23.02.2021 Views

LaidentidadPerdida

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Laidentitat perduda

El rostre,colecciónolorVISUAL


memòria

ocultació

dissolució


CAN MARIO

FUNDACIÓ VILA CASAS

PRESIDENT

Antoni VilaCasas

DIRECTOR GENERAL

Joan Torras Ragué

GERENT

MaríaJosé AlcorizaVivas

DIRECTORA D’ART

GlòriaBosch Mir

ADJUNTA A DIRECCIÓ D’ART

I CAP DE PREMSA I COMUNICACIÓ

NatàliaChocarro Bosom

CAP D’EXPOSICIONS

I PUBLICACIONS

IsabelGómez Rovira

CONSERVADORA

I SERVEI EDUCATIU

AlbaGarcíaArdiaca

Laidentitat perduda

El rostre, colecciónolorVISUAL

EXPOSICIÓ

CURADORES

NatàliaChocarro Bosom

CristinaAgàpito

DIRECTORA DEL MUSEU

NúriaCostaPolo

COORDINACIÓ

NatàliaChocarro Bosom

CristinaAgàpito

IsabelGómez Rovira

EQUIP DE MUNTATGE

José Ramon Eros

Narcís SantamariaNicolau

PREMSA I COMUNICACIÓ

NatàliaChocarro Bosom

Mercè VilaRigat

SERVEI EDUCATIU

HelenaFerrer

REGISTRE D’OBRES

Mercis Rossetti Caral

ASSEGURANCES

Hiscox

TRANSPORTS

Arterri

CATÀLEG

COEDICIÓ

Fundació VilaCasas

Institut d’Estudis Ilerdencs

COORDINACIÓ

IsabelGómez Rovira

FOTOGRAFIES

Fotogasull

TEXTOS

Diàlegentre Antoni VilaCasas

i Ernesto Ventós (NatàliaChocarro -

CristinaAgàpito)

NatàliaChocarro Bosom

CristinaAgàpito

TRADUCCIONS

lacorreccional (serveis textuals)

MireiaBas

MuntsaHolgado

Graham Thomson

DISSENY I MAQUETACIÓ

Ferran Giménez

IMPRESSIÓ

VanguardGràfic sa

Dipòsit Legal:B28343-2018

ISBN: 978-84-09-06915-6

Laidentitat perduda

El rostre,colección olorVISUAL

Pl. Can Mario, 7

17200 Palafrugell(Girona)

Tel. 972 306 246

canmario@fundaciovilacasas.com

www.fundaciovilacasas.com

del 19 de gener

al19 de maigde2019

© dels textos: els autors

© de les fotografies:Carmen Calvo, Manel Esclusa, Jesús Etxarte, Evru, Esther Ferrer, DouglasGordon, Hanna

Hänninen, Markus Oehlen, Jean Michel Othoniel, MartaMaríaPérez Bravo, Charles Sandison, WolfangTillmans,

Valentín Vallhonrat,VEGAP, Barcelona,2019

© d’aquestaedició: Fundació VilaCasas


DiàlegentreAntoni Vila Casasi Ernesto Ventós

Amb motiu de la celebració de l’exposició La identitatperduda.Elrostre,colecciónolorVISUAL,

que se celebra entre els mesosde gener i maig al Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario, vamconsiderar que teníem una ocasióúnica per establir un diàleg entre

Ernesto Ventós i Antoni Vila Casas.Un encontre el resultat del qualens hapermès de

comprendre les motivacions de dues personalitats força diferents que coincideixen,

tanmateix, en una mateixapassió, que esdevéfollia entrellaçada a la vida. I és precisament

en aquest bategarincessant lliurat als capricis de la bellesa on se situa el gest

concret i absolutdel col·leccionista.

Evocant la veu d’un dels pensadorsmésrellevants de la primera meitat del seglexx,

Walter Benjamin, introduïm la primera qüestió: “Tota passióconfina ambel caòtic,

però la passiódel col·leccionista confina ambun caosde records”.

Ambdós col·leccionistes coincideixen en l’esperit i la il·lusió que conforma tota

col·lecció. “La mevacol·lecció –afirma Ernesto Ventós– descriu les olors que m’envolten;

per ami, el sentit de l’olfacte és molt important perquè tot en la mevavidafa

olor. Els meus paresi tambéel meu avi vanser-ne els causants,perquè ja treballaven

el món de les olors.”

Per aAntoni VilaCasas, aquestaqüestióéssignificativai dotael seufons d’art d’un

“avantatgerespectedel propi”, atès–aclareix– que respon a dues premisses: “la vista

i l’olfacte”.

Interpel·lats pels orígens de la passiópel col·leccionisme, els motius són ben diferents.

Antoni Vila Casasafirma haver col·leccionat des de la infantesa, uns anyson

4 5


compila tot tipus d’objectes, com ara segells, capsesmetàl·liques de medicaments,

balances... Amb tot, les primeres obres d’art que atresorasón les que pertanyeren als

seus familiars traspassatsi que avui configuren una col·lecció d’autors de principis

del seglexx. Anys méstard, quandirigia els laboratoris, esrelacionavaambartistes als

qualsper Nadal els demanavaunaobrade laqual imprimien unalitografiaque regalavaemmarcadaalsmetgesi

personal d’administració. Un cop esvavendre lacompanyia

farmacèutica,vadecidir de promoure l’art contemporani català,objectiu principal de

la Fundació Vila Casas.

Els inicis d’Ernesto Ventós tambésón peculiars. És el grande vuit germansi el fet

de comptar ambuna discapacitatauditiva el vafer extremadamenttímid. Vacomençar

col·leccionant revistesdel Capitán Trueno, cotxes, caixesde mistos... En tenir disset

anys, interessat pel món de l’art, començaa visitar galeries on – recorda– “em vaig

entusiasmarambTorres-Garcia, per les formes quadradesi els seus colors, i li vaig

dir al meu pare que m’agradaria adquirir-ne una obra, la respostavaser no, hasde

treballar i estudiar. I, vaigcomençar, araja fa quarantaanys,colección olorVISUAL;

volia col·leccionar art, però buscavaunmotiu”.

La celebració de l’exposició SuggestionsolfactivesalaFundacióJoan Miró, on vaparticipar

com aperfumista, vaser determinant. Ventós vaprendre consciència que allà

es parlavade les olors en general, de com s’obtenien i com ens afectaven,però no de

l’olor del’art, unaqüestió queesconvertiriaen laveritable font d’inspiració delaseva

col·lecció, la sevamemòria olfactiva. Després de diferents intents de contactar per

cartaambartistes i galeristes per explicar-los el projecte, Albert Ràfols-Casamadael

varebre al’estudi. A partir d’aquell moment, la col·lecció vatraçarel seupropi relat.

Des de la diferència que determina ambduescol·leccions, una qüestió que també

volem abordar són els motius pels quals tots dos varen decidir de compartir-les amb

la societat. Per al perfumista, la principal raó fou “ensenyar a la societat a olorar a

travésde l’art contemporani i que la gent s’adoni que té una memòria olfactivaque la

du arecords, sovint oblidats”. Per a Antoni Vila Casas,allò que realment el vaseduir

al’hora de compartir el seu llegat vaser que comptava“amb una activitat afegida”: el

gustper la tradició. A travésde la recuperació d’edificis emblemàtics–antigues fàbriques,

un palaudel seglexvi i uns anticsmagatzemstèxtils–, l’empresari farmacèuticva

traçar una xarxad’espais expositius a travésdels quals es defineixen alguns dels capítols

més pròspers del país, on poder “exposar artistes catalansperquè se sentin a casa

i llueixen més” –afirma–. Antoni Vila Casasconsidera,així, que tantErnesto Ventós

com ell han decidit revertir en la societat allò que aquestaels vaaportar en les seves

senglesprofessions.

En relació alsestils artístics que imperen en el món de l’art, ambdóscoincideixen

en el fet que el públic generalsesent mésaprop d’allò que comprèn i identifica, malgratque

–aclareixen– que aquestano és la tendència imperant. Per aErnesto Ventós,

en particular, són molts els artistes que practiquen un tipus d’art sovint acompanyat

de lectures i relats que en ser traspassatsala pintura resulten “més aviatcomercials”.

“Per al meu gust–conclou–, sempreés millor pintar ambel cor.” Antoni Vila Casas

hi assenteixambel cap. Com vaafirmar Walter Benjamin, “la fascinació més intensa

per al col·leccionista rau en tancar els objectes individuals en un cercle màgicen el

qual quedin congelatsun cop que la darrera emoció, l’emoció de la sevaadquisició,

ha passatper sobre d’ells”.

NatàliaChocarro i CristinaAgàpito

Barcelona,3 dejuliol de 2018

6 7


Laidentitat perduda.

El rostre,colecciónolorVISUAL

Vaig fer de mi el que no sabia.

I el que podiafer de mi no ho vaigfer.

La disfressa que em vaig posar no era la meva.

Van creure que eraqui no era i no els ho vaigdesmentir, i em vaigperdre.

Quan em vaigvoler treure la màscara,

la tenia enganxadaala cara.

Quan la vaigtreure i em vaigveure al mirall,

ja haviaenvellit.

Fernando Pessoa,“Tabacaria”

França, any 2022. El segonmandatde François Hollande ha conclòs i es constitueix

una coalició entre conservadorsi socialistes per tal d’obstaculitzar l’ascensió al’Eliseu

del Front Nacional, ambMarine Le Pen liderant la formació. La presidència recauen

Mohamed Ben Abbes, un musulmà francès moderat que, amb l’ajuda dels seus correligionaris,

es proposa transformar els ciments, aradevastats,sobre els quals s’havia

construït la modernitat.

François, un jove professor de la Universitat de la Sorbona que no semblagaudir

especialment de la sevaprofessió, excepte quan aconsegueix seduir alguna de les seves

alumnes, s’estima més alleugerir el pes d’un vida somnolenta a travésde les passesde

l’escriptor decadentistaJoris-Karl Huysmans(París, 1848-1907). Asfixiat per l’ambient

sufocant que haviaprovocat en el darrer quart del segle xix el laïcisme dominant,

l’ateisme extrem, el racionalisme i laidea, semprepresent en un progréssensefi,

8 9


Huysmansvadecidir retirar-se aun monestir en ple procésde conversió religiosa. Més

de cent anys després, a François tambése li presenta la possibilitat de seguir un camí

semblant. En el seu desig de reconvertir la societatfrancesaal’islam i fundar un nou

imperi queintegri Europa, el Magrebi l’Orient Pròxim, ambFrançaal capdavant,Ben

Abbes considera la universitat un bastió de coneixement capaçde dirigir el país, sota

les consignesde l’Alcorà.

Submissió, la darrera novel·la del controvertit escriptor francès Michel Houellebecq,

ens situa davantd’un escenari fictici però possibleper parlar-nos de la dificultat

de l’home postmodern en la sevarecerca del sentit de la vida.

Amb la dissolució a principi de la dècadade 1970 de les “grans veritats”, tals com

l’estat, la religió i la família, l’individu no anhelatant el ser com l’estar sent, conformant-se

així a viure el present. Des d’aquesta premissa que resulta paradigmàtica

respecte al’etapa anterior —la identitat moderna era entesacom un concepte d’unitat,

homogeneïtati integritat—, en la postmodernitat, i seguint la metàforade la liquiditat

del sociòleg polonès Zygmunt Bauman, la identitat es torna “un factor poderós de

l’estratificació social”. 1 Sense anar més lluny, Ben Abbes o François, els personatges

d’Houellebecq, gaudeixendel privilegi de compondre o descompondreles sevesidentitats;

tanmateix, al’altre costatsesituen tots aquells “aqui se’ls havedatl’accés al’elecció

d’identitat” i acabencarregantamb“les que els han imposat”. “Identitats —assevera—

que estereotipen, que humilien, que deshumanitzen,que estigmatitzen...” 2 En el

context de la globalització, ambla “modernitat líquida” a la qual es refereix Bauman

“s’ha donat plena llibertat a les identitats” 3 i arasón els homes els que s’han d’ocupar

de capturar-les utilitzant la intel·ligència i els mitjans a l’abast. En la societatlíquida

d’avui, laconstrucció de laidentitat éstambéquelcom fluid i lleuger que sesituaen un

procés d’experimentació infinita; al llarg de la vida obtenim diferents identitats que

ens defineixen i funcionen amode d’ancoratgeen un espaii un tempsdeterminats.

Aquest desdoblamental qual només poden optar aquells individus que pertanyen a

una determinadaclassesocial —recordem, per exemple, l’exclusió que pateixen els mal

anomenatsimmigrants quan l’acció del desplaçamentha quedatenrere o la d’aquells

altres que estigmatitzem com a immigrants de segonai tercera generació—, evidencia

una novaforma encobertad’opressió. El mateix concepte, que en èpoquesprecedents

fou concebut com un concepte d’unió i pertinença, avui, amb la postmodernitat es

transforma en quelcom exclusiu, divisori i ambigu. En aquestcontext, Bauman ens

alerta: “una vegadaque la identitat perd els ancoratgessocials que fan que sembli natural,

predeterminada i innegable, la identificació es fa cadacop més important pels

individus que busquen desesperadamentun nosaltres al qual puguin tenir accés”. 4

Però, com podem pertànyer a un nosaltres quan la solidesa d’allò públic tambés’ha

transformat en líquid amansd’un govern mundial absentde rostre? I el que ésencara

mésimportant, com podemcomprendre l’absència de fronteres per una lliure circulació

de comerç al mateix tempsque s’aixequen murs de contenció al flux de persones?

La societatd’avui, tan líquida, esmunyedissa, mutant i hedonista com és, es proposa,

tanmateix, desafiar la lògica binària entre el jo i l’altre pròpia de la modernitat —la

bèstiai el sobirà de Derrida—, 5 on “el sobirà és presentatcom el subjecte —masculí—

que des de la cimera d’una jerarquia social i política exerceix el seu domini sobre la

bèstia, nom —femení— que s’assignaales minories subordinades(dones, fills, esclaus,

indocumentats). En efecte, amb l’ensorrament de la veritat única i absolutaque illuminà

el període precedent, apareguéuna coexistència de veritats relatives i plurals

que donaren veuales minories exclosesi silenciades i alarevaloració de laculturalocal

com un procés compensatori del caràcterhomogeneïtzador de la globalització. Compensació,

tanmateix, que no semblahaver arribat atemps aaturar el desenvolupament

d’una pàtina monocroma dipositadasobre els vestigis mil·lenaris d’Occident. Davant

d’aquestbatecincessanti reprenent de nou Bauman, “l’home —ens diu— destrueix la

possibilitat d’estar satisfet alguna vegada”, 6 de tal manera que “el desig es converteix en

el seu objectiu, un objectiu únic i inqüestionable”. 7 Aquestaasseveració,tan punyent

com inquietant, que situa l’ésser humà en un deliri estrepitós de desitjos i frustracions,

“acostumaa consistir en un esdevenir perpetu, en una disposició permanent a

canviar”. 8

En aquestcontext de mutació constant, l’individu es torna posseïdor de múltiples

identitats en un procés on el rostre —entès com aquella part de l’ésser humà que ens

fa únics alsulls de l’altre— corre el risc de convertir-se en estereotip o màscaramentre

10 11


que és capaçd’eliminar l’original i, per tant, la pròpia especificitat. En la interacció

social a la qual ens veiem sotmesos avui, en la societat de la imatge i del consum, tan

tecnificada com llevadissa, la substitució del rostre per la màscarao, inclús, per les

màscares,on no hi hacapintimitat aamagar,ens situa en un nou escenari el qual ens

proposem analitzar.

Rostres. Paisatged’unavida

NatàliaChocarro Bosom

1

Z. Bauman, Identidad,BuenosAires, Losada,2005.

2

Z. Bauman, Identidad,op.cit.

3

Ibídem.

4

Ibídem.

5

J. Derrida, Labestiayelsoberano.Volumenii(2002-2003), Buenos Aires,

Ediciones Manantial, 2011.

6

Z. Bauman, Lamodernidadlíquida,CiutatdeMèxic,Fondo de Cultura Económica, 2003, p. 78.

7

Ibídem.

8

Z. Bauman, “Arte,muerte y posmodernidad”, aZ. Baumanet.al., Arte¿líquido?,Madrid,

EdicionesSequitur, 2007.

Unasèrie de trets configuren el nostre rostre d’ençàque naixem, fet que ens faassemblar-nos

al pare o a la mare, als avis o tiets....a vegadesageneracions anteriors i en

altres casossomuna barreja! En poquesocasionsno ens assemblemaningú.... Així i

tot ja canviaremi les semblancescomençaranasorgir. Amb el pasdel temps, el nostre

rostre mostra les marques de la vida, en definitiva els trets de la nostra identitat; es

podria dir que és llavors quan som nosaltres mateixos?

El rostre, diu ladita, “és el mirall del’ànima”, del nostre jo mésprofund i autèntic.

És la manifestació d’allò que som, tot i que de vegadesel modifiquem més o menys.

Malgrat tot, hi ha estudis que contradiuen d’alguna forma aquestamàximai li donen

la volta, afirmant que ésla caraque esreflecteix en l’ànima, ja que cervell i rostre estan

connectatsde forma directa i si modifiquem la fisonomia, la nostra ànimas’emfatitza

ambaquests canvis.

Cadasentiment contrau un grup del centenar de músculs de la carai les expressions

més utilitzades acabenimpreses en el nostre rostre. Així doncs, les zones que el

conformen tenen una correspondència amb la nostra psique i ens presenten d’una

determinada maneradavantdels altres. A l’entrecella hi trobem les marquesde la concentració.

El front, ja històricament, s’associavaalaintel·ligència per lasevaproximitat

amb el cervell, com palesen els retrats fets per artistes d’èpoques passadesquequan

volien representar un aire de santedat,idealitat o intel·ligència, ho feien ambfronts

amplesi brillants. Els ulls són un òrgan alhoraintern i extern, són la màximarepresentació

de l’expressivitat. Uns ulls grossoshan estat sinònim de bondat, d’una gran

12 13


ànima, i una mirada dèbil deixa el rostre sense vida anímica. També els ulls vius són

sinònim de joventut, i unamiradaintensatot i l’edat ésun senyald’esperit jove. El nas

té moltes mitologies: un nasaguilenc denotacaràcteri sabermanar, en canvi els nassos

petits mostraven queestenia pocapersonalitat. També el nas, segonsla sevaforma, ens

marcala raçade la persona o pot ser segell familiar que passade pares a fills. La boca

és el centre dels instints més primaris i de les sensacionssensitives del gust, com afont

de plaer. A més, configura un dels símbols mésclaramentsexualsdel rostre. Uns llavis

importants denoten una persona instintiva, infantil o enfadada;en l’home denoten

caràcteri en ladona, sensualitat.Si els llavis són prims indiquen espiritualitat, control

dels instints, però si són massaprimspoden significar crueltat.

Des de l’antiguitat s’habuscatla perfecció. Al Renaixement, la proporció àuria o el

número π permeten establir les proporcions perfectes: tot allò que matemàticament

més s’aproximés aπ era percebut com amés bell i perfecte. Aquestanoció de perfecció

i bellesas’aplicavaaarquitectura, art, música, persones...

Però la perfecció no té ànima, i els rostres senseànima ens deixen indiferents. El

rostre éscomun cabdell: estirant el fil hi trobesexperiències vitals, moments, històries

viscudes... Si modifiquem massalanostrafisonomia, potser podemarribar aperdre la

nostraidentitat. Per tantpodemafirmar com diu Pierre Gonnord: “El rostre no ésel

mirall de l’ànima, sinó el mapadela nostra vida”.

Ulls, orelles, boca, nas... a part de configurar la nostra fisonomia, alberguen els

sentits que ens ajuden a desenvolupar-nos i a tenir relació ambl’exterior: veiem, escoltem,

mengem, olorem. Però, i sense adonar-nos-en, tambéens connecten ambel

nostre interior, uns mésque els altres, i ésel sentit de l’olfacte el quepossiblementens

lliga ambel jo mésprofund.

El sentit olfactori és el primer que ens guia en néixer; l’olor de la mareen proporciona

tranquil·litat, calidesa, estimació... Sentit que té la capacitat,si li prestem

una mica d’atenció, d’emocionar-nos, atèsque una olor és capaçdefer-nos recordar

quelcom que ens pensàvemque teníem oblidat.

La importància del sentit de l’olfacte al llarg de la història de l’home haestatfonamental.

No obstantaixò, en els nostres dies, el sentit de l’olfacte s’ha vist relegataun

papersecundari, especialmenten els païsosoccidentals. Probablement, tant l’accelerat

estil de vida actualcom el predomini d’ingents quantitatsd’estímuls visuals o auditius

ens han portat a aquestasituació. Com la resta dels sentits humans, el de l’olfacte està

molt interrelacionat ambels altressentits i requereix unes condicions d’entorn propícies

per adesenvolupar adequadamenttotes les sevescapacitats.

Els records associatsales olors no ho són tant de fets o esdeveniments com d’emocions.

Es tractade l’anomenat “efecte Proust”, en homenatgeal’escriptor francès que

vareviure intensament en una de les sevesobres cabdals(À larecherchedutempsperdu)molts

records de la sevainfantesa que creia oblidats per sempre en percebre l’aroma d’una

magdalena sucadaen te.

Molta gent reconeixeria l’olor del brioix del berenar, per posarun exemple, que

amenitzavales tardes de la infància, olor gravadade forma indeleble en la memòria

de molts. Encara que un no haguéstornat a percebre aquestaolor en molts anys, la

podria reconèixer si seli presentésen una provad’olor. Aquest ésun fet curiós ja que

altres aspectesessencialsde la infància, com el nom i el rostre de la mestra o el nom

de companysque un tenia aclasse,se solen oblidar. Si un torna aolorar aquestmateix

brioix, sovint afloren els records del passat. Quan ambprou feines recordem

res de la

nostra èpocaa l’escola, l’olor del guix pot portar-nos algun record. En altres paraules,

les olors activen la memòria; l’olfacte pot funcionar com una espècie de “motor

d’arrencada” capaçd’evocar tota mena d’experiències, emocions i successosdel passat

rellegats, en aparença, a l’oblit, encara que un no sàpigaanomenar o descriure amb

precisió l’olor percebuda.

