patrimoni de Lleida

Compromís amb l’art i el
patrimoni de Lleida
Programa d’actuacions en els principals equipaments patrimonials
de les terres de Lleida

Context 2
Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal 4
Museu d’Art Jaume Morera /Museu d’Art de Lleida MALL 13
Turó de la Seu Vella de Lleida 15
Centre d’Art «La Panera» 18
Altres actuacions en patrimoni moble i immoble 19
Museus, Arxius i Biblioteques 23

Context
La ciutat de Lleida conserva un ric i divers patrimoni artístic i cultural del que, per la
seva excepcionalitat i capacitat de projecció, tan nacional com internacional, destaquen
el conjunt patrimonial del Turó de la Seu Vella i les col·leccions del Museu de Lleida:
Diocesà i Comarcal i del Museu Jaume Morera. A més, l’acció de foment i difusió de la
creació artística contemporània desenvolupada des del Centre d’Art «La Panera»,
reforça la capitalitat artística i cultural de la ciutat del Segre.
En un moment en què el plet interposat pel govern d’Aragó sobre la titularitat dels béns
procedents de l’antic reial monestir de Sixena amenaça seriosament la integritat de les
col·leccions del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, la Generalitat de Catalunya vol fer
palès el seu ferm compromís, no tan sols amb aquest museu, sinó amb la totalitat del
conjunt de monuments i institucions museístiques i patrimonials de la demarcació. Al
marge dels avatars judicials, la vida i l’activitat del Museu de Lleida no tan sols ha de
continuar com fins ara, sinó que ha de créixer significativament .
2

Context
Per aquest motiu, el Departament de Cultura de la Generalitat vol implementar un seguit
d’accions estratègiques, que es detallen en aquest document, les quals persegueixen la
consolidació del Museu de Lleida com un dels grans centres museístics, no tan sols de
les Terres de Ponent i dels territoris propers, sinó també del conjunt del país.
Alhora, l’impuls i l’acció del Govern en matèria patrimonial a Lleida i, en especial, les
accions encaminades a preservar, enriquir, i difondre el patrimoni artístic i cultural
lleidatà, es volen fer també extensives a la resta dels monuments, museus i centres
d’art més significatius de la ciutat, com ara la Seu Vella, la catedral vella de la ciutat, i la
resta d’edificis històrics que conformen el Turó de la Seu, el Museu d’Art Jaume Morera i
el Centre d’Art la Panera, així com a la resta de monuments emblemàtics de la
demarcació.
En conseqüència, aquest és un compromís del Govern de Catalunya amb l’Art i el
Patrimoni de Lleida, amb l’objectiu de reforçar la seva capitalitat artística i cultural amb
el consens, la complicitat i la participació de la resta de les administracions públiques i
del territori.
3

Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal
Regit pel Consorci del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal (1988, i renovat el 1997),
del qual en formen part el Bisbat de Lleida, la Generalitat de Catalunya, que n’ostenta la
presidència, la Paeria de Lleida, la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià.
Ubicació Edifici construït per a ús museístic el 2007, obra de l’arquitecte Joan Rodon, als
terrenys de l’antiga Llar de Sant Josep, al C. del Sant Crist de Lleida. El projecte
museogràfic integra també el convent de les Carmelites Descalces del s.XVII, propietat
de la Diputació de Lleida.
Fons 30.000 objectes. Col·leccions d’Art, Arqueologia, Arts Decoratives i Numismàtica. En
origen, integra el fons artístic del Museu Diocesà de Lleida (1983) i la col·lecció
arqueològica procedent de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
L’exposició permanent amb gairebé 1.000 objectes – peces arqueològiques, pintura,
escultura, arts de l’objecte, tapissos, indumentària, mobiliari i numismàtica-, mostra un
recorregut per la història i el patrimoni del territori lleidatà, abastant també els límits de
l’antiga Diòcesi Lleidatana des de l’època prehistòrica fins al segle XX.
Declarat BCIN, segons el Decret 474/1962, afectant també aquesta declaració a les
col·leccions que conté i els edificis on estan ubicades.
4

Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal
Actuacions de caràcter immediat
1. Un impuls a la política d’adquisicions del MdL, planificada i activa, amb el suport del
Departament de Cultura de la Generalitat
2. Un dipòsit estable d’obres rellevants de procedència del territori de l’antiga Diòcesi de
Lleida, feta d’acord amb el MNAC
3. Una declaració del museu com a “museu d’interès nacional”, com a reforç del
compromís del Govern envers el MdL.
4. Un increment significatiu dels recursos econòmics ordinaris que permeti al MdL exercir
les seves funcions
5

Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal
1. Impuls a la política d’adquisicions
Immediata adquisició d’una excepcional col·lecció de ceràmica lleidatana del segle XVII
Les col·leccions actualment gestionades pel Consorci del Museu de Lleida són de
naturalesa diversa i dibuixen un panorama de continguts i d’abast territorial igualment
ampli. El fons arqueològic cedit per la Diputació de Lleida i els dipòsits successius de la
Generalitat de Catalunya dels materials procedents de campanyes arqueològiques
recents, delimiten clarament un abast geogràfic que se centra en el Pla de Lleida. La
gestió de la col·lecció diocesana propietat del Bisbat de Lleida, en canvi, obre l’àmbit
geogràfic d’abast del Museu, atès que la Diòcesi Lleidatana, que ha tingut uns límits
canviants al llarg de la història, gestiona un territori que arriba fins l’àrea pirinenca. El
territori històric d’incidència del Museu, per tant, serà un dels factors clau a l’hora
d’establir les seves prioritats a l’hora d’ingressar nous objectes i obres.
El fons del Museu de Lleida es troba integrat per materials arqueològics i obres
artístiques que van des de la prehistòria fins al segle XX, amb un ventall de tipologies i
tècniques molt ampli. Les noves adquisicions i ingressos, per tant, hauran d’adaptar-se a
aquesta realitat i contribuir a omplir aquells buits o mancances de la col·lecció sense
perdre de vista la seva idiosincràsia.
6

Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal
Dins la col·lecció artística del museu hi ha una sèrie d’àmbits que sobresurten en
rellevància per sobre dels altres, i que són els que fomenten que la col·lecció sigui
coneguda més enllà del territori lleidatà. Es tracta de moments concrets de la història de
l’art a les Terres de Lleida que caldrà potenciar a través de les adquisicions, en la mesura
del possible i de les oportunitats que ofereixi el mercat, que són els següents:
L’Escola de Lleida d’escultura del segle XIII
L’Escola de Lleida d’escultura del segle XIV: Bartomeu de Robió, el Mestre d’Albesa
La Seu Vella de Lleida i els seus artistes
Els Ferrer, pintors de la Lleida del segle XV
Pere Garcia de Benavarri i els seus seguidors (el Mestre de Vielha-Bartomeu Garcia i Pere
Espallargues).
Pintura i artistes a la Lleida del segle XVI
El Segon Mestre de Son
Damià Forment i l’escultura cinccentista lleidatana
El pintor Antoni Viladomat
L’art i els artistes de la Lleida del Barroc
La Seu Nova de Lleida i els seus artistes
7

Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal
Malgrat la riquesa i amplitud de les col·leccions del museu, hi ha una sèrie d’àmbits amb
greus mancances, especialment pel que fa a les arts decoratives. Una política planificada
en aquest sentit, podria fer que en una sèrie d’anys el Museu de Lleida pogués omplir els
buits esmentats.
El Departament de Cultura de la Generalitat ha tancat la compra d’una excepcional
col·lecció de ceràmica lleidatana del segle XVII, composta per 24 peces, entre plats, pots i
bacines, valorada en prop de 90.000 euros, que serà dipositada en el Museu de Lleida.
Algunes peces de la col·lecció de ceràmica lleidatana del segle XVII
8

Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal
2. Dipòsit estable d’obres del MNAC al Museu de Lleida
Peces procedents de l’antiga Diòcesi de Lleida
La política d’ingressos del museu, a banda de les adquisicions, haurà de contemplar la
col·laboració amb altres museus de la regió i del país, intentant establir complicitats en
matèria de dipòsits i préstecs en una o altra direcció. Són diversos els museus del país
que custodien objectes i obres a les seves reserves que podrien ser d’interès del Museu
de Lleida, que podrien incorporar-les a la seva exposició permanent i contribuir així a
una difusió pública que, a dia d’avui, no tenen.
Sense cap mena de dubte, el més rellevant d’aquests museus és el Museu Nacional
d’Art de Catalunya, amb el s’estableix una política de dipòsits que completi o
complementi el discurs del Museu de Lleida. Una acció que ja va fent el museu nacional
amb els museus, com és el cas del MdL, que formen part de la Xarxa de Museus d’Art
de Catalunya. S’ha fet amb els museus de Manresa, de Sitges, d’Olot, de Vilanova i la
Geltrú, i aviat és farà amb el museus de Mataró, de Girona... Es tracta d’un dels eixos de
treball principals dels museus que formen part d’aquesta xarxa temàtica.
9

Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal
Ara mateix, com a peces lleidatanes rellevants, s’ha tancat acord amb el MNAC per
traslladar en dipòsit al Museu de Lleida, les sis obres següents:
Calvari romànic de Tragó de Noguera datat entre el darrer quart del segle XII i el primer quart
del segle XIII
Cinc taules procedents del Retaule de San Joan Baptista de Lleida, obra de Pere Garcia de
Benavarri i taller.
Es preveu que en les properes setmanes s’incorporin a aquest primer acord altres obres de les
reserves del MNAC.
10

Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal
3. Declaració del Museu de Lleida com a ‘museu d’interès nacional’
El Govern pot declarar com a museus d'interès nacional els museus que, per la
importància i el valor del conjunt de béns culturals que apleguen, per les
característiques generals o específiques de llurs col·leccions o perquè l'interès de llur
patrimoni museístic depassa el seu marc, tenen una significació especial per al
patrimoni cultural de Catalunya. La declaració d'interès nacional es fa sens perjudici de
la continuïtat de la titularitat i la gestió de cada museu.
L'Administració de la Generalitat atorga als museus d'interès nacional: ajut econòmic
per a despeses de funcionament; assessorament tècnic i organitzatiu; foment i suport
en l'activitat de restauració; i suport per a la documentació i la difusió del patrimoni
museístic. També es poden atorgar ajuts extraordinaris per a inversions en immobles,
remodelacions museogràfiques, adquisicions, recerques i programes de restauració.
Atès que la declaració d'interès nacional es fa per Decret, a proposta del Conseller de
Cultura un cop escoltada la Junta de Museus, el Servei de Museus inicia el tràmit
d’incoació del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal com a museu d’interès nacional.
11

Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal
4. Increment significatiu dels recursos econòmics aportats per la Generalitat de
Catalunya que permeti al Museu de Lleida exercir les seves funcions
Actualment, el pressupost del MdL és de 977.907 €, dels quals el Departament de
Cultura de la Generalitat aporta 342.000 €. D’altra banda, el departament aporta
també al museu 120.000 € per al funcionament i activitats del de Servei d’Atenció al
Museus de Lleida, Alt Pirineu i Aran, que actualment assumeix el MdL.
D’acord amb la realitat financera actual del Museu de Lleida, caldria una aportació
econòmica extraordinària per aquest exercici de 2016, per part de les administracions
que formen part del Consorci, de 217.650 €, per tal de tancar l’any a zero de dèficit i
d’eixugar els acumulats els darrers dos anys.
Aportació extraordinària i immediata de 217.650 € per la cobertura de dèficit a
31/12/2016. A més, el Departament de Cultura es compromet a incrementar en un
42% l’aportació anual, a partir de l’any 2017, al pressupost ordinari del Museu de
Lleida. Això significa un increment de 143.300 €.
12

Museu Jaume Morera
Museu d’Art de Lleida (MALL)
El Museu d’Art de Lleida, de titularitat municipal, és una institució concebuda a partir de
l’actualització i posta al dia de la planificació museística de la ciutat de Lleida en relació al
tractament del patrimoni artístic modern i contemporani i a les funcions derivades de
l’establiment d’una plataforma pública de difusió de l’art del nostre temps. Aquesta doble
faceta de la institució ve determinada per la confluència en el seu sí de la història, missió i
rol sociocultural del Museu d’Art Jaume Morera, dotat d’una sòlida col·lecció d’art modern i
contemporani, bastida al voltant de les trajectòries dels principals artistes lleidatans
moderns i contemporanis —complementada amb obres significatives del context català i
espanyol—, i del seu programa d’exposicions i activitats, orientat a la difusió de l’art.
Actualment, el museu forma part de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, liderada pel
MNAC.
Des del 2007, i amb caràcter provisional, el museu està ubicat en les dependències de
l’antic Casino de Lleida, ubicat al carrer major de la ciutat. El 2013, l’Ajuntament de Lleida
va proposar que la nova seu d’aquest museu s’ubiqués a l’edifici de l’antiga Audiència
Provincial de Lleida, edifici a l’entorn de 3.500 m2 a la Rambla de Ferran d’aquesta ciutat.
Alhora, es va decidir que la nova institució portaria el nom de Museu d’Art de Lleida (MALL).
El cost total del projecte de la nova seu del museu, museografia inclosa, és de
4.767.437,15 €. 13

