El Camí de la Llibertat

Entre 1940 i 1944 també
hi van passar centenars
de persones que fugien de
l’ocupació nazi de França,
bé per salvar les seves
vides o bé per incorporar-se
als exèrcits aliats. Aquests
evadits, sovint acompanyats
de guies, evitaven els ports
més coneguts. Alguns
d’ells hi van deixar la vida,
a conseqüència del fred, de
la neu o de la seva deficient
preparació.
Un cop arribats al fons
de la vall del riu Noguera
Pallaresa, la major part eren
detinguts pels carrabiners
d’Alós d’Isil, i iniciaven un
llarg recorregut per presons
i centres d’internament.
El seu itinerari continuava
per la petita presó de Sort,
la presó habilitada del
Seminari Vell de Lleida, i el
camp de concentració de
Miranda de Ebro (Burgos).
Per aconseguir la llibertat,
el camí havia de continuar
més enllà de l’Espanya de
Franco.
El camí de la llibertat
del Port de la Pala de
Clavera
Un dels passos utilitzats
per fugir de la França
ocupada va ser el port de
la Pala de Clavera (2.529
m). Aquest coll era poc
vigilat per la gendarmeria
francesa igual com, des de
novembre de 1942, pels
guardes fronterers alemanys
i austríacs. Aquest fet va ser
aprofitat per molts grups de
fugitius per entrar a territori
espanyol.
L’associació Le Chemin de
la Liberté de Seix (Arieja)
commemora anualment
aquestes evasions. El segon
cap de setmana de juliol
organitza una travessa
que discorre per aquest
mateix camí que van utilitzar
els evadits de l’Europa
ocupada pels nazis. [www.
chemindelaliberte.com]
Pla de
Beret
Vall d’Aran
Port de la
Bonaigua
N
a
r
e
u
g
la
No
E: 1/500000
Lleida
Tarragona
P
a
ll
C-28
França
aresa
Pallars Sobirà
Barcelona
Espot
Girona
Alós d’Isil
C-147 Seix
Esterri d’Àneu
C-13 Ribera
de Cardós
Sort
L-504
L-504
Consell Comarcal
Pallars Sobirà
Tavascan
Tírvia
L-510 Alins
Coordinació:
Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Textos:
Ecomuseu de les Valls d’Aneu
Fotos:
Josep Calvet
Disseny gràfic:
TriasQuodDesing
Creació i producció:
Geosilva Projectes SL
Font dels plànols:
Institut Cartogràfic de Catalunya
Agraïments:
Josep Calvet
Association “Chemin de la Liberté”
Informació:
Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Tel: 973 620 107
www.pallarssobira.cat
Oficina de Turisme del Pallars Sobirà
Tel: 973 621002
El Camí de la
Llibertat
El Camino de la Libertad
Le Chemin de la Liberté
The Freedom trail
Els camins vers
la llibertat
L’antic municipi d’Isil i
Alós, avui Alt Àneu, té uns
17 kilòmetres de línia de
frontera que a través de
vuit ports, més o menys
reconeguts, permetien
comunicar-se amb
Coserans, França. L’únic
vigilat pels duaners era el
port de Salau.
Per aquesta frontera van
travessar milers de persones
entre els anys 1936 i
1944. Des de brigadistes
internacionals que venien
a combatre amb l’exèrcit
republicà fins a desertors
i capellans que fugien de
l’Espanya republicana. De
l’exili republicà de 1938 als
maquis, que van intentar
enderrocar el règim de
Franco a la tardor de 1944.

Los caminos
hacia la libertad
El antiguo municipio de Isil
i Alós, hoy Alt Àneu, tiene
unos 17 kilómetros de línea
de frontera, que a través de
ocho puertos, más o menos
reconocidos, permitían
comunicarse con Couserans,
Francia. El único puerto
vigilado por los aduaneros
era el de Salau.
Por esta frontera pasaron
miles de personas entre los
años 1936 y 1944. Desde
brigadistas internacionales
que iban a combatir con el
ejército republicano hasta
desertores y curas que huían
de la España republicana.
Del exilio republicano de
1938 a los maquis, que
intentaron derribar el régimen
de Franco en otoño de 1944.
Entre 1940 y 1944 también
pasaron centenares de
personas que huían de
la ocupación nazi de
Francia, bien para salvar
sus vidas o bien para
incorporarse a los ejércitos
aliados. Estos evadidos,
a menudo acompañados
de guías, evitaban los
puertos más conocidos.
Desgraciadamente, algunos
de ellos perdieron allí su vida
a consecuencia del frío, de
la nieve o de su deficiente
preparación.
Una vez llegados en el fondo
del valle del río Noguera
Pallaresa, la mayor parte
eran detenidos por los
carabineros de Alós d’Isil,
iniciando un largo recorrido
por prisiones y centros de
internamiento. Su itinerario
continuaba por la pequeña
prisión de Sort, la cárcel
habilitada del Seminari Vell
de Lleida y el campo de
concentración de Miranda
de Ebro (Burgos). Para
conseguir la libertad, el
camino tenía que continuar
más allá de la España de
Franco.
El camino a la libertad
del Puerto de la Pala de
Clavera
Uno de los pasos utilizados
para huir de la Francia
ocupada fue el puerto de la
Pala de Clavera (2.529 m).
