Funció Publicació - Generalitat de Catalunya

gencat.cat

Funció Publicació - Generalitat de Catalunya

Revista trimestral de comunicació interna • Secretaria d’Administració i Funció Pública • 2n període • hivern del 2003 / 2004

Funció

Publicació 40

Jordi Pujol agraeix la tasca

del personal de la

Generalitat en una carta en

què s’acomiada com a

president • Campanya per

promoure la compra de

productes reciclats entre

els diferents departaments

• Inaugurat a Tarragona el

nou Centre d’Emergències

Nacional de Catalunya

Descomptes per

gaudir del teatre i dels

museus. I, a més, un

sorteig d’un cap de

setmana a Andorra

per a dues persones,

amb forfet inclòs

Les millors imatges

El concurs fotogràfic convocat per

Funció Publicació desperta l’interès dels

empleats i empleades de la Generalitat


Sumari

Generalitat de Catalunya

Departament de Governació

i Relacions Institucionals

Editorial 4

Cartes 6

Dossier 8

Afavorir la compra de productes reciclats a l’Administració 8

Actualitat 11

Nou Centre d’Emergències Nacional de Catalunya 12

Barcelona, seu del Congrés Internacional del CLAD

sobre Administració pública 15

Obre la sisena Oficina d’Atenció Ciutadana 17

La Revista de Llengua i Dret fa vint anys 22

Entrevista

Josep-Xavier Hernàndez, director de l’Agència Catalana

28

de Protecció de Dades 28

Persones

Premis del concurs de fotos de vacances fetes

30

per personal de la Generalitat 30

L’Institut d’Estadística de Catalunya 32

Tot serveis 37

El poblat laietà del Puig Castellar 37

A fons 41

El naixement dels Estats del Pròxim Orient (I) 41

Revista trimestral de comunicació interna. Secretaria d’Administració i Funció Pública. Plaça de Catalunya, 19, 08002 Barcelona. Disseny, producció

i impressió: Primer Segona Edicions SL, tel.: 93 343 60 60. Tiratge: 134.000 exemplars. Dipòsit legal: B-489-1988. ISSN: 0214-0020. Director: Josep-Ramon Morera.

Director adjunt: Jordi Miró. Coordinador general de Publicacions Periòdiques: Enric Alfonso. Coordinadora i cap de redacció: Marta Colomé. Secretari de

redacció: Lluís Villalon. Supervisor lingüístic: Ricard Bonmatí. Il·lustracions: Enric Llopis. Consell de redacció: Raimon Alamany, Jaume Colomer, Marta Colomé,

Jordi Graells, Dúnia Colomer, María Amparo Noguera i Santiago Rifà. Corresponsals de departaments: Agricultura, Ramaderia i Pesca: Santiago Riera.

Benestar i Família: Yolanda Bertomeu. Cultura: Josep Missé. Economia i Finances: M. Carme Pla. Ensenyament: Rosa M. Cama. Treball, Indústria, Comerç i

Turisme: Miracle Pastor, Mireia Pousa i Esther Márquez. Justícia i Interior: Antoni Lòpez. Medi Ambient: Susana Saval. Política Territorial i Obres Públiques:

Àngela Solà. Presidència: Xavier Torrent. Sanitat i Seguretat Social: Rafel Guayta. Universitats, Recerca i Societat de la Informació: Georgina Argimon.

Delegacions territorials del Govern: Josep M. Fàbregas i Martí Guillamet (Girona), Antònia Dolcet (Lleida). Altres col·laboradors: Agustí Aguiló, Jordi Mata i Marta

Xirinachs. Crèdits fotogràfics: Lluís Salom (pl. 21), Ed. La Campana (pl. 36), Joan Carles Vilalta (pl. 41).

Funció Publicació és obert a col·laboracions, individuals o col·lectives, dels empleats de l´Administració. Els treballs poden ser de tota mena: relacionats amb

assumptes funcionarials o laborals, administratius o, simplement, amb altres qüestions culturals, socials, polítiques, etc. Aquesta revista es reserva el dret de

publicar les col·laboracions, resumir-les o extractar-les i no s´obliga a contestar les cartes dels lectors ni a mantenir cap mena de correspondència.

Aquesta revista ha estat impresa en paper estucat semimat ecològic (ECF), fabricat amb cel·lulosa que no està blanquejada amb clor gas.

Aquesta revista ha estat elaborada pel Gabinet de Comunicació del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

A/e: funciopublicacio.gov-ri@gencat.net Tel.: 93 567 43 43 www.gencat.net/governacio-ri/administració http://10.96.14/fpu


4

Editorial

Vocació de servei

La vocació de servei és la principal característica que defineix la tasca que es du a

terme a l’Administració pública, un col·lectiu format per persones al servei de les persones.

Si bé la societat en general és l’eix de les diferents iniciatives que es forgen a

l’entorn de l’Administració i la principal destinatària dels serveis que se’n deriven, cal

no oblidar les mesures impulsades des de la Funció Pública pensant en el seu propi

col·lectiu de treballadors públics. Mesures específiques que també els converteixen

en beneficiaris d’aquest esperit de servei. Un exemple d’això és el projecte d’ofertes de

béns i serveis (OBIS), una iniciativa que permet als empleats i les empleades de la

Generalitat gaudir de bones condicions econòmiques i altres avantatges en la compra

o ús de productes i serveis que ofereixen diferents empreses privades.

Quatre anys després de la seva engegada, el servei ja està plenament consolidat, tal

com ho demostren les gairebé 129.000 visites a l’apartat OBIS rebudes del maig a

l’octubre a través del portal de l’empleat EPOCA, i difoses des d’aquest mateix portal

i la revista Funció Publicació.

Empreses d’alimentació, cultura i formació, automoció, esports, finances, assegurances,

salut, lleure i oci formen el gruix de les ofertes d’OBIS, un servei gestionat en

col·laboració amb els diferents departaments de la Generalitat. En els darrers mesos

s’ha produït un increment de les noves ofertes, una tendència que es preveu reforçar

i millorar en el futur, diversificant encara més els serveis a l’abast, tant pel que fa a la

seva tipologia com a l’emplaçament geogràfic de les empreses que els oferten. De la

mateixa manera, des de la Funció Pública es continua treballant per millorar i incrementar

altres iniciatives adreçades als treballadors públics, en diferents àmbits: des

de les aportacions al Fons d’acció social, fins a les mesures de flexibilitzacio laboral,

passant per la potenciació del portal EPOCA i de la revista Funció Publicació, dos

aparadors del món de la Funció Pública.

No voldria acabar sense desitjar-vos a tots i totes unes bones festes!



JOSEP-RAMON MORERA BALADA

Secretari d’Administració i Funció Pública

�unció Publicació us desitja

un bon any 2004!


6

Cartes

L’Univers és finit, però no té límits

El proppassat mes de setembre, vaig

assistir a una interessant conferència, i

el conferenciant en una de les seves

argumentacions indicava que amb un

bon sustentacle i una palanca podríem

aixecar qualsevol pes. Aquesta idea

no era nova, ja que el savi grec Arquimedes,

descobridor de la llei de la flotabilitat

i gran estudiós de la palanca, va

divulgar, dos segles abans de Crist, la

frase “Doneu-me un punt de suport i

podré aixecar el món“.

En acabar l’activitat didàctica, vaig

fer uns senzills càlculs sobre un paper

i vaig comprovar la impossibilitat de dur

a terme la idea del conferenciant i del

mateix Arquimedes, i així li vaig fer saber

al primer, en compartir taula durant

el dinar que vàrem fer posteriorment a

l’activitat formativa. Així doncs, si imagineu

que portem l’exemple a la realitat

i utilitzem la Lluna com a punt de

suport, caldria emprar un braç de palanca

deu mil vegades més llarg que

el diàmetre conegut de l’Univers, per

poder aixecar el nostre planeta blau solament

un centímetre.

La distància hipotètica d’aquesta palanca,

no podríem mesurar-la en quilòmetres,

car és tan gran que necessitem

utilitzar els anys llum, és a dir, el recorregut

de la llum en un any. A l’escala del

sistema solar, podem mesurar distàncies

en quilòmetres, minuts llum o hores

llum, encara que per indicar les distàncies

a les estrelles i les galàxies necessitem

l’any llum (equivalent a 9,5 bilions

de quilòmetres). La punta del braç de

palanca en la qual necessitaríem collocar

les mans per fer força, estaria a

milers de milions d’anys llum de la Lluna,

és a dir, cap al límit de l’Univers visible.

I és que l’Univers, des dels seus inicis,

a partir d’una explosió primitiva, es va expandint

uniformement, com un globus

que s’està inflant, i seguirà fent-ho durant

molt de temps.

Així, doncs, l’Univers no és infinit, encara

que no té límits. Aquesta definició

sembla un contrasentit. Si l’Univers és

finit, ha de tenir límits perquè, contràriament,

si no té límits és per definició d’infinit.

Per aclarir aquest concepte, sens

dubte difícil d’entendre en un espai de

tres dimensions com el nostre, podem

utilitzar un estri molt familiar per a tothom

com és un globus. Doncs bé, si sobre el

globus dibuixem galàxies i comencem a

inflar-lo, ens adonarem com es va formar

l’Univers des de la primera gran explosió

o Big Bang. En seguir bufant dins el globus,

veiem que les galàxies dibuixades

s’allunyen les unes de les altres, essent

l’Univers la pell del globus. El nostre Univers

inflat no és infinit perquè té un radi,

encara que es pot considerar il·limitat,

car, si posem una formiga a caminar sobre

la superfície del nostre globus, no trobarà

mai un límit. En el cas que un ésser

humà pogués viatjar per l’Univers sempre

en la mateixa direcció, al cap de

molts milers de milions d’anys llum de recorregut,

tornaria a topar amb el nostre

benvolgut planeta blau. Incomprensible?

L’Univers seria molt poca cosa si poguéssim

entendre’l.

RAMON DRUDIS I MAURI

Cap de la Secció d’Estudis

i Formació

Centre de Seguretat i Condicions

de Salut en el Treball de Lleida

Departament de Treball, Indústria,

Consum i Turisme

Nota:

La carta “Capablanca era català”,

publicada a l’anterior número de Funció

Publicació, havia d’anar signada

així: José-Antonio Aragón Ruiz, exsecretari

de l’Audiència Provincial de

Lleida.


¿Des-promoció interna?

“Em dic Júlia Lancho Teruel i sóc, des de l’any 1991,

funcionària del cos administratiu de l’Administració

de la Generalitat de Catalunya. Actualment ocupo

una plaça adscrita a la Direcció General del Patrimoni

del Departament d’Economia i Finances.

Vull exposar que, al llarg d’una bona part de la

meva vida laboral, he compaginat feina amb estudis

acadèmics superiors i que, finalment, el passat mes

de juny, vaig aconseguir llicenciar-me en la carrera

de Sociologia per la Universitat a Distància (UNED),

després de tot un seguit d’anys d’esforç i dedicació.

Aquest fet permet que pugui plantejar-me el futur

professional amb unes altres perspectives [...]”

Així comença la carta que, amb data 2 d’octubre,

vaig adreçar a la Secretaria General d’Administració

i Funció Pública per demanar si en aquesta Administració

hi ha un cos específic de sociòlegs, o, en

tot cas, de quina manera podria reorientar la meva

carrera de funcionària cap a la meva veritable vocació

professional. Quina no va ser la meva sorpresa

quan, tres setmanes després, vaig rebre una carta

on se m’indica que no existeix aquest cos específic

de sociòlegs però que, amb la meva titulació actual,

C

puc accedir als cossos i escales d’administració

general, escala superior, de gestió, administrativa (sic),

auxiliar administrativa (sic) i cos subaltern... I ¿per

quina raó inexplicable hauria jo de voler accedir a

aquests tres darrers cossos? Si haguessin consultat

les seves bases de dades, probablement haurien

vist que sóc funcionària del cos administratiu des de

l’any 1991, tal com exposo, i que actualment ocupo

una plaça C, de nivell 20. I ¿d’això en diuen política

de personal? Si no som capaços de respondre qüestions

tan simples, ¿com volem donar resposta als

complexos problemes de la nostra societat actual?

I, d’altra banda, el fet que en aquests vint-i-tres

anys d’existència de la nostra Administració no s’hagi

creat un cos facultatiu de sociòlegs com s’ha fet

en altres administracions públiques, ¿vol dir que

nosaltres no tenim necessitat de conèixer en profunditat

els problemes de la col·lectivitat perquè ja

tenim la intuïció social prou desenvolupada?... (o no!).

Sí, senyors: crec que Catalunya també va bé...

JÚLIA LANCHO I TERUEL

Departament d’Economia i Finances

7


8

Dossier

Iniciativa Iniciativa per per ambientalitzar ambientalitzar l’Administració l’Administració catalana

catalana

El Centre Català del Reciclatge

promou la compra de productes

reciclats per part dels diferents

departaments de la Generalitat

El Centre Català del Reciclatge,

que depèn de la Junta de

Residus, va ser creat el 1999

per impulsar els processos de

valorització i reciclatge dels residus

generats a Catalunya.

Una de les darreres actuacions

en aquest sentit és el seminari

“Compri reciclat”, que el

passat mes de setembre va

aplegar cinquanta-dos caps

i responsables de compres de

tots els departaments de la Generalitat

de Catalunya per informar-los

sobre la compra de

productes reciclats, els tipus

materials disponibles al mercat

i les experiències iniciades per

altres administracions en

aquest camp. Aquesta i altres

iniciatives similars s’emmarquen

en el conjunt d’actuaci-

L’estructura

ons adreçades a ambientalitzar

l’Administració de la Generalitat

de Catalunya, i, atès que les

compres públiques representen

un percentatge important

del PIB (de prop del 15% a les

administracions de la Unió Europea),

el fet de promoure la

compra de productes reciclats

pot millorar l’economia d’escala

de la producció i distribució

d’aquests productes, i enfortirne

el mercat.

L’activitat del Centre Català

de Reciclatge va dirigida a: generadors

de residus; empreses i

entitats amb activitat en el camp

de la recuperació i el reciclatge

de materials; fabricants de productes

i subministradors de béns

i serveis, i usuaris particulars i institucionals.

El Centre Català del Reciclatge està integrat en l’organigrama

de la Junta de Residus i compta amb l’orientació i l’assistència

d’una comissió assessora, de caràcter consultiu, on hi ha representades

personalitats de l’àmbit mediambiental: Departament

de Medi Ambient, entitats municipals, entitats ecologistes,

empreses de reciclatge, professionals especialitzats en el camp

de les innovacions tecnològiques, etc.

