael record de la fragància d’aquestes roses…
LolaGuerrera
LOLA GUERRERA
Rostromarchito | 2012
CòpiasobrepaperHahnemühle.Edició:PA (10+3PA) | 90 x 67,5 cm
64 65
Aquellaaromali vaportar records d’aquell forat o habitacleon s’acumulaven, recolzats
a la paret, cartons, papers, teles, obres inacabades,absorbint l’olor, l’olor inquieta,
l’olor perduda,l’olor esquiva,l’olor blanca,l’olor del temps.
José Leguey
JOSÉ LEGUEY
Larelación | 2013
Mixtai collagesobrepaper | 49 x 19 x 13 cm
66 67
L’aire éssec. Sento l’olor de la carretera, de la terra fangosai de la pols de sorra
dins l’aire. Els arbres esgronxen suaumenti els mangosestanmassamadurs.En
compro dos. El venedor em dónael canvi. Les monedessón calentesi l’olor de
metall se m’enganxa als dits.
KiraLeskinen
KIRA LESKINEN
Sabroso | 2016
Impressióde tintes antigues,Diasec | 32 x 27 cm
68 69
En aquestaobra de Markus Oehlen apareix un rostre que aconsegueix encarnar la
bellesa i la serenitat atravésde formes psicodèliques i fràgils, formant un suggestiui
misteriós rostre.
El complex tractamentque dona Oehlen ales sevesobres ens suggereix que l’artista
té la capacitatdemodificar totes les imatgessubstituint la realitat per una representació
complexa composta de capessuperposades, com si es tractés de processos mecànics
intercalats ambtaquespictòriques de tractament clàssic.
És aquestalafunció que té el perfum? Substitueix la nostra realitat? Ens canvia?
GaleriaJuanade Aizpuru
MARKUS OEHLEN
Selfportrait | 2005
Mixtasobre tela | 60 x 50 cm
70 71
Godzilla vaser creatper la radioactivitat però Bread Man (“Home de Pa”) vaser transformat
en monstre per la religió. La idea inicial de la performancevavenirdela Bíblia:
unes amiguesmevesem van obligar a llegir-la. Em van ensenyar que Jesús haviadit als
seusdeixebles en l’últim Sopar: el paés lamevacarn i el vi negre éslamevasang. L’olor
del paés molt característica però en la cuina japonesano es feia servir pa.
TatsumiOrimoto
TATSUMI ORIMOTO
Breadman | 2009
Fotografiaencolor sobreplexiglàs- Edició: 1/20 | 40 x 58 cmc/u
72 73
Les referències ala santeriao la religió que Marta María Pérez Bravo reté i fotografia
se’ns presenten com una interpretació de la condició original de l’ésser humà. Són
accions motivades i regides per la creença en la comunicació i la transformació dels
éssers i els objectes. Les sevesimatgesrepresenten diferents rituals que estandestinats
arescatarde l’oblit, i apreservarla continuïtat, d’un món màgicque ella no vol que es
perdi. Se’ns mostren escenesen què es barregen talismans ambamulets i ambsímbols
màgicsque ens parlen de l’energia que anima la vida.
En aquestafotografia pren com a centre l’ésser humà. Observem accions que es
podrien situar en aquestespai intersticial que hi ha entre el pensament i la sensació,
concretadaen aquestaconstant presència-absència del rostre humà. Se’ns negala visió
d’allò que mésinformació ens podria oferir, el seurostre. Apareix metamorfosada,se
serveix d’artificis, màscaresi objectesper disfressar o negarel seu rostre. Ens parla de
les sevescreences, pors, quimeres i sentiments, se serveix del seu propi cos perquè el
públic senti, vegii olori allò que normalment no veu.
El rostre fa referència a la presència, amb ell es pretén subratllar la identitat de
l’individu, la sevaolor, el seu sabor, el seu... És el lloc on tenen lloc tots els jocs metafòrics.
La sevaolor ens porta aun pou de conflictes, símptomesi inquietuds, l’espai
en què es fan visibles totes les necessitats, on el subjecte es fa vulnerable i ensenyatota
la sevafragilitat. La sevaempremta ens remet ala pèrdua, ala desaparició personal.
MartaMª Pérez Bravo
MARTA MARÍA PÉREZ BRAVO
Está ensusmanos | 1995
Fotografiaenblanci negre- Edició: 2/3 | 100 x 80 cm
74 75
Com no podia ser d’una altra manera, i una vegadaassumidala insubordinació dels
afectes,el catedràticErnst-Rudolph Mayer de la universitat de Princeton vadeclarar,
gairebésenseimmutar-se, que la caraera, sensdubte, el rostre del desiginsatisfet. El
silenci de l’auditori vaser eixordador. Ningú, ni els mésatrevits, no vangosar,no pas
obrir la boca,sinó ni tan sols pestanyejar.
El silenci vaaconseguirpetrificar el temps i els instants en successióforen embalsamats.La
frase del catedràticErnst-Rudolph Mayer de la universitat de Princeton
haviatravessatdel tot aquell lloc i haviaperforat de tal maneraels aparells auditius del
públic que la paràlisi fou definitiva.
Però, com els esdevenimentsja ens hi han acostumat,algú-no el mésatrevit, ni el
que tenia més coratge, ni per descomptatel més valent, no: només algú que podria
ser qualsevol- va moure, quasi sense adonar-se’n, l’aleta dreta que envolta la fosa
nasali vaolorar el silenci. Aquest petit gest, per altra bandanatural, vaprovocar un
terrabastall monstruós que fou el principi del final de l’hegemonia del pensament
sobre l’olfacte. I a partir d’aquell instant fundador i absolutamentrevolucionari, ja
res vaser el mateix en les societatsdel capitalisme avançat.Evidentment, l’home que
vamoure, quasi senseadonar-se’n, l’aleta dreta que envolta la fosanasali vaolorar el
silenci fou condemnat a portar el nas dins d’una gàbiaper tota la vida i, com sol ser
obvi en aquestscasos,fouconvertit en líder i posteriorment en màrtir de la Lliga dels
Homes que Oloren les Coses. I la història el vaabsoldre... Però aquestaésuna altra
història.
BernardíRoig
BERNARDÍ ROIG
La cárceldelrostro | 1999
Tècnicamixta/ Carbói cendrasobrepaper | 49 x 15 x 40 / 100 x 70 cm
76 77
dissolució
78 79
El meu sentit de l’olor sapquant la naturaésaprop.
RogerBallen
ROGER BALLEN
Theendoftheworld | 2003
Impressió fotogràficasobrepaper,gelatinade plata- Edició: 2/20 | 40 x 40 cm
80 81
Neix un nen
Amor ardent
Flor ques’obre
I que faolor
Neix una mare
Neix un pare
Bonica cançó
Silenci i llàgrimes
Felicitat que crema
El cor
Foc i desig
Plujai flama
Neix un nen
Amor ardent
LindaBeck
BIANCA BECK
S/t | 2009
Oli sobretelacremada| 50,8 x 40,64 cm
82 83
Les obres de l’artistasuïssaMiriam Cahn destaquencomocontrapunt del conjunt. Les
intrigants teles del’artistamostren retratsd’individus degènereindeterminat, humans
o animals, d’ulls molt oberts. Els colors vistosos,la intensitat i l’impacte immediat de
les sevesimatges fantasmagòriques mostren la iconografia personal desenvolupada per
l’artista, fortament influïda pel bel·ligerant moviment feminista dels anys60.
Els mons de silenci, dones, animals i guerra, el costransfigurat com un objecte de
violència, esreflecteixen constantment en el seu treball, com una densabarreja de colors
i de penetrantsolors.
Les obres de Cahn expressen simultàniament un sentit de solitud malenconiosa i
una impressió intensa de força creativa, revolucionària.
SilviaDauder
MIRIAM CAHN
Denkerdersoldat | 2002
Oli sobretela | 38 x 42 cm
84 85
Recordol’olor...
20 olors alamemòria
Recordo l’olor d’un vell àlbumde fotos.
Recordo l’olor d’alcohol i de por quanveniael practicant.
Recordo l’olor calentade la mula a l’estable.
Recordo l’olor de la terra mulladaal setembre.
Recordo l’olor foscadels armaris acasadels meus avis.
Recordo l’olor d’espelmai de santal’església.
Recordo l’olor dels discosde vinil en sortir de la funda.
Recordo l’olor de mar ales fustes naufragades.
Recordo l’olor del plom fos en caureal’aigua.
Recordo l’olor del vaixell quananàvemaBarcelona, salnitre i petroli.
Recordo l’olor de cordai cartró al magatzemdelmeu avi.
Recordo l’olor d’un llibre de raceshumanes.
Recordo l’olor de pipa i de tristesa acasadelsmeus oncles.
Recordo l’olor d’un vell àlbumde fotos.
Recordo l’olor de la botiguetade queviures, menjar i detergent.
Recordo l’olor de fum quan Sebastiàcremavarostolls al’alba.
Recordo l’olor del barri xinés de Palma, pixatsi humitat.
Recordo l’olor narcotitzantde les figueres.
Recordo l’olor de greix i de ferro d’una vellapistola.
Recordo l’olor de les casesabandonades.
PepCarrió
PEP CARRIÓ
Cabezalastrada | 2010
Tècnicamixta | 35 x 20 cm
86 87
Solucions aquoses
revelen la imatge.
Mires.
El nas, aprop de la cubeta.
Respires.
Olor avermell i penombra.
La sang,enverinada.
De fotografia.
Manel Esclusa
MANEL ESCLUSA
Retratdepaisatgex (Sèrie Scantac)| 1995 / 2003
Impressió fotogràficasobrepaper,gelatinade plataviradaal seleni - Edició: 1/2 | 100 x 100 cm
88 89
Fusta maceradaen Rosada,
carreus de pedra ambeco,
orenetes ambcaminar d’espart,
espaisonor ple/buit,
copiesof copies, mimesi of mimesi,
Indian Summer,
paradís adestemps,
canviaràl’olor del marfil per l’aroma del
caffè alla Napoletana,
50 anysde vida en dues pàgines,
5 pensaments en cent pàgines,
olors senzills recordats...Kind of Blue.
JesúsEtxarte
JESÚS ETXARTE
CaffésignoreBach | 2015
HD - Duración:7’10’’ - Edició: única | midesvariables
90 91
QUINA BONA OLOR A ÈXIT.
SÓC FELIÇ I NO EM REFIO DE NINGÚ,
A BAIX FENT EXERCICIS EL MEU BON AMIC DASU,
DIAGNOSTICAT COM A ESQUIZOFRÈNIC EMOCIONAL.
ESTEM VIVINT UNA TERRIBLE GUERRA A IRAK
I EL NOSTRE PRESIDENT SE’N VA DE VACANCES AMB
BUSH I BLAIR.
EVRU
EVRU
Casievruvii | 2003
Mixtasobre paper | 46,5 x 38 cm
92 93
Totes les aromespossibles
¿Tenen les fotografies la capacitatd’atrapar-nos en una experiència sensorial que va
més enllà de la sevaaparençaformal, quan el seu codi de representació afectaexclusivamentla
privacitat de qui les executa? O ésque potser no existeix al substratde moltes
d’elles algunacosamés que l’omnipresent olor dels químics que les han fet reconeixedores?
La virtualitat de la imatgedespertaen nosaltres el desig de l’absent. ¿Serem
capaçosd’extraure’n la informació necessàriaper superar la pura catalogacióinformativa,
que transcendeixi el purament enginyós? ¿Serem tan pobres de quedar-nos en
aquestalectura restringida que a penes arriba aavançar més enllà d’un joc compositiu,
d’una estructuració de grisos o matisos? ¿Seríem capaçosde fotografiar amb els ulls
tancatsallò que només ens captivaper la nostra curiositat olfactiva? Olors com atons?
O és que potser les fotografies no contenen totes les aromespossibles?
Eduardo Ibañez
EDUARDO IBAÑEZ
S/t | 2000
Fotografiaadhesivadasobremetacrilatmate- Edició: 2/7 | 100 x 69,5 cm
94 95
Escales amunt, l’olor a resina que impregnavatotes les paretsde l’estudi bufetejavala
castedatde qualsevol subjecte i de sobte desapareix, tot desapareix.
El cabell es plastifica per impedir unions perpètues, quatre tapsde cel·lulosa protegeixenorelles
i nasper evitar filtracions fatals:ja no espot sentir ni olorar el món.
Lacordapremsada, mastegada,regalaunestrident sointern que en contacteambles
dents electritza el cos de dalt abaix.
Estar submergit ambels ulls tancatsfa que el món deixi de veure’s, la massahumida
i freda actuacom un grat bàlsamde perfusió.
L’escaiola endureix atrapantambenveja la inquilina cel·lulosa del nas, regalanten
aquestinstant una canilla d’efluvis indeterminats provocatspel coneixement de totsels
elements, despuntant, la febril crema hidratant que intentava aixoplugar el semblant
ambuna blancamàscaramenyspreable, viscosai inestable.
En un instant, tota aquestademènciainunda i sacsejasensepietat i atraïció fins el
darrer paratgedel crani.
JoséRamónLidó Rico
JOSÉ RAMÓN LIDÓ RICO
Canta | 2001
Resinade polièster | 40 x 40 x 16 cm
96 97
Igual que les calaveresde sucre típiques del Dia dels Morts aMèxic, aquestcrani recobert
deresinade colors no faolor de mort, encaraque sigui unaimatge, explotadafins
al’avorriment, que la representaen la cultura popular.
Les gotes, ombres i formes de vius colors de què estàrecobert més aviatremeten a
la celebració de la vida que es produeix en ocasiódel Dia dels Morts. Tal com passaen
aquestesfestes, recorda als nostres sentits les cosesvives i amb olor, potser fins i tot
cosescom dolços i llaminadures.
MarkusLinnenbrink
MARKUS LINNENBRINK
Skull 6 (yorhouseismyworld)| 2012
Resinaepoxi, escumadepoliuretài fusta | 148 x 50 x 40 cm
98 99
Lafillade Heisenberg
La llum de la finestra banyade blanc l’habitació de la filla de Werner Heisenberg, el
científic. És unaestançaneta, faolor denet. D’ençàque eraunanenahavist moltes vegades,penjats
de les parets de la casa,els retrats de la família, les belles caresales quals,
d’alguna manera, s’assemblaperquè la reconeixen en silenci. Aquestescaresl’han mirat
sempre, detingudament, però el primer cop que ella se’n vaadonar vaser quan el
seu pareesvadisposarallegir-li la història d’Alícia al País de les Meravelles. Un reflex
de plata,gairebéimperceptible, relliscavad’entre les mirades dels retrats quanvasentir
per primera vegadaelconte d’una nena que estroba davantdel mirall. La filla de Heisenberg
s’oblida de tot mirant la sevapròpia cara, sorpresa. El paisatgealemanyque es
pot veureatravésdelafinestrali resultatan indiferent comellaés indiferent alpaisatge,
potser el paisatgedel’illa de Helgoland. Els seusulls estanrecorrent araels turons de
les sevescelles, la profunda vall de la sevaboca, els vessantsdel seu nas. És el mateix nas
del seu pare, el nasque vahaver de protegir de les al·lèrgies de Helgoland, la llunyana
illa que no té pol·len. Mou, gira, sacsejaunai altra vegadalasevamiradaal mirall fins
que aconsegueix fer-hi desaparèixer la sevapròpia cara. Els arabescosde les sevesorelles,
però, encarahi són, aqueststambésónels seuscabellsi aquestésel seucoll. Mai no
aconsegueixveure’s totasencerai tampocno estàmolt seguradel que vol veure. Ho haviadit
el pare, en unaocasió, desprésde tocarel piano i de rellegir Goethe sobreel fals
moviment: “és impossible conèixer ambprecisió absolutalaposició i la velocitaten les
partícules subatòmiques, dues de les magnitudsbàsiquesde lamecànica.” Associael seu
pareambuna olor complexai intermitent. Quan ésaprop ésuna aromalleugera, discreta,
quans’allunyacanviaprofundament i esdevévestiduressumptuosesi riques. Una
olor queéscompanya.Lallum en unafotografia, comen un mirall, il·luminaunes zonesacostad’enfosquir-ne
d’altres. El lloc del’espectadorésinquietant perquèésincert.
