Views
1 year ago

INFORME AL CONSELL MUNICIPAL

informe2016

SINDICATURA DE GREUGES

SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA Capítol 2. URBANISME 45 En les matèries d’aquest capítol s’han rebut en l’any 2016 un total de 95 queixes. 2.1. L’ENQUADRAMENT DEL DRET La Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atribueixen a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’ordenació del territori i urbanisme. L’urbanisme és entès com la funció pública que abasta l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl, del subsòl i del vol, llur urbanització i llur edificació, i la regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions. El Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 1/2010 compendia la normativa fonamental d’aquesta matèria. INFORME DE L’ANY 2016 AL CONSELL MUNICIPAL

SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA L’exercici d’aquesta potestat se centralitza en el nostre ordenament en l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament urbanístic sostenible, definit com la utilització racional del territori i el medi ambient a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Per això les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics. La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat recull el dret a un desenvolupament urbanístic ordenat que garanteixi una relació harmoniosa entre l’hàbitat, els serveis públics, els equipaments, els espais verds i les estructures destinades als usos col·lectius. L’Ajuntament de Barcelona ha d’exercir les seves competències en matèria urbanística d’acord amb el que està establert en el Text refós referit i amb el règim específic que estableix la llei de la Carta Municipal de Barcelona. 2.2. PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA 46 El planejament urbanístic és una expressió genuïna del que es considera àmbit de decisió discrecional de les administracions públiques. Ens trobem davant de l’exercici de la potestat de decisió discrecional quan l’Administració tria entre diferents opcions d’actuació possibles, totes elles legítimes, aquella que considera més adient per a l’objectiu que es persegueix i que ha de ser congruent amb la defensa de l’interès públic. Però, tal com ja vam recollir a l’informe del Consell Municipal de l’any passat, aquesta Sindicatura continua atenent persones crítiques amb el desenvolupament dels planejaments urbanístics perquè quan han tingut coneixement de la seva existència ja havien estat aprovats i veien que les seves preocupacions, dubtes o al·legacions ja no hi tenen cabuda; per això es recomanava impulsar mecanismes d’informació, transparència i de participació per reforçar la legitimitat i el control democràtics de les innovacions urbanístiques, i permetre a la ciutadania actuar activament en la creació de la seva ciutat. Cada cop més existeix una demanda social per tal que l’Administració pública sigui proactiva en l’oferiment d’informació urbanística de manera que, el ciutadà o ciutadana, si ho desitja, hi pugui accedir d’una manera fàcil, ràpida i intel·ligible. INFORME DE L’ANY 2016 AL CONSELL MUNICIPAL

#4