RESUM TEMA3SII

EL LLENGUATGE
VISUAL
CARACTERISTIQUES DE LA IMATGE
RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE
FUNCIONS DE LA IMATGE
CODIFICACIÓ VISUAL
INTERACCIÓ VERBOICÒNICA
LECTURA D'IMATGES

CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
Les imatges actuen com a signes de quelcom aliè. La relació entre
imatge I realitat està tan mecanitzada, tan assimilada per nosaltres, que
sovint ens sentim davant d'una realitat, més que no pas davant de la
seva imatge, una confusió que, segons com, pot ser perillosa.
:

DENOTACIÓ – CONNOTACIÓ
La connotació comporta l'associació de la imatge amb determinats
sentiments. La lectura connotativa d'una imatge dependrà del món
interior de cada espectador, de les seves experiències, coneixements I
emocions.
Pel contrari, la denotació és el significat onjectiu d'un mot. La lectura
denotativa d'una imatge serà igual per a tots els espectadors.

ICONICITAT I ABSTRACTACIÓ
La iconicitat és la capacitat que poseeix la
representació de quelcom per a produir en
nosaltres un efecte visual similar al que ens
produiria la realitat representada. “Iconicitat”
vindria a ser sinònim de realitat.
L'abstracció suposa que la imatge no manté
semblanÇa amb una realitat concreta, pot ser
un producte de la fantasia o relacions
arbitràries.

SENZILLESA – COMPLEXITAT
La senzillesa o complexitat d'una imatge depèn de l'estructura de
l'objecte, la quantitat d'elements que conté, la manera en què es
plantegen les relacions entre ells (quantitat I tipus de relacions entre
elements) I la comprensibilitat de la significació de les relacions
entablertes.

nMONOSÈMIA
MONOSÈMIA – POLISÈMIA
POLISÈMIA
La polisèmia de les imatges neix de les connotacions que
provoquen les relacions entre els diferents elements de la
imatge, de la interpretació.
La polisèmia icònica és calculada I programada pels creadors
d'imatges per entrar en connexió amb els sentiments, creences..
cap al públic.
ESTEREOTIP – ORIGINALITAT

ESTEREOTIP - ORIGINALITAT
Una imatge es considera original quan és consegueix transmetre un
missatge més o menys complex a través de mecanismes perfectament
recognoscibles.

RECURSOS EXPRESSIUS
DE LA IMATGE

LA COMPARACIÓ
Consisteix en exposar dos elements per tal que puguin establir-se
semblances i diferències entre les seves qualitats.
LA PERSONIFICACIÓ
Consisteix en donar als objectes qualitats humanes, trets propis de les
persones.
LA METÀFORA
Consisteix en substituir allò que es vol mostrar per una altra amb la que
guarda alguna relació
LA HIPÈRBOLE
Consisteix en utiitzar una exageració per a destacar l'expressió.
LA SINÈCDOQUE
Es tracta de mostrar un objecte presentant-ne només una part de manera
que el receptor pugui imaginar el que falta.

FUNCIONS DE LA
IMATGE

FUNCIÓ INFORMATIVA O REFERENCIAL
És la funció del llenguatge orientaa al context, tot allò comunicatiu.
Tracta només successos reals I comprovables. Remet al sentit detotatiu
dels objectes, facilita la descripció del món des d'un punt de vista
imparcial, objectiu.

FUNCIÓ EMOTIVA O EXPRESSIVA
És la funció orientada a l'autor de la imatge, la trobem en imatges que transmeten els sentimentsde
l'aturor, al contrari de l'anterior, aquest té un punt de vista més subjectiu.

FUNCIÓ POÈTICA

FUNCIÓ SUGGESTIVA O EXHORTATIVA
Aquesta funció va dirigida a convèncer l'espectador perquè faci una cosa
determinada: consumir un producte, compartir una idea política,
desenvolupar una actitud cívica….
Aquesta funció preten obtenir de nosaltres, no pas donar-nos-ho.
Les imatges subliminals són aquelles que, tot I no sent aparentment
captades, arriben al cervell.

