Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

Josep Maria
Poblet i Guarro
m Montblanc, 5 de novembre de 1897
H Barcelona, 20 de novembre de 1980
Fill de Joan Poblet i Civit i de Concepció Guarro
i Bibé.
De ben jove va anar a veure món. Va viure a
Madrid, França, Cuba, Mèxic i als EUA. De nou
a Catalunya, visqué al Paral·lel barceloní, on contactà
amb el món cultural i del teatre i començà a
interessar-se per la política.
Va fundar a Montblanc, Joventut Nacionalista,
clausurada durant la Dictadura de Primo de
Rivera però que mantingué les seves activitats a
través del Centre de Lectura de Reus i de l’Orfeó
Montblanquí. També fou el delegat a Montblanc
de Nostra Parla, entitat nascuda el 1916 per impulsar
la unitat de la llengua catalana.
Es casà amb Francesca Torrell i Domènec,
amb qui tingueren dues filles: Maria (1924) i
Montserrat (1928).
A partir de 1931 Joventut Nacionalista s’adherí
a Esquerra Republicana de Catalunya.
El 1936, poc abans de l’inici de la Guerra Civil,
fou nomenat secretari de Josep Andreu i Abelló,
president de l’Audiència de Barcelona.
El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià primer
a França, després per poc temps a Cuba, i finalment
a Mèxic.
A Mèxic DF fou secretari de la Comunitat Catalana
de Mèxic.
El 1944 va rebre la nacionalitat mexicana.
El 1945 marxà de Mèxic per recórrer diversos
països com França, Andorra i Itàlia. El 1948 torna
a Catalunya i s’establí a Barcelona.
Féu una extensa obra de divulgació. De la seva
producció a l’exili cal citar: a Mèxic publicà Records
vells i històries noves (1941), la novel·la Retorn
(1942), De Barcelona a l’Havana... passant per Darnius
(1942), Terres d’Amèrica (1945); i a Tolosa de
Llenguadoc, Tres mesos i un dia a Nova York (1947).
Va obtenir més d’una dotzena de premis als
Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’exili.
Entre la seva nombrosa producció literària i
assagistíca val la pena esmentar, entre els seus
llibres d’historia, Història d’Esquerra Republicana
de Catalunya (1931-1936) (1976), Jaume Carner:
polític, jurisconsult, industrial i Ministre de Finances
de la II República (1977), Jaume Aiguader: una
vida “amb Catalunya i per Catalunya” (1977), Història
bàsica del catalanisme (1977), Vida i mort de Lluís
Companys (1978), Els darrers temps de la Generalitat
i la República (1978), La catalanitat de Marcel·lí
Domingo (1978), Els quatre presidents (1979). Entre
els llibres dedicats al teatre, una de les seves aficions
més preuades, cal destacar Frederic Soler “Pitarra”
(1967) i l’últim llibre publicat per ell, Josep
Robrenyo: comediant, escriptor i revolucionari (1783-
1838) (1980).
A partir de 1976, amb la represa democràtica,
destacà com un dels principals dirigents d’Esquerra.
El 1980, poc abans de morir, fou elegit diputat
d’Esquerra al Parlament de Catalunya. Fou el
president d’edat de la mesa en la seva sessió constitutiva
del Parlament celebrada el 10 d’abril.
1941-1980
241
ESQUERRA A MÈXIC