I així éscomesconstrueix colección olorVISUAL, apartir dels records olfactius del

col·leccionista. Ernesto Ventós, creador d’essències i poetade les olors té, bé sigui per

la sevaprofessió o de forma innata, o per ambduesraons, una àmplia memòria olfactòriaque

li serveixde fil conductor per anarconstruint aquestasingularcol·lecció. Les

obres que la conformen hi són perquè en veure-les ha declarat “aquestaobrafaolor”.La

sentènciano ésliteral o física, sinó que el seu hipocamps’haposat en marxai relaciona

el queveu–sigui formao color– ambolor reconeguda,olor recordada,béper un moment

viscut o per una relació que Ventós troba i fa ambla sevafeina.

14 15


Els records i les olors que les obres desperten al col·leccionista, cal classificar-les i

ordenar-les. Sovint són matisosmolt subtils que nomésel nasil·lustrat del perfumista

saptrobar i que resulta dificultós captarquan els vol compartir. Mitjançant les notes

olfactives enllacem lapeçaartísticai aquell record olfactiu que es despertaen lamemòria

del col·leccionista. Així el vídeo MeditationPracticesII.Tryingtobeabetterme(2009), on

l’artista Nanna Häninnen mostrael seu interès per la meditació en tant que territori

íntim de la ment, per a Ventós evocal’olor de flor de taronger. L’obra No.40 – sèrie:

CristalOscuro(1994), on Valentín Vallhonrat analitzala naturalesahumanaapartir de la

sevarepresentació i critica els models d’una realitat construïda per la cultura a manera

d’imatges simbòliques, li suggereix una nota al·liàcia. Rostromarchito(2012) de Lola

Guerrera –que declara que materialitza la sevaexperiència creativa en instal·lacions

amb un component comú: el fet efímer de l’escultura, congelat gràcies a l’acte fotogràfic;

però que sobretot es deixa portar pel component matèric– li rememora al

compositor d’essències la nota floral/afruitada. Una nota olfactòria oriental/fresca va

lligada a l’obra Larelación(2013) de José Leguey, el qual crea les sevesobres a partir de

petits objectesreciclats i retalls d’altres pecesque no es vanarribar afer; la precarietat

dels materials utilitzats és buscadaper l’artista per ressaltar les possibilitats plàstiques

que generen. Jean-Michel Othoniel, autor d’Autorretrato(1993),sent passióper tot tipusdemetamorfosis,

sublimacions i transmutacions i té predilecció pels materialsamb

propietatsreversibles. Els ritus de pasd’un estatal’altre reflecteixen un ritual essencial

en l’obrade l’artista: el dels viatgesi lamemòria, que el col·leccionistatradueix en una

nota cítrica. Markus Linnenbrink, mitjançant la contínua experimentació ambmaterials

comarapigment sec, aigua,capesacríliques i resinaepoxi, exploraamb habilitat la

transparènciai la consistència de la pintura mitjançant múltiples ondulacions cromàtiques.

La sevasuggeridora i matèrica pintura Skull6 (Yourhouseismyworld)(2012) remet,

en la memòria olfactòria del creadorde colección olorVISUAL, ala notade fruita.

Tornem, per acabar,aProust. En aquestfragment descriu com els records através

de l’olfacte ens fan rememorar allò que creiem oblidat i que l’Ernesto Ventós conjuga

mitjançant l’obra d’art contemporània i la sevacol·lecció: “En elmateixinstantenquèaquest

xarrupdetebarrejat ambel saborapastísvatocarel meupaladar... el recordesvafer present... Era el mateix

sabord’aquella magdalenaquela mevatieta emdonavaels diumengesalmatí. Tanaviat comvaigreconèixer els

saborsd’aquella magdalena...vaaparèixerla casagrisai la sevafaçana,i amblacasala ciutat, la plaçaala que

sem’enviava abansdelmigdia,elscarrers…”

L’olfacte ens porta als sentiments primaris, a la nostra identitat. Amb el pasdel

temps, aquestsentit olfactiu es vaperdent i possiblement tambéla nostra identitat.

CristinaAgàpito Bruguera

16 17


memòria

18 19


La mevapeçaLanoviai el perfum,

estanimpregnatsdel seglexix. El segle

xix és la mevaobsessió. Lanoviafa olor a

naftalina. La naftalinaésel millor

aroma, el que els altres rebutgen però

el que conservatot allò que els

altres han oblidat.

ÀngelBofarull

ÀNGEL BOFARULL

La novia | 1994

Collage| 22,5 x 15,5 x 6,5 cm

20 21


La infanta Azucena guardavatotes les sevesemocions en petites bossesde paper, per

això, la infanta i els sobresfeien olor d’assutzena.

Un dia Azucena que era jove i altiva vadescobrir que en el calaix de la dreta del seu

tocador hi haviauna dotzena d’assutzenes; vapensar que això era estrany i meravellós

alhora. Des de llavors lainfantaes vaanar transformant micaen micaen unaassutzena

trista.

La infanta no feia malaolor però el seu gossí.

ÀngelBofarull

ÀNGEL BOFARULL

S/t | 1999

Collage | 35 x 32 cm

22 23


Text relacionatambl’olor i el treball deJonathanCallan

Jonathan Callan manipula els seus materials perquè revelin una mica més d’ells mateixos

que el que és immediatament aparent. El seu mal ús genèric de llibres potser

és generat pel seu interès en aquells moments d’ocupació ambel món en el qual les

paraulesno serveixen.

Vaig conèixer Jonathan Callan el 1980, quan vamestudiar junts art en la universitat

de Goldsmiths. A tots dos ens interessaven els espaisper a galeries alternatives i

conjuntament amb altres artistes vammuntar un espai i diversos habitacles en unes

casesvelles prop de Goldsmiths. El que mostràvem en aquestespaialternatiu era bastant

intranscendent comparatambl’experiència de treballar en una casaen ruïnes i

fer-la de nou habitable.

Des del principi vaquedar palèsque Jonathan tenia una granfacilitat ambels materials

de construcció. La casafeia pudor de guix podrit i cadamatí ens despertàvem

ambaquell tuf i la pols al nas. En el meu record perdura la transformació de la casa

durant tot un any.

De mica en mica la casai la galeria s’anaven acabanti l’olor de guix fresc i de pi

serrat substituïa l’olor de descomposició. Jonathan va quedar molt complagut amb

aquellatransformació i l’ús d’eines i materialsdeconstrucció perduraen el seutreball

fins avui. Els llibres són transformatsen espaisminiatura. L’estudi de Jonathan està

convenientment situat prop del mercatdels encants, un lloc on troba la majoria dels

llibres que fa servir com amatèria primera de la sevaactualsèrie de treballs.

L’estudi de Jonathan té un sostre de plàstic transparentper on entra la llum i on

al’estiu pot arribar afer moltacalor. La calor escalfaelsllibres humits, la fusta... i la

pols de guix. Aquests “perfums de transformació” vanassociatsaJonathan Callan i la

sevaobra. Pols i cosesvelles reutilitzats, que tenen una novavida sotael nom d’Art!

PaulHedge

Director Halis Gallery, London

JONATHAN CALLAN

Elspethtocherin bukardvonspeyer | 2000

Llibre perforatambplexiglàs | 48,2 x 63,5 cm

24 25


On resideix l’olor d’unafotografia?

Com parlar d’olor desde la fotografia...

Quan projecto una idea que després esdevindrà una fotografia, l’olor no hi és

present de forma conscient, vaig lliscant per l’espai mental a través d’imatges que

construeixen apoc apoc el que serà la imatgefinal...

Em moc sigil·losament en un boscque es troba al’altra realitat que viu paral·lela a

mi... De vegadesnomésesticdins d’unafoscor densaque m’ofegai d’altres, em trobo

en clarianes lliures de malesa, però el camí continua fins que em desperto ambuna

vagaideadel que seguiré treballant aquí, en aquestarealitat en la qual tots els sentits

són ¿“reals”?...

M’és difícil posar olor a les obres, però l’interessant de tot aquestprocés és que

l’espectador les senti ambtots els seussentits. L’olor éspart de la memòria de l’ésser,

igual que les imatgesque escapbussen,esvaïdesi velades, en l’inconscient del record i

que quan reneixen de les cendres es revifen ambtots i cadascundels sentits...

Tan sols en l’experiència personal quedaran emmagatzemadeslessensacions i les

olors que marxaran ambcadascú.

SoledadCórdoba

SOLEDAD CÓRDOBA

Enraizar | 2003

Cibachrome(4 fotografies)- Edició: 1/5 | 75 x 50 cm

26 27


Hadormit durant centenars d’anys– al seuvasple d’alcohol – s’haconvertit gairebéen

escultura – tota impermanència acabada– el seu temps conservat– sentim reverència

envers aquell temps – davantla sensació de saberque ell vaviure fa 250 anys– la mort

té alguna cosatendra en aquestrostre, però la mort és tambéuna cosamolt abstracta,

difícil de fer tangible.

Una olor familiar per anosaltres, quan entrem en una col·lecció – quan ens submergim

en un món de preparacions d’alcohol – misteriosament – als seus prestatges

d’arxiu, esperant aser considerats com aéssers, ano ser oblidats.

Cadavisita ens porta sorpreses noves, confrontacions noves...

Daniel& GeoFuchs

DANIEL & GEO FUCHS

Cabezadeniño congorro turco | 1999

ImpressiófotogràficaCibachromesobrepaperambmetacrilat- Edició: 4/4 | 60 x80 cm

28 29


Xina és una festa privada en un immens club de socis al que només hi accedeixen els

que han superat totes les pressions i els que van saberinterpretar els manamentsrevolucionaris

combinant-los comels millors xefs. Nitrats i espumesd’idealsque s’emplaten

deliciosament per al consum de pocs. Des de d'alt de lasevatorre d'ivori, aceri

vidre, miren com es posael sol (naixent) i la sevapell s'estarrufa davantuna paletade

tarongesque no fan olor.

A baix, esperant ala llarga cuad'entrada al club i escoltant la música disco de fons,

distorsionada per les portes blindades i els crits dels guàrdies de seguretat, estan els

que tenen vides normals, iguals, rutinàries. 1300 milions de personesque sabenque

hi hauna festaperò que esperen donant-ho tot, com manala revolució.

Cristinade Middel

CRISTINA DE MIDDEL

# 32 daytoday(Sèrie Party) | 2013

Fotografiasobre paperde cotó il·luminadaamà- Edició: 2/5 | 50 x 85 cm

30 31


Si no sócno oloro,

si sóc molt decanto,

si deixo de ser, em recorden pel que vaigser,

no sé si seré.

La mevaquímica surt pels porus i escampaaquestamescla

de laboratori viscut de vides químicament complexes.

Ara existeixo en aquestafoto congeladaper ala memòria.

JesúsEtxarte

JESÚS ETXARTE - EVRU

Noyos | 2015

Fotografiaenb/n sobrepaperHahnemühleMatt Fibre 200 gr/m 2 - Edició: única | 80 x 60 cm

32 33


Hi hauna carasilenciosa però en lleu moviment, els ulls tancats,respirant i espirant.

Les olors es tornen tan intenses que em distreuen de l’exercici. Hi hauna olor d’encens

de sàndali noto la mevaaixella una mica tensa. Un moment de pau, ni un sol so

ala salade meditació, el caosal’exterior de les sevesvores. Igual que la ciutat que mai

dorm, o que la teva ment, la ment que és una construcció més gran que el que una

ciutat pugui arribar aser mai. Sóc testimoni de tot això i ala vegadadeixoque flueixi.

Estic aquí. Estic en pau.

La ment pot estar en equilibri o no, no ho pots veure. Tampoc pots veure la ciutat

però sí les sevesllums, capturades.El tempsd’exposició fou tan llarg quelamevarespiració

vaquedar “registrada” ala pel·lícula. Com una performancefetaambl’instrument

mésmínim però tambéel mésessencialque existeix en el món: la respiració i, per tant

l’olfacte, jaque tots dosestanindissolublement units. Mentre revelavael negatiupodia

olorar la fragànciade romaní i el sopar que estavencuinant els nostres veïns. Em vaig

sentir sola, ja que no vaigtenir companyiaper soparaquellanit.

HannaHänninen

HANNA HÄNNINEN

MeditationPractices ii.Trying tobeabetterme | 2009

HD DVD - Durada8’ 36” (loop) - Edició: 1/5 + 1AP | midesvariables

34

35


Sentits, sensacions,percepcions

Els records que evoquen els nostres sentits

Vincular una experiència sensorial ambel passat

Associar un record ambuna olor, un sabor

Com la rosade Rilke

Com la magdalenade Proust

Com aquestarosa

SaraHuete

SARA HUETE

Decouvrir le potauxroses | 2000

Collagedediversosmaterialssobrefotografia| 39 x39 cm

36 37


Aquestaobrade Guillermo Kuitcarepresentaun rostre femení cartografiat.L’afany de

Kuitca per cartografiarno té com aorigen la voluntatd’oferir-nos capmenad’informació

de caràctergeogràfic. El que pretén en realitat és que els elements cartogràfics

adquireixin una capacitatdescriptiva que vamés enllà de la merament geogràfica. La

construcció d’un llenguatge propi que va més enllà del mapai que té com a basela

retícula i els nodes.

Mapesde lasensibilitat i dels sentits, un recorregut analític pels sentits i capalssentits

atravésd’un rostre femení que rastreja llocs ambprou feines coneguts.

Aquesta obra evocales olors pròpies d’aquests llocs poc freqüentats, olor al fang

humit de camins sensegairebépetjades, aromes de molsanaixent sobre pedres calcàries

i dels fongs que neixen al peu dels troncs d’arbres centenaris. Perfums que es troben

continguts en una espessacapade boira com si fos un flascó que conté les essències de

l’inescrutat.

Deconstruir, disseccionar, esmicolar, desdibuixar o cartografiar són pràctiques

constantsen l’obra de Guillermo Kuitca, exercicis d’anàlisi minuciosa que evoqueni

recreen rastres del passat.

LluciàHoms –Jordi Mesalles

(validatperGuillermo Kuitca)

GUILLERMO KUITCA

S/t | 1991

Oli sobretela | 92 x 67 cm

38 39


Sí, clar, m’estimo l’olor de les mevespintures a l’oli…. una i una altravegadaoloro

els meus quadres. Va ser amor a la primera olor, recordo molt bé aquestdia, quan

vaigobrir les mevesprimeres pintures a l’oli. Però com a contingut del text tot això

em sembla força banal.

Unavegadai unaaltraem dedicavaaltema… així que alfinal se’m vaocórrer laidea

de pintar ambel nas.

Mike MacKeldey

M I K E M a cK E L D E Y

Paulaver | 2012

Oli sobretela | 133 x 133 cm

40 41


Algunes de les característiques dels monstres són:

la inestabilitat d’un costou i fluid capaçdemetamorfosar-se,

l’heterogeneïtatd’un coshíbrid format per combinacionsil·legítimes,

l’obscenitat d’un cossensevores o contenció que transgredeix els seuspropis

límits.

Amb tot, el que realment és esgarrifós és el cosidealitzat o canònic, un cosrígid, pur

i segellat. No séqui podria habitar-hi sensepatir rampes,autismei claustrofòbia.

Per sort només ésun cosimaginari.

El nas, l’oïda, les conquesdels ulls, la boca,els porus de la pell... Els nostres sentits

reposen en orificis. La nostra pell no és una armadura,mésaviatuna fràgil membrana

mòbil, foradada,permeable, contigua ala restadel món.

MarinaNúñez

MARINA NÚÑEZ

RED | 2006

DVD - Durada1’50’’ - Edició: 1/3 | midesvariables

42 43


Quan era petit en el vell ascensor de fusta i vidre que portavaacasade la mevamare,

amblaque vivia, unao dues vegadesal’any reconeixia, combinat ambel de l’ascensor,

una olor barreja de cigar Chesterfield i una antigacolònia que contenia fusta de sàndal

i vetiver. Era l’olor del meu pare. Fadosanysvamorir i no aconsegueixorecordar

aquellaolor. Només quedala descripció.

Valentín Vallhonrat

VALENTÍN VALLHONRAT

Nº 40. Sèrie Cristaloscuro | 1994

Gelatinade plata,alumini- Edició: 1/5 | 140 x 112 cm

44 45


L’obra es basaenuna anàlisi de dos tipus de relació:

El rigor pictòric en l’abstracció típica de les avantguardesartístiquesdel seglexx.

La ruptura com aimpuls racional.

PUTIN

És una obrainspirada pels polítics. Un retrat de Putin (Vladimir) és un signe, i un

símptoma, de la dolorosa ceguesadavantdels defectesde polítics abjectes. Ja no es pot

dibuixar res.

SHOES AND COLOURS

Les sabatessónuna apassionadadedicacióal principi que la brutícia organitzadaté les

sevespròpies qualitats estètiques.

La pràctica artística és la premissa necessària per a la creació del procés creatiu,

de manera que l’empremta d’una sabataesconverteix en substànciapictòrica, cola o

material adhesiu.

Des del principi, unes determinades sensacionsolfactives han anatunides aaquestes

dues obres: és curiós com el retrat de l’estadista desprèn una certa olor a vell, a

tancat i brut, mentre que Shoesandcoloursobreles finestres i deixa entrar una aroma

molt mésoptimista.

Vedovamazzei

VEDOVAMAZZEI

Shoesandcolours/ Putin | 2012

Oli sobrefusta | 43 x 37 cm/ 43 x 37 cm

46 47


Un dibuix sobre un paperde 56 x 76,5 cm, prou rugós perquè la fricció del carbonet

sobrela superfície permeti deixar un traçdiscontinu i subtil. La imatgedescriu un cap

recolzat en un dels costats.El que primer ens suggereixéslaideade màscara,potser per

com estàencerclat el rostre i per la tensió que la composició genera, ocupant pràcticament

els límits del margedel paper.

El rostre té els ulls tancats,com si estiguésdormint, ambuna actitud de placidesa,

sensacióque reforça el títol en francès Rêve,“somni”. El títol vaacompanyatper dues

lletres, R.H., unareferènciaalafotografiaque Raoul Hausmannrealitzàambel mateix

títol el 1930.

No sé per què és recorrent en la mevaobra aquestaimatge d’un caprecolzat ambels

ulls tancats.Suposo que té algunacosaaveure ambla suspensió de la consciència i dels

sentits. Una imatge però no és mai unívoca sinó que ella mateixa aglutina múltiples

significats i associacions.Probablement a causadel gestque descriu el rostre, el sentit

que Rêvehasuggerit ésel de l’olfacte, perquè els altres estananul·lats, no hi havisió, ni

so (el rostre no té orelles i la bocaes manté tancada).

¿No éscert tambéque quanvolem olorar algunacosafem un gestsimilar i intentem

anul·lar el altres sentits per potenciar i concentrar-nos en el sentit que estemutilitzant?

Oriol Vilapuig

ORIOL VILAPUIG

Rêve(R.H.) | 2008

Carbonetsobrepaper | 76,5 x 56 cm

48 49


ocultació

50 51


“Buscallibres quesiguin mésvells quejo. Aquestfaolor deresclosit. Obre’n un altre.

Té l’olor del terra d’una botigade rampoines. I araun altre. Aquestfa olor d’aula de

ciències d’institut.

Tapa-li els ulls, la bocai el nasambpaperretallat.”

BrianBress

BRIAN BRESS

Planer | 2012

Collage | 92,5 x 61 cm

52 53


Olor, presènciadel rostre

Rostre, banyatd’ulls

Ulls oberts, que ploren

Ploren llàgrimes complexesd’olor

Olor de sal

Sal del Mediterrani

Mediterrani ja, viscut

Viscut dejàvu(ja vist)

Vist els ulls

Que evoquenvívids records

CarmenCalvo

CARMEN CALVO

Quien suponenquesoy | 2013

Tècnicamixta- Edició: única | 101 x 66 cm

54

55


Les flors deplàstic nomoren

Que quedi ben clar: el personatged’aquestasèrie de Luciana Crepaldi no és una romànticaestúpida,

renovant la sevacreençaen la regeneració de l’home. Ella s’interessa

per les tulipes blanques com una performancequefereixi sedueix. Es tracta, potser, del

fetitxe d’una solitària? Però quina classede solitud? Ella no té capgustbabaca 1 perla

determinació que denota fragilitat, submissió i insignificança. No és la damade les

camèlies.Pot ser dit impunement, fins i tot ambun cert somriure, que totsels somnis

perfumatsl’embolcallen, instrument o escenari per aunadeterminadaactivitat màgica

o poètica. No hi hamés mentides, no es jugaambel cor: fi de les metàfores, regne de

l’olor. Tot l’esperit delanoiafaolor degrocpàl·lid; coloració dauradadelmarquanes

fafosc; abellesardentsbrunzint i zigzaguejantperles olors. Lallum delstons dejardins

invisibles; els trèvols liles de les il·lusions perdudes; alecrín 2 icanyella;el sucverd d’una

vella música dels Titãs 3 ; una densai selvàticadelícia d’obra finalment acabada.

En veureaquestestranyrostre(feliç?), dopatper l’olor deles flors inventades,qualsevol

persona, conforme ambel seuestatd’ànim, apreciael seuart i els pètalsde tulipes

amb gran entusiasme.

AntonioJúnior, Brasil, 2002

1

Babaca:expressió brasilera per adeterminar quelcom passatdemoda, vulgar, idiota, sensesentit.

2

Alecrín: arbre de la família deles verbenàcies,d’Amèrica meridional, de fustasemblantala

caoba,però méspesadai de color mésbonic.

3

Titãs: grup derock brasiler.

LUCIANA CREPALDI

SundayFebruary13 (Sèrie escaneándome) |

2000

Impressió fotogràficasobrepaper,muntatsobred’alumini - Edició: 1/5 | 21 x 30 cmc/u

56 57


En PinkAgentsempredeixa seqüeles al qui el respira... curioses mutacions i canvis radicals

en l’estètica inicial de les persones que entren en contacteambell. En PinkAgent

té una olor indescriptible, una barrejade trementina i líquid de revelat, s’acostariaa

aquestasensació que es percep en olorar una tela acabadadefa poc o una foto recentment

treta de la cubeta.

De Val & Leto

DE VAL & LETO

Portrait#4 (SèriePink Agent) | 2010

ImpressiófotogràficaLambdasobrepaper,oli i collage | 40 x30 cm

58 59


Està ambbot.

