Views
1 year ago

INFORME AL CONSELL MUNICIPAL

informe2016

SINDICATURA DE GREUGES

SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Capítol 14. CIUTADANIA, VEÏNATGE I IMMIGRACIÓ 157 En les matèries d’aquest capítol s’han rebut en l’any 2016 un total de 32 queixes. 14.1. VEÏNATGE Aquest any 2016, de nou s’han dirigit a la Sindicatura de Greuges alguns ciutadans i ciutadanes que estaven disconformes amb la gestió del Padró Municipal d’Habitants. En alguns casos es tractava de posar de manifest dificultats derivades de la gestió en si, així com dels requisits que s’exigeixen per fer els tràmits. En una de les peticions d’intervenció de la síndica, una ciutadana demanava empadronar-se en el domicili familiar del qual era propietària a títol successori. Però als registres informàtics municipals constava un usdefruit de l’habitatge a favor d’un altre membre de la família, raó per la qual se li va exigir acreditar el consentiment d’aquest. Segons manifestava la INFORME DE L’ANY 2016 AL CONSELL MUNICIPAL

SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA interessada, havia aportat a l’Ajuntament el document oficial que acreditava la mort d’aquell familiar. Malgrat això, l’Ajuntament continuava dificultant l’alta. Ara bé, al marge d’aquest tipus de queixes referides a la gestió del Padró municipal d’habitants, en aquest apartat ens volem referir a la incidència que té l’empadronament com a requisit per obtenir ajuts familiars en aquells nuclis familiars amb menors que es troben en règim de guarda i custòdia compartida. Han estat diversos els supòsits que s’han plantejat en aquesta institució i que s’han estudiat des de la perspectiva de les àrees que gestionaven les prestacions o els ajuts. El Padró municipal d’habitants té com a finalitat determinar el nombre de persones que viuen en un municipi. Així doncs, sembla lògic que els infants, tot i que comparteixin la seva convivència en les dues unitats familiars, únicament puguin estar empadronats en un dels dos nuclis convivencials. La problemàtica es presenta quan l’empadronament és un requisit per obtenir un determinat ajut social o econòmic. En un dels supòsit objecte d’estudi, es va denegar a un dels progenitors la possibilitat de gaudir d’un ajut econòmic de la campanya de Vacances d’Estiu 2016. El promotor de la queixa tenia dues filles menors d’edat en règim de custòdia compartida i, per qüestions d’organització familiar, l’empadronament de les menors constava en el domicili de la mare. Per obtenir l’ajut municipal es tenia en consideració l’indicador de renda de suficiència (IRS) segons els ingressos familiars i els membres empadronats. L’Ajuntament al·legava que, en els casos de custòdia compartida, es podria donar el cas de duplicitat en l’atorgament de l’ajut, ja que només un membre, en tot tipus de família, podia calcular-se una vegada per comptabilitzar l’IRS en un nucli familiar. Per això, l’algoritme que permet treure la xifra final de l’ajut que s’atorga només té present el nucli on l’infant està empadronat. 158 El criteri escollit per l’àrea gestora de l’ajut discrimina clarament el promotor de la queixa, que, tot i tenir períodes de convivència amb els menors en igualtat de condicions que l’altra progenitora, no pot optar a l’ajut. Altres entitats, com el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, van modificar els criteris i ara, en el seu Registre de Sol·licitants i Adjudicació d’Habitatges, ja preveu la INFORME DE L’ANY 2016 AL CONSELL MUNICIPAL