Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

Jaume
Miravitlles i Navarra
m Figueres, 18 de febrer de 1906
H Barcelona, 10 de novembre de 1988
Fill de Joan Miravitlles i Sutrà i de Sara Navarra
i Bessio.
Estudià a l’Escola d’Enginyers de Barcelona,
alhora que jugava a futbol a la UE Figueres i s’afiliava
al CADCI i a Estat Català.
El 1924 fou empresonat breument per activitats
de propaganda contra la Dictadura. El 1925
intervingué en els preparatius del fracassat Complot
del Garraf contra Alfons XIII, però fugí a París,
on continuà els estudis i prengué part en els
Fets de Prats de Molló del 1926. Detingut i processat
com la resta del grup, fou expulsat de França,
però pogué tornar-hi i continuar els estudis, que
completà el 1929. S’allunyà d’Estat Català, ingressant
en el Partit Comunista Català.
El 1930 després de la dimissió de Primo de Rivera,
tornà a Catalunya, sent detingut i empresonat,
però fou alliberat gràcies al suport popular.
Esdevingué un dels màxims dirigents i propagandistes
del Bloc Obrer i Camperol dirigint l’Escola
Marxista i publicant llibres i opuscles destinats
a exposar l’ideari del partit: Contra la cultura
burgesa (1931), El Discurso de Stalin (1931), Ha traït
Macià? (1932), Per què sóc comunista (1932), De Jaca
a Sallent (1932), Los Obreros y la política (1932)...
El 1933 es casà amb la seva parella, Allida Ceccon
Citton, anomenada Ginette.
El 1934 marxà del BOC i ingressà a Esquerra,
per tal de reforçar el sector més obrerista del partit.
El mateix any fou elegit president de l’Associació
de Funcionaris de la Generalitat.
Arran dels Fets del Sis d’Octubre de 1934 visqué
un temps amagat, tot i que finalment no va
ser detingut i escrigué Crítica del 6 d’octubre (1935).
A l’inici de la Guerra Civil fou designat un
dels tres representants d’Esquerra al Comitè de
Milícies Antifeixistes de Catalunya, amb Artemi
Aiguader i Joan Pons. L’octubre va ser nomenat
director del Comissariat de Propaganda.
El 1939 s’exilià a França i el 1941 pogué marxar
a Mèxic, on la seva parella des del 1938 Maruja
Pintado ja havia pogut refugiar-se.
Fins el 1945 visqué a Mèxic DF fent treballs
publicitaris i dirigint El Poble Català, portaveu de
la Comunitat Catalana de Mèxic.
Marxà als Estats Units, on edità diversos butlletins
informatius i esdevingué representant oficiós
de la República espanyola davant de l’ONU.
Vinculat al Centre Català de Nova York, impulsà
els Jocs Florals de la Llengua Catalana del 1951.
El 1960 es casà amb Ann Rogers amb qui tingué
tres fills: Montserrat, Jaume i Marc.
El 1963 aconseguí retornar a l’Estat espanyol,
primer a Madrid i l’any següent a Barcelona, on
treballà de periodista i publicà llibres memorialístics
com Barcelona, latitud Nova York, longitud
París (1971) o Gent que he conegut (1980 i 1981).
A l’inici de la Transició, fou membre del Consell
Executiu d’Esquerra però el 1977 ingressà a
Esquerra Democràtica de Catalunya, de Ramon
Trias Fargas, que al seu torn s’integrà, el 1978, a
Convergència Democràtica de Catalunya.
1941-1980
207
ESQUERRA A MÈXIC