El - Diari de Girona

Diari de Girona Reportatge
Jardí escultòric
Onze obres inauguren
el procés per crear un
parc d’escultures als
Diumenge 4
de novembre de 2007
Dominical
jardins de Cap Roig.
PÀGINES 2 i 3
Reportatge L’última aristocràcia Un llibre analitza llinatges catalans i gironins PÀGINES 4 i 5. Entrevista Ja∫vier Sierra El
periodista diu que «Girona és una de les Jerusalems dels jueus» PÀGS. 6 i 7. Reportatge Els caganers del segle XXI PÀGS. 8 i 9
OFERTES DE TARDOR
OFERTES DE TARDOR - OFERTES DE TARDOR - OFERTES DE TARDOR - OFERTES DE TARDOR
Mister
Sofà
Mister Sofà
Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA
OFERTES DE TARDOR - OFERTES DE TARDOR - OFERTES DE TARDOR - OFERTES DE TARDOR
OFERTES DE TARDOR

FOTO PORTADA: ANIOL RESCLOSA
(AGAMENÓN III, D’AMADEO GABINO, 2000.
ACER CORTEN PINTAT. PARC D’ESCULTURES
JARDÍ BOTÀNIC DE CAP ROIG).
4 de novembre de 2007
SUMARI
4 i 5 Reportatge
L’última aristocràcia
Xavier Fabrés analitza en un
llibre l’evolució de sis llinatges
catalans, entre els quals n’hi
ha tres de gironins.
6 i 7 Entrevista
Javier Sierra
Aquest periodista afirma que
«Girona és una de les
Jerusalems dels jueus».
8 i 9 Reportatge
Els caganers
del segle XXI
Una família de l’Estartit adapta
els caganers vuitcentistes a
personatges de l’actualitat.
11 Arquitectura
Col·legi M. Anglada
de Figueres
13 Gastronomia
L’arrebossat japonès
14 Col·leccionisme
Les últimes fires de l’any
Dominical
Passeig General Mendoza 2.
17002 GIRONA.
Telèfon: 972 20 20 66
Director
Jordi Xargayó
Cap de redacció
Alfons Petit
Disseny
Martí Ferrer
Administrador
Miquel Miró
Publicitat
Paco Martí
2 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Jardí
escultòric
Onze creacions d’artistes de renom com Oteiza, Torres Monsó,
Plensa o Berrocal han iniciat la conversió del Jardí Botànic de
Cap Roig en un parc d’escultures a l’aire lliure. Aquesta és la
voluntat de la Fundació Caixa Girona, que pretén ampliar el seu
patrimoni artístic adquirint peces noves cada any.
1
E scultures
TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA
i botànica, art i natura, dos conceptes
que conviuen als Jardins de Cap
Roig. Els atractius d’aquest paratge baixempordanès,
situat entre els termes municipals
de Palafrugell i Mont-ras, s’han incrementat
gràcies a la iniciativa de convertir-lo
en un museu escultòric a l’aire lliure, un passeig
pel qual permet apreciar les plantes al
costat de creacions d’onze artistes prestigiosos:
Jorge Oteiza, Miguel Berrocal, Néstor Basterretxea,
Xavier Corberó, Amadeo Gabino,
Marcel Martí, Santi Moix, Jaume Plensa, Josep
Maria Riera i Aragó, Paul Suter i Francesc
Torres Monsó.
L’objectiu de la Fundació Caixa Girona és
crear un parc d’escultures al Jardí botànic de
la seva propietat, augmentant així els actius
d’un dels focus culturals de les comarques gironines
–cada estiu acull un dels festivals més
rellevants de música i arts escèniques.
Ara, i seguint l’exemple de paratges com
el Museu Chillida-leku d’Hernani –al País
Basc–, els propietaris dels Jardins de Cap Roig
han iniciat el procés per constituir un parc
d’escultures enmig de la natura i ho han fet
adquirint onze peces. L’objectiu és incrementar
aquest nombre, comprant obres cada any, i
convertir aquest espai en un referent dintre
dels museus europeus d’escultura a l’aire lliure.
Així ho va manifestar el president de la
fundació, Arcadi Calzada, quan es va presentar
la iniciativa; de la mateixa manera que va
remarcar la voluntat de posar a l’abast dels visitants
les creacions d’artistes d’avantguarda
representatius.
Entre aquests creadors hi ha el gironí Francesc
Torres Monsó –nascut el 1922–, del qual
s’exhibeix una doble creu de grans dimen-
sions titulada Homenatge al Dr. Trueta, que
l’escultor va crear el 2006. Torres Monsó està
considerat una figura cabdal en l’evolució
de l’escultura dels últims cinquanta anys i és
un dels artistes més prolífics de l’art català
contemporani.
En aquest conjunt escultòric també hi està
representada l’escola basca, amb noms
il·lustres com els de Néstor Basterretxea i
Jorge Oteiza. El primer –nascut a Bermeo el
1924– va crear expressament per als Jardins
de Cap Roig la peça Itinerari obert nº 18, en
la qual s’explicita la passió de Basterretxea
pel dibuix i juga amb els conceptes de ple i
buit.
Seguint amb la representació basca, el parc
escultòric compta amb Caixa oberta, variant,
una obra significativa de Jorge Oteiza (Orio,
1908-San Sebastián, 2003). Aquesta creació
mostra la reflexió sobre l’espai, la relació del
buit, el diàleg amb la matèria i la forma tant
pròpia d’aquest artista.
Canviant de procedència geogràfica de l’autor,
el passeig pels jardins també porta a descobrir
una obra que Miguel Berrocal (Villanueva
de Algaidas, Màlaga, 1933-2006) ja va
exposar fa tres anys en aquest mateix paratge
baixempordanès i que ara s’ha incorporat
com una peça més del nou projecte: es tracta
d’Almudena, una obra feta el 1974 amb
kevlar i acer corten i que exemplifica el llenguatge
plàstic de l’escultor.
Xavier Corberó és un altre català present a
aquests jardins baixempordanesos. D’aquest
artista, nascut a Barcelona ara fa setanta-dos
anys, s’exposa una doble escultura elaborada
en basalt que Corberó va fer el 2003. El
seu nom és Parella flamenca i també ja s’ha-

2
via exposat a Cap Roig amb anterioritat.
La representació del país continua
amb el barceloní Santi Moix (1960), de
qui s’exhibeix una peça de terra i gres
chamoteé titulada Volta d’horitzó, que
l’artista va fer expressament per a la
Fundació Caixa Girona –es va exposar
al centre cultural La Fontana d’Or la tardor
de 2005.
I la col·lecció encara compta amb un
altre català, Jaume Plensa (Barcelona,
1955), a qui pertany Cuc. Aquesta creació
de 1986 s’emmarca en l’època en
què l’artista reivindicava el sentit de l’escultura
com a vehicle d’expressió d’una
idea i utilitzava el ferro colat en les seves
creacions.
La representació de l’art català es completa
amb L’hèlix de ferro de Josep Maria
Riera i Aragó, un altre artista originari
de Barcelona –on va néixer el 1954.
Riera i Aragó és un poeta visual que
ha explorat una iconografia aparentment
senzilla, però de la qual emergeix
un gran lirisme i amb la qual vol impulsar
la imaginació dels espectadors
de la seva obra.
Amadeo Gabino (València 1922-Madrid
2004) és un altre dels noms propis
que constitueixen el conjunt escultòric.
Agamenón és l’obra que representa
Gabino, un homenatge al rei
d’Argos i de Micenes, pintada amb un
cridaner vermell ferrari –un dels seus
preferits.
El llistat d’artistes de renom també inclou
l’argentí Marcel Martí, nascut a la
7
3
6
població d’Alvear el 1925. Es tracta d’un bon
coneixedor de la tècnica i amb una gran capacitat
d’observació de l’entorn, que utilitza
materials de tota mena –com ara fang, fusta,
ferro, acer inoxidable, bronze o marbre, entre
d’altres. A la finca de la Fundació Caixa
Girona ubicada en plena Costa Brava centre
–als penya-segats de Calella de Palafrugell–
hi ha una escultura feta als anys setanta, Ergo,
que exemplifica clarament el gust de Martí
per les obres monumentals amb formes còncaves
i convexes que creen efectes de clarobscur.
El primer bloc d’escultures incorporat als
Jardins de Cap Roig es tanca amb Janus, una
creació del suís Paul Suter (Gränichen, 1926).
Aquesta peça presenta trets clarament constructivistes,
està feta amb acer corten i el
mateix Suter la va escollir perquè se sumés
a la iniciativa, ja que respon al propòsit d’agermanar
natura i obra artística.
L’ESPERIT DELS WOEVODSKY
Aquestes joies escultòriques s’afegeixen als
atractius del Jardí botànic de Cap Roig. L’origen
d’aquest espai cal buscar-lo a l’any 1927,
quan s’hi va instal·lar un matrimoni britànic.
L’afició d’ella, l’aristòcrata Dorothy Webster,
per la jardineria i l’arqueologia i la d’ell, Nicolai
Woevodsky, pel dibuix i l’arquitectura
van ser el motor dels paratge actual. Des de
fa trenta-vuit anys, la Fundció Caixa Girona
s’ha esforçat per conservar l’esperit del projecte
endegat per aquesta parella, mantenint
un espai on viuen cinc-centes espècies botàniques
diferents. Des d’aquest any, als elements
naturals s’hi han afegit obres d’art en
forma d’escultura.
4
5
Entrevista
3 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
A sobre d’aquestes
línies, «Ergo», de
Marcel Martí, 1970-
2006. Polièster i fibra
policromada.
Fotos:
1
«Almudena», de Miguel
Berrocal, 1974.
Kevlar i acer corten.
2
«Janus», de Paul
Suter, 1976-2006.
Acer corten.
3
«Homenatge al Dr.
Trueta», de Francesc
Torres Monsó,
2006. Acer corten.
4
«Volta d’horitzó»,
de Santi Moix, 2005.
Terra i gres «chamoteé».
5
«Cuc», de Jaume
Plensa, 1986. Ferro.
6
«Caixa oberta, variant»,
de Jorge
Oteiza, 1958-84-85.
Ferro.
7
«Parella flamenca»,
de Xavier Corberó,
2003. Basalt.

4 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Els últims
aristòcrates
Xavier Febrès analitza en un llibre l’evolució de sis llinatges catalans, amb tres casos gironins, per
explicar, a través d’un retrat històric, com han canviat els interessos i les aspiracions de la noblesa
S ota
el títol Els últims aristòcrates catalans,
Xavier Febrés (Barcelona, 1949) fa
un retrat dels hereus de sis llinatges històrics
catalans. Dibuixa el perfil, i retrocedeix
al passat per contextualitzar-lo històricament.
Hi ha tres llinatges relacionats amb Girona:
el comtat d’Arruga, la comtessa d’Empúries i
el marquès de Robert, que comparteix titular
amb el del comtat de Torroella de Montgrí.
El llibre parteix del supòsit que la noblesa
és ara un «anacronisme social» i que els títols
són «distinció honorífica». Alhora, la història,
entesa com a «memòria», permet explicitar una
«profunda desigualtat social» perquè expressaven
«superioritat». Els llinatges explicats permeten
aprehendre una evolució d’acord amb
la contemporaneïtat. És el cas de Josep Lluís
Milà i Sagnier, comte de Montseny i pare
dels periodistes Mercedes i Lorenzo, que va
saludar Febrés a Sa Tuna (Begur).
Catalunya té ara uns cinc-cents cinquanta
títols nobiliaris oficialment reconeguts. Són
hereditaris (perpetus) però la transmissió successòria
no és automàtica i s’ha de demanar
al Rei –titllat per l’autor com al «noble més
noble de tots»– i presentar una sol·licitud al
Ministeri de Justícia. L’autor explica que, en
l’origen, els integrants de la noblesa –alta i
baixa– eren «col·laboradors directes» del sobirà
–rei, senyor…– d’un territori –sovint, a
redós d’un castell– en els àmbits administratiu,
militar i econòmic assumint la potestat sobre
les terres –propietat i rendes–. Aquesta
classe social va començar a veure amenaçats
els seus privilegis a partir del segle XVII amb
l’eclosió de la burguesia, que basava la riquesa
en la indústria, deixant els títols nobiliaris
com a «signe de distinció». Hi ha pocs
empresaris amb títol nobiliari. Xavier Febrés
també cita, entre d’altres relacionats amb Girona,
els casos de Jacobo Fitz-James Stuart
Martínez de Irujo, un dels sis fills de la duquessa
d’Alba i comte de Siruela, que viu en
una masia rehabilitada de l’Alt Empordà dirigint
l’editorial Atalanta. La concessió, a càrrec
del rei Joan Carles I, del títol de marquès
de Dalí i de Púbol a Salvador Dalí (1983).
El pledejament de la dissenyadora Ágatha Ruiz
de la Prada, que aspira a ser la baronessa de
Santa Pau, enmig d’un conflicte per la llei
sàlica, que impedeix a les primogènites heredar
el títol del pare en comptes del primer
fill baró. La relació de la família de l’actual
comte de Sert –Francesc de Sert i Welsch–
amb el Mas Juny de Palamós. I el rebuig de
Miquel Mateu i Pla –Castell de Peralada– a tenir
títol nobiliari.
Alfred Arruga i Forgas, nascut el 1920 a la
Platja d’Aiguablava, és l’actual comte d’Arruga.
Pertany a una nissaga d’oftalmòlegs de
Barcelona, amb fama internacional, vinculats
amb Begur. Consolidada des de que Hermenegild
Arruga i Liró –primer comte– es
va casar amb Teresa Forgas i López, filla del
municipi (1914). Va construir, al 1943, una espectacular
casa al cap Rubí, entre la platja
Fonda i la de Fornells, que havia estat atiada
com a lloc d’estiueig de famílies benestants
de Barcelona per Bonaventura Sabater
–Hotel Paradís–, avi de Francesc Xiquet Sabater
Mècre, de l’Hotel Aiguablava. El Govern
espanyol va concedir el títol de comte a Hermenegild
Arruga el 1950 per mèrits científics.
Va morir el 1972 a Barcelona i és enterrat
al cementiri de Begur, juntament amb l’esposa,
víctima d’un accident de trànsit a Bordils
TEXT: JOAQUIM BOHIGAS I MOLLERA
1
(1940). En la nota necrològica publicada a
El Correo Catalán, el periodista Carles Sentís
deia que Arruga era la conjugació del «gest
abrupte» i una «ànima sensibilíssima». Josep
Pla, a El passat imperfecte, en destaca la humanitat.
Una de les escoles de Begur recorda
l’oftalmòleg. Arruga va ser, juntament amb
el polític Joaquim Bau, un dels únics catalans
ennoblits per Franco després de restablir
el 1948 la legislació nobiliària monàrquica.
La Casa de Medinaceli és encara una de
les grans ducats –el grau superior de la noblesa–
espanyols. Hi pertany el comtat d’Empúries
–un dels títols més antics d’Europa– i
el de Peralada. Un dels episodis negres contemporanis
del ducat va ser la condemna
per a Rafael Medina –duc de Feria– a divuit
anys de presó per rapte, corrupció de menors
i tràfic de drogues (1993). Va morir al 2001 a
Casa Pilatos (Sevilla). Sol María de la Blanca
Medina i Orleans-Bragança és l’actual comtessa
d’Empúries. Té poc més de vint anys i
és nascuda a Nova York. Va ser la pregonera
de la Festa Major de l’Escala el 2006 després
dels treballs que va fer l’anterior alcalde,
Josep Maria Guinart, per «acostar-se» a la
família noble. Va fer el pregó en català i era
el primer acte oficial amb aquest títol. La comtessa,
amb la seva família, va asistir a l’eucaristia
en honor a Santa Màxima –patrona del
municipi–, va inaugurar una exposició, va signar
en el llibre d’honor de l’Ajuntament i va
visitar les Ruïnes d’Empúries. Va rebre un quadre
del pintor Ramon Pujol Boira i una reproducció
en miniatura de l’Esculapi. Ella va
correspondre amb un quadre sobre l’antic
comtat d’Empúries. L’antecessor de l’actual
comtessa era Ignacio de Medina y Fernández
de Córdoba. Venia sovint a Girona, on
freqüentava el Motel Empordà (Figueres), i