EstherFerrer

ESTHER FERRER

Autorretratoconberza(Sèrie performance:LasCosas) | 1990 / 1995

Fotografiaen b/n, acoloridaamà- Edició: única | 76 x 66 cm

60 61


A propostadesentits privilegiats oprovocats:l’obradeDouglasGordon

Alguns artistes de la modernitat van entendre que els nous procediments per a la

creació plàstica, les anomenades artsvisuals,podien assumir més que no pas aspectes

representatius o reproductius, actituds agressivesi transgressoresque en lloc de conservar

l’establert portessin a la sevadestrucció, una nova forma possible, inèdita de

la realitat ambient. És real tot el que es veu, però tambéés real allò que convertim en

real, a què donem presència inèdita. Aquestaopció plàsticaté sentit pel fet d’oferir

presències activesreals que ens obliguen adonar-los contingut, significat, encaraque

sigui insòlit o inesperat, de vegadesobligatper la novacoherència que calordenar des

dels sentits perquè el presentatsigui accessibleal’enteniment. DouglasGordon ésun

d’aquests agressorsde l’immediat i ho practicafent servir el temps però també–com

en el caspresent– el foc. Un tempso un foc controlats, lligats demans, que suspenen

la sevaacció i activitat quan l’artista ho decideix, que és quan ha aconseguitque l’observadorel

segueixi aell i no pasl’objecte primigeni que motival’acció.

Aquestes imatges així suspesesi interrompudes en el temps en els seus processos

altres, inclòs l’agressiu, es presten, s’ofereixen a noves funcions. La que posseeix la

colección olorVISUAL, passadeser una fotografiaatemptada,perun motiu subjectiu

o d’aberrant joc sàdic, al margede la desfiguració aconseguida,a adquirir un sentit i

un significat nous: el seu nas ha estatalterat i en aquestprecís instant, el que clamai

posaen evidèncialaimatge ésl’imperatiu de l’olfacte. Després –amb el consentiment o

sensedel’agressor– calpreguntar: de quin sentit bàsicvolies desposseirlaimatge? ¿Del

de la bellesa o del de l’olor? Els ha aconseguittots dos i el segonambescreix, posant

en evidència l’horrorosa i, per al piròman, dolça olor del foc que cremao la fortor

pudenta de la carn abrasada.

Digne premi Turner, el de DouglasGordon.

ArnauPuig

DOUGLAS GORDON

Self-portrait ofyou+ me(Jenny Agutter) | 2006

Impressió fotogràficasobrepaper,cremati mirall | 65,6 x 61,1 cm

62 63


Un bodegóambrostre de dona.

Un cúmul de pètals que ens embolcalla en una fragànciaefímera.

La sensació olfactiva del constant canvi.

La fugacitatde la bellesa i la tensió del temps…

Un intent de conservaciócom si estractésd’alquímia…

Només ens quedael record de la fragància d’aquestes roses…

LolaGuerrera

LOLA GUERRERA

Rostromarchito | 2012

CòpiasobrepaperHahnemühle.Edició:PA (10+3PA) | 90 x 67,5 cm

64 65


Aquellaaromali vaportar records d’aquell forat o habitacleon s’acumulaven, recolzats

a la paret, cartons, papers, teles, obres inacabades,absorbint l’olor, l’olor inquieta,

l’olor perduda,l’olor esquiva,l’olor blanca,l’olor del temps.

José Leguey

JOSÉ LEGUEY

Larelación | 2013

Mixtai collagesobrepaper | 49 x 19 x 13 cm

66 67


L’aire éssec. Sento l’olor de la carretera, de la terra fangosai de la pols de sorra

dins l’aire. Els arbres esgronxen suaumenti els mangosestanmassamadurs.En

compro dos. El venedor em dónael canvi. Les monedessón calentesi l’olor de

metall se m’enganxa als dits.

KiraLeskinen

KIRA LESKINEN

Sabroso | 2016

Impressióde tintes antigues,Diasec | 32 x 27 cm

68 69


En aquestaobra de Markus Oehlen apareix un rostre que aconsegueix encarnar la

bellesa i la serenitat atravésde formes psicodèliques i fràgils, formant un suggestiui

misteriós rostre.

El complex tractamentque dona Oehlen ales sevesobres ens suggereix que l’artista

té la capacitatdemodificar totes les imatgessubstituint la realitat per una representació

complexa composta de capessuperposades, com si es tractés de processos mecànics

intercalats ambtaquespictòriques de tractament clàssic.

És aquestalafunció que té el perfum? Substitueix la nostra realitat? Ens canvia?

GaleriaJuanade Aizpuru

MARKUS OEHLEN

Selfportrait | 2005

Mixtasobre tela | 60 x 50 cm

70 71


Godzilla vaser creatper la radioactivitat però Bread Man (“Home de Pa”) vaser transformat

en monstre per la religió. La idea inicial de la performancevavenirdela Bíblia:

unes amiguesmevesem van obligar a llegir-la. Em van ensenyar que Jesús haviadit als

seusdeixebles en l’últim Sopar: el paés lamevacarn i el vi negre éslamevasang. L’olor

del paés molt característica però en la cuina japonesano es feia servir pa.

TatsumiOrimoto

TATSUMI ORIMOTO

Breadman | 2009

Fotografiaencolor sobreplexiglàs- Edició: 1/20 | 40 x 58 cmc/u

72 73


Les referències ala santeriao la religió que Marta María Pérez Bravo reté i fotografia

se’ns presenten com una interpretació de la condició original de l’ésser humà. Són

accions motivades i regides per la creença en la comunicació i la transformació dels

éssers i els objectes. Les sevesimatgesrepresenten diferents rituals que estandestinats

arescatarde l’oblit, i apreservarla continuïtat, d’un món màgicque ella no vol que es

perdi. Se’ns mostren escenesen què es barregen talismans ambamulets i ambsímbols

màgicsque ens parlen de l’energia que anima la vida.

En aquestafotografia pren com a centre l’ésser humà. Observem accions que es

podrien situar en aquestespai intersticial que hi ha entre el pensament i la sensació,

concretadaen aquestaconstant presència-absència del rostre humà. Se’ns negala visió

d’allò que mésinformació ens podria oferir, el seurostre. Apareix metamorfosada,se

serveix d’artificis, màscaresi objectesper disfressar o negarel seu rostre. Ens parla de

les sevescreences, pors, quimeres i sentiments, se serveix del seu propi cos perquè el

públic senti, vegii olori allò que normalment no veu.

El rostre fa referència a la presència, amb ell es pretén subratllar la identitat de

l’individu, la sevaolor, el seu sabor, el seu... És el lloc on tenen lloc tots els jocs metafòrics.

La sevaolor ens porta aun pou de conflictes, símptomesi inquietuds, l’espai

en què es fan visibles totes les necessitats, on el subjecte es fa vulnerable i ensenyatota

la sevafragilitat. La sevaempremta ens remet ala pèrdua, ala desaparició personal.

MartaMª Pérez Bravo

MARTA MARÍA PÉREZ BRAVO

Está ensusmanos | 1995

Fotografiaenblanci negre- Edició: 2/3 | 100 x 80 cm

74 75


Com no podia ser d’una altra manera, i una vegadaassumidala insubordinació dels

afectes,el catedràticErnst-Rudolph Mayer de la universitat de Princeton vadeclarar,

gairebésenseimmutar-se, que la caraera, sensdubte, el rostre del desiginsatisfet. El

silenci de l’auditori vaser eixordador. Ningú, ni els mésatrevits, no vangosar,no pas

obrir la boca,sinó ni tan sols pestanyejar.

El silenci vaaconseguirpetrificar el temps i els instants en successióforen embalsamats.La

frase del catedràticErnst-Rudolph Mayer de la universitat de Princeton

haviatravessatdel tot aquell lloc i haviaperforat de tal maneraels aparells auditius del

públic que la paràlisi fou definitiva.

Però, com els esdevenimentsja ens hi han acostumat,algú-no el mésatrevit, ni el

que tenia més coratge, ni per descomptatel més valent, no: només algú que podria

ser qualsevol- va moure, quasi sense adonar-se’n, l’aleta dreta que envolta la fosa

nasali vaolorar el silenci. Aquest petit gest, per altra bandanatural, vaprovocar un

terrabastall monstruós que fou el principi del final de l’hegemonia del pensament

sobre l’olfacte. I a partir d’aquell instant fundador i absolutamentrevolucionari, ja

res vaser el mateix en les societatsdel capitalisme avançat.Evidentment, l’home que

vamoure, quasi senseadonar-se’n, l’aleta dreta que envolta la fosanasali vaolorar el

silenci fou condemnat a portar el nas dins d’una gàbiaper tota la vida i, com sol ser

obvi en aquestscasos,fouconvertit en líder i posteriorment en màrtir de la Lliga dels

Homes que Oloren les Coses. I la història el vaabsoldre... Però aquestaésuna altra

història.

BernardíRoig

BERNARDÍ ROIG

La cárceldelrostro | 1999

Tècnicamixta/ Carbói cendrasobrepaper | 49 x 15 x 40 / 100 x 70 cm

76 77


dissolució

78 79


El meu sentit de l’olor sapquant la naturaésaprop.

RogerBallen

ROGER BALLEN

Theendoftheworld | 2003

Impressió fotogràficasobrepaper,gelatinade plata- Edició: 2/20 | 40 x 40 cm

80 81


Neix un nen

Amor ardent

Flor ques’obre

I que faolor

Neix una mare

Neix un pare

Bonica cançó

Silenci i llàgrimes

Felicitat que crema

El cor

Foc i desig

Plujai flama

Neix un nen

Amor ardent

LindaBeck

BIANCA BECK

S/t | 2009

Oli sobretelacremada| 50,8 x 40,64 cm

82 83


Les obres de l’artistasuïssaMiriam Cahn destaquencomocontrapunt del conjunt. Les

intrigants teles del’artistamostren retratsd’individus degènereindeterminat, humans

o animals, d’ulls molt oberts. Els colors vistosos,la intensitat i l’impacte immediat de

les sevesimatges fantasmagòriques mostren la iconografia personal desenvolupada per

l’artista, fortament influïda pel bel·ligerant moviment feminista dels anys60.

Els mons de silenci, dones, animals i guerra, el costransfigurat com un objecte de

violència, esreflecteixen constantment en el seu treball, com una densabarreja de colors

i de penetrantsolors.

Les obres de Cahn expressen simultàniament un sentit de solitud malenconiosa i

una impressió intensa de força creativa, revolucionària.

SilviaDauder

MIRIAM CAHN

Denkerdersoldat | 2002

Oli sobretela | 38 x 42 cm

84 85


Recordol’olor...

20 olors alamemòria

Recordo l’olor d’un vell àlbumde fotos.

Recordo l’olor d’alcohol i de por quanveniael practicant.

Recordo l’olor calentade la mula a l’estable.

Recordo l’olor de la terra mulladaal setembre.

Recordo l’olor foscadels armaris acasadels meus avis.

Recordo l’olor d’espelmai de santal’església.

Recordo l’olor dels discosde vinil en sortir de la funda.

Recordo l’olor de mar ales fustes naufragades.

Recordo l’olor del plom fos en caureal’aigua.

Recordo l’olor del vaixell quananàvemaBarcelona, salnitre i petroli.

Recordo l’olor de cordai cartró al magatzemdelmeu avi.

Recordo l’olor d’un llibre de raceshumanes.

Recordo l’olor de pipa i de tristesa acasadelsmeus oncles.

Recordo l’olor d’un vell àlbumde fotos.

Recordo l’olor de la botiguetade queviures, menjar i detergent.

Recordo l’olor de fum quan Sebastiàcremavarostolls al’alba.

Recordo l’olor del barri xinés de Palma, pixatsi humitat.

Recordo l’olor narcotitzantde les figueres.

Recordo l’olor de greix i de ferro d’una vellapistola.

Recordo l’olor de les casesabandonades.

PepCarrió

PEP CARRIÓ

Cabezalastrada | 2010

Tècnicamixta | 35 x 20 cm

86 87


Solucions aquoses

revelen la imatge.

Mires.

El nas, aprop de la cubeta.

Respires.

Olor avermell i penombra.

La sang,enverinada.

De fotografia.

Manel Esclusa

MANEL ESCLUSA

Retratdepaisatgex (Sèrie Scantac)| 1995 / 2003

Impressió fotogràficasobrepaper,gelatinade plataviradaal seleni - Edició: 1/2 | 100 x 100 cm

88 89


Fusta maceradaen Rosada,

carreus de pedra ambeco,

orenetes ambcaminar d’espart,

espaisonor ple/buit,

copiesof copies, mimesi of mimesi,

Indian Summer,

paradís adestemps,

canviaràl’olor del marfil per l’aroma del

caffè alla Napoletana,

50 anysde vida en dues pàgines,

5 pensaments en cent pàgines,

olors senzills recordats...Kind of Blue.

JesúsEtxarte

JESÚS ETXARTE

CaffésignoreBach | 2015

HD - Duración:7’10’’ - Edició: única | midesvariables

90 91


QUINA BONA OLOR A ÈXIT.

SÓC FELIÇ I NO EM REFIO DE NINGÚ,

A BAIX FENT EXERCICIS EL MEU BON AMIC DASU,

DIAGNOSTICAT COM A ESQUIZOFRÈNIC EMOCIONAL.

ESTEM VIVINT UNA TERRIBLE GUERRA A IRAK

I EL NOSTRE PRESIDENT SE’N VA DE VACANCES AMB

BUSH I BLAIR.

EVRU

EVRU

Casievruvii | 2003

Mixtasobre paper | 46,5 x 38 cm

92 93


Totes les aromespossibles

¿Tenen les fotografies la capacitatd’atrapar-nos en una experiència sensorial que va

més enllà de la sevaaparençaformal, quan el seu codi de representació afectaexclusivamentla

privacitat de qui les executa? O ésque potser no existeix al substratde moltes

d’elles algunacosamés que l’omnipresent olor dels químics que les han fet reconeixedores?

La virtualitat de la imatgedespertaen nosaltres el desig de l’absent. ¿Serem

capaçosd’extraure’n la informació necessàriaper superar la pura catalogacióinformativa,

que transcendeixi el purament enginyós? ¿Serem tan pobres de quedar-nos en

aquestalectura restringida que a penes arriba aavançar més enllà d’un joc compositiu,

d’una estructuració de grisos o matisos? ¿Seríem capaçosde fotografiar amb els ulls

tancatsallò que només ens captivaper la nostra curiositat olfactiva? Olors com atons?

O és que potser les fotografies no contenen totes les aromespossibles?

Eduardo Ibañez

EDUARDO IBAÑEZ

S/t | 2000

Fotografiaadhesivadasobremetacrilatmate- Edició: 2/7 | 100 x 69,5 cm

94 95


Escales amunt, l’olor a resina que impregnavatotes les paretsde l’estudi bufetejavala

castedatde qualsevol subjecte i de sobte desapareix, tot desapareix.

El cabell es plastifica per impedir unions perpètues, quatre tapsde cel·lulosa protegeixenorelles

i nasper evitar filtracions fatals:ja no espot sentir ni olorar el món.

Lacordapremsada, mastegada,regalaunestrident sointern que en contacteambles

dents electritza el cos de dalt abaix.

Estar submergit ambels ulls tancatsfa que el món deixi de veure’s, la massahumida

i freda actuacom un grat bàlsamde perfusió.

L’escaiola endureix atrapantambenveja la inquilina cel·lulosa del nas, regalanten

aquestinstant una canilla d’efluvis indeterminats provocatspel coneixement de totsels

elements, despuntant, la febril crema hidratant que intentava aixoplugar el semblant

ambuna blancamàscaramenyspreable, viscosai inestable.

En un instant, tota aquestademènciainunda i sacsejasensepietat i atraïció fins el

darrer paratgedel crani.

JoséRamónLidó Rico

JOSÉ RAMÓN LIDÓ RICO

Canta | 2001

Resinade polièster | 40 x 40 x 16 cm

96 97


Igual que les calaveresde sucre típiques del Dia dels Morts aMèxic, aquestcrani recobert

deresinade colors no faolor de mort, encaraque sigui unaimatge, explotadafins

al’avorriment, que la representaen la cultura popular.

Les gotes, ombres i formes de vius colors de què estàrecobert més aviatremeten a

la celebració de la vida que es produeix en ocasiódel Dia dels Morts. Tal com passaen

aquestesfestes, recorda als nostres sentits les cosesvives i amb olor, potser fins i tot

cosescom dolços i llaminadures.

MarkusLinnenbrink

MARKUS LINNENBRINK

Skull 6 (yorhouseismyworld)| 2012

Resinaepoxi, escumadepoliuretài fusta | 148 x 50 x 40 cm

98 99


Lafillade Heisenberg

La llum de la finestra banyade blanc l’habitació de la filla de Werner Heisenberg, el

científic. És unaestançaneta, faolor denet. D’ençàque eraunanenahavist moltes vegades,penjats

de les parets de la casa,els retrats de la família, les belles caresales quals,

d’alguna manera, s’assemblaperquè la reconeixen en silenci. Aquestescaresl’han mirat

sempre, detingudament, però el primer cop que ella se’n vaadonar vaser quan el

seu pareesvadisposarallegir-li la història d’Alícia al País de les Meravelles. Un reflex

de plata,gairebéimperceptible, relliscavad’entre les mirades dels retrats quanvasentir

per primera vegadaelconte d’una nena que estroba davantdel mirall. La filla de Heisenberg

s’oblida de tot mirant la sevapròpia cara, sorpresa. El paisatgealemanyque es

pot veureatravésdelafinestrali resultatan indiferent comellaés indiferent alpaisatge,

potser el paisatgedel’illa de Helgoland. Els seusulls estanrecorrent araels turons de

les sevescelles, la profunda vall de la sevaboca, els vessantsdel seu nas. És el mateix nas

del seu pare, el nasque vahaver de protegir de les al·lèrgies de Helgoland, la llunyana

illa que no té pol·len. Mou, gira, sacsejaunai altra vegadalasevamiradaal mirall fins

que aconsegueix fer-hi desaparèixer la sevapròpia cara. Els arabescosde les sevesorelles,

però, encarahi són, aqueststambésónels seuscabellsi aquestésel seucoll. Mai no

aconsegueixveure’s totasencerai tampocno estàmolt seguradel que vol veure. Ho haviadit

el pare, en unaocasió, desprésde tocarel piano i de rellegir Goethe sobreel fals

moviment: “és impossible conèixer ambprecisió absolutalaposició i la velocitaten les

partícules subatòmiques, dues de les magnitudsbàsiquesde lamecànica.” Associael seu

pareambuna olor complexai intermitent. Quan ésaprop ésuna aromalleugera, discreta,

quans’allunyacanviaprofundament i esdevévestiduressumptuosesi riques. Una

olor queéscompanya.Lallum en unafotografia, comen un mirall, il·luminaunes zonesacostad’enfosquir-ne

d’altres. El lloc del’espectadorésinquietant perquèésincert.

DuaneMichals

DUANE MICHALS

TheHeisenbergmagicmirror ofuncertainly | 1998

Seqüènciade 6 fotografiessobregelatinadeplata- Edició: 1/2 | 20 x 25 c/u

100 101


Com a artista, vaigtriar el sofre a finals dels anys 90 per a unes escultures petites i

ambivalents. Malgrat la sevabellesa intrínseca, que sempre estàpresent en les meves

obres, el sofre per ami era un element vulgar. La pols de sofre, acausadela sevaforta

olor repel·lent, se solia escamparal peu de les parets per tal d’impedir que els gats

hi pixessin. Era un material de baixacategoria, però que al mateix temps, per la seva

relació ambels volcansi l’alquímia, em permetia de fer volar la imaginació. A mésa

més, i sobre tot, atèsque els títols de les meves obres sempre han estatdescriptius i

particularment significatius, la paraulasofre,en francès soufre,desvetllaalgunesassociacions

eminentment poètiques, com ara: soufre,souffrir,souffreteux,sulfureux[sofre,sofrir,

malaltís, sulfurós]. D’altra bandaera una opció que encaixavaambel meu desig de

treballar ambun material que no haguessin utilitzat abansaltres artistes.

JeanMichel Othoniel

JEAN MICHEL OTHONIEL

Autorretrato | 1993

Sofrei fusta | 35 x 24 x 24 cm

102 103


EN PATRICK ESTÀ DE VISITA A LONDRES, ESTÀ EN UN PUB, SAP QUE NO

ÉS EL MILLOR LLOC PER A UNA CITA. MIRA EL RELLOTGE, ET MIRA A TU,

ESTÀ SEGUR QUE NO EL VEURÀS…LI FASCINA LA TEVA OLOR…

Luis Macías

LUIS MACÍAS

Patrick feelingali’l insecurebesidesheis wearinganewrolex | 2004

Acrílic sobretela | 61 x 76 cm

104 105


“Son tusperjumenesmujerlosquemesulibeyan...”

C. MejíaGodoy.

...“Ningú no jugavai ningú no s’afanyavaenaquestcarrer, ni tan sols els remolins del

terral pesatscom pedres.

Ja no espodiasortir ni entrar enlloc. La boirina o el sol eren de sorra...”

Extracte de CrónicadelNiñoJesúsdeChilca. 1982. Poesia d’Antonio Cisneros.

Com en el poema de Cisneros on gairebé ens podem palpar la sorra sobre la pell,

l’exercici de la memòria fa diversesgiragonsesfins aconvergir en un tot, produint així

un imaginari personalúnic pde qui rememora.

En el casde DreamingRose,2009, la sensualitat de l’olor presideix i reuneix atots els

altres colors sotael seu aroma.

El tema de l’obra és de caràcter autobiogràfic i tracta d’un record d’una finca de

flors perduda. En pintar les rosessobre la pell és l’acte mésproper ala tradició tribal i

primera del tatuatge:informar procedència, res mésproper a l’acte mateixd’untar-se

perfum.

El títol en anglèslúdicament evocados moments: el del personatgesomiant (Roseis

dreaming)i el de l’acte de recordar les sevesroses (Dreamingofroses).

I atravésd’aquestaimatge, l’aroma apareix per a quedar-se per sempre.

CeciliaParedes

CECILIA PAREDES

Dreamingrose | 2009

Impressiófotogràficasobrepaper,muntatsobrealumini - Edició: 7/7 | 110 x 110 cm

106 107


“A vegadesintento visualitzar el viatged’una paraulaquan surt dels llavis d’una persona

i esdirigeix al seu destinatari, o imagino, quan estic en unabiblioteca, que tots els

llibres murmuren. Veig llavors un esbartd’ocells que semblen desplaçar-sede manera

caòticai que tot i així segueixen el seu viatge. Amb Genoma,buscoel primer alè, la primeraolor,

l’origen de tot.”

