Un mar de llengües 2025

Un
ar
de llengües
Escola Oficial d’Idiomes Barcelona-Drassanes
maig 2025 / núm. 5
La revista cultural
de l’EOI Barcelona-Drassanes

EDITORIAL 4
Passegem una estona per
l'EOI Barcelona-Drassanes?
COL.LABORACIÓ 6
La IA ha arribat per aprendre llengües:
aprofitem-ne els avantatges!
CURIOSITATS 8
Onomatopeies
RESSENYES 10
MÚSICA: Jul, Marsella i les noves
modes de pentinats
CINEMA: Cinema per entendre Polònia
TEATRE: Els ocells de Mouawad
GASTRONOMIA 14
Ghapama
Piernik
RODAMONS 15
Viatge al Marroc
OFERTA ESPECÍFICA 18
DE CENTRE
La importància dels cursos
especials de l’Escola Oficial d’Idiomes
Barcelona-Drassanes en el context
sociocultural de la capital catalana.
Cursos Sense Pressa
Clubs i grups de conversa
Suec a l'EOIBD
Cursos especials, una oferta menor?
Llengua de signes catalana
ENTREVISTA 26
Els escriptors fan la literatura
nacional i els traductors fan
la literatura universal
L'EOIBD 29
EN IMATGES
ANIVERSARI 30
30è aniversari del Departament
de Coreà
ENTRETENIMENTS 32
L'EOIBD 34
EN IMATGES
EOIBD, LA PÚBLICA 35
D'IDIOMES

4 EDITORIAL
PASSEGEM
UNA ESTONA
PER L'EOI
BARCELONA-
DRASSANES?
per Anne Baude,
Coordinadora pedagògica
Mirem l’escola a través dels ulls
d’un visitant que hi arriba per primera
vegada? Què notem, sentim i
veiem? Un edifici senzill, marcat per
anys d’història, ben integrat al barri
del Raval. Un centre públic, amb cartells
i pantalles que criden l’atenció
sobre centenars d’activitats diverses.
S’obren les portes i una allau
de persones omple les escales, els
ascensors, les aules i els departaments
amb mil converses amb veus
colorides. Personal i estudiants de
tot arreu s’hi troben amb un objectiu
comú: aprendre els uns dels altres
com cadascú entén el món.
En un moment d’alta tensió
social, el centre vol oferir un contrapunt
sent un espai on les diferències
d’origen i opinions no condueixin a
conflictes, sinó a un intercanvi fructífer
d’idees. En un món cada vegada
més caracteritzat per opinions extremes,
l’EOIBD entén el seu rol com a
propulsora de la comprensió intercultural
i la integració social.
L’escola es coneix com un lloc
que ofereix cursos i la possibilitat
de treure’s un certificat oficial de 15
llengües oficials. Però hi passen moltes
més coses en aquest formiguer.
L’Oferta Específica de Centre és el
departament que té la tasca d’ampliar
i completar aquesta oferta i ho
fa amb entusiasme i eficàcia des de fa
molts anys. Els cursos que organitza
es distingeixen dels de les llengües
oficials, ja que s’han d’autofinançar:
els preus són públics, però cal que hi
hagi prou inscrits per poder cobrir-ne
els costos.
L’Oferta Específica de Centre
organitza, doncs, una gran varietat
de formació complementària. Cada
any, al juliol, centenars d’estudiants
assisteixen als cursos intensius d’estiu,
però també la resta de l’any s’hi
fan un munt de coses. Proveeix una
àmplia gamma de cursos amb fins
específics: orientats a una habilitat
específica, dirigits a un públic
determinat, cursos per preparar els
‘
Frieden für den, der unsere Bitterkeit zur Süße macht
Alemany

5
exàmens oficials, grups de conversa,
clubs de lectura, tallers, etc. Així
mateix, hi ha 25 classes de diferents
nivells de 7 llengües addicionals:
llengua de signes catalana, turc, suec,
hebreu, dàrija, polonès i farsi.
Aquesta addició a l’oferta tradicional
és d’un inestimable valor
afegit, ja que dona resposta a les
demandes canviants del món que
ens envolta, alhora que amplia exponencialment
el diàleg intercultural
i fomenta encara més el respecte i
la valoració mútua, la inclusió i la
cohesió social. On més es pot trobar
aquest ventall de serveis a un preu
assequible?
A banda dels cursos i activitats
regulars, cada any també es duen a
terme esdeveniments especials: la
Nocturna, un vespre en què la sala
d’actes s’omple amb desenes de persones
que interactuen en 15 llengües;
les Classes Zero, on tothom pot fer
un tastet d’una trentena d’idiomes;
activitats transversals al voltant de
Sant Jordi, etc.
Un altre component important
de la tasca de l’EOIBD és transmetre
la seva competència en la formació
de professionals de la llengua. Per
tant, l’escola també està implicada
activament en la prestació de
suport pedagògic a diversos projectes
punters de l’ensenyament
públic. El Consorci d’Educació de
Barcelona compta amb l’experiència
de l’EOIBD en projectes com
les Aules d’Acollida Accelerades,
en les quals joves nouvinguts es
preparen per a l’ESO amb un curs
d’immersió de català; els cursos
en línia de Reskilling Idiomes,
un ambiciós i exitós projecte de
Barcelona Activa, o Speak Up, que
potencia que joves de l’ESO parlin
més i millor l’anglès.
Una institució d’educació pública
amb tantes facetes ha de ser capaç
de reinventar-se constantment. Ha
de ser un centre viu i flexible, obert
a nous reptes. Aquesta adaptabilitat
s’articula bàsicament a través de
l’OEC, on hi ha espai per fer pilotatges,
explorar nous camins i donar
resposta a les necessitats canviants
d’un públic àvid de trobar noves
formes per posar en pràctica els seus
coneixements lingüístics.
El visitant que es familiaritza
amb l’EOIBD s’adona ràpidament
que no es tracta només de desenvolupament
lingüístic i acadèmic,
sinó també, i sobretot, de respecte
per la diversitat, de contribució a
una societat pacífica i pacifista i de
creixement personal. Els passadissos
i les aules d’aquesta Torre de
Babel posen de manifest l’important
paper d’aquest centre en el foment
de la cohesió social i l’intercanvi
intercultural.
El nouvingut vol, al final, només
una cosa: formar part d’aquest món
estimulant en què les diferències
entre persones es converteixen en
una força i no pas en un obstacle,
inscriure’s en un dels molts cursos
o activitats complementàries
o formar part de la plantilla de
treballadors per fer-se seu aquest
microcosmos cosmopolita.
‘
Peace to those who turn every bitterness in our life into sweetness
Anglès

6 C OL . LABORACIÓ
La IA ha
arribat per
aprendre
llengües:
aprofitem-ne
els avantatges!
Yolanda Menjíbar
i Sonia Sáez, professores
d’alemany i d'anglès d’EOI
Avui dia parlar d’eines d’intel·ligència
artificial per a l’aprenentatge
d’idiomes no és cap novetat, si més no
entre els professors de l’EOI Barcelona-
Drassanes i d’altres EOI. També en
altres institucions educatives el professorat
s’ha interessat a veure per a què
es poden fer servir i com. Per la seva
banda, els alumnes també coneixen,
per exemple, els generadors de text,
als quals poden fer consultes i demanar
crear textos, entre altres coses.
Al principi, quan es va començar a
parlar d’eines com ChatGPT, el professorat
es va posar les mans al cap,
tot imaginant que l’alumnat ja mai
més escriuria textos sense ajuda de la
IA. Se’ns deia que canviéssim la tipologia
de tasques que demanàvem fer a
casa o que féssim escriure als alumnes
els textos a l’aula. La realitat, però, ha
estat una altra. Puntualment, ens hem
pogut trobar amb alguna redacció que
sabem del cert que no ha elaborat el
seu presumpte autor, però en general
és una satisfacció veure que efectivament
el nostre alumnat no es vol
autoenganyar. Els nostres alumnes són
conscients que per aprendre llengües
és necessari el procés de l’escriptura i
tot allò que comporta.
Per tant, el conjunt del professorat
de l’EOI no recomanem fer
servir ChatGPT per escriure textos,
però valorem el plus que algunes eines
d’intel·ligència artificial ens ofereixen
i que permeten que l’alumnat sigui un
aprenent més autònom.
‘
La
pau per a qui fa de la nostra amargor dolçor
Català

