CORRALO2016

Editorial
L’ESFORÇ
ENS IMPLICA
A TOTS
Si teniu aquesta revista a les vostres mans voldrà dir que un curs més
s’ha acabat. I que ha passat de pressa, quasi sense adonar-nos. Ha
estat un curs intens, de compartir experiències, d’aprendre entre tots
i amb tots, de saber aportar cadascú el seu granet de sorra per anar
construint un model d’escola en què tots ens hi puguem sentir ben
orgullosos de formar-hi part.
Explicava un professor que cada principi de curs demanava als alumnes
que s’escrivissin una carta a sí mateixos, explicant quines fites
escolars esperaven haver complert a final de curs. Només començar,
els demanava esforç. Quan arribava el mes de juny, el professor retornava
els escrits guardats, i aleshores s’obria una valuosa reflexió
sobre tot el viscut, après, experimentat, els motius que havien portat
a assolir, o no, els objectius plasmats a la carta. Una bona manera
de prendre consciència d’allò que et marques i del resultat final, un
procés de tancament que demana fer-lo acompanyat de persones significatives
(els mestres i els pares) que ajudin que els aprenentatges
siguin més sòlids i guanyin més significat. Un bon exercici d’esforç.
C/ del Mur, 36-40-47
Tel. 93 775 01 10 Fax 93 776 55 58
a8020531@xtec.cat
www.lamercemartorell.com
08760 MARTORELL
Els més petits se’ls il·lumina la cara quan ensenyen els treballs a la
seva mestra, als seus pares, aquella feina que ha sortit de les seves
manetes d’infant (amb esforç) i que cal elogiar i valorar. Els més grans
apliquen fàcilment aquella frase de “curs acabat, curs oblidat” però,
malgrat les ganes de fugir de vacances, també cal valorar, avaluar,
pensar com ha anat el curs. I, sobretot, per què ha valgut la pena repetir
tantes vegades la paraula esforç.
Els mestres i professors, els pares i les mares són les persones més
indicades per ajudar els nens i nenes, nois i noies a fer aquesta reflexió
de final de curs. Ells són qui els acompanyen al llarg del curs, qui
els donen un cop de mà, tenint en compte els seus esforços i les seves
habilitats, cadascú amb les seves virtuts i els seus defectes i, sobretot,
sense establir comparacions ni entre companys de classe ni entre
germans.
És molt fàcil pensar que l’escola ja ho fa tot. La cultura de l’esforç ens
implica a tots perquè l’escola som tots. Sóc de l’opinió que La Mercè
no és l’edifici sinó les persones que hi convivim cada dia. Pep Guardiola,
quan encara era entrenador del Barça, va fer saber als seus jugadors
des del primer dia que els perdonaria qualsevol error però que
mai els perdonaria que no s’esforcessin.
I bé, d’aquí uns mesos inaugurarem un altre curs ple de projectes i
reptes nous. Ara toca recarregar les piles i agrair a mestres i professors,
alumnes, pares i mares, haver compartit aquest curs amb tots
vosaltres.
Keep Calm & BON ESTIU!
2 3
MONTSE FONT
Directora