Museu Jaume Morera
Museu d’Art de Lleida (MALL)
Actuacions de caràcter immediat
1. Compromís de participació en el finançament de la nova seu del MALL en els termes
que es concretaran en les properes setmanes
2. Un dipòsit estable d’obres d’art de la Col·lecció Nacional que siguin d’interès pel
museu, actualment disponibles o de nova adquisició
3. Una compromís ferm en l’ajut al funcionament i activitats que el Departament de
Cultura i la Diputació de Lleida atorguen anualment als museus de la Xarxa Territorial
de Museus de les Terres de Lleida i Aran
4. Un suport complementari a les activitats i difusió del MALL, a través dels programes i
actuacions de la Xarxa de Museus d’Art, liderada pel MNAC
14

Turó de la Seu Vella de Lleida
El conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, configurat per la Seu Vella o
catedral antiga, el Castell del Rei o Suda i la fortificació militar moderna que envolta tot el
turó, símbol i identitat de Ponent, està regit per un consorci integrat per la Generalitat de
Catalunya i l’Ajuntament de Lleida. L’excepcional vàlua i significació històrica del conjunt
fonamenta la iniciativa de declarar-lo Patrimoni de la Humanitat.
El Departament de Cultura ha destinat importants recursos durant els últims anys a la
restauració i manteniment del conjunt monumental, en especial de la Seu Vella. A més,
aporta anualment al consorci la quantitat de 310.000 € per al seu funcionament i activitats
(pressupost 2016).
15

Turó de la Seu Vella de Lleida
Actuacions de caràcter immediat
1. La restauració de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella. 2016-2017. Inversió: 500.000 €
2. La restauració de les cobertes del claustre de la Seu Vella. 2017. Inversió: 1 milió €
3. La restauració del campanar de la Seu Vella. 2017-2018. Inversió: 250.000 €
4. El suport tècnic i econòmic a la candidatura del Turó de la Seu com a Patrimoni Mundial
de la UNESCO, impulsada per l’Ajuntament de Lleida.
16

Turó de la Seu Vella de Lleida
17

Centre d’Art “La Panera”
El Centre d'Art la Panera és un centre d’art de Lleida ubicat al centre històric de la ciutat, al
costat de l’Església de Sant Martí. Serveix com a plataforma de producció, difusió i exhibició
d’arts visuals. També s'encarrega de la gestió de la Biennal d'Art Leandre Cristòfol, d'art
contemporani espanyol.. És gestionat per la Paeria de Lleida, tot i tenir compartida la
titularitat amb la Generalitat de Catalunya. El Centre d'Art la Panera intenta establir ponts
de connexió entre l’art contemporani i d'altres agents del sector cultural, fent servir l'art per
a convidar a la reflexió social.
Des de la seva creació, el Centre forma part de la Xarxa de Centres d'Arts visuals de la
Generalitat de Catalunya, conjuntament amb d’altres centres d’arreu del país. El
Departament de Cultura de la Generalitat destina anualment al centre la quantitat de
170.700 € (pressupost 2016).
El Departament de Cultura, a través de la direcció general de Creació i Empreses Culturals,
acorda incrementar aquest 2016 la seva aportació al centre en un 10%, fins a 170.700
euros, i es compromet a seguir aplicant un increment anual del 10% al llarg dels propers
quatre anys.
18

