Views
1 year ago

INFORME AL CONSELL MUNICIPAL

informe2016

SINDICATURA DE GREUGES

SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA molt precària, amb diferents modalitats, i que constitueix una població molt vulnerable que en qualsevol moment pot arribar a trobar-se sense un sostre. Arriben a la Sindicatura principalment dos tipus de queixes en relació amb les persones sensellar. D’una banda, les d’aquelles de persones que fan ús de serveis municipals, com albergs o menjadors, i que manifesten la seva inquietud per la manca de qualitat d’alguns d’aquests serveis i/o per l’excessiva rigidesa en el seu funcionament, tema encara en estudi per part d’aquesta institució. De l’altra, aquells barcelonins i barcelonines que troben repetidament persones absolutament desvalgudes i deteriorades al carrer, amb situacions que es cronifiquen i que romanen sense solució durant anys. Des de la Sindicatura s’ha constatat que, en aquestes situacions, malgrat el coneixement que en tenen els equips municipals i la intervenció realitzada, és extremadament difícil trobar-hi una solució, bé sigui per les dificultats existents en articular l’oferta de recursos (de diferents àmbits) en el moment oportú, o pels límits en la intervenció a partir de les possibilitats legals existents. Per aquest motiu, la síndica recomana que s’emprenguin accions de coordinació entre els serveis de les administracions que escaiguin per tal de poder garantir una atenció adequada a aquestes persones, sobre les quals, si cal, és necessari intensificar l’actuació. 153 Aquest any l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic el Pla de Lluita contra el Sensellarisme de Barcelona 2016-2020, que ha de permetre ampliar els recursos destinats a aquest col·lectiu, tant de professionals com d’equipaments, alhora que també s’ampliarà el programa de housing first, defensat i proposat per la Sindicatura en els anys anteriors i que ha de possibilitar l’inici d’un nou projecte vital en persones que es troben en situació de mancança habitacional des de fa temps. El Pla també incorpora la previsió de creixement de l’Equip de Salut Mental en Sense Sostre (ESMESS). Serà important realitzar el seguiment del programa i l’impacte que té, tant en la situació del col·lectiu de persones sensellar a la ciutat, com pel que fa a situacions concretes i particulars, tenint en compte que la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans A La Ciutat estableix, a l’article IV, la protecció dels col·lectius i ciutadans i ciutadanes més vulnerables que tenen dret a gaudir de mesures específiques de protecció i totes aquelles indispensables per tal de facilitar la seva integració sigui quina sigui la causa de la seva vulnerabilitat. INFORME DE L’ANY 2016 AL CONSELL MUNICIPAL

SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Però les situacions de vulnerabilitat i la dimensió de les desigualtats socials no es poden abordar únicament des de l’atenció directa dels serveis socials, a nivell individual i/o familiar, ja que les causes que les originen i les conseqüències que generen són fruit del funcionament del model econòmic i social. A l’Informe 2015 de la síndica de greuges es feia referència a les dades revelades pel Baròmetre de la infància i les famílies a Barcelona 2014, que aportava unes xifres preocupants sobre la desigualtat econòmica a la ciutat, amb uns índexs de llars amb infants amb problemes concrets amb carència material severa del 14,2 %, cosa que es traduïa en un nombre important de menors de 16 anys en situació de pobresa energètica, dificultats per poder gaudir d’activitats en el temps lliure, o per mantenir una alimentació adequada, entre d’altres. El Baròmetre assenyalava que els barris amb més dificultats es troben al districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sants-Montjuïc, Sant Martí i Sant Andreu. L’Agència de Salut Pública de Barcelona va publicar l’informe “La salut a Barcelona 2015”, en què a través de l’anàlisi del context socioeconòmic i físic, així com amb dades concretes sobre la salut, i amb l’ajut de la matriu Urban HEART, permet evidenciar les desigualtats en salut als barris, i s’arriba, en el cas més extrem, a 11 anys de diferència en l’esperança de vida, en funció del barri en néixer. Aquests barris es troben als districtes abans esmentats. 154 L’Ajuntament de Barcelona també ha elaborat l’Índex Sintètic de Desenvolupament / Vulnerabilitat Social de Barcelona, 2011-2015, en què ha tingut en compte indicadors de salut, d’educació i de situació econòmica familiar. Els resultats d’aquest índex tornen a assenyalar els districtes anomenats anteriorment. També ha presentat, en el marc del Consell Municipal de Benestar Social, els primers resultats de l’Enquesta de condicions de vida de les persones usuàries dels centres de serveis socials. Per a aquesta enquesta s’han tingut en compte molts indicadors que revelen, novament, l’important pes de la desigualtat en alguns barris i districtes de la ciutat. L’Organització de les Nacions Unides (ONU), el 1990 (A/RES/45/86) argumentava que, per aconseguir la justícia social, calia formular un enfocament ampli respecte del benestar social en el procés de desenvolupament, que incorporés polítiques de desenvolupament econòmic i social, millor integrades, i que es reforcessin mútuament. INFORME DE L’ANY 2016 AL CONSELL MUNICIPAL

#4