Charles Sandison

CHARLES SANDISON

Genoma| 2006

Videoprojecció monocanal-Edició: 4/5 + 1 AP | midesvariables

108 109


La fotografia de Tillmans ha abordatal llarg dels anys un ampli ventall de gèneres i

continguts, incloent-hi ambfreqüència el retrat. En el seu conjunt, la sevapràctica

artística ens remet ala idea d’un extens workinprogresselmotor del qual són un constant

qüestionament i re-contextualització de tot els elements constitutius de la fotografia.

No es d’estranyar doncs, que l’obra tituladaAnders, BrightonArcimboldos’hagiinspirat en la

pintura del genial artistamanierista Giuseppe Arcimboldo.

La relació entre l’home i el seu entorn natural i els sentits que intervenen en l’esmentadarelació

foren temesrecurrents de l’art manierista de la segonameitatdel segle

xvi. Però l’obra d’Arcimboldo guardaen la sevapoètica un altre mecanisme que ja

apuntadirectament al Barroc i que la fa encaramés interessant als ulls de Tillmans: la

perpetua combinació dels seus elements constitutius que per ella mateixaja garanteix

una infinitat de possibilitats.

Si ens fixem en la relació del sentit olfactiu i les obres d’Arcimboldo, sensdubte és

una connexió directa... i la obrade Tillmans, fa olor?

Christian Domingez

WOLFANG TILLMANS

Anders, BrightonArcimboldo | 2005

C-print- Edició:1/3 + 1 PA | 61 x 50 cm

110 111


Sobre lamevaobra

Quan imagino un paisatgecontemporani, veig un món cobert de grafits. Els meus

retrats són paisatgestambé,i quan pinto figures, les tapoambels meuspropis grafits

És la vida que vivim, imatgesi olors de tot el que ens envolta.

AlexanderTinei

ALEXANDER TINEI

Flower ona face | 2009

Grafit i llapis grassossobrepaper| 150 x 115 cm

112 113


traduccions/ traducciones/ translations

114 115


DiálogoentreAntoni VilaCasas yErnesto Ventós

Con motivo de la exposición Laidentidadperdida.

El rostro,colecciónolorVISUAL,que secelebra

entre los mesesde enero y mayoen el Museu

d’EsculturaContemporàniaCan Mario,

consideramos que teníamos una ocasión única

paraestablecerun diálogo entre Ernesto

Ventós y Antoni VilaCasas. El resultadode

eseencuentro nos hapermitido comprender

las motivaciones de dos personalidades muy

diferentes que, sin embargo,coinciden

en una misma pasión, que se vuelve locura

entrelazadacon la vida. Y es precisamente en

ese latir incesante entregadoalos caprichos

de la belleza donde se sitúa el gestoconcreto y

absoluto del coleccionista.

Evocando la voz de uno de los pensadores

másrelevantes de la primera mitad del siglo

xx, WalterBenjamin, introducimoslaprimera

cuestión: “Toda pasiónconfina con lo caótico,

pero la pasión del coleccionista confina con un

caosde recuerdos.”

Ambos coleccionistascoinciden en el espíritu

y lailusión que configuran todacolección.

“Mi colección —afirmaErnesto Ventós— describe

los olores que me rodean; paramí, el

sentido del olfato es muy importante, porque

todo en mi vidatiene olor. Mis padresy también

mi abuelo fueron los causantesdeque

así sea,pues yatrabajabanen el mundo de los

olores.” ParaAntoni Vila Casas,estacuestión

es significativa y dota asu fondo de arte de

una “ventajarespeto del propio”, puesto que

responde —aclara— a dos premisas: la vista y el

olfato.

Interpelados por los orígenes de la pasión del

coleccionismo, los motivos son muydiferentes.

Antoni Vila Casasafirma habercoleccionado

desdesu niñez; en aquellos añosreúne todo

tipo de objetos, como por ejemplo sellos, cajas

metálicasde medicamentos y balanzas.No obstante,

lasprimeras obrasde arte que atesorason

lasque pertenecían asusfamiliares traspasados

y que hoy configuran una colección de autores

de principios del siglo xx. Años después,cuando

dirigía los laboratorios, se relacionabacon

artistasaquienes pedíapor Navidadesuna obra

de la que imprimían una litografía que regalaba

enmarcadaalos médicos y al personal de administración.

Tras vender la compañíafarmacéutica,

decidió promover el arte contemporáneo

catalán,el objetivo principal de laFundació Vila

Casas.

Los inicios de Ernesto Ventós tambiénson

peculiares. Es el mayor de ocho hermanos, y

tener una discapacidadauditivalo convirtió en

extremamentetímido. Empezó coleccionando

revistasdel Capitán Trueno, coches, cajasde

cerillas… A los diecisiete años, interesadopor

el mundo del arte, comienza avisitar galerías

donde —recuerda— “me entusiasmécon Torres-

García, por las formas cuadradasysus colores, y

le dije ami padreque me gustaríaadquirir una

obra suya.La respuesta fue “no, debestrabajar

y estudiar”. Y empecé, ahorayahacecuarenta

años,laColección olorVISUAL; queríacoleccionar

arte, pero buscabaun motivo”.

La celebración de la exposición Sugestiones

olfativasenla Fundació Joan Miró, en la que

participó como perfumista, fue determinante.

Ventós tomó consciencia de que allí se hablaba

de los olores en general, de cómo se obtenían y

cómo nos afectaban,pero no del olor del arte,

una cuestión que se convertiría en la verdadera

fuente de inspiración de su colección, su memoria

olfativa. Despuésde diferentes intentos

de contactar por cartacon artistas y galeristas

paraexplicarles el proyecto, Albert Ràfols-Casamadalorecibió

en su estudio. A partir de ese

momento, la colección trazó su propio relato.

Desde la diferencia que determina ambas

colecciones, una cuestión que también queremos

abordarson los motivos por los que los

dos decidieron compartirlas con la sociedad.

Parael perfumista, larazón principal fue

“enseñar ala sociedadaoler através del arte

contemporáneo y que la gente se diera cuentade

que tiene una memoria olfativa que la

lleva arecuerdos, amenudo olvidados”. Para

Antoni Vila Casas,lo que realmente le sedujo

ala hora de compartir su legado fue que contaba“con

una actividad añadida”: el gusto por

la tradición. A travésde la recuperación de

edificios emblemáticos—antiguasfábricas, un

palaciodel siglo xvi y unos antiguos almacenes

textiles—, el empresario farmacéuticotrazó

una red de espaciosexpositivos en los que se

definen algunosde los capítulos másprósperos

del país, donde poder “exponer aartistas catalanes

para que se sientan en casay luzcan más”,

afirma. Antoni Vila Casasconsidera, así, que

tanto Ernesto Ventós como él han decidido

revertir en la sociedadlo que estales aportó en

sus profesiones respectivas.

En cuantoalos estilos artísticos que imperan

en el mundo del arte, amboscoinciden

en que el público general se siente máscerca

de lo que comprende e identifica, apesarde

que —aclaran— estano es la tendencia imperante.

ParaErnesto Ventós, en particular, son

muchos los artistasque practicanun tipo de

arte frecuentemente acompañadode lecturas y

relatos que al ser traspasadosala pintura resultan

“másbien comerciales”. “Para mi gusto

—concluye—, siempre esmejor pintar con el

corazón.” Antoni Vila Casasasientecon la cabeza.Como

afirmó Walter Benjamin, “lafascinación

másintensa parael coleccionista radica

en cerrar los objetosindividuales en un círculo

mágicoen el que queden congeladostan pronto

como la última emoción, la emoción de su

adquisición, ha pasadopor sobre de ellos”.

NatàliaChocarro yCristinaAgàpito

Barcelona,3 de julio de 2018

116 117


DialoguebetweenAntoni VilaCasas

andErnesto Ventós

On occasionof the organisation of the

exhibition TheLostIdentity. TheFace,olorVisual

Collection,tobe held from January to May 2019,

atthe Museu d’EsculturaContemporània

Can Mario, wecameto the conclusion that

it would be aunique opportunity to set up a

dialogue betweenErnesto Ventós and Antoni

Vila Casas.The result of this encounter has

allowedus to better understand the motivations

of thesetwohighly different individuals, who

nevertheless coincide when it comesto one

particular passion, which when bound up with

life itself could be seenasakind of madness.

It is precisely amidstthe ongoing pulse of the

caprices of beautywhere the concrete and most

absolutegestureof the collector should be

positioned.

By evoking the voice of one of the most

relevantthinkers of the first half of the 20th

century, WalterBenjamin, weintroduce the

first issue to be dealtwith: “Every passion

borders on the chaotic, but the collector’s

passionborders on the chaosof memories.”

Both collectors agreein the spirit andhope

that hasset aparttheir respective collections.

“My collection,” saysErnesto Ventós,

“describes the smells thatsurround me; for me,

the senseof smell is highly important because

everything in my life hasasmell. My parents

and my grandfather aswell are the causesof

this, becausethey were already actively working

in the world of aromas.”For Antoni VilaCasas,

this question is meaningful, charginghis art

collection with an “advantagewith regardsto

whatI do”, he clarifies, “given thatit responds

to twopremises, to sight and smell.”

Questioned regardingthe origins of the

collector’s passion, the reasonsare quite

distinct. Antoni Vila Casassaysthathe has

been acollector ever since he wasachild, a

period when he gatheredtogether all kinds of

objects, including stamps,metallic medicine

boxesandscales.All told, the first artworks

he would value were those that belonged to

his ancestors, which now makeup acollection

of artistsfrom the early20th century. Years

later, when he wasin chargeof the laboratories,

he hadrelationships with artists, requesting

artwork from them at Christmas to be made

into lithographs, which werethen given asgifts

to doctors andadministrative personnel. After

having sold the pharmaceutical company, he

decided to promote contemporary Catalan art,

which remains the fundamental mission of the

Fundació Vila Casas.

Ernesto Ventós’ beginnings are alsounusual.

He is the eldestof eight siblings, andsince he

had ahearing disability he wasextremely timid

when young. He beganby collecting Capitán

Trueno magazines,toy cars, matchboxes...

When he wassixteen, his interest in the world

of art led him to begin to visit galleries, where,

ashe recalls, “I wasparticularly excited by

the work of Torres-García, byhis squared

geometric forms and his use of colour, andI

told my father that I would like to buy one of

his works. The answerwasnegative, that I hadto

work and study. Eventually, now forty yearsago,

I begantheolorVISUAL Collection; I wanted

to collect art, but I waslooking for an angle.”

When the exhibition Suggestionsolfactiveswas

held atthe FundacióJoan Miró in 1978, with

the participation of a perfumer, that wasa

determining factor for him. Ventós became

awarethat the show dealt with smells in general,

of how they were obtained and whataffect they

could haveon us, but not the smell of art, a

question that would become the true source of

inspiration for his collection andhis olfactory

memory. After various attemptsto getin touch

with artists and gallery owners to explain the

project, Albert Ràfols-Casamadainvited him to

his studio. After then, the collection beganto

haveastory of its own.

Drawing from the differences that

distinguish eachof the collections, one

question wewould alsolike to consider is

related to the reasonswhyboth collectors

havechosen to share their collections with

societyatlarge. For the perfumer, the main

reason was“to teachsociety to smell through

contemporary art, so thatpeople might realise

that they haveolfactory memory that is able to

take them backto memories that have often

been forgotten.” For Antoni VilaCasas, what

really seducedhim to sharehis legacywashis

interest “in an additional activity”: his taste

for tradition. Through the renovationof

emblematicbuildings from the past(former

factories, a16th century palace,aseries of

older textile warehouses),the pharmaceutical

businessman wasto lay out anetwork of

exhibition spaces,makingit possible to define

some of the most prosperous moments in the

country’s history. This enabledthe project, as

he explains it, “to showCatalan artists so that

they canfeel athome and their work might

shine evenbrighter.” In this way,Antoni Vila

Casasbelieves that both he and Ernesto Ventós

have decided to give backto society whatsociety

hadgiven them in eachof their respective

professions.

With regardsto the artistic styles that are

dominant in the world of art, both collectors

agreethat the general public hasstronger

feelings about whatit understands and can

identify with, eventhough, theyclarify, this

is not the dominant tendency. For Ernesto

Ventós, in particular, there aremanyartists who

practice akind of art that is often accompanied

by narratives and short stories, which when

shifted into painting makesthem “more of less

commercial.” “My preference,” he concludes,

“is that it is alwaysbetterto paint with your

heart.” Antoni Vila Casasnodsin agreement.

As Walter Benjamin once stated:“The most

profound enchantmentfor the collector is the

locking of individual items within amagiccircle

in whichtheyarefixed asthe final thrill, the

thrill of acquisition, passesoverthem.”

NatàliaChocarro andCristinaAgàpito

Barcelona,3 July 2018

118 119


Laidentidad perdida

El rostro,colecciónolorVISUAL

Hice de mí lo que no supe

y lo que podía hacer de mí, no lo hice.

El traje que me puse era equivocado.

Me conocieron luego por quien no eray

no lo desmentí, y me perdí.

Cuando quise quitarme la máscara,

estaba pegadaa la cara.

Cuando la quité y me vi en el espejo,

ya estabaenvejecida.

Fernando Pessoa, “Tabacaria”

Francia, año2022. El segundomandatode

François Hollande haconcluido y seconstituye

una coalición entre conservadoresy socialistas

afin de obstaculizar el ascensoal Elíseo del

Frente Nacional, formación que lideraMarine

Le Pen. La presidencia recaeen Mohamed Ben

Abbes, un musulmán francés moderadoque,

con ayudadesus correligionarios, se propone

transformar los cimientos, yadevastados,sobre

los que se habíaconstruido la modernidad.

François, un joven profesor de laUniversidad

de la Sorbona que no parecedisfrutar

especialmente de su profesión —salvo cuando

consigue seducir aalguna de sus alumnas—,

prefiere aliviar el peso de una vida atravésde

los pasosdel escritor decadentistaJoris-Karl

Huysmans(París, 1848-1907). Asfixiadopor

el ambiente sofocanteque en el último cuarto

del siglo xix habíanprovocadoel laicismo dominante,

el ateísmoextremo, el racionalismo

y la idea, siempre presentes en un progreso sin

fin, Huysmansdecidió retirarse aun monasterio

en pleno procesode conversión religiosa.

Más de cien años después, aFrançois también

se le presentala posibilidad de seguir un camino

como aquel. En su deseode reconvertir la

sociedadfrancesaal islam y fundar un nuevo

imperio que integre a Europa, el Magreby

Oriente Próximo, con Franciaalacabeza, Ben

Abbes considera la universidad un bastión de

conocimiento capazdedirigir el paísbajo las

consignasdel Corán.

Sumisión, laúltimanoveladel controvertido

escritor francésMichel Houellebecq, nos

sitúa anteun escenarioficticio pero posible

parahablarnos de las dificultades del hombre

posmoderno en su búsquedadel sentido de la

vida.

Con la disolución, acomienzos de los años

setenta, de las “grandes verdades” como el

Estado, lareligión y lafamilia, el individuo

no anhelatanto el ser como el estarsiendo,

conformándoseasícon vivir el presente. Desde

estapremisa que resulta paradigmáticarespecto

ala etapaanterior —la identidad moderna se

entendía como un concepto de unidad, homogeneidade

integridad—, en la posmodernidad,

y siguiendo la metáforade la liquidez del sociólogo

polacoZygmunt Bauman, la identidadse

convierte en “un factor poderoso de la

estratificaciónsocial”. 1 Sin ir máslejos, Ben

Abbeso François, los personajesde Houellebecq,

gozandel privilegio de componer o descomponer

susidentidades; con todo, al otro

lado de sitúan todos aquellos “a quienes se ha

vedadoel accesoala elección de identidad” y

terminan cargandocon “las que les han impuesto”.

“Identidades —asevera—que estereotipan,

que humillan, que deshumanizan,que

estigmatizan…” 2 En el contextode la globalización,

con la “modernidad líquida” ala que

se refiere Bauman “se ha dadoplena libertad

alas identidades” 3 y ahora son los hombres los

que se deben ocupar de capturarlas, utilizando

la inteligencia y los medios asu alcance.En la

sociedadlíquida de hoy, la construcción de la

identidad es también algofluido y ligero que se

sitúaen un procesode experimentación infinita;

alo largo de la vidaobtenemosdiferentes

identidades que nos definen y que funcionan

amodo de anclaje en un espacioy un tiempo

determinados.

Este desdoblamiento, al que solo pueden

optarlos individuos que pertenecen a

una determinada clasesocial —recordemos,

por ejemplo, la exclusión que padecenlos

mal llamados inmigrantes cuando la acción

del desplazamiento ha quedado atráso la de

aquellos otros a los que estigmatizamos como

inmigrantes de segunday tercera generación—,

evidencia una nueva forma encubierta de

opresión. El mismo concepto, que en épocas

precedentes fue ideado como de unión y pertenencia,

se transforma hoy, con la posmodernidad,

en algoexclusivo, divisorio y ambiguo.

En estecontexto, Baumannos advierte: “una

vez que la identidad pierde los anclajessociales

que hacen que parezca‘natural’, predeterminadae

innegable, la identificación se vuelve

cadavez másimportante paralos individuos

que buscan desesperadamenteun nosotros

al que tener acceso”. 4 Pero ¿cómo podemos

pertenecer aun nosotros cuandola solidez de

lo público también se hatransformado en un

líquido amanosde un gobierno mundial de

rostro ausente? Y, másimportante todavía:

¿cómo podemos comprender la ausenciade

fronteras parauna libre circulación de comercio

ala vez que se levantan muros de contención

al flujo de personas? La sociedadde hoy,

aun siendo tanlíquida, escurridiza, mutante

y hedonista, se propone desafiar la lógica binaria

entre el yo y el otro propia de la modernidad

—la bestiay el soberanode Derrida—, 5

donde el soberano se presenta como el sujeto

(masculino) que desdela cumbre de una jerarquía

socialy política ejerce su dominio sobre

la bestia, nombre (femenino) que se asignaa

lasminorías subordinadas—mujeres, hijos,

esclavose indocumentados. En efecto, con el

hundimiento de la verdadúnica y absolutaque

iluminó el periodo precedenteaparecióuna

coexistencia de verdades relativas y plurales que

dieron voz alasminorías excluidas y silenciadas

y ala revalorización de la cultura local, como

un proceso compensatorio del carácterhomogeneizador

de la globalización. Compensación

que, sin embargo, no parecehaber llegado a

tiempo de detener el desarrollo de una pátina

monocroma depositadasobre los vestigios

milenarios de Occidente. Ante estepalpitar

incesante y retomando de nuevo aBauman, “el

120 121


hombre —nos dice— destruye la posibilidad de

llegar aestar satisfecho”, 6 de tal modo que “el

deseose convierte en su objetivo, un objetivo

único e incuestionable”. 7 Estaafirmación, tan

dura como inquietante, sitúa al ser humano en

un delirio estrepitoso de deseosyfrustraciones,

que “acostumbraaconsistir en un devenir

perpetuo, en una disposición permanentea

cambiar”. 8

En este contexto de mutación constante,

el individuo sevuelveposeedorde múltiples

identidades en un procesodonde el rostro —

entendido como la partedel ser humano que

nos haceúnicos aojos del “otro”— corre el

riesgo de convertirse en estereotipo o máscara

mientras escapazdeeliminar el original y, por

lo tanto, lapropiaespecificidad. En lainteracción

social ala que hoy nos vemos sometidos,

en la sociedad de la imagen y del consumo, tan

tecnificada como levadiza, la sustitución del

rostro por la máscarao, incluso, por las máscaras,donde

no hayninguna intimidad que

ocultar, nos sitúa en un nuevo escenario, que

nos proponemos analizar.

NatàliaChocarro Bosom

1

Bauman, Identidad,BuenosAires, Losada,2005.

2

Z. Bauman, Identidad,op.cit.

3

Ibídem.

4

Ibídem.

5

Derrida, Labestiayel soberano.Volumenii(2002-

2003), BuenosAires, Ediciones Manantial,2011.

6

Z. Bauman, Lamodernidadlíquida,Ciudad

de México, Fondo de CulturaEconómica, 2003,

p. 78.

7

Ibídem.

8

Z. Bauman, “Arte, muerte y posmodernidad”,en

Z. Baumanet.al., Arte¿líquido?,Madrid, Ediciones

Sequitur,2007.

The Lost Identity

The Face,olorVISUAL Collection

I madeof myself whatI did not know how,

And whatI could havemadeof myself, I did

not.

I put on the wrong costume.

I waslater mistaken for someone I wasn’t,

And I did not deny it, andwaslost.

When I went to take off the mask,

It wasstuck to my face.

When I finally gotit off andsawmyselfin

themirror,

I had alreadygrown old.

Fernando Pessoa, “Tabacaria”

France, year2022. François Hollande’s second

mandate hasended and a coalition between

the conservative and socialist parties has been

establishedin order to block the rise to the

Elysée of the National Front, led byMarine Le

Pen. The presidency devolvesupon Mohamed

Ben Abbes, amoderateFrench Muslim

who, with the support of his co-religionists,

plans to transform the already devastated

foundations on which modernity hadonce

been constructed.

François, amiddle-aged professor atthe

NewSorbonne University whodoesn’t seemto

particularly enjoy his profession exceptwhen

he managesto seduce one of his students,

prefers to lighten life’s burden byfollowing

in the footsteps of Decadent movement writer

Joris-Karl Huysmans(Paris, 1848–1907).

Asphyxiatedby the suffocating environment

that the dominant streamsof secularism,

extreme atheism, rationalism and the idea

— alwayspresent in endless progress — had

provoked during the last quarter of the

nineteenth century, Huysmansdecidedto

retire to amonastery aspart of his process of

religious conversion. More than ahundred

yearslater, François is alsopresented with the

possibility of following asimilar path.In his

desire to convert French societyto Islam and

find anewempire thatintegratesEurope, the

Maghreb andthe Middle East, with France at

the helm, Ben Abbesconsiders the university

abastion of knowledge capableof leading the

country accordingto the rules of the Quran.

Submission, the latest novel by

controversial

French writer Michel Houellebecq, confronts

us with afictitious yet possible scenario

and speaksto us of the difficulties facedby

postmodern man in his searchfor the meaning

of life.

