Views
1 year ago

INFORME AL CONSELL MUNICIPAL

informe2016

SINDICATURA DE GREUGES

SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA En l’informe d’activitats de la Sindicatura de l’any 2015 es deia que la institució restaria amatent a la implantació del Pla estratègic i a la millora de l’accés a la ciutadania a la pràctica esportiva. En relació amb aquest darrer aspecte, cal dir que, malgrat els esforços que s’han fet des de l’Ajuntament, com l’aprovació, el mes d’agost de 2016, de quotes d’abonament familiar i monoparental per a les instal·lacions esportives municipals, encara queda camí per recórrer. En aquest àmbit, un ciutadà va presentar una reclamació perquè el seu centre esportiu no l’havia informat de la reducció de quota a què tenia dret per la seva discapacitat reconeguda i perquè no havia pogut inscriure els seus tres fills menors d’edat perquè no existia cap bonificació per a famílies nombroses. La resposta rebuda de l’Institut Barcelona Esports (IBE) refereix que els centres esportius municipals estan administrats per empreses o gestors, als quals els vincula un conveni amb l’Ajuntament. Sembla que aquest tipus de contracte no obliga la totalitat d’instal·lacions i centres a assumir determinades directrius donades per l’Ajuntament. Això podria explicar que en la llista de “Preus públics pels serveis prestats a les instal·lacions esportives municipals” de l’Ajuntament de Barcelona, publicada al BOPB del dilluns 1 d’agost de 2016, s’indiquen aquells centres que ofereixen una quota d’abonament familiar o quota d’abonament monoparental però no hi són tots els equipaments esportius municipals i, els que hi ha, no tots ofereixen les dues modalitats de quota. Concretament el centre objecte d’aquesta reclamació no ofereix cap de les dues modalitats. 177 Un altra informació que facilita l’IBE és que per gaudir de la quota familiar cal inscriure’s dos adults i els fills menors de 17 anys que tinguin en comú. Amb aquest criteri, les famílies reconstituïdes amb un fill o més de relacions anteriors o els nuclis familiars en què un dels dos progenitors no vol practicar esport queden excloses del benefici de la bonificació. Com a centres esportius municipals que són, l’Administració local hauria d’aconseguir que tots oferissin necessàriament les dues modalitats de quota d’abonament, per tal d’evitar així la discriminació que pateixen els nuclis familiars que acudeixen a centres que no s’han adherit a aquesta promoció. També seria convenient i coherent amb els INFORME DE L’ANY 2016 AL CONSELL MUNICIPAL

SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA models socials actuals que l’Ajuntament redefinís el concepte de família a l’efecte dels preus d’aquests serveis. En la situació particular exposada, tot i no disposar de la quota familiar, el centre hauria pogut completar la informació facilitada al promotor de la queixa atenent les edats dels fills: la quota per a infants de 5 a 13 anys podria gaudir-la el fill menor i la quota de tercer familiar podria aplicar-se als altres dos fills, amb la qual cosa s’aconseguiria un estalvi important tant en el concepte de matrícula com en el total mensual a pagar. Amb referència al possible benefici per tenir una discapacitat reconeguda d’un 65 %, és evident que no se’l va informar correctament perquè el CEM objecte de la queixa disposa d’una quota a la qual podria accedir si complís els requisits indicats. Aquestes experiències i altres de concurrents ens porten a recomanar a l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament que cerqui els mecanismes necessaris de supervisió per garantir que els seus centres esportius informin, ofereixin i apliquin adequadament les tarifes més afavoridores per a aquelles persones i famílies que volen practicar esport a la ciutat de Barcelona. I en aquesta línia, que apliqui la Llei estatal 40/2003, de protecció a les famílies nombroses, que en el seu article 12.1.b indica l’establiment d’un règim d’exempcions i bonificacions en l’accés als serveis esportius. Simultàniament la síndica ha demanat que es replantegi formalment el concepte de família susceptible d’acollir-se a la quota familiar per tal de no discriminar altres models de família que actualment formen la nostra societat. 178 Recentment l’IBE, com a resposta a les recomanacions, ens ha informat que existeixen dos òrgans (Comissió de Gestió i Consell d’Equipament) a partir dels quals es fa el seguiment dels centres esportius, se’ls supervisa i es consensuen les tarifes, la seva aplicació i el seu seguiment. Amb referència a les altres dues recomanacions, consideren que les tarifes publicades el mes d’agost passat donen compliment a bastament a la Llei 40/2003, ja que protegeixen les famílies nombroses i altres models de família actual, com la família monoparental. Creiem que l’existència d’aquests dos òrgans en l’IBE, els quals són molt anteriors a la queixa a la qual ens referim, no garanteix la bona praxi a l’hora d’informar i aplicar les tarifes més afavoridores als clients i interessats. D’altra banda, malauradament no podem compartir l’afirmació tan contundent que es fa sobre la protecció de les famílies INFORME DE L’ANY 2016 AL CONSELL MUNICIPAL