7
I aquí us volem fer un tast d’eines
que poden ser interessants:
El pròxim dia de classe fareu un
debat sobre dispositius tecnològics per
a parelles que mantenen relacions a
distància. T’ha tocat defensar aquest
tipus de dispositius, però en realitat no
t’agraden gens i només se t’acudeixen
arguments en contra. Demana ajuda a
www.debate-devil.com!
Tens problemes amb la pronunciació
i vols millorar? Només has de tenir
un compte de Microsoft i fer servir
l’anomenat assessor de lectura, que et
permet llegir històries que la mateixa
eina et facilita o textos que tu mateix
pots introduir. En rebràs retroacció
immediata!
Has de fer una presentació a classe?
Prepara el text, puja’l a NaturalReader
i escolta l’àudio tot escollint l’idioma
i decidint si vols una veu femenina,
masculina, jove, etc. o, fins i tot, la
velocitat. Baixa’t l’mp3 i el podràs
escoltar totes les vegades que vulguis.
Segur que et sorprens de la millora!
Necessites entendre un àudio o un
vídeo i vols obtenir-ne la transcripció?
Notta.ai o Zeemo.ai per a àudios
i vídeos són dues de les múltiples
opcions. La quantitat d’empreses que
ofereixen eines d’IA és enorme i canviant.
Per tant, la nostra recomanació
és, quan necessitis un servei, fes una
cerca en un buscador segons les teves
preferències (gratuïtes, sense registre,
sense haver de descarregar-te un programa,
etc.).
Vols corregir la gramàtica i
l’estil de redacció? Eines com
DeepLWrite, Smodin.io, Grammarly,
LanguageTool, Quillbot, Hix.AI,
etc. són molt útils, però cal tenir en
compte el consell del professorat, que
t’indicarà quina seria la millor per al
teu nivell i idioma per tal de fer-ne un
ús més profitós.
Tens examen de B1 i vols practicar
la descripció de fotos? Agafa qualsevol
foto i prepara’n la descripció; a continuació,
et proposem que pugis la foto
a ChatGPT o a Copilot i li demanis que
et faci la seva versió de la descripció.
No oblidis determinar el rol del Chat:
ets alumne de B1! Si no l’hi dius, et
generarà un text de nivell nadiu. Segur
que el text generat t’ofereix alternatives
lingüístiques o vocabulari que pots
incorporar al teu aprenentatge.
Tens la sensació que podries millorar
la teva fluïdesa i no tens temps per
fer un intercanvi lingüístic? ChatGPT
et permet escollir el teu interlocutor.
Vols dialogar amb Taylor Swift?
Pots fer-ho a través del mòbil o, si
vols practicar a l’ordinador, hauràs
de decarregar-te l'extensió Control
de veu per a ChatGPT, instal·lar-la
i voilà!
La IA evoluciona a un ritme vertiginós,
però som els humans els
que l’hem creat i hem de ser capaços
d’explorar-la per tal que ens beneficiï,
sense erosionar mai la nostra creativitat,
la nostra identitat, ni el nostre
pensament crític.
‘ Coreà

8 CURIOSITATS
ONOMATOPEIES
Montse Domènech, professora de rus
Les onomatopeies són un
fenomen fascinant que posa
de manifest com les diferents
llengües perceben i reprodueixen
els sons del món que
ens envolta. Aquestes paraules
imiten sorolls reals, però
la manera com s'escriuen i
s'expressen pot variar notablement
segons l'idioma,
reflectint no només diferències
lingüístiques sinó també
culturals.
Un exemple clàssic són els sons
dels animals. El gall, que a Catalunya
fa quiquiriquic, en anglès diu
cock-a-doodle-doo, mentre que en
francès s'expressa amb un elegant
cocorico. La vaca, que aquí fa muu,
en anglès sona moo, i en japonès,
curiosament, diu mo-mo. Aquestes
variacions no responen necessàriament
a diferències en els sons reals
dels animals, sinó a la forma en què
cada cultura els percep i adapta als
seus sistemes fonètics.
Un altre exemple interessant
és l'expressió del
fàstic. En català, quan alguna
cosa ens desagrada solem dir
ecs! o puaj!. En anglès, en canvi, es
fa servir yuck! o ew!, mentre que
en japonès és més habitual escoltar
iyan! o ūe!. Aquesta diversitat
posa de manifest com les emocions
i reaccions físiques poden adoptar
formes diferents en cada llengua.
Les onomatopeies
són més que una simple
imitació de sons; són
una porta d'entrada a
la manera com les llengües
i cultures perceben i interpreten
el món. Aquesta
riquesa ens recorda que, fins
i tot en els aspectes més
quotidians del llenguatge, hi
ha una diversitat sorprenent
que val la pena explorar.
‘
Paz para los que hacen de nuestra amargura dulzura
Espanyol

9
El curs passat, a l’Instagram de
l’EOIBD, vam publicar uns vídeos
on algunes professores de l’escola
posaven veu, per exemple, a les onomatopeies
que representen el so del
gos en algunes de les llengües que
ensenyem:
Anglès: woof woof o bark
Àrab: “ ” (haw haw)
Èuscar: zaunk zaunk
Francès: ouaf ouaf
Grec: γαβ γαβ (gav gav)
Italià: bau bau
Japonès: (wan wan)
Neerlandès: woef woef
Romanès: ham ham
Rus: “гав гав” (gav gav)
Xinès: (wāng wāng)
Tot i que els animals
emeten els mateixos
sons arreu, cada cultura
els representa de
manera única, adaptant-los
als seus patrons
lingüístics. Aquest fenomen
no només ens mostra
la diversitat idiomàtica,
sinó també com percebem
la realitat a través
del llenguatge. Explorar
aquestes diferències
ens ajuda a entendre
millor la riquesa i creativitat
de les llengües
humanes.
Vols saber quines onomatopeies
expressen el
dolor i el fàstic en diverses
llengües?
(Escaneja aquest codi QR)
‘
Bakea gure samina goxatzen duenarentzat
Èuscar

10 RESSENYES
MÚSICA
JUL, MARSELLA I
LES NOVES MODES
DE PENTINATS
Pol Martorell, professor de francès
Queden ben lluny aquells cabells mig curts
mig llargs que tapaven el front i la mirada
dels joves amb un serrell despentinat. Serge
Gainsbourg, sense anar més lluny, n’era un
bon exemple. En cultures musicals encara més
mediàtiques trobem Oasis, Elton John, The
Beatles, The Rollings Stones i tota una llarguíssima
llista d’artistes i de grups que varen portar
diverses generacions de joves a imitar-ne el
(des)pentinat, la vestimenta i l’estil.
Ja no queda res d’això. Només cal mirar
els joves d’avui dia i la seva indumentària.
Si parlo de Marsella, tothom sabrà situar-la
al mapa però, si parlo de Jul, artista d’origen
grec, quants de vosaltres li podríeu posar cara?
D’ençà una mica més d’una dècada, Jul
ha detonat el sud de França amb una explosió
de nous ritmes. Publica el seu primer
àlbum l’any 2014 (Dans ma paranoïa) i des de
llavors no ha deixat de compondre i publicar
cançons en francès que han esdevingut
himnes per a milers de joves, cosa que ha
fet de la seva música un element primordial
de la cultura identitària dels patinets
elèctrics, de les ronyoneres de marca, dels
xandalls del PSG o de l’OM, d’aixecar la roda
davantera de la moto i d’apreciar el sol, la
mediterrània, la disbauxa, el bon temps i la
vida al carrer.
Si bé la figura del cantautor d’origen
divers però ben arrelat a França no és pas
‘
La paix pour qui change notre amertume en douceur
Francès
nova (Aznavour, d’origen armeni; Moustaki,
d’origen grec), ara es planteja un canvi d’hegemonia
cultural. Temps enrere, grups com
IAM, pioners de la música hip hop francesa, van
posar de relleu Marsella -sovint menyspreada,
oblidada i quasi sempre infrafinançada- i van
desafiar la capitalitat cultural del país.
Res més lluny d’això. París és i serà el far
polític, cultural i econòmic que il·lumina (a
vegades, enlluerna) tota França. Però també
és innegable que, si Paris és el paradigma
d’una francofonia hegemònica i heterogènia,
la història de Marsella és la batalla
entre dues cultures diferents: l’occitana i la
galloise o franca.
Aquest esperit de revolta és una de les
característiques de les quals els marsellesos
estan més orgullosos. Reivindiquen així la
diferència amb la resta de comunitats franceses.
Reivindiquen un accent i un parlar
diferents, una idiosincràsia diferent. En definitiva,
reivindiquen una identitat marsellesa.
I aquestes reivindicacions són molt presents
a la música de Jul, que sembla que hagi agafat
les regnes d’un exèrcit de joves marsellesos
amb els cabells tallats molt curts, la majoria,
fills de la immigració, desitjosos de reivindicar
la seva identitat i dir ben fort sobre ritmes
accelerats i olor de roda cremada: “nosaltres
també som aquí”. I han trobat en Jul l’artista
perfecte per a tals aspiracions.