Més Més informació informació a:

a:

www.junres.es/ccr/index.stm

Telèfon : 93 567 33 00


Consum de paper a la Generalitat 1997-2001

(nombre de paquets*)

500.000

450.000

400.000

350.000

300.000

250.000

200.000

150.000

150.000

50.000

0

357.285

21.940

1997

Total

Ecològic

Reciclat

335.345

373.042

23.942

1998

349.100

413.385

30.913

1999

382.472

449.061

L’objectiu de la campanya

“Compri reciclat” és promoure

la compra de productes

reciclats per ser utilitzats a

l’Administració

40.190

2000

408.871

447.730

58.325

2001

D

389.405

* Els paquets són de cinc-cents fulls cadascun Font: Comissió Central de Subministraments

9


10

D

Pilar Chiva, directora del Centre Català del Reciclatge

“L’ús de materials reciclats a l’Administració

ajuda a potenciar els productes ambientalment

correctes en altres àmbits de la societat”

¿Quin tipus de productes reciclats

hi ha actualment al mercat

per a ús de l’Administració?

Hi ha una gran varietat de productes

amb contingut reciclat

i/o fàcilment reciclables, en diferents

àmbits: parc mòbil

(biocombustibles i olis regenerats),

material d’oficina (paper d’escriure i d’impressió,

cartolina, carpetes, llibretes, arxivadors, sobres,

targetes de visita, etc.), maquinària informàtica (copiadores,

impressores, faxos, ordinadors personals,

tòners, etc.), material de neteja i higiene (paper higiènic

i de neteja, bosses d’escombraries, etc.), mobiliari

d’oficina (cadires, taules, arxivadors, papereres,

etc.), mobiliari urbà (bancs, pilones para-xocs, jardineres,

etc.), construcció i edificació (pantalles acústiques,

paviments, blocs, aglomerats asfàltics,

moquetes, canonades, etc.) i àrids reciclats.

I ¿quins són els més consumits?

El paper i altres productes de material d’oficina, com

ara sobres, targetes de visita i tòners, i mobiliari urbà i

de construcció, com ara bancs, jardineres i paviments.

¿Com beneficia el medi ambient l’ús d’aquests

productes?

L’etapa de producció de tots aquests productes implica

una reducció de l’impacte ambiental, ja que afavoreixen

els programes de producció neta a les empreses.

Pel que fa a l’ús, minimitza el consum de recursos i la

generació de residus. I pel que fa a l’etapa de gestió

quan esdevenen residus, se’n facilita el reciclatge i,

per tant, el tancament del cicle dels materials.

¿Per què és important promoure la compra

d’aquests productes a l’Administració?

Per moltes raons, de les quals cal destacar-ne dues.

En primer lloc, l’important poder de compra de l’Administració,

de prop del 15% del PIB a la Unió Europea,

ajuda a dinamitzar el mercat d’aquests productes

i, consegüentment, en millora l’economia d’escala

en la producció i distribució. En segon lloc, l’ús de

productes reciclats fa ressaltar el paper exemplificador

que ha de tenir l’Administració entre els

seus treballadors i la resta de la societat. En aquest

sentit, l’adopció d’aquestes actituds per part de l’Administració

ajuda a generar climes de confiança envers

els productes reciclats i ambientalment correctes,

i col·labora en l’assoliment d’un model de desenvolupament

sostenible a Catalunya.

¿Com valora la resposta de les administracions a

les iniciatives del Centre Català de Reciclatge per

fomentar la compra i ús de productes reciclats?

Fins ara, el Centre ha treballat promovent la compra

d’aquests productes entre les administracions locals

i la mateixa administració de la Generalitat, amb una

resposta positiva. S’observa l’interès de les administracions

per introduir criteris de reciclatge i de

reciclabilitat en les seves decisions de compra, tot i

que de vegades es fa difícil per les mateixes barreres

del mercat, com són la manca d’informació sobre

aquests productes i els seus proveïdors, o el

desconeixement dels criteris ambientals a sol·licitar.

¿Quines iniciatives de foment de la compra de productes

reciclats es duen a terme?

La promoció és una de les prioritats del Centre, que

fa estudis sobre el mercat d’aquests productes, fa

enquestes de percepció a consumidors, du a terme

proves pilot en corporacions, edita materials com

ara la Guia de compres públiques ambientalment

correctes i fullets informatius en quatre idiomes, i

organitza jornades i seminaris adreçats a l’Administració

de la Generalitat, els ens locals, les empreses

de serveis, les de distribució, etc. Així mateix, el Centre

desenvolupa eines com ara la definició de criteris

ambientals per a diferents categories de productes

(obra civil, material d’oficina, equipaments municipals,

parc mòbil o productes de plàstic) i bases de

dades de productes reciclables.


Actualitat

Jordi Pujol agraeix la tasca dels empleats

i empleades de la Generalitat en una carta

en què s’acomiada com a president

Un agraïment personalitzat a l’hora

de dir adéu. Jordi Pujol ha enviat

una carta als empleats i

empleades de la Generalitat en

què s’acomiada després de vinti-tres

anys al capdavant del Govern

català. La missiva serveix,

sobretot, per agrair a tota la plantilla

la feina duta a terme durant

tots aquests anys, sense la qual,

afirma Pujol, “Catalunya no

hauria pogut fer el progrés

que ha fet”. En aquest sentit,

l’expresident assenyala que

“és cert que aquest progrés

en bona part és degut a les

lleis del Parlament i a les iniciatives

del Govern, però

amb una mala Administració

no haurien tingut els efectes

positius que han tingut”. Pujol afegeix

que “l’Administració depèn

fonamentalment de la qualitat

professional i humana dels que

hi treballen, per tant vostès po-

Catalunya celebra eleccions al Parlament,

amb una participació del 63,39%

Un total de 3.300.862 ciutadans,

el 63,39% del cens electoral, van

acudir a les urnes el passat 16 de

novembre per elegir els representants

al Parlament de Catalunya

per als pròxims quatre anys.

Aquesta participació representa

un increment del 4,19% respecte

a les eleccions catalanes del

1999. Per circumscripcions

electorals, la participació

més alta es va registrar a

Lleida (66,97%), seguida

de Girona (65,95%), Barcelona

(62,95%) i Tarragona

(62,33%). Els comicis van do-

“L’Administració depèn

fonamentalment de la

qualitat professional

i humana dels que

hi treballen, per

tant vostès poden

sentir una molt

legítima autoestima”

den sentir una molt legítima

autoestima. La Funció Pública és

una feina noble, que dóna una

gran satisfacció personal si

s’exerceix bé”. En la carta, Jordi

Pujol s’acomiada de cada empleat

i empleada desitjant-li que les

coses li vagin bé, tant en l’àmbit

professional com en el personal.

“També jo personalment procuraré

servir el meu país i la seva

gent tant com pugui”, conclou.

nar quaranta-sis escons a CiU,

quaranta-dos al PSC-CpC, vint-itres

a ERC, quinze al PP i nou a

ICV-EA. La inexistència d’una majoria

absoluta ha obert la porta a

possibles pactes entre partits,

encara per determinar en tancar

aquesta edició.

11


12

A

A A A la la seu seu del del nou nou CENCA CENCAT, CENCA , hi hi treballen treballen cinquanta-vuit cinquanta-vuit persones

persones

Inaugurat el Centre d’Emergències Nacional

de Catalunya de Tarragona i les Terres de l’Ebre

El nou Centre d’Emergències Nacional de Catalunya (CENCAT) de Tarragona i les Terres de

l’Ebre té com a objectiu coordinar tots els cossos implicats en la protecció civil en cas que

es produeixin emergències en aquesta zona

La Generalitat va inaugurar, el

passat octubre, el nou Centre

d’Emergències Nacional de

Catalunya (CENCAT) de Tarragona

i les Terres de l’Ebre, una

infraestructura que ha tingut un

cost de 8,4 milions d’euros. Situat

a l’antiga seu del Consorci

d’Aigües de Tarragona, vora

l’autovia que uneix Reus i

Tarragona, el CENCAT és el lloc

operatiu des d’on es coordinen

les tasques per resoldre les

emergències que es produeixin

a les comarques de Tarragona

i de les Terres de l’Ebre. També

serà el lloc de reunió del comitè

de crisi quan l’activació d’algun

pla de protecció civil ho

requereixi.

La integració en un mateix

centre de la recepció i la gestió

de l’alarma, té com a objectiu

donar un servei més eficaç al

ciutadà i gestionar les emergències

sobre el territori i de mane-

El centre, equipat amb tecnologia

punta, es va inaugurar el

passat 13 d’octubre

Exterior del CENCAT, situat a

mig camí entre Reus i Tarragona

ra coordinada. Encara que el

nou CENCAT de Tarragona i les

Terres de l’Ebre està sempre en

coordinació amb el CENCAT

central de Bellaterra, l’actuació

conjunta de tots els cossos i la

proximitat amb l’emergència

permet incrementar l’eficàcia en

la gestió de les necessitats que

es puguin produir.

Els operatius s’han integrat

en una gran sala equipada

amb tecnologia punta, on hi

ha els operadors del telèfon únic

d’emergències 112, el control

central dels bombers de la Regió

d’emergències de Tarragona

i les Terres de l’Ebre, i els serveis

del Centre de Coordinació

de Tarragona. En total, al nou

centre –ja del tot operatiu– hi treballen

cinquanta-vuit persones,

tot i que, en cas d’una eventualitat

en què es requereixi la seva

presència, hi podran acudir altres

cossos, autonòmics o estatals,

implicats en la resolució de

l’emergència: Mossos d’Esquadra,

tècnics de Medi Ambient,

de l’Agència Catalana de l’Aigua,

del Departament d’Indústria, de

Carreteres, del Servei Meteorològic,

etc.

La inauguració del centre, el

passat 13 d’octubre, va anar a

càrrec d’Artur Mas, conseller en

cap de la Generalitat, i Núria de

Gispert, consellera de Justícia i

Interior, a més d’altres personalitats,

entre les quals hi havia

Cèsar Puig, delegat de la Generalitat

a Tarragona.


La intenció és que el fons pugui estar operatiu durant el proper exercici

Continuen les reunions per a la creació d’un pla

de pensions per a tot el personal al servei

de la Generalitat

Tal com vam anunciar en una

nota d’última hora publicada a

la pàgina 5 del número

anterior de la revista Funció

Publicació, representants de

l’Administració i de les

organitzacions sindicals han

iniciat un procés de

negociació que ha de

culminar amb un acord per a

la creació d’un pla de

pensions per a tot el personal

al servei de la Generalitat de

Catalunya

A hores d’ara s’ha constituït un

grup de treball, integrat per

tècnics de les dues parts, que

té la missió d’elaborar les especificacions,

que són el reglament

que ha regular el

funcionament del pla i, en particular,

els drets i els deures

tant dels promotors com dels

partícips i dels beneficiaris.

Proposta definitiva

Ja s’han fet unes quantes reunions

d’aquest grup, i es pre-

A

veu que properament es

pugui presentar una proposta

definitiva a la Mesa de negociació,

ja que la idea és que el

fons pugui estar operatiu durant

el proper exercici. Tan bon

punt hi hagi una informació

més concreta, aquesta estarà

disponible a través del portal

de l’empleat EPOCA, i també

a través de les secretaries generals

dels diferents departaments

de la Generalitat de

Catalunya.

13


14

A

Adscrit a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

L’Institut de Direcció Pública impulsarà la

formació dels directius de les administracions

públiques catalanes

El Govern català ha aprovat la creació de l’Institut de Direcció Pública de Catalunya, adscrit a l’Escola

d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), que depèn del Departament de Governació i Relacions

Institucionals. Aquest Institut té com a objectiu principal la promoció d’activitats d’investigació i formatives

dirigides a la millora de l’exercici de les funcions directives a les administracions públiques catalanes

Les seves funcions inclouen promoure

la investigació sobre matèries

relacionades amb el desenvolupament

directiu, fomentar

i impulsar la formació en matèria

directiva, fomentar els intercanvis

entre directius de les diferents

administracions catalanes i entre

aquestes i les d’altres països per

establir-hi col·laboració, i gestionar

els plans de formació de l’Escola

d’Administració Pública adreçats

als directius de les administracions

catalanes.

L’Institut Català d’Arqueologia

Clàssica (ICAC) ha estat creat

per la Generalitat i la Universitat

Rovira i Virgili (URV), amb la participació

del Consell Interuniversitari

de Catalunya. La seva finalitat

és la recerca, la formació avançada

i la difusió de la civilització i

la cultura clàssiques, i té com a

objectiu entrar a formar part de les

xarxes europees de centres de recerca

que es generaran en el

marc de l’Espai Europeu de Recerca.

L’ICAC va ser inaugurat el

passat setembre per Jordi Pujol,

acompanyat per Andreu Mas-

Colell, conseller del Departament

d’Universitats, Recerca i Societat

de la Informació (DURSI). L’Insti-

La direcció de l’Institut de Direcció

Pública de Catalunya correspon

al director de l’Escola, que també

és el president del Consell Assessor.

El consell el formaran: dos alts

càrrecs de l’Administració de la

Generalitat; un subdirector de la

Generalitat amb més de quinze

anys d’experiència a l’Administració;

un càrrec d’alta direcció de l’àmbit

local, a proposta dels representants

de les entitats associatives dels ens

locals; un funcionari de carrera de

l’Administració local amb més de

És previst que hi treballin quaranta-cinc persones

Obre a Tarragona l’Institut Català d’Arqueologia

Clàssica, creat per la Generalitat i la Universitat

Rovira i Virgili

tut s’adscriurà a la URV com a institut

universitari. Pel que fa al personal,

l’ICAC està format per

investigadors (que poden ser adscrits,

contractats, col·laboradors,

visitants o becaris), personal de suport

a la recerca i personal d’administració.

Es preveu que l’any

2006 el nombre total de persones

que integraran l’ICAC serà de

prop de quaranta-cinc.

L’Institut disposa d’un pressupost

per al funcionament de les

activitats programades i un altre

pressupost d’inversions per adequar

la seu i les instal·lacions. Pel

primer concepte, l’ICAC té un contracte

programa de quatre anys

amb el DURSI per desplegar i con-

quinze anys d’experiència, a proposta

dels representants de les entitats

associatives dels ens locals; un funcionari

de carrera de l’Administració

local en representació de les

entitats associatives dels cossos de

funcionaris; un funcionari de carrera

de l’Administració local amb més

de quinze anys d’experiència, a proposta

dels sindicats i les associacions

de funcionaris representats al

consell de l’EAPC, i dos experts en

formació de directius provinents de

centres universitaris.

D’esquerra a dreta, Albert

Vallvé, segon tinent d’alcalde

de l’Ajuntament de Tarragona;

Lluís Arola, rector de la URV;

Jordi Pujol, president de la Generalitat;

Andreu Mas-Colell,

conseller del DURSI, i Josep

Guitart, director de l’ICAC.

solidar l’Institut, amb un total de

3.575.000 euros. Pel segon concepte,

el DURSI invertirà un total

de 2.749.000 euros per adequar

la seu de l’Institut, un edifici de

1.129 m 2 cedit per la URV.