2
4
va ser el pregoner de la Festa Major de Castelló
d’Empúries de 1987. També va ser present
en el trasllat de les restes dels antics comtes
d’Empúries a les tombes adequades de
l’església parroquial de Santa Maria de Castelló
d’Empúries. Sol María de la Blanca Medina
i Orleans-Bragança és cosina del rei Joan
Carles. Tot i que la visita de la comtessa
d’Empùries pugui semblar «anecdòtica», l’autor
ho contextualitza en el retorn –cedits en
microfilms– dels arxius històrics del comtat
d’Empúries dipositats a Casa Pilatos que són
custodiats per la Fundació Casa Ducal de Medinaceli,
constituïda el 1982. És un dels fons
arxivístics més importants del món occidental
en disposar de documents de 10 segles. La
part del comtat d’Empúries és la més significativa
i ara són consultables a l’arxiu municipal,
a la segona planta de l’edifici de la
Cúria de Castelló. Documents sobre el ves-
5
3
comtat de Cabrera i Bas estan situats al castell
d’Hostalric. La seu de la fundació a Catalunya
és el monestir de Poblet.
Alfons de Robert i Ferrer-Cajigal –actual Marquès
de Robert– és un exemple de com els
hereus de títols nobiliaris han estat rendibilitzant
el patrimoni que els ha estat llegat:
Palau lo Mirador de Torroella de Montgrí –amb
consideració de palau reial i restaurat per
Rafael Masó entre 1929 i 1932– i el castellpalau
de Peratallada. També ha impulsat el
Parc Animal de Sobrestany. Xavier Febrés explica
les diferències entre un Palafrugell que
fou partícip de la Revolució Industrial –fabricació
dels taps de suro– i un Torroella de
Montgrí ancorat «en la desigualtat de les velles
estructures somolents». Robert Robert i
Surís (Barcelona 1851-Torroella de Montgrí
1929), l’avi de l’actual Marquès de Robert,
va atiar, recorda l’autor, «una resistència fe-
rotge contra aquell canvi d’estructures, aferrat
als vells ressorts de domini dels cacics més
conspicus». Un exemple de l’enfrontament entre
aquests dos móns va ser la batalla de l’arrós
de Pals, que volia, amb el conreu, millorar les
condicions de salubritat i la pobresa d’aquella
zona del Baix Empordà. Robert i Surís provenia
d’una família de Llagostera. Fou l’impulsor
del Palau Robert de Barcelona, al Passeig
de Gràcia xamfrà Diagonal com a
residència familiar. Entre d’altres esdeveniments,
el rei Alfons XIII i la reina Victòria
Eugènia van assistir al ball de cinc-cents invitats
celebrat als jardins el 25 d’octubre de
1908. El títol de Marquès de Robert li va ser
atorgat pel Papa Lleó XIII el 1888. El Vaticà,
com a estat, donava títols nobiliaris. Robert
Robert i Surís va rebre la consideració de comte
de Torroella de Montgrí, amb grandesa d’Espanya,
el 1907.
Reportatge
5 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Fotos:
1
El Doctor Arruga, al
centre de la imatge,
va ser amic de Josep
Pla i va estar
molt vinculat amb
Begur arran del matrimoni
amb Teresa
Forgas, filla d’un industrial
del municipi.
2
La dissenyadora
Ágata Ruiz de la
Prada, a la foto, d’arxiu,
amb el pintor
mallorquí Pep Guerrero,
va iniciar els
tràmits per ser baronessa
de Santa Pau
en morir el seu oncle
Carles de Sentmenat.
Foto: Vicente
Martí/Efe.
3
La relació de Salvador
Dalí amb Púbol
és a propòsit de la
compra del castell,
que va decorar per
a Gala, el 1969.
4
Jacobo Fitz-James
Stuart Martínez de
Irujo al costat de la
Duquesa de Alba en
l’enterrament de Javier
Aguirre en el
convent de les Mares
Dominiques de
Loeches (2001). A
l’esquerra de la duquesa,
la germana
de Jacobo, Cayetana.
Foto: Ballesteros/Efe.
5
El Palau Lo Mirador,
antic castell feudal i
palau reial a partir
del segle XIII, està
situat al costat de
l’església parroquial
de Sant Genís de
Torroella de Montgrí.

6 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
JAVIER Sierra Albert Escriptor i periodista, publica «La ruta perdida»
Saben què vol dir que un autor de best-seller prepari una trama sobre Girona? Que, segurament,
aquesta novel·la serà una de les més venudes entre els gairebé 70.000 llibres que es publiquen
cada any a l’Estat espanyol. I un bon reclam per la ciutat. Sierra és un periodista que cerca el misteri
i un novel·lista que vol trobar respostes.
“Girona és una de les
Jerusalems dels jueus”
V int
anys a la revista Más allá, des de
redactor a director. Una gran passió pels
misteris de la humanitat. Un periodista
tot terreny, de la tele al paper imprès. Un
escriptor que ha venut tres milions d’exemplars
a tot el món amb La cena secreta, editada
a 40 països. Amb un gran èxit als Estats
Units. La primera tirada allà va superar els
300.000 exemplars. Forma part de l’esquadró
multivendes en espanyol que envaeix mig
món. Ara prepara una trama on Girona ocuparà
un lloc important. Aquestes són algunes
de les característiques de Javier Sierra (Terol,
1971). Publica La ruta prohibida a Planeta
i Columna. Un particular homenatge als
misteris que intenta descobrir.
Què l’atrau de la Girona jueva: em diuen
que estudia una trama al voltant de la càbala,
és cert? M’atreu que en tot el món es
pensa que la càbala va ser una disciplina ocultista.
Que va néixer a Israel, probablement a
l’època bíblica. Això no és cert. La càbala neix
entre el sud de França, el Languedoc, a on
neix el mite del tarot, el Greal, l’amor cortès
i a Girona. I és a Girona on s’emplaça la
principal comunitat de cabalistes del segle
XIII. M’interessa molt aquest aspecte. I d’aquí
surt un personatge clau de la càbala. Que és
Moisés de León. La càbala assigna que cada
lletra té un valor. Perquè en un principi Déu
va crear el verb. És l’origen.
El verb i el nombre. Sí. El verb i el nombre,
efectivament. I qui descobreix el vertader
número de les coses és una comunitat a
Girona.
No sé si s’hi ha fixat, però el barri jueu
de Girona es va anar reduint al llarg de
l’Edat Mitjana fins a ser un petit carrer tapiat:
no és una història molt trista? És una
història de repressió que es va produir en
aquesta zona. Hi ha alguna cosa en el sud
de França i el nord de Catalunya, en aquesta
regió es produeix el despertar de la cultura
occidental. I això hi ha poca gent que ho
reconegui. Les primeres novel·les, que parlen
del Greal, sorgeixen d’aquesta zona. Són novel·les
de misteri. Com El codi Da Vinci, però
del segle XII (riem). Sorgeixen els trobadors,
la gran visió lliurepensadora que se salta el
domini total de l’Església. I tot en una àrea
extraordinàriament petita. Les heretgies són
d’aquesta zona: els càtars. I els jueus estan
còmodes. Girona és una de les Jerusalems
dels jueus a terres espanyoles. L’altra, molt
desconeguda, és Lucena, a Còrdova, que li
deien la Jerusalem del sud.
Està encantat perquè els seus llibres es
tradueixen al català, no tots els escriptors
espanyols són tan respectuosos amb la
resta de cultures de l’Estat, què li sembla?
Tinc part de família catalana. La meva mare
és de la zona de Morella. El meu segon cognom
és Albert. La llengua catalana és profundament
literària. L’origen mític és de la
llengua d’Oc, el llenguatge dels ocells. La llengua
catalana té moltes més arrels que l’euskera,
o el gallec. El problema és que hi ha
un matrimoni de conveniència entre política
i llengua. Que perjudica a tots dos. I això s’ha
d’acabar. Cultura i política sempre han estat
diferents.
TEXT: MOISÉS DE PABLO
A Montserrat va veure una llum enmig de
la foscor, què pensa que era? La misteriosa
llum! (riu, ho ha dit en català). Hi ha tradicions
sobre les visions de llums estranyes
en aquesta àrea des de 1345. Un notari de
Manresa aixeca acta sobre la visió d’un ovni!
Una llum que apareix dins l’església del Carme,
es divideix en tres, s’agrupa en una sola
bola de llum, travessa les parets i se’n va
cap a Montserrat. Sant Ignasi de Loiola va veure
llums estranyes. La Moreneta és descoberta
per una sèrie de llums que assenyalen la Santa
Cova. Això em fascina, vaig a Montserrat i
veig alguna cosa. Em va impactar perquè era
la primera vegada que cercant un misteri, el
trobo viu.
Què queda del periodista que col·laborava
amb Xavier Sardà al «Crónicas Marcianas»?
La mateixa curiositat. I les matei-
xes ganes de conversar amb escèptics sobre
aquestes condicions. Sardà és un gran escèptic
i això va fer que m’esforcés més per convencer-lo.
Van ser quatre anys i vaig aprendre
molt amb Sardà. Va ser un desafiament:
al mig de les vanitats, podies obrir una finestra
a preguntes transcendents. Crec que a data
d’avui, molts dels meus lectors són gent que
es van despertar en aquestes inquietuds amb
la secció.
Durant molts any, els temes de misteri
eren considerats, i perdoni, de «freakys»,
ara provoquen molt d’interès, què ha canviat?
Ha canviat l’enfocament informatiu.
Als anys 70 eren programes de ràdio i revistes
per a creients. Que creien que hi havia extraterrestres
sota el Canigó! Ara es fa periodisme
i no es predica. És la diferència. La nostra
generació, a on apareix Iker Giménez, és

de divulgadors. I és una mica la meva missió.
Jo investigo i presento les preguntes a La ruta
prohibida, i els dubtes ja resolts, amb una explicació
determinada, es fan en forma de
novel·la.
Als Estats Units ha tingut tant d’èxit que
en una ciutat el van convidar a passar-hi
el dia, i gairebé tothom s’havia llegit «La
cena secreta», no és per quedar-se sorprès?
Als Estats Units ha fet mig milió de còpies venudes.
És l’únic llibre en espanyol que ha arribat
a les llistes dels més venuts. I ha venut
tres milions de còpies a tot el món. Allò que
em meravella és que són coses que es podrien
posar en marxa aquí. Per exemple,
que l’Ajuntament de Girona donés suport a
un llibre sobre la càbala. O sobre el pont dels
jueus. I comprés còpies, i les posés a la venda
a 5 euros. I es convidi a l’autor. Que hi
hagi actors. Escenificacions. Això es pot fer!
I posar-hi il·lusió. Allò que ens manca a Europa
a nivell cultural és la il·lusió. S’ha de
revitalitzar. La literatura és comunicar i emocionar.
I sembla que emocionar-se està mal
vist. Per què? En el fons, som emoció. Sinó,
seríem zombis. I tenim moltes coses per sentir-nos
orgullosos! Podem sentir-nos orgullosos,
per exemple, d’una llengua com la catalana
amb tota la seva complexitat i els seus
matisos. O la portuguesa. Som poc aventurers
amb la pròpia llengua. L’anglès no té Reial
Acadèmia. La llengua s’arbitra per la vida: pels
mitjans de comunicació. Apareix el verb goglejar.
No s’ha de sancionar tot per Reial Decret.
El Reial Decret és el carrer! Hem d’aprendre
molt dels anglosaxons.
Ha viatjat a Egipte, a Mèxic: una anècdota
que l’impressioni d’aquests viatges? Moltes.
Un dels calfreds més intensos que he sentit
en la meva vida és davant d’una vitrina
esmorteïda a La Paz, Bolívia, tot mirant ídols
precolombins. Veig l’efígie d’un senyor amb
barba. Amb les celles juntes. Amb una caputxa.
I un hàbit talar que li cobreix el cos
fins als peus i una creu. Un monjo! Estudiant
el context històric, veus que és del segle XIII.
I en el segle XIII no acceptem que a Amèrica
hi hagués un senyor vestit així. Però a
Europa n’hi havia molts! Això demostra que
també hi hagué aproximacions europees anteriors
a aquella zona. Que van voler convertir
aquells pobres indígenes.
Explica el probable descobriment d’Amèrica
pels víkings, i una possible expedició
egípcia; la història s’ha de revisar sempre?
La història s’ha de revisar permanentment.
No hi ha una història objectiva. Per molt
que ho vulguin reivindicar algunes escoles,
no és una ciència. Tampoc és una cronologia.
Ens manca un exercici de reflexió sobre
els perquès de la història. No només sobre
els «ques». Sobre quines van ser les motivacions
íntimes, espirituals. Transcendents, visionàries
d’aquests personatges. Ara, després
d’haver fet aquest llibre, comprenc molt millor
Colom. Colom era un visionari! Aquest
home volia recaptar diners per finançar una
Croada Santa per recuperar Jerusalem contra
la cristiandat. I aquest fanatisme, aquest
integrisme religiós, és allò que el mou a creuar
un oceà que, no ho oblidem, l’anomenaven
el Mare Tenebrosum. Poc més que la porta
de l’infern! Només un visionari d’aquest estil
és capaç d’emprendre aventures col·lectives
d’aquesta mena. I els espanyols ho vam ser
molt. No és veritat?
Sí. És clar, però el concepte fanàtic ara
és molt negatiu. Sí, sí. Però això no vol dir
que no s’hagin fet grans coses.
No correm el perill de tornar-nos bojos,
si desconfiem de tot? S’ha de dubtar de la
història que ens han explicat. Però s’ha de tenir
clar que la història ja ha passat. Jo puc
dubtar d’allò que em diuen uns i altres sobre
la Guerra Civil, per exemple. Però m’ha
de quedar clar que Franco i Felip II tenen el
mateix valor actual: són personatges del passat.
S’ha de mirar endavant.
El seu llibre sembla una mena d’homenatge
a la revista «Más allá». Molts dels
misteris del planeta s’explicarien si hagués
existit una altra humanitat, si fos
cert, què passaria? És molt important! Tots
els mites parlen d’una Edat d’Or ancestral,
d’una època de gran desenvolupament. Que
LA RUTA PROHIBIDA
tot això va desaparèixer. La llegenda de l’Atlàntida.
Jo crec que això vol dir que la humanitat
és molt més antiga d’allò que sembla i que
va viure un període de crisi brutal, fa 9.000
anys. Durant la darrera glaciació va canviar
el perfil costaner del planeta. Ara s’estan descobrint
ruïnes a Malta, a 5 i 6 metres de fondària.
En una època que Malta tenia més extensió
que ara. Què vol dir? Que en una època
determinada van perdre connexió amb el
passat i vam començar de nou. La gran lliçó
és que la Terra s’espolsa les seves puces humanes.
M’interessa estudiar el passat en previsió
d’allò que pot succeir.
Estem en plena etapa de transformació?
Per suposat. Mira, l’única cosa que li feia
por a Leonardo da Vinci va ser l’aigua. Ho
vaig aprendre amb La cena secreta. Deia que
era l’única força de la naturalesa impossible
de dominar.
I què podem fer? Res. En el fons, sense anhídrid
carbònic que ataqués l’atmosfera, fa
9.000 anys es va produir el canvi. I cal preparar-se
pel futur. Què fas a Barcelona, una
ciutat costanera? I a Madrid potser baixen
els gels.
Crec que és poc partidari dels ovnis, és
cert? Penso que l’explicació extraterrestre
és filla dels esdeveniments que vivim. Es comencen
a parlar de platets volants i d’extraterrestres
en plena cursa espacial. Fa 100 anys,
un fenomen al cel s’entenia com una manifestació
dels esperits dels morts. I 1.000 anys
abans, s’entenia com un esdeveniment dels
Déus. I que Zeus tenia històries amb totes
les deesses de l’Olimp. Interpretem la realitat
i li posem etiquetes. Quina és la veritat
pura?
Potser la veritat pura no existeix. És així.
La meva conclusió és que s’ha de cercar la
veritat, però és millor no trobar-la mai. Perquè
si la trobes, et converteixes en un imam.
Reportatge
7 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
“
La càbala neix
entre el sud
de França, el
Languedoc, a
on neix el mite
del tarot, el
Greal, l’amor
cortès i a
Girona. I és a
Girona a on
s’emplaça la
principal
comunitat de
cabalistes del
segle XIII.
M’interessa
molt aquest
aspecte
“