11
CINEMA
CINEMA PER ENTENDRE POLÒNIA
Paula Arnas Antolín, professora de polonès
El cinema és una finestra privilegiada per conèixer la història i la identitat d'un país. És
per això que us parlaré de dues pel·lícules molt diferents però que tracten el mateix tema:
la recerca de la identitat a través de la memòria històrica i familiar, amb Polònia com a
escenari central, i que ens ofereixen una mirada profunda sobre el passat i el present del
país. Curiosament, tot i estar ambientades en moments molt diferents (Ida, als anys 60 i A
Real Pain, en l’actualitat), a totes dues hi té molta importància el cementiri jueu de Lublin.
Ida (2013)
Paweł Pawlikowski
Ida, guanyadora de l’Oscar a la millor
pel·lícula de parla no anglesa el 2014, és
una autèntica joia del cinema polonès.
Ambientada a la Polònia comunista de principis
dels anys 60, destaca per una preciosa
fotografia en blanc i negre i el format 4:3,
que ens submergeix de ple en l’atmosfera
de l’època.
És la història de l’Anna (Agata
Trzebuchowska), una novícia òrfena que
està a punt de prendre els vots com a
monja. Abans de fer-ho, però, la mare
superiora li revela que té una familiar viva,
la seva tia Wanda (Agata Kulesza). L’Anna
la visita i, a més d’entrar en contacte amb
els seus orígens, descobrirà que en realitat
es diu Ida. Acompanyada per la tieta
que acaba de conèixer, antiga jutgessa del
règim comunista, l’Ida emprèn un viatge
per reconstruir la història de la seva família
i enfrontar-se a un passat tràgicament
marcat per l’Holocaust.
A Filmin
A Real Pain (2024)
Jesse Eisenberg
A Real Pain és una comèdia dramàtica
que narra la història d’en Benji (Kieran
Culkin) i en David (Jesse Eisenberg), dos
cosins jueus estatunidencs que viatgen
a Polònia després de la mort de la seva
àvia, amb l’objectiu de conèixer millor la
seva història i reconnectar amb les arrels.
Faran aquest viatge amb un grup organitzat
molt divers, format per altres persones
que també volen explorar la seva identitat.
Al llarg del viatge, coneixerem millor els
cosins i les seves diferències, i veurem
escenes tenses i moments de conflicte,
però també d’humor. La pel·lícula, rodada
a Varsòvia i a Lublin, ens ofereix una visió
de la Polònia actual a través dels monuments
i paisatges d’aquestes ciutats.
En cartellera
‘
Ειρήνη για όσους κάνουν γλυκιά την πίκρα μας
Grec

12 RESSENYES
TEATRE
ELS OCELLS
DE MOUAWAD
Olga Lerín, periodista i alumna
d’àrab d’A2
Personatges que busquen fer-se entendre
però només aconsegueixen fer-se mal,
que volen explicar-se per descobrir qui
són, parlar en les seves diferents llengües,
reivindicar les seves tradicions i, sobretot,
estimar, des de mons històricament
irreconciliables. Són temes que apareixen
a Tots ocells, l’última obra de Wajdi
Mouawad (Deir el Qamar, Líban, 1968) que
ha arribat a Catalunya i que Oriol Broggi
i La Perla 29 van estrenar la temporada
passada al Teatre La Biblioteca (Barcelona)
amb les entrades exhaurides. El muntatge
ha estat un dels últims grans èxits teatrals
a Catalunya, amb gira inclosa.
L’autor, director i actor libano-quebequès
-un dels dramaturgs i escriptors
d’expressió francesa més rellevants, traduït
a més de 20 llengües, representat als
cinc continents i al capdavant del Théâtre
La Colline de París des de 2016- torna a
Tots ocells al drama del conflicte permanent
entre jueus i palestins a partir d’una
història d’amor impossible que no aconsegueix
lluitar contra tot, un Romeo i Julieta
contemporani atrapat en el contrasentit
d’una guerra sense fi i, malauradament,
de plena actualitat.
Mouawad, considerat per la crítica
com un hereu modern de les tragèdies de
Sòfocles i Shakespeare -distingit, entre
altres, amb el "Grand Prix du Théâtre" de
l’Acadèmia Francesa (2009) i "Chevalier
de l’Ordre National des Arts et des Lettres"
de França (2002)-, teixeix a Tots ocells una
epopeia abassegadora, que emociona i fa
mal alhora, farcida de múltiples capes i
temàtiques habituals en la seva vasta
obra, com són vides perdudes a causa
dels enfrontaments a l’Orient Pròxim
(la guerra civil al Líban el va obligar a
exiliar-se a França i Canadà), conflictes
familiars de conseqüències devastadores,
la construcció de la identitat, les pors i
la seva herència en futures generacions,
la violència, els dilemes polítics i ètics,
la possibilitat de la reconciliació… Per a
Broggi, introductor de Mouawad a l’escena
catalana amb les anteriors Incendis
(2012 i 2015), Cels (2014), Un obús al cor
(2016), Boscos (2017) i Assedegats (2021),
Tots ocells és “com una catedral”, trufada
d’un ric llenguatge poètic i pensaments
filosòfics.
L’Eitan (un esplèndid Guillem Balart)
és un jove alemany jueu que estudia
l’ADN humà a Nova York, on s’enamora
de la Wahida (Miriam Moukhles, el gran
descobriment de la temporada tal com
ho corrobora el Premi Revelació 2024 de
la Crítica), d’origen àrab i erudita en la
biografia del savi humanista del segle XVI
Wazzân (Lleó l’Africà). En un viatge a
Jerusalem i Cisjordània les coses es torcen
quan ell és víctima d’un atemptat que el
deixa en coma, la qual cosa propicia una
reunió familiar urgent. El passat atropellarà
el present, amb gir de guió inclòs
‘
Pace per chi della nostra amarezza ne fa dolcezza
Italià

13
-habitual en l’obra de Mouawad-, i els
ocells de la desgràcia atacaran en picat el
cor i la raó de cadascun d’ells.
Secunden els joves l’Edgar (Xavier
Boada), l’avi de l’Eitan, que amaga un
gran secret; el David (Joan Carreras) i la
Norah (Clara Segura), pares del jove (ell,
un intolerant aferrat a un odi enquistat
i a les seves conviccions; ella lluita
per evitar l’enfonsament de la família);
l’Eden (Màrcia Cisteró), soldat israeliana
que, al costat de la Wahida, protagonitza
un dels moments més angoixants de la
peça; la Leah (Marissa Josa), l’àvia de
l’Eitan, d’aparença dura, i el Wazzân
(Xavier Ruano), que intenta aportar una
mica de llum.
Escrita originalment en francès i estrenada
el 2017 -combinant l’hebreu, l’àrab,
l’alemany i l’anglès-, Broggi opta per una
representació en català, llevat d’unes frases
que Moukhles, de pare marroquí, recita
en àrab. No obstant això, per les parets de
La Biblioteca van desfilant els subtítols de
la versió original. Res queda a l’atzar.
Amb un escenari sobri, Broggi aconsegueix
una màgia escènica que ens
transporta als diferents llocs de la història.
Primers plans i plans mitjans dels intèrprets
i una música envoltant accentuen la
força d’un text (editat també en format
llibre) que, en paraules del director català,
és tan profund que “ofereix consol fins i
tot quan no n’hi ha”.
Moukhles i Balart, a ‘Tots ocells’
Carreras i Balart, en un moment de l'obra
Autor de les imatges: La Perla 29
‘
Japonès