LES IMATGES SUBLIMINALS
Les imatges subliminals són aquelles que, tot i no sent aparentment
captades per l'individu, arriben fins al seu cervell i s'hi registren de
forma inconscient, impossibilitat un filtratge crític

PRÀCTICA 1

FUNCIÓ INFORMATIVA

FUNCIÓ EXPRESSIVA-EMOTIVA
“La desesperación de un pequeño grito”

FUNCIÓ POÈTICA
“Susurros de dolor escondido”

FUNCIÓ SUGGESTIVA

RECURSOS EXPRESSIUS
“La esclavitud del sentimiento”

CODIFICACIÓ VISUAL

CODIFICACIÓ VISUAL
Per llegir de forma comprensiva I crítica les imatges és necessari conèixer aquests
codis. Les imatges comuniquen de forma global I per la via emotiva.
Les característiques de la imatge poden utilitzar-se per a ajudar intencionadament
el sentit d'un missatge icònic en el moment de crear-lo.
La imatge està construïda per un autor que, amb ajuda de determinats
instruments, estableix vincles entre la identitat visual de la seva crecaió.

CODI ESPACIAL
És el que anomenem enquadrament I dóna una idea de la nostra
posició física. Com més petit sigui l'espai seleccionat més
probabilitats hi haurà de transmetre una idea diferent a la realitat.
CODI GESTUAL
Els gestos tenen una significació
clara I directa en la comunicació
humana. Poden expressar diverses
actituds, intencions I estats d'ànim
com ara alegria, turment, tristesa,
serenitat autoritarisme…

CODI ESCENOGRÀFIC
És a dir l'escena, el vestuari, el maquillatge, complements, ambient
I situació que envolta la imatge principal.
CODI LUMÍNIC
Podem trobar la llum frontal, llum posterior, llum lateral, llum
zenital, llum de baix amb a dalt que es just al revés que la anterior.

CODI CROMÀTIC
Els colors. Cada color té un significat però no oblidem que per a cada
clura és diferent.
El vermell: la sang, des de l'amor fins a la luxúria, des de l¡alegria fins al
crim. El vermell atrau l'atenció i desbanca a tots els altres circumdants
El verd: És un color ambivalent que simblitza la vida com evoca el verí
i l¡enveja.

El blau: és un color entrant, produeix la il.lusió òptica de retrocedir i
augmenta la sensació de profunditat. Simbolitza la seguretat, harmonia,
afecte i fidelitat També es relaciona amb la trsitesa o depressió.

El groc: és sempre un color clar, lluminós. És el color del sol, font
d'energia i vida, i de l'or, patró de riquesa.

CODI SIMBÒLIC
El significats de codis com ara la calavera que simbolitza la mort, o
el colom per representar la pau. Tota comunicació simbòlica
implica un procés d'abstractació, ja que treballem amb conceptes,
amb realitats immaterials.

CODI GRÀFICS
La codificació gràfica està vinculada als instruments tècnics amb
els quals s'elabora el missatge visual. Els objectius amb un gran
angle de visió augmenten la sensació de profunditat I distorsionen
la realitat. Els teleobjectius apropen l'objecte provoquen sensació
d'aixafament.

CODI DE RELACIÓ
Les relacions poden ser reals entre els objectes representats o poden ser
potencials per la composició de la imatge, amb ajuda de la codificació
espacial i lumínico-cromàtica

IINTERACCIÓ
VERBOICÒNICA

Les imatges sovint apareixen apareixen acompanyades de text o, a la
inversa, els textos completats o il.lustrats amb imatges.
La relació entre text i imatge formant prt d0un mateix missatge pot ser de
diferents tipus segons la naturalesa: Text dominant, imatge dominant,
complementarietat.
Relació de recolzament: El text serveix de recolzament de la imatge, fixa i
concreta el significat de la imatge.
Relació de parasitisme o oposició: El text aporta un significat diferent al que
expressa la pròpia imatge.
Relació de simbiosi: Es complementen.

LECTURA D'IMATGES
El més important que poseeix la imatge des del punt de vista
significatiu, és la seva capacitat d'impacte emocional. Les imatges ens
arauen, ens convencen i, sobretot, ens emocionen.
LECTURA DENOTATIVA
La denotació és allò que literalment ens mostra una imatge, és allò que
rebem immediatament.
La denotació està conformada per tots els elements observables: des de
la més petita unitat
d'anàlisi com és el punt o la línia..., fíns als objectes de distint volum i
material que s'hi troben.
LECTURA CONNOTATIVA
La connotació no ens és mostrada, no és observable directament ni
tampoc és igual per a tots els
receptors. La connotació està estretament lligada a un nivell subjectiu
de lectura.