8 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
D e
JOSÉ MARIA AZNAR LA QUETA MARIANO RAJOY JOAN CARLES I NÉTA D’ANNA PLA, CONFOSA
AMB LA INFANTA LEONOR
figura tradicional amb barretina de la
qual la gent creia que augurava un futur
de salut i conreus frondosos, a distribuir-se
per Internet a arreu del món amb
la representació de qualsevol persona o personatge.
Això és el que ha aconseguit aquests
darrers anys amb els caganers una ceramista
i pessebrista afincada a l’Estartit, Anna Maria
Pla, on també hi té el taller. Una nova etapa
per aquesta figura carismàtica del pessebre català
que va començar el 2002, quan Pla i els
seus fills van decidir que no només el pagès
de la barretina havia de ser un caganer, sinó
que n’hi poden haver molts d’altres, des de
polítics a futbolistes, de personatges populars
al veí del costat. Aquesta és la filosfia
que ha portat el caganer a Internet i lluny de
la molsa del pessebre català.
No obstant això, abans del triomf dels caganers-personatges
famosos, van haver de passar
nou anys ja que la família Alós i Pla –i és
que l’empresa és plenament familiar ja que
també hi ha els dos fills de l’Anna Maria i les
seves respectives esposes, en total, cinc familiars
i dos treballadors contractats– va començar
a dedicar-se als caganers –aquests tradicionals–
l’any 1993, quan van adquirir motlles
d’un altre pessebrista conegut com Godia.
Com expliquen, fins a l’entrada del tripartit
al govern de la Generalitat, tots tenien certes
reticències a representar personatges coneguts
en la posició del caganer, una figura, que com
ja s’ha dit, no representava cap actitud pejurativa
ni denigrant ni iròncia, sinó tot el contrari.
Així, en un primer moment, amb l'ajut
del seu fill Marc Alós, va apostar per fer caganers
diferents al tradicional pagès de la barretina
i la pipa a la boca. D’aquesta manera
van fer figures curioses amb una monja, el negre
de Banyoles, un lluitador de sumo o un
rei mag.
La signatura del Pacte del Tinell i la formació
d’un govern integrat pel PSC, ICV i ERC,
va portar als ceramistes a provar sort amb la
figura dels polítics. Així, el Nadal de l’any 2002
van fer una primera tirada de sis polítics en
què hi havia l’expresident, Jordi Pujol, el president,
Pasqual Maragall, Josep Lluís Carod-
Rovira, Joan Saura, el successor de Pujol, Artur
Mas i, d’àmbit nacional, José Maria Aznar.
El dissenyador dels caganers va ser, i encara
CAROD-ROVIRA
JOSÉ MONTILLA
Caganers
del XXI
La família Alós i Pla, ceramistes i pessebristes, ha dissenyat des
del 2002 un total de 110 personatges populars en la posició del
tradicional caganer dels pessebres catalans.
TEXT: CARLES TORRAMADÉ FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA
JOAN SAURA
JORDI PUJOL
1
PASQUAL MARAGALL

PRINCESA LETIZIA PRÍNCEP FELIP PAPA BENET XVI GEORGE BUSH ERNEST BENACH
3
5
FRANK RIJKAARD
RONALDINHO
4
SAMMUEL ETO’O
2
és, en Marc que realitza els motlles, el primer
pas d’un procés que és totalment manual.
Per fer els motlles, en Marc fa primer
un model en guix i després en treu el negatiu.
Amb aquest primer motlle, en treu una
figura –un positiu– amb silicona a partir del
qual fa el darrer pas per obtenir el motlle,
que és fer-lo amb silicona. A partir d’aquest
punt, ja es poden començar a fer en sèrie
Ronaldinhos, Pujols, Dalís i així fins a sumar
les 110 figures de personatges coneguts
que s’ha fet al taller Alós i Pla. La producció,
tot i això, és limitada i de cada figura
n’arriben a fer 200 o 300 figures –en Ronaldinho,
la figura més venuda, pot arribar a
500, però les hores baixes que viu es poden
notar aquest Nadal–. El següent escaló
és fer la figura que es vendrà en fang. Consisteix
en anar traient models del motlle de
silicona –es pot arribar entre 40 i 50 per
dia– en el qual s’ha d’apretar molt el fang
perquè tingui tots els detalls. Després s’ha
de retirar el fang que queda a les juntes del
motlle i esperar que s’assequi –dos dies a
l’estiu i una setmana l’hivern–, se li passa una
esponja humida perquè tot quedi bé i es posa
un dia al forn. El darrer pas és pintar les figures,
també a mà, i ja es poden vendre a
13 euros les grans i 8 les petites.
Però també realitzen figures i tirades per
peticions personals, de manera que qualsevol
persona pot tenir el seu propi caganer.
No només les persones sol·liciten un caganer
per ells, sinó també les institucions com
la Generalitat, que els va demanar 3.000 Quetes,
o empreses privades. L’inconvenient és
que si es fa el caganer a un familiar, el preu
surt considerablement més car que si se’n
fa una tirada llarga. Després, les sol·licituds
privades, es pot comprar o no el motlle, en
el cas negatiu, el taller pot fer més reproduccions
de la figura per vendre-les.
Ara, l’èxit dels caganers a permès a l’empresa
diversificar la seva producció, expandir-se
i fer peces amb gran volum per a l’interior
i exterior de cases. L’artitsta principal
és en Marc, que s’inspira bàsicament en el
mar i la espais vulcànics. Per aquest motiu,
han obert un nou taller i sala d’exposició del
que produeixen en el polígon de Torroella
de Montgrí.
CARLES PUYOL
SALVADOR DALI
Reportatge
9 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Fotos:
1
La família Alós i Plà
amb la mare al centre,
els dos fills i les
joves, a la sala d’exposició
de Torroella.
2
L’inci del procés per
fer un caganer Montilla.
Es col·loca el
fang al motlle de silicona.
3
Segon pas, apretar
fort el motlle perquè
els detalls de la figura,
especialment a la
cara, quedin ben
marcats.
4
Un cop es treu la figura
del motlle, s’ha
de retirar el fang que
surt de la silueta.
5
Després de deixar
assecar el fang entre
dos dies i una
setmana –segons
l’època– i posar el
caganer al forn durant
un dia, es pinten
a mà i ja es poden
vendre.

Establiments
antics
10 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Història
El que ara és
l’hotel Trias va
començar com
a hostal l’any
1900, en les primeres
cases
del passeig del
Mar palamosí.
Amb els anys,
va anar agafant
fama i es va haver
d’ampliar.
Durant la Guerra
Civil, un
bombardeig el
va destruir per
complet i en la
postguerra es
va haver de refer
de nou,
aprofitant dues
finques propietat
de la família
Muntaner, amb
l’ajuda d’Isabel
Puig Palau. En
l’actualitat,
l’hotel Trias ha
estat reformat
i acull turisme
familiar, però
no d’agència.
Origen
1900.
Fundadora
Maria Trias
i Joan.
Propietari
actual
Josep Colomer
i Trias.
Activitat
Restaurant
i hotel. Obert
tot l’any.
Hotel Trias Palamós
Va ser fundat a començaments del segle passat i per les seves
dependències han passat personatges tan famosos com Madeleine
Carroll, Robert Ruark o Ava Gardner.
L ’any
1900 Palamós era una població eminentment
marinera i, a més, un port comercial
on hi havia un gran moviment
gairebé tot l’any, gràcies a la càrrega del suro
procedent de les Gavarres, dels taps i altres
productes de les fàbriques de la vila o de
l’interior de les comarques i la descàrrega
de peix, que després es venia arreu. Els viatges
amb mercaderies des de Palamós es dirigien
als ports del Llevant espanyol, sud de
França i nord d’Itàlia. Ja entrats els anys 1900,
les coses van canviar a la marina i es van
imposar els barcos de vapor, amb la qual cosa
gairebé es van duplicar el nombre de treballadors
del port i, així mateix, els passatgers.
Veient el gran moviment de persones que
generava el port, Maria Trias i Joan, que era
de Sant Joan de Palamós, va posar una petita
fonda al començament del passeig, on
moltes vegades s’allotjaven els capitans del
vaixells i alguns armadors, així com negociants.
Maria Trias havia quedat orfe als 14
anys i als 16 va obrir la casa d’hostes. L’any
1915, Maria Trias es va casar amb Lluís Colomer
i Moret, que era veterinari de la demarcació.
Plegats van realitzar la primera ampliació
de l’hostal que, al marge d’afegir-hi
més habitacions perquè cada vegada hi anaven
més hostes, hi van posar aigua corrent,
que sortia ben freda de les aixetes perquè no
hi havia escalfadors. A la planta baixa de l’immoble
hi havia unes quadres per a les
diligències que, més tard, es van convertir en
garatges a causa de l’aparició de l’automòbil.
Als anys trenta, es reunien a la fonda alguns
pesonatges de la política local i provincial,
que discutien sobre la delicada situació del
país. Eren tertúlies d’amics que discutien temes
de tota mena, sobretot relacionats amb
la situació política del país. El 1932 va morir
Lluís Colomer i Moret i la seva vídua, que
estava embarassada, va haver-se de fer càrrec
de tot el negoci. La Guerra Civil va tenir
molta incidència a la població palamosina,
entre d’altres coses perquè era port de
mar i base d’alguns vaixells republicans. Un
bombardeig de l’aviació franquista va derruir
TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU
completament l’hostal i la família Colomer va
haver de marxar, concretament se’n van anar
al Portús, a l’Estat francès.
En la postguerra, amb l’hostal completament
destruït, Maria Trias va anar a demanar
ajuts que no van arribar mai ja que, durant
la seva estada al Portús, els serveis secrets
de l’exèrcit franquista van descobrir que
tant havia ajudat a refugiats de dretes com
d’esquerres. Per aquest motiu, va ser jutjada
per les autoritats però no la van condemnar
a presó.
HOTEL NOU
L’any 1940, gràcies a una recomanació del
pintor Josep Maria Sert i l’ajuda d’Isabel Puig
Palau, va llogar les finques de la casa Muntaner,
situades al passeig de mar de Palamós
i es va construir un hotel en el lloc on
hi ha l’actual. Els primers clients d’aquells
anys van ser turistes francesos, anglesos i
suïssos, així com personatges famosos com
ara l’actriu Madeleine Carroll o l’escriptor Robert
Ruark.
El 1954, va entrar a treballar a l’hotel Jo-
sep Colomer i Trias, fill de Lluís Colomer i
Maria Trias. Com a anècdota curiosa, s’explica
que una de les primeres feines que va
fer va ser haver de portar a Sant Antoni de
Calonge, en el seient de darrere d’una motocicleta,
l’actriu nord-americana Ava Gardner,
que estava rodant la pel·lícula Pandora
i l’holandès errant a la Costa Brava.
L’any 1955, es van fer les segones reformes
reformes de l’hotel, en les quals es van afegir
més habitacions, unes obres que van durar
fins al 1970. Abans, però, l’any 1957, Josep
Colomer i Trias es va casar amb Anna
Maria Kammüller, que es va posar de seguida
a ajudar en l’establiment. L’hotel va aconseguir
crear-se una clientela fidel i mantenir
el turisme de classe i familiar dels primers
anys, alguns descendents dels quals encara
hi passen les vacances.
El 2004, Josep Colomer i Trias i la seva dona
decideixen traspassar el negoci a Lluís Camós,
que transforma la casa però mantenint
el mateix esperit de turisme familiar de classe
i, com sempre, evitant el turisme d’agència.

E l
projecte per construir el nou edifici
del col·legi d’educació infantil i primària
Maria Àngels Anglada, de Figueres,
va ser seleccionat com una de les millors obres
arquitectòniques de les comarques de Girona.
En el seu moment, els arquitectes responsables
de la creació d’aquest projecte, E.
Antoni i Josep Vilanova, van destacar que el
seu objectiu era crear un centre flexible i extensible,
encara que també pretenien aconseguir
que s’entengués com una actuació unitària.
El recinte escolar que constitueix el Maria
Àngels Anglada ocupa una superfície de
2.235 metres quadrats i la seva construcció va
comptar amb un pressupost d’1.764.587,28
euros.
Aquest equipament educatiu s’estructura a
partir d’una sèrie de condicionants que, d’una
CEIP M. Àngels Anglada (Figueres)
Escola i urbanisme
L’equipament ocupa una extensió de 2.235 metres quadrats que està integrada a l’espai urbà
TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ
banda, responen a les necessitats d’una escola
d’educació infantil i primària i, d’altra
banda, a les de l’espai en el qual es troba.
Els seus autors van considerar que el projecte
va aconseguir resoldre satisfactòriament
tots aquests factors i que, alhora, va permetre
crear un centre educatiu flexible, extensiu
i unitari.
SENSE COMPLEXITATS
Una de les façanes de l’escola dóna al carrer
Nou de Figueres, on l’edifici no segueix l’alineació
de la tanca ni del límit inicial del solar.
Segons van explicar els arquitectes, aquest
fet els va permetre aconseguir una major superfície
de zona pública d’accés principal al
col·legi. Els mateixos professionals van destacar
que l’esforç realitzat en aquest projec-
te, consistent a minimitzar el repertori de solucions
constructives, va permetre «garantir
un resultat edificador homogeni, sense complexitats,
que dóna confiança al procés constructiu».
E. Antoni i Josep Vilanova van exemplificar
l’aplicació d’aquestes característiques de
l’obra referint-se a l’estructura de pilars i jàsseres
de formigó de geometria, que es repeteix
a tota l’escola, i els sostres de prellosa
de formigó.
Un altre element que van esmentar és la
confecció del sòcol d’obra vista vermella, que
està situat a la planta baixa de l’edifici. Com
també van remarcar el premarc de platina
metàl·lica galvanitzada utilitzat a les obertures
presents a la façana i, finalment, la cobertura
invertida.
Arquitectura
gironina
11 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Fitxa
tècnica
Projecte
CEIP Maria
Àngels Anglada.
Adreça
Carrer Nou, 211.
Autors
E. Antoni
Vilanova i
Josep Vilanova,
arquitectes.
Promotor
Generalitat
de Catalunya.
Departament
d’Educació.
Construcció
Miquel Costa
S.A.
Col·laboradors
Marta Soro, arquitecte;Sebastià
Villena, arquitecte
tècnic;
GMK Associats
S.L., estructures;
Fèlix Torres, instal·lacions;Summa
S.A., controls
d’execució i coordinació
d’obra.
Més
informació
– Demarcació de
Girona del Col.legid’Arquitectes
de Catalunya,
plaça Catedral,
8, Girona.
972 41 27 27
www.coac.net/Gi
rona.