14 GASTRONOMIA
GHAPAMA
( )
Sona Hayrapetyan,
estudiant d'espanyol
B2.2
El Khapama, un plato nacional
armenio, está rodeado de un ritual
ceremonial. Tradicionalmente se
preparaba durante el Año Nuevo,
simbolizando una especie de conclusión
del año y una evaluación final
para los armenios. La calabaza vacía
simboliza el granero común, reflejando
la cosecha y los bienes obtenidos
por la familia armenia. De esta
manera, el armenio celebra y disfruta
de los frutos de su esfuerzo merecido.
Según las tradiciones nacionales,
a menudo se servía en la mesa de
bodas como símbolo de abundancia.
Actualmente también se prepara
para las celebraciones de Navidad y
Semana Santa.
Ingredientes:
1 calabaza
redonda
(aprox. 3 kg)
200 g de
ciruelas secas
picadas
3 tazas
de arroz
Preparación:
200 g de
pasas oscuras
y claras
200 g de
mantequilla
derretida
1 taza*
de miel
(*250 ml)
1 taza de nueces y
almendras picadas
(opcional)
200 g de
albaricoques
secos picados
canela
al gusto
1. Preparar la calabaza: Lavar la calabaza y cortar la parte
superior, creando una tapa. Con una cuchara, retirar las
semillas y la pulpa del interior.
2. Cocinar el arroz: Lavar el arroz bajo agua fría hasta que
el agua salga clara. Luego, en una cacerola cocinarlo en
agua salada, retirarlo del fuego antes de que esté completamente
cocido, escurrir el agua y dejarlo enfriar.
3. Preparar frutos secos: En una sartén, sofreír a fuego
lento con mantequilla abundante todos los frutos secos
(con canela).
4. Rellenar la calabaza: Untar el exterior y el interior de
la calabaza con miel y mantequilla. Después, capa por
capa, colocar el arroz y la mezcla de los frutos secos,
agregando más miel y mantequilla en cada capa. Repetir
el proceso hasta que la calabaza esté completamente
llena.
5. Hornear: Cubrir la calabaza rellena con su tapa y colocarla
en el horno precalentado a 180°C. Hornearla entre
1 y 1,5 horas o hasta que se dore ligeramente.
6. Servir: Retirar la calabaza del horno y dejarla enfriar un
par de minutos. Cortarla en porciones y servirla caliente
como plato principal.
¡Buen provecho!
‘
Vrede voor wie onze bitterheid in zoetheid verandert
Neerlandès

15
PIERNIK
Marzena Czyzewski,
estudiant d'espanyol
B2.2
Preparación:
15 minutos
Ingredientes:
Cocción:
45 min (hasta 60 min)
El piernik es tradicionalmente un
pastel especiado que se prepara
durante la Navidad en Polonia.
Esta versión y su receta se han
preparado en mi familia desde
hace más de 40 años. Es un pastel
de chocolate sencillo, pero con
mucho sabor. Por supuesto, se
pueden añadir especias para pan
de jengibre.
250 g de
mantequilla
300 g de
azúcar
5 huevos 500 g
de harina
1 sobre
de azúcar
de vainilla
2 cucharaditas
de levadura
en polvo
125 ml
de leche
2 cucharadas
de coñac
o ron
2 cucharadas
de cacao
un poco de
azúcar glas
Preparación:
1. Derrite la mantequilla en una cacerola.
2. Añade el azúcar, el azúcar de vainilla y la leche, y mezcla
un poco hasta que se disuelva.
3. Agrega el cacao y cocina la mezcla, removiendo constantemente
con una cuchara de madera, durante 2 minutos.
4. Coloca la cacerola en el fregadero lleno de agua fría para
que la masa se enfríe.
5. Separa las yemas de las claras.
6. Bate las claras a punto de nieve con una pizca de sal y
unas gotas de limón. Resérvalas.
7. Mezcla las yemas con la masa de chocolate enfriada y el coñac (o el ron).
8. Añade esta mezcla a la harina y la levadura en polvo.
9. Incorpora las claras a la mezcla con movimientos suaves.
Prepara un molde con papel de hornear y vierte la masa en el molde. Hornea el pastel
a 180°C con ventilador durante 50 minutos y prueba con un palillo de madera si el pastel
está bien cocido (si no lo está, puedes hornearlo 10 minutos más). Saca el piernik del horno
y déjalo enfriar. Espolvorea el pastel con azúcar glas.
¡Disfrútalo! Espero que te salga bien :)
‘
A paz para quem torna doçura a nossa amargura
Portuguès

16
RODAMONS
Viatge al Marroc
Eulàlia Millaret, alumna d’àrab B2.2. Advocada de Creu Roja
L’any passat els alumnes d’àrab de
l’EOI Barcelona-Drassanes vam viatjar
al Marroc, un viatge d’estudis que, per
a molts, va ser el primer d’ençà que van
començar a estudiar la llengua. Durant
4 dies, una vintena d’alumnes de tots
els cursos d’àrab vam visitar Tànger,
Tetuan i Xauen, acompanyats de les
millors professores.
I, contra tot pronòstic, més que
practicar l’àrab (que també), el que vam
viure va ser similar a una macrosessió
de risoteràpia, difícil d’oblidar. Només
començar, al minibus amb què viatjàvem,
els números ja no quadraven,
això que no portàvem ni dues hores al
Marroc...
A Tetuan ens va rebre l’escola
d’idiomes Dar Loughat (en àrab, vol
dir ‘casa de les llengües’), on vam fer
una breu sessió de benvinguda i vam
poder conèixer uns quants professors
i professores de l’escola. També
a Tetuan vam anar a un concert de
música tradicional àrab, sense saber
que es tractaria ben bé d’un karaoke en
tota regla. Alguns ens vam posar en el
paper i vam acabar cantant a ple pulmó
amb l’ajuda del cançoner que ens van
repartir: amb prou feines érem capaços
d’entendre què carai estàvem cantant!
Això sí, quan sonava algun habibi, ens
hi recreàvem a gust!
A Xauen, conegut per ser el famós
poble de color blau del Marroc, vam
ocupar (literalment) tot un hostal sencer
només per a nosaltres. El millor
de tot, l’esmorzar amb vistes des
del terrat de l’hotel. Xauen va ser un
dels moments àlgids del viatge (si és
que se’n pot triar algun). En aquest
poble de postal vam tenir el privilegi
de gaudir d’una autèntica posta de sol
de pel·lícula des d’un dels turons que
abracen Xauen; a més, amb "l’àdhan",
la crida a l’oració, de fons. El moment
no podia ser més màgic.
També a Xauen vam tenir l’oportunitat
i el privilegi de viure l’experiència
d’un hammam, els banys àrabs populars.
Per a alguns de nosaltres era la
primera vegada i, per tant, va ser tot
un ritual d’iniciació. Primer, calia
adquirir el material adequat; després,
negociar el millor preu “no turista”,
i, finalment, seguir les indicacions de
les més expertes a l’hora de fregar bé
la pell, moviment altrament conegut
com a peeling. El primer torn va ser
per a les dones, després hi varen anar
els homes. I, en acabat, vàrem posar
en comú les experiències i sensacions
viscudes en el que seria l’últim sopar
al Marroc abans de tornar a casa. Quin
sopar... i quin fart de riure escoltant
les peripècies dels nois al hammam!
‘
Мир тем, кто делает нашу горечь сладкой.
Rus

17
Va ser un sopar especial, de fet, ja
que era el moment de desvetllar els
guanyadors del premi a l’alumne més
atrevit a l’hora d’interactuar en àrab
al carrer. Sens dubte, en Nico i en Raül
tenien el premi ben merescut!
Finalment, a Tànger vam estar-hi
només unes hores, suficients, però,
per perdre’ns al mercat tradicional i
comprar espècies i ingredients de la
gastronomia marroquina, i així endurnos
un bon regust de boca de tornada cap
a Barcelona. Però encara ens esperava
una última sorpresa: l’Otman, parella
lingüística de la Cesca a Barcelona,
ens esperava a la seva ciutat natal per
acompanyar-nos i conèixer-la plegats.
El millor guia que podíem tenir!
Podríem explicar moltes més coses
que no caben en aquestes línies, però
que, en qualsevol cas, si ets alumne
d’àrab, sempre és millor viure en pròpia
pell. I això és el que hem tornat a
fer el passat mes d'abril, enguany, a
Rabat. Estigueu atents al proper article
del viatge 2025!
No puc acabar, però, sense abans
enviar un agraïment ben sincer a l’Anna
i la Graciela per haver fet possible el
que va ser tot un viatge per recordar.
Xukran! No l’oblidarem!
‘
Xinès