DuaneMichals
DUANE MICHALS
TheHeisenbergmagicmirror ofuncertainly | 1998
Seqüènciade 6 fotografiessobregelatinadeplata- Edició: 1/2 | 20 x 25 c/u
100 101
Com a artista, vaigtriar el sofre a finals dels anys 90 per a unes escultures petites i
ambivalents. Malgrat la sevabellesa intrínseca, que sempre estàpresent en les meves
obres, el sofre per ami era un element vulgar. La pols de sofre, acausadela sevaforta
olor repel·lent, se solia escamparal peu de les parets per tal d’impedir que els gats
hi pixessin. Era un material de baixacategoria, però que al mateix temps, per la seva
relació ambels volcansi l’alquímia, em permetia de fer volar la imaginació. A mésa
més, i sobre tot, atèsque els títols de les meves obres sempre han estatdescriptius i
particularment significatius, la paraulasofre,en francès soufre,desvetllaalgunesassociacions
eminentment poètiques, com ara: soufre,souffrir,souffreteux,sulfureux[sofre,sofrir,
malaltís, sulfurós]. D’altra bandaera una opció que encaixavaambel meu desig de
treballar ambun material que no haguessin utilitzat abansaltres artistes.
JeanMichel Othoniel
JEAN MICHEL OTHONIEL
Autorretrato | 1993
Sofrei fusta | 35 x 24 x 24 cm
102 103
EN PATRICK ESTÀ DE VISITA A LONDRES, ESTÀ EN UN PUB, SAP QUE NO
ÉS EL MILLOR LLOC PER A UNA CITA. MIRA EL RELLOTGE, ET MIRA A TU,
ESTÀ SEGUR QUE NO EL VEURÀS…LI FASCINA LA TEVA OLOR…
Luis Macías
LUIS MACÍAS
Patrick feelingali’l insecurebesidesheis wearinganewrolex | 2004
Acrílic sobretela | 61 x 76 cm
104 105
“Son tusperjumenesmujerlosquemesulibeyan...”
C. MejíaGodoy.
...“Ningú no jugavai ningú no s’afanyavaenaquestcarrer, ni tan sols els remolins del
terral pesatscom pedres.
Ja no espodiasortir ni entrar enlloc. La boirina o el sol eren de sorra...”
Extracte de CrónicadelNiñoJesúsdeChilca. 1982. Poesia d’Antonio Cisneros.
Com en el poema de Cisneros on gairebé ens podem palpar la sorra sobre la pell,
l’exercici de la memòria fa diversesgiragonsesfins aconvergir en un tot, produint així
un imaginari personalúnic pde qui rememora.
En el casde DreamingRose,2009, la sensualitat de l’olor presideix i reuneix atots els
altres colors sotael seu aroma.
El tema de l’obra és de caràcter autobiogràfic i tracta d’un record d’una finca de
flors perduda. En pintar les rosessobre la pell és l’acte mésproper ala tradició tribal i
primera del tatuatge:informar procedència, res mésproper a l’acte mateixd’untar-se
perfum.
El títol en anglèslúdicament evocados moments: el del personatgesomiant (Roseis
dreaming)i el de l’acte de recordar les sevesroses (Dreamingofroses).
I atravésd’aquestaimatge, l’aroma apareix per a quedar-se per sempre.
CeciliaParedes
CECILIA PAREDES
Dreamingrose | 2009
Impressiófotogràficasobrepaper,muntatsobrealumini - Edició: 7/7 | 110 x 110 cm
106 107
“A vegadesintento visualitzar el viatged’una paraulaquan surt dels llavis d’una persona
i esdirigeix al seu destinatari, o imagino, quan estic en unabiblioteca, que tots els
llibres murmuren. Veig llavors un esbartd’ocells que semblen desplaçar-sede manera
caòticai que tot i així segueixen el seu viatge. Amb Genoma,buscoel primer alè, la primeraolor,
l’origen de tot.”
Charles Sandison
CHARLES SANDISON
Genoma| 2006
Videoprojecció monocanal-Edició: 4/5 + 1 AP | midesvariables
108 109
La fotografia de Tillmans ha abordatal llarg dels anys un ampli ventall de gèneres i
continguts, incloent-hi ambfreqüència el retrat. En el seu conjunt, la sevapràctica
artística ens remet ala idea d’un extens workinprogresselmotor del qual són un constant
qüestionament i re-contextualització de tot els elements constitutius de la fotografia.
No es d’estranyar doncs, que l’obra tituladaAnders, BrightonArcimboldos’hagiinspirat en la
pintura del genial artistamanierista Giuseppe Arcimboldo.
La relació entre l’home i el seu entorn natural i els sentits que intervenen en l’esmentadarelació
foren temesrecurrents de l’art manierista de la segonameitatdel segle
xvi. Però l’obra d’Arcimboldo guardaen la sevapoètica un altre mecanisme que ja
apuntadirectament al Barroc i que la fa encaramés interessant als ulls de Tillmans: la
perpetua combinació dels seus elements constitutius que per ella mateixaja garanteix
una infinitat de possibilitats.
Si ens fixem en la relació del sentit olfactiu i les obres d’Arcimboldo, sensdubte és
una connexió directa... i la obrade Tillmans, fa olor?
Christian Domingez
WOLFANG TILLMANS
Anders, BrightonArcimboldo | 2005
C-print- Edició:1/3 + 1 PA | 61 x 50 cm
110 111
Sobre lamevaobra
Quan imagino un paisatgecontemporani, veig un món cobert de grafits. Els meus
retrats són paisatgestambé,i quan pinto figures, les tapoambels meuspropis grafits
És la vida que vivim, imatgesi olors de tot el que ens envolta.
AlexanderTinei
ALEXANDER TINEI
Flower ona face | 2009
Grafit i llapis grassossobrepaper| 150 x 115 cm
112 113
traduccions/ traducciones/ translations
114 115
DiálogoentreAntoni VilaCasas yErnesto Ventós
Con motivo de la exposición Laidentidadperdida.
El rostro,colecciónolorVISUAL,que secelebra
entre los mesesde enero y mayoen el Museu
d’EsculturaContemporàniaCan Mario,
consideramos que teníamos una ocasión única
paraestablecerun diálogo entre Ernesto
Ventós y Antoni VilaCasas. El resultadode
eseencuentro nos hapermitido comprender
las motivaciones de dos personalidades muy
diferentes que, sin embargo,coinciden
en una misma pasión, que se vuelve locura
entrelazadacon la vida. Y es precisamente en
ese latir incesante entregadoalos caprichos
de la belleza donde se sitúa el gestoconcreto y
absoluto del coleccionista.
Evocando la voz de uno de los pensadores
másrelevantes de la primera mitad del siglo
xx, WalterBenjamin, introducimoslaprimera
cuestión: “Toda pasiónconfina con lo caótico,
pero la pasión del coleccionista confina con un
caosde recuerdos.”
Ambos coleccionistascoinciden en el espíritu
y lailusión que configuran todacolección.
“Mi colección —afirmaErnesto Ventós— describe
los olores que me rodean; paramí, el
sentido del olfato es muy importante, porque
todo en mi vidatiene olor. Mis padresy también
mi abuelo fueron los causantesdeque
así sea,pues yatrabajabanen el mundo de los
olores.” ParaAntoni Vila Casas,estacuestión
es significativa y dota asu fondo de arte de
una “ventajarespeto del propio”, puesto que
responde —aclara— a dos premisas: la vista y el
olfato.
Interpelados por los orígenes de la pasión del
coleccionismo, los motivos son muydiferentes.
Antoni Vila Casasafirma habercoleccionado
desdesu niñez; en aquellos añosreúne todo
tipo de objetos, como por ejemplo sellos, cajas
metálicasde medicamentos y balanzas.No obstante,
lasprimeras obrasde arte que atesorason
lasque pertenecían asusfamiliares traspasados
y que hoy configuran una colección de autores
de principios del siglo xx. Años después,cuando
dirigía los laboratorios, se relacionabacon
artistasaquienes pedíapor Navidadesuna obra
de la que imprimían una litografía que regalaba
enmarcadaalos médicos y al personal de administración.
Tras vender la compañíafarmacéutica,
decidió promover el arte contemporáneo
catalán,el objetivo principal de laFundació Vila
Casas.
Los inicios de Ernesto Ventós tambiénson
peculiares. Es el mayor de ocho hermanos, y
tener una discapacidadauditivalo convirtió en
extremamentetímido. Empezó coleccionando
revistasdel Capitán Trueno, coches, cajasde
cerillas… A los diecisiete años, interesadopor
el mundo del arte, comienza avisitar galerías
donde —recuerda— “me entusiasmécon Torres-
García, por las formas cuadradasysus colores, y
le dije ami padreque me gustaríaadquirir una
obra suya.La respuesta fue “no, debestrabajar
y estudiar”. Y empecé, ahorayahacecuarenta
años,laColección olorVISUAL; queríacoleccionar
arte, pero buscabaun motivo”.
La celebración de la exposición Sugestiones
olfativasenla Fundació Joan Miró, en la que
participó como perfumista, fue determinante.
Ventós tomó consciencia de que allí se hablaba
de los olores en general, de cómo se obtenían y
cómo nos afectaban,pero no del olor del arte,
una cuestión que se convertiría en la verdadera
fuente de inspiración de su colección, su memoria
olfativa. Despuésde diferentes intentos
de contactar por cartacon artistas y galeristas
paraexplicarles el proyecto, Albert Ràfols-Casamadalorecibió
en su estudio. A partir de ese
momento, la colección trazó su propio relato.
Desde la diferencia que determina ambas
colecciones, una cuestión que también queremos
abordarson los motivos por los que los
dos decidieron compartirlas con la sociedad.
Parael perfumista, larazón principal fue
“enseñar ala sociedadaoler através del arte
contemporáneo y que la gente se diera cuentade
que tiene una memoria olfativa que la
lleva arecuerdos, amenudo olvidados”. Para
Antoni Vila Casas,lo que realmente le sedujo
ala hora de compartir su legado fue que contaba“con
una actividad añadida”: el gusto por
la tradición. A travésde la recuperación de
edificios emblemáticos—antiguasfábricas, un
palaciodel siglo xvi y unos antiguos almacenes
textiles—, el empresario farmacéuticotrazó
una red de espaciosexpositivos en los que se
definen algunosde los capítulos másprósperos
del país, donde poder “exponer aartistas catalanes
para que se sientan en casay luzcan más”,
afirma. Antoni Vila Casasconsidera, así, que
tanto Ernesto Ventós como él han decidido
revertir en la sociedadlo que estales aportó en
sus profesiones respectivas.
En cuantoalos estilos artísticos que imperan
en el mundo del arte, amboscoinciden
en que el público general se siente máscerca
de lo que comprende e identifica, apesarde
que —aclaran— estano es la tendencia imperante.
ParaErnesto Ventós, en particular, son
muchos los artistasque practicanun tipo de
arte frecuentemente acompañadode lecturas y
relatos que al ser traspasadosala pintura resultan
“másbien comerciales”. “Para mi gusto
—concluye—, siempre esmejor pintar con el
corazón.” Antoni Vila Casasasientecon la cabeza.Como
afirmó Walter Benjamin, “lafascinación
másintensa parael coleccionista radica
en cerrar los objetosindividuales en un círculo
mágicoen el que queden congeladostan pronto
como la última emoción, la emoción de su
adquisición, ha pasadopor sobre de ellos”.
NatàliaChocarro yCristinaAgàpito
Barcelona,3 de julio de 2018
116 117
DialoguebetweenAntoni VilaCasas
andErnesto Ventós
On occasionof the organisation of the
exhibition TheLostIdentity. TheFace,olorVisual
Collection,tobe held from January to May 2019,
atthe Museu d’EsculturaContemporània
Can Mario, wecameto the conclusion that
it would be aunique opportunity to set up a
dialogue betweenErnesto Ventós and Antoni
Vila Casas.The result of this encounter has
allowedus to better understand the motivations
of thesetwohighly different individuals, who
nevertheless coincide when it comesto one
particular passion, which when bound up with
life itself could be seenasakind of madness.
It is precisely amidstthe ongoing pulse of the
caprices of beautywhere the concrete and most
absolutegestureof the collector should be
positioned.
By evoking the voice of one of the most
relevantthinkers of the first half of the 20th
century, WalterBenjamin, weintroduce the
first issue to be dealtwith: “Every passion
borders on the chaotic, but the collector’s
passionborders on the chaosof memories.”
Both collectors agreein the spirit andhope
that hasset aparttheir respective collections.
“My collection,” saysErnesto Ventós,
“describes the smells thatsurround me; for me,
the senseof smell is highly important because
everything in my life hasasmell. My parents
and my grandfather aswell are the causesof
this, becausethey were already actively working
in the world of aromas.”For Antoni VilaCasas,
this question is meaningful, charginghis art
collection with an “advantagewith regardsto
whatI do”, he clarifies, “given thatit responds
to twopremises, to sight and smell.”
Questioned regardingthe origins of the
collector’s passion, the reasonsare quite
distinct. Antoni Vila Casassaysthathe has
been acollector ever since he wasachild, a
period when he gatheredtogether all kinds of
objects, including stamps,metallic medicine
boxesandscales.All told, the first artworks
he would value were those that belonged to
his ancestors, which now makeup acollection
of artistsfrom the early20th century. Years
later, when he wasin chargeof the laboratories,
he hadrelationships with artists, requesting
artwork from them at Christmas to be made
into lithographs, which werethen given asgifts
to doctors andadministrative personnel. After
having sold the pharmaceutical company, he
decided to promote contemporary Catalan art,
which remains the fundamental mission of the
Fundació Vila Casas.
Ernesto Ventós’ beginnings are alsounusual.
He is the eldestof eight siblings, andsince he
had ahearing disability he wasextremely timid
when young. He beganby collecting Capitán
Trueno magazines,toy cars, matchboxes...
When he wassixteen, his interest in the world
of art led him to begin to visit galleries, where,
ashe recalls, “I wasparticularly excited by
the work of Torres-García, byhis squared
geometric forms and his use of colour, andI
told my father that I would like to buy one of
his works. The answerwasnegative, that I hadto
work and study. Eventually, now forty yearsago,
I begantheolorVISUAL Collection; I wanted
to collect art, but I waslooking for an angle.”
When the exhibition Suggestionsolfactiveswas
held atthe FundacióJoan Miró in 1978, with
the participation of a perfumer, that wasa
determining factor for him. Ventós became
awarethat the show dealt with smells in general,
of how they were obtained and whataffect they
could haveon us, but not the smell of art, a
question that would become the true source of
inspiration for his collection andhis olfactory
memory. After various attemptsto getin touch
with artists and gallery owners to explain the
project, Albert Ràfols-Casamadainvited him to
his studio. After then, the collection beganto
haveastory of its own.
Drawing from the differences that
distinguish eachof the collections, one
question wewould alsolike to consider is
related to the reasonswhyboth collectors
havechosen to share their collections with
societyatlarge. For the perfumer, the main
reason was“to teachsociety to smell through
contemporary art, so thatpeople might realise
that they haveolfactory memory that is able to
take them backto memories that have often
been forgotten.” For Antoni VilaCasas, what
really seducedhim to sharehis legacywashis
interest “in an additional activity”: his taste
for tradition. Through the renovationof
emblematicbuildings from the past(former
factories, a16th century palace,aseries of
older textile warehouses),the pharmaceutical
businessman wasto lay out anetwork of
exhibition spaces,makingit possible to define
some of the most prosperous moments in the
country’s history. This enabledthe project, as
he explains it, “to showCatalan artists so that
they canfeel athome and their work might
shine evenbrighter.” In this way,Antoni Vila
Casasbelieves that both he and Ernesto Ventós
have decided to give backto society whatsociety
hadgiven them in eachof their respective
professions.
With regardsto the artistic styles that are
dominant in the world of art, both collectors
agreethat the general public hasstronger
feelings about whatit understands and can
identify with, eventhough, theyclarify, this
is not the dominant tendency. For Ernesto
Ventós, in particular, there aremanyartists who
practice akind of art that is often accompanied
by narratives and short stories, which when
shifted into painting makesthem “more of less
commercial.” “My preference,” he concludes,
“is that it is alwaysbetterto paint with your
heart.” Antoni Vila Casasnodsin agreement.
As Walter Benjamin once stated:“The most
profound enchantmentfor the collector is the
locking of individual items within amagiccircle
in whichtheyarefixed asthe final thrill, the
thrill of acquisition, passesoverthem.”
NatàliaChocarro andCristinaAgàpito
Barcelona,3 July 2018
118 119
Laidentidad perdida
El rostro,colecciónolorVISUAL
Hice de mí lo que no supe
y lo que podía hacer de mí, no lo hice.
El traje que me puse era equivocado.
Me conocieron luego por quien no eray
no lo desmentí, y me perdí.
Cuando quise quitarme la máscara,
estaba pegadaa la cara.