12 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Agustí
Ensesa
Bonet
Escola de
Tastavins
del Gironès
El vi
Blau de
tramuntana
2005
i negre
Vd’un bonic
color cirera
una
mica fosc.
Aroma afruitada
i elegant
amb
una bona
estructura,
equilibrat i
amb els tanins
suaus i
ben integrats.Elaborat
amb
les varietats
Syrah i Garnatxa, madurat en tines
d’acer inoxidable i posterior
criança prop d’un any en botes
de roure francès. Aconsellat
per a tot tipus de carns a la
brasa i també guisades no massa
fortes.
El celler elaborador: Celler
Mas Patiràs, està situat a Fonteta,
al Baix Empordà. És un dels
cellers que s’ha incorporat recentment
a la Denominació
d’Origen Empordà. La finca està
situada dins el jardí botànic Jardins
de l’Empordà i la casa pairal
s’anomena Can Morató. El
senyor Francesc Torrent ha encapçalat
el projecte de modernització
que està donant els seus
primers fruits. Mereix una visita.
Per a més informació: info
@jardinsemporda.com.
Llagostins i escamarlans
a senyora Emilia (Pardo Bazán, per descomp-
Ltat) va ser segurament qui va iniciar la polèmica
que enfronta, al nostre judici artificialment, dos
dels crustacis més apreciats pels consumidors espanyols:
els llagostins i els escamarlans. L'escriptora
corunyesa es declarava fervent partidària dels
primers i menyspreava els segons. Era, no ho dubtin,
d'allò més injusta.
Hauria menjat alguna vegada a la seva vida un
escamarlà la comtessa de Pardo Bazán? Molt ens temem
que no. Ja el fet de dir que l'escamarlà «se li
sembla moltíssim en la forma» a un llagostí ens fa
desconfiar... perquè la semblança, si algú li troba,
és mínima: tots dos són crustacis de deu potes i
de cua llarga, però aquí s'acaben les coincidències.
L'escamarlà té unes pinces que el llagostí no
té, la seva closca és molt més dura... No sé, però
dir que s'assemblen moltíssim fa pensar, insisteixo,
que la senyora Emilia no va veure un escamarlà
–o un llagostí, qualsevol sap– en la seva vida. I això
sí que és rar, perquè era corunyesa i va viure gran
part de la seva vida a la Corunya. I, quines coses,
a la ria de la Corunya, com la resta de les aigües
gallegues, no hi ha un llagostí ni per a un capritx;
escamarlans, en canvi, els que un vulgui. Això sí:
abans, els corunyesos anomenàvem llagostins als
escamarlans, cosa que segueixen fent francesos i
portuguesos.
Sembla clar que, entre un escamarlà i un llagostí,
si algun s'assembla a una llagosta (llegiu llamàntol)
és el primer, que és de la família...
A mi m'agraden molt els llagostins... a condició
que procedeixin d'aigües molt espanyoles. Perquè
el noranta i tants per cent dels llagostins dels quals
s'atipen en dates assenyalades o sense assenyalar
els consumidors espanyols vénen de mars molt llunyans,
molt exòtics; poden procedir de granges,
encara que el fet més normal és que arribin congelats...
La devoció hispànica per aquests llagostins
és una cosa que sempre m'ha fet dubtar del paladar
mitjà de l'espanyol.
CAIUS APICIUS GASTRòNOM
Una altra cosa són, per descomptat, els il·lustríssims
llagostins de Sanlúcar, de Vinaròs, de San Pedro
del Pinatar... I, què volen que els digui, fins i
tot apreciant-los en el que valen, jo, quan estic a
Sanlúcar em tiro més cap a aquesta meravella que
és la gamba blanca d'aquelles aigües que als llagostins.
Per descomptat que els llagostins de les procedències
abans esmentades no tenen millor amaniment
que ser cuits i servits al natural. Els altres...
millor ajudar-los. L'altre dia, en un programa de
televisió, un cuiner mexicà donava una recepta per
a les seves «gambetes», i ho poso entre cometes perquè
el que a Amèrica anomenen «gambeta» no té
res a veure amb el que aquí coneixem amb aquest
nom o el de «kiskillón».
Els posava una salsa feta amb una pila d'ingredients,
tots de gust profund. Això, què indica? Doncs
que les anomenades «gambetes» no saben a res. Em
va recordar el que un dels millors cronistes gastronòmics
de la història, «Punto y Coma», el meu
inoblidable mestre i amic Víctor de la Serna, deia
d'aquesta gasòfia –sembla que avui desapareguda–
anomenada «còctel de marisc»: «una invenció de la
cuina –anomem-les així– nord-americana, que
va llançar aquest beuratge per donar sortida als
avorrits, insípids i enormes gambetes de les costes
de Florida i Califòrnia».
Be; aquí, en comptes de «gambetes» americanes
tenim llagostins japonesos, tunisians, iraquians,
equatorians i de mil procedències més. Cal ajudar-los
amb salses o vinagretes, perquè ells solets
mai aconseguiran assemblar-se a un de Sanlúcar...
com un escamarlà d'aigües noruegues tampoc serà
mai igual que una de Marín, de Huelva o de Palamós,
per posar tres orígens il·lustríssims del marisc
que tant menyspreava la senyora Emilia... a la
qual una opinió tan heterodoxa, o una confusió tan
clamorosa, com l'abocada sobre els dos crustacis
no va impedir escriure i publicar dos, d'altra banda,
bons llibres de cuina.

L’arrebossat japonès
La tempura s’ha de menjar acabada de fer perquè tingui el grau d’escalfor, cruixidesa i gust adequats
A l
Japó –i també a fora– són molt estimats
una mena de restaurants especialitzats
en tempura. Una de les claus del
seu èxit, a part que els cruixents arrebossats
són sempre abellidors, és el fet que el cuiner
és present, literalment, davant del client,
per al qual va preparant, de forma instantània,
els diversos arrebossats. La tempura no
té espera i cal menjar-la just acabada de fer,
del contrari no té el grau d’escalfor, cruixidesa
i gust que cal esperar-ne.
L’origen de la tempura –com alguna altra
elaboració japonesa– es deu a la presència
europea. Concretament, els comerciants i jesuïtes
europeus que varen intentar evangelitzar
el Japó del segle XVI, hi varen deixar
aquest art de l’arrebossat i fregit, típicament
europeu. Al Japó, de base budista, de fet, es
tendia a menjar els aliments crus i, a més, es
prescindia del peix o marisc i, sobretot, de
la carn. El mateix emperador, però, va intervenir
a fi d’introduir alguns d’aquests productes
–com la carn– en l’alimentació nipona.
El nom de tempura ve de l’expressió llatina
ad tempora, que es refereix al menjar
de Quaresma, un dels senyals d’identitat dels
catòlics –i particularment dels jesuïtes– enfront
dels protestants.
Els portuguesos –i especialment els
jesuïtes– varen anar al Japó al segle
XVI. El seu pas va ser fonamental i la
cuina japonesa va fer canvis enormes, varen
introduir el consum de carn, els arrebossats
i fregits-tempura, la pastisseriacastera,
de l’expressió «farinha de Castela»,
etc. Tempura ve de l’expressió llatina
ad tempora, menjar de Quaresma. Cal dir
que la veritable tempura es fa només amb
farina i aigua gelada. Aquí us donem la
recepta de Ferran Adrià. Els cuiners, com
és sabut, han incorporat la moda d’aquesta
elaboració en la seva cuina, que no deixa
de ser la clàssica preparació mediterrània
del peix fregit, les gambes amb ga-
Actualment la moda de la tempura, en un
viatge d’anada i tornada, s’ha imposat a Occident.
Ferran Adrià, per exemple, ja la introdueix
en les seves primeres creacions i
en el seu primer llibre, El sabor del Mediterrani.
Amb tot, el gran cuiner ens proposa una
tempura que no és pas la genuïna, ja que inclou
llevat.
En l’actualitat, al mercat hi ha preparats
per fer tempura: pel seu preu, són desaconsellables
i, de fet, no són més que versions
d’arrebossats fins i tot més barats que tenen
noms comercials com Rebocina, que es fan
servir per a bunyols de bacallà, calamars a la
romana, carbassons, albergínies, etc. Aquestes
composicions no són més que farina –en
algun cas amb l’afegit de fècula de blat de
moro o Maizena–, llevat químic i colorant.
La tempura japonesa es fa amb farina –ja
n’hi ha d’expressa–, ous i aigua gelada, que
ajuda a fer més cruixent l’arrebossat. La barreja
no s’ha de batre molt –tradicionalment es
fa en un bol amb un parell de bastonets– i
fins i tot, al contrari del que faríem a Occident,
ha de quedar una mica agrumillonada.
Això es fa a fi que la farina no desenvolupi
gluten, que faria una capa més dura del de
l’arrebossat. Aquest és el primer «secret». El
Ingredients
● 150 grams de
farina.
● 2,5 decilitres
La recepta
vardina, etc. La tempura es pot fer amb marisc,
peix, verdures, bolets. A Portugal, n’hi
ha una de tradicional anomenada peixinhos
da horta, que són mongetes tendres
arrebossades i fregides.
Elaboració
Desfeu el llevat amb dues cullerades d'ai-
segon és la composició de l’oli de fregir i la
seva temperatura: es fa servir una barreja d’oli
vegetal –de soja, cacauet, llavors, etc.; un 80%–
i oli de sèsam. Aquest darrer oli –que, per cert,
no és molt convenient per fregir, des del punt
de vista de la salut– aporta un color daurat i
un cert gust de fruita seca. Els ingredients a
arrebossar, en algun cas es passen abans per
farina.
Al Japó, la base de la tempura és constituïda
per gambes grosses o llagostins –saimaki ebi–,
calamars i peix blanc –shiromizakana– i verdures
com el moniato, la menta asiàtica –shisho;
Perilla frutescens; es fan servir les fulles
i els capolls o espigues–, les fulles tendres
de pastanaga, el pebrot verd, etc. Actualment,
es fa servir porro –sol o combinat amb gambes–,
algues –normalment combinades amb
gambes o llagostins–, carbassó, fonoll de jardí,
pixallits, bolets... Un element important
és el tall de les verdures; així, el carbassó no
es talla a rodelles, sinó en làmines en diagonal.
La tempura se serveix amb daikon –rave coent–
ratllat i salsa tentsuyu, que es fa amb dashi
–brou fet amb tonyina assecada, i algues
konbu–, salsa de soja i mirin –edulcorant líquid
a base d’arròs i un ferment.
Tempura o pasta per fregir
d'aigua.
● 1/2 culleradeta
de sucre.
● 1 culleradeta de
llevat premsat.
gua tèbia. Barregeu el llevat dissolt amb
la resta d'ingredients i, llavors, deixeu-ho
reposar durant mitja hora a temperatura ambient.
Notes
La fermentació dependrà de la temperatura
ambiental que hi hagi. La tempura tradicional
es fa amb 1 ou, 1 tassa de farina
(uns 500 grams), 500 cc d’aigua gelada.
En un bol bateu els rovells amb l’aigua gelada;
afegiu-hi la farina i la remeneu amb
dos bastonets, sense importar que hi quedin
grumillons. Aquesta pasta ha de quedar
més aviat líquida. Hi ha qui hi afegeix
un pols de sal.
Gastronomia
13 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Jaume
Fàbrega
«Bona Vida»
http://blocs.mesvilaweb.cat/jaumefabrega

Col.leccionisme
14 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Xavier
Romero
E l
Últimes fires de l’any
Amb la mostra de Tots Sants a Girona es van tancant les trobades de col·leccionisme
primer dia de mes, festivitat de Tots
Sants, amb la trobada d’antiquaris, brocanters,
artesans i col·leccionistes que se
celebra a Girona ciutat, i que ve a complementar
les altres fires com ara la de la pintura
i el dibuix, i la del llibre, pràcticament es
tanca la temporada de cites extraordinàries,
restant únicament la de Sant Andreu a Torroella
de Montgrí, la del gremi d’Antiquaris i les
habituals de cada diumenge en diverses localitats
de les nostres comarques.
Aquesta de Tots Sants s’ha consolidat com
la més multitudinària de tot el calendari, juntament
amb la del Cop d’Ull a Banyoles, molt
més veterana i coneguda arreu. Durant tot el
dia, a partir de les 9 del matí, el nucli antic de
la ciutat es va tornar a emplenar de parades i
més parades que oferien tota mena de productes,
per a tots els gustos, recerques i butxaques.
Una festa populosa que no té res a
envejar a la que pel mes de maig té per marc
els mateixos carrers, i que ja porta mig segle
de vida al voltant de les plantes i les flors.
Amb la bona compenetració –sense oblidarnos
d’allò tan essencial i engrescador com és
el proverbial regateig entre venedors i compradors,
s’aconsegueix entre altres coses que
res d’interès no vagi definitivament a les escombraries,
i que mercès a la devoció i a la
perseverança de tants entusiastes, el patrimoni
històric-artístic del país cada dia que passa
es trobi més a recés, més protegit i recuperat
per sempre més. El sol fet d’adquirir una peça
ja representa d’entrada per al seu nou propietari
un motiu de goig, un passar-s’ho bé
fins al punt que molts ho consideren com una
adquisició a fons perdut, com qui fa un consum
qualsevol i queda sense res més, només
amb el record.
Tanmateix, és indubtable que si es compra
mitjanament bé el fet pot resultar una molt
bona inversió, d’aquelles que no necessiten
un menjar o manteniment diari, que es revaloritzen
contínuament i que, com els bons
vins, guanyen amb el temps. Com més antic,
generalment més rar i, per descomptat, més
car. Aquest cop hem triat com a il·lustració
unes vistes de mercats de brocanteria i col·leccionisme
en general, com la de París de principis
del segle XX coneguda com la Foire à la
Ferraille; una altra qualsevol amb els «trastos»
a terra com és habitual; i una pintura de Maria
de Posz que mostra igualment la diversitat
d’objectes en oferta, com llibres, làmines, cristalleria,
coberteria, rellotges i nines de ceràmica.
A Girona, Figueres, Olot, Lloret de Mar, la
Bisbal, Banyoles, Begur, Pals, Bàscara, Vilobí
d’Onyar, Sant Feliu de Guíxols, Ripoll, Castelló
d’Empúries, Besalú i a tantes altres localitats
que amb motiu de la seva festa major o
de la fira tradicional o com a complement de
les exposicions filatèliques i de col·leccionisme,
durant pràcticament tots els mesos de
l’any hi ha activitat. Això és boníssim, doncs,
en augmentar l’oferta, els preus són més assequibles,
i el que trobem més important, tal
com dèiem abans, que el patrimoni es recupera
i es conserva amb les millors garanties
de la mà de tant de col·leccionista «formigueta».
LES EXPOSICIONS DE SANT NARCÍS
Enguany ha tingut lloc per aquestes dates la
49a exposició filatèlica, que organitza la Societat
Filatèlica Gironina i que clou avui mateix,
a la seu de la Diputació provincial dedicada,
en la present avinentesa, a Joaquím
Pla Dalmau, qui fou mestre de col·leccionistes,
historiador, gravador, dibuixant, compo-
sitor, directiu de diverses entitats i una de
les persones més dinamitzadores de la cultura
gironina en les darreres dècades. El matasegells
d’aquesta exhibició no competitiva
ha recordat el gironí il·lustre, que ens deixà
ara fa dos anys.
Per altra banda i en el tradicional marc del
saló de plens de l’Ajuntament de la ciutat, s’ha
pogut visitar una mostra de col·leccionisme
en general, en la qual ha participat un bon
nombre de socis de l’entitat organitzadora,
amb una presentació de diversos i variats temes
populars.
Sofigi està preparant per al proper any amb
motiu del bicentenari dels Setges, o de la
«guerra del francès», una magna exposició filatèlica
hispanofrancesa; mentre que l’altra important
entitat de col·leccionistes, El Baluard,
ofereix a Sant Lluc la seva mostra anual de figures
de plom, amb l'aportació inclosa de
2.000 peces del museu L'Iber; a banda d'haver
organitzat el XII concurs internacional,
amb 300 participants, i un nivell molt important.
LA MOSCA DE GIRONA
AQUESTES FIRES FEM-LA VOLAR TOTS PLEGATS!
L’AUTÈNTIC ADHESIU DE LA MOSCA DE GIRONA. FES-LA VOLAR PER FIRES!
Punts de venda a llibreries i quioscos de girona. I ara en aquests dies de Fires, també podeu comprar l’Auca de Sant Narcís a la Llibreria Carlemany,
a la Llibreria 22, a Can Geli, a la Papereria d’Aro de Fontajau i a la botiga Records del Barri Vell (Pont de la Princesa). Per tan sols 3 euros amb mosca inclosa.