With the dissolution in the early seventies

of the “great truths” such asthe State,

religion andfamily, the individual no

longer yearns tobeasmuch asit yearns to

bebeing,thusconforming with living in the

present. Basedon this premise, which is

paradigmaticof the previous period, when

modern identity wasunderstood asa concept

of unity, homogeneityandintegrity, in

postmodernity, andaccordingto the Polish

sociologist Zygmunt Bauman’s metaphor

of liquidity, identity becomes“apowerful

122 123


factorin socialstratification”. 1 Without going

anyfurther, Ben Abbesor François, the

charactersin Houellebecq’s novel, enjoy the

privilege of composingor decomposingtheir

identities, while on the other side areall those

“who have been denied accessto a choice of

identity” and end up bearing “the one that has

beenimposedupon them.” “Identities,” he

claims, “that stereotype, thathumiliate, that

dehumanise, thatstigmatise.” 2 In the context

of globalisation, with its “liquid modernity”,

asBauman refers to it, “identities havebeen

grantedcomplete freedom” 3 and it is now

modern man who must take careof capturing

them, by using his intelligence and the means

athis disposal.In today’sliquid society, the

construction of identity is alsosomethingfluid

and weightlessthatis subject to aninfinite

processof experimentation; throughout our

lives weobtain different identities thatdefine

us andthat function asanchors in certain

spacesand moments.

This multiplication of personalities,to

which only individuals from acertain social

classcanopt — remember, for example, the

exclusion suffered by those who arewronglycalled

immigrants even long after the act

of displacement hastaken place, or that of

others who are stigmatised assecond and third

generation immigrants — lays bareanew,

covert form of oppression. The sameconcept,

which in previous eras wasconceived of as

one of union andbelonging, is transformed

today,in postmodernity, into something

exclusive, divisive andambiguous.In this

context, Baumanwarns: “Once identity loses

the social anchors that make it seem ‘natural’,

predetermined andundeniable, identification

becomesincreasingly important for individuals

desperately seeking to accessan us.” 4 But how

can webelong to an uswhen the solidity of

whatis public hasalso been transformed into

aliquid at the hands of aglobal government

devoid of aface? And, even more importantly:

how are wesupposed to understand the

absenceof borders for the free circulation of

trade while at the sametime walls are being

raised to block the flowof people? Today’s

society, apparentlyso liquid, elusive, mutant

andhedonistic, intends to challengethe

binary logic betweenthe I and the other, so

characteristicof modernity — Derrida’s beast

and sovereign — 5 and according to which the

sovereign is presented asthe subject (male)

whofrom the top of asocial and political

hierarchy exerciseshis dominion over the

beast,the term (female) that is assignedto

subordinateminorities” — women,children,

slavesand the undocumented. In effect,

with the collapse of the absolute truths that

illuminated the precedingperiod, there

appearedacoexistence of relative and plural

truths that granted avoice to the excluded

andsilenced minorities, aswell asto the

revaluation of local culture, asaprocess

of compensationfor the homogenising

characterof globalisation. Compensation

that, nevertheless, does not seemto have

arrived in time to stop the developmentof a

monochrome patina deposited on the ancient

vestigesof the West. Facedwith this incessant

throbbing, andreturning to Baumanonce

again, “man destroysthe possibility of ever

being satisfied,” 6 thus “desire becomeshis sole,

unquestionable objective.” 7 This statement,

asharsh asit is disturbing, placesthe human

being in araucousdelirium of desires and

frustrations, which “usually consistsof a

form of perpetual becoming, of apermanent

willingness to change.” 8

In this context of constantmutation, the

individual becomesthe possessorof multiple

identities in aprocessin which the face—

understood asthe part of ahuman being that

makesus unique in the eyesof “the other”

— runs the risk of becoming astereotypeor

mask, aslong asit is capableof eliminating the

original faceand, therefore, its ownspecificity.

In the forms of social interaction to which we

are now subjected, in this society of imageand

consumption, astechnified asit is removable

and in which there is hardly any intimacy

left to hide, the substitution of the faceby a

mask, or even by various masks,placesus in a

completely new scenario, one which weaim to

analyse.

NatàliaChocarro Bosom

1

Bauman, Identity,BuenosAires, Losada,2005.

2

Z. Bauman, Identity,op. cit.

3

Ibid.

4

Ibid.

5

Derrida, TheBeastandtheSovereign.Volumeii(2002-

2003), BuenosAires,

Ediciones Manantial, 2011.

6

Z. Bauman, LiquidModernity,MexicoCity, Fondo de

CulturaEconómica, 2003, p. 78

7

Ibid.

8

Z. Bauman,“Art, DeathandPostmodernity”, in

Z. Baumanet al., LiquidArt?,Madrid, Ediciones

Sequitur,2007.

124 125


Rostros. Paisajedeunavida

Una serie de rasgosconfiguran nuestro rostro

desde que nacemos, haciendo que nos parezcamos

anuestro padre o anuestra madre,

alos abuelos o tíos....a vecesageneraciones

anteriores, mientras en otros casossomosuna

mezcla! Es raro que no nos asemejemosanadie....

Aun así, yacambiaremosylos parecidos

empezaránasurgir. Con el pasodel tiempo,

nuestro rostro muestra las marcasde la vida,

en definitiva los rasgosde nuestra identidad;

¿podría decirse que es entonces cuando somos

nosotros mismos?

El rostro, rezael dicho, “es el espejodel

alma”, de nuestro yo másprofundo y auténtico.

Es la manifestación de aquello que somos,

apesar de que aveceslo modificamos más

o menos. A pesar de todo, hayestudios que

contradicen de alguna forma estamáxima y le

dan la vuelta, afirmando que es la carala que se

refleja en el alma, puestoque cerebro y rostro

están conectadosde forma directa y si modificamos

la fisonomía, nuestra almase enfatiza

con estoscambios.

Cadasentimiento contrae un grupo del

centenar de músculos de la caray las expresiones

másutilizadas acabanimpresas en nuestro

rostro. Así pues, laszonasque lo conforman

tienen una correspondencia con nuestra psique

y nos presentan de una determinada manera

ante los demás.En el entrecejo hallamos

las marcasde la concentración. La frente, ya

históricamente, se asociabaala inteligencia

por su proximidad con el cerebro, como

muestran los retratos hechos por artistas de

épocaspasadasquecuando querían representar

un aire de santidad, idealidad o inteligencia,

lo hacíancon frentes anchasybrillantes. Los

ojos son un órganoala vezinterno y externo,

son la máximarepresentación de la expresividad.

Unos ojos grandeshan sido sinónimo

de bondad, de una gran alma, y una mirada

débil dejael rostro sin vidaanímica. También

los ojos vivos son sinónimo de juventud, y una

mirada intensa a pesarde la edad es un signo

de juventud de espíritu. Lanariz tiene muchas

mitologías: una nariz aguileña denotacarácter

y saber mandar, en cambio las narices pequeñas

mostraban que se tenía pocapersonalidad.

También la nariz, segúnsu forma, nos marca

la raza de la persona o puede ser sello familiar

que pasade padres a hijos. La bocaes el

centro de los instintos másprimarios y de las

sensacionessensitivas del gusto, como fuente

de placer. Además,configura uno de los

símbolos másclaramente sexualesdel rostro.

Unos labios importantes denotan una persona

instintiva, infantil o enfadada;enel hombre

denotan caráctery en la mujer, sensualidad. Si

los labios son delgadosindican espiritualidad,

control de los instintos, pero si son demasiado

delgadospueden significar crueldad.

Desde la antigüedad se ha buscado la perfección.

En el Renacimiento, laproporción áurea

o el número π permiten establecerlasproporciones

perfectas: todo aquello que matemáticamente

más se aproximara a π era percibido

como másbello y perfecto. Esta noción de

perfección y belleza se aplicabaa la arquitectura,

el arte, la música, laspersonas...

Pero la perfección no tiene alma,y los rostros

sin almanos dejanindiferentes. El rostro

escomoun ovillo: estirando el hilo encuentras

experiencias vitales, momentos, historias vividas...

Si modificamos demasiadonuestra fisonomía,

quizás podamosllegar aperder nuestra

identidad. Por lo tanto podemosafirmar como

dice Pierre Gonnord: “El rostro no es el espejo

del alma, sino el mapade nuestra vida”.

Ojos, orejas, boca,nariz... apartedeconfigurar

nuestra fisonomía, alberganlos sentidos

que nos ayudana desarrollarnos y a tener

relación con el exterior: vemos, escuchamos,

comemos, olemos. Pero, y sin darnos cuenta,

tambiénnos conectancon nuestro interior,

unos másque otros, y esel sentido del olfato el

que posiblemente nos relaciona con el yo más

profundo.

El sentido olfativo esel primero que nos

guíaal nacer; el olor de la madreproporciona

tranquilidad, calidez, cariño... Sentido que

tiene la capacidad,si le prestamosun poco de

atención, de emocionarnos, dadoque un olor

escapazde hacernos recordar algoque pensábamoshaber

olvidado.

La importancia del sentido del olfato alo

largo de la historia del hombre hasido fundamental.

Sin embargo,en nuestros días, el

sentido del olfato se havisto relegado aun

papel secundario, especialmente en los países

occidentales. Probablemente, tanto el acelerado

estilo de vidaactualcomo el predominio

de ingentes cantidadesde estímulos visuales

o auditivos nos han llevado aestasituación.

Como el resto de los sentidos humanos, el del

olfato estámuy interrelacionado con los demás

sentidos y requiere unascondiciones de entorno

propicias paradesarrollar adecuadamente

todas sus capacidades.

Los recuerdos asociadosalos olores no lo

son tanto de hechos o acontecimientos como

de emociones. Se tratadel llamado “efecto

Proust”, en homenajeal escritor francés que

revivió intensamente en una de sus obras capitales

(À larecherchedutempsperdu)muchos recuerdos

de su niñez que creía olvidados para

siempre al percibir el aromade una magdalena

mojada en té.

Mucha gentereconocería el olor del brioche

de la merienda, paraponer un ejemplo, que

amenizabalas tardes de la infancia, olor grabado

de forma indeleble en la memoria de muchos.

Aunque uno no hubiera vuelto apercibir

esteolor en muchosaños, lo podría reconocer

si se le presentaraen una prueba olfativa. Este

es un hecho curioso puesto que otros aspectos

esencialesde la infancia, como el nombre y el

rostro de la maestrao el nombre de compañeros

que uno tenía en clase,sesuelen olvidar. Si

uno vuelve aoler estemismo brioche, amenudo

afloran los recuerdos del pasado.Cuando

apenasrecordamos nadade nuestra épocaala

escuela, el olor de la tiza puede traernos algún

recuerdo. En otras palabras,los olores activan

la memoria; el olfato puedefuncionar como

126 127


una especie de “motor de arranque” capazde

evocartodo tipo de experiencias, emociones y

sucesosdel pasadorelegados, en apariencia, al

olvido, aunqueuno no sepadenominar o describir

con precisión el olor percibido.

Y así es como seconstruye colección olor-

VISUAL, apartir de los recuerdosolfativos

del coleccionista. Ernesto Ventós, creador de

esenciasy poetade los olores tiene, bien sea

por su profesión o de forma innata, o por

ambasrazones, una amplia memoria olfativa

que le sirve de hilo conductor parair construyendo

estasingular colección. Las obrasque

la conforman estánahí porque al verlas él ha

declarado“estaobra huele”. La sentencia no

esliteral o física, sino que su hipocamposeha

puesto en marchay relaciona lo que ve –sea

formao color– con olor reconocido, olor

recordado, yaseapor un momento vivido o

porque Ventós lo relaciona con su trabajo.

Los recuerdos y los olores que las obras

despiertan en el coleccionista, hayque clasificarlas

y ordenarlas. A menudo son matices

muy sutiles que sólo la nariz ilustrada del perfumista

sabeencontrar y que resulta dificultoso

captarcuandolos quiere compartir. Mediante

las notas olfativas enlazamos la pieza artística y

aquel recuerdo olfativo que se despierta en la

memoria del coleccionista. Así, el vídeo MeditationPracticesII.

Tryingtobea betterme(2009), donde

la artistaNanna Häninnen muestrasu interés

por lameditación en cuantoque territorio

íntimo de la mente, paraVentós evocael olor

de flor de azahar. La obra No.40 – serie:Cristal

Oscuro(1994), donde Valentín Vallhonrat analiza

la naturaleza humanaapartir de su representación

y critica los modelos de una realidad

construida por la cultura amodo de imágenes

simbólicas, le sugiere una nota aliacea. Rostro

marchito(2012) de Lola Guerrera –que declara

que materializa su experiencia creativaen instalacionescon

un componente común: el hecho

efímero de la escultura, congeladogracias

al actofotográfico; pero que sobre todo se deja

llevar por el componentematérico– le rememora

al compositor de esenciasla nota floral/

afruitada. Una nota olfativa oriental/fresca va

ligadaala obra Larelación(2013) de José Leguey,

quien crea sus obrasapartir de pequeños

objetos reciclados y recortes de otras piezas

que no se llegaron arealizar; la precariedad

de los materiales utilizados es buscadapor el

artista pararesaltar las posibilidades plásticas

que generan.Jean-Michel Othoniel, autorde

Autorretrato(1993), siente pasión por todo tipo

de metamorfosis, sublimaciones y transmutaciones

y tiene predilección por los materiales

con propiedadesreversibles. Los ritos de paso

de un estadoaotro reflejan un ritual fundamental

en la obra del artista: el de los viajes y la

memoria, que el coleccionista traduceen una

notacítrica. Markus Linnenbrink, mediante

la continua experimentación con materiales

como por ejemplo pigmento seco, agua,capas

acrílicas y resina epoxi, explora con habilidad

la transparencia y la consistencia de la pintura

mediante múltiples ondulaciones cromáticas.

Su sugerente y matéricapintura Skull6 (Yourhouseismyworld)(2012)remite,

en la memoria

olfativadel creadorde colección olorVISUAL,

a la nota de fruta.

Volvemos, parafinalizar, aProust. En este

fragmento describe como los recuerdos através

del olfato nos hacenrememorar aquello que

creíamosolvidado y que Ernesto Ventós conjuga

mediante la obra de arte contemporánea

y su colección: “En elmismoinstanteenqueestesorbo

detémezcladoconel saborapasteltocómipaladar... el

recuerdosehizo presente... Era el mismosabordeaquella

magdalenaquemitía medabalos domingosporla mañana.

Tan pronto comoreconocílos saboresdeaquella magdalena...

aparecióla casagrisysufachada,yconla casala

ciudad, la plazaala quesemeenviabaantesdelmediodía,

lascalles…”

El olfato nos llevaalos sentimientos primarios,

anuestra identidad. Con el pasodel

tiempo, estesentido olfativo se vaperdiendo y

posiblemente también nuestra identidad.

CristinaAgàpito Bruguera

Faces.LandscapeofaLife

A series of features make up the face weare

born with, making us look more or less like

our father or mother, agrandparent, an

aunt or uncle… in somecasesaneven earlier

generationandin others areal mixture! Only

rarely is there no apparentresemblance to any

relative… And then of course, our appearance

startsto changeand the similarities start to

emerge. As the years goby, our face showsthe

marksof life: ultimately, the featuresof our

identity. Would it be fair to saythatit is then

that we are ourselves?

The face, asthe sayinggoes,is the mirror of

the soul, areflection of our deepestand most

authentic self. It is the manifestationof what

weare, although sometimes wemodify it to a

greateror lesser extent. Nevertheless, there

are studies that contradict the old sawmaxim

andturn it inside out, affirming thatit is the

facewhich is reflected in the soul, given that

brain and faceare directly connected, and if we

modify our appearance,our soul assumesthe

changes wemake.

Every feeling wehave engagesaset of the

forty or so musclesin the face, and our most

habitualexpressionsend up imprinting

themselves on our facein such awaythatits

various zones haveacorrespondence with our

psycheand present us to others in acertain

manner. In the areabetweenthe eyebrows

wefind the marksof concentration. The

forehead hastraditionally been associated

128 129


with intelligence on accountof its proximity

to the brain, ascanbe seen in portraits made

by artists in times gone by: when they wanted

to represent an air of saintliness, idealism

or intelligence, they did so with abroadand

lofty brow. The eyes, which areboth internal

and external, are the supreme embodiment

of expressiveness. Large eyes havebeen

identified with kindness, agreatsoul, and

aweakgazeleavesthe facebereft of mental

life. Vitally alive eyesarealsoidentified with

youth, and an intense gazein an older person

is asign of ayouthful spirit. The nose has

manymythologies: an aquiline nose denotes

character and the capacityto lead and rule,

while asmall nose wasseen asbetraying awant

of personality. Furthermore, accordingto its

shape, the nose maysignal aperson’s race or

serve asa family seal passedon from parent

to child. The mouth is the centre of the most

primal instincts and of the sensationsof taste,

asasource of pleasure, and is perhaps the most

clearly sexualsymbol on the face. Prominent

lips suggestatendency to be instinctual,

impulsive, childish or hot-tempered: on a

man they denote character, and in awoman,

sensuality. If the lips are thin they indicate

spirituality, self-control, but lips thataretoo

thin maybe asign of cruelty.

The quest for perfection datesbackto

ancient times. In the Renaissance,the golden

ratio or the number π werethe keysto perfect

proportions: all that wasmathematically

closest to πwasperceived asmost beautiful

andperfect, andthis notion of perfection and

beautywasapplied to architecture, art, music…

and people.

But perfection hasno soul, and aface

without soul leavesusindifferent. A faceis like

aball of twine: asyou unwind it you encounter

personal experiences, moments, lived stories…

If wechangeour appearancetoo much, wemay

be in dangerof losing our identity. This being

so, wecanagreewith Pierre Gonnord when he

says:‘The faceis not the mirror of the soul,

but the mapof alife.’

Eyes, ears, mouth, nose… aswell as

configuring our physiognomythey also

embody the senses that help us to develop

and to relate to the external world: wesee, we

hear, weeat, wesmell. And, without our being

conscious of it, they alsoconnect us– some

more thanothers– with our interior, andit

maywell be the sense of smell that connects us

with the deepestself.

The olfactory– smell – is the first sensethat

orients us atbirth: the smell of the mother

instils tranquillity, warmth,nurturing love…

and this sense has the capacity, when wepay

heed to it, to move us, becauseasmell can

bring back to us things wethought wehad

forgotten.

Throughout our history (andpre-history)

the sense of smell hasbeen of fundamental

importance, but in recent times it hasbeen

relegated to a secondaryrole, especially

in Western cultures. It seemslikely that

the acceleratedpaceof life todayand the

predominance of vastamounts of visual and

auditory stimuli haveled to this situation.

Like all of our senses,smell is veryclosely

interrelated with the other sensesandrequires

favourableconditions if the full rangeof its

capacitiesare to develop properly.

The memories associatedwith smells are not

so much recollections of events asof emotions.

This is the ‘Proust effect’, so calledfor the

French writer, the narrator of whosemost

famousnovel intensely relives memories of

childhood that he hadthought lost forever as

he inhales the aromaof amadeleine soakedin

tea(Du côtédechezSwann,thefirst volume of Àla

recherchedutempsperdu).

Many of us would recognize the aroma

of afavourite pudding, for example, looked

forward to and relished asthe chief delight

of childhood lunchtimes, ascent indelibly

etchedin the memory, and evenif wehadnot

perceived its special smell for many yearswe

should recognize it atonce if it waspresented

to us in asmell test. This is curious, to saythe

least, when weconsider that other essential

aspectsof childhood, such asateacher’s

faceor the namesof the other pupils in the

class,tend to be irretrievably forgotten. If

wesmell that samepudding again, memories

of the pastoften come flooding back. When

wehavedifficulty recalling anything of our

schooldays, the smell of chalk maysummon

up vivid reminiscences. In other words,smells

activatethe memory: smell can function as

akind of ‘starter motor’ capableof evoking

all kinds of pastexperiences, emotions and

eventsapparentlyconsigned to oblivion, even

when we don’t know how to name or accurately

describe the smell in question.

And this is howcolecciónolorVISUAL is

built up, on the olfactorymemories of the

collector. Ernesto Ventós, creator of essences

and poet of scents, is blessed– perhaps

thanksto his profession, perhapsinnately, or

perhapsfor both reasons– with an exceptional

olfactory memory, which serves asaline of

continuity in the assemblingof this unique

collection, and eachof the artworks that

constitute it is there becausewhen he saw

it he exclaimed‘this work hasasmell’. The

statementis neither literal nor physical;

rather, the collector’s hippocampushasbeen

stimulated and relates whatit sees– be it form

or colour – to aknown and remembered smell

associatedwith amoment of pastexperience or

perceived asrelating to his work.

The memories and the smells that the

artworks suggestto the collector need to be

classified andordered. This is very often

aquestion of subtle nuances that only the

enlightened nose of the perfumer candiscern,

and these canbe difficult to pin down when

it comesto sharing them. Through olfactory

notes welink the artistic piece and that

olfactory memory that is awakenedin the

collector’s memory. Thus the video Meditation

PracticesII. Tryingtobeabetterme(2009), in which

the photographicartist Nanna Häninnen

engagesuswith her interest in meditation

130 131


asan intimate realm of the mind, evokes,

for Ventós, the smell of orangeblossom,

while No. 40 – Series:DarkCrystal(1994), in

which the photographerValentin Vallhonrat

analyseshuman nature on the basisof its

representation and critiques the models of

aculturally constructed reality assymbolic

images, hasagarlicky note. FadedFace(2012) by

Lola Guerrera – whosaysthatshe materializes

her creativeexperience in installations with

acommon component (the ephemeral

nature of the sculpture, frozen thanksto the

photographic act) but, aboveall, lets herself

be carried awaybythe material component —

hasafloral, fruity note for the composerof

essences. José Leguey’s TheRelationship(2013)

hasafresh oriental olfactory note: for Leguey,

whocreateshis works from small recycled

objectsandoffcuts of other, never-completed

pieces, the precarious nature of the materials

usedis instrumental in emphasizingthe

plasticpossibilities they generate.Jean-Michel

Othoniel, the sculptor of Self-portrait(1993),

hasapassion for all kinds of metamorphoses,

sublimations and transmutations and a

predilection for materialswith reversible

properties. Rites of passagefromone stateto

another reflect an essentialritual in the artist’s

work: thatof journeys andmemory, which the

collector translatesinto acitrus note. In his

constant experimentation with materials such

asdry pigment, waterand layers of acrylic and

epoxyresin, Markus Linnenbrink insightfully

explores the transparency and consistency of

paint with awealthof chromatic undulations.