18 OFERTA ESPECÍFICA DE CENTRE
OFERTA
ESPECÍFICA
DE CENTRE
Isabel Soler
T'agraden els idiomes? Doncs
tenim cursos especials, vull dir, oferta
específica de centre! És el costum!
Ah, els canvis de noms! Amb
el que ens havia costat que tothom
entengués què volia dir "cursos
especials", ara resulta que hem de
dir “oferta específica de centre”.
Elegant? Potser. Pràctic? Bé, aquí
tenim algunes anècdotes:
Però, més enllà de la burocràcia
lingüística, el que realment ens preocupa
és que aquest canvi de nom
hagi fet que menys alumnes s’hi
matriculin.
I això sí que no pot ser!
Com contestem el telèfon ara?
- Bon dia! Escola Oficial d'Idiomes, Departament
d'Oferta Específica de Centre?
I el correu electrònic?
- Abans era cursosespecials.secretaria@eoibd.cat.
Ara què posem? ofertaespecificadecentre.secretaria@eoibd.cat?
Només de llegir-ho ja ens quedem sense alè!
‘
Dàrija

19
CURSOS ESPECIALS
D’EDUCACIÓ PERMANENT I
DE PERFECCIONAMENT ”
(CURSOS ESPECIALS,
PER ALS AMICS)
( )
Així que, posant els noms a banda,
el que volem dir és que tenim cursos
fantàstics, útils i divertits per aprendre
idiomes de manera diferent. Vine
a descobrir-los! Sigui com sigui que
es diguin, el que compta és el que hi
aprendràs.
Us expliquem quan van començar
aquests cursos i quins són:
El concepte “cursos especials
d’educació permanent i de perfeccionament”
(cursos especials, per als
amics) fa referència a totes les activitats
que es fan a l’escola fora dels
cursos reglats: cursos d’estiu, monogràfics
(cultura, traducció, literatura,
negocis, etc.), de formació de professorat,
de llengües no oficials (dàrija,
finès, gallec, hebreu, llengua de signes
catalana, persa, polonès, romanès,
suec, turc i urdú), de preparació per
als exàmens de certificat per a candidats
lliures, de perfeccionament, de
manteniment, sense pressa, cursos
d’anglès per a joves, clubs de lectura,
cinema, reportatges i sèries, grups de
conversa (inclosa una macrosessió
"Nocturna"), tallers i classes zero.
Els primers cursos especials van
tenir lloc l’estiu del 1972. Es van
oferir cursos d’estiu d’espanyol per
a estrangers. Des de llavors, de mica
en mica s’hi han anat oferint més
idiomes. A partir de l'any acadèmic
1975-76 s’hi van afegir altres tipus
de cursos.
Durant més de 50 anys, sense
interrupció ni tan sols durant la pandèmia,
com a servei públic que som,
hem cobert les diferents necessitats
que la població ha anat demanant
amb un gran èxit. Tant, que algun
any acadèmic hem arribat a oferir 70
cursos anuals, 100 cursos d'estiu, 8
clubs i 66 grups de conversa.
I ara, per qüestions normatives,
de contractació, etc. difícils
d'entendre, aquesta oferta viva i
dinàmica perilla. De segur que amb
bona disposició, ganes d'oferir el
servei i dedicant-hi el temps necessari
es podran trobar solucions per
continuar endavant. Això sí, cal
l'esforç i la voluntat de tots plegats:
l'Administració i les EOI!
‘
A paz para os que fan da nosa amargura dozura
Gallec

20 OFERTA ESPECÍFICA DE CENTRE
La importància
dels cursos
especials de
l’Escola Oficial
d’Idiomes
Barcelona
Drassanes
en el context
sociocultural de la
capital catalana.
Mouhcine Saoulej,
professor d’àrab marroquí
Els cursos especials oferts per
l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona-
Drassanes juguen un paper fonamental
en la integració de diverses cultures i
en la promoció de l’entesa mútua en
una ciutat tan diversa com Barcelona.
En un context sociocultural globalitzat,
aprendre nous idiomes és una eina
poderosa per trencar barreres lingüístiques
i promoure la convivència pacífica
entre els diferents grups socials que
coexisteixen a la ciutat.
Barcelona, amb el seu caràcter
cosmopolita, acull una gran quantitat
d’immigrants i residents internacionals.
Cursos de llengües minoritàries
com el de dàrija, hebreu, persa, turc,
gallec i polonès, o altres com els de
reforç d’idiomes majoritaris, permeten
als habitants de la ciutat no només
aprendre noves llengües, sinó també
aprofundir en les tradicions i costums
d’altres regions i països. Aquesta
comprensió intercultural fomenta una
ciutat més inclusiva, on la diversitat se
celebra i no es tem.
A més, el foment del multilingüisme
i l’aprenentatge de llengües
estrangeres millora les perspectives i
condicions laborals tant dels habitants
de Barcelona com d’aquells que decideixen
traslladar-se a la ciutat. Amb
la seva xarxa d’empreses tecnològiques,
turístiques, socials i culturals,
Barcelona es beneficia enormement
d’una població capaç de comunicar-se
en diversos idiomes, cosa que
la converteix en un centre cultural i de
negocis encara més atractiu.
Aquests cursos també reforcen la
identitat catalana i la importància de
les llengües del país, com el català,
afavorint-ne la preservació i difusió.
En un món on les llengües minoritàries
poden desaparèixer, aquesta
oferta de formació educativa també
és un acte de resistència cultural que
garanteix que les llengües locals del
país d’acollida i les dels immigrants
continuïn vives en la quotidianitat de
la ciutat.
Així mateix, aquesta oferta formativa
podria convertir-se en una referència
pionera en l’ensenyament de llengües
minoritàries, atesa la creixent demanda
per part dels habitants de la ciutat que
desitgen establir vincles més estrets
‘
Hebreu

21
amb les comunitats que parlen aquests
idiomes. Tot i la seva importància per
a la comunicació i l’entesa amb els
diferents col·lectius de migrants, gairebé
no hi ha oferta d’aquests cursos a
Barcelona, fet que converteix l’EOIBD
en un actor essencial per a la cohesió
social i la integració cultural.
En resum, l’EOIBD no només
contribueix amb aquests cursos a l’enriquiment
personal dels estudiants, sinó
que també és un motor de cohesió social
i una promoció del multiculturalisme
per a la ciutat.
Cursos especials,
una oferta menor?
Josep Maria Cabré
L'adjectiu de la nostra escola té
moltes connotacions, entre elles que
certifiquem coneixement. Sí, ser
Escola Oficial comporta també gestionar
exàmens de nivell i donar-ne fe.
Pressió, treball intens, neguit i nervis.
Malgrat tot, no tothom vol entrar en
aquesta dinàmica.
Fruit d'aquesta necessitat van
néixer el que anomenàvem «cursos
especials» per donar resposta a la
inquietud formativa del nostre entorn
com a escola pública que som. Va ser
una aposta encertada? Els números en
donen fe, i abastament.
Qui ens conegui poc pot pensar
que era una oferta menor, però si
l'Escola Oficial d'Idiomes Barcelona-
Drassanes era referent a Barcelona i
arreu de Catalunya, potser era perquè
fèiem passes més enllà.
Els cursos especials s'entenien
com a complement de la formació
reglada. En aquesta línia es van fer
moltes propostes engrescadores: Els
cursos B2+ i C1+ donaven resposta
a l'alumnat que volia mantenir i
millorar el seu anglès sense el compromís
horari i de dedicació dels
cursos oficials. Es van oferir cursos
monogràfics i cursos «sense pressa»
per a les persones que volien anar a
un ritme més amable, entre altres
opcions.
Dins d'aquesta línia hi havia els
tradicionals cursos d'estiu, en els que
el preu públic i el nombre d'hores
era altament competitiu en el nostre
entorn. Nosaltres hi donàvem el valor
afegit de les activitats culturals, molt
ben rebudes, i del fet que ciutadans que
d'altra forma no s'ho podrien permetre
tenien un preu molt bonificat.
Fins ara he parlat de passat,
però també vull parlar de futur.
Evolucionem sempre, podem ser
referencials, tecnològicament
avançats i amb una metodologia
puntera, però volem i necessitem
preservar una oferta gens menor que
ens fa autèntics i comunitaris. Una
oferta que ha estat sempre l'ànima
i el batec de l’escola i a la qual no
volem renunciar.
‘
Persa