L 'abús
L’ús d’antibiòtics
Un estudi pilot realitzat a Catalunya mostra que la prescripció d’aquests fàrmacs es pot reduir un 20%
i mal ús dels antibiòtics
són causa habitual
de les resistències
bacterianes. A l’Estat espanyol,
l'any passat es van
vendre 56 milions d'antibiòtics
i la majoria es van
prescriure per combatre malalties
respiratòries, que són
les més freqüents en la consulta
del metge de capçalera
juntament amb les infeccions
urinàries. Aquest
professional prescriu el 95%
d'aquests fàrmacs. Ara, per
fomentar un ús adequat dels
antibiòtics i reduir-ne el
consum innecessari, la Comissió
Europea ha posat en
marxa l'estudi Happy Audit.
Una investigació que al nostre
país coordinarà la Societat
Espanyola de Medicina
de Família i Comunitària.
L'objectiu de l'estudi europeu és determinar
l'efecte de dues senzilles intervencions
en atenció primària (les tècniques antigèniques
de diagnòstic ràpid i la proteïna C reactiva en
sang) sobre l'ús racional dels antibiòtics en
les infeccions respiratòries. Els resultats finals
estaran disponibles el 2009. A més d'Espanya
participen altres països com Dinamarca, França,
Suècia i Lituània. Al nostre país, l'objectiu és
arribar a 200 metges d'atenció primària. Experiències
pilot prèvies en països del nord d'Europa
i a Catalunya han demostrat que la prescripció
innecessària d'antibiòtics es pot reduir
en un 20% si el metge està format en l'ús d'aquests
fàrmacs i de proves de diagnòstic ràpid,
que permeten afinar més en la causa de
la infecció. Amb els resultats de l'estudi, la
Comissió Europea farà una sèrie de recomanacions
per a tots els països membres, que presenten
diferents realitats. França i Espanya tenen
el major índex de resistències antimicrobianes
i un major consum d'antibiòtics, el
contrari del que passa als nòrdics, on s'aïllen
poques espècies resistents. En els països de
l'est, s'ha comprovat que les resistències han
crescut molt els últims anys.
Experiència pilot a Catalunya. En l'experiència
pilot que es va fer a Catalunya entre
els anys 2002 i 2005 van participar 54 metges
d'atenció primària, 17 dels quals van realitzar
la intervenció aplicant la metodologia
recomanada per a l'estudi europeu. Durant tres
setmanes, es van registrar tots els casos d'infeccions
respiratòries i el tractament prescrit
abans de la intervenció. El diagnòstic i la prescripció
d’antibiòtics es van analitzar abans i
després de la intervenció i es va comparar amb
el grup control que no havia aplicat les anàlisis
ràpides recomanades per l'estudi.
Els resultats van revelar que abans de la intervenció
es prescrivien antibiòtics en el 3% de
les consultes. Després de la intervenció, la xifra
va baixar a un 2%. La reducció de l'ús
d'antibiòtics va ser més significativa en pacients
amb infeccions respiratòries de vies altes, com
la sinusitis i l'amigdalitis. En aquests casos, es
va passar d'un 61% a un 40%.
El problema concret a Espanya. Quan
s'interromp un tractament no pensem que s'altera
l'ecologia dels bacteris i se’ls dóna capacitat
per desenvolupar resistències. I no és una
qüestió individual. L'aparició de resistències,
o de noves cepes alterades, és una cosa que
afecta tota la comunitat. Les resistències bacterianes,
com diuen molts experts està posant
l’antibioteràpia a la vora d’una autentica crisi
mundial.
Les causes. Partim de la base que els microorganismes
–bacteris, fongs, paràsits i virus–
són responsables de diferents malalties
infeccioses i que els antimicrobians han servit
i serveixen per contrarestar-los i evitar la
seva propagació. No obstant això, el seu ús indiscriminat,
per curar o per prevenir, forcen
aquests microorganismes a adaptar-se o morir.
Els que sobreviuen són portadors dels gens
de resistències. I des del pla mèdic, això vol
dir que un microorganisme resistent no pot ser
vençut per un tractament clàssic.
La mateixa Organització Mundial de la Salut
crida l'atenció en aquest sentit. Especialment,
perquè aquests antimicrobians s'utilitzen
en agricultura, ramaderia i piscicultura per
tractar o controlar les infeccions, o per activar
el creixement i millorar la rendibilitat.
Resistències que es propaguen. El mecanisme
pel qual es poden propagar les resistències
no és complex. Inicialment, els bacteris
resistents poden passar fàcilment d'una
persona a una altra, encomanant-li la infecció.
El problema més seriós és que precisament
per la seva ràpida multiplicació, els bacteris
poden transferir els gens resistents a altres
ceps. Això significa que als centres sanitaris
que utilitzen antimicrobians amb profusió o en
llocs on es concentren malalts infecciosos, la
transmissió de bacteris és freqüent.
La preocupació mundial sorgeix quan s'evidència
que els bacteris també viatgen en avió.
I que en qualsevol lloc del món apareixen ceps
que adquireixen resistència a Àsia o Àfrica. Per
si no n'hi hagués prou,
com ja ha ocorregut amb
diversos bacteris, pot
passar dels animals o a
través dels aliments a
l'ésser humà. Un altre
problema afegit és que
analitzar la resistència no
és senzill, perquè exigeix
una dedicació i
unes instal·lacions de les
quals no sempre es disposa.
Les conseqüències.
La primera conseqüència
és el fracàs terapèutic
i la prolongació de
la malaltia. També pot
augmentar el nombre de
malalts i el temps de la
malaltia. Sense apel·lar
a dades econòmiques, ja
es comprova que la despesa
és més gran. Però és que en no ser efectius
els antimicrobians inicials, se n'han d'usar
altres més potents.
Prendre consciència. Primer hem de tenir
present que la resistència és una resposta
natural dels microbis als agents antimicrobians.
Per això, caldria abundar en campanyes contra
l'ús excessiu i inapropiat d'aquests fàrmacs.
I per descomptat, evitar l'abús en usos veterinaris
i agrícoles. És veritat que a vegades se'ls
atribueix poders curatius que no tenen i en
ocasions es prenen antibiòtics sense conèixer
la causa de la infecció.
Resultats de l’estudi MUSA. Musa són les
inicials del treball Millor Ús dels Antibiòtics
promogut per la Societat Espanyola de quimioteràpia.
I diuen:
- Durant l'última dècada l'automedicació s'ha
reduït, passant de taxes del 25-30% el 1997 a
les actuals del 10-15%.
- També ha descendit l'emmagatzematge
de medicaments en farmacioles casolanes.
- Les taxes de compliment terapèutic també
han descendit notablement. El 1997, la meitat
dels pacients incomplien els seus tractaments
amb antibiòtics i ara és el 20-30%.
- Existeix un millor coneixement de les malalties
infeccioses, especialment de les d'origen
víric a les vies respiratòries.
- Els antibiòtics que més es prescriuen són
els betalactàmics.
- Els efectes secundaris que més preocupen
són gastrointestinals i reaccions al·lèrgiques.
- Les taxes de resistència global del pneumococ
són les més preocupants.
- L'eficàcia clínica es considera el principal
paràmetre a tenir en compte a l'hora d'elegir
un antimicrobià.
- La durada mitjana del tractament és de 8,7
dies, una mica més prolongat que a l'estudi
de 1997. El nombre d'envasos que es consumeixen
per tractament és 1,3, una xifra una
mica més baixa que a l'estudi anterior.
- S’han reduït els pacients que van al metge
amb tractament previ.
Salut
15 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Ramón
Sánchez
Ocaña
ARLES DE TEC «LES GORGES DE LA FOU»
EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN
MONTFERRER
PRATS DE MOLLÓ
COLL D’ARES
LA FOU
ARLES DE TEC
(ARLES SUR TECH)
CORSAVI
(CORSAVY)
PERPINYÀ
(PERPIGNAN)
DE PRIMERS D’ABRIL AL 30 DE NOVEMBRE DE LES 10 A LES 18 HORES
PÀRQUING - BEGUDES - RECORDS Tel. 0033/468 39 16 21 - FRANÇA
CERET
EL PERTÚS
(LE PERTHUS)

16 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Sempre brillants
Nail Style Kit, de
Creative Nail Design.
Celles perfectes
Amb el kit fixador de
Venca.
Ungles dèbils?
Tractament de xoc
de Sally Hansen.
Rostre impecable
Amb Mattitude 16h
d’Astor.
Pell protegida
Maquillatge d’Isdin
amb protector solar.
Combinables
Les Coquettes de Pinaud
proposen cinc gammes
cromàtiques en degradat.
Hidratar
Màscara
de
pestanyes
amb
proteïnes.
De Pinaud.
Intensitat
Pinaud
vesteix les
ungles de
colors
foscos,
negres i
granats
atrevits i
explosius.
Pell impecable
La gamma Couvrance,
d’Avène, corregeix les
imperfeccions del rostre i
el deixa llis i natural.
Per a les morenes
La col·lecció Brunette Beauty
de L’Oréal Paris, especialment
pensada per a les nits,
ressalta la bellesa de les
dones brunes.
Llum
Pólvores
mosaic,
d’Avène:
il·luminen
la cara.
Reflexos metàl·lics
Fabulous Metallics és la
proposta de The Body
Shop per a la tardor:
seductora, luxosa i molt
versàtil.

Canvi de colors
La tardor arriba amb bases de maquillatge que s’adapten a cada to de pell, ombres
i màscares que busquen una mirada misteriosa i boques atrevides i sensuals.
ANNA ESTARTÚS
Tocs de perfecció
Pinzells correctors d’Avène
Couvrance: per dissimular les
petites taques de color
vermell (verd) i tapar les
ulleres i donar llum (beige).
Color al cub
Ombres d’ulls monocromàtiques.
Pure, de Carlo
di Roma.
Mirada única
Pure ofereix dotze
combinacions de colors.
L’ART DEL
DESCANS
Ungles de cine
Tractament d’oli d’ametlles
de The Body Syhop.
Sensualitat
Eyeliner de Pure, de
Carlo di Roma, per
ressaltar la mirada i
donar-li distinció i
glamur.
Impactant
La gamma Cosmopolite,
de Misslyn, combina
l’estil urbà amb tocs d’or
i plata i aposta pel
vermell intens per a
llavis i ungles.
Misteriosa
Mirada profunda i sensual
amb les ombres de Pinaud.
Tendències
17 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Llarguíssimes
Lash Maxxx
Mascara de
Rimmel London
multiplica per tres
les pestanyes.
CATIFES CORTINES ROBA DE CASA OBJECTES DE REGAL
Per la compra d’un producte d’aquesta promoció,
li regalem una participació de 6€ en el núm. 79.812
del Sorteig de Nadal, de la Loteria Nacional,
del dia 22 de desembre de 2007,
adquirit a l’Administració «La Bruixa d’Or», de Sort, Lleida.
M-Làtex
Matalàs de molles + Làtex 100%
Double offset. Teixit Stretch
Matalàs de molles + visco.
Double offset.
Teixit Stretch. Climatitzat.
Matalàs de molles.
Double offset. 25% més de molles.
Teixit Piqué.
Tardor 2007
C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT
M-Visco