Este collado estaba poco
vigilado por la gendarmería
francesa al igual que, desde
noviembre de 1942, por los
guardas fronterizos alemanes
y austríacos. Este hecho fue
aprovechado por muchos
grupos de fugitivos para
entrar a territorio español.
La asociación Le Chemin de
la Liberté de Seix (Ariège)
conmemora anualmente
estas evasiones. El segundo
fin de semana de julio
organiza una travesía que
discurre por el mismo
camino que utilizaron los
evadidos de la Europa
ocupada por los nazis.
[www.chemindelaliberte.
com]
Les chemins vers
la liberté
L’ancienne commune d’Isil i
Alós qui actuellement porte le
nom d’Alt Àneu, se compose
de 17 kilomètres de frontière
qui, par le biais de huit ports
de montagne, plus ou moins
reconnus, rendaient possible
la communication avec le
Couserans, en France. Le seul
port contrôlé par les douaniers
était celui de Salau.
C’est à cet endroit-là, qu’entre
1936 et 1944, des milliers de
personnes, parmi lesquelles
y figuraient des membres de
la Brigade Internationale qui
venaient lutter aux côtés de
l’armée républicaine, ou encore
des déserteurs et des curés
qui fuyaient une Espagne
républicaine, franchirent la
frontière. De l’exile républicain
de 1938 aux maquisards
qui essayèrent de renverser
le régime de Franco durant
l’automne 1944.
Entre 1940 et 1944, y
passèrent également des
centaines de personnes qui
fuyaient l’occupation nazie,
en France, dans le but de
sauver leur propre vie ou
afin de s’enrôler dans les
troupes alliées. Ces fugitifs,
qui bien souvent étaient
conduits par des guides,
évitaient les ports les plus
connus. Malheureusement,
un certain nombre d’entre
eux y perdirent la vie par suite
du froid, de la neige ou du
manque de préparation.
Une fois arrivés au fond
de la vallée de la Noguera
Pallaresa, la plupart d’entre
eux étaient détenus par les
carabiniers d’Alós d’Isil, et
ils entreprenaient, alors, un
long trajet vers les prisons
et les centres d’internement.
Leur itinéraire se poursuivait,
ensuite, vers la petite prison de
Sort, vers la prison aménagée
du Vieux Séminaire de Lleida
et vers le camp d’internement
de Miranda de Ebro (Burgos).
Afin d’obtenir leur liberté, ils
devaient continuer au-delà de
l’Espagne franquiste.
Le chemin de la liberté
du Port de la Pala de
Clavera
Le port de la Pala de Clavera
(2 529 m) était l’un des
passages le plus emprunté
pour fuir d’une France
occupée. Ce col était peu
surveillé par la Gendarmerie
française ainsi que, depuis
novembre 1942, par les
gardes frontaliers allemands
et autrichiens. De nombreux
groupes de fugitifs profitèrent
de cette situation pour entrer
sur le territoire espagnol.
L’association Le Chemin de
la Liberté de Seix (Ariège)
commémore, chaque année,
ces évasions. Le deuxième
week-end du mois de juillet,
une traversée, empruntant ce
même chemin, utilisé par les
fugitifs de l’Europe occupée
par les nazis, est organisée.
[www.chemindelaliberte.com]
The paths to
freedom
The old municipality of
Isil i Alós, now Alt Àneu,
has some 17 kilometres
of border, which allowed
communication with
Couserans, in France, via
eight crossings, some betterknown
than others. The only
crossing with a customs
checkpoint was the one at
Salau.
Thousands of people
crossed this border between
1936 and 1944. From
members of the international
brigades who were
coming to fight alongside
the Republican army to
deserters and priests fleeing
Republican Spain. From the
Republican exiles of 1938 to
the members of the guerillas
who tried to bring down the
Francoist regime in autumn
1944.
Between 1940 and 1944
hundreds of people fleeing
the Nazi occupation of
France also used these
crossings, either to save
their own lives or to join
up with the Allied armies.
These escapees, often
accompanied by guides,
avoided the best-known
crossings. Unfortunately,
some of them lost their lives
there, because of the cold or
their lack of preparation.
When they arrived at the
bottom of the Noguera
Pallaresa Valley, the majority
were arrested by the
carrabiners (frontier police)
in Alós d’Isil, beginning a
long journey through prisons
and internment camps.
Their route continued
through the little prison of
Sort, the makeshift prison
in the Lleida’s Seminari
Vell (old seminary) and the
concentration camp of
Miranda de Ebro (Burgos).
They would have to leave
Franco’s Spain before they
attained their freedom.
The path to freedom
through la Pala de
Clavera crossing
One of the passes used to
flee occupied France was the
crossing La Pala de Clavera
(2,529m). This crossing was
not heavily-policed by the
French Gendarmerie or, after
November 1942, by German
and Austrian border guards.
Lots of groups of fugitives
made use of this fact to
cross into Spanish territory.
Every year, Le Chemin
de la Liberté (The Path to
Freedom) association in Seix
(Ariège) commemorates
these escapes. During the
second weekend of July
it organises a crossing
using the same route
that escapees from Nazioccupied
Europe used.
[www.chemindelaliberte.
com]