Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

Josep
Espinasa i Massaguer
m Montcada i Reixac, 14 de maig de 1894
H Mèxic DF, 11 d’octubre de 1961
Fill de Ramon Espinasa i Nebot i de Maria Masagué
i Sarrà. Segon d’onze germans, dels quals
només set van arribar a edat adulta.
El 1921 es llicencià en medicina pediàtrica.
Exercí com a metge a la consulta del seu domicili,
pel qual fou conegut com en “Pep Metge”, tal
i com signava les receptes i recull el seu ex-libris.
Fou el fundador de El Foment de la Sardana
i presidí l’Associació Benèfico-Instructiva (ABI-
Ateneu Domingo Fins) del 1921 al 1924, sent escollit
de nou president d’aquesta entitat el 1931.
Fou regidor de Montcada i Reixac del 1922
fins el cop d’estat del general Primo de Rivera.
El 1931 fundà el Centre Nacionalista Republicà,
adherit a Esquerra Republicana de Catalunya, i
el 12 d’abril, encapçalà la candidatura d’esquerres
i catalanista que guanyà les eleccions municipals.
Fou alcalde fins el 1933 en un mandat en
el que es crearen el Dispensari Municipal i es
construïren escoles a les barriades de Can Sant
Joan, Mas Rampinyo i Vallençana, a més del
grup escolar Ignasi Iglésies.
El 1925 es casà amb Dolors Closas i Miralles.
La parella tingué tres fills: Joan (1926), Carme
(1930) i Ramon (1935), tots tres nascuts a Montcada
i Reixac.
El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià a
França deixant els tres fills amb la família materna,
amb la intenció de tornar en breu. Passaren
la frontera a peu pel Coll de Banyuls,
després d’abandonar l’automòbil i moltes per-
tinences a les afores de Vilamaniscle, en companyia
del jutge de pau de Montcada Lluís Pedrola
i Briansó i la seva família. En arribar a Banyuls
simpatitzants dels republicans els van acollir
aquella primera nit a les seves cases.
Durant aquest breu període va exercir de
metge a l’hospital de Perpinyà. El 13 de juliol
embarcà a Bordeus a bord del Mexique arribant
el 27 de juliol a Veracruz. Posteriorment arribaren
la seva dona i, tres anys més tard, els seus
tres fills.
Es va establir a Mèxic DF, dedicant-se a la
pràctica privada de la medicina, especialitzat en
pediatria. Va escriure tres llibres de medicina:
Eugenesia y Enfermedades de la Infancia (1941), Dietética
Infantil (1944) i Manual de Urgéncias en Pediatria
(1952). Aquest darrer fou el llibre de text
dels graduats de Medicina Rural de l’Instituto
Politécnico Nacional de Mèxic.
Va guanyar dos premis als Jocs Florals de la
Llengua Catalana a l’exili. El 1954, a São Paulo,
el premi Maspons i Camarasa amb La Comarca
del Vallès. I el 1955, a San José de Costa Rica, el
premi Francesc Macià amb Contes per a infants.
Fou membre de la Borsa del Metge Català de
Mèxic, entitat que va arribar a presidir durant
un temps. Impartí diverses conferències a l’Orfeó
Català.
Va tornar a Catalunya en una sola ocasió,
l’estiu de 1960.
[JSE]
1941-1980
133
ESQUERRA A MÈXIC