El IX Congrés Internacional del CLAD sobre

Administració pública se celebrarà a Barcelona,

a la tardor del 2004

El Departament de Governació

i Relacions Institucionals de la

Generalitat, a través de la

Secretaria d’Administració i

Funció Pública i l’Escola

d’Administració Pública de

Catalunya, han assolit l’objectiu

de portar a Barcelona, a la

tardor del 2004, el IX Congrés

Internacional del Centro

Latinoamericano de

Administración para el

Desarrollo (CLAD), que debatrà

experiències i investigacions

sobre la reforma de

l’Administració pública

El CLAD és un organisme públic internacional

de caràcter intergovernamental

que es va posar en marxa

el 1972 a partir de la iniciativa dels

governs de Mèxic, Perú i Veneçuela.

La seva creació va ser recomanada

per l’Assemblea General de les Nacions

Unides per tal d’establir una

entitat regional l’objectiu de la qual fos

la modernització de les administracions

públiques, un factor estratègic en

el desenvolupament econòmic i social.

Els congressos del CLAD s’han

convertit en fòrums mundials de referència

on es debaten experiències

i investigacions sobre la reforma

de l’Administració pública. Hi participen

ministres i secretaris d’Estat i

també parlamentaris, investigadors

i docents universitaris, consultors i

funcionaris públics.

En els darrers congressos del

CLAD, de periodicitat anual, hi han

participat una mitjana de vuit-centes

persones i s’han celebrat a Ciutat de

Panamà, Lisboa, Buenos Aires,

Santo Domingo, Mèxic i Madrid.

www.clad.org.ve

La Generalitat presenta al Congrés de Panamà

els avenços del nou model d’Administració

catalana i els indicadors de gestió

La darrera setmana d’octubre, una delegació de la Generalitat,

formada per tècnics del Departament de la Presidència

i del Departament de Governació i Relacions

Institucionals, va participar en la vuitena edició del Congrés

Internacional del CLAD sobre la Reforma de l’Estat i de l’Administració

Pública, a Ciutat de Panamà. La Generalitat participa

habitualment en aquest congrés en panels conjunts

amb altres administracions, i els darrers tres anys, amb

l’aportació addicional d’organitzar panels monogràfics,

aquest any sobre la nova Administració i sobre els indicadors

de gestió.

El panel, denominat “Governar en el segle XXI: una proposta

d’Administració integrada”, organitzat per les direccions

generals d’Organització de l’Administració i del Pla

Governamental CAT 21, presentava els darrers avenços produïts

en el procés de modernització engegats pel Pla Governamental

CAT 21 d’ençà de l’any 2000, tot articulant els

continguts en tres ponències, presentades per Marc Oró

(Departament de la Presidència) i Jordi Mas i Víctor López

(Departament de Governació i Relacions Institucionals):

El panel coordinat per l’Escola d’Administració Pública

de Catalunya tractava dels indicadors de gestió, i incloïa

una ponència teòrica sobre les principals característiques

dels indicadors i les seves aportacions a la gestió (Josep

M. Guinart, EAPC) i quatre experiències d’ús, tant des del

punt de vista de la introducció de sistemes de comptabilitat

analítica (Meritxell Masó, EAPC, i Helio M. Robleda, Universitat

de Navarra), com del de la implantació del “quadre de

comandament integral” (Jordi Turull, Ajuntament de Sant

Cugat del Vallès), i sobre l’enquesta de seguretat pública

de Catalunya (Elena García-Valdecasas, Departament de Justícia

i Interior). Així mateix, en el panel “Noves tecnologies

per a la formació contínua dels empleats públics”, coordinat

per l’INAP, Sílvia Alonso (EAPC) va presentar la ponència

“Algunes preguntes clau per a la decisió d’implantar

e-learning en una Administració pública”, amb l’objectiu de

compartir el coneixement que l’Escola ha anat acumulant

sobre formació virtual des l’any 2000.

A

15


16

A

Tres programes adreçats al sistema educatiu

transmeten els valors de la cultura de la

sostenibilitat

El desenvolupament sostenible

de Catalunya és un repte a llarg

termini que ens concerneix a

tots. Hem de saber aprofitar,

doncs, el marc del sistema educatiu

formal per transmetre els

valors de la cultura de la

sostenibilitat als futurs ciutadanes

i ciutadans del país: als nois

i noies que a hores d’ara estan

a escoles, instituts i centres de

formació professional, i als joves

que estudien a les universitats o

reben formació en les primeres

etapes de la seva vida laboral.

Per això el Departament de

Medi Ambient desenvolupa en

aquests moments un ambiciós

conjunt d’actuacions en aquesta

línia: el Programa Escoles

Verdes, en col·laboració amb el

Departament d’Ensenyament;

el Pla d’ambientalització universitària,

en col·laboració amb la

Direcció General d’Universitats

del DURSI; i el Programa

d’ambientalització de la formació

professional i ocupacional,

en col·laboració amb el Departament

de Treball, Indústria, Comerç

i Turisme.

El Programa Escoles Verdes

es proposa l’ambientalització integral

dels centres que hi prenen

part, amb la implicació de tota la

comunitat educativa (alumnat,

docents i pares). Els centres elaboren

un pla de cohesió ambiental,

que conté els objectius que

volen assolir a mitjà i llarg termini,

i apliquen programes d’acció

de dos anys de durada, a l’acabament

del primer dels quals obtenen

el distintiu d’Escola Verda.

L’execució de programes d’acció

successius comporta la renova-

ció periòdica del

distintiu, i contribuirà

a millorar a

mitjà i llarg termini

la situació ambiental

dels municipis

on són emplaçades

les escoles.

Ara mateix, participen

en el Programa

176 escoles,

127 de les quals

han obtingut ja el

distintiu d’Escola

Verda.

El Programa d’ambientalització

universitària té com a objectiu

capacitar els futurs professionals

de totes les titulacions,

mitjançant la incorporació de les

consideracions ambientals en

els seus currículums formatius,

perquè puguin actuar amb criteri

ambiental en el seu àmbit

de responsabilitat específic. El

Programa ofereix al professorat

universitari l’oportunitat de reflexionar

en règim de seminari sobre

la manera d’integrar els

continguts ambientals en els

currículums de les diverses

disiciplines, i li proporciona eines

metodològiques que faciliten

aquesta tasca, en forma de

bibliografia especialitzada: les

col·leccions de publicacions

Seminaris sobre Ambientalització

Curricular, i Monografies

Universitàries.

La finalitat del Programa

d’ambientalització de la formació

professional ocupacional és

aconseguir que els treballadors

i treballadores apliquin bones

pràctiques ambientals en la

seva activitat laboral quotidia-

Lliurament de distintius en la

III Trobada d’Escoles Verdes,

celebrada l’octubre passat

na. El Programa consisteix en

la revisió dels programes formatius

de cada ocupació, amb

vista a incorporar-hi els conceptes

i criteris ambientals;

en l’elaboració de materials específics,

i en l’organització de

cursos i seminaris adreçats

a formadors.

Es tracta de tres projectes

que comparteixen una filosofia

comuna: formar ciutadanes i

ciutadans capaços d’establir

una nova relació amb l’entorn

en l’àmbit personal i professional,

basada en un sentit cívic de

coresponsabilitat ambiental i un

compromís ètic de lleialtat amb

les generacions futures, i de

contribuir, amb coneixement

de causa, a la formulació i implantació

de les iniciatives de

sostenibilitat que la societat catalana

decideixi d’emprendre en

els propers anys.

JORDI SALA CASARRAMONA

Director general de

Planificació Ambiental

Departament de Medi Ambient


L’Escola del Consum de Catalunya obre les

portes per formar els joves com a consumidors

responsables

L’Institut Català del Consum de la

Generalitat va obrir, el passat octubre,

la primera Escola del Consum

de Catalunya, un centre

pioner que posa a l’abast dels més

joves les eines didàctiques necessàries

per fer un aprenentatge

com a consumidors crítics i responsables.

L’Escola, situada a la

Gran Via de Carles III, 105, lletra I,

de Barcelona, disposa d’un professorat

format per tres educadors

especialitzats en consum. A través

de jocs i altres activitats de

caire lúdic, els alumnes poden

resoldre diferents proves que els

ajuden a comprendre i afrontar

actes quotidians de consum, en

àmbits com ara la compra de productes,

la contractació de serveis,

les assegurances o Internet. Així

mateix, aprofundeixen en aspec-

tes com ara la comprensió de missatges

publicitaris, l’etiquetatge, la

prevenció d’accidents domèstics

o els fulls de reclamacions. L’Escola

està organitzada en diferents

espais (el mercat, la botiga, l’àrea

de serveis, el cibercafè, etc.) i ofereix

tallers de seguretat a la llar,

resolució de conflictes i vocabulari

específic del sector financer.

El centre també disposa d’un centre

de documentació especialitzat

en consum.

Durant la inauguració del

centre, el passat 10 d’octubre,

Antoni Fernàndez Teixidó, conseller

de Treball, Indústria, Comerç

i Turisme, va destacar la

importància que té el fet que tots

els joves de Catalunya puguin

rebre formació en consum.

L’Escola del Consum és oberta

www.icconsum.org

Telèfon: 93 55 66 710

Fax: 93 55 66 711

La Generalitat obre a la Cerdanya la sisena

Oficina d’Atenció Ciutadana

La sisena Oficina d’Atenció Ciutadana

(OAC) de la Generalitat

va obrir les portes, el passat 27

d’octubre, a la Cerdanya. L’acte

d’inauguració va estar presidit per

Irene Rigau, consellera de Benestar

i Família, amb l’assistència

d’Ignasi Genovès, director general

d’Atenció Ciutadana; Marc

Puig, secretari de Comunicació;

Antoni Vives, secretari del Govern;

Joan Pous, president del Consell

Comarcal de la Cerdanya, i uns

quants alcaldes de la comarca.

L’oficina de la Cerdanya, situada

al Consell Comarcal (plaça del

Rec, 5, Puigcerdà), se suma a les

ja existents a Barcelona, Tarra-

gona, Lleida, Girona i Amposta.

Amb l’obertura d’aquest equipament,

la Generalitat fa una aposta

decidida per apropar l’Administració

als habitants de la

comarca, els quals, a partir d’ara,

es podran evitar molts desplaçaments

a Girona, Ripoll, Lleida, la

Seu d’Urgell o Barcelona.

Les principals funcions de l’Oficina

d’Atenció Ciutadana de la

Cerdanya són: informar sobre els

diferents serveis, tràmits i actuacions

de la Generalitat; canalitzar

als serveis de la Generalitat o

altres administracions públiques

les peticions presentades; iniciar

nombrosos tràmits de la Gene-

A

Un dels espais de l’Escola del

Consum

a tots els alumnes i professors

d’ensenyament secundari. Per accedir-hi

només cal designar un professor

que contacti amb l’escola

per reservar dia i hora a través del

web, per telèfon o per fax. L’horari

de l’Escola és de 9.00 a 14.00

hores de dilluns a divendres.

La consellera de Benestar i Família

va presidir la inauguració

ralitat i ajudar en la formalització

dels formularis administratius corresponents,

i actuar com a unitat

de presentació de documents i

registre, com també de compulsa.

L’Oficina també es converteix

en Punt de l’Administració Oberta

de Catalunya.

17


18

A

El Departament d’Ensenyament

presenta el Pla de formació per

al professorat 2003-2004

El Departament

d’Ensenyament va

presentar el passat

octubre el Pla de

formació permanent

per al professorat

2003-2004, que preveu

la realització de 5.580

activitats formatives,

les quals sumen un

total de 153.547 hores.

El nombre de places

que preveu el Pla és de

126.448, i les persones

que se’n beneficiaran

al llarg del curs

rebran, en total, prop

de 3 milions d’hores

de formació (2.948.398

hores)

El primer objectiu del Pla és

oferir una atenció territorialitzada

que correspongui als

actuals criteris descentralitzadors

de la planificació dels

cursos de formació permanent

del professorat, establerts per

donar resposta a la gran varietat

de situacions i característiques

en què es troben els

docents, entre les quals hi ha

les geogràfiques i les històriques.

El segon objectiu és

oferir una formació centrada

a promoure, entre altres aspectes,

l’aprenentatge dels

continguts necessaris per a

l’assoliment de les competències

bàsiques a tots els nivells

educatius. I el darrer objectiu

és donar resposta a les demandes

del professorat rela-

El professorat

formador d’aquest Pla

es compon de 2.120

docents, el 87%

dels quals pertanyen

al Departament

d’Ensenyament

cionades amb els projectes de

centre, particularment els que

tinguin un pla estratègic.

El pressupost del Pla de formació

per a aquest curs 2003-

2004 és de 8.249.579 euros,

7.625.934 dels quals corresponen

a la Subdirecció General de

Formació Permanent i Recursos

Pedagògics, i els 623.645 euros

restants, a la Direcció General

de Formació Professional del

Departament d’Ensenyament.

El professorat formador

d’aquest Pla es compon de

2.120 docents, el 87% dels

quals pertanyen al Departament

d’Ensenyament. D’aquest 87%,

el 65% és personal docent en

actiu. El 13% restant és professorat

universitari o professionals

d’empreses.


El personal al servei de la Generalitat

gaudirà d’un 12% de descompte per

a les entrades i passis del Fòrum 2004

El proper any 2004, tindrà lloc

a Barcelona, del 9 de maig al

26 de setembre, el Fòrum Universal

de les Cultures, 141 dies

que s’ofereixen com a lloc de trobada

dels ciutadans del món i

com a espai de diàleg i de debat

més important d’aquest començament

de segle.

Es tracta d’un esdeveniment

internacional organitzat de manera

conjunta per l’Ajuntament de

Barcelona, la Generalitat de Catalunya

i l’Administració central,

sota els auspicis de la Unesco.

Les entrades per accedir al

recinte del Fòrum permetran

Dins dels actes de l’Any Europeu de les Persones

amb Discapacitat

Publicat un estudi sobre

els aspectes jurídics de la

inserció laboral de persones

amb capacitat intel·lectual

límit a la Generalitat

La Secretaria d’Administració i Funció Pública ha

elaborat un estudi sobre els aspectes jurídics de la

inserció laboral de les persones amb capacitat intellectual

límit a la Generalitat, on es fa una anàlisi del

marc normatiu on s’han dut a terme aquestes insercions

i dels tipus de contractes realitzats fins ara.

Aquest treball s’ha impulsat a través de la Direcció

General de Relacions en l’Àmbit de la Funció Pública,

i la publicació l’ha fet l’Escola d’Administració

Pública de Catalunya. Aquest treball s’emmarca en

les activitats previstes pel Departament de Governació

i Relacions Institucionals dins l’Any Europeu

de les Persones amb Discapacitat a Catalunya, que

finalitza aquest mes de desembre.

www.gencat.net/benestar/aepd2003

gaudir de totes les activitats que

s’hi celebrin; més de quaranta

espectacles de carrer, 3.700 m 2

de mercats, 423 concerts, cent

experiències gastronòmiques,

quatre grans exposicions i cinc

espectacles de gran format, entre

d’altres, i es poden adquirir

entrades individuals o de grup

d’un dia o de tres dies, o bé passis

de temporada.