His suggestivematerial painting Skull6

(Yourhouseismyworld)(2012)is associated, in the

olfactory memory of the creator of colección

olorVISUAL, to the noteof fruit.

And nowwereturn, in the end, to Proust.

In the passagebelowhe reflects on how smells

and tastes prompt us to recall whatwemight

think forgotten – somethingthatErnesto

Ventós conjugates by meansof contemporary

art and his remarkable collection:

No sooner hadthe warmliquid mixed

with the crumbs touched my palate[than]

suddenly the memoryrevealeditself […]

The tastewasthatof the little piece of

madeleine which on Sunday mornings at

Combray […] my auntLéonie usedto give

me […] And assoon asI hadrecognized the

tasteof the piece of madeleine […] the old

greyhouse upon the street […] and with the

house the town[…] the SquarewhereI used

to be sent before lunch, the streets[…]

Smell transports us to the most primary

feelings, to our veryidentity, but in the course

of time this sense of smell fadesaway– and,

perhaps, our identity fadestoo.

CristinaAgàpito Bruguera

132 133


Mi pieza Lanovia y el perfume,

estáimpregnadadels. xix. El s. xix

es mi obsesión. Lanoviahuele a

naftalina. La naftalina es el mejor

aroma, el que los demásrechazanpero

el que conserva todo aquello que los

demásolvidaron.

ÀngelBofarull

My piece TheBride,like the perfume

is imbued withthe 19 th century, the 19 th century

is my obsession. TheBridesmells of

naphthalene. Naphthalene is the best

aroma, the one that others reject but

the one that retains everything that the

others forgot.

ÀngelBofarull

La infanta Azucena guardabatodas sus emociones en pequeñas bolsas de papel,

por eso, la infanta y los sobresolían aAzucena.

Un día Azucena que era joven y altiva descubrió que en el cajón derecho

de su tocador había una docena de azucenas, ella pensó que eso era extraño y

maravilloso a la vez. Desde entonces la infanta se fue transformando poco a

poco en una azucenatriste.

LaInfantano olíamal pero su perro sí.

ÀngelBofarull

Princess Lily keptall her emotions in little paperbags,andsothe princess and

the envelopessmelled of lilies.

One day, Lily, who wasyoung and proud, found that in the right-hand

drawer of her dresser there were a dozen lilies; she thought this wasat once

strangeand wonderful. From that dayon the princess wasgraduallytransformed

into asadlily.

The princess didn’t smell but her dogdid.

ÀngelBofarull

Texto relacionadoconel olor yel trabajodeJonathanCallan

Jonathan Callan manipula sus materiales paraque revelen algomásde sí mismos

que lo que es inmediatamente aparente. Su mal uso genérico de libros

quizás seacausadopor su interés en los momentos de ocupación con el mundo

en el que las palabrasno sirven.

Conocí a Jonathan Callan en 1980, cuando estudiamosjuntos arte en la

universidad de Goldsmiths. A ambosnos interesaban los espaciosparagalerías

alternativasy, conjuntamente con otros artistas, montamosun espacioyvarios

habitáculos en unascasasviejascercade Goldsmiths. Lo que mostrábamosen

este espacio alternativo era bastanteintrascendente comparado con la experiencia

de trabajar en una casaen ruinas y hacerla habitable otra vez.

Desde el principio resultó obvio que Jonathan teníaunagran facilidad con

los materiales de construcción. La casaapestabaayesopodrido y cadamañana

nos despertábamoscon aquel tufo y polvo en la nariz. Tengo un recuerdo

imborrable de la transformación de la casaalo largo de un año.

Gradualmente la casay la galería se iban terminando y el olor a yesofresco

y pino serrado reemplazabael olor a descomposición. Jonathan estabamuy

complacido con aquella transformación y el uso de herramientas y materiales

de construcción perdura en su trabajo hastahoy. Los libros son transformadosen

espaciosminiatura. El estudio de Jonathan estáconvenientemente

ubicado cercadel mercadillo local, un lugar donde obtiene la mayoría de los

libros que usa como materia prima de su actualserie de trabajos.

El estudio de Jonathan tiene un techo de plástico transparente que deja

entrar la luz y en veranosepuedevolver realmente caluroso. El calor calienta

los libros humedecidos, la madera... y el polvo de yeso. Estos “perfumes de

transformación” son algo asociadoa Jonathan Callan y a su trabajo. Polvo y

cosasviejas reutilizados, que cobran de nuevo vida bajo el nombre de Arte!

PaulHedge

Director HalesGallery, London

134 135


Text relatingto smell andthework ofJonathanCallan

Jonathan Callan manipulatesmaterials to revealsomethingmore of themselves

than what is immediately obvious. His generic misuse of books is perhaps

generatedby his interest in those moments of engagementwith the world where

words are of no use.

I met Jonathan Callan in 1980, when we studied Fine Art together at

Goldsmiths’ College. We both had an interest in alternative gallery spacesand

so with several other artists, we set up a spaceand some living quarters in a

number of old houses near Goldsmiths’. What we showedin this alternative

spacewasquite inconsequential comparedto the experience of working on this

derelict house and making it habitable again.

It wasobviousform the start thatJonathan hadagreatfacility with building

materials. The house stank of damp rotting plaster and every morning we

would waketo this potent odour and old dust in our nostrils. My enduring

memory wasthe transformation of the house over the period of ayear.

Gradually the house and Gallery werefinished and the smell of fresh plaster

and sawnpine replaced the smell of decay. Jonathan took enormous pleasure

in that transformation and the use of builder’s tools and materials persists in

his awork to this day. The booksaretransformed into miniature sites of almost

archaeologicalevisceration. Jonathan’s studio is conveniently situated near a

local flea market, a situated where he gets most of his old books to use asraw

material for his current series of works.

Jonathan’s studio hasa clear plastic roof which allows in a lot of light and

during the summer it cangetreally hot in there. The heatwarmsthe dampold

books, sawnwood and plaster dust. These “perfumes of transformation” are

something that I associatewith Jonathan Callan and his work. Dust and old

things revived living anewlife under anewassumedname: ART!

PaulHedge

Director HalesGallery. London

¿Dónde reside el olor deunafotografía?

Cómo hablar de olor desdela fotografía…

Cuando proyecto una idea que luego se convertirá en una fotografía, no

estápresente de manera consciente el olor, me voy deslizando por el espacio

mental a través de imágenes que construyen poco a poco lo que va a ser la

imagenfinal…

Me muevo sigilosamente en un bosqueque seencuentraen laotrarealidad

que vive paralela amí… A vecessólo estoy dentro de una oscuridad densaque

me ahogay otras, en claros libres de maleza, pero el camino continúa hasta

que me despierto con una vagaideade lo que seguiré trabajando aquí, en esta

realidad en la quetodos los sentidos son ¿“reales”?…

Me esdifícil poner olor alas obras, pero lo interesante de todo esteproceso,

esque el espectadorlassientacon todos sussentidos. El olor espartede la

memoria del ser, lo mismo que las imágenes que se sumergen, desvanecidasy

veladas,en el inconsciente del recuerdo y cuandoresurgen de entre lascenizas

se avivan con cadauno de los sentidos…

Solo en la experiencia personal se quedarán almacenadaslassensaciones y

los olores que se irán con cadauno.

SoledadCórdoba

Where is thesmell ofaphotograph?

Howto talk aboutsmell from photography…

When I comeup with an ideathat later becomesaphotograph, smell is not

consciously present, I slip along down the mental spacethrough imagesthat

gradually construct whatwill be the final image…

I move silently in a forest that is located in the other reality that lives

parallel to me… sometimes I am simply in a dense darknessthat drowns me

and atothers in clearings free of undergrowth, but the path runs on until I

wakeupwith avagueideaof whatI will continue to work on here in this reality

in which all the sensesare ‘real?’…

It is hardfor meto put smell into the works, but the interestingthingabout

this whole processis thatthe viewer should feel it with all her senses.Smell is

136 137


part of the remembering of being, like the imagesthat submerge faded and

blurred in the unconscious of memory and when they rise againfrom the

ashescome alive with eachof the senses…

It is only in our personal experience that the sensationsand smells eachof

us carries with us are stored.

SoledadCórdoba

Ha dormido durante centenares de años- en su vasolleno de alcohol - se ha

convertido casi en escultura - todaimpermanencia acabada-su tiempo conservado-

sentimos reverencia paraaquel tiempo - ante la sensación de saber

que él vivió hace250 años- lamuerte tiene algotierno en esterostro, pero la

muerte es también algo muy abstracto,difícil de hacer tangible.

Un olor familiar para nosotros, cuando entramos en una colección -

cuando nos sumergimos en un mundo de preparaciones de alcohol - misteriosamente

- en sus estantesde archivo, esperando a ser considerados como

seres, ano ser olvidados.

Cada visita trae sorpresas nuevas, confrontaciones nuevas…

Daniel& GeoFuchs

He hasslept for hundreds of years- in his glassjar full of alcohol - he has

becomealmostsculpture - all impermanenceended - his time conserved- we

haveareverence for thattime - before the feelingof knowingthat he lived 250

yearsago- deathhassomethinggentle in this face, but deathis also something

very abstract, hard to maketangible.

A familiar smell for us, when we enter a collection - when we immerse

ourselves in a world of alcohol preparations - mysteriously - on its archive

shelves, waiting to be regarded asbeing, to be not forgotten.

Each visit brings newsurprises, newconfrontations…

China es una fiesta privada en un inmenso club de socios al que sólo acceden

los que superaron todas las presiones y los que supieron interpretar los

mandamientos revolucionarios combinándolos como los mejores chefs.

Nitratos y espumasdeideales que seemplatandeliciosamente parael consumo

deunos pocos.Desdelo altodesu torre de marfil, aceroy vidrio, miran como

se pone el sol (naciente) y su piel se eriza ante una paletade naranjas que no

huelen.

Abajo, esperando en la larga cola de entrada al club y escuchando la música

disco de fondo, distorsionada por las puertasblindadas y los gritos de los

guardiasde seguridad, están los que tienen vidas normales, iguales, rutinarias.

1300 millones depersonasque sabenque hayunafiestapero que esperan

dándolo todo, como mandala revolución.

Cristinade Middel

China is a private party in an immense members’ club that only admits those

who could endure all the pressures and havemanagedto correctly understand

the revolutionary commandments, combining them like the greatestchefs.

Nitrates and foamsof ideals deliciously platedfor the consumption of aselect

few. Fromthe top of their ivory, steel andglasstower, they watchthe (rising)

sun set and get goosebumpsfrom apalette of oranges that haveno smell.

Down below, waitingin the longline to enter theclub andhearingthe disco

music in the backgrounddistorted by the reinforced doors and the shouting

of the security guards, are the people who lead identical normal humdrum

lives. 1,300 million people whoknowthere is apartybut are still waitingand

giving their all, asthe revolution requires.

Cristinade Middel

Daniel& GeoFuchs

138 139


Si no soy no huelo,

si soy mucho decanto,

si dejo de ser me recuerdanpor lo que fui,

no sé si seré .

Mi química salepor los poros y extiende esamezcolanza

de laboratorio vivido de vidas químicamente complejas.

Ahora existo en estafoto congeladaparala memoria.

JesúsEtxarte

If I amnot, I do not smell,

If I amtoo much, I decant,

If I stop being, they will remember me for whatI was,

I amnot sure if I will be.

My chemistry pours out and extends that mishmash

of experienced laboratoryof chemically complex lives.

NowI exist in this frozen photographto becomememory.

JesúsEtxarte

indisolublemente unidos. Mientras exponíael negativopodíaoler lafragancia

del romero y lacenaque estabancocinandonuestros vecinos. Me sentí sola, ya

que no tuve compañía para cenar esanoche.

NannaHänninen

There is asilent facewith some movement -eyes are closed- breathing in and

out. Smells becomestrongtoo, andyes- theydo distract mefrom the practice.

There is a scent of sandalwoodincense and a small sign of a tension in my

armpit. A peacefulmoment, no sound in the meditation room, chaosoutside

the frames. Like a city is restless -or a mind too asit is a biggerconstruction

than anycity ever wasor will be. I witnessit all and let them gotoo. I amhere.

I ampeaceful.

Mind might be steadyor might not be -you cannot see. Neither can you

see the city, but you can seeall the lights captured. Exposure time waslong so

I could record my breathing on the film. It waslike aperformance madewith

the smallest but most essentialtool in the world, breath -and smelling while

breathing becauseyou cannot even avoid that. I could smell rosemary under

my nose and neighbors cooking some dinner while exposing the negative. I

felt myself lonely becauseI hadno companyfor the dinner atthatnight.

NannaHänninen

Hay unacarasilenciosapero en levemovimiento, los ojos cerrados, respirando

y espirando. Los olores se tornan tan intensos que me distraen del ejercicio.

Hay un olor aincienso de sándaloy noto mi axila un poco tensionada.

Un momento de paz, ni un solo sonido en lasalade meditación, el caosfuera

de sus bordes. Al igual que la ciudad que nunca duerme, o que tu mente,

la mente que es una construcción másgrande que lo que una ciudad pueda

llegar aser jamás. Soy testigo de todo ello y ala vez dejo que fluya. Estoy aquí.

Estoy en paz.

Lamente puedeestaren equilibrio o no, no lo puedesver. Tampocopuedesver

laciudad pero sí sus luces, capturadas.El tiempo de exposición fue tan

largo que mi respiración quedó “registrada” en la película. Como unaperformancehechaconel

instrumento másmínimo pero también el másesencial que

existe en el mundo: la respiración y, por ende el olfato, yaque ambosestán

Sentidos, sensaciones,percepciones

Los recuerdos que evocannuestros sentidos

Vincular una experiencia sensorial con el pasado

Asociar un recuerdo con un olor, un sabor

Como larosade Rilke

Como la magdalenade Proust

Como estarosa.

SaraHuete

140 141


Senses, sensations, perceptions.

The memories that our sensesevoke.

Linking asensory experience with the past.

Associating amemory with a smell, aflavour.

Like Rilke’s rose.

Like Proust’s madeleine.

Like this rose.

SaraHuete

Estaobrade Guillermo Kuitcarepresentaun rostro femenino cartografiado.

El afánde Kuitca por cartografiarno tiene como origen la voluntad de ofrecernos

ningún tipo de información de caráctergeográfico.Lo que pretende

en realidad es que los elementos cartográficos adquieran una capacidaddescriptiva

que va más allá de la meramente geográfica. La construcción de un

lenguaje propio que vamásallá del mapay que tiene como basela retícula y

los nodos.

Mapasde la sensibilidad y de los sentidos, un recorrido analítico por y

hacia los sentidos a través de un rostro femenino que rastrea lugares apenas

conocidos.

Esta obra evocalos olores propios de estos lugares poco frecuentados, olor

al barro húmedo de caminos con apenashuellas, aromasde musgo naciendo

sobre piedras calizasy delos hongos que nacenal pie de los troncos de árboles

centenarios. Perfumes que se hallan contenidos en una espesacapade niebla

cual frasco que contiene las esenciasde lo inescrutado.

Deconstruir, diseccionar, desmenuzar, desdibujar o cartografiarsonprácticasconstantesen

la obra de Guillermo Kuitca, ejercicios de análisis minuciosa

que evocany recrean rastros del pasado.

LluciàHoms –Jordi Mesalles

(validadoporGuillermo Kuitca

This workbyGuillermo Kuitcarepresents the mapof awoman’sface.Kuitca’s

interest in mappingthings doeshavenot its origin in the desire to offer us any

kind of geographicinformation; whathe really wantsis for the cartographic

elements to take on a descriptive capacity that goes beyond the merely

geographical. The construction of alanguagethat goesbeyond the map and is

basedon the grid and nodes.

Maps of the sensibility and the senses, an analytical journey towardsand

through the sensesbywayof awoman’sfacewhich tracks placesthat areall but

unknown.

This workevokesthe particular smells of theserarely visited places,the smell

of wetmud of almostuntrodden paths, scentsof moss rising from limestone

moss and of the toadstools born at the baseof the trunks of hundred-yearold

trees. Perfumes thatarefound contained in athick fog like the bottle that

contains the essencesof the unexamined.

Deconstructing, dissecting, breaking down, blurring and mapping are

constantpracticesin the work of Guillermo Kuitca, exercisesof meticulous

analysis that evoke and recreate traces of the past.

LluciàHoms -Jordi Mesalles

(ValidatedbyGuillermo Kuitca)

Sí, claro, amo el olor de mis pinturas al óleo…. una y otra vez olfateo mis

cuadros. Fue amor al primer olor, recuerdo muy bien ese día, cuando abrí

mis primeras pinturas al óleo. Pero como contenido del texto todo esto me

parecía bastantebanal.

Una y otra vez me dedicabaal tema… así que al final se me ocurrió la idea

de pintar con lanariz.

Mike MacKeldey

Yes, of course, I love the smell of my oil paints…I smell my paintings over

and over again. It waslove atfirst smell, I remember that dayvery well, when

I opened my first oil paints. But ascontent of the text this all seemedpretty

banal to me.

Over and over againI addressedthe subject… so in the end it occurred to

me to paint with my nose.

Mike MacKeldey

142 143


Algunas de las características de los monstruos son:

la inestabilidad de un cuerpo blando y fluido capazde metamorfosearse,

la heterogeneidadde un cuerpo híbrido formado por combinaciones ilegítimas,

la obscenidad de un cuerpo sin bordes o contención que transgrede sus

propios límites.

Sin embargo, lo realmente espeluznante es el cuerpo idealizado o canónico,

un cuerpo rígido, puro y sellado. No sé quién podría habitarlo sin padecer

calambres, autismo y claustrofobia.

Por suerte estan sólo un cuerpo imaginario.

Lanariz, el oído, las cuencasoculares,laboca, los poros de lapiel... nuestros

sentidos reposan en orificios. Nuestra piel no es una armadura, más bien

una frágil membranamóvil, agujereada,permeable, contigua con el resto del

mundo.

MarinaNúñez

Some of the characteristics of monsters are:

the instability of asoft fluid body capableof metamorphosing,

the heterogeneity of ahybrid bodyformed of illegal combinations,

the obscenity of a body without edgesor containment that transgressesits

ownlimits.

However, the really horrifyingthingis the idealized or canonicalbody, arigid

body, pure and sealed. I don’t know who could inhabit it without suffering

from cramps, autism and claustrophobia.

Luckily it is only an imaginarybody.

The nose, the ears, the eye sockets,the mouth, the pores of the skin… our

senses lie in holes. Our skin is not armour, but rather a fragile mobile

membrane, perforated, permeable, contiguous with the rest of the world.

MarinaNúñez

Cuando era niño en el viejo ascensor de maderay cristal que llevaba acasade

mi madre, con la que vivía, una o dosvecesal año reconocía, combinado con

el del ascensor,un olor mezclade cigarrillo Chesterfield y una antiguacolonia

que contenía maderade sándaloy vetiver. Era el olor de mi padre. Hace

dos añosmurió y no consigo recordar aquelolor. Solo quedaladescripción.

Valentín Vallhonrat

When I wasa boy, in the old wood and glass elevator that went up to the

apartmentwheremymother andI lived, onceor twiceayearI wouldrecognize,

combined with the smell of the lift, a mixture of Chesterfield cigarettesand

an old cologne that contained sandalwoodand vetiver. It wasthe smell of my

father. He died two yearsagoand I cannot remember that smell. All that is

left is the description.

Valentín Vallhonrat

La obra se basaen un análisis de dos tipos de relación:

El rigor pictórico en la abstraccióntípica de lasvanguardiasartísticas

del siglo xx.

Larupturacomo impulso racional.

PUTIN

Es una obra inspirada por los políticos. Un retrato de Putin (Vladimir) es

un signo, y un síntoma, de la dolorosa cegueraante los defectos de políticos

abyectos.Ya no se puede inferir nada.

SHOES AND COLOURS

Los zapatosson una apasionadadedicación al principio de que la suciedad

organizadatiene suspropias cualidadesestéticas.

La práctica artística es la premisa necesaria para la creación del proceso

creativo, de modo que la huella de un zapatose convierte en sustanciapictórica,

pegamentoo material adhesivo.

144 145


Desde el principio, unasdeterminadassensacionesolfativashanido unidas

a estasdos obras: es curioso cómo el retrato del estadistadesprende un cierto

olor aviejo, acerrado y sucio, mientras que Shoesandcoloursabrelasventanasy

deja entrar un aromamucho másoptimista.

Vedovamazzei

The work is basedon an analysisof two typesof relationship:

The pictorial rigour in the abstraction typical of the artistic avant-gardes

of the 20th century;

Rupture asarational impulse.

PUTIN:

It is a work inspired by politicians. A Putin portrait (Vladimir) is a sign, and

asymptom, of thepainful blindness of wormypolitician’s faults. Nothingcan

be drawn anymore.

SHOES AND COLOURS:

Shoes is a passionatededication to the principle that organized dirt has its

own aesthetic qualities.

Artistic practice is the premise necessaryfor the creation of the creative

process, so the footprint of a shoe becomes a pictorial substance, glue or

assemblymaterial.

From the beginning, certaainolfactory sensationshavebeenlinked to these

twoworks. It is curious howthe portrait of the statesmangivesoff aparticular

smell of something old, closed-up and dirty, while shoesandcoloursopensthe

windowsand lets in amuch more optimistic aroma.

Vedovamazzei

Un dibujo sobre un papelde 76,5 x 56 cm suficientemente rugoso paraque

la fricción del carboncillo sobre su superficie permita dejar un trazo discontinuo

y sutil. La imagen describe una cabezarecostadasobre uno de los lados;

lo primero que esto nos sugiere es la idea de máscara,quizá por cómo

estáenvuelto el rostro y por la tensión que la composición genera, ocupando

prácticamentelos límites del margendel papel.

El rostro tiene los ojos cerrados, como si durmiera, con una actitud de

placidez, sensaciónque refuerzael título en francésRêve,“sueño”. El título va

acompañadodedos letras, R y H, que aluden ala fotografía que Raoul Hausmannrealizó,

con el mismotítulo, en 1930.

No sépor qué esrecurrente en mi obraestaimagen de unacabezarecostada

con los ojos cerrados. Supongo que algo tendrá que ver con la suspensión

delaconcienciay delos sentidos. Unaimagen, sin embargo,nuncaes unívoca

sino que aglutinamúltiples significados yasociaciones.Debido probablemente

al gestoque describe el rostro, el sentido sugerido por Rêveesel del olfato,

porque los demásestánanulados,no hayvisión, ni sonido (el rostro no tiene

orejas yla bocapermanececerrada).