Cuando la quité y me vi en el espejo,
ya estabaenvejecida.
Fernando Pessoa, “Tabacaria”
Francia, año2022. El segundomandatode
François Hollande haconcluido y seconstituye
una coalición entre conservadoresy socialistas
afin de obstaculizar el ascensoal Elíseo del
Frente Nacional, formación que lideraMarine
Le Pen. La presidencia recaeen Mohamed Ben
Abbes, un musulmán francés moderadoque,
con ayudadesus correligionarios, se propone
transformar los cimientos, yadevastados,sobre
los que se habíaconstruido la modernidad.
François, un joven profesor de laUniversidad
de la Sorbona que no parecedisfrutar
especialmente de su profesión —salvo cuando
consigue seducir aalguna de sus alumnas—,
prefiere aliviar el peso de una vida atravésde
los pasosdel escritor decadentistaJoris-Karl
Huysmans(París, 1848-1907). Asfixiadopor
el ambiente sofocanteque en el último cuarto
del siglo xix habíanprovocadoel laicismo dominante,
el ateísmoextremo, el racionalismo
y la idea, siempre presentes en un progreso sin
fin, Huysmansdecidió retirarse aun monasterio
en pleno procesode conversión religiosa.
Más de cien años después, aFrançois también
se le presentala posibilidad de seguir un camino
como aquel. En su deseode reconvertir la
sociedadfrancesaal islam y fundar un nuevo
imperio que integre a Europa, el Magreby
Oriente Próximo, con Franciaalacabeza, Ben
Abbes considera la universidad un bastión de
conocimiento capazdedirigir el paísbajo las
consignasdel Corán.
Sumisión, laúltimanoveladel controvertido
escritor francésMichel Houellebecq, nos
sitúa anteun escenarioficticio pero posible
parahablarnos de las dificultades del hombre
posmoderno en su búsquedadel sentido de la
vida.
Con la disolución, acomienzos de los años
setenta, de las “grandes verdades” como el
Estado, lareligión y lafamilia, el individuo
no anhelatanto el ser como el estarsiendo,
conformándoseasícon vivir el presente. Desde
estapremisa que resulta paradigmáticarespecto
ala etapaanterior —la identidad moderna se
entendía como un concepto de unidad, homogeneidade
integridad—, en la posmodernidad,
y siguiendo la metáforade la liquidez del sociólogo
polacoZygmunt Bauman, la identidadse
convierte en “un factor poderoso de la
estratificaciónsocial”. 1 Sin ir máslejos, Ben
Abbeso François, los personajesde Houellebecq,
gozandel privilegio de componer o descomponer
susidentidades; con todo, al otro
lado de sitúan todos aquellos “a quienes se ha
vedadoel accesoala elección de identidad” y
terminan cargandocon “las que les han impuesto”.
“Identidades —asevera—que estereotipan,
que humillan, que deshumanizan,que
estigmatizan…” 2 En el contextode la globalización,
con la “modernidad líquida” ala que
se refiere Bauman “se ha dadoplena libertad
alas identidades” 3 y ahora son los hombres los
que se deben ocupar de capturarlas, utilizando
la inteligencia y los medios asu alcance.En la
sociedadlíquida de hoy, la construcción de la
identidad es también algofluido y ligero que se
sitúaen un procesode experimentación infinita;
alo largo de la vidaobtenemosdiferentes
identidades que nos definen y que funcionan
amodo de anclaje en un espacioy un tiempo
determinados.
Este desdoblamiento, al que solo pueden
optarlos individuos que pertenecen a
una determinada clasesocial —recordemos,
por ejemplo, la exclusión que padecenlos
mal llamados inmigrantes cuando la acción
del desplazamiento ha quedado atráso la de
aquellos otros a los que estigmatizamos como
inmigrantes de segunday tercera generación—,
evidencia una nueva forma encubierta de
opresión. El mismo concepto, que en épocas
precedentes fue ideado como de unión y pertenencia,
se transforma hoy, con la posmodernidad,
en algoexclusivo, divisorio y ambiguo.
En estecontexto, Baumannos advierte: “una
vez que la identidad pierde los anclajessociales
que hacen que parezca‘natural’, predeterminadae
innegable, la identificación se vuelve
cadavez másimportante paralos individuos
que buscan desesperadamenteun nosotros
al que tener acceso”. 4 Pero ¿cómo podemos
pertenecer aun nosotros cuandola solidez de
lo público también se hatransformado en un
líquido amanosde un gobierno mundial de
rostro ausente? Y, másimportante todavía:
¿cómo podemos comprender la ausenciade
fronteras parauna libre circulación de comercio
ala vez que se levantan muros de contención
al flujo de personas? La sociedadde hoy,
aun siendo tanlíquida, escurridiza, mutante
y hedonista, se propone desafiar la lógica binaria
entre el yo y el otro propia de la modernidad
—la bestiay el soberanode Derrida—, 5
donde el soberano se presenta como el sujeto
(masculino) que desdela cumbre de una jerarquía
socialy política ejerce su dominio sobre
la bestia, nombre (femenino) que se asignaa
lasminorías subordinadas—mujeres, hijos,
esclavose indocumentados. En efecto, con el
hundimiento de la verdadúnica y absolutaque
iluminó el periodo precedenteaparecióuna
coexistencia de verdades relativas y plurales que
dieron voz alasminorías excluidas y silenciadas
y ala revalorización de la cultura local, como
un proceso compensatorio del carácterhomogeneizador
de la globalización. Compensación
que, sin embargo, no parecehaber llegado a
tiempo de detener el desarrollo de una pátina
monocroma depositadasobre los vestigios
milenarios de Occidente. Ante estepalpitar
incesante y retomando de nuevo aBauman, “el
120 121
hombre —nos dice— destruye la posibilidad de
llegar aestar satisfecho”, 6 de tal modo que “el
deseose convierte en su objetivo, un objetivo
único e incuestionable”. 7 Estaafirmación, tan
dura como inquietante, sitúa al ser humano en
un delirio estrepitoso de deseosyfrustraciones,
que “acostumbraaconsistir en un devenir
perpetuo, en una disposición permanentea
cambiar”. 8
En este contexto de mutación constante,
el individuo sevuelveposeedorde múltiples
identidades en un procesodonde el rostro —
entendido como la partedel ser humano que
nos haceúnicos aojos del “otro”— corre el
riesgo de convertirse en estereotipo o máscara
mientras escapazdeeliminar el original y, por
lo tanto, lapropiaespecificidad. En lainteracción
social ala que hoy nos vemos sometidos,
en la sociedad de la imagen y del consumo, tan
tecnificada como levadiza, la sustitución del
rostro por la máscarao, incluso, por las máscaras,donde
no hayninguna intimidad que
ocultar, nos sitúa en un nuevo escenario, que
nos proponemos analizar.
NatàliaChocarro Bosom
1
Bauman, Identidad,BuenosAires, Losada,2005.
2
Z. Bauman, Identidad,op.cit.
3
Ibídem.
4
Ibídem.
5
Derrida, Labestiayel soberano.Volumenii(2002-
2003), BuenosAires, Ediciones Manantial,2011.
6
Z. Bauman, Lamodernidadlíquida,Ciudad
de México, Fondo de CulturaEconómica, 2003,
p. 78.
7
Ibídem.
8
Z. Bauman, “Arte, muerte y posmodernidad”,en
Z. Baumanet.al., Arte¿líquido?,Madrid, Ediciones
Sequitur,2007.
The Lost Identity
The Face,olorVISUAL Collection
I madeof myself whatI did not know how,
And whatI could havemadeof myself, I did
not.
I put on the wrong costume.
I waslater mistaken for someone I wasn’t,
And I did not deny it, andwaslost.
When I went to take off the mask,
It wasstuck to my face.
When I finally gotit off andsawmyselfin
themirror,
I had alreadygrown old.
Fernando Pessoa, “Tabacaria”
France, year2022. François Hollande’s second
mandate hasended and a coalition between
the conservative and socialist parties has been
establishedin order to block the rise to the
Elysée of the National Front, led byMarine Le
Pen. The presidency devolvesupon Mohamed
Ben Abbes, amoderateFrench Muslim
who, with the support of his co-religionists,
plans to transform the already devastated
foundations on which modernity hadonce
been constructed.
François, amiddle-aged professor atthe
NewSorbonne University whodoesn’t seemto
particularly enjoy his profession exceptwhen
he managesto seduce one of his students,
prefers to lighten life’s burden byfollowing
in the footsteps of Decadent movement writer
Joris-Karl Huysmans(Paris, 1848–1907).
Asphyxiatedby the suffocating environment
that the dominant streamsof secularism,
extreme atheism, rationalism and the idea
— alwayspresent in endless progress — had
provoked during the last quarter of the
nineteenth century, Huysmansdecidedto
retire to amonastery aspart of his process of
religious conversion. More than ahundred
yearslater, François is alsopresented with the
possibility of following asimilar path.In his
desire to convert French societyto Islam and
find anewempire thatintegratesEurope, the
Maghreb andthe Middle East, with France at
the helm, Ben Abbesconsiders the university
abastion of knowledge capableof leading the
country accordingto the rules of the Quran.
Submission, the latest novel by
controversial
French writer Michel Houellebecq, confronts
us with afictitious yet possible scenario
and speaksto us of the difficulties facedby
postmodern man in his searchfor the meaning
of life.
With the dissolution in the early seventies
of the “great truths” such asthe State,
religion andfamily, the individual no
longer yearns tobeasmuch asit yearns to
bebeing,thusconforming with living in the
present. Basedon this premise, which is
paradigmaticof the previous period, when
modern identity wasunderstood asa concept
of unity, homogeneityandintegrity, in
postmodernity, andaccordingto the Polish
sociologist Zygmunt Bauman’s metaphor
of liquidity, identity becomes“apowerful
122 123
factorin socialstratification”. 1 Without going
anyfurther, Ben Abbesor François, the
charactersin Houellebecq’s novel, enjoy the
privilege of composingor decomposingtheir
identities, while on the other side areall those
“who have been denied accessto a choice of
identity” and end up bearing “the one that has
beenimposedupon them.” “Identities,” he
claims, “that stereotype, thathumiliate, that
dehumanise, thatstigmatise.” 2 In the context
of globalisation, with its “liquid modernity”,
asBauman refers to it, “identities havebeen
grantedcomplete freedom” 3 and it is now
modern man who must take careof capturing
them, by using his intelligence and the means
athis disposal.In today’sliquid society, the
construction of identity is alsosomethingfluid
and weightlessthatis subject to aninfinite
processof experimentation; throughout our
lives weobtain different identities thatdefine
us andthat function asanchors in certain
spacesand moments.
This multiplication of personalities,to
which only individuals from acertain social
classcanopt — remember, for example, the
exclusion suffered by those who arewronglycalled
immigrants even long after the act
of displacement hastaken place, or that of
others who are stigmatised assecond and third
generation immigrants — lays bareanew,
covert form of oppression. The sameconcept,
which in previous eras wasconceived of as
one of union andbelonging, is transformed
today,in postmodernity, into something
exclusive, divisive andambiguous.In this
context, Baumanwarns: “Once identity loses
the social anchors that make it seem ‘natural’,
predetermined andundeniable, identification
becomesincreasingly important for individuals
desperately seeking to accessan us.” 4 But how
can webelong to an uswhen the solidity of
whatis public hasalso been transformed into
aliquid at the hands of aglobal government
devoid of aface? And, even more importantly:
how are wesupposed to understand the
absenceof borders for the free circulation of
trade while at the sametime walls are being
raised to block the flowof people? Today’s
society, apparentlyso liquid, elusive, mutant
andhedonistic, intends to challengethe
binary logic betweenthe I and the other, so
characteristicof modernity — Derrida’s beast
and sovereign — 5 and according to which the
sovereign is presented asthe subject (male)
whofrom the top of asocial and political
hierarchy exerciseshis dominion over the
beast,the term (female) that is assignedto
subordinateminorities” — women,children,
slavesand the undocumented. In effect,
with the collapse of the absolute truths that
illuminated the precedingperiod, there
appearedacoexistence of relative and plural
truths that granted avoice to the excluded
andsilenced minorities, aswell asto the
revaluation of local culture, asaprocess
of compensationfor the homogenising
characterof globalisation. Compensation
that, nevertheless, does not seemto have
arrived in time to stop the developmentof a
monochrome patina deposited on the ancient
vestigesof the West. Facedwith this incessant
throbbing, andreturning to Baumanonce
again, “man destroysthe possibility of ever
being satisfied,” 6 thus “desire becomeshis sole,
unquestionable objective.” 7 This statement,
asharsh asit is disturbing, placesthe human
being in araucousdelirium of desires and
frustrations, which “usually consistsof a
form of perpetual becoming, of apermanent
willingness to change.” 8
In this context of constantmutation, the
individual becomesthe possessorof multiple
identities in aprocessin which the face—
understood asthe part of ahuman being that
makesus unique in the eyesof “the other”
— runs the risk of becoming astereotypeor
mask, aslong asit is capableof eliminating the
original faceand, therefore, its ownspecificity.
In the forms of social interaction to which we
are now subjected, in this society of imageand
consumption, astechnified asit is removable
and in which there is hardly any intimacy
left to hide, the substitution of the faceby a
mask, or even by various masks,placesus in a
completely new scenario, one which weaim to
analyse.
NatàliaChocarro Bosom
1
Bauman, Identity,BuenosAires, Losada,2005.
2
Z. Bauman, Identity,op. cit.
3
Ibid.
4
Ibid.
5
Derrida, TheBeastandtheSovereign.Volumeii(2002-
2003), BuenosAires,
Ediciones Manantial, 2011.
6
Z. Bauman, LiquidModernity,MexicoCity, Fondo de
CulturaEconómica, 2003, p. 78
7
Ibid.
8
Z. Bauman,“Art, DeathandPostmodernity”, in
Z. Baumanet al., LiquidArt?,Madrid, Ediciones
Sequitur,2007.
124 125
Rostros. Paisajedeunavida
Una serie de rasgosconfiguran nuestro rostro
desde que nacemos, haciendo que nos parezcamos
anuestro padre o anuestra madre,
alos abuelos o tíos....a vecesageneraciones
anteriores, mientras en otros casossomosuna
mezcla! Es raro que no nos asemejemosanadie....
Aun así, yacambiaremosylos parecidos
empezaránasurgir. Con el pasodel tiempo,
nuestro rostro muestra las marcasde la vida,
en definitiva los rasgosde nuestra identidad;
¿podría decirse que es entonces cuando somos
nosotros mismos?
El rostro, rezael dicho, “es el espejodel
alma”, de nuestro yo másprofundo y auténtico.
Es la manifestación de aquello que somos,
apesar de que aveceslo modificamos más
o menos. A pesar de todo, hayestudios que
contradicen de alguna forma estamáxima y le
dan la vuelta, afirmando que es la carala que se
refleja en el alma, puestoque cerebro y rostro
están conectadosde forma directa y si modificamos
la fisonomía, nuestra almase enfatiza
con estoscambios.
Cadasentimiento contrae un grupo del
centenar de músculos de la caray las expresiones
másutilizadas acabanimpresas en nuestro
rostro. Así pues, laszonasque lo conforman
tienen una correspondencia con nuestra psique
y nos presentan de una determinada manera
ante los demás.En el entrecejo hallamos
las marcasde la concentración. La frente, ya
históricamente, se asociabaala inteligencia
por su proximidad con el cerebro, como
muestran los retratos hechos por artistas de
épocaspasadasquecuando querían representar
un aire de santidad, idealidad o inteligencia,
lo hacíancon frentes anchasybrillantes. Los
ojos son un órganoala vezinterno y externo,
son la máximarepresentación de la expresividad.
Unos ojos grandeshan sido sinónimo
de bondad, de una gran alma, y una mirada
débil dejael rostro sin vidaanímica. También
los ojos vivos son sinónimo de juventud, y una
mirada intensa a pesarde la edad es un signo
de juventud de espíritu. Lanariz tiene muchas
mitologías: una nariz aguileña denotacarácter
y saber mandar, en cambio las narices pequeñas
mostraban que se tenía pocapersonalidad.
También la nariz, segúnsu forma, nos marca
la raza de la persona o puede ser sello familiar
que pasade padres a hijos. La bocaes el
centro de los instintos másprimarios y de las
sensacionessensitivas del gusto, como fuente
de placer. Además,configura uno de los
símbolos másclaramente sexualesdel rostro.
Unos labios importantes denotan una persona
instintiva, infantil o enfadada;enel hombre
denotan caráctery en la mujer, sensualidad. Si
los labios son delgadosindican espiritualidad,
control de los instintos, pero si son demasiado
delgadospueden significar crueldad.