Tot el personal de la Generalitat

de Catalunya, com a Administració

consorciada, té un

12% de descompte en l’adquisició

d’entrades o passis per a

aquest esdeveniment. Per obte-

Les oficines de

l’Administració aplicaran

un programa de bones

pràctiques ambientals

A

nir aquest descompte, cal acreditar

la condició de treballador

de l’Administració i adquirir les

entrades a través del portal

EPOCA. Aquest sistema de

compra és operatiu a partir del

dia 9 de desembre. El descompte

s’aplicarà directament sobre

el preu dels diferents tipus d’entrada

de cada període. Aquests

preus seran més econòmics

com més aviat s’adquireixi l’entrada

o el passi.

Per a més informació sobre

les activitats del Fòrum i per adquirir

aquestes entrades, consulteu

el portal EPOCA.

La Comissió de Medi Ambient de l’Administració

de la Generalitat va aprovar, el passat

octubre, aplicar un programa de bones pràctiques

ambientals en l’àmbit del treball d’oficines.

Aquest programa segueix els principis

bàsics de compromís per a la sostenibilitat

impulsats per l’Agenda 21 de Catalunya i es

desenvoluparà amb la col·laboració del Departament

de Medi Ambient tot seguint la

metodologia d’aplicació del seu Programa de

bones pràctiques ambientals. L’objectiu fonamental

és integrar els principis de conservació

i protecció del medi ambient en l’activitat

laboral quotidiana; això ha d’implicar una major

eficiència tant en la utilització dels recursos

materials com en l’eliminació d’aquests,

que ha de ser respectuosa envers el medi

ambient. Aquest programa s’aplicarà durant

l’any 2004.

19


20

A

Més de disset mil ciutadans

han canviat de metge

Un total de 17.032 ciutadans d’arreu de Catalunya han canviat d’equip d’atenció primària (EAP)

des de l’1 fins al 31 d’octubre. D’aquest total, 667 ho han fet a la Regió Sanitària de Lleida, 761 a

la de Tarragona, 115 a la de les Terres de l’Ebre, 807 a la de Girona, 4.296 a la de Costa de Ponent,

2.763 a la del Barcelonès Nord i Maresme, 2.917 a la del Centre i 4.706 a la de Barcelona Ciutat

Des del passat dia 1 d’octubre,

els ciutadans de Catalunya podem

escollir l’equip d’atenció primària

que vulguem i triar un

metge de capçalera i pediatre

dins de l’equip escollit. Aquesta

mesura, impulsada pel Departament

de Sanitat i Seguretat Social,

representa un pas endavant

en la personalització de l’assistència

sanitària. Alhora ajuda a fer

efectiu el dret de la ciutadania a

escollir els professionals i el centre

d’atenció primària (CAP), recollit

a la Carta de drets i deures

dels ciutadans en relació amb la

salut i l’atenció sanitària, aprovada

pel Consell Executiu de la

Generalitat de Catalunya el 24 de

juliol del 2001.

En principi, l’assignació d’equip

d’atenció primària es fa per territori,

a partir del domicili de residència.

Catalunya està dividida en

345 àrees bàsiques de salut

(ABS). Cada ABS té assignat un

equip d’atenció primària (EAP)

que presta l’atenció al CAP i que,

als municipis més petits, es desplaça

també als consultoris locals.

Ara, doncs, ja podem escollir

un CAP diferent del que ens tocaria

segons el nostre domicili,

però hem de saber que el fet de

canviar comporta canvis en l’organització

dels serveis (visites,

atenció a domicili, atenció social,

especialistes de suport

a la primària, etc.), i els hem

de conèixer molt bé abans de

canviar-nos.

Què has de fer per canviar de metge

1. Vés al nou centre d’atenció primària (CAP) on vols que t’atenguin.

2. Demana la sol·licitud de petició de canvi d’equip d’atenció primària

(EAP), metge o metgessa, o pediatre, i emplena-la.

3. Quan presentis la sol·licitud, el personal del CAP t’informarà de

tots els canvis en l’organització de la prestació dels serveis (també

pots demanar aquesta informació a Sanitat Respon 902 111 444) i, si

és possible, et diran al mateix moment si t’accepten el canvi o no.

4. Si en el moment de presentar la sol·licitud no et diuen si t’han

acceptat el canvi, t’ho comunicaran en un termini màxim de deu

dies hàbils. Si passa aquest termini i no t’han comunicat res, el

canvi es considera acceptat, i hauràs de posar-te en contacte

amb el CAP perquè t’assignin metge entre els disponibles de l’EAP.

5. Si no t’accepten la petició de canvi, pots presentar una reclamació

al gerent de la regió sanitària que correspon al CAP.

Què has de tenir en compte

El canvi és individual i a petició particular, i només serà revocat a

petició pròpia.

Si altres membres de la teva família també volen canviar de metge,

haurà d’emplenar una sol·licitud cadascun d’ells.

En el cas dels menors de setze anys i de les persones incapacitades

legalment, haurà de fer la sol·licitud el seu representant legal.

Durant un any no et pots tornar a canviar si no és per causes

objectives, com ara un canvi de residència o de domicili laboral.

Hi ha algunes excepcions de persones que, per circumstàncies personals

o per les seves necessitats d’atenció, no poden canviar d’EAP,

com per exemple quan es reben tractaments crònics a domicili.

El servei de canvi de metge també es pot fer en línia des de la

pàgina web www.gencat.net/ics/usuaris/metge.htm, a la qual,

així mateix, es pot accedir des del portal de l’Administració Oberta

de Catalunya.

Més informació:

1. www.gencat.net/catsalut

2. Telèfon Sanitat Respon (902 111 444), les 24 hores els 365

dies de l’any al preu d’una trucada metropolitana

3. Telèfon d’informació ciutadana 012

4. www.gencat.net/ics/usuaris/metge.htm

5. www.cat365.net


Boyatzis-Emoció

El catedràtic Richard E. Boyatzis va inaugurar amb música

soul la seva conferència dins de l’Executive Master in Public

Administration (EMPA) que organitza ESADE, en col·laboració

amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

Boyatzis, a qui la majoria coneix

mercès a la difusió mundial que

han tingut els best-seller que sobre

la intel·ligència emocional va

elaborar en col·laboració amb

Daniel Goleman, va sorprendre

el públic de l’Escola que, el passat

15 d’octubre, omplia de gom

a gom la sala d’actes per assistir

a la seva conferència sobre

lideratge.

Amb l’originalitat d’una posada

en escena, més propera a

un programa televisiu que no

pas a les tradicionals i avorrides

formalitats de la majoria

d’actes acadèmics i protocollaris

a què estem acostumats,

va deixar de banda la taula reservada

als conferenciants i,

amb el micròfon a la mà, va fer

que tothom ballés i aplaudís du-

Amb una posada en

escena pròpia d’un

programa de

televisió, el

conferenciant va fer

que el públic ballés i

aplaudís al ritme de

la música

rant uns segons al ritme frenètic

de la música que va fer servir

de preàmbul a la seva

xerrada: “Desenvolupar lideratge

sense intel·ligència emocional

és com ballar sense

ritme”, va dir; l’emoció, doncs,

estava servida: aquesta va ser

la primera lliçó d’aquest enginyer

aeronàutic reconvertit en

estudiós de les competències

personals i els comportaments

a les organitzacions.

La base científica dels seus

arguments, a l’entorn del domini

de les capacitats dels líders,

“No ens volem avorrir,

ni que tampoc ho

facin els qui treballen

amb nosaltres”, va

dir Boyatzis als

assistents al curs

els va fonamentar en dues

descobertes recents en neurologia:

la de la neurogènesi dels

humans, el 1998, segons la

qual podem desenvolupar nous

teixits neuronals ja adults, però

l’estrès inhibeix el procés de

secreció del cortisol. I la de la

asimetria, el 2000, segons la

qual el còrtex prefrontal esquerre

s’activa quan pensem en

positiu sobre projectes de futur,

i el còrtex prefrontal dret s’activa

quan pensem en experiències

negatives o estem deprimits.

El darrer esquema de la presentació

en diapositiva amb què

va complementar la seva intervenció

resumeix molt bé el missatge

que volia transmetre: “No

ens volem avorrir, ni viure una

vida rutinària, i que tampoc no

ho facin els qui treballen amb

nosaltres, perquè seria un mal-

A

baratament de talent humà,

d’esperit i de potencial.”

El gros del públic que omplia

la sala d’actes de l’Escola eren

directius que cursen aquest

Màster en direcció pública,

especialment dissenyat per respondre

a les necessitats complexes

i, doncs, de competència

rellevant que avui requereixen

els màxims responsables de les

organitzacions públiques.

21


22

A

L’Escola d’Administració Pública commemora

els vint anys de la Revista de Llengua i Dret amb

una conferència sobre les llengües a la Unió Europea

L’Escola d’Administració Pública

de Catalunya va celebrar el

passat setembre el vintè aniversari

de la Revista de Llengua i

Dret. Va presidir l’acte Josep

Maria Pelegrí, conseller de Governació

i Relacions Institucionals,

acompanyat de Josep

Maria Guinart, director de l’Es-

La Revista de Llengua i Dret ha publicat més

de 350 articles d’investigació sobre el règim

jurídic de l’ús de les llengües, la planificació

lingüística i el llenguatge administratiu i jurídic

cola; Carles Duarte, secretari

general de la Presidència i exdirector

de la revista; Josep-Enric

Rebés, president de la

Comissió Jurídica Assessora i

director de l’Escola quan es va

fundar la publicació, i Antoni

Milian, actual director de la Revista

de Llengua i Dret. Aquest

darrer va pronunciar la conferència

“El règim jurídic de les

llengües a les institucions de la

Unió Europea i la llengua cata-

lana”, en què va repassar els

orígens de la UE i les llengües

que hi són presents oficialment,

entre les quals no hi ha el català,

tot i tenir més parlants que

altres idiomes europeus que sí

que hi estan reconeguts.

El conseller Josep Maria Pelegrí

va dir que “va ser un encert”

Dues imatges de l’acte de

presentació del primer número

de la Revista de Llengua i

Dret, el 1983

Un moment de l’acte commemoratiu

dels vint anys de la

Revista de Llengua i Dret.

Portada del número 1 de la

publicació

crear la revista, el 1983, i va destacar

que aquesta publicació es

pot trobar en biblioteques dels

Estats Units o l’Extrem Orient.

Pelegrí va destacar la “feina ben

feta” que ha dut a terme la revista

des de la seva fundació. Al

llarg d’aquests vint anys, la Revista

de Llengua i Dret ha publicat

més de tres-cents cinquanta

articles d’investigació sobre el

règim jurídic de l’ús de les llengües,

la planificació lingüística

i el llenguatge administratiu i

jurídic. El web de la revista inclou

els sumaris de tots els números

i els extractes en anglès

(www.eapc.es/rld.html).


Vint anys de la

Revista de Llengua i Dret

El proppassat dia 16 de setembre,

l’Escola d’Administració

Pública de Catalunya

(EAPC) va commemorar els

vint anys de la Revista de

Llengua i Dret. Aquesta revista

semestral, de la qual

ja s’han editat trenta-vuit números,

ha publicat durant

aquests anys, de manera sistemàtica

i ininterrompuda,

treballs sobre el llenguatge

administratiu i jurídic, sobre

els drets lingüístics i sobre la

planificació lingüística. Encara

que, a l’hora d’aprofundir

en aquestes tres disciplines,

hi ha hagut la voluntat deliberada

d’abastar tots els sectors

d’activitat possibles, i així

certament s’ha fet, no hi ha

cap mena de dubte que, atès

l’objecte d’estudi de la revista,

l’àmbit de les administracions

públiques ha estat el

més tractat. En donen fe els

nombrosos articles apareguts

relacionats amb la terminologia

administrativa i jurídica,

la documentació administrativa,

la traducció

jurídico-administrativa, els requisits

lingüístics exigits en

l’accés a la funció pública, la

capacitació lingüística del

personal al servei de les administracions

públiques, els

drets lingüístics dels administrats,

les conseqüències

jurídiques del reconeixement

de l’oficialitat de les llengües,

els comportaments lingüístics

en el si de les administracions,

les polítiques lingüístiques

de les administra-

cions, la normalització lingüística

d’aquestes, o la intervenció

administrativa i les mesures de

foment per a la protecció i promoció

de les llengües, per esmentar

algunes de les qüestions

més analitzades. L’enfocament,

a voltes històric, a voltes

comparat, dels estudis reproduïts

eixampla i enriqueix sovint les

aportacions que s’hi contenen.

El repàs dels números editats

fins ara, crec que permet asseverar,

sense caure en la immodèstia,

que durant aquests vint

anys la revista ha reeixit en els

dos objectius que anunciava la

presentació que acompanya el

primer número: fixar “una metodologia

científica rigorosa”, en

el seu àmbit, i coadjuvar a crear

“un planter d’especialistes”.

La revista ha estat possible

gràcies a moltes persones. Em

permeto destacar-ne ara les següents:

Josep-Enric Rebés i

Solé, director de l’EAPC quan es

va crear; els directors posteriors

de l’EAPC, que l’han mantinguda

i avalada; Carles Duarte i

Montserrat, que des de l’inici i

fins fa ben poc temps n’ha estat

el director; els membres dels

consells de Direcció i de Redacció,

i també, és clar, els nombrosos

autors que hi han col·laborat,

i, encara, els més de dos-cents

subscriptors, xifra no gens negligible,

que amb la seva fidelitat

n’han garantit la publicació.

Com a director de la revista,

càrrec que exerceixo des del desembre

de l’any passat, en haverme

nomenat Josep M. Guinart,

em correspon, i així ho vaig expli-

A

citar en l’acte commemoratiu,

el repte de donar-li continuïtat

i llarga vida. Per a aquesta tasca

compto amb els bons professionals

que componen els

consells de Direcció i de Redacció.

Entre els objectius

previstos per als anys vinents

–ho he explicat més detingudament

en la presentació que

encapçala el número 38– em

proposo, i ens proposem,

millorar-ne la difusió internacional

i prestar més atenció als

reptes punyents que la cada

vegada més forta interdependència

(en definitiva, la

mundialització) provoca en

l’àmbit de les llengües. Avui

sabem que les polítiques lingüístiques

estatals i subestatals

no depenen només de

les decisions adoptades en

el si dels Estats o dels ens

subestatals, sinó que estan

fortament limitades per les

decisions que s’adopten a escala

continental i mundial,

com també sabem que la incidència

de les noves tecnologies

i de les indústries

culturals en els àmbits tractats

tradicionalment per la revista

és, atesa la magnitud que

adopta, d’estudi indefugible.