Música
18 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Els 5 més
venuts
ESPANYA
1 = Magic Bruce
Springsteen
2 ▲ High School
Musical 2 Varios
artistas
3 = Pavarotti forever
Luciano
Pavarotti
4 ▼ Absurda cenicienta
Chenoa
5 = 24 rosas Diana
Navarro
REGNE UNIT
1 ▲ The trick to
life Hoosiers
2 ▲ Still on top -
The greatest
hits Van Morrison
3 = Version Mark
Ronson
4 ▼ Change
Sugarbabes
5 ▼ Back to
black Amy
Winehouse
ESTATS UNITS
1 ▲ Magic Bruce
Springsteen
2 ▼ Rock & Roll
Jesus Kid Rock
3 = Still fells
good Rascal
Flatts
4 ▲ Noel
Josh Groban
5 ▲ Chase this
light Jimmy Eat
World
La música
de Medeiros
L’actriu portuguesa debuta amb un disc titulat «A little habitti blue»
que la retorna a la seva adolescència musical, submergint-se en la
bossa nova i la samba de Caetano Veloso o Chico Buarque.
E l
guió l’ha fet cantar en múltiples ocasions,
però ara l'actriu María de Medeiros
ha volgut donar un pas més submergint-se
en la bossa nova i la samba de Caetano
Veloso o Chico Buarque, que van servir
de banda sonora a la seva adolescència i
que ara marquen el seu debut musical en el
disc A little habiti blue. Parapetada en una
aparença fràgil i veu suau, l'actriu portuguesa
fa un pas més cap a aquest «esperit renaixentista»
de versatilitat artística, que diu
envair-la tant a ella com a la resta dels seus
amics.
Nascuda en una família d'intel·lectuals, María
de Medeiros explica com la música sempre
ha estat lligada tant a la seva vida professional
–recorda el «meravellós fado» que es
va marcar a la pel·lícula Airbag de Bajo Ulloa–,
com la personal –el seu propi pare és compositor–
on està «envoltada d'excel·lents músics»
l’havia «intimidat» en les seves pretensions
com a cantant.
Però la nostàlgia i els bons records van
poder més que la timidesa, i l'actriu es va
llançar a preparar «un petit concert sobre la
música brasilera», que va acabar en un àlbum
que la discogràfica Universal va llançar fa pocs
dies. A través de catorze temes dels setanta,
d'artistes com Chico Buarque, Caetano Veloso,
Gilberto Gil o Ivan Lins, María es trasllada
a la seva adolescència; a aquelles festes
que celebrava a casa dels seus amics on ballaven
cançons com Samba de Olry o Tanto
mar, que ara rescata. Però, sobretot, l'actriu
recorda la dualitat d'aquells temes en els quals
«s'uneix la sensualitat del ritme i el cerebral
de les lletres».
En aquest «clima polititzat», l'artista també
torna a «les reunions on escoltàvem una i altra
vegada aquestes cançons» i on, segons co-
TEXT: CRISTINA RUIZ/EFE
menta, discutien «sobre el seu verdader significat
perquè, ja en plena llibertat –després
de la Revolució dels Clavells de 1974–, enteníem
perfectament el que sentien els brasilers,
encara en dictadura militar». «La bossa
nova està molt de moda ara a Europa, però
els compositors actuals agafen el ritme i l’omplen
d’altres continguts. Per això volia homenatjar
aquestes lletres carregades de doble
sentit per despistar a la censura», afegeix.
Aquells anys convulsos, en els quals per fi
la seva família va poder tornar a Portugal
des de l'exili, van marcar la seva vida i el
seu treball. Ha abordat la seva «experiència
revolucionària» com a actriu, com a cantant
i també com a directora, doncs va ser el tema
que va escollir per a Capitanes de abril, el
seu debut darrera les càmeres. I és que María
de Medeiros reconeix que tots els seus treballs
«tenen una relació molt estreta», que en
aquests anys de repressió es concreta amb
la música brasilera com a bandera i que, segons
diu, «és una mena de firma» tant en els
seus projectes com per a tota la seva generació.
Ara arriba el torn d'ensenyar en directe el
resultat d'aquest treball. Fa un mes es va pujar,
per primera vegada a l’Estat espanyol, a
un escenari acompanyada per l'Orquestra Nacional,
una experiència «meravellosa» però
que afirma que li va omplir de «por». Malgrat
aquests temors, l'artista té pensat continuar
la seva faceta musical en un intensa agenda
de concerts.
De moment, María de Medeiros diu sentirse
«sobretot actriu» i compagina aquest nou
camí professional amb el rodatge d'una pel·lícula
francesa i una sèrie del Canal Arte sobre
un institut de bellesa.
SERGIO BARRENECHEA
Novetats
Els èxits d’Eros Ramazzotti
Eros Ramazzotti
reuneix en un doble
CD catorze
dels seus èxits,
quatre noves
cançons, diverses
versions i duets
amb artistes amb
els quals ja ha treballat,
com Tina
Turner o Cher, i
amb els quals
acaba de gravar,
com Ricky Martin.
e2, Eros al quadrat,
es titula
aquest doble àlbum,
per al que Sony-BMG ha elegit com a carta
de presentació la cançó No estamos solos, gravada
al costat de Ricky Martin, ja que el cantant
porto-riqueny havia declarat en alguna ocasió que
entre els seus somnis professionals hi havia el de
cantar amb el músic italià. Dos anys després del
seu últim treball Calma apparente –del qual ha venut
2,5 milions d'àlbums–, Ramazzotti fa a e2 una
nova repassada a la seva carrera.
Gira mundial d’Ojos de Brujo
El grup barceloní de flamenc-hip-hop Ojos de Brujo
(ODB) ha començat una gira mundial per presentar
el seu nou disc, Techarí live. Es tracta del
nou i primer disc-dvd en directe del grup català, un
àlbum que es va gravar al Barcelona Teatre Musical
el 22 de desembre de 2006 amb motiu del final
de gira del seu disc Techarí. El disc conté 16
temes (inclosa una versió-homenatge de l’emblemàtic
Get up, stand up de Bob Marley, titulada
Defiende tus derechos), mentre que el DVD inclou
aquest concert barceloní, el documental Crece Techarí
i extres.
RBD: «Des de cero»
El grup mexicà RBD ha llançat en l’àmbit mundial
el tema titulat Inalcanzable, el primer senzill del seu
nou àlbum Des de cero, que surt a la venda aquest
mes. Aquets nou treball discogràfic està produït
pels també mexicans Carlos Lara i Armando Ávila,
i es conforma de tretze cançons noves. Els integrants
de la banda són Anahí, Mayté Perroni, Christián
Chávez, Alfonso Herrera i Christopher Uckerman.
Bandes sonores
High School Musical 2
Diversos
Walt Disney
Després de
convertir-se en
un fenomen global
–uns 160
milions d’espectadors
de
tot el món han
vist la producció
de Disney
Channel– era
previsible que
el telefilm tingués
continuïtat i se n’hagi rodat una segona part,
que acaba d’estrenar Cuatro al nostre país. L’èxit
arrasador d’aquesta història juvenil també ha beneficiat
a la seva banda sonora que es va vendre
com xurros. Pel mateix camí va aquest CD que,
des que es va editar al nostre país, ocupa els primers
llocs a la llista setmanal dels discos més
venuts. L’edició espanyola de l’àlbum inclou els
temes interpretats en anglès per Zac Efron –Troy–,
Vanessa Anne Hudgens –Gabriella–, Ashley Tisdale
–Sharpay– i la resta del cast, però també les
adaptacions al castellà de dues cançons que ha
fet, sota la producció de Carlos Jean, el grup Mota,
del qual forma part el fill de Raphael. Lluís Poch

Piratas del Caribe: En el...
Director: Gore Verbinski.
Intèrprets: Johnny Depp, Orlando
Bloom.
Distribuïdora: Buena Vista.
Durada: 168 minuts.
La tercera (última?) entrega
de la saga produïda per
Jerry Bruckheimer és la
més irregular des del punt
de vista narratiu, però també
la més arriscada en concepció
visual. El seu principal
problema radica en una durada excessiva i
un humor més aviat discutible. P. P.
Los 4 Fantásticos i Silver...
Director: Tim Story.
Intèrprets: Ioan Gruffud, Jessica
Alba, Chris Evans.
Distribuïdora: Fox.
Durada: 92 minuts.
Menys sòlida que la seva
predecessora, igualment té
encant per la tossuderia de
guionistes i director de preservar
un cert regust de sèrie
B. El millor, com era d’esperar,
són les aparicions de
Silver Surfer –l’escena de l’atac militar és, de
llarg, la més aconseguida– i del Doctor Mort, de
nou encarnat per l’impagable McMahon. P. P.
El número 23
DVD
Director: Joel Schumacher.
Intèrprets: Jim Carrey, Virginia
Madsen, Rhona Mitra.
Distribuïdora: TriPictures.
Durada: 95 minuts.
El punt de partida és atractiu
i el repartiment (que inclou
el sempre esplèndid
Danny Huston) molt interessant,
però Schumacher
s’encarrega d’espatllar-ho
tot amb el seu onanisme visual
i uns cops d’efecte que ratllen el ridícul. Podria
haver estat un bon curtmetratge. P. P.
Bandes sonores
Dean Martin
Forever Cool
Capitol-EMI
Dotze anys després
de la seva
mort, l’integrant
del cèlebre Rat
Pack amb Frank
Sinatra i Sammy-
Davis Jr és objecte
d’aquest
curiós disc de
duets, on la tecnologia
ha fet
possible allò que
la vida real no havia permès i és que Dean Martin
cantés amb alguns dels artistes –la majoria de
generacions posteriors– que l’admiren. És el cas
de Robbie Williams, Joss Stone, l’italià Tiziano
Ferro, l’actor Kevin Spacey o el rei de la chanson
Charles Aznavour. El resultat és molt més satisfactori
del que d’entrada un pot pensar d’aquest
tipus de projectes. Ajuda el fet que s’hagin tornat
a enregistrar algunes pistes instrumentals que fan
sonar d’una manera espectacular el disc, i la veu
del desaparegut cantant i actor. El CD es tanca
amb una cançó de bressol interpretada de forma
excepcional i sense cap mena d’acompanyament
instrumental per Dean Martin. Lluís Poch
Una nit de Nadal
infernal
El realitzador francès Alexandre Aja produeix «P2», la terrorífica
aventura d’una executiva agressiva assetjada pel vigilant d’un
aparcament que protagonitzen Rachel Nichols i Wes Bentley
D esesperada
en la seva recerca de nous
valors que insuflin originalitat al gènere,
la indústria nord-americana ha adoptat
el francès Alexandre Aja com a visionari
del cinema de terror. No és estrany; la seva
primera pel·lícula, Alta tensión, va ser molt
ben rebuda per la crítica i el seu debut a
Hollywood, el remake de Las colinas tienen
ojos, va aconseguir generar molts beneficis
tot i estar rodada amb uns paràmetres
de producció més aviat modestos. Aquest
últim títol, a més, consolidava que Aja està
particularment ben dotat per les atmosferes
malsanes –el primer atac dels mutants a la
caravana dels protagonistes és, per mèrits
propis, un dels moments més esgarrifosos
que s’han vist darrerament en una pantalla–
i per a l’elaboració de lectures polítiques que
tornen al gènere la dignitat perduda durant
la seva degeneració al llarg dels 80. Aja es
TEXT: PEP PRIETO
pot permetre fins i
tot exercir de mecenes
en pel·lícules
com P2, una cinta
de terror immediat,
visceral, en què insisteix
a reivindicar
l’austeritat de mitjans
–8 milions de
dòlars de pressupost:
només amb
l’explotació en
DVD ja seria rendible–
i on fa debutar
en la direcció un
dels actors protagonistes
d’Alta tensión,
Franck Khalfoun.
P2 té un punt de
partida tan elemental
com efectiu.
Una jove i atractiva
executiva, Angela
Bridges, surt tard
de l’oficina la nit de
Nadal perquè s’ha
entossudit a tancar
un contracte abans
de reunir-se amb la
seva família. Les
coses no triguen a
torçar-se. Primer el
cotxe no arrenca i
després s’adona
que a l’interior del
pàrquing no hi ha
cobertura de mòbil.
Apareix Thomas,
un tímid guarda de
seguretat. Però, en
lloc d’ajudar-la, li fa
una curiosa proposta:
passar la nit
de Nadal amb ell.
La noia se’n riu,
l’ignora i es disposa a sortir de l’aparcament
per anar a demanar ajuda. Un cop sec. Angela
cau a terra, inconscient. Quan es desperta,
està emmanillada a la taula de la garita
del guarda. Thomas continua tossut a voler
passar la nit amb ella, i no només per
sopar. És l’inici d’un violent joc, primer psicològic
i després físic, per poder fugir de la
planta P2 del pàrquing.
Amb unes premisses com aquestes, és d’esperar
que una de les claus de la pel·lícula seran
les aportacions de la parella protagonista.
El psicòpata està encarnat per Wes Bentley,
el noi que filmava bosses voladores a
American beauty i una de les poques coses
aprofitables d’El motorista fantasma. I ella
és la prometedora Rachel Nichols, descoberta
per J.J. Abrams a la cinquena temporada de
la sèrie Alias i vista de secundària a La morada
del miedo i Shopgirl.
Cinema
19 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e llibreria22@llibreria22.net www.llibreria22.net

