Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla
Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla
Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Josep</strong> Maria<br />
Poblet i Guarro<br />
m Montblanc, 5 de novembre de 1897<br />
H Barcelona, 20 de novembre de <strong>1980</strong><br />
Fill de Joan Poblet i Civit i de Concepció Guarro<br />
i Bibé.<br />
De ben jove va anar a veure món. Va viure a<br />
Madrid, França, Cuba, <strong>Mèxic</strong> i als EUA. De nou<br />
a Catalunya, visqué al Paral·lel barceloní, on contactà<br />
amb el món cultural i del teatre i començà a<br />
interessar-se per la política.<br />
Va fundar a Montblanc, Joventut Nacionalista,<br />
clausurada durant la Dictadura de Primo de<br />
Rivera però que mantingué les seves activitats a<br />
través del Centre de Lectura de Reus i de l’Orfeó<br />
Montblanquí. També fou el delegat a Montblanc<br />
de Nostra Parla, entitat nascuda el 1916 per impulsar<br />
la unitat de la llengua catalana.<br />
Es casà amb Francesca Torrell i Domènec,<br />
amb qui tingueren dues filles: Maria (1924) i<br />
Montserrat (1928).<br />
A partir de 1931 Joventut Nacionalista s’adherí<br />
a <strong>Esquerra</strong> Republicana de Catalunya.<br />
El 1936, poc abans de l’inici de la Guerra Civil,<br />
fou nomenat secretari de <strong>Josep</strong> Andreu i Abelló,<br />
president de l’Audiència de Barcelona.<br />
El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià primer<br />
a França, després per poc temps a Cuba, i finalment<br />
a <strong>Mèxic</strong>.<br />
A <strong>Mèxic</strong> DF fou secretari de la Comunitat Catalana<br />
de <strong>Mèxic</strong>.<br />
El 1944 va rebre la nacionalitat mexicana.<br />
El 1945 marxà de <strong>Mèxic</strong> per recórrer diversos<br />
països com França, Andorra i Itàlia. El 1948 torna<br />
a Catalunya i s’establí a Barcelona.<br />
Féu una extensa obra de divulgació. De la seva<br />
producció a l’exili cal citar: a <strong>Mèxic</strong> publicà Records<br />
vells i històries noves (<strong>1941</strong>), la novel·la Retorn<br />
(1942), De Barcelona a l’Havana... passant per Darnius<br />
(1942), Terres d’Amèrica (1945); i a Tolosa de<br />
Llenguadoc, Tres mesos i un dia a Nova York (1947).<br />
Va obtenir més d’una dotzena de premis als<br />
Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’exili.<br />
Entre la seva nombrosa producció literària i<br />
assagistíca val la pena esmentar, entre els seus<br />
llibres d’historia, Història d’<strong>Esquerra</strong> Republicana<br />
de Catalunya (1931-1936) (1976), Jaume Carner:<br />
polític, jurisconsult, industrial i Ministre de Finances<br />
de la II República (1977), Jaume Aiguader: una<br />
vida “amb Catalunya i per Catalunya” (1977), Història<br />
bàsica del catalanisme (1977), Vida i mort de Lluís<br />
Companys (1978), Els darrers temps de la Generalitat<br />
i la República (1978), La catalanitat de Marcel·lí<br />
Domingo (1978), Els quatre presidents (1979). Entre<br />
els llibres dedicats al teatre, una de les seves aficions<br />
més preuades, cal destacar Frederic Soler “Pitarra”<br />
(1967) i l’últim llibre publicat per ell, <strong>Josep</strong><br />
Robrenyo: comediant, escriptor i revolucionari (1783-<br />
1838) (<strong>1980</strong>).<br />
A partir de 1976, amb la represa democràtica,<br />
destacà com un dels principals dirigents d’<strong>Esquerra</strong>.<br />
El <strong>1980</strong>, poc abans de morir, fou elegit diputat<br />
d’<strong>Esquerra</strong> al Parlament de Catalunya. Fou el<br />
president d’edat de la mesa en la seva sessió constitutiva<br />
del Parlament celebrada el 10 d’abril.<br />
<strong>1941</strong>-<strong>1980</strong><br />
241<br />
ESQUERRA A MÈXIC