Si som capaços de tenir-ho

en compte, podrem disposar

de millors instruments per

promoure i potenciar la llengua

catalana, encara massa

prostrada.

ANTONI MILIAN I MASSANA

Director de la Revista

de Llengua i Dret

23


24

A

Les escoles amb servei

d’acollida matinal reben una

subvenció de 900.000 euros

El Departament d’Ensenyament ha destinat una subvenció

de 900.000 euros per a l’organització del servei d’acollida de

l’alumnat a les escoles, abans de l’hora matinal d’inici de les

classes. Aquest servei, que l’organitzen i gestionen moltes

associacions de mares i pares arreu del país als centres de

primària, s’haurà de dur a terme al mateix centre docent, als

locals i espais de lleure que la direcció determini, i haurà de

prestar-se durant tots els dies lectius del calendari escolar

D’aquest servei subvencionat

se’n beneficiaran, aproximadament,

uns divuit mil alumnes de

tot Catalunya. El Departament

d’Ensenyament ha atorgat una

subvenció de 2.627,72 euros

cadascuna a un total de 213

associacions, i una subvenció

de 1.313,86 euros cadascuna

a altres 259 associacions, en

funció del nombre d’alumnes

que tenen previst acollir en

aquest servei matinal.

La convocatòria pública per subvencionar

les associacions de mares

i pares d’alumnes (AMPA) de

centres de primària, públics i concertats,

que desitjaven organitzar

aquest servei d’acollida matinal, la

va fer el Departament d’Ensenyament

al començament de l’estiu

passat. Aquesta actuació se suma

a les diverses mesures impulsades

pel Govern de la Generalitat de

Catalunya per afavorir la conciliació

de la vida laboral i la vida familiar.

Més llars d’infants

Una altra d’aquestes mesures és

l’increment de places de llars d’infants.

En aquest sentit, cal dir que

recentment el Departament d’Ensenyament

i les entitats municipalistes

han acordat incrementar

substancialment aquest nombre

de places. L’acord consisteix en

el següent: Ensenyament finançarà

amb el 50% del seu cost la creació

de noves places de llar d’infants

(0-3 anys) de titularitat municipal,

en totes les poblacions de

Catalunya on es creïn un mínim

de dues-centes o més places en

un termini no superior a dos anys.

El Departament d’Ensenyament

ha establert aquestes importants

subvencions per a la

creació de noves places de llar

d’infants d’acord amb les entitats

municipalistes Federació de Municipis

de Catalunya (FMC) i Associació

Catalana de Municipis

i Comarques (ACM).

Cada plaça creada amb

aquesta nova fórmula de finançament

des del curs 2004-2005

rebrà, en concepte de costos de

funcionament, 1.200 euros l’any

per cada alumne matriculat.

Aquest nou acord entre el

Departament d’Ensenyament i

les entitats municipalistes, que

restarà vigent fins a l’acabament

del curs escolar 2006-2007,

dóna continuïtat a la política del

Govern de promoció de llocs

escolars per als infants de fins a

tres anys iniciada l’any 2000, i

d’ajuda a la conciliació del treball

i la vida familiar.


OBIS es consolida

L’apartat d’ofertes de béns i serveis

del portal EPOCA rep gairebé

129.000 visites en sis mesos

L’apartat d’ofertes de béns i serveis

(OBIS) ha rebut, del maig a

l’octubre, gairebé 129.000 visites

d’empleats i empleades de la Generalitat,

una xifra considerable

que reflecteix la bona acollida

d’aquest servei, que s’ofereix a través

del portal EPOCA. El servei

OBIS, gestionat per la Secretaria

d’Administració i Funció Pública

en col·laboració amb els diferents

departaments, té com a objectiu

fer accessibles als empleats les

ofertes de béns i serveis que

les empreses posen a disposició

de la plantilla de la Generalitat.

El projecte OBIS pretén aconseguir

acords de col·laboració

amb empreses privades (d’alimentació,

automoció, cultura i

formació, esport, finances i assegurances,

informàtica, lleure i

oci, salut, etc.) per tal que ofereixin

productes o serveis amb con-

dicions econòmiques millors

que si el servei es contracta com

a particular. Segons les darreres

estadístiques de visites, les agències

de viatges, les entitats bancàries,

les companyies d’assegurances

i els concessionaris de

vehicles són els serveis que en

el darrer mig any han despertat

més interès, sense oblidar l’èxit

que també tenen els apartats de

lleure i de salut que s’ofereixen

a través d’OBIS. L’increment de

visites es reflecteix també en un

augment dels empleats que després

compren un producte o

contracten un servei en condicions

interessants.

En els darrers mesos hi ha

hagut també un increment de

les noves ofertes de tota mena.

El catàleg general d’ofertes inclou

nombroses empreses de

Barcelona i intenta augmentar

A

progressivament les d’altres indrets

de Catalunya. En aquest

sentit, els responsables del servei

es posen en contacte amb

empreses d’arreu que els empleats

suggereixen a través de

Consultes al gestor. En aquest

mateix apartat, es poden fer suggeriments

sobre totes les ofertes

en general.

Les ofertes d’OBIS es difonen

també a través de la revista

Funció Publicació, on les empreses

insereixen els seus

anuncis de manera rotatòria,

per tal que totes hi siguin representades

també en format paper.

Però és important destacar

que les ofertes que surten a la

revista només en són una part,

i que per veure el catàleg complet

i actualitzat d’ofertes i serveis

cal consultar l’apartat OBIS

del portal EPOCA.

El web de l’Escola d’Administració Pública de

Catalunya dóna les claus per implantar amb èxit

accions de formació en línia

L’Escola d’Administració Pública

de Catalunya ofereix un nou

tutorial d’autoformació: “Disseny

i desenvolupament d’accions

d’e-learning”, accessible lliurement

a http://www.eapc.es/virtual/

directiva/e_learning/catala/.

La formació en línia (e-learning),

o a distància mitjançant el suport

de les noves tecnologies de la

informació, és una nova mane-

ra d’aprendre que s’adapta al

màxim als canvis que s’esdevenen,

cada cop més ràpidament,

a tota mena d’organitzacions i

empreses. L’e-learning és possible

per la interactivitat que

s’aconsegueix amb les eines

multimèdia que aporten les noves

tecnologies de la informació

i la comunicació. Els avantatges

són inqüestionables: reducció de

temps, flexibilitat total, actualització,

accés a distància, etc. En

aquest taller virtual de l’Escola,

hi trobarem tot el necessari: introducció

i conceptes generals,

allò que cal fer abans, el mateix

disseny i desenvolupament d’un

producte e-learning, els passos

per saber implantar accions

d’aquesta mena, i com fer-ne

l’avaluació i la prova final.

25


26

A

L’Associació Cultural Reeiximent, integrada

per personal de l’Administració, difon iniciatives

de voluntariat a Catalunya

L’entitat va organitzar una

conferència al Palau Robert

en què es van destacar

projectes com ara el portal

www.xarxanet.org

www.xarxanet.org,

www.xarxanet.org

promogut per l’Incavol,

i campanyes sobre el

voluntariat impulsades

pel Departament de Cultura

o Funció Pública

L’Associació Cultural Reeiximent,

que aglutina personal de

l’Administració de la Generalitat,

va iniciar, el passat 29 d’octubre,

el cicle de conferències 2003-

2004 amb una xerrada sobre el

portal xarxanet.org i el voluntariat

a Catalunya. L’acte, que va tenir

lloc al Palau Robert de

Barcelona, es va iniciar amb una

breu semblança de l’associació,

a càrrec de Jordi Mata, el seu

vicepresident d’Afers Culturals.

La primera part de la conferència

va anar a càrrec de mossèn

Antoni Maria Oriol, membre

de l’equip coordinador dels

equips de la pastoral de la política

i la comunicació de la

Federació de Cristians de

Catalunya, que va parlar de les

arrels humanes i cristianes del

voluntariat a Catalunya. Tot seguit,

Montserrat Nadal, en representació

de la Direcció General

de Política Lingüística de la

Generalitat, va explicar el projecte

Voluntaris per la llengua,

que s’està desenvolupant des

del mes de juliol i que consisteix

en la creació de parelles lingüístiques

formades pels qui

volen practicar el català com a

camí d’integració en la cultura i

la manera de ser del país, i voluntaris

que s’ofereixen per afavorir

aquesta integració.

María José Terol, subdirectora

general de Prevenció i Seguretat

Laboral, de la Direcció General

de Relacions en l’Àmbit de

la Funció Pública, va subratllar

la tasca de sensibilització que

l’Administració catalana du a terme

de manera pionera a Europa

i que permet als funcionaris i empleats

públics formar-se i participar

com a voluntaris en ONGs

i programes internacionals. L’Escola

d’Administració Pública, o el

portal EPOCA són una mostra

dels canals amb què es concreta

aquesta campanya de sensibilització.

A continuació, Josep Maria

Canyelles, gerent de l’Institut

Català del Voluntariat (Incavol),

del Departament de Benestar i

Família, va presentar la Xarxa

Associativa i de Voluntariat de

Catalunya (www.xarxanet.org),

una plataforma que, ajudada per

La plataforma xarxanet.org

xarxanet.org

pretén donar suport a les persones,

entitats i institucions

que comparteixen l’interès

per l’associacionisme i el

voluntariat

les noves tecnologies, pretén

donar suport a les persones, entitats

i institucions que comparteixen

l’interès per l’associacionisme

i el voluntariat. Es tracta d’una

porta oberta per a associacions,

persones, empreses i administracions

amb la voluntat de compartir

informació i recursos d’una

manera àgil i veraç.

Finalment, Jaume Colomer,

president de Reeiximent, va

agrair la participació dels conferenciants

i la resta d’assistents

a l’acte, esperant comptar

amb el seu suport per a una altra

conferència, prevista per a

aquest desembre.

JOSÉ ÁVALOS

Associació Cultural

Reeiximent


28

Entrevista

Director Director de de l’Agència l’Agència l’Agència Catalana Catalana de de de Protecció Protecció Protecció de de de Dades

Dades

Josep-Xavier Hernàndez

“Vetllem pel respecte als drets

fonamentals en tot allò que

afecta les dades personals”

El passat juliol, Josep-Xavier

Hernàndez va ser nomenat

director de l’Agència

Catalana de Protecció de

Dades, un organisme que

vetlla perquè l’ús que es fa

de les bases de dades

personals de què disposa

l’Administració pública

no s’aparti de les finalitats

per a les quals han estat

constituïdes i perquè aquest

ús no lesioni els drets

dels ciutadans

¿Amb quin objectiu es va

crear l’Agència Catalana de

Protecció de Dades?

Neix amb l’objectiu de vetllar

pel respecte dels drets fonamentals

i les llibertats públiques

de les persones en tot

allò que concerneix les operacions

fetes mitjançant processos

automatitzats o manuals

de dades personals. L’àmbit

d’aplicació de la llei inclou, fonamentalment,

la Generalitat,

els ens que integren l’Administració

local, i les universitats en

l’àmbit territorial de Catalunya,

els organismes i les entitats

autònomes que depenen de

l’Administració de la Generali-

tat o dels ens locals i els consorcis

dels quals formen part,

així com altres entitats, fundacions,

associacions o empreses

que gestionin fitxers creats

per les administracions abans

esmentades.

¿En què consisteix la protecció

de les dades personals?

El dret constitucional a la protecció

de dades atribueix a la

persona un poder de control i

disposició sobre les seves da-

Josep-Xavier Hernàndez, en

un acte de l’Agència Catalana

de Protecció de Dades

des personals. Integren aquest

dret fonamental una sèrie de

drets com el de consentir la recollida

i l’ús de les seves dades

personals i de conèixer-les,

de ser informat de qui les posseeix

i amb quina finalitat, i de

modificar-les, com també el

dret a oposar-se a aquesta

possessió. Els responsables


dels fitxers, és a dir, les entitats

i organismes que creen

els fitxers i decideixen quin ús

fer-ne, han d’adoptar una sèrie

de mesures tècniques i

organitzatives necessàries per

garantir la seguretat de les

dades personals de les quals

disposin.

¿En quina mesura la protecció

de les dades afecta els

funcionaris?

Els funcionaris i la resta de personal

al servei de les administracions

són subjectes actius i

passius de la protecció de dades

personals. En són passius

en la mesura que, com a persona,

tenen el dret a la protecció

de les seves dades personals en

l’àmbit de l’Administració pública

i en els restants àmbits de la

vida. I també són subjectes actius,

ja que en la seva feina diària

han de tractar ordinàriament

les dades personals de l’administrat.

Per això, és important que

coneguin i siguin agents actius

en la protecció de dades.

¿L’Agència actua d’ofici, o a

través de queixes que puguin

fer ciutadans o entitats?

L’Agència pot actuar d’ofici,

com a conseqüència de la

seva activitat ordinària o dels

plans d’actuació, i també pot

actuar a instància de part, en

funció de queixa o denúncia,

exercint la potestat d’inspecció

i la potestat sancionadora en

els termes establerts per la

Llei. En casos extrems i greus,

es pot arribar a immobilitzar els

fitxers. Això no obstant, en

aquests primers moments, les

actuacions principals i prioritàries

de l’Agència no són el

“És important que els empleats

públics coneguin i siguin

agents actius

en la protecció de dades”

control, la inspecció i la sanció,

sinó l’impuls, el suport,

l’assessorament, la informació

i la formació.

¿Quin règim té l’Agència i

com es relaciona amb la Generalitat

de Catalunya?

L’Agència es configura com

una autoritat o institució de dret

públic, amb personalitat jurídica

pròpia i plena capacitat

d’obrar per al compliment dels

seus fins, que actua amb objectivitat

i plena independència

de les administracions públiques

en l’exercici de les seves

funcions. No depèn de cap

departament de la Generalitat,

tot i que es relaciona amb el

Govern de la Generalitat per

Un exconseller amb

una llarga trajectòria

a l’Administració

E

Josep-Xavier Hernàndez i

Moreno va néixer a Almazán

(Sòria) el 17 de juny del 1946.

Viu a Catalunya des del 1975.

És professor d’ensenyament

primari, llicenciat en

psicologia i diplomat en

educació especial, en psicologia

clínica i en Alta Direcció

d’Empreses per IESE.

Del 1981 al 1983, va collaborar

amb el Departament

de Justícia de la Generalitat

fent assessorament en

qüestions penitenciàries. Del

1983 al 1990, va ser director

general de Serveis Penitenciaris

i de Rehabilitació, i

posteriorment va passar a

ser secretari general del Departament

de Comerç, Consum

i Turisme. Entre el juny

del 1996 i el novembre del

1999, va ser conseller d’Ensenyament.