22 OFERTA ESPECÍFICA DE CENTRE
Clubs i grups
de conversa
Kleri Skandami,
cap del Departament de Grec
Els clubs de l’oferta específica
extracurricular de l’EOI Barcelona-
Drassanes beneficien enormement la
salut i el benestar de tots els alumnes
antics i actuals del Departament de Grec.
Per a un departament petit com és
el departament de Grec modern de la
nostra EOIBD (amb 2 professores i 6
grups d’alumnes), els diferents clubs
que l’escola ofereix –va oferir en el
passat i esperem que pugui seguir
oferint en el futur- són, sense anar
més lluny, un gran pulmó addicional
a les 4 hores i mitja setmanals d’ensenyament
de l’idioma.
El que ensenyem a les nostres
classes és una llengua d’història
mil·lenària i de gran interès, sí, però
una llengua minoritària si la comparem
amb l’expansió, la influència actual, el
poder i els recursos d’altres idiomes;
una llengua en què per a un alumne
que viu Barcelona és molt difícil la
immersió. Són poques les pel·lícules o
les sèries gregues que, de tant en tant,
treuen el cap a les grans plataformes
en streaming, poca la gent nadiua amb
qui podrien conversar en un ambient
natural, poques les oportunitats de llegir,
veure i sentir quelcom en grec, de
poder-lo practicar.
En canvi, en un club de lectura,
en un club de sèries, de cinema o de
reportatges, a l’alumne se li obren una
infinitat de finestres, finestres a través
de les quals pot mirar no només
exemples variats de la literatura o la
producció audiovisual grega, sinó també
endinsar-se en paisatges, maneres de
ser, costums, gent diferent, sentir diferents
veus i intentar entendre-les, fer
aquestes imprescindibles passes endavant
que completaran la seva formació
en la llengua i la cultura gregues.
De la mateixa manera, un grup de
conversa, en un clima amical i distès,
proporciona als alumnes una excel·lent
ocasió per parlar amb persones gregues
i també amb els companys fora
de classe, amb menys gent i amb la
inestimable ajuda d’un monitor nadiu.
On, si no és a Drassanes, es pot
trobar tot això?
Cursos Sense
Pressa
Adriana Oltra i Hernàndez,
alumna de japonès sense pressa
Un dia d’octubre, quan el sol
comença a perdre força, vaig entrar
a l’escola. Feia més de vint anys que
no trepitjava una aula, però aquell dia
havia decidit començar una nova aventura:
aprendre japonès.
Quan vaig entrar a classe, vaig
trobar-me amb el Sergi, la Marta, el
‘
Pokój dla tych, którzy zamieniają naszą gorycz w słodycz
Polonès

23
Juan i la Maria, entre d’altres. Érem
un grup ben singular, però tots compartíem
el mateix desig: endinsar-nos
en un nou idioma, en una nova cultura.
No teníem exàmens que ens
preocupessin, ni presses per avançar.
Ens fèiem dir els “sense pressa”.
La primera classe va començar
amb les presentacions, aquelles típiques
preguntes sobre per què havíem
decidit aprendre japonès. Mentre
parlàvem, vaig adonar-me que tots
érem allà per pura passió, sense
obligacions ni pressions. La nostra
mestra, la Yumi Sensei, (ゆみ 先 生 ), ens
acollia sempre amb un somriure càlid
i pacient. Això ajudava molt a gaudir
de l’aprenentatge.
Cada setmana, durant dues hores,
aquella aula es convertia en un petit
racó del Japó. Malgrat que el temps
ens passava ràpidament, sempre aprofitàvem
cada minut, no només per
aprendre kanjis i gramàtica, sinó per
compartir històries i crear un ambient
gairebé familiar.
Però tot no sempre era fàcil. Alguns
alumnes havien hagut de superar
dificultats per ser allà: la feina, les responsabilitats
i fins i tot les limitacions
econòmiques. Per això, valoro tant ara
l’oportunitat que ens ofereix l’Escola
Oficial d’Idiomes amb aquests cursos
especials. Saber que podem aprendre
sense pagar sumes desorbitades em fa
sentir que la cultura és un dret com ha
de ser i no un privilegi. Entenc que fer
aquests cursos representa una cosa més
gran; els que hi som, som una petita
resistència contra un món que sempre
demana rapidesa, productivitat i resultats
immediats. Els “sense pressa” hem
triat el camí de l’aprenentatge pausat,
del gaudi de descobrir, de la bellesa, no
de tenir pressa.
Tant de bo algun dia arribi a parlar
japonès amb fluïdesa, però per ara
aquesta és la sintonia que necessitem
els “sense pressa” per aprendre.
‘
Pace celui care face din amărăciunea noastră dulceațăFred
Romanès

24 OFERTA ESPECÍFICA DE CENTRE
Suec a l'EOIBD
Eva Surribas,
professora d’alemany a l’EOISG
i alumna de suec
Quan vaig saber que a l’EOIBD
s’oferia un curs de suec de nivell B1 vaig
córrer a apuntar-m’hi. Des de fa molts
anys el suec forma part de la meva vida
i sempre he intentat mantenir-m’hi en
contacte. El vaig començar a aprendre
fa una pila d’anys al que aleshores
s’anomenava Club Escandinau, vaig fer
un curs d’estiu a Suècia i vaig continuar
anant a classes de suec a Alemanya,
on vaig viure uns anys. Després, vaig
anar-lo mantenint de manera informal
com vaig poder, amb viatges, escoltant
els amics, parant atenció i l’orella en
mirar pel·lícules i sèries…
No és fàcil aprendre un idioma
diguem-ne “petit” a Barcelona. Vull
dir aprendre’l amb rigor, mètode, en
un ambient distès i proper, i a un preu
assequible. Amb tot, el suec compta
amb gairebé 10 milions de parlants i
conforma, juntament amb el danès, el
noruec i l’islandès, el grup de llengües
escandinaves amb uns 20 milions de
parlants. Les característiques d’aquestes
llengües fan que, com em va dir un
professor de suec fa ja molts anys, quan
n’aprens una, t’estàs obrint a les altres
tres, si més no a un nivell de comprensió
bàsic. Les cultures escandinaves, la
seva mirada al món, les seves maneres
de viure i de fer són atractives i inspiradores
i han de tenir un espai en
l’oferta formativa d’una EOI com la de
Barcelona-Drassanes. Una oferta que
tindria tot el sentit que fos oficial, com
ja passa a la capital de l’Estat.
Mentre l’oficialitat arriba, podem
gaudir dels cursos especials de suec
impartits per la Carolina Moreno.
Unes classes dinàmiques i ben estructurades,
on la Carolina desplega el seu
profund coneixement de la llengua
sueca i les cultures escandinaves i el
seu saber fer per crear una atmosfera
distesa i agradable d’aprenentatge.
Svenska är kul!
Llengua de
signes catalana
Núria Ruiz, alumna de llengua de
signes catalana (LSC)
Soc alumna de llengua de signes
catalana (LSC). Fa molts anys que tenia
curiositat per aquesta llengua que no és
oral ni escrita, sinó visual. Gràcies a l’EOI
Barcelona-Drassanes vaig tenir l’oportunitat
de començar a estudiar-la, ja que
no hi ha gaires llocs on poder fer-ho i
crec que és molt important integrar-la al
nostre dia a dia.
Actualment, l’escola té cursos
específics de diferents nivells i espero
que aviat pugui estudiar-se com a
llengua oficial.
La llengua de signes catalana és una
llengua oficial del país i és important
conèixer-la, defensar-la i utilitzar-la.
‘
Fred för dem som förvandlar vår bitterhet till mildhet
Suec

25
Ens permet connectar amb persones
amb capacitats diferents de les nostres
i trencar les barreres de comunicació
per fer una societat més igualitària i
sense discriminacions.
A més, com amb qualsevol altra
llengua, hi ha moltes motivacions
diferents per estudiar-la: curiositat,
temes més personals com tenir
una pèrdua d’audició o perquè tenim
familiars sords, qüestions laborals
(psicòlegs, logopedes, professors) i,
també, només diversió. Ens ho passem
molt bé aprenent una llengua
totalment diferent, que ens obre
pas a la comunitat sorda i les seves
característiques i que suposa un repte
d’aprenentatge diferent.
En primer lloc, ens van explicar un
parell de coses generals. No hi ha una sola
llengua de signes. Cada cultura té la seva
llengua de signes i la distribució no coincideix
necessàriament ni amb els països
ni amb les llengües orals. A Catalunya
no tenim dues llengües de signes, sinó
només una, la LSC. A la resta de l’Estat
existeix la llengua de signes espanyola.
També vam aprendre que la LSC és
una llengua, no un llenguatge. Té com
qualsevol altre idioma una gramàtica,
una sintaxi...
El primer dia de classe ens van
ensenyar els signes corresponents
a cada lletra. Serveixen per lletrejar
els noms propis, però la llengua
de signes no consisteix a lletrejar
totes les paraules de la llengua oral.
Mitjançant moviments dels dits o de
les mans es representen els diferents
conceptes. És una llengua de modalitat
visual i gestual.
Llavors ja vam estar preparats per
començar a signar (l’equivalent a parlar
de les llengües orals).
llengua
de signes
‘
Acımızı tatlıya çevirenler için barış
Turc