Lectures
20 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007
Miguel
Pérez
Capella
Expresident
de l’Audiència
de Girona
i magistrat emèrit
Isabel
Coch
Psicòloga
www.ddivan.com
Xavier
Carmaniu
Mainadé
Historiador
i periodista
Atapuerca.
Jo hi he estat (II)
es restes més complertes des-
Lcobertes a Atapuerca, on he
estat i a les que em referia en
el meu article del 28 d’octubre
passat, són tres cranis, dos d’ells
quasi sencers. També es van trobar
ossos i dents corresponents
a set individus més, juntament
amb fragments d’ossos d’hipopòtams
amb marques de talls
realitzats amb instruments de pedra.
Tots els fòssils pertanyen a la
mateixa espècie i estaven situats
en una àrea de 400 metres quadrats
de la mateixa capa geològica,
formada per sediments i
roques volcàniques, l’antiguitat
de les quals han determinat dos
equips amb diferents tècniques
molt precises.
La resta més antiga és un crani
sense mandíbula inferior corresponent
a un adult, que tenia
aproximadament uns 30
anys. Després de sotmetre’s a
un examen detallat, els científics
dedueixen que el primers
Homo sapiens tenien un crani
lleugerament més gran i robust
que el nostres –1.450 centímetres
cúbics de capacitat craneal
en front dels 1.350 o 1.400 centímetres
cúbics dels humans actuals–,
encara que la mida i la
forma de la cara i de la base craneal
són modernes...
Per les lleugeres diferències trobades i observades,
fonamentalment la longitud del crani i la robustesa
de la dentadura, els científics atribueixen
les restes a una nova subespècie: Homo sapiens
idaltu.
En la llengua dels habitants d’Afar, idaltus significa
ancià i a jutjar per la combinació de trets morfològics,
els homínids de Herto serien els prede-
MIGUEL PÉREZ CAPELLA
cessors directes dels éssers humans anatòmicament
moderns, les restes més antigues dels quals s’haurien
trobat a sud-àfrica –amb 1.000.000 d’anys d’antiguitat–
i l’Orient mitjà –130.000 anys. Els ossos
d’aquests primers Homo sapiens i les 640 eines de
pedra descobertes en el mateix jaciment donen pistes
sobre com eren i vivien els nostres predecessors
directes.
Tornar a casa
n tornar a casa podria ser quelcom totalment
Usimbòlic com el subtil i gairebé virtual idioma
que s’empra un cop tombat al divà –la sagaç però
entenedora metàfora de l’insconscient–, llenguatge
sovint sense paraules però també lligat a la
sensació de pau, d’encaixament, de sentir-se bé
amb sí mateix per bé que un altre tornar a casa
podria estar plenament vinculat amb la realitat vital,
fins i tot física, de la persona. Així doncs, sempre
des de la perspectiva del retrobament del benestar,
el tornar a casa ens pot arribar a significar
un desitjat estat harmònic, per anar bé, amb plena
consciència de la serena realitat del moment
evolutiu de la persona.
Acluques els ulls i tornes a casa... tornes a la
llar. Un cop acomplerta la jornada laborable, la tornada
a casa representa una part ben important de
la balança de compensació vital de la persona.
Allí a la llar sovint hi rau tot un món que se t’amolla,
que s’ajusta als teus anhels i que, en teoria,
t’hauria d’omplir de gratitud, de joia... i que en
cas contrari convindria reflexionar, analitzar i meditar
en relació a la mancança que sents i que de
ben segur pateixes... perquè aleshores la llar ja
no té el valor de llar sinó de lloc; un lloc més i
prou.
Acluques els ulls i tornes a casa... tornes a la casa
de la teva infància. I això ho fas quan saps entendre
–que no resulta gens fàcil– que la infantesa
no acostuma a resultar tot el dolça que hom desitjaria
i aleshores aprens a saber desgranar les
acideses de certs records mentre el valor de petits
ISABEL COCH
i especials moments va pujant a l’alça.
La teva primera llar representa un crucial punt
de partida a la vida. Els moments més nets, tendres
i purs poden arribar a representar quelcom així com
una mena de bàlsam ben adequat per a d’altres etapes
no tan joioses. Ara bé, en el cas que els records
negatius o dolorosos tenyissin el panorama del passat
i part del present en bé caldria efectuar un
personal procés de depuració per així poder renéixer
en funció del sumatori de les bones estones
i de la llarga, lenta i pesada digestió dels moments
plens de preguntes i de dolor.
Acluques els ulls i tornes a casa... tornes a gaudir
de l’equilibri emocional. De fet, quan una persona
transita i cau en un sotrac emocional, després
de presentar algun tipus de trastorn psicològic –angoixa,
depressió, fòbia...–, quan aconsegueix retrobar
l’estat d’equilibri i pau interior nota com si
es tornés a sentir còmode, confortable dins d’ell
mateix i és aquesta confortabilitat la que el fa sentir
de bell nou que ha tornat a casa després d’un
viatge difícil potser, fins i tot, perillós i complicat
però, de ben segur, enriquidor i madurador.
Acluques els ulls i tornes a Casa... tornes a Casa
en majúscules. I aquesta sí que és la vertadera casa.
No és una casa més; és Casa. Llavors, en retrobar
aquesta pau dins teu et meravelles i et fas creus
de què, en realitat, mai te n'havies anat i mai l’havies
perdut del tot, i gairebé sense adonar-te'n sempre
havies tingut la possibilitat de reconnectar amb
ella, la Casa, la teva essència, el sí més intern; el
sí etern.
Gironins del segle
XIX
Joan
Planas
Tomàs
XAVIER CARMANIU
nava llescant el suro en si-
Alenci, escoltant la conversa
dels més grans. Deien que la
gent com ells havien de tenir
més drets, que treballaven massa
hores perquè els tractessin tan
malament. Amb grans escarafalls
també deien que un dia, «el de
la Revolució!», tot canviaria.
Joan Planas Tomàs va néixer
a Sant Feliu de Guíxols el 1881.
Com molts dels fills de les classes
humils de la zona del Baix
Empordà i part de la Selva, va
començar a treballar d’aprenent
a la indústria surera que, fins
l’arribada del turisme, era el sector
econòmic més important
d’aquelles terres.
Amb menys de vint anys, Planas
va començar a freqüentar
les trobades sindicalistes on participaven
els treballadors del seu
ram. De fet, es té constància que
a principis del segle XX ja militava
en l’agrupació anarquista
que hi havia a la localitat guixolenca.
Precisament la seva implicació
en la lluita sindical va
provocar que les autoritats governatives
l’expulsessin del país,
obligant-lo a exiliar-se a l’Alger.
Això passava el 1907 però,
dos anys després, ja havia tornat
a la seva població natal. Allà
va ser un dels promotors de les
mobilitzacions obreres contra
l’enviament de reservistes a la
Guerra de l’Àfrica, en l’episodi
conegut com la Setmana Tràgica.
La repressió contra les protestes
va ser brutal i tan Joan Planas
Tomàs com un altre líder sindical
de la zona anomenat
Eusebi Carbó, van haver de fugir
a França per evitar ser empresonats.
Aquest treballador del suro de
Sant Feliu va tornar a Catalunya
el 1911, quan tenia 30 anys.
Va fundar i organitzar un sindicat
de tapers anomenat «La Lucha»,
que formava part de l’agrupació
anarquista CNT. A més,
també va involucrar-se en altres
inciatives, com la creació d’una
Escola Racionalista a la seva localitat.
Aquests centres educatius
eren presents a tot el país i
tenien per objectiu donar una
formació laica, progressista i lliure
als infants que hi assistien. Cal
tenir present que en aquells moments
bona part dels col·legis
eren regentats per institucions
religioses, molt vinculades a les
classes poderoses i reticents
–quan no totalment bel·ligerants–
a les reivindicacions dels
treballadors més desafavorits.
Tot plegat va fer que Joan Planas
es veiés obligat a exiliar-se
més enllà del Pirineu en nombroses
ocasions durant el temps
de la dictadura de Primo de Rivera.
No va tornar fins el 1935,
en plena Segona República, però
el 1939, amb la victòria dels sublevats
franquistes, va haver de
tornar a marxar, aquesta vegada
per sempre. Joan Planas
Tomàs va morir a Ais de Provença
el 1975, quan tenia 94
anys.

C ompletem
el llistat dels 100 millors webs
que ofereixen televisió per Internet, segons
una llista elaborada per Dailyiptv.com
i classificada per gèneres. Cal recordar
que a alguns d’aquests llocs només
s’hi pot accedir des dels Estats Units. La setmana
passada vam publicar els millors webs
per veure esports, notícies, programes de
televisió, i pel·lícules. Ara és el torn de les
comèdies, els viatges, els programes infantils,
la salut, la moda, la religió i els «inclassificables».
✓ Esports:
Adult Swim. L'espai d'animació per a adults
té una original programació alternativa. Es
podeu veure els extractes de tots els programes
de manera gratuïta.
AFTV Comedy. Gran varietat de programes
d'humor i comèdies clàssiques de televisió
gratis.
Comedy Central Motherload. Els millors
extractes de Comedy Central incloent South
Park, The Daily Show o The Colbert Report.
Comedy TV4U. Per reviure gratis clàssiques
comèdies de televisió com The Dick Van
Dyke Show, The Beverly Hillbillies, Andy Griffith
i The Three Stooges.
Current TV. Es pot accedir a extractes
–molts dels quals, creats pels propis espectadors–
i petits articles d'actualitat i temes
de la vida.
Random Acts Productions: Vídeos
d'«sketch comedy».
Stupid Videos. Als fans de Jackass o Max
X els encantaran els vídeos casolans d’Stupid
Videos. Registrar-se com a membre Premium
costa 1.99$ al mes i els vídeos es poden baixar
a l’ordinador, iPod, telèfon mòbil o PSP.
Very Funny Ads: Una col·lecció gratuïta
d'alguns dels anuncis més divertits de tot el
món.
Your Comedy Stars: Extractes, esquetxos
i comèdies d'actors amateurs.
✓ Viatges:
Globe Trekker Channel. Fragments de
vídeos dels destins més exòtics del món. Cal
registrar-se per a l'accés gratuït i la secció a
la carta.
Holiday TV. Extractes de vídeos i informació
sobre destins a tot el món.
Lastminute.com. Els fragments de vídeo
gratuïts que hi ha disponibles pretenen animar
els usuaris a fer algun viatge.
Travel Channel Beyond. Vídeos espectaculars
de diferents programes de viatges.
TV SCUBA. Vídeos de submarinisme.
✓ Infantil:
Cartoon Network. Les escenes favorites
dels nens. També ofereix gratis què passa rere
les càmeres, música i podcasts.
Smile of a Child TV. Colors brillants, marionetes
i sons divertits per als més petits.
Turbo Nick. La mainada pot trobar fragments
gratis i episodis complets dels programes
de Nickelodeon.
Yahoo! Kids. Diferents programes centrats
en els nens.
✓ Salut:
Discovery Health Beyond. Consells i informació
gratuïta dels experts en temes de
salut.
Lifestyle Network. Apunta notícies, esdeveniments
i activitats per aprendre a portar
un estil de vida més saludable.
MyPath TV. Diversos paquets de subscripcions
(1.95$ per dia, 9.95$ al mes, 25.35$
trimestrals) donen accés a la programació per
enriquir ment, cos i esperit.
✓ Moda:
Dreamstage 7. Per estar al dia de les
Visita guiada a
Internet
Des de vídeos de viatges fins a sèries antigues com «Con ocho
basta», des de predicadors fins a dones desfilant amb roba interior:
es pot trobar de tot als llocs que ofereixen televisió per Internet.
tendències de tot el món. Alguns vídeos són
gratis i altres de pagament.
Fashion TV. Per 10 euros al mes es pot
tenir accés il·limitat als continguts en exclusiva
del canal de la moda.
High Fashion 7. Aquesta pàgina web ofereix
vídeos gratis de models i programes de
moda. També hi ha disponibles entrevistes
amb dissenyadors.
✓ Religió:
Christian Television Network. Programació
religiosa per a tota la família. Gratuït.
Church Pond: Multitud d'oracions per ajudar
a creure en Crist.
Hope TV. Es pot seguir la seva programació
en banda ampla en directe o a través dels
arxius de programes.
Jewish Television Network. Es poden
baixar gratuïtament comèdies, programes de
cuina i notícies i entrevistes, tot relacionat
amb el judaisme.
Secret Place Faith Vision Network. Predicadors
i oracions a Internet.
Islam Channel. Vídeos de seminaris, oracions,
documentals i pel·lícules sobre l'Islam.
Gratuït.
The Harvest Show. Talk show diari i gratuït
que inclou notícies internacionals.
Trinity Broadcasting Network. Cal registrar-se’hi
per accedir als predicadors cristians.
✓ Altres:
Access Hollywood. Entrevistes, extractes
i exclusives des de
l'interior de Hollywood.
Answers TV. Vídeos
per donar resposta
a qualsevol
pregunta. Canals de
menjar, tecnologia,
salut i vi.
AOL In2TV. Episodis
complets i gratis
de programes de
televisió antics com
Growing Pains,
Smurfs i Eight is
Enough, cortesia d'A-
OL.
Brilliant But Cancelled.
Pàgina dedicada
a tots els magnífics
programes de
televisió que han estat
cancel·lats.
Bud.TV. Cal registrar-se gratuïtament per
accedir als programes del rei de la cervesa.
(Per a majors de 21 anys).
G4TV. Gran varietat de programes gratuïts
centrats en els jocs, entreteniment i Internet.
Gold Rush. Reality show en línia d'AOL.
Els participants competeixen per dos milions
de dòlars en or.
IFILM. Tràilers de pel·lícules, extractes,
vídeo blocs i molt més.
Pseudo. Accés gratuït als vídeos de música
més populars.
Ripe TV. Programació «per a homes»:combats
de boxa i dones en roba interior.
Simply Entertainment. Tràilers i crítiques
de pel·lícules gratis.
Small Business TV. Programes i informació
gratuïta per ajudar als petits negocis i empreses.
Taste TV. Notícies de cuina, crítiques de
restaurants...
TV Guide. Per saber què passa rere les càmres
i què fan les estrelles del programe.
The-N. Programació dedicada als adolescents.
Turtle TV. Estranys però divertits curts gratis
protagonitzats per una tortuga.
YouTube. L’últim, però, segurament, el més
conegut. Què seria Internet sense YouTube?
Extractes de vídeos de tots els temes que es
puguin imaginar.
Televisió
21 Dominical
Diumenge 4
de novembre de 2007