Ha estat coordinador

del Programa

d’Impuls de la Ciutat de la

Justícia de Barcelona i de

l’Hospitalet de Llobregat.

mitjà del Departament de Governació

i Relacions Institucionals,

segons la Llei i l’Estatut

de l’Agència. Anualment,

l’Agència Catalana elabora una

memòria que reflecteix les seves

activitats, i també les conclusions

dels seus treballs i dels

expedients que hagi tramitat.

Aquesta memòria s’ha de presentar

davant el Parlament de

Catalunya. També s’ha de remetre,

entre altres organismes,

al Síndic de Greuges.

29


30

Persones

El concurs ha rebut un total de cent vuit imatges

Funció Publicació premia les deu millors fotos de

vacances fetes per personal de la Generalitat

La primera edició del concurs fotogràfic

de Funció Publicació,

adreçat als empleats de la Generalitat,

ha tingut una bona acollida.

El jurat ha escollit deu fotos

d’entre un total de cent vuit imatges

rebudes, tant per correu electrònic

com per correu postal. Les

fotografies mostren el paisatge

humà i geogràfic de diferents in-

PARQUE CAHUITA. COSTA RICA

Autor: Jordi Roman.

Departament de Justícia i Interior

MIRADOR DE SES ÀNIMES (MALLORCA)

Autor: Alexander Reuss

Departament d’Ensenyament

drets del món, dels més propers

als més llunyans. Els autors de les

imatges premiades (les reproduïm

en aquestes pàgines) rebran

un obsequi per gentilesa de l’Associació

Cultural Reeiximent. El

jurat ha estat format per Jordi Miró,

director adjunt de la revista Funció

Publicació; Jordi Llorens, fotògraf

de viatges; Marta Colomé,

BAIXAMAR. SAN

VICENTE DE LA

BARQUERA

(CANTÀBRIA)

Autor: Jordi Turon

Departament

d’Ensenyament

SENSE TÍTOL

Autor: Jordi Ossó.

Departament de

Sanitat i Seguretat

Social

DESCANSANT AL BARRI ANTIC DE L’HAVANA (CUBA)

Autora: Maria Teresa Castells

Departament de Sanitat i Seguretat Social

cap de redacció de Funció Publicació;

Anna Castro, responsable

del projecte OBIS; Jaume Colomer,

president de Reeiximent, i

Enric Alfonso, coordinador de publicacions

periòdiques del DGRI.

Funció Publicació agraeix a tots

els participants la seva col·laboració

i els crida a participar en

les futures convocatòries.

SENSE TÍTOL

Autora: Carme Escrigas

Departament de Cultura


PIGEON POINT (TOBAGO)

Autor: Joaquim Figuera

Departament de Justícia i Interior

EL PEDRAFORCA ALS FIORDS ORIENTALS D’ISLÀNDIA

Autor: Enric Espina

Sindicatura de Comptes de Catalunya

PORTUGALETE

Autor: Vicente Leiva

Departament de Justícia i Interior

Els concursants van rebre un obsequi de mans del conseller com a mostra d’agraïment

El Departament de Governació i Relacions

Institucionals rep els participants en el concurs

de relats per a empleats públics

El conseller de Governació i Relacions

Institucionals, Josep

Maria Pelegrí, va oferir, el passat

octubre, un aperitiu i un obsequi

als empleats de la Generalitat

que van participar en el concurs

de relats organitzat per la revista

Funció Publicació, un certamen

que es va declarar desert. Pelegrí

va voler d’aquesta manera

agrair-los la participació en el

concurs. A l’acte, que va tenir lloc

P

ÍNDIA

Autor: Antoni Clavell

(foto feta per la seva

filla Clàudia)

Departament de

Justícia i Interior

a l’Escola d’Administració Pública

de Catalunya, també hi van

assistir Maria Teresa Martí, directora

general de Relacions en

l’Àmbit de la Funció Pública;

Ramon Buscallà, subdirector general

de Governació i Relacions

Institucionals a Barcelona; Josep

Maria Guinart, director de l’Escola

d’Administració Pública de

Catalunya, i Jordi Miró, director

adjunt de la revista.

31


Persones Un dia amb...

L’Institut d’Estadística, el retrat

de la societat catalana

Marc, Maria, David o Paula són

alguns dels noms més freqüents

en els nadons catalans.

Són dades recollides per l’Institut

d’Estadística que serveixen

per conèixer una mica més com

som els catalans d’avui dia.

Aquesta informació onomàstica

és només una mostra, més o

menys anecdòtica, de la tasca

continuada que du a terme

l’IDESCAT a l’hora de radiografiar

la nostra societat. En altres

casos, les dades que obté

aquest organisme esdevenen

de capital importància per definir

les polítiques de l’Administració

vers la societat. “L’evolució

demogràfica en un municipi o

comarca determinats són útils,

per exemple, per planificar serveis

com ara l’atenció pediàtrica

o l’ensenyament, i adequar

així l’oferta a la demanda”, destaca

Jordi Oliveres, director de

l’IDESCAT. De la mateixa manera,

dades industrials, agràries,

de consum, de transport,

laborals, culturals o de lleure tin-

32

Des del nombre d’empreses que funcionen al país fins

al noms més posats als nadons, passant pel nombre

de casaments, els índexs d’escolarització, les taxes

d’ocupació, la procedència dels turistes, l’evolució

de les migracions o el nivell de coneixement de català:

aquestes i moltes altres dades conformen una radiografia

de la societat catalana. La recollida, tractament i difusió

d’aquestes informacions és tasca de l’Institut d’Estadística

de Catalunya (IDESCAT), un organisme creat l’any 1989

i adscrit al Departament d’Economia i Finances de la

Generalitat. Les dades de l’IDESCAT esdevenen una eina

cabdal per dissenyar polítiques econòmiques i socials

dran també una significació important.

És per això que les diferents

àrees o conselleries del

Govern es troben entre els principals

usuaris de les dades estadístiques

de l’IDESCAT.

Un total de 124 persones,

entre les quals hi ha sociòlegs,

L’engranatge de

l’IDESCAT no s’atura

mai, fet que permet

disposar any rere any

d’informació

actualitzada sobre

nombrosos àmbits

de la societat

geògrafs, economistes, matemàtics

o demògrafs, treballen a

la seu de l’Institut, situada al

número 58 de la Via Laietana

de Barcelona. L’organisme haurà

dut a terme noranta-quatre

La biblioteca de l’IDESCAT és

d’accés públic

activitats estadístiques durant

aquest any 2003, d’entre les

quals destaquen les taules

input-output de Catalunya, l’estructura

de les explotacions

agràries o l’estadística d’usos

del temps de la població catalana.

Part de la informació s’extreu

de registres administratius

ja existents, cosa que evita haver

de demanar directament la

informació al ciutadà, assenyalen

fonts de l’IDESCAT; “tot respectant

escrupolosament la


privacitat de les dades” puntualitzen.

Però en altres casos el

tipus d’informació que es vol

obtenir obliga a fer enquestes,

telefòniques o presencials, com

per exemple l’enquesta d’usos

del temps que s’ha elaborat

aquest any.

L’engranatge de l’IDESCAT

no s’atura mai, fet que permet

disposar any rere any d’informació

actualitzada sobre nombrosos

àmbits de la societat. “Tot

pot ser sotmès a l’estadística”,

afirma Oliveres. Per tal de no duplicar

la feina, l’organisme col·labora

sovint amb institucions com

ara ajuntaments, universitats,

cambres de comerç o altres instituts

d’estadística. El director de

l’Institut destaca l’accessibilitat

de totes les dades a la societat.

En aquest sentit, l’IDESCAT difon

les seves informacions a través

d’Internet (www.idescat.net),

els mitjans de comunicació i publicacions

pròpies, d’entre les

quals destaca l’Anuari Estadístic

de Catalunya. Aquest organisme

disposa, a més, d’una

extensa biblioteca de lliure accés

a la planta baixa de la seva

seu. Internet, però, s’ha convertit

en l’eina preferida a l’hora d’obtenir

dades, fins al punt que cada

cop són més les persones que

opten per fer un simple clic a la

web de l’IDESCAT, que rep actualment

unes cinc-centes mil

consultes mensuals.

Reconeixement de l’ofici estadístic

L’ofici estadístic no és nou. Des que existeixen els Estats, els

governs per dirigir-los i els aparells administratius per donarhi

suport, ha existit la professió d’estadístic. Aquest origen i

naturalesa eminentment públics són vigents encara avui; però,

tot i així, en els darrers anys, a Catalunya l’ofici d’estadístic és

cada vegada més present a l’empresa privada.

Aquesta tendència s’ha fet més perceptible recentment, des

del moment en què les universitats catalanes han creat estudis

universitaris d’estadística de grau mitjà i superior, amb el ferm

objectiu de formar professionals de l’estadística, tant pública

com privada.

A l’àmbit de la funció pública de la Generalitat, però, no estava

reconeguda l’especialitat dels oficis estadístics. La classificació

com a places d’administració general era clarament

inadequada a les funcions estadístiques, ja que no es tracta de

“tasques administratives en general”, sinó de projectes tècnics

específics que requereixen coneixements precisos. La indicació

de formació específica tampoc no resolia el problema, ja

que per fer d’estadístic cal molt més que acreditar alguns coneixements.

Cal assegurar un ampli corpus de coneixements

teòrics i pràctics, tècnics i jurídics, per a l’exercici satisfactori

de la funció estadística.

L’Institut d’Estadística de Catalunya, atesa la seva posició

central dins del sistema estadístic de Catalunya pel fet que n’és

el gestor i coordinador, va portar a terme algunes iniciatives

per aprofundir en la definició de l’ofici d’estadístic i per aconseguir

que arribés a gaudir del reconeixement, de la definició

de funcions i dels canals de promoció que solen tenir altres

oficis experts dins de la funció pública.

Amb el nomenament de funcionaris de carrera a l’àmbit funcional

estadístic, s’ha consolidat el reconeixement de la professió

d’estadístic, especialment la lligada a la funció pública.

L’ofici d’estadístic és un coneixement expert de gran rellevància

a la nostra societat, sobretot dins l’Administració pública.

Actualment, les dades estadístiques són una eina imprescindible

per al coneixement precís de la nostra realitat econòmica,

demogràfica i social i, sobretot, per a la presa de decisions

sobre aquesta realitat, en forma de polítiques i actuacions, per

tal de transformar-la i millorar-la. L’ofici que fa possible disposar

d’aquests instruments és, un cop més, una professió clau a

la nostra societat.

Jordi Oliveres i Prats

Director de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)

P

33


34

Persones

El viatger Jordi Llorens i Estapé, empleat de l’ICS, compleix l’encàrrec de lliurar al rei Joan

Carles un missatge personal del monarca de les illes Tonga, Tupou IV

El correu del rei

Gairebé noranta

països, mil i un

paisatges i la mateixa

xifra de vivències

personals omplen el

llibre de ruta de Jordi

Llorens arreu del món.

A tot això se li afegeix

ara el fet d’haver fet de

carter reial entre el rei

Tupou IV, cap del

paradisíac arxipèlag de

Tonga, i el monarca

Joan Carles I

Llorens amb el rei Tupou IV

Els missatges a través del correu

electrònic, les xarxes tecnològiques

i la navegació virtual formen

part de la feina diària de Jordi

Llorens. Però, fora de l’àmbit laboral,

ell prefereix la comunicació

de tu a tu, els mapes de

paper i els viatges sobre el terreny.

Per això, sempre que pot,

aquest tècnic de l’Institut Català

de la Salut (ICS) agafa un avió

disposat a conèixer altres terres i

altres cultures, algunes de molt

llunyanes i desconegudes per a

la majoria, d’aquelles que només

saben trobar els viatgers experts.

Nascut a Granollers, Jordi Llorens

(www.jordillorens.com) ha visitat

gairebé noranta països, en els

quals ha acumulat mil i una vivències:

ha pujat muntanyes, ha travessat

deserts, ha conviscut amb

tribus locals… Però recorda

especialment la missió que li va

ser encomanada per Taufa’ahau

Tupou IV, rei de l’arxipèlag de

Tonga, durant un viatge que el

granollerí va fer a aquest paradís

perdut al sud de l’oceà Pacífic.

L’encàrrec: dur una carta manuscrita

del monarca tongalès al rei

Joan Carles I. “Has de ser tu qui li

porti personalment el meu missatge,

sense cap més intermediari”,

li va dir solemnement l’ancià

Tupou IV, de vuitanta-dos anys.

Llorens li va prometre que així ho

faria, i la missió s’ha complert amb

èxit: el viatger ha estat rebut pel

rei Joan Carles, a qui ha lliurat en

mà la carta del rei de les illes

Tonga. Com si d’un patge reial es

tractés.

La història de Llorens com a

improvisat carter de la casa reial

de Tonga va començar quan

el viatger granollerí va viatjar a

l’illa per poder satisfer el seu

desig de presenciar la festa

d’aniversari de Tupou IV, una

solemne celebració que cada 4

de juliol aplega els illencs al voltant

del seu monarca. Aquesta

veritable festa nacional inclou

grans banquets i desfilades militars.

I tampoc no hi falta l’elecció

de Miss Tonga entre les

noies més belles de l’arxipèlag,

una mostra que la influència

occidental arriba fins i tot als

racons més aïllats del món. Uns


quants mesos abans del seu

viatge, Llorens havia demanat

autorització a la secretària reial

per assistir a la festa i poder-hi

fer fotografies que li servissin de

base per muntar exposicions i

audiovisuals, activitats que du a

terme amb assiduïtat. La resposta

va ser afirmativa, i va ser

convidat a la festa, durant la

qual va poder visitar el rei al seu

palau de Nuku’alofa, la capital

de les illes Tonga. Vestit a mig

camí entre l’estil tongalès i l’occidental,

amb la típica faldilla de

palla però amb americana i corbata,

el granollerí va ser rebut

per Tupou IV, que es considera

un bon amic del rei Joan Carles.

És per això que, de manera improvisada,

va voler enviar una

carta de salutació al rei espanyol,

on li expressava els millors

desitjos per al futur. Un simple

full de llibreta –això sí, dins un

sobre oficial de la casa reial tongalesa–

va ser suficient per escriure

el missatge d’amistat de

rei a rei.

Cap a la Zarzuela

Quan el granollerí va tornar a

casa, arribaria la segona part de

la història, la que va acabar amb

la carta a mans del rei Joan

Carles. Un temps després d’haver

demanat una audiència privada

amb el monarca bo i

detallant-li el motiu de la visita,

Jordi Llorens va poder viatjar fins

a Madrid i, al palau de la Zarzuela,

va complir l’encàrrec tal com se

li havia encomanat. A Llorens el

va sorprendre gratament la

rebuda del rei: “És molt atent i

afable; em va fer sentir molt

còmode.” A part d’agrair-li el fet

d’haver-li portat la carta de Tupou

IV, el monarca es va interessar

pels viatges de Llorens arreu del

món i per la seva activitat com a

fotògraf de viatges i organitzador

de conferències i audiovisuals

sobre els llocs que ha visitat.