Desde la antigüedad se ha buscado la perfección.
En el Renacimiento, laproporción áurea
o el número π permiten establecerlasproporciones
perfectas: todo aquello que matemáticamente
más se aproximara a π era percibido
como másbello y perfecto. Esta noción de
perfección y belleza se aplicabaa la arquitectura,
el arte, la música, laspersonas...
Pero la perfección no tiene alma,y los rostros
sin almanos dejanindiferentes. El rostro
escomoun ovillo: estirando el hilo encuentras
experiencias vitales, momentos, historias vividas...
Si modificamos demasiadonuestra fisonomía,
quizás podamosllegar aperder nuestra
identidad. Por lo tanto podemosafirmar como
dice Pierre Gonnord: “El rostro no es el espejo
del alma, sino el mapade nuestra vida”.
Ojos, orejas, boca,nariz... apartedeconfigurar
nuestra fisonomía, alberganlos sentidos
que nos ayudana desarrollarnos y a tener
relación con el exterior: vemos, escuchamos,
comemos, olemos. Pero, y sin darnos cuenta,
tambiénnos conectancon nuestro interior,
unos másque otros, y esel sentido del olfato el
que posiblemente nos relaciona con el yo más
profundo.
El sentido olfativo esel primero que nos
guíaal nacer; el olor de la madreproporciona
tranquilidad, calidez, cariño... Sentido que
tiene la capacidad,si le prestamosun poco de
atención, de emocionarnos, dadoque un olor
escapazde hacernos recordar algoque pensábamoshaber
olvidado.
La importancia del sentido del olfato alo
largo de la historia del hombre hasido fundamental.
Sin embargo,en nuestros días, el
sentido del olfato se havisto relegado aun
papel secundario, especialmente en los países
occidentales. Probablemente, tanto el acelerado
estilo de vidaactualcomo el predominio
de ingentes cantidadesde estímulos visuales
o auditivos nos han llevado aestasituación.
Como el resto de los sentidos humanos, el del
olfato estámuy interrelacionado con los demás
sentidos y requiere unascondiciones de entorno
propicias paradesarrollar adecuadamente
todas sus capacidades.
Los recuerdos asociadosalos olores no lo
son tanto de hechos o acontecimientos como
de emociones. Se tratadel llamado “efecto
Proust”, en homenajeal escritor francés que
revivió intensamente en una de sus obras capitales
(À larecherchedutempsperdu)muchos recuerdos
de su niñez que creía olvidados para
siempre al percibir el aromade una magdalena
mojada en té.
Mucha gentereconocería el olor del brioche
de la merienda, paraponer un ejemplo, que
amenizabalas tardes de la infancia, olor grabado
de forma indeleble en la memoria de muchos.
Aunque uno no hubiera vuelto apercibir
esteolor en muchosaños, lo podría reconocer
si se le presentaraen una prueba olfativa. Este
es un hecho curioso puesto que otros aspectos
esencialesde la infancia, como el nombre y el
rostro de la maestrao el nombre de compañeros
que uno tenía en clase,sesuelen olvidar. Si
uno vuelve aoler estemismo brioche, amenudo
afloran los recuerdos del pasado.Cuando
apenasrecordamos nadade nuestra épocaala
escuela, el olor de la tiza puede traernos algún
recuerdo. En otras palabras,los olores activan
la memoria; el olfato puedefuncionar como
126 127
una especie de “motor de arranque” capazde
evocartodo tipo de experiencias, emociones y
sucesosdel pasadorelegados, en apariencia, al
olvido, aunqueuno no sepadenominar o describir
con precisión el olor percibido.
Y así es como seconstruye colección olor-
VISUAL, apartir de los recuerdosolfativos
del coleccionista. Ernesto Ventós, creador de
esenciasy poetade los olores tiene, bien sea
por su profesión o de forma innata, o por
ambasrazones, una amplia memoria olfativa
que le sirve de hilo conductor parair construyendo
estasingular colección. Las obrasque
la conforman estánahí porque al verlas él ha
declarado“estaobra huele”. La sentencia no
esliteral o física, sino que su hipocamposeha
puesto en marchay relaciona lo que ve –sea
formao color– con olor reconocido, olor
recordado, yaseapor un momento vivido o
porque Ventós lo relaciona con su trabajo.
Los recuerdos y los olores que las obras
despiertan en el coleccionista, hayque clasificarlas
y ordenarlas. A menudo son matices
muy sutiles que sólo la nariz ilustrada del perfumista
sabeencontrar y que resulta dificultoso
captarcuandolos quiere compartir. Mediante
las notas olfativas enlazamos la pieza artística y
aquel recuerdo olfativo que se despierta en la
memoria del coleccionista. Así, el vídeo MeditationPracticesII.
Tryingtobea betterme(2009), donde
la artistaNanna Häninnen muestrasu interés
por lameditación en cuantoque territorio
íntimo de la mente, paraVentós evocael olor
de flor de azahar. La obra No.40 – serie:Cristal
Oscuro(1994), donde Valentín Vallhonrat analiza
la naturaleza humanaapartir de su representación
y critica los modelos de una realidad
construida por la cultura amodo de imágenes
simbólicas, le sugiere una nota aliacea. Rostro
marchito(2012) de Lola Guerrera –que declara
que materializa su experiencia creativaen instalacionescon
un componente común: el hecho
efímero de la escultura, congeladogracias
al actofotográfico; pero que sobre todo se deja
llevar por el componentematérico– le rememora
al compositor de esenciasla nota floral/
afruitada. Una nota olfativa oriental/fresca va
ligadaala obra Larelación(2013) de José Leguey,
quien crea sus obrasapartir de pequeños
objetos reciclados y recortes de otras piezas
que no se llegaron arealizar; la precariedad
de los materiales utilizados es buscadapor el
artista pararesaltar las posibilidades plásticas
que generan.Jean-Michel Othoniel, autorde
Autorretrato(1993), siente pasión por todo tipo
de metamorfosis, sublimaciones y transmutaciones
y tiene predilección por los materiales
con propiedadesreversibles. Los ritos de paso
de un estadoaotro reflejan un ritual fundamental
en la obra del artista: el de los viajes y la
memoria, que el coleccionista traduceen una
notacítrica. Markus Linnenbrink, mediante
la continua experimentación con materiales
como por ejemplo pigmento seco, agua,capas
acrílicas y resina epoxi, explora con habilidad
la transparencia y la consistencia de la pintura
mediante múltiples ondulaciones cromáticas.
Su sugerente y matéricapintura Skull6 (Yourhouseismyworld)(2012)remite,
en la memoria
olfativadel creadorde colección olorVISUAL,
a la nota de fruta.
Volvemos, parafinalizar, aProust. En este
fragmento describe como los recuerdos através
del olfato nos hacenrememorar aquello que
creíamosolvidado y que Ernesto Ventós conjuga
mediante la obra de arte contemporánea
y su colección: “En elmismoinstanteenqueestesorbo
detémezcladoconel saborapasteltocómipaladar... el
recuerdosehizo presente... Era el mismosabordeaquella
magdalenaquemitía medabalos domingosporla mañana.
Tan pronto comoreconocílos saboresdeaquella magdalena...
aparecióla casagrisysufachada,yconla casala
ciudad, la plazaala quesemeenviabaantesdelmediodía,
lascalles…”
El olfato nos llevaalos sentimientos primarios,
anuestra identidad. Con el pasodel
tiempo, estesentido olfativo se vaperdiendo y
posiblemente también nuestra identidad.
CristinaAgàpito Bruguera
Faces.LandscapeofaLife
A series of features make up the face weare
born with, making us look more or less like
our father or mother, agrandparent, an
aunt or uncle… in somecasesaneven earlier
generationandin others areal mixture! Only
rarely is there no apparentresemblance to any
relative… And then of course, our appearance
startsto changeand the similarities start to
emerge. As the years goby, our face showsthe
marksof life: ultimately, the featuresof our
identity. Would it be fair to saythatit is then
that we are ourselves?
The face, asthe sayinggoes,is the mirror of
the soul, areflection of our deepestand most
authentic self. It is the manifestationof what
weare, although sometimes wemodify it to a
greateror lesser extent. Nevertheless, there
are studies that contradict the old sawmaxim
andturn it inside out, affirming thatit is the
facewhich is reflected in the soul, given that
brain and faceare directly connected, and if we
modify our appearance,our soul assumesthe
changes wemake.
Every feeling wehave engagesaset of the
forty or so musclesin the face, and our most
habitualexpressionsend up imprinting
themselves on our facein such awaythatits
various zones haveacorrespondence with our
psycheand present us to others in acertain
manner. In the areabetweenthe eyebrows
wefind the marksof concentration. The
forehead hastraditionally been associated
128 129
with intelligence on accountof its proximity
to the brain, ascanbe seen in portraits made
by artists in times gone by: when they wanted
to represent an air of saintliness, idealism
or intelligence, they did so with abroadand
lofty brow. The eyes, which areboth internal
and external, are the supreme embodiment
of expressiveness. Large eyes havebeen
identified with kindness, agreatsoul, and
aweakgazeleavesthe facebereft of mental
life. Vitally alive eyesarealsoidentified with
youth, and an intense gazein an older person
is asign of ayouthful spirit. The nose has
manymythologies: an aquiline nose denotes
character and the capacityto lead and rule,
while asmall nose wasseen asbetraying awant
of personality. Furthermore, accordingto its
shape, the nose maysignal aperson’s race or
serve asa family seal passedon from parent
to child. The mouth is the centre of the most
primal instincts and of the sensationsof taste,
asasource of pleasure, and is perhaps the most
clearly sexualsymbol on the face. Prominent
lips suggestatendency to be instinctual,
impulsive, childish or hot-tempered: on a
man they denote character, and in awoman,
sensuality. If the lips are thin they indicate
spirituality, self-control, but lips thataretoo
thin maybe asign of cruelty.
The quest for perfection datesbackto
ancient times. In the Renaissance,the golden
ratio or the number π werethe keysto perfect
proportions: all that wasmathematically
closest to πwasperceived asmost beautiful
andperfect, andthis notion of perfection and
beautywasapplied to architecture, art, music…
and people.
But perfection hasno soul, and aface
without soul leavesusindifferent. A faceis like
aball of twine: asyou unwind it you encounter
personal experiences, moments, lived stories…
If wechangeour appearancetoo much, wemay
be in dangerof losing our identity. This being
so, wecanagreewith Pierre Gonnord when he
says:‘The faceis not the mirror of the soul,
but the mapof alife.’
Eyes, ears, mouth, nose… aswell as
configuring our physiognomythey also
embody the senses that help us to develop
and to relate to the external world: wesee, we
hear, weeat, wesmell. And, without our being
conscious of it, they alsoconnect us– some
more thanothers– with our interior, andit
maywell be the sense of smell that connects us
with the deepestself.
The olfactory– smell – is the first sensethat
orients us atbirth: the smell of the mother
instils tranquillity, warmth,nurturing love…
and this sense has the capacity, when wepay
heed to it, to move us, becauseasmell can
bring back to us things wethought wehad
forgotten.
Throughout our history (andpre-history)
the sense of smell hasbeen of fundamental
importance, but in recent times it hasbeen
relegated to a secondaryrole, especially
in Western cultures. It seemslikely that
the acceleratedpaceof life todayand the
predominance of vastamounts of visual and
auditory stimuli haveled to this situation.
Like all of our senses,smell is veryclosely
interrelated with the other sensesandrequires
favourableconditions if the full rangeof its
capacitiesare to develop properly.
The memories associatedwith smells are not
so much recollections of events asof emotions.
This is the ‘Proust effect’, so calledfor the
French writer, the narrator of whosemost
famousnovel intensely relives memories of
childhood that he hadthought lost forever as
he inhales the aromaof amadeleine soakedin
tea(Du côtédechezSwann,thefirst volume of Àla
recherchedutempsperdu).
Many of us would recognize the aroma
of afavourite pudding, for example, looked
forward to and relished asthe chief delight
of childhood lunchtimes, ascent indelibly
etchedin the memory, and evenif wehadnot
perceived its special smell for many yearswe
should recognize it atonce if it waspresented
to us in asmell test. This is curious, to saythe
least, when weconsider that other essential
aspectsof childhood, such asateacher’s
faceor the namesof the other pupils in the
class,tend to be irretrievably forgotten. If
wesmell that samepudding again, memories
of the pastoften come flooding back. When
wehavedifficulty recalling anything of our
schooldays, the smell of chalk maysummon
up vivid reminiscences. In other words,smells
activatethe memory: smell can function as
akind of ‘starter motor’ capableof evoking
all kinds of pastexperiences, emotions and
eventsapparentlyconsigned to oblivion, even
when we don’t know how to name or accurately
describe the smell in question.
And this is howcolecciónolorVISUAL is
built up, on the olfactorymemories of the
collector. Ernesto Ventós, creator of essences
and poet of scents, is blessed– perhaps
thanksto his profession, perhapsinnately, or
perhapsfor both reasons– with an exceptional
olfactory memory, which serves asaline of
continuity in the assemblingof this unique
collection, and eachof the artworks that
constitute it is there becausewhen he saw
it he exclaimed‘this work hasasmell’. The
statementis neither literal nor physical;
rather, the collector’s hippocampushasbeen
stimulated and relates whatit sees– be it form
or colour – to aknown and remembered smell
associatedwith amoment of pastexperience or
perceived asrelating to his work.
The memories and the smells that the
artworks suggestto the collector need to be
classified andordered. This is very often
aquestion of subtle nuances that only the
enlightened nose of the perfumer candiscern,
and these canbe difficult to pin down when
it comesto sharing them. Through olfactory
notes welink the artistic piece and that
olfactory memory that is awakenedin the
collector’s memory. Thus the video Meditation
PracticesII. Tryingtobeabetterme(2009), in which
the photographicartist Nanna Häninnen
engagesuswith her interest in meditation
130 131
asan intimate realm of the mind, evokes,
for Ventós, the smell of orangeblossom,
while No. 40 – Series:DarkCrystal(1994), in
which the photographerValentin Vallhonrat
analyseshuman nature on the basisof its
representation and critiques the models of
aculturally constructed reality assymbolic
images, hasagarlicky note. FadedFace(2012) by
Lola Guerrera – whosaysthatshe materializes
her creativeexperience in installations with
acommon component (the ephemeral
nature of the sculpture, frozen thanksto the
photographic act) but, aboveall, lets herself
be carried awaybythe material component —
hasafloral, fruity note for the composerof
essences. José Leguey’s TheRelationship(2013)
hasafresh oriental olfactory note: for Leguey,
whocreateshis works from small recycled
objectsandoffcuts of other, never-completed
pieces, the precarious nature of the materials
usedis instrumental in emphasizingthe
plasticpossibilities they generate.Jean-Michel
Othoniel, the sculptor of Self-portrait(1993),
hasapassion for all kinds of metamorphoses,
sublimations and transmutations and a
predilection for materialswith reversible
properties. Rites of passagefromone stateto
another reflect an essentialritual in the artist’s
work: thatof journeys andmemory, which the
collector translatesinto acitrus note. In his
constant experimentation with materials such
asdry pigment, waterand layers of acrylic and
epoxyresin, Markus Linnenbrink insightfully
explores the transparency and consistency of
paint with awealthof chromatic undulations.
His suggestivematerial painting Skull6
(Yourhouseismyworld)(2012)is associated, in the
olfactory memory of the creator of colección
olorVISUAL, to the noteof fruit.
And nowwereturn, in the end, to Proust.
In the passagebelowhe reflects on how smells
and tastes prompt us to recall whatwemight
think forgotten – somethingthatErnesto
Ventós conjugates by meansof contemporary
art and his remarkable collection:
No sooner hadthe warmliquid mixed
with the crumbs touched my palate[than]
suddenly the memoryrevealeditself […]
The tastewasthatof the little piece of
madeleine which on Sunday mornings at
Combray […] my auntLéonie usedto give
me […] And assoon asI hadrecognized the
tasteof the piece of madeleine […] the old
greyhouse upon the street […] and with the
house the town[…] the SquarewhereI used
to be sent before lunch, the streets[…]
Smell transports us to the most primary
feelings, to our veryidentity, but in the course
of time this sense of smell fadesaway– and,
perhaps, our identity fadestoo.
CristinaAgàpito Bruguera
132 133
Mi pieza Lanovia y el perfume,
estáimpregnadadels. xix. El s. xix
es mi obsesión. Lanoviahuele a
naftalina. La naftalina es el mejor
aroma, el que los demásrechazanpero
el que conserva todo aquello que los
demásolvidaron.