26 ENTREVISTA
“
ELS ESCRIPTORS
FAN LA LITERATURA
NACIONAL I
ELS TRADUCTORS
FAN LA LITERATURA
UNIVERSAL
- José Saramago
La Nina Avrova, professora de
rus, i la Lourdes Porta, professora
de japonès, són dues companyes de
la nostra escola que dediquen també
part del seu temps professional a la
traducció.
La Nina Avrova va començar a publicar
les seves traduccions el 1987. Ha
traduït, majoritàriament, del català al
rus (Mercè Rodoreda, A. Sánchez Piñol,
Quim Monzó…), encara que també del
rus al català (Txèkhov, Dostoievski…),
així com també de l’espanyol al rus i
del rus a l’espanyol. L’any 2023 va
rebre el premi Ramon Llull per “la
indiscutible labor en la difusió de la
literatura catalana a Rússia”.
La Lourdes Porta va començar a
traduir el 1991 del japonès al castellà
i, des de llavors, ha traduït prop
de 30 obres d’autors tan reconeguts
com Banana Yoshimoto, Junichirô
Tanizaki, Ryûnosuke Akutagawa,
Mieko Kawakami o Haruki Murakami,
premi Princesa d’Astúries 2023, entre
d’altres.
Al voltant d’uns cafès i unes pastes,
hem parlat d’aquesta segona professió
tan fàcilment criticada i tan poc
reconeguda, però fonamental de la
difusió de les llengües i les cultures del
món. Tot i que ens deixarem moltes
coses al tinter, aquí va un petit resum
d’aquesta llarga conversa.

27
Comencem
amb una petita
curiositat: quines
de les obres que
heu traduït us han
agradat més, o
menys?
Deu ser especialment
difícil, no?
Voltaire va dir que
és impossible
traduir la poesia
com ho és traduir
la música.
Quines són les
grans dificultats
amb què us
trobeu a l’hora de
traduir?
Lourdes: Tokio Blues de Haruki Murakami és la meva preferida.
De fet, l’havia volgut traduir des que la vaig llegir, uns
vint anys abans que m’ho proposessin. Afortunadament puc
escollir les obres que tradueixo i, per tant, rebutjo al principi
les que no m’interessen.
Nina: Jo també tinc aquest privilegi de poder rebutjar el que
no m’interessa. He gaudit molt traduint Mercè Rodoreda i La
pell freda de Sánchez Piñol. I fa poc he descobert que m’agrada
traduir poesia.
Lourdes: No és impossible però les característiques de la poesia
són diferents de les de la resta de textos i divergeixen en
cada llengua. En japonès, per exemple, no hi ha rima i, en
qualsevol cas, s’han de respectar la musicalitat, la sonoritat i
les imatges, que potser no diuen res en la llengua meta… És
un veritable repte.
Lourdes: Això depèn de cada llengua. El japonès és una llengua
ambigua, no té persones verbals, sovint omet el subjecte, els
substantius no tenen ni gènere ni nombre… Tot ve determinat
pel context i, si l’autor o autora no ho considera rellevant, els
omet. Un cop vaig haver de traduir un text que descrivia la
biblioteca d’Estocolm, i mai sabia si parlava d’un pany de porta
o de més, d’una finestra o de més. Vaig passar-me hores i
hores mirant vídeos d’aquesta biblioteca! L’ordre de la frase és
diferent i costa mantenir l’ordre d’introducció de les imatges.
No hi ha pronoms relatius i és difícil introduir tants ‘que’’.
Pel que fa a totes les llengües, en general, crec que és més
fàcil traduir frases llargues i complicades que les curtes. I les
que barregen estil directe i indirecte. Per això, un autor com
Murakami, que d’inici sembla fàcil, és molt difícil de traduir.
Nina: Totalment d’acord. Per exemple, quan tradueixes teatre,
traduir els monòlegs llargs és molt més fàcil que traduir frases
curtes. Jo, de vegades, faig gestos per visualitzar el sentit d’aquestes
frases. Una mala traducció implicaria que el que es veiés a
l’escenari no tingués cap sentit. Una dificultat tècnica: en català
i castellà el subjecte es pot ometre, mentre que en rus ha d’estar
gairebé sempre explícit; ara bé, per les normes d’estil no es pot
abusar de repetir les mateixes paraules. En fi, que has d’anar prenent
decisions tota l’estona i, per fer-ho, has de tirar d’ofici. I un
dels grans reptes és com traduir els dialectes, no creus?
Lourdes: Per descomptat! Fer servir un dialecte d’aquí sovint
sona forçat. I atenció amb els argots perquè poden sonar desfasats
d’aquí a pocs anys.

28 ENTREVISTA
El mateix deu
passar amb
referents culturals
o històrics que
són desconeguts
per als lectors de
l’obra traduïda, oi?
Què és important
mantenir?
Lourdes: És possible fer explicacions en les notes a peu de
pàgina, però això depèn de la política editorial. De vegades
es pot reinterpretar algun element. Si no és possible, jo soc
partidària de les notes a peu de pàgina. Depèn. Sobretot has
de mantenir l’estil: hi ha obres en les quals l’estil és lleuger,
eteri, mentre que en d'altres cada paraula pesa.
Nina: El que és important és que el lector de la traducció sigui
capaç de sentir el mateix que el lector de l’obra original; és a
dir, no ha de sentir que està llegint una traducció. La lectura
ha de lliscar i el traductor ha de fer la seva interpretació de
l’obra però amagant-se. És com l’intèrpret d’una obra musical.
Cada músic i cada interpretació és diferent però l’obra
continua sent l’original.
Lourdes: Exacte. Has d’interpretar i seguir tirant d’ofici.
Com veieu el futur
de la traducció? I,
més en concret, el
paper de la IA?
Per anar acabant…
com a professores
de llengua i traductores,
penseu
que és bo utilitzar
la traducció a
l’aula d’idiomes?
I aquí va l’última:
quin consell donaríeu
als futurs
traductors?
Lourdes: La traducció continua i continuarà sent una eina
fonamental de coneixença dels països, les cultures i les diversitats
del món. La IA no pot substituir la tasca del traductor.
És molt útil, això sí, a l’hora de recollir informació, pel vocabulari
específic o, potser, per a textos tècnics.
Nina: El traductor parteix de la seva experiència personal, de
com sent, de com percep una olor o de la seva memòria personal
d’haver llegit els clàssics russos. La IA potser es pot integrar com
a eina de consulta però mai substituirà l’experiència personal.
Lourdes: A mi, personalment, m’encanta traduir a l’aula
de tant en tant. Ho trobo molt útil a l’hora de veure com
expressar un concepte, una idea, etc. en la llengua meta o
fer una comparació entre les dues llengües. També, evidentment,
pel que fa al vessant cultural.
Nina: Per a mi és un exercici de reflexió lingüística magnífic.
Per exemple, serveix per explicar la polisèmia o les diferències
entre les estructures sintàctiques de les dues llengües. I
justament perquè els alumnes deixin de traduir literalment
el que pensen en la seva llengua materna.
Lourdes i Nina: Primer de tot, que siguin honestos i rigorosos.
Que coneguin molt bé i que cuidin i estimin, no només la
llengua d’origen, sinó sobretot la llengua a la qual tradueixin.
Els diria també que han de saber que serà molt difícil guanyar-se
la vida traduint i que és una professió sovint ignorada
i alhora meravellosa. Així que ànims als valents!

