Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

Albert
Folch i Pi
m Barcelona, 10 de desembre de 1905
H Mèxic DF, 26 de gener de 1993
Fill del dirigent de la Unió Socialista de Catalunya,
Rafael Folch i Capdevila, i de la dirigent feminista
d’Esquerra, Maria Pi i Ferrer.
El 1925 es llicencià en Medicina i en Farmàcia.
Fou professor adjunt de les càtedres de Fisiologia
i Farmacologia de la Universitat de Barcelona.
Formà part, amb el seu germà Jordi, de l’equip
d’investigació de l’Institut de Fisiologia de Barcelona
dirigit per August Pi i Sunyer.
Es casà amb la francesa Denise Fabre, amb qui
tingueren un fill: Robert (Seta, 1934).
Durant la Guerra Civil s’allistà voluntariament
a l’Exèrcit Republicà, del qual en fou cap
dels Serveis d’Investigació Biològica, amb el grau
de comandant metge, per encàrrec del doctor Josep
Puche i Àlvarez, cap de Sanitat de Guerra.
El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià a França
on fou professor de Fisiologia i Farmacologia
de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.
Vidu, es casà el 1941, en segones núpcies, amb
la francesa Simone Lyon Geismar, amb qui tingueren
un fill: Joan Sebastià (Mèxic DF, 1943).
El 8 de setembre de 1942 embarcà amb la seva
dona a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca,
fent escala a Orà. I des de Casablanca a
bord del Nyassa arribaren a Veracruz el 16 d’octubre.
A Mèxic DF exercí de professor de la Càtedra
de Farmacologia a l’Instituto Politécnico Nacional,
on va fer una important tasca docent i d’investigació.
El 1942 va obtenir el premi de la Aca-
demia Nacional de Medicina.
Va treballar per diversos laboratoris de renom
com Industrias Químico Farmacéuticas Americanas
o Ingram Laboratorios de México.
El 1947 va rebre la nacionalitat mexicana.
Col·laborà amb el Diccionario Enciclopédico
UTEHA i va ser director de les traduccions de la
Editorial Interamericana, fins el 1984.
Els seus treballs incidiren en diversos camps
de la Farmacologia, però, amb tot, juntament
amb la investigació sobre esteroides, el més important
és l’estudi que realitzà sobre les morts
per fred (1963).
Va ser cap de redacció de Acta Politécnica Mexicana,
òrgan oficial de l’Instituto Politécnico Nacional.
Des del 1955 era soci honorífic de la Sociedad
Mexicana de Endocrinología y Metabiología. I
des del 1963 membre de la Societat Catalana de
Biologia.
El 9 de desembre del 1976 se li va retre un homenatge
a l’Instituto Politécnico Nacional. El
1978 col·locaren una placa en honor seu a l’Editorial
Interamericana. El 15 de maig de 1988, el president
de Mèxic, Miguel de la Madrid, li atorgà
la medalla del mèrit docent Maestro Ignacio M.
Altamirano, el màxim reconeixement que Mèxic
li podia fer.
Fou membre de l’Orfeó Català. I fou el quart
i últim president de la Borsa del Metge Català
(1965-1973).
1941-1980
153
ESQUERRA A MÈXIC