Abans d’acomiadar-se, Llorens

va obsequiar el rei amb un exemplar

del seu llibre La vuelta al

mundo en ochenta lunas i una

fotografia presa en un dels seus

viatges.

A Llorens li agrada dir-se i ferse

dir “viatger”. Diu que voltar pel

món li ha permès “veure la vida

d’una altra manera”. L’afició li va

arribar quan tenia disset anys,

per culpa d’un suspens en l’assignatura

de francès. Per aprendre

bé aquest idioma se’n va anar

a França. “Allà vaig conviure

amb gent d’altres països i em va

entrar el cuquet per conèixer altres

cultures”, explica. Primer va

El viatger durant l’audiència

amb el rei Joan Carles a la

Zarzuela

P

ser Europa, després Costa d’Ivori,

i ja no va poder parar. “Tinc

passió per conèixer cultures diferents

de la meva”, afirma el viatger.

De tots els indrets en què

ha estat, en té alguns de predilectes:

“El paradís és al Pacífic”.

En el seu recorregut pel món,

Llorens s’immergeix en les tradicions

i costums locals i en capta

l’essència amb l’objectiu de la

seva càmera. Els seus viatges,

que acostuma a fer sol, transcorren

fora dels circuits organitzats,

en estret contacte amb la gent

del país. “M’he trobat que hi ha

moltes ètnies que tenen els valors

humans més arrelats que al

món occidental, i nosaltres hem

d’aprendre molt d’ells, més que

no pas ells de nosaltres”, conclou

el viatger, que ja somia amb

el seu proper viatge.

35


36

Persones

És coordinadora de Programes Formatius a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

Marta Sabaté, funcionària de la Generalitat, guanya

el XVII Premi literari Pere Quart d’humor i sàtira

Que no me’l toquin, un recull de

catorze contes que presenten situacions

de parelles dels nostres

temps, s’ha endut el XVII Premi

Pere Quart d’humor i sàtira, convocat

per l’Ajuntament de

Sabadell en col·laboració amb

l’editorial La Campana. L’autora

n’és Marta Sabaté (Gandesa,

1966), llicenciada en dret i coordinadora

de Programes Formatius

a l’Escola d’Administració

Pública de Catalunya. L’autora

no amaga la seva satisfacció per

haver guanyat aquest prestigiós

premi, dotat amb 12.000 euros,

però afirma que no s’imagina dedicant-se

exclusivament a la literatura:

“La feina que faig a

l’Escola m’agrada molt, n’estic

encantada.” El seu cas és el

d’una doble vocació, que espera

poder continuar compaginant

en el futur. De fet, ja prepara un

altre recull de contes, que en

aquesta ocasió gira a l’entorn de

la feina a l’Administració pública,

“encara que sense caure en els

tòpics que l’Administració

és burocràtica i avorrida,

ja que dóna per

molt”, explica. Aquest

premi s’afegeix als altres

que Marta Sabaté ja ha

guanyat, sempre amb

contes curts plens d’humor.

Alguns d’aquests

Pere Asènsio, tècnic en informàtica del Departament d’Economia i Finances,

treu al carrer el seu primer llibre de poemes

“No sóc un poeta, només un trobador”

“No em considero un poeta, només

un trobador en minúscula”,

assegura Pere Asènsio, tèc-

Pere Asènsio, durant un recital

literari

nic en informàtica del Departament

d’Economia i Finances.

Poeta o trobador, el cert és que

la seva obra no va passar desapercebuda

per a l’editorial que

ara publica Alosa, o el llenguatge

dels ocells (Abadia Editors),

un recull de poemes que

aquest lleidatà nascut a Jaén el

1957 va començar a escriure

quan era estudiant. “Vaig tenir

la sort de tenir uns avis i uns

pares amants del saber i dels

pensaments clàssic i humanis-

són el Premi Frederica Montseny,

el Narrativa de Terrassa i

el Sant Carles Borromeu, convocat

pel Cercle de les Arts i les

Lletres del Principat d’Andorra.

A més, ha estat finalista del XI

Concurs de narrativa Mercè

Rodoreda.

Els relats del llibre Que no me’l

toquin inclouen el cas d’una dona

furiosa que es venja dels amors

de la infància, el d’una de tan dèbil

que ensuma cada nit el pijama

de l’ex-amant, el de la parella en

què cada un llegeix d’amagat el

diari íntim de l’altre, o el d’una parella

angoixada que busca

un remei contra les infidelitats.

“M’interessa molt

el món de la parella”, diu

l’escriptora, que es confessa

una fervent seguidora

de l’obra de Dorothy

Parker, Patricia Highsmith

i Pere Calders.

ta”, assenyala satisfet. Amant

de l’obra de mestres com ara

Llull, Joanot Martorell, Verdaguer,

Lope de Vega o Calderón

de la Barca, Asènsio va anar

abocant sobre el paper un reguitzell

de poesies que, després

d’anys de reposar en un calaix,

per fi veuen la llum. “Mai no havia

pensat a publicar res…”, diu

aquest tècnic informàtic, que no

amaga que li agradaria dedicar-se

en exclusiva a la literatura

en el futur.


Molt a prop de Santa Coloma

de Gramenet, hi ha les ruïnes

del poblat del Puig Castellar,

vestigi dels laietans, el poble

iber preromà que va habitar

diverses zones de Catalunya.

Qui es decideixi a visitar

aquest indret, podrà

contemplar al mateix

temps una panoràmica

del pla de Barcelona des

del puig Castellar

El punt inicial de l’itinerari és a

Santa Coloma de Gramenet, on

cal cercar i seguir la carretera

de la Roca BV-5001. En arribar

a l’avinguda Anselm de Riu, s’ha

de girar a la dreta. Després de

50 m, es veu un pi solitari que fa

d’indicador per virar cap a l’esquerra,

per la carretera que porta

a la font de l’Alzina. Aquest

Tot serveis Sortim

El poblat laietà

del Puig Castellar

(Barcelonès)

Distància: 7,8 km

Desnivell: 150 m

Senyalització: Sí

Durada: 2 hores

tram de trajecte és el mateix que

segueix el servei d’autobús B20.

L’última part de camí ja no està

pavimentada. En arribar a la font

de l’Alzina, que acull una petita

àrea de pícnic, es deixa el vehicle

i s’inicia la caminada.

El camí segueix el pendent de

la muntanya per la banda esquerra

fins a arribar a un petit

turonet. Abans de l’última gran

corba pronunciada del camí, es

veu un sender que és una drecera

que porta al turonet.

Aquesta drecera és opcional.

Després d’una hora de camí,

s’arriba al turonet. En aquest punt,

l’itinerari segueix els senyals del

GR-92. Passada una hora i 20

minuts, en una bifurcació cal

prendre la desviació de l’esquerra

fins que s’arriba a un tancat

que no deixa passar vehicles.

S’ha d’anar cap a la dreta fins a

l’entrada, on generalment la porta

és oberta. Tot el puig Castellar

està envoltat per una tanca de filat

que el protegeix. Transcorreguda

una hora i mitja llarga,

Adreces i telèfons d’interès

l’itinerari arriba al poblat ibèric del

Puig Castellar. S’hi observen els

petits carrers que el componien i

que daten dels segles V-IV aC, encara

que el poblat va ser demolit

per la civilització romana l’any

195 aC. El retorn es fa pel sender

del costat de la dreta de la

porta, que de primer s’enfila per

sortir a un camí que davalla cap

a una torre elèctrica i una altra

del servei de vigilància.

Després de dues hores i quart,

s’arriba a la torre del servei forestal.

El camí segueix un pendent

pronunciat i porta just al costat

d’una escola que cal passar per

la dreta fins a trobar un altre camí

encarat cap a tres torres de conducció

d’electricitat. El camí perd

amplitud i desemboca en el camí

de pujada, pel qual s’ha de girar

cap a l’esquerra. Després d’uns

200 metres hi ha, de nou, la font

de l’Alzina, punt inicial del recorregut.

L’excursió es pot completar

amb una visita al Museu Torre

Balldovina, un magnífic edifici dels

segles XI al XX situat a la plaça Pau

Casals, al bell centre de la ciutat.

Per realitzar la ruta del poblat

laietà del Puig Castellar cal portar

aigua, menjar, vestit i sabates

adequats. Es recomana dur

un mapa de l’entorn.

Oficina Oficina d’informació d’informació Ajuntament Ajuntament de de de Santa Santa Coloma Coloma de de Gramenet

Gramenet

Pl. de la Vila, s/n - 08921 Santa Coloma de Gramenet - Tel.: 93 386 00 50

Web: www.diba.es/gramenet

Palau Robert. Centre d’Informació de Catalunya

www.gencat.net/probert

37


38

Tot serveis Consum

La importància de

l’etiquetatge comercial (i 2)

A l’etiquetatge de les

joguines, a l’ecològic i a

l’energètic han de constar

unes dades mínimes

obligatòries que cal tenir en

compte a l’hora de comprar

el producte i fer-ne ús. Les

repassem a continuació

L’etiquetatge de joguines

Cal tenir en compte que, tot i

que algunes joguines es presenten

en embalatges grossos i

vistosos, això no significa que

siguin millor que d’altres.

Contingut obligatori en l’etiquetatge

de joguines

Entre les indicacions que han

de portar les joguines, hi ha unes

dades mínimes obligatòries.

• La marca de la CE, que significa

que el producte és segur

perquè compleix les

exigències de les normes de

la Unió Europea.

• El nom i la marca del producte.

• La raó social i l’adreça del

fabricant o importador.

• Les instruccions i advertències

d’ús.

• Les joguines de funcionament

elèctric han d’especificar

la seva potència màxima,

la tensió d’alimentació que

necessiten i el consum energètic

que tenen.

Cal que aquestes dades siguin

visibles a l’embalatge o a la mateixa

joguina. Hi ha algunes advertències

que sovint acompanyen

determinades joguines

i que cal tenir en compte quan

s’hi juga.

• En el cas de joguines molt

petites, cal advertir que no

són adequades per a menors

de tres anys.

• En els estels i les joguines

voladores, cal advertir que no

s’hi ha de jugar a prop de línies

elèctriques.

• En les joguines que reprodueixen

equips de protecció,

com ara cascos, ulleres i

màscares, cal advertir que no

proporcionen cap protecció

en cas d’accident.

• En les joguines nàutiques, cal

advertir que només s’han d’utilitzar

a l’aigua quan l’infant pugui

estar-s’hi dret i sempre que

estigui vigilat. En els articles inflables

que no siguin flotadors,

cal indicar que no poden utilitzar-se

com a flotadors.

• En els patins i patinets, cal

advertir que s’han d’utilitzar

equips de protecció.

• Els jocs d’experiments químics

han d’estar adreçats només

a nens i nenes més

grans de deu anys i han d’advertir

que contenen substàncies

perilloses.

L’etiqueta ecològica

Les etiquetes ecològiques identifiquen

i certifiquen, de manera

oficial, que els productes o

serveis que acompanyen són

respectuosos amb el medi ambient.

Les característiques que han

de complir els productes i els

serveis que tenen l’etiqueta ecològica

es basen en estudis científics

i en l’impacte del producte

al llarg la seva vida útil. Per això,

es tenen en compte les primeres

matèries, el consum d’aigua

i d’energia, la contaminació de

l’aigua, les emissions a l’atmosfera

i la generació de residus,

entre d’altres. D’altra banda,

els productes i serveis han de

superar unes comprovacions

que demostrin la seva qualitat

d’ús.

Aquestes són les etiquetes

ecològiques a Catalunya.


Corresponen al distintiu de

garantia de qualitat ambiental i

a l’etiqueta ecològica de la Unió

Europea.

En tots dos casos, la Direcció

General de Qualitat Ambiental

del Departament de Medi Ambient

és l’organisme competent per

gestionar-les i atorgar-les.

Productes o serveis que poden

tenir l’etiqueta ecològica

• Equipaments i material d’oficina

i de la llar: ordinadors de

sobretaula, ordinadors portàtils,

paper per escriure i altres

productes de paper i cartró.

• Higiene i neteja domèstica:

detergents per a vaixelles (a

mà i a màquina), detergents

per a rentadores, productes

per a la neteja de la llar en

general, paper tissú (paper

higiènic, paper de cuina, etc.)

i bosses d’escombraries.

• Electrodomèstics: rentadores,

rentavaixelles, frigorífics, etc.

• Productes tèxtils i calçat:

roba de vestir i per a la decoració,

matalassos, productes

de cuir i calçat.

• Materials de bricolatge i jardineria:

pintures i vernissos, illuminació

elèctrica, adobs per

al sòl, productes de plàstic,

cartró i cartronet, suro, etc.

• Olis regenerats i productes

que els incorporen.

• Calderes de calefacció i aigua

calenta sanitària.

• Productes i sistemes d’estalvi

d’aigua.

• Materials compostables.

• Serveis d’allotjament turístic:

hotels, càmpings, instal·lacions

de joventut, residències

i cases de pagès.

Recomanacions:

• Doneu preferència als productes

i als serveis que tenen

el distintiu de garantia de qua-

litat ambiental o l’etiqueta ecològica

de la Unió Europea.

• Podeu preguntar al venedor

per què un producte o un servei

no porta el distintiu de garantia

de qualitat o l’etiqueta

ecològica de la UE.

L’etiquetatge energètic

L’etiqueta energètica és la que

hi ha als electrodomèstics i que

informa sobre el consum d’energia

i altres recursos essencials,

com també sobre dades complementàries

relatives a cada tipus

d’aparell, de manera que el

consumidor, quan adquireix un

electrodomèstic, pugui escollir

el més adequat a les seves necessitats

i possibilitats.

Actualment, aquest tipus d’informació

es troba en rentadores,

frigorífics, congeladors i

frigorífics congeladors d’ús domèstic,

sempre que aquests

aparells siguin alimentats per

xarxa elèctrica. Progressivament

s’ha d’anar imposant en

altres electrodomèstics, com

ara rentavaixelles, escalfadors,

fonts de llum i aparells d’aire

condicionat. Aquesta etiqueta

està dividida en quatre zones,

que recullen respectivament:

• Les dades relatives al fabricant

i al model d’electrodomèstic.

• La classe d’eficiència energètica

de l’aparell, indicada amb

fletxes de diversos colors. La

lletra A significa la màxima eficàcia,

i la G, la mínima possible.

Si l’aparell ha obtingut

l’etiqueta ecològica europea,

el símbol que ho indica pot

estar en aquesta zona.

• Les dades específiques per a

cada tipus d’electrodomèstic.

• El soroll que l’aparell emet

mentre funciona, mesurat en

decibels i sempre que calgui

indicar-ho.

T

Tingueu present que la major

part de l’energia que es produeix

al món encara depèn de

fonts energètiques esgotables

(carbó, petroli, gas, etc.). Per

això, cal tenir consciència de la

necessitat d’estalviar energia

quan utilitzem els nostres electrodomèstics,

i una bona manera

de fer-ho és seguir les

recomanacions indicades pels

fabricants en els fullets d’instruccions

d’ús.