¿No es cierto también que cuando queremos oler algo hacemosun gesto

similar e intentamos anular los demássentidos parapotenciar y concentrarnos

en el sentido que estamosutilizando?

Oriol Vilapuig

A drawingon a76.5 x 56 cm sheetof paperrough enoughfor the friction of

the charcoal on its surface to leave a subtle, discontinuous line. The image

depicts a head resting on one of its sides, which at first suggeststhe idea of

a mask, perhaps becauseof the waythe face is encircled and becauseof the

tension that the composition generates, occupying the paper almost to the

very edges.

The face has its eyes closed, as if it were sleeping, with a mood of

peacefulness,asensationreinforced by the title in French, Rêve(dream). The

title is accompaniedby the letters R.H., a reference to the photograph with

the sametitle thatRaoul Hausmann madein 1930.

I don’t know why this image of a resting head with eyes closed is so

recurrent in my work. I supposeit hassomethingto do with the suspension of

146 147


consciousness and of the senses. But no imageis ever unambiguous; rather,

it brings together multiple meanings and associations. Probably due to the

gesture that describes the face, the sense that Rêve suggestsis that of smell,

perhaps becausethe other senses are annulled: there is neither sight nor

sound (the face hasno ears and the mouth is closed).

Isn’t it also the casethat when wewantto smell something wemakeasimilar

gestureand try to annul the other sensesin order to enhance and concentrate

on the sense we are using?

Oriol Vilapuig

“Busca libros que sean másviejos que yo. Este huele a sótano húmedo. Abre

otro. Huele como el suelo de una tienda de segundamano. Ahora otro más.

Este huele aaulade ciencias de instituto.

Tápale los ojos, la bocay la nariz con papelcortado.”

BrianBress

“Find somebooksthatareolder than I am. This one smells like amusty basement.

Open another. It smells like the floor of athrift store. One more now.

This one smells like ascience room in ahigh school.

Cover his eyes, mouth and nose with cut paper.”

BrianBress

Olor, presenciadel rostro

Rostro, bañadode ojos

Ojos abiertos, que lloran

Lloran lágrimascomplejasde olor

Olor asal

Sal del Mediterráneo

Mediterráneo ya,vivido

Vivido déjàvu(ya visto)

Visto los ojos

Que evocanvívidos recuerdos

CarmenCalvo

Smell, presenceof the face.

Face, bathed in eyes.

Eyes open, crying.

Crying tearswith a complex smell.

Smell of salt.

148 149


Mediterranean salt.

Mediterranean alreadylived.

Lived déjàvu(already seen)

Seen the eyes

That evokevivid memories

CarmenCalvo

Lasflores deplástico nomueren

Que quede bien claro: el personaje de estaserie de Luciana Crepaldi no es

una romántica estúpida, renovando su creencia en la regeneración del hombre.

Ella se interesa por los tulipanes blancos como una performancequehiere

y seduce. ¿Se trata, tal vez, del fetiche de una solitaria? ¿Pero qué clase de

solitud? Ella no tiene ningún gustobabaca 1 porla determinación que denota

fragilidad, sumisión e insignificancia. No es la damade las camelias. Puede

ser dicho impunemente, incluso con unaciertasonrisa, que todoslos sueños

perfumados la envuelven, instrumento o escenario parauna determinada actividad

mágicao poética. No haymásmentiras, no se juegacon el corazón: fin

de lasmetáforas,reino del olor. Todo el espíritu de la chicahuele aamarillo

pálido; coloración doradadel mar en oscurecer; abejasardientes zumbando

y zigzagueandopor los olores. La luz de los tonos de jardines invisibles; los

tréboles lilas de lasilusiones perdidas; alecrín 2 y canela;el zumo verde de una

vieja música de los Titãs 3 ; una densa y selvática delicia de obra finalmente

acabada.

Al ver esteextrañorostro (¿feliz?), dopadopor el olor de lasflores inventadas,cualquier

persona, conforme con su estadode alma, apreciasu arte ylos

pétalos de tulipanes con gran entusiasme.

AntonioJúnior, Brasil, 2002

1

Babaca: expresión brasileña para determinar alguna cosapasadade moda,

hortera, idiota, sin sentido.

2

Alecrín: árbol verbenáceo,deAméricaMeridional, quesu maderaesparecida

ala caoba,pero máspesadayde color másbonito.

3

Titãs: grupo derock brasileño.

Plasticflowersdon’tdie

Let’s be quite clear about this: the protagonist of this series by Luciana

Crepaldi is not a stupid romantic, renewing her belief in the regeneration

of man. She is interested in the white tulips asa‘performance’ that wounds

and seduces. Might this perhaps be the fetish of a solitary woman? But

what kind of solitude? She has no babaca 1 tastefor the determination that

denotesfragility, submission and insignificance. She is not the Lady of the

Camellias. It can be said with impunity, even with an audible laugh, that all

the perfumed dreams envelop her, instrument or scenario of a particular

magicalor poetic activity. There are no more lies, this is not being played

with the heart: the end of metaphors, kingdom of smell. The whole spirit

of the girl smells pale yellow; the gilded coloration of the seaatdusk; ardent

beesbuzzing and zigzaggingbythe smells. The tones of the light of invisible

garden; the lilac clover of lost hopes; alecrin herb and cinnamon; the green

juice of anold tune bythe Titãs 2 adense wild delight of workfinally finished.

On seeingthis strange(happy?) face,dopeyfrom the smell of the invented

flowers, anyone, depending on their stateof mind, can appreciateher art

and the tulip petals with greatenthusiasm.

AntonioJúnior, Brazil, 2002

1

A Brazilian term for something outmoded, twee,silly or senseless.

2

A Brazilian rock group.

El Pink Agentsiempre deja secuelas al que lo respira... curiosas mutaciones y

cambios radicales en la estética inicial de las personas que entran en contacto

con él. El PinkAgenttiene un olor indescriptible, una mezcla de trebentina y

líquido derevelado, sepodríaacercar aestasensación quesepercibe al oler un

lienzo recién acabadoouna foto recién sacadadela cubeta.

De Val & Leto

The ‘Pink Agent’ alwaysleavesafter-effectsin those whobreatheit ... curious

mutations and radical changesin the initial aestheticsof the people whocome

150 151


into contactwith it. The ‘Pink Agent’ has an indescribable smell, a mixture

of turps and developing liquid, it could come close to the sensation that is

perceived in smelling a recently finished canvasor a photo just lifted out of

the tray.

De Val & Leto

El aire es seco. Me llega el olor de la carretera, de la tierra enlodada y del

polvo de arena que flota en el aire. Los árboles se mecen suavementey los

mangosestán demasiadomaduros. Compro dos. El vendedor me devuelve el

cambio. Las monedas están calientes y el olor del metal se me queda pegado

en los dedos.

Está con berza.

EstherFerrer

It’s with collard greens

EstherFerrer

A propuestade sentidos privilegiados oprovocados:laobrade DouglasGordon

Algunos artistasde lamodernidad entendieron que los nuevos procedimientos

para la creación plástica, las llamadas artes visuales, podían asumir más

que aspectosrepresentativos o reproductivos: actitudes agresivasy transgresoras

que en lugar de conservar lo establecido condujeran haciasu destrucción,

unanuevaformaposible, inédita, de larealidad ambiente. Es real todo lo que

se ve, pero también es real aquello que convertimos en real, a lo que damos

presencia inédita. Esta opción plásticatiene sentido en tanto que ofrece presencias

activasreales que nos obligan a darles contenido, significado, aunque

seainsólito, inesperado, en ocasionesobligado por la nueva coherencia que

hay que ordenar desde los sentidos para que lo presentado sea accesible al

entendimiento. Douglas Gordon es uno de estosagresoresde lo inmediato y

lo practicasirviéndose del tiempo, pero también –como en el casopresente–

del fuego. Un tiempo o un fuego controlados, maniatados,que suspenden su

acción y actividad cuando el artista lo decide, que es cuando ha conseguido

que el observadorle sigaaél y no al objeto primigenio que motivaralaacción.

Estas imágenesasí suspendidase interrumpidas en el tiempo, en sus procesosotros,

incluido el agresivo,seprestan, seofrecen anuevasfunciones. La

que posee la colección Olor-Visual pasade ser una fotografía atentada, por un

motivo subjetivo o de aberrante juego sádico, al margen de la desfiguración

alcanzada,aadquirir un sentido y significado nuevo: su nariz hasido alterada

y en estepreciso instante, lo que clamaypone en evidencialaimagen esel imperativo

del olfato. Luego cabepreguntarse–con consentimiento del agresor

o sin él– ¿de qué sentido básicoquerías desposeerla imagen? ¿Del de la bellezao

del olor? Haconseguido ambosy el segundoen demasía,poniendo en

evidenciael horroroso y, parael pirómano, dulce olor del fuegoque quemao

el apestantearoma de la carne abrasada.

Digno premio Turner, el de DouglasGordon.

ArnauPuig

On thematterofprivileged orprovokedsenses: theworkof DouglasGordon

Some modern artists understood thatthe newcreative processes, the so-called

visual arts, could embracenot just aspectsof representation or reproduction

but aggressive and transgressive attitudes that instead of conserving the

establisheddispensation led to its destruction, a radically new possible form

of the ambient reality. Everythingwe seeis real, but everythingthat weconvert

assuch, to which wegive newpresence, is also real. This artistic option makes

sense in asmuch asit offers real active presences that oblige us to give them

content, meaning, even though it be unusual, unexpected, on occasion

obliged by the new coherence that must be ordered from the senses so that

whatis presentedis accessibleto the intellect. DouglasGordon is one of those

assaultersof the immediate andof practice whomakesuse of time but also — as

in the present case— of fire. A time or afire thatarecontrolled, handcuffed,

that suspend their action and activity when the artist so decides, which is when

he hasseen to it thatthe observer follows him andnot the original object that

motivated the action.

152 153


These images thus suspended and interrupted in time in his other

processes, including the aggressive,lend themselves, offer themselvesto new

functions. The one in the olorVisual collection goesfrom being an attacked

photograph, for some subjective reason or aberrant sadistic game,regardless

of the disfigurement achieved, to takeon anew senseand meaning: the nose

hasbeen altered and atthis precise moment whatthe imagecries out for and

makesmanifest is the imperative of smell. Wearethen led to wonder — with or

without the consent of the aggressor— whatbasic sense he wantedto dispossess

the imageof. That of beautyor that of smell? He hasachievedboth and the

second to excess, making manifest the horrific and, for the arsonist, sweet

smell of the fire thatburns or the stinking reek of burnt meat.

A worthyTurner Prize, DouglasGordon.

ArnauPuig

Aquel aroma le trajo recuerdos de aquella oquedad o habitáculo donde se

acumulaban, apoyadosen la pared, cartones, papeles, telas, obras inacabadas,

absorbiendoelolor, el olor inquieto, el olor perdido, el olor esquivo,el olor

blanco, el olor del tiempo.

José Leguey

That aroma brought back memories of that cavity or living spacein which

were gathered, leaning against the wall, bits of cardboard, papers, canvases,

unfinished artworks,absorbingthe smell, the restlesssmell, the lost smell, the

elusive smell, the whitesmell, the smell of time.

José Leguey

Un bodegóncon rostro de mujer.

Un cúmulo de pétalos que nos envuelve en una fraganciaefímera.

La sensación olfativa del constante cambio.

La fugacidadde la belleza y la tensión del tiempo…

Un intento de conservación como si de alquimia se tratase…

Solo nos quedael recuerdo de la fraganciade esasrosas…

LolaGuerrera

A still life with a woman’sface.

A cluster of petals that envelops us in an ephemeral fragrance.

The olfactory sensation of constant change.

The transience of beautyand the tension of time …

An attemptatconservation asif it were alchemy…

All wehaveleft is the memory of the fragrance of those roses …

El aire es seco. Me llega el olor de la carretera, de la tierra enlodada y del

polvo de arena que flota en el aire. Los árboles se mecen suavementey los

mangosestán demasiadomaduros. Compro dos. El vendedor me devuelve el

cambio. Las monedas están calientes y el olor del metal se me queda pegado

en los dedos.

KiraLeskinen

The air is dry. I cansmell the road, the muddy soil and the sanddust in the

air. Trees swaygently and mangosare overripe. I buy two. The salesmangives

me the change.Coins are warmand the smell of metal sticks to my fingers.

KiraLeskinen

LolaGuerrera

154 155


En estaobra de Markus Oehlen apareceun rostro que logra encarnar la belleza

y la serenidad a través de formas psicodélicas y frágiles, formando un

sugestivoy misterioso rostro.

El complejo tratamiento que da Oehlen a sus obrasnos sugiere que el artista

tiene la capacidadde modificar todaslas imágenes sustituyendo la realidadpor

unarepresentación complejacompuestade capassuperpuestas, como

si se tratase de procesos mecánicos intercalados con manchas pictóricas de

tratamiento clásico.

¿Es estala función que tiene el perfume? ¿Sustituye nuestra realidad?

¿Nos cambia?

GaleriaJuanade Aizpuru

In this work by Markus Oehlen there is aface thatmanagestoincarnate beauty

and serenity through psychedelic a fragile forms, forming a suggestiveand

mysterious face.

The complex treatment that Oehlen gives his works suggeststo us that

the artist has the capacityto modify all of the images, replacing reality with

a complex representation composed of superposed layers, as if they were

mechanical processes interleaved by painterly blotches treated in a classical

manner.

Is this thefunction of perfume? Does it replaceour reality? Does it change

us?

GaleriaJuanade Aizpuru

Godzillafue creadopor laradioactividad pero Bread Man ‘Hombre de Pan’se

convirtió en monstruo debido a la religión. La idea inicial de la performance

vino de la Biblia: unasamigasmeobligaron aleerla. Me enseñaron que Jesús

habíadicho asus discípulos en laúltimacena: el panesmi carneyel vino tinto

esmi sangre. El olor del panesmuy característico, pero en lacocinajaponesa

no seusabael pan.

TatsumiOrimoto

Godzilla wascreatedby radioactivity, but Bread Man wasmadeinto amonster

byreligion. Initially, the ideaof the performancecamefrom thebible: I have

been forced to read it by my female friends. They taughtme Jesus said to his

disciples athis last Supper,’bread is my flesh and red wine is my blood’. The

smell of bread is very characteristic, but in the Japanesekitchen no bread was

used.

TatsumiOrimoto

Las referencias ala santería o ala religión que Marta María Pérez Bravo retiene

y fotografía se nos aparecencomo una interpretación de la condición original

del ser humano. Son accionesmotivadasyregidaspor lacreenciaen lacomunicación

y la transformación de los seres y los objetos. Sus imágenesrepresentan

diferentes rituales que estándestinadosarescatardel olvido yapreservar lacontinuidad,

de un mundo mágicoque no deseaque se pierda. Se nos muestran

escenasen las que se mezclan talismanes con amuletos y con símbolos mágicos

que nos hablande la energía que anima la vida.

En estafotografía toma como centro al ser humano. Observamos acciones

que se podrían situar en eseespaciointersticial que existe entre el pensamiento

y la sensación, concretadaen esaconstante presencia-ausencia del rostro humano.

Se nos niega la visión de aquello que mayor información nos pudiera

ofrecer sobre ella, su rostro. Aparece metamorfoseada,se sirve de artificios,

máscarasyobjetos paradisfrazar o negar su rostro. Nos hablade suscreencias,

miedos, quimeras y sentimientos, se sirve de su propio cuerpo paraque el público

sienta, veay olfatee aquello que normalmente no ve.

El rostro hacereferencia ala presencia, con él se pretende subrayarla identidaddel

individuo, su olor, su sabor,su… Es el lugardondetienen lugartodos

los juegos metafóricos. Su olor nos lleva a un pozo de conflictos, síntomas e

inquietudes, el espacio en el que se hacen visibles todaslas necesidades, donde

el sujeto se hacevulnerable y enseñatodasu fragilidad. Su huellanos refiere ala

pérdida, ala desaparición personal.

MartaMª Pérez Bravo

The references to witchcraft or religion that Marta María Pérez Bravo retains

andphotographsoffer themselvesasaninterpretation of the original condition

156 157


of the human being. These are actions motivated and governed by a belief in

the communication and transformation of beings and objects. Their images

represent different rituals intended to rescue from oblivion and preservethe

continuity of amagic world she doesnot wish to seelost. We areshownscenesin

which talismans are combined with amulets and magicsymbols that speakto us

of the energy that animateslife.

In this photographshetakesthe human being her centre: weobserveactions

that might be situated in that interstitial spacethat exists betweenthe thought

and the sensation, concretized in that constant presence-absence of the human

face. We are denied the vision of that which would offer us most information

abouther: her face. She speaksto us of her beliefs, her fears, her dreamsand

her feelings, using her own body to let the spectatorfeel, seeand smell whatis

normally not seen.

The face makesreference to presence, which is intended to underline the

identity of the individual, her smell, her flavour, her… It is the placewhereall

of the playof metaphorstakesplace. Its smell takesus into amorass of conflicts,

symptoms and anxieties, the space in which all our needs are made visible,

where the subject is madevulnerable and exposesall its fragility. Its trace makes

reference to loss, to personal disappearance.

MartaMª Pérez Bravo

Como no podría ser de otra manera, y una vez asumidala insubordinación de

los afectos,el catedráticoErnst-Rudolph Mayer de la universidad de Princeton

declaró, casisin pestañear, que la caraera, sin dudaalguna, el rostro del deseo

insatisfecho. El silencio, en el auditorio, fue ensordecedor. Nadie, ni los más

atrevidos, osaron, no yaabrir la bocasino tan siquiera pestañear.

El silencio consiguió petrificar el tiempo y los instantesen sucesión fueron

embalsamados.Lafrase del catedráticoErnst-Rudolph Mayer de launiversidad

dePrinceton habíaatravesadopor completo aquellugar yhabíaperforado detal

modo los aparatosauditivosdel público que la parálisis fue definitiva.

Pero, tal ycomo yanos tienen acostumbradoslosacontecimientos, alguien −

no el másosado,ni el de mayorcoraje, ni por supuestoel másvaliente, no: sólo

alguien que podríaser cualquiera− movió, casisin darsecuenta, laaletaderecha

que circunda su fosanasaly olió el silencio. Ese pequeño gesto,por otra parte

natural, provocó un estruendo monstruoso que fue el principio del fin de la

hegemoníadel pensamiento sobre el olfato. Y apartir de ese instante fundador

yabsolutamenterevolucionario, yanadafue lo mismo en lassociedadesdel capitalismo

avanzado.Evidentemente, el hombre que movió, casisin darsecuenta,

la aletaderecha que circunda su fosa nasaly olió el silencio fue condenado

de por vida a llevar la nariz en una jaula y, como suele ser obvio en estos casos,

convertido en líder y posteriormente en mártir de la Liga de los Hombres que

Huelen lasCosas. Y lahistorialo absolvió… pero eso esotrahistoria.

BernardíRoig

Inevitably, having assumedthe insubordination of affect, Professor Ernst-

Rudolph Mayer of Princeton University declared, almost without blinking,

that the human visagewas,beyond all doubt, the face of unfulfilled desire.

The silence in the auditorium wasdeafening. No one, not even the boldest,

daredto open his mouth, or even to blink.

The silence duly turned time to stone and embalmed the succession of

moments.The wordsutteredbyProfessor Ernst-Rudolph Mayerof Princeton

University had completely pervadedthe place and drilled so deeply into the

auditory systemsof the audience thatthe paralysis wastotal.

But, asevents haveaccustomedus to expect, someone— not the boldest, or

the most courageous, or indeed the bravest: no, just someone who could be

anyone— moved, almostwithout realizing it, the wingof his right nostril and

sniffed the silence. That small and of course perfectly natural gesturecaused

an enormous uproar that wasthe beginning of the end of the hegemony

of the thinking about smell. And from that foundational and absolutely

revolutionary moment nothing wasthe sameagainin the advancedcapitalist

societies. Obviously, the man who moved, almost without realizing it, the

wing of his right nostril and sniffed the silence wassentencedfor life to keep

his nose in a cageand, asis clearly the rule in such cases,becamea leader and

subsequentlya martyr of the Leagueof Men that Smell Things. And history

absolvedhim… but that’s another story.

BernardiRoig

158 159


Mi sentido del olor sabecuando la naturaleza estácerca.

RogerBallen

My sense of smell knows whennature is close.

RogerBallen

Naceun niño

Amor ardiente

Flor que seabre

Y que huele

Nace una madre

Nace un padre

Hermosa canción

Silencio y lágrimas

Dicha que abrasa

El corazón

Fuego ydeseo

Lluviay llama

Naceun niño

Amor ardiente

LindaBeck

baby

birth burning

love

opening flower

new

mother father

born

beautiful song

silence

and tears

joy

burning through

heart

fire desire

rain flame

baby

birth burning

love

byLindaBeck

Las obras de la artista suiza Miriam Cahn destacancomo contrapunto del

conjunto. Los intrigantes lienzos de la artista muestran retratos de individuos

de género indeterminado, humanos o animales, de ojos muy abiertos.

Los colores llamativos, la intensidad y el impacto inmediato de sus imágenes

fantasmagóricasmuestran la iconografía personal desarrollada por la artista,

fuertemente influenciadapor el beligerantemovimiento feministade los años

60.

Los mundos de silencio, mujeres, animalesy guerra, el cuerpo transfigurado

como un objeto de violencia, se reflejan constantementeen su trabajo,

como una densa mezcla de colores y de penetrantes olores.

Las obras de Cahn expresan simultáneamente un sentido de soledad melancólica

y una impresión intensa de fuerza creativa,revolucionaria.

SilviaDauder

The works of Swiss artist Miriam Cahn stand out as counterpoint to the

ensemble. The artist’s intriguing canvasespresentportraits of individuals of

indeterminate gender, human or animal, with eyeswide open. The strident

colours, the intensity andthe immediate impactof her phantasmagoricimages

show the personal iconography developed by the artist, who waspowerfully

influenced bythe belligerent feminist movementof the Sixties.

160 161


The worlds of silence, women, animals and war, the transfigured body as

object of violence, are constantlyreflected in her work, like a dense mixture

of colours and penetrating smells.