29
L'EOIBD 2023-2024
EN IMATGES
Àrab
Alemany
Grec
Català
Italià
Coreà
Anglès
Èuscar
Neerlandès
Espanyol
Japonès

30 ANIVERSARIS
30è
ANIVERSARI DEL
DEPARTAMENT
DE COREÀ
Hwang Seungok
L’Escola Oficial d’Idiomes Barcelona-
Drassanes va incloure el coreà, com a
llengua experimental, en la seva oferta
formativa l’any 1995, i es va convertir
en pionera de l’ensenyament
de l’idioma a
Catalunya. Es va crear el
Departament de Coreà,
en aquell moment format
per la professora
Hwang Seungok, i es va
començar amb una classe
de 30 alumnes i amb la
col·laboració de l’empresa
coreana Samsung,
que durant anys es va fer càrrec del
cost de les matrícules de l’alumnat.
Des de l’inici, el departament
va treballar amb un doble objectiu:
ensenyar l’idioma i donar a conèixer
la cultura i la societat coreanes, que
fa quaranta anys no eren tan conegudes
a occident.
L’Escola Oficial
d’idiomes Barcelona-
Drassanes va incloure
el coreà, com a llengua
experimental, en la
seva oferta formativa
l'any 1995
Des d’aquest departament sempre
s’ha donat suport a aquells
alumnes que volien realitzar part
dels seus estudis a Corea. Per això,
sempre se'ls ha assessorat
en relació amb
les beques educatives
ofertes per les institucions
coreanes. I, fins i
tot, durant els primers
anys, alumnes de coreà
de l’EOIBD van ser
convidats a fer cursos
d’estiu a universitats
de Corea.
El Departament de Coreà també
va ser col·laborador de Topik -examen
oficial de la llengua coreana-,
fet que va permetre als alumnes
aconseguir una acreditació oficial
del coneixement de l’idioma, sovint
necessària per poder accedir a
beques educatives a Corea.

31
Des de l’Escola Oficial d’Idiomes
es van organitzar 6 edicions del
Concurs d’Oratòria, en el qual podien
participar alumnes de coreà de tot el
territori. Aquest certamen es duia a
terme en col·laboració amb l’ambaixada
de Corea a Espanya i sovint
a la cerimònia final es comptava
amb la presència de l’ambaixador i
de convidats destacats.
La cultura coreana ha format
part de les classes de manera habitual.
Així, durant l’any escolar s’han
celebrat festivitats destacades, com
ara l’Any Nou Coreà, amb jocs tradicionals
i degustació de plats coreans;
un concurs de fotografia en què els
alumnes havien de recollir aspectes
de la cultura coreana trobats en el
seu dia a dia, o el Recital de Poesia
Coreana, una cerimònia celebrada
a l’escola en la qual els alumnes
recitaven poesies tradicionals que
havien après durant el curs.
Al llarg dels anys es van organitzar
conferències amb la col·laboració
de Josep Manuel Brañas, professor
de la UAB i expert en societat i economia
coreanes.
S’ha aprofitat qualsevol ocasió
perquè l’alumnat pugui relacionar-se
amb persones coreanes i, per
això, l’escola ha rebut estudiants
universitaris coreans que estaven
fent intercanvi a Barcelona i, en dues
ocasions, s’han organitzat visites a
vaixells coreans que havien atracat
al port de Barcelona.
El departament ha organitzat i
ha fet difusió de la participació dels
alumnes en les activitats relacionades
amb la cultura coreana que se
celebren sovint a Barcelona, cosa que
els ha permès conèixer intel·lectuals
de gran rellevància de la cultura
coreana. Així, l’any 2017 van poder
escoltar l’escriptor coreà Hwang Sok
Yong presentant el seu llibre Todas
las cosas de nuestra vida; l’any 2018
van assistir a la presentació del llibre
Corre pare corre de Kim Ae-ran i el
2019 van gaudir de la conferència que
l’escriptora guanyadora del Nobel
Han Kang va realitzar a Kosmopolis.

32 ENTRETENIMENTS
Vocabulari
de la concòrdia
Reconstrueix els termes
del vocabulari de la concòrdia.
Trasllada les lletres indicades
amb un número al lloc corresponent
de la frase de sota i
apareixerà una ensenyança de
Rigoberta Menchú, Premi Nobel
de la Pau de 1992.

33
Les bases
de la concòrdia
Situació dels països i dels
grups de persones que no
tenen baralles ni guerres,
que tothom diu que vol, però
que, malauradament, els fets
demostren el contrari.
Actitud davant del conflicte que
adopta la persona que mostra molt
d’interès per arribar a un acord amb
l'altra part i que, alhora, manifesta
molt d'interès per mantenir la relació
amb qui té el conflicte, de manera
que així intenta aconseguir el millor
resultat possible mantenint i enfortint
simultàniament la relació.
Sopa de
la concòrdia
Troba dotze conceptes més
relacionats amb la concòrdia.
Solucions
Llegeix el codi QR amb el teu dispositiu mòbil per accedir a les solucions o entra al web
https://acesse.one/UlNJ7

34
L'EOIBD EN IMATGES
2023-2024

EOI BARCELONA-DRASSANES
La Pública d'Idiomes
Cursos d'idiomes oficials
alemany, anglès, àrab, català, coreà, espanyol, èuscar, francès, grec,
italià, japonès, neerlandès, portuguès, rus, xinès.
Cursos d'idiomes no oficials
dàrija, hebreu, llengua de signes catalana, persa, polonès, suec, turc.
Altres cursos
monogràfics, per habilitats, de perfeccionament, clubs de lectura, cinema, sèries,
reportatges, grups de conversa… i molt més!
Cursos presencials extensius i intensius, semipresencials, híbrids i altres modalitats.
Cursos de formació per al professorat, exàmens lliures, cursos d’estiu.
Biblioteca i
centre
de recursos
Aules virtuals
amb Moodle, Google
Classroom, blocs, etc.
Aules amb
pantalles
digitals, etc.
Llibreria
2 espais
polivalents
per a l'alumnat
Cafeteria
Sala d'actes
Centre adaptat
EQUIP DE REDACCIÓ:
Isabel Soler, Josep Borràs,
Manuela Rubio, Yolanda Menjíbar,
Montse Domènech, Anna Stern
i Plàcida Mingarro.
L’any 2024 ha estat un altre any de destrucció,
de guerres velles i noves, al nord i al sud, arreu del
món. És per això que l’equip de redacció d’aquest
número 5 de Un Mar de Llengües hem volgut unir
les nostres mans per dir BASTA al genocidi, a la
destrucció, a la deshumanització i a l’oblit. I perquè
pensem que construir la pau també és cosa nostra.
Gaza, el Líban, Ucraïna, Síria, el Iemen, i el Sahel
però també Mèxic, Guatemala, Afgahnistan i molts
altres llocs on les dones i molts homes pateixen
una guerra eterna de la qual ja ni es parla.
Aquest és el petit gra de sorra d’una escola on
justament la diferència no ens ha enfrontat sinó
que és, per definició, el que ens ha unit.
Agraïment a l’IEF
Volem agraïr a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de
Catalunya la seva col·laboració en la realització de
bona part de les fotografies que apareixen en aquest
número i molt especialment a la Maite Caramès
Pons que ha portat els seus alumnes de Retrat
Editòrial i Moda a fer pràctiques al nostre centre,
amb els nostres alumnes i professorat. Quin bon
fruit resulta d’aquesta barreja de llenguatges, el
nostre de les paraules i el vostre de la imatge! Us hi
esperem l’any vinent!
Disseny, maquetació i il . lustració per Carolina Paino Agüera

Segueix-nos a les xarxes socials:
www.eoibd.cat
facebook.com/idiomesEOIBD
@EOIBarcelona
EOI Barcelona-Drassanes
Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona
Tel. 933 249 330
@eoibarcelona
http://scur.cat/46JGMY
al
an
àr
ca
co
es
èu
fr
it
ja
ne
ru
xi
Carrer Nou de la Rambla
EOI Barcelona Drassanes
Av. Drassanes, 14 08001 Barcelona
Carrer de l'Est
Carrer de Montserrat
L2 / L3
Paral.lel
Av. del Paral·lel
Carrer de l'Arc del Teatre
Av. de les Drassanes
2
Edifici annex
Av. Drassanes, 3 08001 Barcelona
Av. de les Drassanes
Carrer del Portal de Santa Madrona
L3
Drassanes
La Rambla
Av. del Paral·lel
1
Carrer Ample
Passeig de Colom
Punts d'interès:
1 Museu Marítim de
les Drassanes Reials
3
2 La Rambla
3 Estàtua
de Colom