Us recomanem que adquiriu

electrodomèstics amb índexs

d’eficiència energètics elevats:

tot i que el seu preu pugui ser

superior. Us compensarà l’estalvi

energètic al llarg de la vida

útil de l’aparell.

El marcatge de la CE

Les sigles CE són presents en

una gran quantitat de productes.

Indiquen que els productes

han estat fabricats seguint les

directrius comunitàries de seguretat

i atribueixen la responsabilitat

d’aquest procés de

fabricació al fabricant, al seu

representant a la Unió Europea

o al responsable de la seva

comercialització. Aquestes directrius

comunitàries de seguretat

estan enfocades en dues

direccions.

• Garantir la seguretat de les

persones, els animals i els

béns quan s’utilitzin aquests

productes.

• Garantir la lliure circulació del

producte dins del mercat interior

de la Unió Europea.

No tots els productes han de

dur aquesta marca, sinó només

aquells per als quals han estat

dictades les normes de seguretat

concretes, com ara màquines,

aparells electrodomèstics,

aliments, etc.

INSTITUT CATALÀ DEL CONSUM

39


40

Tot serveis Llibres

La pell freda

ALBERT SÀNCHEZ PIÑOL

Edicions La Campana. Barcelona,

2002

Setena edició, octubre del 2003

Una sensació estranya s’apodera del

protagonista la primera vegada que toca

aquella pell freda. Qui s’endinsi en la

lectura d’aquesta obra, la primera novel·la

que escriu Albert Sànchez Piñol, tampoc no restarà

indiferent. Es tracta d’una obra rodona –en tots els sentits–

i inclassificable. I és que La pell freda és un llibre

d’aventures, un relat fantàstic, una reflexió sobre la convivència,

un manual per sobreviure, una història d’amor, una

metàfora de la vida… tot alhora. El relat enganxa des del

primer moment i aboca el lector a continuar indagant en

els personatges a través de la seva lluita diària per sobreviure

en una illa que no apareix als mapes i que amaga un

misteri amenaçador. La pell freda, finalista del Premi Llibreter,

és un dels llibres més venuts aquest any i ja se

n’ha imprès la setena edició en català i la segona en

castellà (Edhasa). L’obra ha tingut un gran ressò arreu

d’Europa, on diferents editorials s’han interessat per traduirla

a les principals llengües. Així mateix, Edicions La Campana

ha preparat una guia perquè professors i estudiants

de batxillerat puguin, no tan sols valorar aquest llibre com

a obra literària, sinó també analitzar i debatre les qüestions

socials, humanístiques i ètiques que planteja.

Societat de la informació. Noves tecnologies

i Internet

DICCIONARI TERMINOLÒGIC

2a edició revisada i ampliada

TERMCAT, Centre de Terminologia,

2003

La segona edició d’aquest diccionari de

termes relacionats amb les telecomunicacions

ha comptat amb l’assessorament

d’experts en tecnologies de la informació

i la comunicació. Incorpora tres-centes noves entrades

de la terminologia més representativa de la societat

de la informació sorgida aquests anys. S’han normalitzat

cent cinquanta neologismes i s’han actualitzat totes les

informacions que amb el temps han variat, fet que ha

implicat la modificació de definicions i d’algunes formes

lingüístiques, l’addició, la supressió o la modificació d’equivalències

i la inclusió de notes explicatives complementàries.

El diccionari, que en conjunt conté més de dos mil

termes, presenta les denominacions catalanes, amb la

definició i les equivalències en castellà, francès i anglès.

La major part dels termes pertanyen als àmbits de les

xarxes de telecomunicacions, Internet, informàtica, telefonia

i televisió, i relacionats amb les infraestructures econòmiques,

la societat i la cultura. Societat de la informació.

Noves tecnologies i Internet ha estat editat pel TERMCAT,

consorci participat per la Generalitat, l’Institut d’Estudis

Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística,

que té com a finalitat la coordinació general de les activitats

terminològiques relatives a la llengua catalana.

Sense dubtes

Pluriennal

Atès que hem observat vacil·lacions

en l’ús dels adjectius plurianual i pluriennal,

volem dedicar aquest comentari

a aclarir el significat d’aquests dos

adjectius. Els adjectius acabats en

-anual volen dir ‘que té lloc x vegades

l’any’, mentre que els acabats en

-ennal volen dir ‘que dura x anys’ o

‘que té lloc cada x anys’. Així, al diccionari

normatiu trobem, per exemple,

els adjectius bianual (que té lloc dues

vegades l’any) i biennal (relatiu a un

període de dos anys; que es repeteix

cada dos anys), però amb el prefix

pluri- només hi apareix plurianual

(que té lloc diverses vegades l’any).

Davant d’aquesta mancança i per

analogia amb els adjectius biennal,

triennal, quadriennal o quinquennal,

recollits al diccionari normatiu, l’Institut

d’Estudis Catalans ha aprovat l’ús

de l’adjectiu pluriennal per qualificar

qualsevol esdeveniment que duri més

d’un any o que tingui lloc cada x anys,

quan no sigui possible concretar el

nombre d’anys. Per tant, quan ens

referim a actuacions que han de durar

uns quants anys, hem de dir, per

exemple, despesa pluriennal, conveni

pluriennal o programa pluriennal.

El metge ha redactat

un informe mèdic

És força habitual fer servir erròniament

la paraula metge com a adjectiu

que fa referència a la medicina o

als metges o metgesses. La forma

adequada, però, és l’adjectiu mèdica.

Així, no és correcte M’han demanat

un certificat metge, sinó que cal

dir M’han demanat un certificat mèdic;

no és correcte La consulta metge

obre de les 8 a les 20 hores, però

sí que és correcte La consulta mèdica

obre de les 8 a les 20 hores.


El naixement dels

Estats del Pròxim Orient (I)

Desert de Wadi Rum, a prop

d’Aqaba

Des del segle xvi i fins al 1918,

l’Orient Mitjà no era més que

una part de l’Imperi turc otomà

que estava dividida administrativament

en deu vilayets (províncies),

dues per a la península

Aràbiga i vuit per al Pròxim Orient.

Aquest territori tenia una

complicada composició ètnica,

religiosa i lingüística. A una majoria

àrab, sedentària o beduïna,

calia afegir-hi jueus, kurds,

armenis, iranis, assiris de llengua

aramea, com també tota

mena de religions i sectes, bé

fossin musulmans, sunnites, xiïtes

i drusos, bé cristians,

coptes, maronites, catòlics, ortodoxos,

siríacs, nestorians

o protestants. A més, sota la

dominació turca encara es va

produir l’arribada de noves

poblacions: circassians del

Caucas, una creixent immigració

de jueus sionistes o els mateixos

turcs que s’establien com

a administradors o soldats. La

barreja era tan gran, que el

1914 Bagdad era una ciutat de

majoria jueva i cristiana, mentre

que en àmplies zones del

nord del que avui és Síria la llengua

comuna era el turc.

A fons

Joan Carles Vilalta ens endinsa en l’origen dels Estats que

formen el Pròxim Orient i l’Orient Mitjà, una àmplia zona que

històricament s’ha destacat per la seva conflictivitat, que en

alguns territoris continua sent el pa de cada dia

Aquesta situació es va convertir

en explosiva al començament

del segle xx. Turquia, que

havia sigut una gran potència

durant quatre centúries, al final

del segle xix era coneguda com

“el malalt d’Europa”. Els grans

Estats europeus interferien descaradament

en la seva política

interna, i les nacions balcàniques

no tan sols havien assolit la seva

independència dels turcs, sinó

que ara atacaven el seu antic

senyor. Semblava que, si aquest

vell imperi no desapareixia, era

només perquè cap de les grans

potències no desitjava que els

seus adversaris es poguessin

apoderar dels seus territoris.

En vista de tants fracassos,

va néixer un seguit de societats

secretes reformistes que pretenien

acabar amb l’absolutisme

del soldà, la més important de

les quals era la dels anomenats

Joves Turcs, que comptaven

amb el suport fraternal d’altres

grups del mateix tipus, sobretot

àrabs. Malgrat això, quan els Joves

Turcs van arribar al poder

l’any 1908, tot trencant una secular

tradició de tolerància, van

emprendre un decidit procés de

turquització de l’Imperi sota el

lema de Yeni Turan, que podríem

traduir com ‘Una Turquia turca

per als turcs’. Així doncs, van

començar a perseguir els seus

antics aliats i van cometre el primer

genocidi del segle xx, que

va costar la vida a prop d’un mi-

lió d’armenis. Com ens explica

el qui va ser conegut com a

Lawrence d’Aràbia: “Aquests

havien sigut desarmats i trossejats,

els homes per una matança

en massa, les dones i els

nens per marxes i contramarxes

a través de les rutes hivernals

cap al desert, on, despullats i famolencs,

eren presa de qui volgués

aprofitar-se d’ells, fins que

els arribava la mort. Els Joves

Turcs havien destruït els armenis,

no perquè fossin cristians,

sinó pel fet de ser armenis; i per

idèntica raó ficaven a la mateixa

presó els àrabs, tant cristians

com musulmans, i els penjaven

del mateix patíbul.”

En esclatar la Primera Guerra

Mundial, Turquia es va posar

al costat d’Alemanya i Àustria-

Hongria, motiu pel qual els anglesos,

mitjançant l’Alt Comissionat

a Egipte, sir Arthur Henry

McMahon, van provocar la revolta

de les tribus beduïnes sotmeses

als turcs prometent al

haiximita 1 Husayn ibn Ali, xerif

de la Meca, la creació d’un gran

regne que agruparia tots els

àrabs de la zona. Malgrat això,

els anglesos no van dubtar a

cercar simultàniament el suport

militar del seu gran rival, l’imam

dels wahhabites 2 Abd al-Aziz III

ibn Saud, el qual van finançar.

Els àrabs no ho sabien, però la

realitat estava molt lluny de les

promeses rebudes: sense comptar

gens amb ells, França i la

41


A fons

42

Mesquita de Muhammad Ali

al Caire, d’estil otomà

Gran Bretanya ja s’havien repartit

la zona mitjançant el tractat

secret Sykes-Picot (1916). A

més, l’any següent els britànics

van aconseguir d’embolicar

encara més la situació en fer pública

la Declaració Balfour, mitjançant

la qual es comprometien

a afavorir la creació d’una Llar

Nacional Jueva a Palestina.

De fet, l’interès francobritànic

per aquesta zona no era nou. Ja

l’any 1779, la Companyia de les

Índies Orientals anglesa havia

passat la seva estació terminal

de correu terrestre a un principat

sotmès pels turcs, Kuwait.

Aquest territori pertanyia administrativament

al vilayet turc de

Bàssora, però l’any 1899 els britànics

van veure perillar la seva

situació privilegiada en assabentar-se

que els turcs, amb ajuda

alemanya, anaven a construir

una línia fèrria que uniria Istanbul

amb el golf Pèrsic. Llavors el virrei

de l’Índia, lord Curzon, va concertar

un acord secret amb el

xeic kuwaitià, que, a canvi de diners

i de suport militar, es va

comprometre a no fer cap con-

cessió territorial sense l’autorització

de la Gran Bretanya. Els

turcs mai no van poder fer arribar

el seu ferrocarril al mar, i l’any

1913 van haver de reconèixer

l’autonomia de Kuwait, que el

1914 es va convertir en un protectorat

britànic. Posteriorment,

l’any 1934, les companyies Gulf

Oil Corporation of America i

British Petroleum van convèncer

el xeic perquè autoritzés les

seves prospeccions petrolíferes,

malgrat que aquest temia que

això pogués afectar l’explotació

d’ostres perleres, la seva principal

riquesa. Òbviament, fou una

decisió encertada.

Egipte o la frustració d’un

somni

Una altra zona on els europeus

ja feia temps que hi havien ficat

el nas era Egipte. Territori de

l’Imperi turc, del 1798 al 1801

havia sigut ocupat per les forces

napoleòniques, motiu pel

qual la Sublim Porta 3 va enviar

una força expedicionària encapçalada

per l’albanès 4 Mehmet

Alí. Un cop retirats els francesos,

Alí va prendre el títol de

paixà, en teoria com a governador

otomà però en realitat menant

una política absolutament

autònoma que fins i tot li va comportar

el xoc militar amb la seva

metròpolis, Turquia.

Semblava que Egipte anava

a ser el model a seguir pels països

àrabs. Sota el paraigua d’una

sobirania turca merament nominal

que atorgà a la dinastia d’Alí

el títol de kediv i tot gaudint del

suport de les potències europees,

es va iniciar un procés de modernització

del país amb reformes

generalitzades i un extens progra-

ma d’obres públiques, entre les

quals destaca l’obertura del canal

de Suez. Però aquest mateix

procés significà un gran endeutament,

que va fer que el kediv

Ismaïl Paixà es veiés en la necessitat

de vendre la seva participació

del canal a la Gran Bretanya.

A més, per tal de garantir el que

avui en diríem el seu deute

extern, a partir del 1876 es va veure

obligat a acceptar un organisme

de control dels ingressos de

l’Estat dirigit per les grans potències.

Naturalment, això era humiliant

per als egipcis, i per aquest

motiu a partir del 1878 es va

produir un seguit de revoltes nacionalistes,

que van acabar el

1882 quan els britànics van bombardejar

Alexandria i ocuparen

militarment el país. D’aquesta manera

els anglesos s’asseguraven

el cotó egipci per a les seves fàbriques

tèxtils, com també el control

de la ruta del canal de Suez.

A partir d’aquest moment i fins

al 1936, encara que es mantingués

la ficció d’un Estat independent,

en realitat qui governava era

el cònsol general britànic, que

l’any 1914 va arribar a fer abdicar

el kediv Abbas Hilmi II. Un cop

retirats d’Egipte, els anglesos

es reservaran el control del canal

de Suez fins a l’any 1954. Amb

aquests antecedents, no és estranya

la simpatia amb què molts

egipcis van veure la presència

del nazi Rommel a l’Àfrica.

(Continuarà al proper número

de Funció Publicació)

JOAN CARLES VILALTA I SERRANO

Responsable de Gestió

Administrativa dels Monuments

Departament de Cultura

1 Els haiximites, governants de la Meca durant més de nou-cents anys, són descendents de Mahoma a través de la seva filla Fàtima i d’Ali ibn Abu Talib, cosí del profeta

i quart califa de l’Islam.

2 Secta musulmana sunnita extremament rigorosa, dirigida per la dinastia saudita, que intentava conquerir les Ciutats Santes.

3 Nom amb què era conegut el govern del soldà a Istanbul.

4 Albània llavors formava part de l’Imperi turc, i els seus soldats tenien fama de valerosos i cruels.

More magazines by this user
Similar magazines