Cahn’s works simultaneously express a sense of melancholic solitude and

an intense impression of creative, revolutionary force.

SilviaDauder

Recuerdoel olor...

20 olores en lamemoria

Recuerdo el olor de un viejo álbumde fotos.

Recuerdo el olor aalcohol y amiedo cuandovenía el practicante.

Recuerdo el olor caliente de la mula en el establo.

Recuerdo el olor de latierramojadaen septiembre.

Recuerdo el olor oscuro de los armarios en casademis abuelos.

Recuerdo el olor avela y asanto en la iglesia.

Recuerdo el olor de los discosde vinilo al salir de su funda.

Recuerdo el olor amar en lasmaderasnaufragadas.

Recuerdo el olor del plomo fundido al caeren el agua.

Recuerdo el olor del barcocuandoíbamosaBarcelona, salitre y petróleo.

Recuerdo el olor acuerday cartón en el almacénde mi abuelo.

Recuerdo el olor de un libro de razashumanas.

Recuerdo el olor apipa y tristeza en casademis tíos.

Recuerdo el olor de un viejo álbumde fotos.

Recuerdo el olor del pequeño colmado, comiday detergente.

Recuerdo el olor ahumo cuando Sebastián quemabarastrojos al amanecer.

Recuerdo el olor del barrio chino de Palma,orín y humedad.

Recuerdo el olor narcotizante de las higueras.

Recuerdo el olor agrasayhierro de una vieja pistola.

Recuerdo el olor de lascasasabandonadas.

PepCarrió

I rememberthesmell…

20 smells in the memory

I remember the smell of an old photo album.

I remember the smell of alcohol and fear when the nurse came.

I remember the hot smell of the mule in the stable.

I remember the smell of the wetearth in September.

I remember the dark smell of the wardrobesin my grandparents’house.

I remember the smell of candlesandsaintliness in the church.

I remember the smell of vinyl records being slipped out of their sleeves.

I remember the smell of the seain washed-updriftwood.

I remember the smell of molten leaddropped into water.

I remember the smell of the boatwhen wewent to Barcelona, saltpetre and

fuel oil.

I remember the smell of string andcardboardin my grandfather’s storeroom.

I remember the smell of abook about the human races.

I remember the smell of pipe and sadnessatmy aunt and uncle’s house.

I remember the smell of an old photo album.

I remember the smell of the little grocery, food and detergent.

I remember the smell of smoke when Sebastiàburned stubble at dawn.

I remember the smell of Chinatown in Palma, rust and damp.

I remember the narcotic smell of fig trees.

I remember the smell of greaseandiron of an old pistol.

I remember the smell of abandonedhouses.

PepCarrió

Soluciones acuosas

revelan la imagen.

Miras.

La nariz, cerca de la cubeta.

Respiras.

Olor arojo y penumbra.

La sangre, envenenada.

De fotografía.

Manel Esclusa

162 163


Aqueoussolutions

reveal the image.

You look.

The nose, near the tray.

You breathe.

Smell of red and half-darkness.

The blood, poisoned.

Of photography.

Manel Esclusa

Madera maceradaen Rocío,

sillares de piedra con eco,

golondrinas con caminar de esparto,

espaciosonoro lleno/vacío,

copies of copies, mímesis of mímesis,

Indian Summer,

paraíso a destiempo,

cambiaráel olor del marfil por el aromadel

caffè alla Napoletana,

50 añosde vida en dos páginas,

5 pensamientos en cien páginas,

olores sencillos recordados...Kind of Blue.

JesúsEtxarte

Dew-macerated wood,

Stone ashlars with an echo,

Swallowswith an esparto gait,

Full//empty sound space,

Copies of copies, mimesis of mimesis,

Indian Summer,

Paradise in the wrong time,

Will changethe smell of ivory to the aromaof

Caffè alla Napoletana,

50 yearsof life in twopages,

5 thoughts in ahundred pages,

Simple smellsremembered...Kind of Blue.

JesúsEtxarte

QUE BUEN OLOR A ÉXITO.

SOY FELIZ Y NO ME FIO DE NADIE,

ABAJO HACIENDO EJERCICIOS MI BUEN AMIGO DASU,

DIAGNOSTICADO COMO ESQUIZOFRÉNICO EMOCIONAL.

ESTAMOS VIVIENDO UNA TERRIBLE GUERRA EN IRAK

Y NUESTRO PRESIDENTE SE VA DE VACACIONES CON

BUSH Y BLAIR.

EVRU

WHAT A GREAT SMELL OF SUCCESS.

I AM HAPPY AND I TRUST NO ONE,

DOWN BELOW DOING EXERCISES MY GOOD FRIEND DASU,

DIAGNOSED AS AN EMOTIONAL SCHIZOPHRENIC.

WE ARE LIVING THROUGH A TERRIBLE WAR IN IRAQ

AND OUR PRESIDENT GOES ON HOLIDAY WITH

BUSH AND BLAIR.

EVRU

Todos los aromasposibles

¿Poseen las fotografías la capacidadde atraparnos en una experiencia sensorial

que vayamásallá de su apariencia formal, cuando su código de representación

atañeexclusivamente a la privacidad de quien las ejecuta? ¿O es que

acasono existe en el substrato de muchas de ellas algomásque el omnipotente

olor de los químicos que las han hecho reconocibles? La virtualidad de la

164 165


imagen despierta en nosotros el deseo de lo ausente. ¿Seremos capacesde

extraer de ellas la información necesaria para superar la pura catalogación

informativa, que transciende de lo puramente ingenioso? ¿Seremos tan pobres

para quedarnos en esa lectura restringida, que apenasalcanza a avanzar

másallá de un juego compositivo, de una estructuración de grises o matices?

¿Seríamos capacesdefotografiar con los ojos cerrados aquello que sólo nos

cautivapor nuestracuriosidad olfativa? ¿Olores comotonos? ¿O esque acaso

las fotografías no encierran todos los aromasposibles?

Eduardo Ibáñez

All possiblearomas

Do photographs have the capacityto trap us in a sensory experience that goes

beyond their formal appearance,when their code of representation relates

exclusively to the privacyof the person whotakesthem? Or could it be thatin

the substratum of many of them there is nothing more than the omnipotent

smell of the chemicals that have made them recognizable? The virtuality of

the imagestirs in us a desire for the absent. Will webe able to extract from

them the necessaryinformation to go beyond mere informative cataloguing,

which transcends the merely ingenious? Will we be so poor as to content

ourselves with that restricted reading that scarcely managesto be more than a

compositional game,a structuring of greys or nuances? Might webe able to

photograph with our eyesclosed thatwhich captivatesus through our olfactory

curiosity alone? Smells like tones? Or could it be that photographsdo not

enclose within them all possible aromas?

Eduardo Ibáñez

Escaleras arriba, el olor a resina que impregna todaslas paredes del estudio

abofeteabala castidadde cualquier sujeto, y de repente desaparece,todo desaparece.

El pelo se plastifica para impedir uniones perpetuas, cuatro tapones de

celulosa protegen oídos y nariz paraevitar filtraciones fatales: el mundo deja

de oírse y olerse.

La cuerda prensada,masticada,regalaun estridente sonido interno que al

contactocon los dientes electriza el cuerpo de arriba abajo.

El estar sumergido con los ojos cerrados el mundo deja de verse, la masa

húmeda y fría actúacomo un grato bálsamode perfusión.

La escayolaendurece atrapandocon envidia la inquilina celulosa de la nariz,

regalandoen ese instante una jauría de efluvios indeterminados provocadospor

el conocimiento de todos los elementos, despuntando, la febril

crema hidratante que intentaba cobijar el semblante con una blanca mascara

deleznable, viscosae inestable.

En un instante, todaestademencia inunda y sacudesin piedad y atraición

hastael último parajedel cráneo.

JoséRamónLidó Rico

Upstairs, the smell of resin thatimpregnatesall the wallsof the studio slapsthe

chastity of any subject and suddenly disappears, everything disappears.

The hair is covered in plastic to prevent perpetual bonds, four cellulose

plugs protect ears and nose to prevent fatal seepage:the world can no longer

be heard or smelled.

The cord pressed,chewed,givesastrident internal sound, which in contact

with the teeth electrifies the body from top to bottom.

Being immersed with eyesclosed the world is no longer seen, the cold wet

massactsasawelcome balm perfusion.

The plaster hardens trapping with envy the cellulose tenant of the nose,

unleashingat that moment awhole packof uncertain outflows provoked by the

knowledgeof all the elements, singling out the feverish moisturizer thattried

to cover the face with a crumbly, viscose and unstable white mask.

In an instant, all of this dementia inundates and shakesmercilessly and

treacherouslyto the furthest cranny of the skull.

JoséRamónLidó Rico

166 167


Al igual que las calaverasde azúcartípicas del Día de los Muertos en México,

este cráneo recubierto de resina de colores no huele amuerte aunque seauna

imagen, explotadahastala saciedad,que la representa en la cultura popular.

Las gotas,sombras y formas de vivos colores que lo recubren másbien remiten

a la celebración de la vida que se produce en ocasión del Día de los

Muertos. Tal y comoocurre en esasfestividades, recuerda anuestros sentidos

las cosasvivasy con olor, tal vez incluso cosascomo dulces y golosinas.

MarkusLinnenbrink

Like in the sugar skulls for the Día delosMuertosin Mexico, this skull coated

in colourful resin does not smell like death, even though it is an imageof it

overexploitedin pop culture.

The dripping, oozing, floating, rich colours recallsmore the celebrationof

life wefind duringthese holidays. Like with the daysof the deadit reminds our

senses of things alive and smelling, maybeeven like sweetsand treats.

MarkusLinnenbrink

Lahijade Heisenberg

La luz de la ventanabañade blanco la habitación de la hija de Werner Heisenberg,

el científico. Es unaestancialimpia, huele alimpio. Desde que era

niña ha visto muchas veces, colgados de las paredes de la casa,los retratos de

la familia, las hermosas carasa las que, de algún modo, se parece porque la

reconocen en silencio. Esas carasla han mirado siempre, detenidamente,

pero la primera vez que ella lo advirtió fue cuando su padre se dispuso a

leerle la historia de Alicia en el País de las Maravillas. Un reflejo de plata,

casi imperceptible, resbalabade entre las miradas de los retratos cuando oyó

por primera vez el cuento de una niña que se halla anteel espejo. La hija de

Heisenberg se olvida de todo mirando su propia cara, asombrada. El

paisaje

alemán que puede verse através de la ventanale resulta tan indiferente como

ella es indiferente al paisaje, quizás el paisaje de la isla de Helgoland. Sus

ojos están recorriendo ahora las colinas de sus cejas, el profundo valle de

su boca, las laderasde su nariz. Es la misma nariz de su padre, la nariz que

tuvo que proteger de las alergias de Helgoland, la lejana isla que carece de

polen. Mueve, gira, sacudeuna y otra vez su mirada en el espejo hastaque

consigue hacerle desaparecersu propia cara. Los arabescosde sus orejas, sin

embargotodavíaestán ahí, ese también es su pelo y ese es su cuello. Nunca

consigue verse toda entera y tampoco está muy segura de lo que quiere ver.

Lo había dicho papá,en una ocasión, después de tocar el piano y de releer

a Goethe sobre el falso movimiento: “es imposible conocer con precisión

absoluta la posición y la velocidad en las partículas subatómicas, dos de las

magnitudes básicasde la mecánica.” Asocia a su padre con un olor complejo

e intermitente. Cuando estácerca es un aromaligero, discreto; cuando se

aleja cambiaprofundamente y se convierte en ropaje suntuoso y rico. Un

olor compañero. Laluz en unafotografía, comoen un espejo, alumbraunas

zonas acostade ensombrecer a otras. El lugar del espectadores inquietante

porque esincierto.

DuaneMichals

Heisenberg’s daughter

The light from the windowbatheswhite the bedroom of the scientist Werner

Heisenberg’s daughter. It is aclean room, it smells clean. Ever since she was

a little girl she hasseen many times, hanging on the walls of the house, the

portraits of the family, the beautiful faces that she in some wayresembles

becausethey recognize her in silence. Those faces have alwayswatchedher

closely but the first time she noticed it waswhenher father wassettling down

to read her the story of Alice in Wonderland. A silver reflection, almost

imperceptible, slipped betweenthe gazesofthe portraits when first sheheard

the story of a girl who standsgazinginto a mirror. Heisenberg’s daughter

forgets abouteverything else asshe looks, astonished, at her own face. The

German landscapethat can be seen through the window is asindifferent to

her asshe is indifferent to the landscape,perhapsthe landscapeof the island

of Heligoland. Her eyesare nowtravelling acrossthe ridges of her eyebrows,

the deep valley of her mouth, the slopes of her nose. She hasthe samenose

asher father, the nose she had to protect againstthe allergies of Heligoland,

the remote island without pollen. She moves, turns, shakesagainand again

168 169


her gazein the mirror until she succeedsin making her own facedisappear.

The arabesquesof her ears, however, are still there; that is her hair, too,

and that is her neck. She never managestosee all of herself, and neither is

she very sure whatshe wants to see. Dad had said it, in one occasion, after

playing the piano and of rereading to Goethe on the untruthful movement:

‘it is impossible to know with absolute precision both the position and the

speed, two of the basic magnitudes of mechanics, of a subatomic particle.’

She associatesherfather with acomplex, intermittent smell. When heis near

her it is a light, discreet aroma; when he moves awayit changesprofoundly

and becomesa rich, sumptuous apparel. A companionable smell. The light

in aphotograph, asin amirror, brightens someareasatthe costof darkening

others. The placeof the spectatoris disturbing becauseit is uncertain.

DuaneMichals

Como artista, opté por el azufre a finales de los 90 paracrear unas esculturas

ambivalentes de pequeñas dimensiones. A pesar de su belleza intrínseca, algo

que siempre estápresente en mis obras, el azufre paramí era un elemento vulgar.

El polvo de azufre, debido asu fuerte olor repelente, sesolíaesparcir al pie

de las paredes para impedir que los gatosmearan encima. Era un material de

pocacategoría,pero quealmismo tiempo, debido asu relación con los volcanes

y la alquimia, me permitía hacer volar la imaginación. Además, y por encima

de todo, dadoque los títulos de mis obras siempre han sido descriptivos y particularmente

significativos, la palabraazufre, soufreen francés, despierta ciertas

asociaciones de marcado carácter poético como: soufre,souffrir, souffreteux,sulfureux

[azufre, sufrir, enfermizo, sulfuroso]. Era también una opción que encajaba

con mi deseode trabajarcon un material que anteriormente no hubieran utilizado

otros artistas.

JeanMichel Othoniel

“As an artist I chose sulphur in the late 90s to create small and ambivalent

sculptures. In spite of its inherent beauty,aconstant characteristicof my works,

sulphur wasfor me a vulgar element. The powdered sulphur, becauseof its

strong repellent smell, wasspread around the bottom of walls to prevent cats

pissing on them. It wasalow material, but which, at the sametime, becauseit

hasto do with volcanoes and alchemy, one that allowed my imagination to run

riot. And then, most of all, since the titles of my works were alwaysdescriptive

and particularly significant, the word one that, soufrein French, sparks some

eminently poetical associations like: soufre,souffrir,souffreteux,sulfureux[sulphur, to

suffer, sickly, sulphurous]. The choice alsofitted in with my desire to dealwith

amaterial not previously employed by other artists.”

JeanMichel Othoniel

PATRICK ESTÁ DE VISITA EN LONDRES, ESTÁ EN UN PUB, SABE

QUE NO ES EL MEJOR LUGAR PARA UNA CITA. MIRA SU RELOJ, TE

MIRA A TI, ESTÁ SEGURO DE QUE NO LE VAS A VER…LE FASCINA

TU OLOR…

Luis Macías

PATRICK IS VISITING LONDON, HE’S IN A PUB, HE KNOWS IT’S

NOT THE BEST PLACE FOR A DATE. HE LOOKS AT HIS WATCH, HE

LOOKS AT YOU, HE’S SURE YOU’RE NOT GOING TO SEE HIM…

YOUR SMELL FASCINATES HIM…

Luis Macías

“Son tusperjumenesmujerlosquemesulibeyan...”

C. MejíaGodoy.

...”Nadie jugabay nadie se apurabaen esacalle, ni aun los remolinos del terral

pesadoscomo piedras.

Ya no había hacia dónde salir ni adonde entrar. La neblina o el sol eran de

arena...”

Extracto deCrónicadelNiñoJesúsdeChilca.1982. Poesía deAntonio Cisneros.

Tal como en el poemade Cisneros, donde uno casi palpala arena en la piel,

170 171


el ejercicio de la memoria acudea varios recodos que al convergir en un todo,

producen un imaginario personal único parael que rememora.

En el casode DreamingRose,2009, la sensualidad del olor preside y reúne a

todos los otros colores bajo su aroma.

El temade laobraes decarácterautobiográfico ytratade un recuerdo deuna

fincade flores perdida. El pintar lasrosassobre lapiel esel actomáscercanoala

tradición tribal y primera del tatuaje: informar procedencia, nadamáscercano

alactomismo deuntarse perfume.

El título en ingles lúdicamente atiende dos momentos: el del personaje

soñando (Rose is dreaming) y el del acto de recordar sus rosas (Dreaming of

roses).

Y atravésde esaimagen, el aromaapareceparaquedarse parasiempre.

CeciliaParedes

“‘It is your perfumes, woman,thatkeepme going...’

C. MejíaGodoy

... ‘No one playedandno one hurried on thatstreet, not even the swirls of the

land wind, heavyasstones.

There wasno longer anywhereto go out to or anywhereto go in to. The fog or

the sun wereof sand...’

Excerpt from CrónicasdelNiñoJesúsdeChilca.1982. Poem by Antonio Cisneros.

As in the Cisneros poem, in which we almost feel the sand on our skin, the

exercise of memory reachesinto a number of corners that, in converging in a

whole, produce apersonal imaginary unique to the person whorecollects it.

In the caseof DreamingRose(2009) the sensuality of the smell presides over

andgathersin all the other colours under its aroma.

The theme of the work is autobiographical, and hasto do with the memory

of alost flower garden. Painting roses on the skin is the actthat is closest to the

earliesttribal tradition of tattooing: to announceone’s origin, there is nothing

closer to the actof putting on perfume.

The title in English playfully engagestwo moments: that of the person

dreaming (Rose is dreaming) and that of the act of remembering the roses

(Dreaming of roses).

And bywayof that image, the aromaappears, to stayforever.

CeciliaParedes

“A vecesintento visualizar el viaje de una palabracuando sale de los labios de

una persona y se dirige a su destinatario, o imagino, cuando estoy en una biblioteca,

que todos los libros susurran. Veo entonces una bandadade pájaros

que parece desplazarse de manera caótica y que sin embargo siguen su viaje.

Con Genoma,buscoelprimer aliento, el primer olor, el origen de todo.”

Charles Sandison

“Sometimes I try to visualize the journey of a word as it leavesthe lips of a

speaker and moves towardsa listener, or imagine, when standing in a public

library, thatall the booksarequietly talking. The vision thatoccursin my mind

is that of a vastflock of birds, which seem to move chaotically, yet somehow

managenotto collide. With GenomaI´mlookingfor the first, the first smell, the

origin of everything”

Charles Sandison

Lafotografíade Tillmans haabordado alo largo de los añosun amplio abanico

de génerosy contenidos, incluyendo con frecuenciael retrato. En su conjunto,

su práctica artística nos remite a la idea de un extenso workin progresscuyo

motor son un constante cuestionamiento y recontextualización de todos los

elementos constitutivos de la fotografía. No es de extrañar entonces, que la

obra titulada Anders,BrightonArcimboldosehayainspirado en la pintura del genial

artistamanieristaGiuseppe Arcimboldo.

La relación entre el hombre y su entorno natural y los sentidos que intervienen

en dicha relación fueron temasrecurrentes del arte manierista de la

segundamitad del siglo xvi. Pero la obra de Arcimboldo guardaen su poética

otro mecanismo que ya apunta directamente al barroco y que la hace todavía

másinteresante a los ojos de Tillmans: la perpetua combinación de sus elementosconstitutivos

quepor sí solayagarantizaunainfinidad deposibilidades.

Si nos fijamos en larelación del sentido olfativo y lasobrasde Arcimboldo,

essin dudaunaconexión directa… y laobrade Tillmans, ¿huele?

Christian Domingez

172 173


Over the years Tillmans’s photography has addresseda wide range of genres

and contents, often including the portrait. Taken as a whole, his artistic

practice leavesus with the ideaof an extensive work in progress whosedriving

force is a constant questioning and recontextualizing of all the constituent

elements of photography. It is not surprising, then, that the work entitled

Anders,BrightonArcimboldoshouldhavebeen inspired bythe painting of the great

Mannerist artist Giuseppe Arcimboldo.

The relationship between man and his natural environment and the

sensesinvolved in that relationship wererecurring themesof the Mannerist

art of the second half of the sixteenth century. But Arcimboldo’s work has

in its poetics another mechanism that points directly to the Baroque and

makesit evenmore interestingin Tillmans’s eyes:the perpetualcombination

of its constituent elements, which in itself ensures an infinite number of

possibilities.

If we look at the relationship betweenthe olfactory sense and the works

of Arcimboldo, there is undoubtedly a direct connection… and Tillmans’s

work: does it smell?

Christian Domingez

Sobremiobra

Cuando imagino un paisajecontemporáneo, veoun mundo cubierto de grafitis.

Mis retratos son paisajestambién, y al pintar mis figuras, lascubro con

mis propios grafitis. Es lavidaque vivimos, imágenesy olores de todo lo que

nos rodea.

AlexanderTinei

On mywork

When I imagine acontemporary landscape,I seeaworld covered with graffitis.

My portraits are also landscapesaswell, and when I paint my figures, I cover

them with myowngraffitis. It is the life welive, imagesandsmells of everything

around us.

AlexanderTinei

174 175


metàl·lica DIFENILÒXID 20% – ALDEHÍDS 15% – ÒXID DE ROSA 30%

fumada TABAC ABSOLUT 20% – BEDOLL 20% – CADE 10% – METIL-PARACRESOL 5%

ozó FOIN ABSOLUT 10% – ALGUES 10% – CALONE 60% – FLORALOZÓ 20%


Agraïments:

colecciónolorVISUAL vol expressar el seu agraiment atots els artistes i

professionals que, ambla sevacol.laboració, han fet possible aquesta

exposició.

De forma especial aMontse Cuadradas.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!