de Bernat Metge - Reial Acadèmia de Bones Lletres

EL LLIBRE DE FORTUNA E PRUDENCIA 29
els eixos que articulen el discurs narratiu, molt comuns, per
altra banda, en la literatura medieval.
Bernat Metge inicia el seu viatge fantastic, després de ser
enganyat per un vell, en una barca a la deriva. El motiu de
la barca sense rems, ni govern o, simplement, la barca com
a mitja de viatge al més enlla, es converteix en un tbpic a la
narració novel.lesca medieval.
Un altre motiu característic dels viatges a l'altre món és
la presencia d'entorns naturals idíl.lics, com a locus amoenus.
Aquests elements de la natura, que en ocasions es comporten
contrariament a l'ordre cosmolbgic establert, actuen gracies
al seu reiterat ús com a vertaders topics literaris universals.
Aquest és el cas de l'illa de Fortuna, els elements naturals de
la qual estan tractats segons la tradició escatologica univer-
sal, encara que la influencia directa d'obres con el Roman
de la Rose i l'Anticlaudianus és evident a l'obra de Metge.
Així, la descripció de l'habitacle de Fortuna es converteix en
un veritable tbpic.
Malgrat que alguns elements del marc narratiu de l'obra
es relacionen amb els tbpics de la literatura novel.lesca
medieval, existeixen una serie de paral.lelismes i reminis-
cencies relacionades amb algunes obres concretes: La Faula
de Guillem de Torroella; el Roman de la Rose de Guillaume
de Lorris i Jean de Meun; l'Anticlaudianus $Ala de Lille i
1'Elegia d'Arrigo de Settimello.
La Faula proporciona a Metge els elements essencials
del marc narratiu per estructurar el seu viatge a l'altre món.
Ambdues obres són poemes narratius de noves rimades.
Narren el viatge ultramundi per mar, sense poder governar
el vehicle marítim, després de patir un engany, d'un jo real
que adquireix a la narratio el paper de protagonista.
A La Faula, un papagai és l'ardit emprat per enganyar
Torroella i, així, poder adrecar-lo al palau del rei Artús. Al
Llibre de Fortuna e Prudt?ncia és un ve11 captaire qui enganya
Metge, fent-lo pujar a una barca per recollir una túnica que
necessita i que ha deixat alla per oblit.
Les dates d'ambdós viatges, el dia de Sant Joan a La Fau-
la, i el primer de maig al Llibre de Fortuna e PrudSncia, cal
inscriure-les dins d'un context folklbric i popular que atorga