Altres actuacions en
patrimoni moble i immoble
El territori de Lleida, Alt Pirineu i Aran aplega un ric patrimoni monumental i museístic en el
que el Govern de Catalunya ha actuat els darrers anys amb intensitat.
Actuacions 2016
55 actuacions en el patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic del territori
lleidatà i pirinenc amb una inversió total de 1.437.059,84 €. Accions vinculades a la
recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia; intervencions i posada en valor de
jaciments arqueològics i paleontològics; obres de restauració i conservació d’immobles de
notable valor cultural (BCIN i BCIL), tant a través de subvencions de pública concurrència i
excloses, aplicació de l’1% cultural, Programa Romànic Obert i Programa Patrimoni en Acció
(Generalitat – La Caixa).
Les actuacions més rellevants han estat les restauracions de: l’església de Sant Pere de
Cubells, l’església de l’Assumpció de Cóll, el campanar de l’església de la Mare de Déu de
l’Assumpció de Montgai, el campanar de l’església de Santa Maria de Vilagrassa, la torre de
Vallferosa, els gravats rupestres del Mas d’en Olives a Ponts, la consolidació de les pintures
rupestres Aparets 3 a Os de Balaguer i l’adequació del magatzem per a les reserves
nacionals dels materials arqueològics i paleontològics de Catalunya a Cervera.
19

Altres actuacions en
patrimoni moble i immoble
l’Església de l’Assumpció de Cóll
20

Altres actuacions en
patrimoni moble i immoble
47 accions en béns mobles amb una inversió de 40.589,83 €, a través del programa de
subvencions del Departament de Cultura i de patrimoni propi. Aquestes accions engloben
diverses restauracions, assessoraments, projectes de conservació i serveis
cientificotècnics.
Les actuacions més rellevants en conservació i restauració de
béns mobles han estat: la portalada barroca de l’església
parroquial de Santa Maria de Guissona, el conjunt d’orfebreria i
pintura sobre fusta del Museu Diocesà de l’Urgell entre el que
destaca la creu processional gòtica de la Pietat, el dinosaure
sauròpode de 70 milions d’anys conservat al Museu de la Conca
Dellà.
Portalada barroca de Santa Maria de Guissona
5 declaracions de Bé Cultural d’Interès Nacional: capella de Sant Jaume de Lleida,
església de Sant Martí de Lleida, Capella de la Sang de Lleida, entorn de protecció de la
torre de la Guardia a Tornabous i la zona paleontològica amb dinosaures de Coll de
Nargó.
21

Altres actuacions en
patrimoni moble i immoble
Seguint amb la línia dels darrers anys, el Govern de la Generalitat es compromet en
continuar amb aquesta línia d’actuacions incrementant l’aportació econòmica en
actuacions en patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic en un 81 %.
Actuacions 2017
27 actuacions previstes en patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic del
territori lleidatà amb una inversió total de 2.608.985,56 €. Accions vinculades a la recerca
en matèria d’arqueologia i paleontologia; intervencions i posada en valor de jaciments
arqueològics i paleontològics; obres de restauració i conservació d’immobles de notable
valor cultural (BCIN i BCIL), tant a través de subvencions de pública concurrència i excloses,
aplicació de l’1% cultural, Programa Patrimoni en Acció (Generalitat – La Caixa).
Les actuacions més rellevants per al 2017 són: les tres intervencions en la Seu Vella de
Lleida descrites anteriorment, el campanar de l’Església de Sant Pere de Rosselló,
l’Església de Santa Maria d’Almenar, les façanes de la Universitat de Cervera, i la segona
fase d’adequació del magatzem per a les reserves nacionals dels materials arqueològics i
paleontològics de Catalunya a Cervera.
* Resten pendents les actuacions derivades del programa de subvencions 2017 per a intervencions en
el patrimoni moble i immoble, aquest darrer en fase de presentació de sol·licituds.
22

Museus, Arxius i Buiblioteques
Pel que fa als Museus, Arxius i Biblioteques, el Departament de Cultura donarà continuïtat a
les inversions realitzades els darrers anys, destacant-ne els compromisos amb la Xarxa
Territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran, que es va constituir aquest 2016, amb
132.000 € en la seva funció cooperativa i amb 85.000 € en la seva funció de suport als
onze museus que formen el sistema museístic de les terres de Ponent, Pirineu i Aran.
En el sector museus es donarà suport a la redacció del nou projecte del Museu Diocesà
d’Urgell, a la Seu d’Urgell, i incrementarà el 100% del suport al Museu d’Isona per al
desenvolupament del nou projecte ‘Dinosfera. Dinosaures al Pirineu’.
En matèria d’arxius, el Departament és compromet en la redacció dels projectes per als
nous arxius comarcals de l’Alta Ribagorça i Les Garrigues.
23