ÀngelBofarull
My piece TheBride,like the perfume
is imbued withthe 19 th century, the 19 th century
is my obsession. TheBridesmells of
naphthalene. Naphthalene is the best
aroma, the one that others reject but
the one that retains everything that the
others forgot.
ÀngelBofarull
La infanta Azucena guardabatodas sus emociones en pequeñas bolsas de papel,
por eso, la infanta y los sobresolían aAzucena.
Un día Azucena que era joven y altiva descubrió que en el cajón derecho
de su tocador había una docena de azucenas, ella pensó que eso era extraño y
maravilloso a la vez. Desde entonces la infanta se fue transformando poco a
poco en una azucenatriste.
LaInfantano olíamal pero su perro sí.
ÀngelBofarull
Princess Lily keptall her emotions in little paperbags,andsothe princess and
the envelopessmelled of lilies.
One day, Lily, who wasyoung and proud, found that in the right-hand
drawer of her dresser there were a dozen lilies; she thought this wasat once
strangeand wonderful. From that dayon the princess wasgraduallytransformed
into asadlily.
The princess didn’t smell but her dogdid.
ÀngelBofarull
Texto relacionadoconel olor yel trabajodeJonathanCallan
Jonathan Callan manipula sus materiales paraque revelen algomásde sí mismos
que lo que es inmediatamente aparente. Su mal uso genérico de libros
quizás seacausadopor su interés en los momentos de ocupación con el mundo
en el que las palabrasno sirven.
Conocí a Jonathan Callan en 1980, cuando estudiamosjuntos arte en la
universidad de Goldsmiths. A ambosnos interesaban los espaciosparagalerías
alternativasy, conjuntamente con otros artistas, montamosun espacioyvarios
habitáculos en unascasasviejascercade Goldsmiths. Lo que mostrábamosen
este espacio alternativo era bastanteintrascendente comparado con la experiencia
de trabajar en una casaen ruinas y hacerla habitable otra vez.
Desde el principio resultó obvio que Jonathan teníaunagran facilidad con
los materiales de construcción. La casaapestabaayesopodrido y cadamañana
nos despertábamoscon aquel tufo y polvo en la nariz. Tengo un recuerdo
imborrable de la transformación de la casaalo largo de un año.
Gradualmente la casay la galería se iban terminando y el olor a yesofresco
y pino serrado reemplazabael olor a descomposición. Jonathan estabamuy
complacido con aquella transformación y el uso de herramientas y materiales
de construcción perdura en su trabajo hastahoy. Los libros son transformadosen
espaciosminiatura. El estudio de Jonathan estáconvenientemente
ubicado cercadel mercadillo local, un lugar donde obtiene la mayoría de los
libros que usa como materia prima de su actualserie de trabajos.
El estudio de Jonathan tiene un techo de plástico transparente que deja
entrar la luz y en veranosepuedevolver realmente caluroso. El calor calienta
los libros humedecidos, la madera... y el polvo de yeso. Estos “perfumes de
transformación” son algo asociadoa Jonathan Callan y a su trabajo. Polvo y
cosasviejas reutilizados, que cobran de nuevo vida bajo el nombre de Arte!
PaulHedge
Director HalesGallery, London
134 135
Text relatingto smell andthework ofJonathanCallan
Jonathan Callan manipulatesmaterials to revealsomethingmore of themselves
than what is immediately obvious. His generic misuse of books is perhaps
generatedby his interest in those moments of engagementwith the world where
words are of no use.
I met Jonathan Callan in 1980, when we studied Fine Art together at
Goldsmiths’ College. We both had an interest in alternative gallery spacesand
so with several other artists, we set up a spaceand some living quarters in a
number of old houses near Goldsmiths’. What we showedin this alternative
spacewasquite inconsequential comparedto the experience of working on this
derelict house and making it habitable again.
It wasobviousform the start thatJonathan hadagreatfacility with building
materials. The house stank of damp rotting plaster and every morning we
would waketo this potent odour and old dust in our nostrils. My enduring
memory wasthe transformation of the house over the period of ayear.
Gradually the house and Gallery werefinished and the smell of fresh plaster
and sawnpine replaced the smell of decay. Jonathan took enormous pleasure
in that transformation and the use of builder’s tools and materials persists in
his awork to this day. The booksaretransformed into miniature sites of almost
archaeologicalevisceration. Jonathan’s studio is conveniently situated near a
local flea market, a situated where he gets most of his old books to use asraw
material for his current series of works.
Jonathan’s studio hasa clear plastic roof which allows in a lot of light and
during the summer it cangetreally hot in there. The heatwarmsthe dampold
books, sawnwood and plaster dust. These “perfumes of transformation” are
something that I associatewith Jonathan Callan and his work. Dust and old
things revived living anewlife under anewassumedname: ART!
PaulHedge
Director HalesGallery. London
¿Dónde reside el olor deunafotografía?
Cómo hablar de olor desdela fotografía…
Cuando proyecto una idea que luego se convertirá en una fotografía, no
estápresente de manera consciente el olor, me voy deslizando por el espacio
mental a través de imágenes que construyen poco a poco lo que va a ser la
imagenfinal…
Me muevo sigilosamente en un bosqueque seencuentraen laotrarealidad
que vive paralela amí… A vecessólo estoy dentro de una oscuridad densaque
me ahogay otras, en claros libres de maleza, pero el camino continúa hasta
que me despierto con una vagaideade lo que seguiré trabajando aquí, en esta
realidad en la quetodos los sentidos son ¿“reales”?…
Me esdifícil poner olor alas obras, pero lo interesante de todo esteproceso,
esque el espectadorlassientacon todos sussentidos. El olor espartede la
memoria del ser, lo mismo que las imágenes que se sumergen, desvanecidasy
veladas,en el inconsciente del recuerdo y cuandoresurgen de entre lascenizas
se avivan con cadauno de los sentidos…
Solo en la experiencia personal se quedarán almacenadaslassensaciones y
los olores que se irán con cadauno.
SoledadCórdoba
Where is thesmell ofaphotograph?
Howto talk aboutsmell from photography…
When I comeup with an ideathat later becomesaphotograph, smell is not
consciously present, I slip along down the mental spacethrough imagesthat
gradually construct whatwill be the final image…
I move silently in a forest that is located in the other reality that lives
parallel to me… sometimes I am simply in a dense darknessthat drowns me
and atothers in clearings free of undergrowth, but the path runs on until I
wakeupwith avagueideaof whatI will continue to work on here in this reality
in which all the sensesare ‘real?’…
It is hardfor meto put smell into the works, but the interestingthingabout
this whole processis thatthe viewer should feel it with all her senses.Smell is
136 137
part of the remembering of being, like the imagesthat submerge faded and
blurred in the unconscious of memory and when they rise againfrom the
ashescome alive with eachof the senses…
It is only in our personal experience that the sensationsand smells eachof
us carries with us are stored.
SoledadCórdoba
Ha dormido durante centenares de años- en su vasolleno de alcohol - se ha
convertido casi en escultura - todaimpermanencia acabada-su tiempo conservado-
sentimos reverencia paraaquel tiempo - ante la sensación de saber
que él vivió hace250 años- lamuerte tiene algotierno en esterostro, pero la
muerte es también algo muy abstracto,difícil de hacer tangible.
Un olor familiar para nosotros, cuando entramos en una colección -
cuando nos sumergimos en un mundo de preparaciones de alcohol - misteriosamente
- en sus estantesde archivo, esperando a ser considerados como
seres, ano ser olvidados.
Cada visita trae sorpresas nuevas, confrontaciones nuevas…
Daniel& GeoFuchs
He hasslept for hundreds of years- in his glassjar full of alcohol - he has
becomealmostsculpture - all impermanenceended - his time conserved- we
haveareverence for thattime - before the feelingof knowingthat he lived 250
yearsago- deathhassomethinggentle in this face, but deathis also something
very abstract, hard to maketangible.
A familiar smell for us, when we enter a collection - when we immerse
ourselves in a world of alcohol preparations - mysteriously - on its archive
shelves, waiting to be regarded asbeing, to be not forgotten.
Each visit brings newsurprises, newconfrontations…
China es una fiesta privada en un inmenso club de socios al que sólo acceden
los que superaron todas las presiones y los que supieron interpretar los
mandamientos revolucionarios combinándolos como los mejores chefs.
Nitratos y espumasdeideales que seemplatandeliciosamente parael consumo
deunos pocos.Desdelo altodesu torre de marfil, aceroy vidrio, miran como
se pone el sol (naciente) y su piel se eriza ante una paletade naranjas que no
huelen.
Abajo, esperando en la larga cola de entrada al club y escuchando la música
disco de fondo, distorsionada por las puertasblindadas y los gritos de los
guardiasde seguridad, están los que tienen vidas normales, iguales, rutinarias.
1300 millones depersonasque sabenque hayunafiestapero que esperan
dándolo todo, como mandala revolución.
Cristinade Middel
China is a private party in an immense members’ club that only admits those
who could endure all the pressures and havemanagedto correctly understand
the revolutionary commandments, combining them like the greatestchefs.
Nitrates and foamsof ideals deliciously platedfor the consumption of aselect
few. Fromthe top of their ivory, steel andglasstower, they watchthe (rising)
sun set and get goosebumpsfrom apalette of oranges that haveno smell.
Down below, waitingin the longline to enter theclub andhearingthe disco
music in the backgrounddistorted by the reinforced doors and the shouting
of the security guards, are the people who lead identical normal humdrum
lives. 1,300 million people whoknowthere is apartybut are still waitingand
giving their all, asthe revolution requires.
Cristinade Middel
Daniel& GeoFuchs
138 139
Si no soy no huelo,
si soy mucho decanto,
si dejo de ser me recuerdanpor lo que fui,
no sé si seré .
Mi química salepor los poros y extiende esamezcolanza
de laboratorio vivido de vidas químicamente complejas.
Ahora existo en estafoto congeladaparala memoria.
JesúsEtxarte
If I amnot, I do not smell,
If I amtoo much, I decant,
If I stop being, they will remember me for whatI was,
I amnot sure if I will be.
My chemistry pours out and extends that mishmash
of experienced laboratoryof chemically complex lives.
NowI exist in this frozen photographto becomememory.
JesúsEtxarte
indisolublemente unidos. Mientras exponíael negativopodíaoler lafragancia
del romero y lacenaque estabancocinandonuestros vecinos. Me sentí sola, ya
que no tuve compañía para cenar esanoche.
NannaHänninen
There is asilent facewith some movement -eyes are closed- breathing in and
out. Smells becomestrongtoo, andyes- theydo distract mefrom the practice.
There is a scent of sandalwoodincense and a small sign of a tension in my
armpit. A peacefulmoment, no sound in the meditation room, chaosoutside
the frames. Like a city is restless -or a mind too asit is a biggerconstruction
than anycity ever wasor will be. I witnessit all and let them gotoo. I amhere.
I ampeaceful.
Mind might be steadyor might not be -you cannot see. Neither can you
see the city, but you can seeall the lights captured. Exposure time waslong so
I could record my breathing on the film. It waslike aperformance madewith
the smallest but most essentialtool in the world, breath -and smelling while
breathing becauseyou cannot even avoid that. I could smell rosemary under
my nose and neighbors cooking some dinner while exposing the negative. I
felt myself lonely becauseI hadno companyfor the dinner atthatnight.
NannaHänninen
Hay unacarasilenciosapero en levemovimiento, los ojos cerrados, respirando
y espirando. Los olores se tornan tan intensos que me distraen del ejercicio.
Hay un olor aincienso de sándaloy noto mi axila un poco tensionada.
Un momento de paz, ni un solo sonido en lasalade meditación, el caosfuera
de sus bordes. Al igual que la ciudad que nunca duerme, o que tu mente,
la mente que es una construcción másgrande que lo que una ciudad pueda
llegar aser jamás. Soy testigo de todo ello y ala vez dejo que fluya. Estoy aquí.
Estoy en paz.
Lamente puedeestaren equilibrio o no, no lo puedesver. Tampocopuedesver
laciudad pero sí sus luces, capturadas.El tiempo de exposición fue tan
largo que mi respiración quedó “registrada” en la película. Como unaperformancehechaconel
instrumento másmínimo pero también el másesencial que
existe en el mundo: la respiración y, por ende el olfato, yaque ambosestán
Sentidos, sensaciones,percepciones
Los recuerdos que evocannuestros sentidos
Vincular una experiencia sensorial con el pasado
Asociar un recuerdo con un olor, un sabor
Como larosade Rilke
Como la magdalenade Proust
Como estarosa.
SaraHuete
140 141
Senses, sensations, perceptions.
The memories that our sensesevoke.
Linking asensory experience with the past.
Associating amemory with a smell, aflavour.
Like Rilke’s rose.
Like Proust’s madeleine.
Like this rose.
SaraHuete
Estaobrade Guillermo Kuitcarepresentaun rostro femenino cartografiado.
El afánde Kuitca por cartografiarno tiene como origen la voluntad de ofrecernos
ningún tipo de información de caráctergeográfico.Lo que pretende
en realidad es que los elementos cartográficos adquieran una capacidaddescriptiva
que va más allá de la meramente geográfica. La construcción de un
lenguaje propio que vamásallá del mapay que tiene como basela retícula y
los nodos.
Mapasde la sensibilidad y de los sentidos, un recorrido analítico por y
hacia los sentidos a través de un rostro femenino que rastrea lugares apenas
conocidos.
Esta obra evocalos olores propios de estos lugares poco frecuentados, olor
al barro húmedo de caminos con apenashuellas, aromasde musgo naciendo
sobre piedras calizasy delos hongos que nacenal pie de los troncos de árboles
centenarios. Perfumes que se hallan contenidos en una espesacapade niebla
cual frasco que contiene las esenciasde lo inescrutado.
Deconstruir, diseccionar, desmenuzar, desdibujar o cartografiarsonprácticasconstantesen
la obra de Guillermo Kuitca, ejercicios de análisis minuciosa
que evocany recrean rastros del pasado.
LluciàHoms –Jordi Mesalles
(validadoporGuillermo Kuitca
This workbyGuillermo Kuitcarepresents the mapof awoman’sface.Kuitca’s
interest in mappingthings doeshavenot its origin in the desire to offer us any
kind of geographicinformation; whathe really wantsis for the cartographic
elements to take on a descriptive capacity that goes beyond the merely
geographical. The construction of alanguagethat goesbeyond the map and is
basedon the grid and nodes.
Maps of the sensibility and the senses, an analytical journey towardsand
through the sensesbywayof awoman’sfacewhich tracks placesthat areall but
unknown.
This workevokesthe particular smells of theserarely visited places,the smell
of wetmud of almostuntrodden paths, scentsof moss rising from limestone
moss and of the toadstools born at the baseof the trunks of hundred-yearold
trees. Perfumes thatarefound contained in athick fog like the bottle that
contains the essencesof the unexamined.
Deconstructing, dissecting, breaking down, blurring and mapping are
constantpracticesin the work of Guillermo Kuitca, exercisesof meticulous
analysis that evoke and recreate traces of the past.
LluciàHoms -Jordi Mesalles
(ValidatedbyGuillermo Kuitca)
Sí, claro, amo el olor de mis pinturas al óleo…. una y otra vez olfateo mis
cuadros. Fue amor al primer olor, recuerdo muy bien ese día, cuando abrí
mis primeras pinturas al óleo. Pero como contenido del texto todo esto me
parecía bastantebanal.
Una y otra vez me dedicabaal tema… así que al final se me ocurrió la idea
de pintar con lanariz.
Mike MacKeldey
Yes, of course, I love the smell of my oil paints…I smell my paintings over
and over again. It waslove atfirst smell, I remember that dayvery well, when
I opened my first oil paints. But ascontent of the text this all seemedpretty
banal to me.
Over and over againI addressedthe subject… so in the end it occurred to
me to paint with my nose.
Mike MacKeldey
142 143
Algunas de las características de los monstruos son:
la inestabilidad de un cuerpo blando y fluido capazde metamorfosearse,
la heterogeneidadde un cuerpo híbrido formado por combinaciones ilegítimas,
la obscenidad de un cuerpo sin bordes o contención que transgrede sus
propios límites.
Sin embargo, lo realmente espeluznante es el cuerpo idealizado o canónico,
un cuerpo rígido, puro y sellado. No sé quién podría habitarlo sin padecer
calambres, autismo y claustrofobia.
Por suerte estan sólo un cuerpo imaginario.