22 Dominical
Diumenge, 4
de novembre del 2007
Els més vistos
del 24 al 30 d’octubre
Catalunya
Polònia
Dijous 25 d’octubre,
TV3. 985.000 espectadors
(30,9%).
Escenas de matrimonio
Dimecres 24 d’octubre,
Tele5. 930.000
espectadors (30,8%).
CSI Miami
Dilluns 29 d’octubre,
Tele 5. 839.000 espectadors
(27,7%).
APM?
Dimarts 30 d’octubre,
TV3. 828.000 espectadors
(26,9%).
Escenas de matrimonio
Divendres 26 d’octubre,
Tele5. 813.000
espectadors (28,8%).
Ventdelplà
Dimarts 30 d’octubre,
TV3. 805.000 espectadors
(27%).
Espanya
Escenas de matrimonio
Dimecres 24 d’octubre,
Tele5. 5.561.000
espectadors (30,2%).
Escenas de matrimonio
Dilluns 29 d’octubre,
Tele5. 5.395.000 espectadors
(28,8%).
Escenas de matrimonio
Dimarts 30 d’octubre,
Tele 5. 5.272.000 espectadors
(28,2%).
CSI Miami
Dilluns 29 d’octubre,
Tele 5. 5.004.000 espectadors
(26,1%).
Escenas de matrimonio
Dijous 25 d’octubre,
Tele 5. 4.923.000 espectadors
(27,3%).
Escenas de matrimonio
Divendres 26 d’octubre,
Tele 5. 4.768.000
espectadors (30%).
✔ Bolera amb 12 pistes.
Dilluns 5 de novembre
09.30
12.55
15.30
18.30
22.00
✔ Promocions cada dia de la setmana.
✔ Festes d’aniversari.
✔ Tornejos d’empresa i grups.
33
Horitzons
Els mennonites, originaris d’Alemanya, encara
parlen el seu dialecte alemany, porten
una vida basada en la bíblia i si algun govern
els impedís seguir amb la seva manera
de viure no dubtarien de canviar de lloc.
Els mennonites de Belize han netejat manualment
grans extensions de selva humida.
Fent servir mètodes antics, aquesta petita
comunitat religiosa és responsable de les
dues terceres parts de la producció agrícola
de Belize.
K3
Els insòlits misteris d’en Ripley
En Rip acaba de comprar la Mà de Fàtima
a una gitana, un amulet llegendari que porta
bona sort: la sort que necessita en Rusty
per salvar el parc d’atraccions que la seva
família té a Nova Jersey. Ell està convençut
que algú els saboteja les intal·lacions i ha decidit
robar l’amulet per aturar els accidents.
Cuatro
Friends
Ross es queda amb la boca oberta quan veu
un petó entre Rachel i Joey, ja que encara
no era conscient de la seva relació. Aquest
descobriment descol·loca Ross, que no sap
com prendre-s’ho. Finalment, decideix organitzar
un sopar al seu apartament, juntament
amb la seva nova nòvia, però la situació
és una mica incòmoda per a tots, i encara
més quan Ross comença a beure vi
sense parar.
TV3
Veracruz
Un antic soldat confederat es trasllada a Mèxic
amb la intenció de posar els seus coneixements
militars al servei del millor postor
en la revolució. Però no serà l’únic nordamericà
que hi va. El quart llargmetratge
de Robert Aldrich revela un sentit de l’humor
envejable en el seu molt dinàmic desenvolupament
de la trama. Sara Montiel no fa el
ridícul entre actors de la talla de Gary Cooper
i Burt Lancaster.
Tele 5
CSI Miami
Quan un reclutador de la marina és assassinat,
els CSI han d’investigar els homes que
s’havien allistat i les seves famílies en l’esforç
per trobar l’assassí. La llarg llista de sospitosos
inclou qualsevol que s’oposés a la
guerra d’Iraq però també altres reclutadors
que volguessin eliminar competència. A més,
Horatio descobreix un segon assassinat.
Dimarts 6 de novembre
13.25
15.15
18.30
20.15
22.00
22.00
K3
Megaman, el ciberguerrer
Aquesta sèrie futurista mostra les aventures
d’en Lan, un nen de cinquè curs, l’alter
ego i NetNavi del qual és en Megaman. En
Lan i els seus amics es baixen de la xarxa
targetes de lluita per canviar armes i ampliar
els poders dels seus NetNavis. Només amb
el treball en equip podran vèncer el malvat
Mr. Willy i la seva banda, Tres Mundials. El
seu objectiu és destruir el Sistema i provocar
el caos del món.
La 2
Saber y ganar
Preguntes de geografia, història, ciència, cinema,
televisió, cultura, lògica, matemàtiques,
química... Tres concursants s’enfronten
a les qüestions que els proposa el programa
i demostren els seus coneixements,
reflexes i, de vegades, sort.
TV3
Testimoni de càrrec
Un vell advocat londinenc, Wilfrid Robarts,
pateix del cor i el seu metge li ha prohibit
qualsevol abús. Però Sir Wilfrid accepta la
defensa de Leonard Vole, un antic oficial
de la RAF acusat de l’assassinat de la vella
i rica Mrs. Frend, amb qui estava íntimament
lligat i que l’ha fet hereu. Fins i tot el testimoni
de la seva dona li és desfavorable. En l’últim
moment, una desconeguda lliura a Sir
Wilfrid un paquet de cartes que farà canviar
el curs del procés.
Antena 3
Olympiakòs - Reial Madrid
Els madridistes intentaran assegurar en el
camp dels grecs la seva classificació per a
la següent ronda de la Champions.
Cuatro
Cuestión de sexo
Alba vol comprar-li a Diego la seva part del
pis amb uns estalvis que ha acumulat durant
els seus anys de matrimoni. I encara que Diego
decideix no vendre-li, Alba descobreix
que ella no és l’única que havia ocultat alguna
cosa en el seu matrimoni: Diego també
té un gran secret. Mentrestant, la xantatgista
segueix assetjant Verónica.
Tele 5
RIS Científica
Els policies investiguen l’assassinat d’una
prostituta, la mort de la qual s’ha camuflat
com un suïcidi. A més, Ventura aconsegueix
localitzar el testimoni de l’últim atac amb bombes.
Dimecres 7 de novembre
09.00
18.30
21.00
21.35
00.55
✔ Parc infantil temàtic de 600 m2.
Antena 3
Espejo público
Susanna Griso presenta aquest magazín
matinal molt lligat a l’actualitat política i social
i que inclou entrevistes, connexions en
directe, enquestes i anàlisis dels temes més
destacats de la jornada anterior.
TV3
La mort va a cavall
Bill és l’únic supervivent d’una família que
va ser exterminada per uns bandits. Encara
que han passat 15 anys de la matança,
Bill només pensa a venjar la mort dels seus.
Ara va darrere de Ryan, que acaba de sortir
de la presó, perquè creu que el pot posar
sobre la pista dels assassins de la seva
família. Però l’únic que vol Ryan és matar els
que el van trair, per culpa dels quals va ser
empresonat.
K3
Turc per a principants
La Doris no es vol casar de blanc perquè
troba que no és prou bonica i demana una
boda ecologista més del seu estil. Curiosament,
serà la Yagmur qui s’ocuparà de
les inseguretats de la futura núvia. En Cem,
per part seva, ha descobert que hi ha molts
joves estrangers que quequegen a causa
de la por que els fa la llengua del nou país.
També ha descobert que cantar ajuda, i
resulta que l’Ulla, la filla gens enrotllada
del pastor protestant, porta el cor del grup
de joves de l’església. Dit i fet: en Costa i
en Cem quasi fan que s’enfonsi l’església.
La 2
Perdidos
Jack pren una decisió sobre l’oferta de Ben
que el posarà en una situació privilegiada;
Kate se sent indefensa quan un irat Picket
sembla disposat a complir l’amenaça de
matar Sawyer; i Locke descobreix un missatge
secret que pot guiar-lo per descobrir
els secrets de l’illa. Juliet pren una sorprenent
decisió que podria posar en perill
el seu estatus entre els seus companys.
33
Cànon Visions
Tarzan va néixer de la imaginació d’Edgar
Rice Burroughs, però de seguida va transcendir
el seu autor i els seus llibres, i es va
convertir en un personatge mític. Heroi de
moltes pel·lícules i còmics, Tarzan ja forma
part de la nostra herència cultural. Aquest
documental reviu els trets característics
d’aquest conegut personatge,que va donar
fama mundial a l’actor Johnny Weissmuller.
✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».
✔ Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitors
i els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.
✔ Matinals especials per a escoles i grups.
Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Dijous 8 de novembre
10.15
10.30
17.30
21.35
01.55
TVE-1
Saber vivir
Un programa que ofereix remeis sobre dolències
que afecten moltes persones: des de
mal d’esquena fins a deficiències auditives,
passant per problemes de pell o mala circulació.
Apunta maneres d’evitar o prevenir
alguns mals, i dóna consells sobre com
afrontar-los.
Cuatro
Fashion House
Algú empeny deliberadament Nikky, que cau
per les escales i perd la criatura que esperava.
A més, la malícia de Maria no ha fet res
més que començar. La mestressa de la casa
Gianni està disposada a qualsevol cosa per
fer fora Michelle, i no dubtarà a buscar la
complicitat de Lexie. Per la seva banda, William
segueix intentant sortir de la presó i
decideix subornar el congressista Spangler.
Tele 5
Yo soy Bea
Després de parlar amb el jutge, Nacho
comprèn que Àlvaro va tornar al país per autoinculpar-se,
mogut només per l’amor que
sent per Bea. Però Carmelo li demana que
li ho amagui això a la seva filla, perquè considera
que Bea ha d’oblidar-se d’Álvaro i tem
que tenir aquesta informació la faria tornar
amb ell. Nacho es debat entre ser honest
amb la seva amiga o amagar-li la veritat per
poder apropar-se més a ella. Mentrestant,
Diego intenta fer-se amb una empremta dactil·lar
de Sonsoles per poder identificar-la.
La 2
Caso abierto
Una interessant sèrie de caire policial sobre
Lilly Rush (Kathryn Morris), l’única dona
detectiu a la brigada d’homicidis de la comissaria
de policia de Philadelphia. Lilly troba
la seva feina ideal quan és assignada per
investigar els anomenats «casos oberts»:
aquells que, després d’anys d’investigació,
continuen sense haver-se resolt, de difícil solució
a causa del temps que ha passat i la
consegüent pèrdua de proves i testimonis.
TV3
Relacions confidencials
Eli Wurman és una llegenda en el món de les
relacions públiques de Nova York. Però els
seus dies de glòria es remunten a uns anys
enrere i ara Eli viu mig alcoholitzat. En els
seus moments de lucidesa Eli rememora la
seva vida i s’adona que ha dut una existència
superficial.
Divendres 9 de novembre
14.45
18.30
22.00
22.25
23.10
02.05
K3
Dawson’s creek
Dawson organitza una trobada doble amb
Jen i el seu nou company; Pacey i Joey es
comencen a conèixer millor per un treball extra
que han de fer.
TV3
L’home de l’oest
Poc apreciada al seu dia, aquesta pel·lícula
mereix una revalorització. Gary Cooper interpreta
un fora de la llei ja reformat que es
veu obligat a tornar a treballar per al seu
excap per salvar-se a ell mateix i altres persones
innocents d’uns delinqüents. Un poderós
western amb una atmosfera molt curiosa.
Tele 5
El comisario
Un reconegut publicitari apareix mort al lavabo
del seu despatx. En principi, sembla
que es tracta d’una mort accidental, però
l’autòpsia i la investigació de Charlie i Mikel
demostren que no ha estat així. Mentrestant,
Vanesa i Lucas investiguen el brutal assassinat
de l’amo d’un quiosc de premsa.
33
Pobres, pobres...
Un retrat documental sobre la vida i l’obra
de Pepe Sales (Barcelona 1954 - Vallclarà
1994), presentat per Albert Pla. Pepe Sales
va ser poeta, pintor, músic i maleït, català,
membre radical d’una generació d’esperits
oberts que va ser fulminada abans d’hora
per la sida, les drogues o la repressió social
i sexual. Deu anys després de la seva
mort, l’obra de Sales està trobant el seu públic
i el seu lloc entre els creadors catalans.
Cuatro
Supernanny
La psicòloga Rocío Ramos-Paúl afronta el
cas de Jesús, un nen de sis anys que només
menja macarrons, filet, truita i entrepans
de pernil. La seva mare, Mati, està desesperada.
Jesús li fa xantatge constantment
per aconseguir que sempre estigui pendent
d’ell. Ella el dutxar, el vesteix i fins i tot li aguanta
el got mentre beu.
TV3
Em sembla que sé què vau cridar l’últim
divendres 13
Una paròdia de les pel·lícules de terror protagonitzades
per adolescents. Un grup de
periodistes i la policia investiguen els assassinats
d’una colla de nois d’un institut.
Dissabte 10 de novembre
09.30
15.35
21.35
21.45
22.15
Tele 5
Embrujadas
Imara, un vella bruixa que vol poder, llença
un conjur sobre Phoebe per intercanviar les
seves ànimes. Amb la identitat i el poder de
la jove bruixa, Imara intentarà controlar l’Inframon
i destruir els tinents de Zankou. Phoebe
intenta escapar del cos d’Imara, però
Piper i Paige la destrueixen sense adonarse
que era l’ànima de la seva germana la que
estava dins aquell cos.
TV3
Octopussy
El penúltim treball de Roger Moore com a
James Bond. La pel·lícula no passa de ser
entretinguda en els millors moments, però
en general és força avorrida, donat que la
intriga està plantejada de manera poc convincent.
Ni tan sols el narcisisme caduc de
l’agent secret ni el perill nuclear donen més
vida a un producte que no funciona sense
la benevolència de l’espectador.
Cuatro
Nada x aquí
El programa arriba carregat de trucs increïbles,
i comença amb bon humor gràcies a
les formigues Trancas i Barrancas, que participaran
en algun dels números dels mags.
A més, Inés aconseguirà endevinar el pes
dels espectadors sense cap problema; Jorge
Blass farà desaparèixer els bitllets dels
vianants i Juan Tamariz protagonitza un especial.
El programa també visitarà Mac King,
un dels millors mags professionals; i Tina Lenert,
una autèntica llegenda en el món de
l’il·lusionisme.
Antena 3
Los Simpson
El capítol titulat Cuentos de Navidad de los
Simpson inclou tres històries. En la primera,
Homer fa el sermó de Nadal a l’església i
explica la seva versió del naixement de Crist.
La següent transcorre durant la II Guerra
Mundial, quan el senyor Burns i l’avi Simpson
es queden sols en una illa i, per accident,
disparen al trineu de Santa Claus. La
darrera és una paròdia del ballet Cascanueces.
33
Ouija
Clara, una estudiant de periodisme, arriba al
poble on passa les vacances. Allà coneix
Víctor, un apassionat de les ciències ocultes,
i junts formaran un grup per fer una sessió
d’Ouija. Un misteriós ser es comunicarà
amb ells, però els problemes comencen quan
un dels participants es nega a complir les
exigències de l’esperit.
Guia TV
23 Dominical
Diumenge, 4
de novembre del 2007
Recomanem
Vertigen,
d’entre els
morts
Dijous 8
TV3, 18.30 h.
Un antic
inspector, retirat
del servei per la
seva tendència a
patir vertigen, rep
l’encàrrec d’un
amic per vigilar la
seva dona, que té
un comportament
estrany que
podria donar a
entendre que es
vol suïcidar. Film
inquietant i
torturat, que fon
obsessions
característiques
de la literatura de
Boileau i Narcejac
(autors de la
novel·la original)
amb el segell
fílmic de
Hitchcock. Una
obra mestra.
Any
1958.
País
Estats Units.
Director
Alfred Hitchcock.
Intèrprets
James Stewart,
Kim Novak, Barbara
BelGeddes,
Tom Helmoore,
Henry Jones.

Aprimar-se definitivament d’una manera
natural, ràpida i duradora.
La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode natural
utilitzat a França des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals,
Holovital aconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seu
benestar general i el seu control d’ansietat.
Holovital
E l
centre de tractaments naturals
Holovital va ser creat el
1994 a Barcelona per Ana
Geli.A través d’un mètode completament
natural utilitzat a França des
de fa quinze anys en més de 55 centres
i basat en antigues tècniques
orientals, Holovital aconsegueix reduir
el sobrepès.
Des de setembre de 2003 Holovital
s’ha establert a la ciutat de Girona,al
carrer Pare Maria Claret,
14 2n 2a, des de l’abril de 2005 també
els ofereixen les seves instal·lacions,on
Patricia Ribera i el seu equip
ja han solucionat el problema de sobrepès
de molts homes i dones.
El mètode
És un mètode molt antic en les societats
orientals, que hem adaptat al
sistema alimentari d’Occident.És un
tractament tàctil, basat en antigues
tècniques orientals que consisteix en
lleugeres pressions digitals sobre
punts concrets del cos;no s’utilitzen
ni agulles ni medicaments ni aparells.
Activem els punts reflexos d’un òrgan
i regulem el funcionalment de tot
l’organisme mitjançant aquests
punts.
Amb aquestes sessions,s’aconsegueix
treure la gana,l’ansietat i regular
l’organisme perquè realitzi millor
totes les seves funcions. Durant el
tractament millora la pell, el cabell,
les ungles,la persona dorm millor,es
normalitzen els paràmetres de colesterol
i de glucosa,si estan alterats,
i en els casos de menopausa es redueixen
notablement les sufocacions,
així com els dolors articulars.
Com a complement a la digitopuntura,és
necessari seguir una die-
Patricia Ribera Riera
Directora
ta sana que cobreixi totes les necessitats
nutritives amb el mínim aport
de greixos.
Una dieta que,com que es treuen
l’ansietat i la gana, no costa gens de
seguir,sense carències,rumiada perquè
la persona mantingui un to anímic
òptim. Es proporciona una llista
d’aliments naturals de la dieta mediterrània
que inclouen fruita,verdura,
carn i peix;tot triat i combinat en funció
del tipus de pacient.
Els resultats
Depenent de cada cas el pacient
pot sotmetre’s a un tractament curt
(de 4 a 6 setmanes) en el qual és possible
perdre entre 8 i 10 quilos, o un
de llarg (de 9 setmanes) en el qual es
poden rebaixar de 15 a 18 quilos,
sempre seguit d’una fase de manteniment
de 3 setmanes, que tenen
com a finalitat estabilitzar el pes adquirit.
Finalitzat el procés, vostè
podrà tornar a menjar normalment
sense guanyar pes.
És un tractament que poden se-
guir dones (fins i tot aquelles que es
troben en període postpart –sempre
i quan no estiguin alletant–),homes i
nens a partir dels 18 anys d’edat,sense
contraindicacions. Amb dietes
adaptades a persones amb diabetis o
vegetarianes.
APRIMAMENT
Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.
APRIMAMENT
Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals
Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaç
i durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.
Es tracta d’un mètode que té en
compte el binomi cos-ment,ajudant
els pacients a incrementar la seva
autoestima, el benestar general i el
control d’ansietat. Per a Holovital,
el més important és la salut de la
persona.
A Holovital Aprimament, els resultats
són ràpids i duradors.Les nostres
tècniques són saludables. Ajudem
a portar un control sobre el cos,
• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes
• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada
basada en principis energètics.
☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87
C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA
Primera
visita
gratuïta
i, el que és més important, a trobar-se
més dinàmic i amb més ganes
de viure.
Holovital té les seves instal·lacions
situades al c/ Pare Maria
Claret, 14 2n 2a.Aquesta és una
bona opció per a aquelles persones
que es vulguin aprimar sense
passar-ho malament ni patir
gana,i a la vegada gaudir d’un bon
estat de salut i optimisme.