Lanariz, el oído, las cuencasoculares,laboca, los poros de lapiel... nuestros
sentidos reposan en orificios. Nuestra piel no es una armadura, más bien
una frágil membranamóvil, agujereada,permeable, contigua con el resto del
mundo.
MarinaNúñez
Some of the characteristics of monsters are:
the instability of asoft fluid body capableof metamorphosing,
the heterogeneity of ahybrid bodyformed of illegal combinations,
the obscenity of a body without edgesor containment that transgressesits
ownlimits.
However, the really horrifyingthingis the idealized or canonicalbody, arigid
body, pure and sealed. I don’t know who could inhabit it without suffering
from cramps, autism and claustrophobia.
Luckily it is only an imaginarybody.
The nose, the ears, the eye sockets,the mouth, the pores of the skin… our
senses lie in holes. Our skin is not armour, but rather a fragile mobile
membrane, perforated, permeable, contiguous with the rest of the world.
MarinaNúñez
Cuando era niño en el viejo ascensor de maderay cristal que llevaba acasade
mi madre, con la que vivía, una o dosvecesal año reconocía, combinado con
el del ascensor,un olor mezclade cigarrillo Chesterfield y una antiguacolonia
que contenía maderade sándaloy vetiver. Era el olor de mi padre. Hace
dos añosmurió y no consigo recordar aquelolor. Solo quedaladescripción.
Valentín Vallhonrat
When I wasa boy, in the old wood and glass elevator that went up to the
apartmentwheremymother andI lived, onceor twiceayearI wouldrecognize,
combined with the smell of the lift, a mixture of Chesterfield cigarettesand
an old cologne that contained sandalwoodand vetiver. It wasthe smell of my
father. He died two yearsagoand I cannot remember that smell. All that is
left is the description.
Valentín Vallhonrat
La obra se basaen un análisis de dos tipos de relación:
El rigor pictórico en la abstraccióntípica de lasvanguardiasartísticas
del siglo xx.
Larupturacomo impulso racional.
PUTIN
Es una obra inspirada por los políticos. Un retrato de Putin (Vladimir) es
un signo, y un síntoma, de la dolorosa cegueraante los defectos de políticos
abyectos.Ya no se puede inferir nada.
SHOES AND COLOURS
Los zapatosson una apasionadadedicación al principio de que la suciedad
organizadatiene suspropias cualidadesestéticas.
La práctica artística es la premisa necesaria para la creación del proceso
creativo, de modo que la huella de un zapatose convierte en sustanciapictórica,
pegamentoo material adhesivo.
144 145
Desde el principio, unasdeterminadassensacionesolfativashanido unidas
a estasdos obras: es curioso cómo el retrato del estadistadesprende un cierto
olor aviejo, acerrado y sucio, mientras que Shoesandcoloursabrelasventanasy
deja entrar un aromamucho másoptimista.
Vedovamazzei
The work is basedon an analysisof two typesof relationship:
The pictorial rigour in the abstraction typical of the artistic avant-gardes
of the 20th century;
Rupture asarational impulse.
PUTIN:
It is a work inspired by politicians. A Putin portrait (Vladimir) is a sign, and
asymptom, of thepainful blindness of wormypolitician’s faults. Nothingcan
be drawn anymore.
SHOES AND COLOURS:
Shoes is a passionatededication to the principle that organized dirt has its
own aesthetic qualities.
Artistic practice is the premise necessaryfor the creation of the creative
process, so the footprint of a shoe becomes a pictorial substance, glue or
assemblymaterial.
From the beginning, certaainolfactory sensationshavebeenlinked to these
twoworks. It is curious howthe portrait of the statesmangivesoff aparticular
smell of something old, closed-up and dirty, while shoesandcoloursopensthe
windowsand lets in amuch more optimistic aroma.
Vedovamazzei
Un dibujo sobre un papelde 76,5 x 56 cm suficientemente rugoso paraque
la fricción del carboncillo sobre su superficie permita dejar un trazo discontinuo
y sutil. La imagen describe una cabezarecostadasobre uno de los lados;
lo primero que esto nos sugiere es la idea de máscara,quizá por cómo
estáenvuelto el rostro y por la tensión que la composición genera, ocupando
prácticamentelos límites del margendel papel.
El rostro tiene los ojos cerrados, como si durmiera, con una actitud de
placidez, sensaciónque refuerzael título en francésRêve,“sueño”. El título va
acompañadodedos letras, R y H, que aluden ala fotografía que Raoul Hausmannrealizó,
con el mismotítulo, en 1930.
No sépor qué esrecurrente en mi obraestaimagen de unacabezarecostada
con los ojos cerrados. Supongo que algo tendrá que ver con la suspensión
delaconcienciay delos sentidos. Unaimagen, sin embargo,nuncaes unívoca
sino que aglutinamúltiples significados yasociaciones.Debido probablemente
al gestoque describe el rostro, el sentido sugerido por Rêveesel del olfato,
porque los demásestánanulados,no hayvisión, ni sonido (el rostro no tiene
orejas yla bocapermanececerrada).
¿No es cierto también que cuando queremos oler algo hacemosun gesto
similar e intentamos anular los demássentidos parapotenciar y concentrarnos
en el sentido que estamosutilizando?
Oriol Vilapuig
A drawingon a76.5 x 56 cm sheetof paperrough enoughfor the friction of
the charcoal on its surface to leave a subtle, discontinuous line. The image
depicts a head resting on one of its sides, which at first suggeststhe idea of
a mask, perhaps becauseof the waythe face is encircled and becauseof the
tension that the composition generates, occupying the paper almost to the
very edges.
The face has its eyes closed, as if it were sleeping, with a mood of
peacefulness,asensationreinforced by the title in French, Rêve(dream). The
title is accompaniedby the letters R.H., a reference to the photograph with
the sametitle thatRaoul Hausmann madein 1930.
I don’t know why this image of a resting head with eyes closed is so
recurrent in my work. I supposeit hassomethingto do with the suspension of
146 147
consciousness and of the senses. But no imageis ever unambiguous; rather,
it brings together multiple meanings and associations. Probably due to the
gesture that describes the face, the sense that Rêve suggestsis that of smell,
perhaps becausethe other senses are annulled: there is neither sight nor
sound (the face hasno ears and the mouth is closed).
Isn’t it also the casethat when wewantto smell something wemakeasimilar
gestureand try to annul the other sensesin order to enhance and concentrate
on the sense we are using?
Oriol Vilapuig
“Busca libros que sean másviejos que yo. Este huele a sótano húmedo. Abre
otro. Huele como el suelo de una tienda de segundamano. Ahora otro más.
Este huele aaulade ciencias de instituto.
Tápale los ojos, la bocay la nariz con papelcortado.”
BrianBress
“Find somebooksthatareolder than I am. This one smells like amusty basement.
Open another. It smells like the floor of athrift store. One more now.
This one smells like ascience room in ahigh school.
Cover his eyes, mouth and nose with cut paper.”
BrianBress
Olor, presenciadel rostro
Rostro, bañadode ojos
Ojos abiertos, que lloran
Lloran lágrimascomplejasde olor
Olor asal
Sal del Mediterráneo
Mediterráneo ya,vivido
Vivido déjàvu(ya visto)
Visto los ojos
Que evocanvívidos recuerdos
CarmenCalvo
Smell, presenceof the face.
Face, bathed in eyes.
Eyes open, crying.
Crying tearswith a complex smell.
Smell of salt.
148 149
Mediterranean salt.
Mediterranean alreadylived.
Lived déjàvu(already seen)
Seen the eyes
That evokevivid memories
CarmenCalvo
Lasflores deplástico nomueren
Que quede bien claro: el personaje de estaserie de Luciana Crepaldi no es
una romántica estúpida, renovando su creencia en la regeneración del hombre.
Ella se interesa por los tulipanes blancos como una performancequehiere
y seduce. ¿Se trata, tal vez, del fetiche de una solitaria? ¿Pero qué clase de
solitud? Ella no tiene ningún gustobabaca 1 porla determinación que denota
fragilidad, sumisión e insignificancia. No es la damade las camelias. Puede
ser dicho impunemente, incluso con unaciertasonrisa, que todoslos sueños
perfumados la envuelven, instrumento o escenario parauna determinada actividad
mágicao poética. No haymásmentiras, no se juegacon el corazón: fin
de lasmetáforas,reino del olor. Todo el espíritu de la chicahuele aamarillo
pálido; coloración doradadel mar en oscurecer; abejasardientes zumbando
y zigzagueandopor los olores. La luz de los tonos de jardines invisibles; los
tréboles lilas de lasilusiones perdidas; alecrín 2 y canela;el zumo verde de una
vieja música de los Titãs 3 ; una densa y selvática delicia de obra finalmente
acabada.
Al ver esteextrañorostro (¿feliz?), dopadopor el olor de lasflores inventadas,cualquier
persona, conforme con su estadode alma, apreciasu arte ylos
pétalos de tulipanes con gran entusiasme.
AntonioJúnior, Brasil, 2002
1
Babaca: expresión brasileña para determinar alguna cosapasadade moda,
hortera, idiota, sin sentido.
2
Alecrín: árbol verbenáceo,deAméricaMeridional, quesu maderaesparecida
ala caoba,pero máspesadayde color másbonito.
3
Titãs: grupo derock brasileño.
Plasticflowersdon’tdie
Let’s be quite clear about this: the protagonist of this series by Luciana
Crepaldi is not a stupid romantic, renewing her belief in the regeneration
of man. She is interested in the white tulips asa‘performance’ that wounds
and seduces. Might this perhaps be the fetish of a solitary woman? But
what kind of solitude? She has no babaca 1 tastefor the determination that
denotesfragility, submission and insignificance. She is not the Lady of the
Camellias. It can be said with impunity, even with an audible laugh, that all
the perfumed dreams envelop her, instrument or scenario of a particular
magicalor poetic activity. There are no more lies, this is not being played
with the heart: the end of metaphors, kingdom of smell. The whole spirit
of the girl smells pale yellow; the gilded coloration of the seaatdusk; ardent
beesbuzzing and zigzaggingbythe smells. The tones of the light of invisible
garden; the lilac clover of lost hopes; alecrin herb and cinnamon; the green
juice of anold tune bythe Titãs 2 adense wild delight of workfinally finished.
On seeingthis strange(happy?) face,dopeyfrom the smell of the invented
flowers, anyone, depending on their stateof mind, can appreciateher art
and the tulip petals with greatenthusiasm.
AntonioJúnior, Brazil, 2002
1
A Brazilian term for something outmoded, twee,silly or senseless.
2
A Brazilian rock group.
El Pink Agentsiempre deja secuelas al que lo respira... curiosas mutaciones y
cambios radicales en la estética inicial de las personas que entran en contacto
con él. El PinkAgenttiene un olor indescriptible, una mezcla de trebentina y
líquido derevelado, sepodríaacercar aestasensación quesepercibe al oler un
lienzo recién acabadoouna foto recién sacadadela cubeta.
De Val & Leto
The ‘Pink Agent’ alwaysleavesafter-effectsin those whobreatheit ... curious
mutations and radical changesin the initial aestheticsof the people whocome
150 151
into contactwith it. The ‘Pink Agent’ has an indescribable smell, a mixture
of turps and developing liquid, it could come close to the sensation that is
perceived in smelling a recently finished canvasor a photo just lifted out of
the tray.
De Val & Leto
El aire es seco. Me llega el olor de la carretera, de la tierra enlodada y del
polvo de arena que flota en el aire. Los árboles se mecen suavementey los
mangosestán demasiadomaduros. Compro dos. El vendedor me devuelve el
cambio. Las monedas están calientes y el olor del metal se me queda pegado
en los dedos.
Está con berza.
EstherFerrer
It’s with collard greens
EstherFerrer
A propuestade sentidos privilegiados oprovocados:laobrade DouglasGordon
Algunos artistasde lamodernidad entendieron que los nuevos procedimientos
para la creación plástica, las llamadas artes visuales, podían asumir más
que aspectosrepresentativos o reproductivos: actitudes agresivasy transgresoras
que en lugar de conservar lo establecido condujeran haciasu destrucción,
unanuevaformaposible, inédita, de larealidad ambiente. Es real todo lo que
se ve, pero también es real aquello que convertimos en real, a lo que damos
presencia inédita. Esta opción plásticatiene sentido en tanto que ofrece presencias
activasreales que nos obligan a darles contenido, significado, aunque
seainsólito, inesperado, en ocasionesobligado por la nueva coherencia que
hay que ordenar desde los sentidos para que lo presentado sea accesible al
entendimiento. Douglas Gordon es uno de estosagresoresde lo inmediato y
lo practicasirviéndose del tiempo, pero también –como en el casopresente–
del fuego. Un tiempo o un fuego controlados, maniatados,que suspenden su
acción y actividad cuando el artista lo decide, que es cuando ha conseguido
que el observadorle sigaaél y no al objeto primigenio que motivaralaacción.
Estas imágenesasí suspendidase interrumpidas en el tiempo, en sus procesosotros,
incluido el agresivo,seprestan, seofrecen anuevasfunciones. La
que posee la colección Olor-Visual pasade ser una fotografía atentada, por un
motivo subjetivo o de aberrante juego sádico, al margen de la desfiguración
alcanzada,aadquirir un sentido y significado nuevo: su nariz hasido alterada
y en estepreciso instante, lo que clamaypone en evidencialaimagen esel imperativo
del olfato. Luego cabepreguntarse–con consentimiento del agresor
o sin él– ¿de qué sentido básicoquerías desposeerla imagen? ¿Del de la bellezao
del olor? Haconseguido ambosy el segundoen demasía,poniendo en
evidenciael horroroso y, parael pirómano, dulce olor del fuegoque quemao
el apestantearoma de la carne abrasada.
Digno premio Turner, el de DouglasGordon.
ArnauPuig
On thematterofprivileged orprovokedsenses: theworkof DouglasGordon
Some modern artists understood thatthe newcreative processes, the so-called
visual arts, could embracenot just aspectsof representation or reproduction
but aggressive and transgressive attitudes that instead of conserving the
establisheddispensation led to its destruction, a radically new possible form
of the ambient reality. Everythingwe seeis real, but everythingthat weconvert
assuch, to which wegive newpresence, is also real. This artistic option makes
sense in asmuch asit offers real active presences that oblige us to give them
content, meaning, even though it be unusual, unexpected, on occasion
obliged by the new coherence that must be ordered from the senses so that
whatis presentedis accessibleto the intellect. DouglasGordon is one of those
assaultersof the immediate andof practice whomakesuse of time but also — as
in the present case— of fire. A time or afire thatarecontrolled, handcuffed,
that suspend their action and activity when the artist so decides, which is when
he hasseen to it thatthe observer follows him andnot the original object that
motivated the action.
152 153
These images thus suspended and interrupted in time in his other
processes, including the aggressive,lend themselves, offer themselvesto new
functions. The one in the olorVisual collection goesfrom being an attacked
photograph, for some subjective reason or aberrant sadistic game,regardless
of the disfigurement achieved, to takeon anew senseand meaning: the nose
hasbeen altered and atthis precise moment whatthe imagecries out for and
makesmanifest is the imperative of smell. Wearethen led to wonder — with or
without the consent of the aggressor— whatbasic sense he wantedto dispossess
the imageof. That of beautyor that of smell? He hasachievedboth and the
second to excess, making manifest the horrific and, for the arsonist, sweet
smell of the fire thatburns or the stinking reek of burnt meat.
A worthyTurner Prize, DouglasGordon.
ArnauPuig
Aquel aroma le trajo recuerdos de aquella oquedad o habitáculo donde se
acumulaban, apoyadosen la pared, cartones, papeles, telas, obras inacabadas,
absorbiendoelolor, el olor inquieto, el olor perdido, el olor esquivo,el olor
blanco, el olor del tiempo.
José Leguey
That aroma brought back memories of that cavity or living spacein which
were gathered, leaning against the wall, bits of cardboard, papers, canvases,
unfinished artworks,absorbingthe smell, the restlesssmell, the lost smell, the
elusive smell, the whitesmell, the smell of time.
José Leguey
Un bodegóncon rostro de mujer.
Un cúmulo de pétalos que nos envuelve en una fraganciaefímera.
La sensación olfativa del constante cambio.
La fugacidadde la belleza y la tensión del tiempo…
Un intento de conservación como si de alquimia se tratase…
Solo nos quedael recuerdo de la fraganciade esasrosas…
LolaGuerrera
A still life with a woman’sface.
A cluster of petals that envelops us in an ephemeral fragrance.
The olfactory sensation of constant change.
The transience of beautyand the tension of time …
An attemptatconservation asif it were alchemy…
All wehaveleft is the memory of the fragrance of those roses …
El aire es seco. Me llega el olor de la carretera, de la tierra enlodada y del
polvo de arena que flota en el aire. Los árboles se mecen suavementey los
mangosestán demasiadomaduros. Compro dos. El vendedor me devuelve el
cambio. Las monedas están calientes y el olor del metal se me queda pegado
en los dedos.
KiraLeskinen
The air is dry. I cansmell the road, the muddy soil and the sanddust in the
air. Trees swaygently and mangosare overripe. I buy two. The salesmangives
me the change.Coins are warmand the smell of metal sticks to my fingers.
KiraLeskinen
LolaGuerrera
154 155
En estaobra de Markus Oehlen apareceun rostro que logra encarnar la belleza
y la serenidad a través de formas psicodélicas y frágiles, formando un
sugestivoy misterioso rostro.
El complejo tratamiento que da Oehlen a sus obrasnos sugiere que el artista
tiene la capacidadde modificar todaslas imágenes sustituyendo la realidadpor
unarepresentación complejacompuestade capassuperpuestas, como
si se tratase de procesos mecánicos intercalados con manchas pictóricas de
tratamiento clásico.
¿Es estala función que tiene el perfume? ¿Sustituye nuestra realidad?
¿Nos cambia?
GaleriaJuanade Aizpuru
In this work by Markus Oehlen there is aface thatmanagestoincarnate beauty
and serenity through psychedelic a fragile forms, forming a suggestiveand
mysterious face.
The complex treatment that Oehlen gives his works suggeststo us that
the artist has the capacityto modify all of the images, replacing reality with
a complex representation composed of superposed layers, as if they were
mechanical processes interleaved by painterly blotches treated in a classical
manner.
Is this thefunction of perfume? Does it replaceour reality? Does it change
us?
GaleriaJuanade Aizpuru
Godzillafue creadopor laradioactividad pero Bread Man ‘Hombre de Pan’se
convirtió en monstruo debido a la religión. La idea inicial de la performance
vino de la Biblia: unasamigasmeobligaron aleerla. Me enseñaron que Jesús
habíadicho asus discípulos en laúltimacena: el panesmi carneyel vino tinto
esmi sangre. El olor del panesmuy característico, pero en lacocinajaponesa
no seusabael pan.
TatsumiOrimoto
Godzilla wascreatedby radioactivity, but Bread Man wasmadeinto amonster
byreligion. Initially, the ideaof the performancecamefrom thebible: I have
been forced to read it by my female friends. They taughtme Jesus said to his
disciples athis last Supper,’bread is my flesh and red wine is my blood’. The
smell of bread is very characteristic, but in the Japanesekitchen no bread was
used.
TatsumiOrimoto
Las referencias ala santería o ala religión que Marta María Pérez Bravo retiene
y fotografía se nos aparecencomo una interpretación de la condición original
del ser humano. Son accionesmotivadasyregidaspor lacreenciaen lacomunicación
y la transformación de los seres y los objetos. Sus imágenesrepresentan
diferentes rituales que estándestinadosarescatardel olvido yapreservar lacontinuidad,
de un mundo mágicoque no deseaque se pierda. Se nos muestran
escenasen las que se mezclan talismanes con amuletos y con símbolos mágicos
que nos hablande la energía que anima la vida.
En estafotografía toma como centro al ser humano. Observamos acciones
que se podrían situar en eseespaciointersticial que existe entre el pensamiento
y la sensación, concretadaen esaconstante presencia-ausencia del rostro humano.
Se nos niega la visión de aquello que mayor información nos pudiera
ofrecer sobre ella, su rostro. Aparece metamorfoseada,se sirve de artificios,
máscarasyobjetos paradisfrazar o negar su rostro. Nos hablade suscreencias,
miedos, quimeras y sentimientos, se sirve de su propio cuerpo paraque el público
sienta, veay olfatee aquello que normalmente no ve.
El rostro hacereferencia ala presencia, con él se pretende subrayarla identidaddel
individuo, su olor, su sabor,su… Es el lugardondetienen lugartodos
los juegos metafóricos. Su olor nos lleva a un pozo de conflictos, síntomas e
inquietudes, el espacio en el que se hacen visibles todaslas necesidades, donde
el sujeto se hacevulnerable y enseñatodasu fragilidad. Su huellanos refiere ala
pérdida, ala desaparición personal.
MartaMª Pérez Bravo
The references to witchcraft or religion that Marta María Pérez Bravo retains
andphotographsoffer themselvesasaninterpretation of the original condition
156 157
of the human being. These are actions motivated and governed by a belief in
the communication and transformation of beings and objects. Their images
represent different rituals intended to rescue from oblivion and preservethe
continuity of amagic world she doesnot wish to seelost. We areshownscenesin
which talismans are combined with amulets and magicsymbols that speakto us
of the energy that animateslife.
In this photographshetakesthe human being her centre: weobserveactions
that might be situated in that interstitial spacethat exists betweenthe thought
and the sensation, concretized in that constant presence-absence of the human
face. We are denied the vision of that which would offer us most information
abouther: her face. She speaksto us of her beliefs, her fears, her dreamsand
her feelings, using her own body to let the spectatorfeel, seeand smell whatis
normally not seen.
The face makesreference to presence, which is intended to underline the
identity of the individual, her smell, her flavour, her… It is the placewhereall
of the playof metaphorstakesplace. Its smell takesus into amorass of conflicts,
symptoms and anxieties, the space in which all our needs are made visible,
where the subject is madevulnerable and exposesall its fragility. Its trace makes
reference to loss, to personal disappearance.
MartaMª Pérez Bravo
Como no podría ser de otra manera, y una vez asumidala insubordinación de
los afectos,el catedráticoErnst-Rudolph Mayer de la universidad de Princeton
declaró, casisin pestañear, que la caraera, sin dudaalguna, el rostro del deseo
insatisfecho. El silencio, en el auditorio, fue ensordecedor. Nadie, ni los más
atrevidos, osaron, no yaabrir la bocasino tan siquiera pestañear.
El silencio consiguió petrificar el tiempo y los instantesen sucesión fueron
embalsamados.Lafrase del catedráticoErnst-Rudolph Mayer de launiversidad
dePrinceton habíaatravesadopor completo aquellugar yhabíaperforado detal
modo los aparatosauditivosdel público que la parálisis fue definitiva.
Pero, tal ycomo yanos tienen acostumbradoslosacontecimientos, alguien −
no el másosado,ni el de mayorcoraje, ni por supuestoel másvaliente, no: sólo
alguien que podríaser cualquiera− movió, casisin darsecuenta, laaletaderecha
que circunda su fosanasaly olió el silencio. Ese pequeño gesto,por otra parte
natural, provocó un estruendo monstruoso que fue el principio del fin de la
hegemoníadel pensamiento sobre el olfato. Y apartir de ese instante fundador
yabsolutamenterevolucionario, yanadafue lo mismo en lassociedadesdel capitalismo
avanzado.Evidentemente, el hombre que movió, casisin darsecuenta,
la aletaderecha que circunda su fosa nasaly olió el silencio fue condenado
de por vida a llevar la nariz en una jaula y, como suele ser obvio en estos casos,
convertido en líder y posteriormente en mártir de la Liga de los Hombres que
Huelen lasCosas. Y lahistorialo absolvió… pero eso esotrahistoria.
BernardíRoig
Inevitably, having assumedthe insubordination of affect, Professor Ernst-
Rudolph Mayer of Princeton University declared, almost without blinking,
that the human visagewas,beyond all doubt, the face of unfulfilled desire.
The silence in the auditorium wasdeafening. No one, not even the boldest,
daredto open his mouth, or even to blink.
The silence duly turned time to stone and embalmed the succession of
moments.The wordsutteredbyProfessor Ernst-Rudolph Mayerof Princeton
University had completely pervadedthe place and drilled so deeply into the
auditory systemsof the audience thatthe paralysis wastotal.
But, asevents haveaccustomedus to expect, someone— not the boldest, or
the most courageous, or indeed the bravest: no, just someone who could be
anyone— moved, almostwithout realizing it, the wingof his right nostril and
sniffed the silence. That small and of course perfectly natural gesturecaused
an enormous uproar that wasthe beginning of the end of the hegemony
of the thinking about smell. And from that foundational and absolutely
revolutionary moment nothing wasthe sameagainin the advancedcapitalist
societies. Obviously, the man who moved, almost without realizing it, the
wing of his right nostril and sniffed the silence wassentencedfor life to keep
his nose in a cageand, asis clearly the rule in such cases,becamea leader and
subsequentlya martyr of the Leagueof Men that Smell Things. And history
absolvedhim… but that’s another story.
BernardiRoig
158 159
Mi sentido del olor sabecuando la naturaleza estácerca.
RogerBallen
My sense of smell knows whennature is close.
RogerBallen
Naceun niño
Amor ardiente
Flor que seabre
Y que huele
Nace una madre
Nace un padre
Hermosa canción
Silencio y lágrimas
Dicha que abrasa
El corazón
Fuego ydeseo
Lluviay llama
Naceun niño
Amor ardiente
LindaBeck
baby
birth burning
love
opening flower
new
mother father
born
beautiful song
silence
and tears
joy
burning through
heart
fire desire
rain flame
baby
birth burning
love
byLindaBeck
Las obras de la artista suiza Miriam Cahn destacancomo contrapunto del
conjunto. Los intrigantes lienzos de la artista muestran retratos de individuos
de género indeterminado, humanos o animales, de ojos muy abiertos.
Los colores llamativos, la intensidad y el impacto inmediato de sus imágenes
fantasmagóricasmuestran la iconografía personal desarrollada por la artista,
fuertemente influenciadapor el beligerantemovimiento feministade los años
60.
Los mundos de silencio, mujeres, animalesy guerra, el cuerpo transfigurado
como un objeto de violencia, se reflejan constantementeen su trabajo,
como una densa mezcla de colores y de penetrantes olores.
Las obras de Cahn expresan simultáneamente un sentido de soledad melancólica
y una impresión intensa de fuerza creativa,revolucionaria.
SilviaDauder
The works of Swiss artist Miriam Cahn stand out as counterpoint to the
ensemble. The artist’s intriguing canvasespresentportraits of individuals of
indeterminate gender, human or animal, with eyeswide open. The strident
colours, the intensity andthe immediate impactof her phantasmagoricimages
show the personal iconography developed by the artist, who waspowerfully
influenced bythe belligerent feminist movementof the Sixties.
160 161
The worlds of silence, women, animals and war, the transfigured body as
object of violence, are constantlyreflected in her work, like a dense mixture
of colours and penetrating smells.
Cahn’s works simultaneously express a sense of melancholic solitude and
an intense impression of creative, revolutionary force.
SilviaDauder
Recuerdoel olor...
20 olores en lamemoria
Recuerdo el olor de un viejo álbumde fotos.
Recuerdo el olor aalcohol y amiedo cuandovenía el practicante.
Recuerdo el olor caliente de la mula en el establo.
Recuerdo el olor de latierramojadaen septiembre.
Recuerdo el olor oscuro de los armarios en casademis abuelos.
Recuerdo el olor avela y asanto en la iglesia.
Recuerdo el olor de los discosde vinilo al salir de su funda.
Recuerdo el olor amar en lasmaderasnaufragadas.
Recuerdo el olor del plomo fundido al caeren el agua.
Recuerdo el olor del barcocuandoíbamosaBarcelona, salitre y petróleo.
Recuerdo el olor acuerday cartón en el almacénde mi abuelo.
Recuerdo el olor de un libro de razashumanas.
Recuerdo el olor apipa y tristeza en casademis tíos.
Recuerdo el olor de un viejo álbumde fotos.
Recuerdo el olor del pequeño colmado, comiday detergente.
Recuerdo el olor ahumo cuando Sebastián quemabarastrojos al amanecer.
Recuerdo el olor del barrio chino de Palma,orín y humedad.
Recuerdo el olor narcotizante de las higueras.
Recuerdo el olor agrasayhierro de una vieja pistola.
Recuerdo el olor de lascasasabandonadas.
PepCarrió
I rememberthesmell…
20 smells in the memory
I remember the smell of an old photo album.
I remember the smell of alcohol and fear when the nurse came.
I remember the hot smell of the mule in the stable.
I remember the smell of the wetearth in September.
I remember the dark smell of the wardrobesin my grandparents’house.
I remember the smell of candlesandsaintliness in the church.
I remember the smell of vinyl records being slipped out of their sleeves.
I remember the smell of the seain washed-updriftwood.
I remember the smell of molten leaddropped into water.
I remember the smell of the boatwhen wewent to Barcelona, saltpetre and
fuel oil.
I remember the smell of string andcardboardin my grandfather’s storeroom.
I remember the smell of abook about the human races.
I remember the smell of pipe and sadnessatmy aunt and uncle’s house.
I remember the smell of an old photo album.
I remember the smell of the little grocery, food and detergent.
I remember the smell of smoke when Sebastiàburned stubble at dawn.
I remember the smell of Chinatown in Palma, rust and damp.
I remember the narcotic smell of fig trees.
I remember the smell of greaseandiron of an old pistol.
I remember the smell of abandonedhouses.
PepCarrió
Soluciones acuosas
revelan la imagen.
Miras.
La nariz, cerca de la cubeta.
Respiras.
Olor arojo y penumbra.
La sangre, envenenada.
De fotografía.
Manel Esclusa
162 163
Aqueoussolutions
reveal the image.
You look.
The nose, near the tray.
You breathe.
Smell of red and half-darkness.
The blood, poisoned.
Of photography.
Manel Esclusa
Madera maceradaen Rocío,
sillares de piedra con eco,
golondrinas con caminar de esparto,
espaciosonoro lleno/vacío,
copies of copies, mímesis of mímesis,
Indian Summer,
paraíso a destiempo,
cambiaráel olor del marfil por el aromadel
caffè alla Napoletana,
50 añosde vida en dos páginas,
5 pensamientos en cien páginas,
olores sencillos recordados...Kind of Blue.
JesúsEtxarte
Dew-macerated wood,
Stone ashlars with an echo,
Swallowswith an esparto gait,
Full//empty sound space,
Copies of copies, mimesis of mimesis,
Indian Summer,
Paradise in the wrong time,
Will changethe smell of ivory to the aromaof
Caffè alla Napoletana,
50 yearsof life in twopages,
5 thoughts in ahundred pages,
Simple smellsremembered...Kind of Blue.
JesúsEtxarte
QUE BUEN OLOR A ÉXITO.
SOY FELIZ Y NO ME FIO DE NADIE,
ABAJO HACIENDO EJERCICIOS MI BUEN AMIGO DASU,
DIAGNOSTICADO COMO ESQUIZOFRÉNICO EMOCIONAL.
ESTAMOS VIVIENDO UNA TERRIBLE GUERRA EN IRAK
Y NUESTRO PRESIDENTE SE VA DE VACACIONES CON
BUSH Y BLAIR.
EVRU
WHAT A GREAT SMELL OF SUCCESS.
I AM HAPPY AND I TRUST NO ONE,
DOWN BELOW DOING EXERCISES MY GOOD FRIEND DASU,
DIAGNOSED AS AN EMOTIONAL SCHIZOPHRENIC.
WE ARE LIVING THROUGH A TERRIBLE WAR IN IRAQ
AND OUR PRESIDENT GOES ON HOLIDAY WITH
BUSH AND BLAIR.
EVRU
Todos los aromasposibles
¿Poseen las fotografías la capacidadde atraparnos en una experiencia sensorial
que vayamásallá de su apariencia formal, cuando su código de representación
atañeexclusivamente a la privacidad de quien las ejecuta? ¿O es que
acasono existe en el substrato de muchas de ellas algomásque el omnipotente
olor de los químicos que las han hecho reconocibles? La virtualidad de la
164 165
imagen despierta en nosotros el deseo de lo ausente. ¿Seremos capacesde
extraer de ellas la información necesaria para superar la pura catalogación
informativa, que transciende de lo puramente ingenioso? ¿Seremos tan pobres
para quedarnos en esa lectura restringida, que apenasalcanza a avanzar
másallá de un juego compositivo, de una estructuración de grises o matices?
¿Seríamos capacesdefotografiar con los ojos cerrados aquello que sólo nos
cautivapor nuestracuriosidad olfativa? ¿Olores comotonos? ¿O esque acaso
las fotografías no encierran todos los aromasposibles?
Eduardo Ibáñez
All possiblearomas
Do photographs have the capacityto trap us in a sensory experience that goes
beyond their formal appearance,when their code of representation relates
exclusively to the privacyof the person whotakesthem? Or could it be thatin
the substratum of many of them there is nothing more than the omnipotent
smell of the chemicals that have made them recognizable? The virtuality of
the imagestirs in us a desire for the absent. Will webe able to extract from
them the necessaryinformation to go beyond mere informative cataloguing,
which transcends the merely ingenious? Will we be so poor as to content
ourselves with that restricted reading that scarcely managesto be more than a
compositional game,a structuring of greys or nuances? Might webe able to
photograph with our eyesclosed thatwhich captivatesus through our olfactory
curiosity alone? Smells like tones? Or could it be that photographsdo not
enclose within them all possible aromas?
Eduardo Ibáñez
Escaleras arriba, el olor a resina que impregna todaslas paredes del estudio
abofeteabala castidadde cualquier sujeto, y de repente desaparece,todo desaparece.
El pelo se plastifica para impedir uniones perpetuas, cuatro tapones de
celulosa protegen oídos y nariz paraevitar filtraciones fatales: el mundo deja
de oírse y olerse.
La cuerda prensada,masticada,regalaun estridente sonido interno que al
contactocon los dientes electriza el cuerpo de arriba abajo.
El estar sumergido con los ojos cerrados el mundo deja de verse, la masa
húmeda y fría actúacomo un grato bálsamode perfusión.
La escayolaendurece atrapandocon envidia la inquilina celulosa de la nariz,
regalandoen ese instante una jauría de efluvios indeterminados provocadospor
el conocimiento de todos los elementos, despuntando, la febril
crema hidratante que intentaba cobijar el semblante con una blanca mascara
deleznable, viscosae inestable.
En un instante, todaestademencia inunda y sacudesin piedad y atraición
hastael último parajedel cráneo.
JoséRamónLidó Rico
Upstairs, the smell of resin thatimpregnatesall the wallsof the studio slapsthe
chastity of any subject and suddenly disappears, everything disappears.
The hair is covered in plastic to prevent perpetual bonds, four cellulose
plugs protect ears and nose to prevent fatal seepage:the world can no longer
be heard or smelled.
The cord pressed,chewed,givesastrident internal sound, which in contact
with the teeth electrifies the body from top to bottom.
Being immersed with eyesclosed the world is no longer seen, the cold wet
massactsasawelcome balm perfusion.
The plaster hardens trapping with envy the cellulose tenant of the nose,
unleashingat that moment awhole packof uncertain outflows provoked by the
knowledgeof all the elements, singling out the feverish moisturizer thattried
to cover the face with a crumbly, viscose and unstable white mask.
In an instant, all of this dementia inundates and shakesmercilessly and
treacherouslyto the furthest cranny of the skull.
JoséRamónLidó Rico
166 167
Al igual que las calaverasde azúcartípicas del Día de los Muertos en México,
este cráneo recubierto de resina de colores no huele amuerte aunque seauna
imagen, explotadahastala saciedad,que la representa en la cultura popular.
Las gotas,sombras y formas de vivos colores que lo recubren másbien remiten
a la celebración de la vida que se produce en ocasión del Día de los
Muertos. Tal y comoocurre en esasfestividades, recuerda anuestros sentidos
las cosasvivasy con olor, tal vez incluso cosascomo dulces y golosinas.
MarkusLinnenbrink
Like in the sugar skulls for the Día delosMuertosin Mexico, this skull coated
in colourful resin does not smell like death, even though it is an imageof it
overexploitedin pop culture.
The dripping, oozing, floating, rich colours recallsmore the celebrationof
life wefind duringthese holidays. Like with the daysof the deadit reminds our
senses of things alive and smelling, maybeeven like sweetsand treats.
MarkusLinnenbrink
Lahijade Heisenberg
La luz de la ventanabañade blanco la habitación de la hija de Werner Heisenberg,
el científico. Es unaestancialimpia, huele alimpio. Desde que era
niña ha visto muchas veces, colgados de las paredes de la casa,los retratos de
la familia, las hermosas carasa las que, de algún modo, se parece porque la
reconocen en silencio. Esas carasla han mirado siempre, detenidamente,
pero la primera vez que ella lo advirtió fue cuando su padre se dispuso a
leerle la historia de Alicia en el País de las Maravillas. Un reflejo de plata,
casi imperceptible, resbalabade entre las miradas de los retratos cuando oyó
por primera vez el cuento de una niña que se halla anteel espejo. La hija de
Heisenberg se olvida de todo mirando su propia cara, asombrada. El
paisaje
alemán que puede verse através de la ventanale resulta tan indiferente como
ella es indiferente al paisaje, quizás el paisaje de la isla de Helgoland. Sus
ojos están recorriendo ahora las colinas de sus cejas, el profundo valle de
su boca, las laderasde su nariz. Es la misma nariz de su padre, la nariz que
tuvo que proteger de las alergias de Helgoland, la lejana isla que carece de
polen. Mueve, gira, sacudeuna y otra vez su mirada en el espejo hastaque
consigue hacerle desaparecersu propia cara. Los arabescosde sus orejas, sin
embargotodavíaestán ahí, ese también es su pelo y ese es su cuello. Nunca
consigue verse toda entera y tampoco está muy segura de lo que quiere ver.
Lo había dicho papá,en una ocasión, después de tocar el piano y de releer
a Goethe sobre el falso movimiento: “es imposible conocer con precisión
absoluta la posición y la velocidad en las partículas subatómicas, dos de las
magnitudes básicasde la mecánica.” Asocia a su padre con un olor complejo
e intermitente. Cuando estácerca es un aromaligero, discreto; cuando se
aleja cambiaprofundamente y se convierte en ropaje suntuoso y rico. Un
olor compañero. Laluz en unafotografía, comoen un espejo, alumbraunas
zonas acostade ensombrecer a otras. El lugar del espectadores inquietante
porque esincierto.
DuaneMichals
Heisenberg’s daughter
The light from the windowbatheswhite the bedroom of the scientist Werner
Heisenberg’s daughter. It is aclean room, it smells clean. Ever since she was
a little girl she hasseen many times, hanging on the walls of the house, the
portraits of the family, the beautiful faces that she in some wayresembles
becausethey recognize her in silence. Those faces have alwayswatchedher
closely but the first time she noticed it waswhenher father wassettling down
to read her the story of Alice in Wonderland. A silver reflection, almost
imperceptible, slipped betweenthe gazesofthe portraits when first sheheard
the story of a girl who standsgazinginto a mirror. Heisenberg’s daughter
forgets abouteverything else asshe looks, astonished, at her own face. The
German landscapethat can be seen through the window is asindifferent to
her asshe is indifferent to the landscape,perhapsthe landscapeof the island
of Heligoland. Her eyesare nowtravelling acrossthe ridges of her eyebrows,
the deep valley of her mouth, the slopes of her nose. She hasthe samenose
asher father, the nose she had to protect againstthe allergies of Heligoland,
the remote island without pollen. She moves, turns, shakesagainand again
168 169
her gazein the mirror until she succeedsin making her own facedisappear.
The arabesquesof her ears, however, are still there; that is her hair, too,
and that is her neck. She never managestosee all of herself, and neither is
she very sure whatshe wants to see. Dad had said it, in one occasion, after
playing the piano and of rereading to Goethe on the untruthful movement:
‘it is impossible to know with absolute precision both the position and the
speed, two of the basic magnitudes of mechanics, of a subatomic particle.’
She associatesherfather with acomplex, intermittent smell. When heis near
her it is a light, discreet aroma; when he moves awayit changesprofoundly
and becomesa rich, sumptuous apparel. A companionable smell. The light
in aphotograph, asin amirror, brightens someareasatthe costof darkening
others. The placeof the spectatoris disturbing becauseit is uncertain.
DuaneMichals
Como artista, opté por el azufre a finales de los 90 paracrear unas esculturas
ambivalentes de pequeñas dimensiones. A pesar de su belleza intrínseca, algo
que siempre estápresente en mis obras, el azufre paramí era un elemento vulgar.
El polvo de azufre, debido asu fuerte olor repelente, sesolíaesparcir al pie
de las paredes para impedir que los gatosmearan encima. Era un material de
pocacategoría,pero quealmismo tiempo, debido asu relación con los volcanes
y la alquimia, me permitía hacer volar la imaginación. Además, y por encima
de todo, dadoque los títulos de mis obras siempre han sido descriptivos y particularmente
significativos, la palabraazufre, soufreen francés, despierta ciertas
asociaciones de marcado carácter poético como: soufre,souffrir, souffreteux,sulfureux
[azufre, sufrir, enfermizo, sulfuroso]. Era también una opción que encajaba
con mi deseode trabajarcon un material que anteriormente no hubieran utilizado
otros artistas.
JeanMichel Othoniel
“As an artist I chose sulphur in the late 90s to create small and ambivalent
sculptures. In spite of its inherent beauty,aconstant characteristicof my works,
sulphur wasfor me a vulgar element. The powdered sulphur, becauseof its
strong repellent smell, wasspread around the bottom of walls to prevent cats
pissing on them. It wasalow material, but which, at the sametime, becauseit
hasto do with volcanoes and alchemy, one that allowed my imagination to run
riot. And then, most of all, since the titles of my works were alwaysdescriptive
and particularly significant, the word one that, soufrein French, sparks some
eminently poetical associations like: soufre,souffrir,souffreteux,sulfureux[sulphur, to
suffer, sickly, sulphurous]. The choice alsofitted in with my desire to dealwith
amaterial not previously employed by other artists.”
JeanMichel Othoniel
PATRICK ESTÁ DE VISITA EN LONDRES, ESTÁ EN UN PUB, SABE
QUE NO ES EL MEJOR LUGAR PARA UNA CITA. MIRA SU RELOJ, TE
MIRA A TI, ESTÁ SEGURO DE QUE NO LE VAS A VER…LE FASCINA
TU OLOR…
Luis Macías
PATRICK IS VISITING LONDON, HE’S IN A PUB, HE KNOWS IT’S
NOT THE BEST PLACE FOR A DATE. HE LOOKS AT HIS WATCH, HE
LOOKS AT YOU, HE’S SURE YOU’RE NOT GOING TO SEE HIM…
YOUR SMELL FASCINATES HIM…
Luis Macías
“Son tusperjumenesmujerlosquemesulibeyan...”
C. MejíaGodoy.
...”Nadie jugabay nadie se apurabaen esacalle, ni aun los remolinos del terral
pesadoscomo piedras.
Ya no había hacia dónde salir ni adonde entrar. La neblina o el sol eran de
arena...”
Extracto deCrónicadelNiñoJesúsdeChilca.1982. Poesía deAntonio Cisneros.
Tal como en el poemade Cisneros, donde uno casi palpala arena en la piel,
170 171
el ejercicio de la memoria acudea varios recodos que al convergir en un todo,
producen un imaginario personal único parael que rememora.
En el casode DreamingRose,2009, la sensualidad del olor preside y reúne a
todos los otros colores bajo su aroma.
El temade laobraes decarácterautobiográfico ytratade un recuerdo deuna
fincade flores perdida. El pintar lasrosassobre lapiel esel actomáscercanoala
tradición tribal y primera del tatuaje: informar procedencia, nadamáscercano
alactomismo deuntarse perfume.
El título en ingles lúdicamente atiende dos momentos: el del personaje
soñando (Rose is dreaming) y el del acto de recordar sus rosas (Dreaming of
roses).
Y atravésde esaimagen, el aromaapareceparaquedarse parasiempre.
CeciliaParedes
“‘It is your perfumes, woman,thatkeepme going...’
C. MejíaGodoy
... ‘No one playedandno one hurried on thatstreet, not even the swirls of the
land wind, heavyasstones.
There wasno longer anywhereto go out to or anywhereto go in to. The fog or
the sun wereof sand...’
Excerpt from CrónicasdelNiñoJesúsdeChilca.1982. Poem by Antonio Cisneros.
As in the Cisneros poem, in which we almost feel the sand on our skin, the
exercise of memory reachesinto a number of corners that, in converging in a
whole, produce apersonal imaginary unique to the person whorecollects it.
In the caseof DreamingRose(2009) the sensuality of the smell presides over
andgathersin all the other colours under its aroma.
The theme of the work is autobiographical, and hasto do with the memory
of alost flower garden. Painting roses on the skin is the actthat is closest to the
earliesttribal tradition of tattooing: to announceone’s origin, there is nothing
closer to the actof putting on perfume.
The title in English playfully engagestwo moments: that of the person
dreaming (Rose is dreaming) and that of the act of remembering the roses
(Dreaming of roses).
And bywayof that image, the aromaappears, to stayforever.
CeciliaParedes
“A vecesintento visualizar el viaje de una palabracuando sale de los labios de
una persona y se dirige a su destinatario, o imagino, cuando estoy en una biblioteca,
que todos los libros susurran. Veo entonces una bandadade pájaros
que parece desplazarse de manera caótica y que sin embargo siguen su viaje.
Con Genoma,buscoelprimer aliento, el primer olor, el origen de todo.”
Charles Sandison
“Sometimes I try to visualize the journey of a word as it leavesthe lips of a
speaker and moves towardsa listener, or imagine, when standing in a public
library, thatall the booksarequietly talking. The vision thatoccursin my mind
is that of a vastflock of birds, which seem to move chaotically, yet somehow
managenotto collide. With GenomaI´mlookingfor the first, the first smell, the
origin of everything”
Charles Sandison
Lafotografíade Tillmans haabordado alo largo de los añosun amplio abanico
de génerosy contenidos, incluyendo con frecuenciael retrato. En su conjunto,
su práctica artística nos remite a la idea de un extenso workin progresscuyo
motor son un constante cuestionamiento y recontextualización de todos los
elementos constitutivos de la fotografía. No es de extrañar entonces, que la
obra titulada Anders,BrightonArcimboldosehayainspirado en la pintura del genial
artistamanieristaGiuseppe Arcimboldo.
La relación entre el hombre y su entorno natural y los sentidos que intervienen
en dicha relación fueron temasrecurrentes del arte manierista de la
segundamitad del siglo xvi. Pero la obra de Arcimboldo guardaen su poética
otro mecanismo que ya apunta directamente al barroco y que la hace todavía
másinteresante a los ojos de Tillmans: la perpetua combinación de sus elementosconstitutivos
quepor sí solayagarantizaunainfinidad deposibilidades.
Si nos fijamos en larelación del sentido olfativo y lasobrasde Arcimboldo,
essin dudaunaconexión directa… y laobrade Tillmans, ¿huele?
Christian Domingez
172 173
Over the years Tillmans’s photography has addresseda wide range of genres
and contents, often including the portrait. Taken as a whole, his artistic
practice leavesus with the ideaof an extensive work in progress whosedriving
force is a constant questioning and recontextualizing of all the constituent
elements of photography. It is not surprising, then, that the work entitled
Anders,BrightonArcimboldoshouldhavebeen inspired bythe painting of the great
Mannerist artist Giuseppe Arcimboldo.
The relationship between man and his natural environment and the
sensesinvolved in that relationship wererecurring themesof the Mannerist
art of the second half of the sixteenth century. But Arcimboldo’s work has
in its poetics another mechanism that points directly to the Baroque and
makesit evenmore interestingin Tillmans’s eyes:the perpetualcombination
of its constituent elements, which in itself ensures an infinite number of
possibilities.
If we look at the relationship betweenthe olfactory sense and the works
of Arcimboldo, there is undoubtedly a direct connection… and Tillmans’s
work: does it smell?
Christian Domingez
Sobremiobra
Cuando imagino un paisajecontemporáneo, veoun mundo cubierto de grafitis.
Mis retratos son paisajestambién, y al pintar mis figuras, lascubro con
mis propios grafitis. Es lavidaque vivimos, imágenesy olores de todo lo que
nos rodea.
AlexanderTinei
On mywork
When I imagine acontemporary landscape,I seeaworld covered with graffitis.
My portraits are also landscapesaswell, and when I paint my figures, I cover
them with myowngraffitis. It is the life welive, imagesandsmells of everything
around us.
AlexanderTinei
174 175
metàl·lica DIFENILÒXID 20% – ALDEHÍDS 15% – ÒXID DE ROSA 30%
fumada TABAC ABSOLUT 20% – BEDOLL 20% – CADE 10% – METIL-PARACRESOL 5%
ozó FOIN ABSOLUT 10% – ALGUES 10% – CALONE 60% – FLORALOZÓ 20%
Agraïments:
colecciónolorVISUAL vol expressar el seu agraiment atots els artistes i
professionals que, ambla sevacol.laboració, han fet possible aquesta
exposició.
De forma especial aMontse Cuadradas.